Els Camins del Destí II (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

En Jacen va passar el seu primer dia de llibertat a l'apartament, admirant la seva estranya solidesa. El frec de la moqueta contra els seus peus nus; un aire que no feia gust a un ric estofat de substàncies orgàniques; unes parets que eren verticals, i un sostre que era un pla llis sobre el seu cap. Holos en prestatges. Música popular que emetia els seus ritmes des d'altaveus ocults. Una cuina plena d'aparells meravellosos i lluents. Una unitat de refrigeració plena de menjar pensada per al paladar humà.

Mobles. Els yuuzhan vong no tenien mobles com els tenia la gent. No els construïen ni els muntaven, els feien brollar. I el seu sentit de l'escala era diferent, la seva manera de posar-los en una habitació amb els seus sòls resinosos i les seves parets de corall o de proteïnes estabilitzades.

En Jacen s'havia acomiadat dels mobles, dels holos i dels aparells de cuina i de refrigeració, i de tota la resta que fos humà. Tornar a trobar-se amb això era un redescobriment.

Van aparèixer missatges en la unitat de comunicació. «Així es fa, campió» i «Jacen, has respost una vegada més a les oracions d'una mare». Els missatges li van produir una alegria riallera que el va acompanyar durant la resta del dia.

Aquella tarda, la seva tia Mara li va donar a entendre amb molt de tacte que no li vindria malament comprar-se roba nova, de manera que al matí següent va sortir de compres. Va prendre prestades algunes peces de l'oncle Luke i es va cobrir tot amb una capa, però la gent el reconeixia, malgrat tot. La seva cara havia sortit en tots els holodiaris. Molts reaccionaven de manera amistosa, molts altres amb curiositat, i només uns pocs li dirigien mirades de desgrat o murmuraven comentaris desagradables. Pel que semblava, els Jedi s'havien tornat més populars que abans.

Va comprar roba a un sastre quarren que li va assegurar que el tall era perfecte i a la moda, almenys per als humans. Després, es va passejar per la ciutat, gaudint de la seva arquitectura elegant sota el cel de color blau viu, i intentant no fer cas del fet que, fos on fos, esdevenia centre d'atenció.

Més tard, ja a l'apartament, va intentar posar-se en contacte amb la Vergere, però li van dir que aquesta no se li permetia rebre trucades. Va parlar d'això amb Luke, però en Luke es va limitar a dir-li:

-Estàs de vacances. I en això s'inclou també prendre unes vacances de la Vergere.

Després, en Luke va convidar-lo a seure al seu costat.

-Voldria conèixer les teves idees sobre els yuuzhan vong -va dir.

-Hauries de preguntar-ho a la Vergere -li va respondre Jacen.

-Li ho he preguntat. Però també vull preguntar-t'ho a tu. A part de la seva immunitat a la Força, són tan diferents de nosaltres els yuuzhan vong?

En Jacen va considerar la resposta.

-No. Tenen un règim tirànic, i la seva religió és un verí absolut. Però ells mateixos no són ni millors ni pitjors que ho serien els éssers humans si es criessin en el seu sistema.

En Luke va mirar-lo.

-Els odies? -li va preguntar.

En Jacen va respondre amb rapidesa i gran seguretat.

-No.

-Per què no?

Aquesta vegada, en Jacen va haver de pensar-s'ho.

-Perquè seria com odiar un nen per estar mal educat -va dir-. La culpa no és de l'infant, sinó dels pares. Podria odiar els líders que van fer als yuuzhan vong ser com són; però fa molt que van morir. Llavors, per què malbaratar energia en l'odi?

En Luke es va posar dempeus i va recolzar una mà a l'espatlla d'en Jacen.

-Gràcies, Jacen -va dir.

-Jo... Els entenc -va dir en Jacen.

En Luke semblava sobresaltat, introspectiu.

-No odies, perquè entens -va murmurar.

-Com dius?

En Luke va tornar a dirigir-li la seva atenció.

-Res; segueix.

-Recorda que em van implantar una llavor esclavitzadora, que mantenia una interfície amb el meu sistema nerviós. Se suposava que era un sistema de comunicació unilateral, per esclavitzar-me i donar-me ordres; però jo vaig descobrir que funcionava també en l'altre sentit. Havia produït una mena de... telepatia. Sóc capaç d'ampliar la meva ment cap als yuuzhan vong i cap a les seves criatures, i de vegades sóc capaç d'influir sobre ells.

En Luke va mirar-lo amb sorpresa.

-Pots tocar als yuuzhan vong amb la Força?

-No. És diferent. No puc utilitzar la Força i la meva... el meu «sentit vong» al mateix temps.

En Luke aclucà els ulls, pensatiu.

-Podries ensenyar aquesta habilitat a altres?

El mateix Jacen s'ho havia estat preguntant.

-No ho sé -va dir-. Crec que no. Crec que potser sigui necessari rebre l'implant de la llavor esclavitzadora, o algun altre tipus de control yuuzhan vong que pugui establir una interfície amb el teu sistema nerviós -se li va ocórrer llavors una cosa-. Potser pogués ensenyar a la Tahiri. Després del que li van fer passar, és possible que ella... segueixi sintonitzada prou amb els yuuzhan vong com per aprendre a fer el que he fet jo.

En Luke va arrufar les celles.

-L'experiència en mans dels vong va resultar molt traumàtica per a la Tahiri. I... ha passat altres experiències traumàtiques des de llavors. No voldria obligar-li a reviure una experiència que li ha fet mal.

-Jo tampoc.

En Jacen no va explicar al Luke una de les conseqüències d'allò que acabava d'anomenar el seu «sentit vong», el fet que encara mantenia contacte mental ocasional amb l'ens a què els yuuzhan vong anomenaven el Cervell Planetari, el dhuryam que controlava l'entorn de Coruscant. El dhuryam i ell conspiraven contra la conformació del planeta com a món, sabotejant-la de maneres petites però molestes; per exemple, creant una plaga de picors. En Jacen acabava d'inspirar al Cervell Planetari perquè fes que es posessin malaltes les gargamelles Luur, les criatures que reciclaven els residus dels yuuzhan vong, en el transcurs del que el dhuryam havia percebut que es tractava d'un acte o cerimònia important.

Encara que, teòricament, en Jacen podia inspirar actes més mortífers en el Cervell Planetari, des d'enverinar els aliments dels yuuzhan vong fins a provocar una catàstrofe ecològica, s'havia abstingut de fer-ho. La seva empatia cap als yuuzhan vong s'havia desenvolupat alhora que el seu sentit vong; no estava disposat a convertir-se en genocida, ni tan sols d'uns enemics mortals.

En això es devia, en part, que no hagués parlat al Luke d'aquella habilitat seva concreta. No volia que es conegués, per por que algú li demanés que l'emprés com a arma.

Encara comprenia que en Luke no li demanaria tal cosa mai, tenia la sensació que, com més es guardés el seu secret, seria millor. La conversa amb Luke va quedar interrompuda per la trucada per comunicador d'un holoperiodista que demanava una entrevista. En Jacen va dir a la unitat de comunicació que no acceptés més trucades de ningú que no fos conegut com a amic.

Al matí següent en Jacen se sentia delicat; va prendre un esmorzar suau i va tornar a anar a dormir. En Luke va sortir per ocupar-se de coses polítiques, i la Mara va anar a practicar el contraespionatge amb els seus droides ratolins. Va despertar al Jacen una trucada de comunicador, el que volia dir que la intel·ligència artificial de l'aparell havia reconegut que li cridava algun familiar o amic.

Va respondre, i va veure un parell d'ulls verds emmarcats per una cabellera rossa arrissada. Danni Quee.

-Hola, Danni.

-Jacen. Espero que no t'importi que et truqui.

-No estic malalt, ni en quarantena, ni res d'això. Se'm permet parlar amb la gent.

-Això està bé. Vols veure una mica de la ciutat? O t'estan assetjant els amics?

-No m'estan assetjant els amics -va dir en Jacen-, suposo que perquè tenen tant tacte com tu. Però preferiria no anar a cap lloc públic, doncs sembla que atrec a les multituds.

La Danni va somriure, lluint les seves dents blanques que adornaven el seu rostre bronzejat.

-Et vaig veure a les holonotícies ahir -va dir-. Aquesta capa se suposava que era una disfressa?

-No exactament.

-Si no estàs preparat per afrontar al teu públic, vols que agafi un aerolliscador i et porti a l'escull Mester?

-És clar.

En Jacen es va reunir amb la Danni deu minuts més tard en un moll públic.

-Maca la roba -va comentar ella, i li va fer una abraçada. Poc després, es desplaçaven veloçment cap a l'oest en un aerolliscador, els repulsors el mantenien a deu metres de la superfície de l'aigua. La Danni havia portat equips de busseig per a dos, a més d'un dinar lleuger.

-Què ràpida -va dir en Jacen.

-Anava a anar-hi jo en qualsevol cas. Si no t'hagués trobat a tu, hauria anat amb una altra persona.

En Jacen la va mirar.

-Amb algú que jo conegui?

-Amb Thespar Trode. És una altra astrofísica sense feina.

-Estàs sense feina últimament?

La Danni va esbossar un somriure irònic.

-Ja parlarem d'això més tard.

L'escull Mester estava en aigües tan tropicals que no farien falta els vestits aïllants; però en Jacen i la Danni se'ls van posar, en tot cas, per reduir al mínim els frecs. L'aparell de respiració era una unitat lleugera que es portava a l'esquena i extreia silenciosament aire de l'aigua i l'hi administrava al bussejador, sense més límit que reserva d'energia, que durava uns cinquanta anys. Hi havia una armilla que es podia inflar i desinflar a voluntat per ajustar la flotació, amb butxaques de llast per assegurar-se que el bussejador no pujava surant a la superfície.

La Danni li va ensenyar un parell d'aletes de natació.

-Un sistema de transport antiquat -va dir-. Podria haver portat uns propulsors per anar més de pressa per sota l'aigua, però crec que no fan més que distreure: és millor estar a soles amb el mar i l'escull.

-Per a mi, està bé -va dir en Jacen-. No tenim pressa per arribar enlloc.

L'aigua era com un bany tebi d'aigua amb sal. Acostumar-se a l'aparell de respiració resultava natural, i més senzill que fer servir un vestit pressuritzat. L'armilla inflable era una mica més difícil de manejar, i en Jacen s'enfonsava o pujava cap a la superfície fins que va aconseguir equilibrar bé la seva flotació. Quan es va acostumar al seu maneig, va descobrir que podia pujar o baixar amb només pensar-ho, i tampoc li feia falta per a això la Força, només una mena de relaxació.

Per aquella zona transcorria al llarg de l'escull un corrent marí, i la Danni i ell es van limitar a deixar-se portar. Les gotes d'aigua que entraven entre la boca i el respirador feien gust de sal, de iode i de mil éssers vivents. Per sobre d'ells, la superfície del mar, on es reflectia la llum del sol; a una banda, els colors vius de l'escull; l'altre, el mar sense fronteres; i, per sota, el blau profund de les profunditats de l'oceà, buides i aparentment il·limitades.

No es van submergir a més de vint metres, aproximadament, ja que per sota d'aquesta profunditat faltava de seguida la llum, i volien veure els coralls multicolors. Les formacions de corall, les anemones i les esponges cremaven de colors brillants, i els peixos i les altres criatures relluïen tant com els coralls entre els que nedaven.

Allà existien jerarquies. Els coralls s'alçaven com els alts murs d'un castell, que s'elevaven aquí i allà cap a la superfície en forma de torres.

Altres éssers vius s'enganxaven als coralls o es refugiaven entre les seves volutes, o imitaven als coralls en els seus colors, en la seva aparent quietud i en les seves espines agudes. Per allà caçaven els peixos de l'escull, que buscaven el sopar entre els coralls i de vegades quedaven atrapats i digerits per un predador hàbilment camuflat, mentre els peixos pelàgics de forma de torpede, procedents de les aigües profundes, es menjaven als peixos de l'escull, arribant des de mar obert per llançar un atac ràpid, matar i devorar, procedents d'un lloc que no entrava en la comprensió dels peixos de l'escull, com pirates que venien d'un altre món.

I tot el que hi havia a l'escull era viu! El corall, les esponges, els peixos, els crustacis i les anemones, tots ells eren éssers vius. Fins i tot la mar aparentment desocupada era plena de vida microscòpica. Allò era veritablement meravellós. En Jacen va evocar el seu sentit de la Força i es va deixar omplir del cant de l'escull, de totes les criatures minúscules que vivien juntes en una pauta complexa, interconnectada, i va gaudir per uns moments d'aquella glòria pura.

Era un canvi meravellós respecte de l'entorn dels yuuzhan vong. Allà, tot vivia també, però tot era aliè, estrany i ple de propòsits sinistres. Era com viure en un buit. Aquí, l'escull i la seva vida pràcticament li parlaven a crits a través de la Força.

En Jacen va estendre el seu sentit de la Força cap a la Danni. Ella era sensible a la Força, però només s'havia format de manera incompleta, a estones perdudes entre les batalles i el temps dedicat al treball obsessiu d'investigació. En Jacen va advertir el seu sobresalt en rebre el primer contacte de la seva ment, però la Danni es va relaxar després i es va deixar envair per l'existència de l'escull, per la gran acumulació vital de totes les vides minúscules; i els dos van seguir surant al llarg de l'escull en comunió silenciosa, absorts en la seva complexitat i en la seva riquesa.

Van acabar per sentir fred, tot i portar vestits aïllants, de manera que la Danni i en Jacen van pujar a la superfície i la Danni va activar el microxip que faria volar cap a ells el seu aerolliscador. Aquest es va posar a l'aigua a cinc metres de distància i va baixar l'escaleta perquè poguessin pujar a bord. Es van treure els vestits de busseig i es van deixar escalfar pel sol mentre esmorzaven. I, després, mentre feien la digestió, es van limitar a relaxar-se, estesos un al costat de l'altre en la coberta davantera.

-I dius que no estàs treballant? -va dir en Jacen.

-No. Vaig estar treballant per als Jedi fins que la meva unitat va començar a obtenir resultats, i llavors ens va absorbir el govern. I després, quan vam haver aconseguit cert nivell, ens... bé, no ens van desfer, però es van dur a part del meu equip. Estic aprenent tècniques de comunicacions i d'infiltració per ajudar a establir cèl·lules de la Resistència, i després tornaré a la guerra.

En Jacen es va tornar sobre un costat per mirar-la.

-Però amb el treball tan fonamental que has realitzat! -va dir-. Vas descobrir la manera d'interferir el senyal dels yammosk. És el descobriment més essencial que ha permès que les nostres naus sobrevisquin a les batalles contra els yuuzhan vong. Per què anaven a desfer ara el teu grup?

Ella el va mirar amb els seus ulls verds.

-Els astrofísics no tenim importància per a la tasca bèl·lica -va dir-. Sí, jo vaig fer el primer descobriment sobre com es comuniquen els yammosk. Però ara que ja està descobert, ha deixat de ser un problema teòric, i no és més que una qüestió d'enginyeria. Ara són els enginyers els que han de construir bloquejadors, trampes, i buscar maneres més enginyoses d'interferir les comunicacions de l'enemic. Tot el treball teòric s'ha deixat de banda discretament -sospirà-. Jo que he treballat tan dur i tant de temps... cap matèria s'ha estudiat tan a fons i en tan poc temps com els yuuzhan vong.

»El que vam fer la Cilghal i jo soles hauria estat suficient per guanyar mitja dotzena de grans premis científics. Però el nostre treball és secret, i els comitès que reparteixen els premis no s'assabentaran mai; i, per a tots els efectes, jo no sóc més que una miradora d'estrelles de vint-i-tres anys, sense feina i sense esperança de trobar-ne.

Es va estirar amb llanguiment, contemplant el cel brillant. Després, li va sorgir a la cara una expressió estranya i es va asseure, creuant-se de cames i inclinant-se cap a Jacen.

-Però no t'ho havia dit? No s'ha deixat de banda tot el treball teòric. Encara hi ha alguna cosa en marxa, i és més aviat rar.

-Explica-m'ho -va dir en Jacen, mirant-la i pestanyejant.

-En el nostre grup hi havia alguns que treballaven amb els detalls de la ciència biològica dels yuuzhan vong. Van fer un descobriment, i se'ls van endur immediatament a una unitat nova de la divisió d'Intel·ligència. Ara treballen directament sota un grup de txiss que obeeixen directament a Dif Scaur.

-Scaur treballa amb txiss? -va dir en Jacen amb sorpresa.

-Ara estan tots fora del planeta. Els missatges que envio als meus amics no arriben mai; no rebo més que avisos que estan temporalment fora de l'HoloRed.

-Tots en el típic laboratori secret, allà en l'espai profund -va murmurar en Jacen.

-I per què els txiss?

-I dius que treballen en qüestions de biologia dels yuuzhan vong -En Jacen va reflexionar uns moments, i després va sacsejar el cap-. El problema és que no sabem prou sobre els txiss per saber per què podien ser valuosos.

»Ni tan sols sabem on està el seu planeta d'origen. Potser els seus coneixements de biologia estiguin més avançats que els nostres. Potser sàpiguen alguna cosa que nosaltres no sabem sobre els yuuzhan vong. Potser el seu propi metabolisme estrany els permeti saber millor el que poden fer els yuuzhan vong.

-Metabolisme estrany?

-Són blaus. Això ja indica alguna cosa.

La Danni va riure.

En Jacen la va mirar.

-Saps de quin tipus era el descobriment que van fer els biòlegs?

Ella va assentir amb el cap.

-Tenia a veure amb la genètica dels yuuzhan vong; que, dit sigui de passada, s'assembla en general a la nostra.

En Jacen va pestanyejar.

-Cosa rara, tenint en compte que són d'una altra galàxia -va dir.

-Hi ha un fragment de la seva genètica que no és com la nostra -va dir la Danni-. Hi ha una seqüència que sembla absolutament única i que és comú a tota la vida yuuzhan vong. Al corall Yorik, als yammosk, a la vida vegetal, als propis yuuzhan vong. A tot.

-És per això pel que no som capaços de veure'ls amb la Força?

-Pot ser -va dir la Danni, encongint-se d'espatlles-. Els biogenètics no ho saben; o, almenys, no ho sabien l'última vegada que els vaig veure.

Es va fer un silenci. En Jacen va somriure de mala gana.

-Segurament, ni tan sols hauríem d'estar parlant d'aquesta manera -va dir-. Faci el que faci l'Scaur amb els txiss, el més probable és que sigui tan secret i tan estrany, que les nostres teories estaran equivocades, i ens donaran problemes, a més a més.

-Ni tan sols podem formular teories aquí?

-No em sorprendria estar sent sotmès a algun tipus d'observació informal -va dir en Jacen-. Acabo de tornar de diverses setmanes de captiveri en poder dels yuuzhan vong. Els d'Intel·ligència no poden estar segurs que no he canviat de bàndol -va aixecar la vista al cel i va saludar amb la mà-. Saluda als satèl·lits!

La Danni va riure i va saludar també a qualsevol possible espectador invisible. Després, va tornar a dirigir-s'hi.

-Ja n'hi ha prou de perills per avui -va dir-. Crec que em sentiré més fora de perill dins l'aigua.

-Jo també.

La Danni i en Jacen van volar en la seva nau uns quants quilòmetres més al llarg de l'escull i es van tornar a posar els equips de busseig. Quant van baixar a l'escull, en Jacen va tornar a invocar la seva consciència de la Força i va deixar que li omplís l'esperit la vida de l'escull. Va tornar a posar-se en contacte amb la Danni, i tots dos van compartir l'existència bulliciosa i intricada de l'escull fins que es va fer hora de tornar a Heurkea.

L'endemà, en Jacen va tornar a l'escull de nou amb la Danni, aquest cop acompanyats de l'amiga d'aquesta, Thespar Trode, una femella ishi tib amb un equip de busseig que estava adaptat per al seu cap gegant i els seus ulls muntats sobre pedtínculs. La conversa entre les dues astrofísiques tendia a versar sobre qüestions tècniques, però a Jacen no li importava: gaudia amb aquella exhibició d'intel·ligència àgil, tot i no entendre-la, i mentre escoltava, deixava que el seu sentit de la Força descendís a l'escull i li omplís la ment de la seva glòria viva.

Després de bussejar, va convidar la Thespar i a la Danni a berenar alguna cosa al seu apartament, però quan va obrir la porta es va trobar la Jaina, que estava dreta a la sala, vestida encara amb el seu mico de pilot, amb el farcell militar a terra, parcialment obert. La Jaina i ell es van mirar durant un llarg moment d'alegria exquisidament dolorosa, i després el seu vincle de bessons va irradiar mil records i emocions compartides, rica collita de la seva vida compartida des del seu primer dia junts al ventre de la seva mare, i van córrer a abraçar-se. Es van donar cops a l'esquena i van riure fins que se'ls van saltar les llàgrimes.

La família era una altra cosa a la qual havia renunciat en Jacen amb els yuuzhan vong. La sensació de trobar-se de nou amb la seva germana bessona el va deixar sense alè.

Quan va haver recobrat l'alè, va observar les insígnies que portava la Jaina a la granota.

-Ja ets comandant?

-Sóc una mica millor que això; sóc estrella dels holovídeos. A més de deessa.

Va tornar la vista cap a les dues visitants que s'havien quedat dretes prop de la porta. Ja coneixia la Danni Quee, naturalment, però van haver de presentar-li a l'amiga de la Danni, la Thespar.

-Ara he de canviar-me i sortir corrent -va dir la Jaina-. He de lliurar missatges a la caserna general. I tinc un encàrrec personal de l'almirall Kre'fey per l'oncle Luke -va afegir, mirant al Jacen-. Vol que li enviïn Jedis.

Allò va sorprendre agradablement a Jacen.

-Almenys hi ha algú que ens vol.

La Jaina va extreure del seu farcell un uniforme més formal, va passar a un dormitori per a canviar-se, i quan va tornar a sortir es va encaminar directament a la porta.

-Parlarem més tard, d'acord? -va dir, detenint-se al llindar-. Vull que m'ho expliquis tot.

I, dit això, se'n va anar.

En Jacen va mirar amb sorpresa la porta que es tancava, mentre li formiguejava en la ment la sensació que li produïa el vincle de bessons en esvair-se. Hi havia esperat més, molt més, de la primera reunió amb la seva germana. Va pensar que la Jaina no l'estava evitant. No exactament. Però estava clar que necessitava algun temps per ordenar els seus pensaments abans de veure's amb ell. En Jacen va creure entendre per què.

Va compartir amb les seves convidades unes fruites-joia que va trobar en la unitat de refrigeració, i després les dues astrofísiques es van acomiadar.

En Luke i la Mara van tornar abans que la Jaina. Quan va arribar la Jaina per fi, estava tensa i nerviosa, i tenia els músculs de les espatlles rígids de tensió. Va començar per comunicar al Luke la sol·licitud d'en Kre'fey, que demanava més pilots Jedi. Al Luke li va agradar saber que hi havia algú disposat a acollir als Jedi en l'exèrcit. Va preguntar a la Jaina per la seva intervenció en la batalla d'Obroa-Skai, i a partir d'allà la va anar portant amb delicadesa a comentar totes les seves activitats des de la caiguda de Coruscant. Més concretament, les batalles de Hapes, i com havia emprat els propis dovin basal dels yuuzhan vong contra aquests, sembrant la confusió entre els invasors i destruint-los.

I el seu estat mental en aquella època. L'obsessió. La fúria. La foscor.

La Jaina va mirar a Jacen amb ulls tristos i va dir:

-Em pensava que havies mort. L'Ànakin i tu; tots dos. No m'importava quants més anessin a reunir-se amb vosaltres. Jo mateixa estava disposada a anar-me'n.

En Jacen va pensar que a la Jaina li resultava més fàcil parlar amb Luke i amb la Mara que amb ell tot sol. En Luke ho sabia.

-Més que per la ira o per l'ànsia de poder, la Foscor entra per la desesperació -va dir en Luke-. Per la creença que al final no hi ha res més que dolor, tristesa i mort, i que res del que fem té veritable importància. -Va fer una mirada a la Jaina-. Jo sóc aquí per dir-te que el que fem sí que importa. I que la desesperació és una il·lusió que llança davant els nostres ulls la Foscor.

La Jaina va abaixar la vista.

-Gràcies, oncle Luke -va dir.

La Jaina es va instal·lar amb el seu farcell a l'habitació d'en Jacen, que compartirien. En Jacen va voler parlar amb ella abans de dormir, però ella va dir que estava esgotada després del seu llarg viatge des de Kashyyyk i que ja parlaria amb ell al matí següent.

En Jacen es va quedar adormit de seguida i va somiar amb l'escull de corall. Es va despertar dues hores abans de l'alba, quan van arribar els seus pares. Mig adormit, es va quedar dempeus a la porta mentre el seu pare deixava anar uns udols de felicitat dignes d'un wookiee, l'aixecava en suspens i el feia girar com si fos un nen de dos anys.

L'emoció de la Leia, encara que no tan expressiva, era igualment potent, i en Jacen la sentia a través de la Força fins i tot mentre el seu pare seguia fent-lo girar per l'aire. Quan Jacen va tornar a trepitjar terra, va abraçar la seva mare, i va percebre la força de l'agraïment profund de la Leia.

En Jacen sabia que havia estat ella la que no hi havia flaquejat mai en la seva fe. El seu espòs l'havia abandonat i havia tornat canviat; la Nova República que havia creat ella s'havia traït a si mateixa; un dels seus tres fills havia mort, un altre havia caigut captiu, i ella havia vist com lliscava la tercera cap al Costat Fosc.

Només la Leia s'havia mantingut ferma. Només la Leia s'havia entestat en què Jacen seguia viu. I ara en Jacen estava envoltat dels braços de la seva mare, i li feia saber que la seva fe no havia estat vana.

Les hores següents van estar carregades de goig i emocions. En Han gairebé donava salts per les parets d'alegria, almenys quan no estava ocupat a intentar dissimular una llàgrima que li apuntava als ulls.

C-3PO traslladà les coses d'en Han i la Leia al dormitori d'aquests i va treure les de la Jaina i en Jacen. Els bessons van acampar al terra del saló. C-3PO, que no tenia on ficar-se, es va recolzar en una paret i es va apagar. Quant Jacen va haver tancat els ulls, va sentir un copet respectuós a la porta. Eren els guardaespatlles noghris de la Leia, als que no havien portat a Bastió, i es presentaven per complir el seu deure.

Se'ls va posar fora, al passadís, i una hora més tard van tornar a trucar, aquest cop perquè a la Vergere l'havien alliberat i no tenia altre lloc on ficar-se.

En Jacen va estar encantat de veure-la, però estava clar que l'apartament estava massa ple, fins i tot després que la Jaina es prestés a traslladar-se a una residència per a oficials solters. Però, per fortuna, en Jacen tenia una mare que era princesa i disposava de contactes.

La família Solo, amb C-3PO, es va traslladar a un altre apartament juntament amb els noghris. En Jacen tenia l'esperança que la Vergere pogués venir amb ells, però en Luke va afirmar amb força fermesa que seguiria tenint-la com a hoste.

Segurament seria bona idea, va reflexionar en Jacen més tard. Quan els seus pares s'assabentessin del que li havia fet la Vergere quan va estar captiu, no haurien vist amb bons ulls al petit ésser. Al Jacen no li agradaria gens haver d'interposar-se entre la Vergere i la pistola làser d'en Han.

El trasllat els va portar una bona part del dia, i quan van acabar la Jaina va haver de presentar-se en el Comandament de la Flota per veure si s'havia pres alguna decisió respecte de la sol·licitud d'en Kre'fey que li enviessin a alguns Jedi. No va tornar fins molt tard.

Al matí següent, en Jacen es va aixecar, es va asseure al peu del seu llit i va començar a fer els seus exercicis i meditacions Jedi. Cridant a la Força, emprant-la per ajudar-lo a modificar el seu estat corporal, a reduir o accelerar el seu ritme cardíac; dirigir el flux sanguini als músculs, com per entrar en combat; als seus òrgans interns, com si estigués ferit o mancat d'aire; o a la seva pell, per eliminar l'excés de calor i refrescar el cos.

Quan irradiava Força, va percebre que la Jaina es despertava, i va notar també que estava molesta. La Jaina va sortir del llit amb un sospir, es va unir a ell a terra i va fusionar les seves meditacions amb les d'ell.

Van sincronitzar les respiracions i els ritmes cardíacs; van aixecar objectes petits, i després van entaular un combat mental amb sabres làser, compartint una imatge mental comuna dels dos en combat, visualitzant tots els moviments, totes les parades, els passos dels peus sobre el sòl, la vibració dels sabres de llum , els cops i grinyols d'una fulla contra l'altra. La Jaina combatia de manera freda i metòdica, emprant un mínim d'energia, acontentant-se amb retrocedir fins que veia el buit per a un atac absolutament imparable. En Jacen es permetia més llibertat, llançant atacs i estocades salvatges, girant dins i fora de l'abast del rival, aspirant a fer allò inesperat.

A conseqüència d'això, la Jaina l'encertava amb freqüència, i en el moment de la seva «mort» percebia la resolució acerada de la seva germana. Després, com a exercici tranquil·litzador, en Jacen va fer irradiar cap a l'exterior el seu sentit de la Força percebent els seus pares adormits al seu llit, als dos noghris (un de guàrdia, l'altre adormit), les espurnes de vida en els apartaments contigus. Buscant la complexitat meravellosa i dinàmica que havia trobat a l'escull, en Jacen va fer surar més lluny encara el seu sentit de la Força, fins a les profunditats que envoltaven la Ciutat Flotant d'Heurkea, i va percebre les masses de vida microscòpica, els bancs de peixos que havien adoptat a la ciutat com a llar, els peixos pelàgics d'aigües profundes que s'acostaven a les ombres de la ciutat per caçar als peixos més petits...

La Jaina es va apartar. En Jacen va obrir els ulls, sorprès, i va veure que s'estava posant dempeus.

-Perdona -va dir-. No puc anar-hi ara mateix.

-Per què no? -li va preguntar ell, pestanyejant.

La Jaina va treure de l'armari el seu uniforme.

-He de mantenir-me centrada en el meu treball. No puc deixar surar la meva ment pel mar; he de concentrar-me en les coses útils.

-És la vida, Jaina -va dir en Jacen-. La Força és la vida.

La Jaina va abaixar els ulls per mirar-lo. Li cremava la ira en els ulls.

-El que jo faig ja no és la vida -va dir-. Jo mato, i procuro que no em matin a mi. Qualsevol altra cosa -va afegir, movent una mà- és un luxe.

-Jaina... -va començar a dir en Jacen.

-Cada moment que em passo surant pel mar, m'estic tornant més feble, i els vong, més forts -va dir la Jaina. Va obrir la porta-. De manera que, el que faré és donar-me una dutxa, posar-me l'uniforme, i anar a la caserna general a veure si l'almirall Sovv té un missatge per a mi. I, si no el té, vaig a buscar-me a alguns pilots per parlar de tàctica amb ells, a veure si puc aprendre un o dos trucs nous que puguin servir-me per mantenir viu el meu esquadró en el proper combat. Et veuré més tard, potser.

-Tot és una qüestió d'equilibri, Jaina -va dir en Jacen; però ja s'havia marxat, i la porta del bany s'havia tancat a la seva esquena.

En Jacen es va aixecar i va començar a canviar-se, amb tristesa. Més tard, després d'esmorzar, va explicar a la seva mare el que li havia dit la Jaina. La Leia va sospirar.

-La Jaina i jo ja havíem tingut aquesta discussió a Hapes -va dir la Leia-. Jo li vaig suplicar que es prengués un permís, que sortís, que posés les coses en perspectiva. Però ella no va voler, i ja sé el poc que em serviria repetir els meus arguments ara.

-L'oncle Luke va dir que la desesperació era la via d'accés de la Foscor.

La Leia va sacsejar el cap.

-La Jaina ha après sobre la Foscor. Ha estat allà, i no crec que sigui capaç de tornar. El que temo és que es marqui a si mateixa una tasca impossible rere l'altra, fins que s'enfonsi.

En Jacen va mirar a la seva mare.

-Estic segur que a la família no hi ha ningú així.

La Leia va riure.

-Entre totes les coses que va poder heretar la Jaina de mi, ha hagut d'heretar la meva devoció a la feina -Va estendre la mà per agafar la d'en Jacen-. La Jaina és dura, ho saps. Superarà això... i li vindrà bé tenir un germà menys que plorar.

En Jacen va intentar somriure.

-Almenys, he intentat donar-li això -va dir.

-oOOOo-

En el seu quart dia com a Cap d'Estat, Cal Omàs convocà a l'almirall Ackbar i la Winter a l'antic hotel turístic que servia ara de seu del poder executiu. La reunió era reduïda; a més dels esmentats, només estaven presents Luke, Ayddar Nylykerka, del Servei d'Intel·ligència de la flota, Dif Scaur, Cap d'Intel·ligència de la Nova República, i Sien Sovv, Comandant Suprem. A fora, al passadís, hi havia droides CYV de vigilància. La gent de l'Scaur havia escombrat a fons la sala a la recerca d'equips d'escolta, i el mateix havien fet després els d'en Nylykerka, que havien entrat sense que s'assabentessin els de l'Scaur. La sala era petita, sense finestrals; una taula de marbre petita, amb forma de petxina marina, tenia petits nínxols en la vora per a cada un dels reunits. A la paret, una petita font produïa una lleu remor cristal·lina d'aigua i emetia un suau aroma a salmorra.

L'Ackbar portava el seu vell uniforme. Tenia la pell grisa i li tremolaven les mans, i la Winter va haver d'ajudar-lo a posar-se dret quan en Cal va entrar a la sala. Però va parlar amb fermesa en felicitar-lo pel seu nomenament, sense la veu farfallosa que en Luke li havia sentit en altres ocasions.

-Vull donar les gràcies a tots per haver accedit a reunir-vos amb mi -va dir l'Ackbar-. Sé que esteu tots molt ocupats amb la tasca d'organitzar el nou govern.

-Mai estem massa ocupats per reunir-nos amb un dels majors herois de la Rebel·lió -va dir Cal Omàs-. Has estat el meu Comandant durant molts anys, de manera que no et pensis que vaig a posar-me ara a donar-me importància davant teu.

-Va ser en Borsk Fey'lya qui es va obstinar que et retiressis -va dir en Sien Sovv-. Et prego que entenguis que en les Forces de Defensa no hi havia ningú que volgués que marxessis, i jo menys que ningú.

-Molt amable -va dir l'Ackbar. Va prémer amb les seves mans tremoloses un datapad que tenia davant sobre la taula-. Tot i que el retir m'ha vingut bé en cert sentit. Ara disposo de molt temps per pensar. I he estat pensant molt en els yuuzhan vong, que són la major amenaça per a la seguretat de la galàxia des d'en Palpatine -Va estendre les mans enormes sobre la taula de marbre-. Les meves especulacions no estan malament documentades del tot, perquè jo tinc... amics... dins del govern, que m'han proporcionat dades -va aixecar la vista cap als altres-. No és que m'hagin passat cap secret, però sí que han arribat a les meves mans algunes anàlisis.

En Luke va mirar de reüll la superfície brillant de la taula per observar els reflexos d'en Nylykerka i d'en Dif Scaur. Tots dos procuraven posar cara d'innocència. El rostre de l'almirall Sovv, amb la seva forta mandíbula, també mantenia una expressió benigna.

-I, naturalment, porto molts anys en el servei, al màxim nivell -va seguir dient l'Ackbar-. I entenc com funciona el servei. Fins i tot el servei sota el comandament d'en Borsk Fey'lya -va assentir amb un moviment de l'enorme cap-. De manera que, obrirem aquest estudi pel nostre exèrcit.

-Ens estem fent més forts -va començar a explicar-. Quan va començar la guerra, es concedien contractes per augmentar les nostres forces. Més naus capitals, més caces, més transports, majors forces de terra. Les drassanes de Kuat, Tallaan i Corèllia, i els d'aquí, a Mon Calamari, han sofert pertorbacions per la guerra però no han patit danys irreparables, i ara estan lliurant noves naus capitals, mentre molts contractistes dispersos per l'espai amic estan lliurant grans números de naus menors.

En Luke sabia que aquell procés portava el seu temps. Es començava per construir droides. I, després, els droides construïen una fàbrica; no una fàbrica de naus de guerra, sinó de més droides.

Després, el primer conjunt de droides, i els nous droides construïts a la fàbrica, construïen una altra fàbrica, i aquesta construïa naus, mentre la primera fàbrica seguia construint més droides per construir més fàbriques, per construir més droides, per construir més fàbriques per construir naus. Podies seguir construint eternament més fàbriques, més droides i més naus, per tal que no s'interrompessin els subministraments i que hi hagués algú disposat a pagar-ho tot. Un cop començada la cascada, seguia creixent, i l'única manera d'aturar-la era destruir totes les fàbriques, totes les naus i tots els droides, doncs si sobrevivia un sol droide, aquest droide podia posar en marxa la cascada un cop més, construint un altre droide.

El que significava això era que estaven entrant en servei noves naus, i que anaven a seguir arribant cada vegada més, en progressió geomètrica, a mesura que la força laboral, composta en gran mesura per droides, posava en producció noves fàbriques.

-També tenim molts reclutes nous -va prosseguir l'Ackbar-. Malgrat els esforços de la Brigada de la Pau i d'altres grups partidaris de rendir-nos als yuuzhan vong, molts ciutadans idealistes s'han allistat voluntàriament a l'exèrcit. Molts són refugiats que han preferit els atzars de la batalla al tedi dels campaments de refugiats; i els refugiats, que han vist la destrucció o l'ocupació dels seus mons, són uns reclutes molt motivats, desitjosos de tornar a conquerir les seves llars i de rescabalar-se de l'enemic. El coll d'ampolla en l'aprofitament d'aquests voluntaris no ha consistit en el seu nombre, sinó més aviat en la necessitat de construir campaments d'instrucció en zones segures, i de dotar-los d'instructors qualificats. Però això ja s'ha aconseguit.

En Luke sabia que la construcció de campaments d'instrucció i l'entrenament dels reclutes seguia els mateixos principis que la construcció de naus i de droides, només que els instructors militars no es podien construir amb la mateixa facilitat que els droides ni es podien fabricar en una cadena de muntatge. Amb tot, a més dels instructors militars que dels que ja disposava l'exèrcit al principi de la guerra, hi havia molts veterans de la Rebel·lió que havien tornat a les seves banderes i que es dedicaven a ensenyar a una nova generació totes les tàctiques que coneixien.

-L'inconvenient de tenir tantes naus i personal nou és que estan sense provar -va seguir dient l'Ackbar-. Les accions amb èxit contra els yuuzhan vong han estat poques, de manera que no hi ha una doctrina normalitzada per a la flota, basada en èxits repetits en la batalla. Ara que els grups de recerca de la Nova República han aconseguit anul·lar, almenys temporalment, els avantatges que donen als yuuzhan vong els seus... seus yammosk -consultà la paraula estranya en el seu datapad, i la va pronunciar delicadament amb els seus llavis de bigotis rosats-, podem assumir riscos majors amb les nostres forces noves; però seguirem enfrontant a reclutes novells contra veterans enemics curtits, i en circumstàncies normals podem esperar patir moltes baixes.

»Els nostres problemes s'han aguditzat per fallades en la intel·ligència -va prosseguir l'Ackbar. En Luke va advertir que els dos caps dels Serveis d'Intel·ligència rebien aquesta opinió sense sorpresa-. Ens va envair un enemic desconegut, de força desconeguda, d'una espècie desconeguda per a nosaltres i moguda per impulsos desconeguts. No podíem infiltrar-nos en ells; no podíem explorar els seus planetes; ni tan sols sabíem parlar el seu llenguatge. Ni tan sols els serveis secrets bothans, tan cèlebres i respectats, van poder aconseguir res. No és d'estranyar que no fóssim capaços de predir els seus actes. Aquesta falta s'ha solucionat fins a cert punt, amb un millor coneixement de l'enemic i amb agents que ara estan situats en mons de l'enemic.

-Això, pel que fa a les nostres capacitats -va concloure l'Ackbar. Va fer una pausa i es va afluixar el coll de la roba amb una de les seves grans mans-. Ara voldria continuar amb una anàlisi de l'enemic. Va fer una pausa, esperant potser alguna pregunta, i després va prosseguir.

-La invasió de la nostra galàxia pels yuuzhan vong té una justificació religiosa -va dir-. És possible que els seus líders recorrin hipòcritament a la religió per camuflar altres motius menys nobles de l'atac; però no hi ha dubte que la majoria dels yuuzhan vong creuen sincerament que els nostres mons els han estat lliurats a ells pels seus déus. Com que no tenen cap dubte al respecte, constitueixen un cos d'invasors molt motivats, entregats, tenaços i units ideològicament. Si bé les experiències d'en Jacen i l'Ànakin Solo donen a entendre que hi ha diferències entre els mateixos yuuzhan vong, i desacords entre els seus caps, no per això deixen de presentar un front unit davant tots els altres. Els nostres intents de dividir-los o corrompre'ls no han llançat fruit. Pel que jo sé (i els meus coneixements sobre aquesta qüestió són incomplets per necessitat), hem estat incapaços de convertir a un sol yuuzhan vong a informador o en espia. Si bé és possible que la fe religiosa i la ideologia yuuzhan vong es debilités pel contacte amb nosaltres, després d'algunes derrotes, i dins d'una galàxia més complexa del que poden abastar les seves idees, no podem comptar amb ser capaços de dividir els yuuzhan vong com a mitjà per a la nostra victòria.

Mentre l'Ackbar parlava, la Winter es va aixecar discretament del seu lloc, es va acostar a la font dringant de la paret i va mullar un mocador en aigua de mar.

Va tornar al costat de l'Ackbar i li va remullar amb habilitat la pell, que adquiria un to grisenc.

En Dif Scaur va deixar anar un esternut ferotge. L'Ackbar va fer una breu pausa, i va seguir parlant.

-L'enemic ha assolit els seus majors èxits en el camp de la intel·ligència. Van explorar a fons tota la galàxia abans del primer atac. Van enviar o reclutar a espies i informadors en totes les zones que eren el seu objectiu. Van penetrar fins i tot en els nivells més elevats del nostre govern. Agents com ara Nom Anor havien agitat un conflicte civil que ens va distreure de la veritable amenaça de la invasió. Els agents enemics, els col·laboradors i els titelles de l'enemic van ser capaços de mantenir-nos completament desequilibrats durant els primers mesos de l'atac, que van ser crítics. Ni tan sols ara estem segurs que els nostres secrets més guardats no estan en mans de l'enemic. El coneixement que els yuuzhan vong poden ser plenament conscients dels nostres moviments, ha paralitzat als nostres líders i ha tendit a tornar-nos massa cauts.

En Luke va fer una mirada a Sien Sovv. La seva cara de fortes mandíbules no tenia cap expressió, però en Luke no va apreciar cap mostra de ressentiment al sullustà per aquesta anàlisi.

-Les pèrdues materials són irrellevants per als yuuzhan vong -va prosseguir l'Ackbar-. Segons sembla, conreen i cullen les seves naus com si fossin fruites interestel·lars. Poden tenir totes les naus de guerra que necessitin, mentre disposin de vong, i de col·laboradors dels vong, per tripular-les.

»I, parlant de les tripulacions -va afegir l'Ackbar-, tinc al meu datapad algunes estimacions de les forces inicials dels yuuzhan vong, i de les pèrdues que han patit fins ara en la guerra. Aquestes són aproximacions, ja que en realitat no coneixem la força de cap reserva extragalàctica, ni tenim més estimacions que les baixes dels yuuzhan vong, i aquestes poden ser exagerades -Es va escurar el coll-. Solen ser-ho. Podeu veure aquestes figures en els vostres propis datapad si voleu, estic preparat per enviar-vos-les.

En Luke va treure el seu datapad i el va disposar per rebre. Es van il·luminar xifres en les seves pantalles. Població total estimada, percentatge de població que s'estimava que componia la casta dels guerrers, una estimació del nombre de baixes infligides per les forces de la Nova República (gairebé totes, membres de la casta dels guerrers); baixes expressades en percentatge del total de la casta dels guerrers.

En Luke va mirar a l'Ackbar amb sorpresa.

-Hem matat a gairebé la tercera part dels seus guerrers? -va preguntar.

-Això donen a entendre aquestes xifres -va dir l'Ackbar.

-Són molt aproximades -va observar en Cal Omàs.

-Són el millor que tenim -va dir l'Ackbar-. Crec que no estan molt equivocades.

-Les xifres que tenim al Servei d'Intel·ligència de la Nova República apunten al mateix -va dir en Dif Scaur. Al Luke li sorprenia sempre que una persona tan pàl·lida i prima com Scaur tingués la veu tan forta.

-Els vong van perdre tot un grup de combat a Obroa-Skai -va intervenir en Nylykerka-. Van fracassar a Hapes. I les baixes dels yuuzhan vong van ser elevades a Fondor i a Coruscant, encara que ambdues batalles van ser victòries per als vong.

-No es poden permetre moltes victòries més com aquestes -va dir l'Scaur.

-Si aquestes xifres són correctes -va dir en Cal-. No voldria llançar les nostres flotes contra l'enemic basant-me en suposicions.

-Hi ha maneres de comprovar si les xifres són correctes -va dir l'Ackbar-. Si els yuuzhan vong llancen una altra ofensiva gran contra un objectiu important en els dos pròxims mesos, llavors sabrem que tenen guerrers de sobres. Si es limiten a consolidar el que ja han guanyat, sabrem que les seves pèrdues els han ensenyat a anar amb prudència.

Ayddar Nylykerka i Sien Sovv es van creuar mirades d'inquietud. La idea d'un atac massiu sobre Corèllia, Mon Calamari o un altre objectiu important no estava mai lluny de les seves ments.

-Els guerrers yuuzhan vong són valents -va prosseguir l'Ackbar-. Són agressius; obeeixen les ordres sense titubejar; lluiten a mort; es retiren a disgust o mai, i no es rendeixen mai -respirà profundament i va deixar anar un llarg sospir-. Tenint en compte la resta dels seus avantatges, és una sort per a nosaltres que tinguin aquestes debilitats.

En Luke va mirar-lo fixament. És clar. Com no hi havia caigut en això abans?

-Debilitats! -l'exclamació de sorpresa de l'Scaur va fendir l'aire-. Dius que són debilitats?

-És clar -va dir l'Ackbar sense més-. Podem comptar amb què l'enemic se cenyirà a aquests trets. Això vol dir que són previsibles. I si bé cada un d'aquests trets pot ser digne d'admiració en si mateix, en el seu conjunt, equivalen a unes debilitats enormes i sistemàtiques!

L'Ackbar va aixecar una mà gegant.

-Penseu-ho -va dir-. La valentia i l'agressivitat condueixen al valor temerari; i, en qualsevol cas, només resulten útils sota una direcció adequada. L'obediència irreflexiva significa manca de flexibilitat. Combatre fins a la mort, sense rendir-se mai, equival a privar-se d'alternatives útils. Junts, podem aprofitar aquests trets dels yuuzhan vong per fer caure l'enemic en un parany del qual no podrà escapar.

L'Ackbar va estendre un dit, tot el que li permetia la membrana interdigital.

-El valor temerari farà caure als yuuzhan vong en el parany -va estendre un segon dit-. L'obediència irreflexiva significa que els subordinats vong no s'atreviran a discutir les ordres dels seus superiors, encara que dubtin d'elles -un tercer dit-. L'obediència irreflexiva significa també que els guerrers no són capaços d'exercir la iniciativa, i seguiran els plans dels seus superiors tot i que els canvis de la situació de combat els hagin tornat irrellevants. No canviaran els plans sense permís dels seus superiors, encara que els superiors estiguin fora de contacte o tinguin una idea no realista de la situació.

L'Ackbar va aixecar un quart dit.

-Com els yuuzhan vong consideren que la mort és inevitable, i no aspiren mai a ampliar les seves vides, segueixen lluitant encara que la causa sigui desesperada. El valor dels seus superiors, i la seva fe en la seva causa, els fa dubtar a donar l'ordre de retirada fins que és massa tard. El conjunt de tots aquests fets, amics meus, constitueix una arma amb la qual destruirem els vong! -va tancar la mà per formar un puny amb el que va donar un cop a la taula. En Cal Omàs va fer un bot.

-Una trampa ha de tenir el seu esquer -va dir en Luke.

L'Ackbar va panteixar el seu assentiment mentre la Winter li humitejava el front.

-I l'esquer ha de ser real. Ha de ser alguna cosa per la qual els yuuzhan vong estiguin disposats a comprometre totes les seves forces disponibles.

-I de quin esquer es tracta? -va preguntar en Cal.

-De nosaltres, suposo -va dir Dif Scaur, recorrent amb la vista als presents-. Del govern.

Va tornar cap a l'Ackbar els ulls, en les seves conques buides.

-En quin termini estaves pensant? Quan es muntarà aquest parany?

-En el moment en què comptem amb un gran avantatge -va dir l'Ackbar-. Podem derrotar als seus... als seus yammosk; podem confondre les seves comunicacions i fer que es disparin els uns als altres. No sabem si aquests avantatges seran molt duradors; per això, hem d'aspirar a lliurar aviat una batalla decisiva.

-Però la major part de les nostres forces són inexpertes -es va afanyar a dir Sien Sovv-. Tu mateix ho has dit. Ens atrevirem a lliurar una batalla decisiva amb tantes tropes novelles?

-No -va dir l'Ackbar-. No ens atrevirem. Les nostres forces s'han d'aguerrir en la batalla abans d'intentar un enfrontament important.

-I com els aguerrirem sense un enfrontament important? -va preguntar en Dif Scaur.

-Amb molts enfrontaments petits -va dir l'Ackbar-. Els yuuzhan vong tenen ara el mateix desavantatge que teníem nosaltres al principi: tenen massa mons que defensar. Massa rutes comercials. Massa recursos. Hem de fer caure a la flota sobre aquests objectius... sobre tots ells. Però -va afegir, aixecant una mà- no haurem d'atacar mai allà on sapiguem que els yuuzhan vong són forts. No enfrontar-nos on no tinguem avantatge. Els nostres militars han d'estar avesats, però aguerrits només en la victòria. Obtenint un èxit rere l'altre, aprendran a confiar en els seus caps, i la seva confiança anirà en augment fins al punt que no esperin res més que la victòria -va tornar els ulls enormes i sortits cap a l'almirall Sovv-. Hauràs de deixar als teus caps molta iniciativa a l'hora de triar els seus objectius.

»Hauràs de donar-los permís perquè assumeixin riscos, i perquè fracassin alguna vegada. Cops de mà, escaramusses, atacs a destacaments aïllats. Tallar les línies de comunicació; aïllar entre si els mons enemics; establir bases ocultes des de les que pugueu llançar cops de mà. Però mai heu de fer front a l'enemic allà on sigui fort. Només on sigui feble.

-És la Rebel·lió una altra vegada -va dir en Cal Omàs-. Va ser així com vam lluitar contra l'Imperi els primers anys.

-Així és.

-Però quan lluitàvem contra l'Imperi, no teníem tants punts a defensar -va seguir dient en Cal-. El nostre govern era petit i podia retirar-se a llocs com Yavin o Hoth. No teníem milions de refugiats que alimentar, ni centenars de senadors que exigien protecció especial per als seus mons.

-Hem de defensar únicament els punts vitals per a la guerra -va dir l'Ackbar-. Cal defensar-los, com vam defensar Coruscant i Borleias, fins al punt que a l'enemic els hi resultés massa costós prendre'ls, encara que aconseguissin la victòria.

-I quins són aquests punts? -va preguntar en Cal.

-Els punts on s'estan creant els nous elements de la flota. Mon Calamari, Kuat, Corèllia -L'Ackbar sospirà de nou-. Això és tot.

-Això és tot? -va dir en Cal.

-Qualsevol altra cosa, la lliurarem quan l'enemic ataqui -va dir l'Ackbar, movent una mà-. Així hauran de gastar recursos els yuuzhan vong, i es debilitaran en tots els altres punts.

-I els refugiats? -va preguntar en Luke-. I aquestes immenses caravanes que intentem protegir? I aquests milions de persones que hem hagut de reubicar?

L'Ackbar es va tornar cap al Luke. Tenia els ulls freds.

-No hem de defensar aquests objectius immensos. Lligar a ells les nostres forces no fa més que debilitar-nos.

En Luke va sentir que li pujava un calfred per l'espinada.

-Jo he jurat defensar els febles -va dir.

-I qui és feble? -va preguntar l'Ackbar-. Nosaltres som febles. El govern. L'exèrcit. Mentre nosaltres siguem febles, l'enemic prosperarà i els refugiats estaran condemnats, fem el que fem. Quan siguem forts, l'enemic tindrà coses més importants a fer que atacar caravanes.

En Luke va desviar la mirada.

-Entenc -va dir; encara que tots els seus instints es rebel·laven contra la lògica amarga de l'Ackbar.

En Dif Scaur va recolzar sobre la taula les mans primes i nuoses. Tenia la pell tan pàl·lida, que semblava que les mans es confonien amb el marbre blanc.

-Torno a preguntar-te pel teu calendari -va dir-. Estàs proposant sotmetre a les nostres forces sense experiència a una mena d'exercici de foc real, contra un enemic real, per aguerrir-les. Quant de temps creus que trigarà la flota a estar preparada per a una acció de primer ordre, o per aquesta batalla decisiva que contempla el teu pla?

La resposta de l'Ackbar va ser ràpida.

-Tres mesos -va dir-. Tres mesos d'hostilitats contínues de baix nivell amb l'enemic hauran de proporcionar-nos unes forces provades en la batalla, capaces de fer front als yuuzhan vong.

-Tres mesos... -un somriure fred va apuntar a la cara cadavèrica de l'Scaur-. És un termini breu.

Termini, per a què?, es va preguntar en Luke. Aquells tres mesos tancaven una cosa molt significativa, Luke i Ackbar, almenys, eren dos que no entraven en el secret del que significava.

L'Ackbar es va acomodar a la seva butaca. La presentació del pla l'havia esgotat, i ara que havia acabat, es permetia donar mostres del seu esgotament. La Winter va tornar a fregar-li el cap amb més aigua salada.

-L'únic que lamento és que la meva salut no em permeti servir a la Nova República d'una manera més activa -va dir l'Ackbar.

-La teva aportació ha estat sempre fonamental -va dir en Cal-. Només puc desitjar que el meu retir i el dels presents sigui tan fructífer com ha estat el teu -es va girar cap a Sien Sovv-. Almirall, tens alguna cosa que comentar sobre el pla de l'almirall Ackbar?

-Res, a part de la meva admiració -va dir en Sovv-. Estic disposat a portar el pla a la pràctica immediatament; o bé, puc dimitir en favor de l'almirall Ackbar, perquè ell porti a terme les seves propostes sense que jo l'hi destorbi.

L'Ackbar va moure una mà cansada.

-No, amic meu. No estic en condicions de manar les Forces de Defensa, i tots els presents ho sabeu.

En Cal va dirigir a l'Ackbar una mirada pensativa.

-No pots exercir un lloc consultiu? Podem inventar un títol... «Director d'Estratègia de la Flota», o alguna cosa així.

El cap calb es va moure en gest d'assentiment.

-Estic disposat a fer aquesta tasca en la mesura de les meves forces.

-Les seves forces són molt limitades a hores d'ara -va dir la Winter. Eren les primeres paraules que pronunciava des del principi de la reunió, i les deia amb to de suau baralla, com una institutriu que controla a un nen al seu càrrec. Va mirar a Cal Omàs.

-L'Almirall no podrà fer un horari fix, ni anar a reunions ni passar revista a unitats de la flota.

L'Ackbar va moure una mà en senyal de protesta, però la Winter es va mantenir ferma.

-No. Res d'això. I tampoc pot haver desfilades de visitants que demanen consells ni que aspirin a ascensos -Va mirar a l'almirall Sovv-. Vindria bé comptar amb uns quants oficials d'Estat Major de confiança perquè s'encarreguessin de la paperassa i de les comunicacions. Però no podrà haver-hi reunions com aquesta constantment.

-No n'hi haurà -va dir en Cal amb fermesa-. Si he de tornar a parlar amb l'almirall, demanaré cita i li visitaré en persona -Va mirar a Sovv-. T'encarregaràs tu d'organitzar la resta?

-Ho faré -va dir el sullustà, assentint amb el cap.

En Cal es va dirigir al Luke.

-Poden col·laborar els Jedi amb aquest pla d'alguna manera?

En Luke va titubejar.

-Voldria proposar que poséssim la qüestió en l'ordre del dia de la primera reunió del Consell Jedi.

-Molt bé -va dir en Cal. Va mirar als dos directors dels Serveis d'Intel·ligència, Scaur, que anava de paisà, i Nylykerka, d'uniforme militar-. Més comentaris?

-Jo treballo per a l'almirall Sovv -va dir en Nylykerka-. Sota la seva direcció, podrem ajudar a fer valoracions de la força de l'enemic i a proposar possibles objectius.

En Dif Scaur fer que sí amb el llarg cap mirant a Cal.

-Nosaltres podem fer més o menys el mateix, és clar, sota la direcció del Cap d'Estat.

En Luke va percebre en el to de l'Scaur un lleu matís de condescendència, com si estigués portant el corrent a la resta dels presents donant mostres de col·laboració, i va tornar a preguntar-se què seria el que sabia l'Scaur i ell no.

Era gairebé com si l'Scaur pensés que el pla de l'Ackbar era irrellevant per algun motiu, però estigués disposat a fer com si tingués importància. Hi havia posat molta cura a preguntar a l'Ackbar quan anava a ser operatiu exactament el seu pla per atrapar els yuuzhan vong i destruir-los, i quan li havien dit que trigaria tres mesos, s'havia quedat satisfet.

Què havia de passar abans de tres mesos que pogués canviar els plans de l'Ackbar? Tenia l'Scaur algun altre pla que anés a servir per guanyar la guerra? O... (un calfred va pujar-li pel coll) Sabia l'Scaur que l'enemic anava a deixar inoperatiu el pla de l'Ackbar, potser llançant una ofensiva irrefrenable abans dels tres mesos?

En Luke va pensar que hauria d'observar a Dif Scaur amb molta cura. Potser també hauria d'observar-lo la Mara amb molta discreció.

Dues hores després de la reunió, es va transmetre a totes les unitats militars de la Nova República el missatge «ACKBAR HA TORNAT».

En algunes de les naus grans, les aclamacions van durar una hora sencera.

Següent