Camí de destrucció (XX)

Anterior

20

En Bane va grimpar de tornada al llit després que en Qordis marxés. Havia pensat en anar a veure la Githany, però encara estava exhaust. Demà, pensava mentre anava a la deriva cap al somni.

Diverses hores després va ser pertorbat de nou per un colpejar a la porta. Aquesta vegada se sentia més fresc quan es va despertar. Es va asseure ràpidament i va encendre un bastó de llum, fent a l'habitació una suau llum. No hi havia finestres en la seva càmera, però suposava que havia de ser a prop de mitjanit: ben passat el toc de queda.

Es va alçar sobre els seus peus i va anar a saludar el seu segon visitant no convidat. Aquest cop no va estar decebut quan va obrir la porta.

-Puc entrar? -va murmurar la Githany.

En Bane es va fer a un costat, captant l'aroma del seu perfum mentre ella passava al seu costat. Mentre tancava silenciosament la porta darrere d'ella, va caminar cap al llit i es va asseure a la vora. Va donar uns copets a l'espai al costat d'ella, i en Bane diligentment es va asseure, girant-se lleugerament per poder-lo mirar als ulls.

-Per què ets aquí? -va preguntar ell.

-Per què te'n vas anar? -va respondre ella.

-És... És difícil d'explicar. Tenies raó sobre el que va passar amb Sirak. Hauria d'haver acabat amb ell, però no ho vaig fer. Vaig ser un imbècil i feble. No volia admetre-t'ho.

-Vas deixar l'Acadèmia per no haver-te d'enfrontar a mi? -Les paraules sonaven compassives, com si estigués buscant entendre'l. Però Bane podia percebre el menyspreu darrere d'elles.

-No -va explicar ell-. No me'n vaig anar per tu. Me'n vaig anar perquè tu vas ser l'única que va reconèixer el meu fracàs. Tots els altres em van felicitar per la meva gran victòria: Kas'im, Qordis... tots. Estaven cecs a l'autèntica naturalesa del Costat Fosc. Tan cecs com jo havia estat fins que tu em vas obrir els ulls.

-Me'n vaig anar perquè l'Acadèmia no té res més que oferir-me. Vaig anar a la Vall dels Lords Foscos esperant trobar les respostes que no podia trobar aquí.

-I mai vas pensar de venir a dir-me això? -La seva veu havia canviat; el vel de falsa compassió s'havia anat. Ara ella només sonava enfadada. Enfadada i ferida. En Bane estava alleujat que ella se sentís encara prou forta com per revelar una mica d'emoció genuïna.

-Hauria d'haver anat a tu -va admetre ell-. Vaig actuar precipitadament. Vaig deixar que la meva ràbia cap a Qordis em dirigís ben lluny.

Ella va assentir: la passió i les accions imprudents era una cosa amb el que sabia que la Githany podia sentir-se identificada.

-He contestat a la teva pregunta -va dir ell-. Ara contesta la meva. Per què estàs aquí?

Ella va vacil·lar, les seves dents mossegant suaument el seu llavi inferior. Bane va reconèixer el gest inconscient; significava que estava perduda en els seus pensaments, tractant d'esbrinar alguna cosa.

-No aquí -va dir ella a la fi, alçant-se amb rigidesa del llit-. Tinc una cosa que ensenyar-te. En els arxius.

Sense mirar enrere per veure si l'estava seguint, ella es va obrir pas des de la seva habitació i cap al tènue passadís de més enllà, movent-se ràpidament. En Bane enfilà sobre els seus peus i va anar darrere d'ella, trencant a un trot per seguir-li el ritme.

Ella mirava just cap endavant, les seves botes donant cops definits mentre colpejaven el terra de pedra amb cada pas brusc. El so agut feia ressò en els passadissos buits, però a la Githany no semblava importar-li. En Bane podia dir que alguna cosa l'estava molestant, però no tenia ni idea de què podria ser.

Van trobar la porta dels arxius oberta. La Githany no semblava sorpresa; ella va passar just a través sense aturar-se. En Bane es va aturar només un instant abans de seguir-la.

A l'altre extrem de l'habitació, més enllà dels grups de prestatgeries, ella es va aturar i es va girar per encarar-lo. Hi havia una expressió que no podia del tot desxifrar en els seus trets arrogants però bonics.

Ell va creuar fins al mig de l'habitació, llavors es va aturar en curt quan ella va alçar la seva mà, amb el palmell estès.

-Githany -va dir ell, perplex-, què està...?

Les seves paraules van ser tallades pel boom al forat de la porta de l'arxiu donant un cop darrere seu. Ell es va girar per veure a Sirak, flanquejat per Yevra i Llokay. Els llavis groc pàl·lid del zabrak estaven retrets en un somriure cruel tan ampli que li donaven l'aparença d'una calavera somrient. En Bane no va poder evitar adonar-se de les empunyadures de sabre làser que penjaven dels cinturons dels tres.

Quan la Githany va parlar des de darrere d'ell va haver de resistir l'impuls de girar-se i encarar-la. No hauria estat savi exposar la seva esquena al trio de zabrak.

-Per què em vas seguir, Bane? -va preguntar ella, la seva veu una barreja de ràbia, disgust, i penediment-. Com vas poder ser tan estúpid? No et vas adonar que estaves caminant cap a un parany?

La Githany li havia traït. La conversa a la seva habitació havia estat una prova, una que havia fallat. Ell la coneixia prou bé com per esperar una cosa així. Hi hauria d'haver tingut cura d'un parany. En el seu lloc havia estat un imbècil cec i obedient.

Ell sabia que l'hi havia buscat. Ara havia de discernir una sortida.

-Això és el que vols, Githany? -va preguntar ell, tractant de guanyar temps.

-Ella vol el que tots els Sith volen -va contestar en Sirak per ella-. Poder. Victòria. Ella sap ajuntar-se amb els Forts.

-Jo sóc més fort del que ell és -va dir en Bane a la Githany-. Ho vaig demostrar en l'anell de duels.

-Hi ha més força a part de les proeses físiques -va contestar en Sirak, encenent el seu sabre làser. Era de la varietat de doble fulla. Els ulls d'en Bane estaven centrats directament en les fulles vermelles brillants, però va escoltar el xiuxiueig mentre els altres dos zabrak el seguien. La Githany, però, no havia encès encara el seu fuet.

-La Força vol dir més que només l'habilitat per utilitzar la Força -va continuar en Sirak, començant a avançar-. Significa intel·ligència. Astúcia. Crueltat.

-Saps com de fàcilment et vaig derrotar en l'anell -va dir en Bane, finalment parlant directament a Sirak, encara que les seves paraules encara eren per a la Githany-. Estàs tan segur que pots derrotar-me ara?

-Quatre contra un, Bane. I et vas deixar el teu sabre làser en les teves càmeres. M'agraden aquestes probabilitats.

En Bane va riure i li va donar l'esquena a Sirak. El zabrak estava prou a prop com per llançar-se i matar-lo d'un cop, però en Bane estava apostant a què es contindria, amb cura de ser atret a un parany. Era una aposta perillosa, però volia estar mirant directament als ulls de la Githany quan digués el que podien ser les seves últimes paraules.

-Aquest imbècil que creu que em vas portar aquí pel seu bé -va dir-li. Darrere d'ell podia percebre la confusió i la inseguretat d'en Sirak. Cap atac va arribar encara.

La Githany va trobar la seva mirada amb una mirada freda, indestructible i no va respondre. Però les seves dents es van enfonsar en el seu llavi inferior.

-Tots dos sabem per què m'has portat aquí, Githany -va dir ell, parlant ràpidament. Sirak no esperaria molt més-. No vols quedar-te al costat d'en Sirak. Has estat planejant formes de fer-me'l matar des que vas arribar per primera vegada.

-Suficient! -va cridar en Sirak. Bane es va llançar cap endavant, rodant fora del camí en l'últim segon en què el sabre làser de doble fulla tallà una profunda esquerda en el punt on havia estat dempeus. Mentre rodava per posar-se dret, va veure la Githany moure's; quan ella li va llançar el seu sabre làser, ell ja estava estenent la seva mà i utilitzant la Força per guiar l'empunyadura cap a la seva adherència.

L'arma va brillar encenent-se i ell es va girar just a temps per bloquejar la càrrega d'en Sirak. Yevra i Llokay estaven a un parell de metres enrere, corrent cap endavant per unir-se a la topada.

Bane va contraatacar, tallant per baix cap a les cames d'en Sirak. El zabrak va bloquejar el cop, i les seves espases van topar amb un brunzit ardent. A la vora de la seva consciència, Bane va escoltar el so del fuet de la Githany encendre's.

Una ràpida ràfega va fer que en Sirak retrocedís. Bane va fer una finta com si anés a pressionar cap endavant, llavors va fer un pas enrere, obrint un metre d'espai entre ells. Li va donar només el temps suficient per treure el seu braç en direcció a la inadvertida Yevra. Agafant-la amb la Força, la va llançar contra una de les prestatgeries properes amb la suficient força per estellar la fusta.

Ella va caure a terra, marejada. Abans que tingués ocasió d'aixecar-se, la Githany va tallar amb el seu fuet i va acabar amb la vida de la dona zabrak.

En Bane tot just va tenir temps de registrar la seva mort abans que en Llokay estigués a sobre d'ell. El zabrak de pell vermella estava superat, però la seva cobdícia i ràbia l'energitzaven, i ell va dirigir al seu oponent molt més gran cap enrere amb una brutal sèrie de desesperats talls i cops.

Trontollant cap enrere, en Bane estava gairebé massa distret per veure a Sirak deslligar un raig de llampecs espurnejants blaus cap a ell. En l'últim segon va girar i va captar el raig potencialment letal amb la fulla del seu sabre làser, absorbint la seva energia. El moviment havia estat un d'instint i últim recurs, i l'havia deixat vulnerable a una única empenta ràpida d'en Llokay. Però el fuet de la Githany estava colpejant i esclafint als ulls i cara d'en Llokay, i la seva espasa estava ocupada frenèticament protegint-se dels cops.

En Bane va tornar la seva atenció de tornada a Sirak, que va vacil·lar. En aquest moment hi va haver un crit d'en Llokay: havia d'haver jutjat malament el camí erràtic del fuet d'energia de la Githany i perdut un ull. Un segon crit havia d'haver-lo seguit, però ella va tallar obrint-li la gola, la punta ardent de la seva arma seccionant les seves cordes vocals de manera que va morir en un silenci agonitzant.

Superat en nombre, Sirak va extingir el seu sabre làser, el va deixar caure a terra, i va caure de genolls.

-Si us plau, Bane -pregà ell, la seva veu esclafint-se-. Abandono. Ets un veritable Lord Sith. Ara ho sé.

La Githany va xiuxiuejar,

-Acaba-ho ara, Bane.

En Bane va avançar fins que es va alçar sobre el seu mesquí enemic. Tot d'una no era només Sirak a qui va veure davant seu. Era tot el món al que havia abatut. Cada vida que havia pres. Fohargh, el makurth. Els innombrables soldats de la República que havia matat a Àpatros. El seu pare.

Era responsable de les seves morts. Fins i tot ara, li pesaven. La culpa sobre la mort d'en Fohargh l'havia deixat insensible al Costat Fosc durant mesos. L'havia encadenat com el ferro. No volia patir això de nou.

-Escolta'm -pregà en Sirak-. Et serviré. Faré tot el que m'ordenis. Pots utilitzar-me. Puc ajudar-te. Si us plau, Bane... tingues pietat!

En Bane es va tranquil·litzar.

-Aquells que demanen pietat -va respondre fredament, són massa febles per merèixer-la.

La seva espasa decapità el seu indefens enemic. El tors va romandre cap amunt durant tot un segon, les vores socarrimades del monyó cauteritzat on el cap havia estat unit una vegada, encara fumejaven. Llavors va caure cap endavant.

Mirant cap avall, Bane va sentir només una cosa: llibertat. La culpa, la vergonya, el pes de la responsabilitat s'havia esvaït tot en un únic acte, decisiu. S'havia obert al Costat Fosc del tot. Es disparava a través d'ell, omplint-lo amb confiança i poder.

Amb el poder, obtinc victòria. Amb la victòria les cadenes es trenquen.

Ell es va girar per veure la Githany somriure, els seus ulls plens de desig.

-Jo de totes les persones havia d'haver sabut que era millor no subestimar-te -va dir ella-. Em vas veure agafar el teu sabre làser! És per això pel que em vas seguir.

-No -va contestar en Bane, encara embriagat per la rauxa de matar el seu enemic-. No vaig veure res. Només estava suposant.

Per un breu moment la seva expressió es va enfosquir; llavors va explotar amb un riure.

-Mai deixes de sorprendre'm, Lord Bane.

-No em diguis això -va dir ell.

-Per què no? -va preguntar ella-. Qordis li ha donat a tots els estudiants el rang de Lord Fosc dels Sith.

En veure'l dolgut, ella va caminar cap endavant i va embolicar els seus braços al voltant del seu coll, mirant a cap amunt a la cara.

-Bane -respirà ella-, anem a lluitar contra els Jedi! Anem a unir-nos a la Germanor de la Foscor de Lord Kaan!

Ell va estendre el braç cap amunt i va agafar les seves delicades mans amb les seves enormes, llavors suaument va envoltar els seus braços al voltant del seu coll. Confusa, ella no va oferir resistència mentre portava les seves mans cap al seu pit, amb les seves atrapades entre elles.

Com podia fer-la entendre? Ell era del Costat Fosc ara; l'execució d'en Sirak havia estat l'últim pas. Hi havia creuat el llindar; no anava a retrocedir. Mai vacil·laria de nou. Mai dubtaria de nou. La transformació que havia començat quan va ser per primera vegada a l'Acadèmia estava completa: era un Sith.

Ara, més que mai, entenia els fracassos de la Germandat.

-Kaan és un imbècil, Githany -va dir ell, mirant intensament als seus ulls per llegir la seva expressió.

Ella va retrocedir lleugerament i va tractar d'allunyar les seves mans. Ell les va sostenir fermament.

-Ni tan sols has conegut mai a Lord Kaan -va dir ella a la defensiva-. Jo sí. És un gran home, Bane. Un home de visió.

-Està cec com un llimac de cova orkelliana -va insistir en Bane-. La Germandat de la Foscor, aquesta Acadèmia, sobretot en el que els Sith s'han convertit és un monument a la seva ignorància! -Ell va agafar les seves mans amb més fermesa encara-. Vine amb mi. No queda res per a nosaltres a Korriban, i només mort a Ruusan. Però conec d'un lloc on podem anar. Un lloc on el Costat Fosc és encara fort.

Ella va alliberar les seves mans retorçant-les i les va allunyar d'ell.

-Lord Kaan ha unit als Sith en una única i gloriosa causa. Podem unir-nos a ells a Ruusan.

-Llavors vés! -va escopir en Bane-. Uneix-te als altres a Ruusan. Uneix-te a ells en la seva derrota.

Ell es va girar i se'n va anar fet una fúria, turmentat mentre ella cridava,

-Espera, Bane. Espera!

Si ella hagués fet algun moviment per seguir-lo, ell ho hauria fet.

En Bane va fotre una coça a la porta de la cambra d'en Qordis per obrir-la; va colpejar contra la paret amb un cruixit que va reverberar en tot el passadís. El Mestre de l'Acadèmia havia estat despert i ja estava vestit, meditant a la catifa al centre de la seva habitació. Ara va saltar dempeus, amb la ràbia enfosquint la seva cara.

-Què vol dir això?

-Vas enviar a Sirak a matar-me? -va deixar anar en Bane. El temps de les subtileses havia passat.

-Què? Jo... li ha passat alguna cosa a Sirak?

-El vaig matar. A Yevra i Llokay, també. Els seus cossos estan en els arxius.

El xoc i l'horror de la seva reacció van deixar clar que en Qordis no havia sabut res de l'atac.

-Has fet això en la vigília de la nostra partida cap a Ruusan? -va preguntar ell, amb la seva veu alçant-se de manera estrident.

Un parell d'altres mestres s'havien reunit al passadís de fora, atrets per la sorollosa arribada d'en Bane. Un grapat dels estudiants, també. A Bane no li importava.

-Vosaltres podeu anar a Ruusan -va deixar anar en Bane-. Jo no tindré res a veure amb la Germandat de la Foscor.

-Ets un estudiant d'aquesta Acadèmia -li va recordar en Qordis-. Faràs el que se't digui!

-Sóc un Lord Fosc dels Sith -contraatacà en Bane-. No serveixo a ningú excepte a mi mateix.

Mirant per sobre l'espatlla a la multitud reunint-se de curiosos observadors, Qordis va baixar la seva veu a un murmuri amenaçant.

-Marxem a Ruusan al matí, Lord Bane. Tu vindràs amb nosaltres. Això no és un assumpte a discutir.

-Me'n vaig aquesta nit -va contestar en Bane, baixant la seva veu per igualar i burlar el to de la pròpia veu d'en Qordis-. I cap de vosaltres aquí és prou fort per aturar-me!

Ell li va donar la seva esquena al director de l'Acadèmia i va caminar lentament des de l'habitació. Per un breu segon va percebre al rebutjat Mestre reunint la Força, i en Bane es va preparar per a una confrontació. Però un segon més tard va sentir el poder esvaint-se.

Al llindar es va aturar. Quan va parlar, s'estava dirigint als tafaners reunits a l'igual que a Qordis.

-Algú d'aquí em va dir una vegada que el títol de Darth ja no s'utilitzava perquè promovia la rivalitat entre els Sith. Li dóna als Jedi un objectiu fàcil. Era més fàcil simplement abandonar el costum. Per tenir a tots els mestres Sith utilitzant el mateix títol de Lord Fosc.

Ell va alçar la seva veu lleugerament, parlant prou alt perquè tots l'escoltessin.

-Però Jo sé la veritat, Qordis. Sé per què cap de vosaltres clama el nom per a vosaltres mateixos. Por. Sou covards.

Ell mig es va girar i va mirar enrere cap a Qordis.

-Ningú de la Germandat mereix el títol de Darth. I tu menys que ningú.

Hi va haver un panteix de la reunió. Alguns dels estudiants van retrocedir, esperant algun tipus de reacció. Per descomptat no n'hi va haver cap.

Movent el seu cap en disgust, Bane els va deixar allà. Mentre passava als altres mestres, Kas'im va fer un pas al davant d'ell, posant una mà sobre el seu pit.

-No te'n vagis -va dir el Mestre d'espases-. Parlem d'això. Si tan sols coneguessis a Kaan ho entendries. És tot el que demano, Bane.

-És Darth Bane -va dir ell, colpejant la mà del twi'lek i empenyent-lo per passar.

Ningú més va tractar de detenir-lo mentre s'obria pas a través dels passadissos del temple. Ningú va tractar de seguir-lo o si més no li va cridar mentre pujava les escales cap a la petita plataforma d'aterratge del sostre.

Només hi havia una única nau a l'aeroport espacial: el Valcyn, un creuer personal de classe-T de llarg abast. El navili amb forma d'espasa era un dels més fins de la flota Sith, equipat amb l'última i més avançada tecnologia. Havia arribat just el dia abans: un regal d'en Kaan a Qordis, en reconeixement al seu treball amb els aprenents a l'Acadèmia.

En Bane va baixar l'escotilla d'accés i es va enfilar. Durant el seu període en la milícia se li havia donat un entrenament rudimentari en les bases de pilotar un navili estàndard d'hipermotor. Afortunadament els controls del Valcyn eren iguals a tots els estàndards intergalàctics d'operació i estaven dissenyats per a ser fàcils d'utilitzar. Va seure a la cadira del pilot i va encendre els propulsors, introduint les coordenades de l'hiperespai en el seu destí fins i tot mentre començava la seqüència d'enlairament. Un moment més tard el Valcyn es va elevar des de la superfície de la plataforma d'aterratge i llavors es va disparar cap a l'atmosfera, deixant enrere Korriban i l'Acadèmia.

Següent