5
Els
carrers d'Àpatros estaven foscos. L'MBE carregava unes taxes d'energia que
tothom apagava totes les seves llums quan anaven al llit, i aquesta nit la
lluna era només una simple rodanxa al cel. No estava ni tan sols la brillantor
de la cantina per guiar-lo: Groshik havia apagat els llums dels seus murs i la
seva cúpula fins que obrís l'endemà. En Des va romandre enmig del carrer,
tractant d'evitar colpejar-se amb les seves canyelles la runa oculta en les
ombres fosques dels carrers.
Tot
i així d'alguna manera, tot i la foscor gairebé absoluta, els va veure venir.
Va
ser mig segon abans que passés, una sensació que el perill s'acostava... i d'on
venia. Tres siluetes van saltar sobre ell, dos des de davant, i una altra
atacant des del darrere. Ell es va ajupir cap endavant just a temps, sentint la
canonada de metall que li hauria obert el crani fredament fregant-li per l'aire
a un pèl de distància per sobre d'ell. Va tornar cap amunt mentre passava i va
llançar un cop de puny, dirigit al cap sense característiques de la figura més
propera. A canvi va obtenir el malaltís cruixit del cartílag i os.
Es
va ajupir de nou, aquesta vegada de costat, i la canonada que havia d'haver-li
aplanat el cap entre els ulls va colpejar fortament sobre la seva espatlla
esquerra. Va trontollar a un costat, dirigit per la força del cop. Però en la
foscor li va portar un moment als seus oponents localitzar-lo, i per llavors
havia recuperat el seu equilibri.
A
través de la penombra amb prou feines podia esbrinar les vagues formes dels
seus atacants. Al qui li havia donat un cop de puny estava aixecant-se
lentament; els altres dos seguien cauts i preparats. No havia de veure les
seves cares per saber qui eren: l’alferes i els dos soldats que l'havien mig
arrossegat fora de la cantina. En Des podia olorar la pudor de cervesa
corelliana surant cap a ell, confirmant les seves identitats. Havien d'haver-lo
esperat fora de la cantina i seguir-lo fins que pensessin que podrien saltar
sobre ell. Això era bo: significava que no havien tornat a la seva nau per
agafar els seus blàsters.
Van
arribar sobre ell de nou, abalançant-se tots alhora. Tenien els números i mesos
d'entrenament militar de combat mà a mà de la seva part; Des tenia força, mida,
i anys de baralles a puny descobert de la seva. Però en la foscor, res d'això
importava realment.
Des
es va enfrontar a la seva càrrega de cap, i els quatre combatents van
trontollar cap a terra. Els cops de puny i puntades de peu aterraven sense
pensar ni en l'objectiu ni en l'estratègia: el cec lluitant contra el cec. Cada
cop que ell donava li proporcionava un satisfactori gemec o grunyit dels seus
oponents, però el seu gaudi estava limitat per la pallissa que el seu propi cos
estava resistint.
No
importava si els seus ulls estaven oberts o tancats, no podia veure res.
Reaccionava per instint; els dolors i sofriments eren rentats en la foscor per
l'adrenalina que bombava per les venes.
I
llavors de cop i volta va veure alguna cosa. Algú havia desembeinat una vibroespasa.
Estava encara fosc com el cor de les mines durant una excavació, tot i així en Des
podia veure l'espasa amb claredat, com si brillés amb un foc intern. Va apunyalar
cap a ell i ell va agafar el canell del portador, retorçant-lo cap enrere i
portant-lo cap a la massa fosca de la qual havia aparegut. Hi va haver un
lament agut i llavors un refilo d'ofegament, i de sobte l'espasa cremant en la
seva visió es va esfumar, amb l'amenaça extinta.
La
massa de cossos embolicats amb el seu ràpidament es va desenredar, dos d'ells
escampant-se. El tercer estava immòbil. Un segon després va escoltar el clic
d'una luma encenent-se, i momentàniament va ser encegat pel seu raig de llum.
Amb els ulls premuts, va escoltar un sospir.
-Està
mort! -va exclamar un dels soldats-. L'has matat!
Cobrint-se
els ulls contra la il·luminació, en Des mirà sota per veure exactament el que
havia esperat: l’alferes tombat sobre la seva esquena, la vibroespasa clavada
profundament en el seu pit.
La
luma parpellejà en apagar-se, i en Des es va preparar per a un altre assalt. En
el seu lloc va escoltar els sons de passos fugint en la nit, dirigint-se cap a
les plataformes d'amarratge.
En Des
mirà avall al cos, planejant agafar l'espasa brillant i utilitzar la seva llum
per guiar-se a través de la foscor. Però l'espasa no estava brillant ara. De
fet, es va donar compte, mai havia brillat del tot. No podia haver-ho fet: les
vibroespases no eren armes d'energia. Les seves fulles eren de metall simple.
Hi
va haver preocupacions més urgents de com havia vist la vibroespasa en la
foscor, però. Tan aviat com van arribar a la seva nau, els soldats informarien
al seu comandant, que informaria de l'incident a les autoritats de l'MBE. L'MBE
posaria el planeta cap per avall buscant-lo. A Des no li agradaven les seves
opcions. Seria la paraula d'un miner -un amb un historial de baralles i
violència- contra la de dos soldats navals de la República. Ningú creuria que
havia estat un acte en defensa pròpia.
I
ho havia estat, realment? Havia vist venir l'espasa. Podia haver desarmat al
seu oponent sense matar-lo? En Des va capcinejar. No tenia temps per buscar culpabilitat
o penediment. No ara. Havia de trobar algun lloc segur on amagar-se.
No
podia tornar a la seva barraca: aquest seria el primer lloc on mirarien. Mai
havia arribat a les mines a peu abans de l'alba, i no hi havia cap lloc en els
erms al descobert on pogués amagar-se una vegada que el sol s'alcés. Només hi
havia una opció, una esperança. Finalment anirien a buscar-lo allà, també. Però
no tenia cap altre lloc on anar.
En Groshik
havia d'estar encara despert, perquè va contestar a la porta només segons
després que en Des comencés a colpejar-la. El neimoidià li va donar un cop
d'ull a la sang a les mans i la samarreta del jove i el va agafar per la
màniga.
-Entra
aquí! -grallà ell, llançant-lo a través de la porta i fent un cop de porta darrere
ell-. Estàs ferit?
En Des
negà amb el cap.
-No
ho crec. La sang no és meva.
Donant
un pas enrere, el neimoidià el va mirar de dalt a baix.
-Hi
ha un munt. Massa. Fa olor d'humana.
Quan
Des no va contestar, en Groshik aventurà una suposició.
-És
la d'en Gerd?
Una
altra negació de cap.
-L’Alferes
-va dir en Des.
En Groshik
va deixar caure el seu cap i va maleir sota el seu alè.
-Qui
ho sap? Les autoritats estan darrere teu?
-No
encara. Aviat. -Llavors, com tractant de justificar les seves accions, va
afegir-: Hi havia tres d'ells, Groshik. Només un és mort.
El
seu vell amic va assentir amb compassió.
-Estic
segur que s'ho mereixia. Igual que en Gerd. Però això no canvia els fets. Un
soldat de la República és mort... i tu ets el que s'emportarà la culpa.
L'amo
de la cantina va portar-lo cap al bar i va baixar l'ampolla de brandi de
cortyg. Sense dir ni una paraula li va omplir a cadascun una beguda. Aquesta
vegada no es va aturar a la meitat del got.
-Em
sap greu haver vingut aquí -va dir en Des, desesperat per trencar el silenci incòmode-. No pretenia barrejar-te en tot això.
-Barrejar-me
en les coses no em molesta -li va assegurar Groshik amb un cop reconfortant en
el seu braç-. Només tracto d'imaginar una forma de treure'ns d'això ara. Deixa'm
pensar.
Ells
van buidar els seus gots. Era tot el que en Des podia fer per evitar entrar en
pànic; amb cada segon que passava esperava que una dotzena d'home amb
l'armadura corporal de l'MBE tirés a baix la porta de la cantina. Després del
que semblaven hores, però probablement només era un minut o dos, en Groshik va
començar a parlar. Va parlar suaument, i en Des no estava segur de si el neimoidià
estava dirigint-se a ell o merament parlant en veu alta per ajudar-se a pensar.
-No
pots quedar-te aquí. L'MBE no es pot permetre perdre els seus contractes amb la
República. Posaran cap per avall tota la colònia per trobar-te. Hem de treure't
del planeta. -Ell es va detenir-. Però per quan es faci de dia, la teva imatge
estarà en cada videopantalla de l'espai de la República. Canviar la teva
aparença no ajudarà molt. Fins i tot amb una perruca o prostètics facials
tendeixes a destacar entre la multitud. Així que això significa que hem de
treure't de l'espai de la República. I això vol dir... -En Groshik es va anar
apagant.
En Des
esperà expectant.
-Aquestes
coses que vas dir aquesta nit -es va aventurar en Groshik-, sobre els Sith i la
República. Ho deies de debò? De veritat ho deies de debò?
-No
ho sé. Suposo que si.
Va
haver-hi una altra llarga pausa, com si el cambrer s'estigués recomponent.
-Què
pensaries d'unir-te als Sith? -va deixar anar de sobte ell.
En Des
va ser agafat completament amb la guàrdia baixa.
-Què?
-Conec...
Gent. Puc treure't del planeta. Aquesta nit. Però aquesta gent no estan buscant
passatgers: els Sith necessiten soldats. Sempre estan reclutant, igual que
aquests oficials de la República aquesta nit.
En Des
negà amb el cap.
-No
m'ho crec. Treballes per als Sith? Sempre dius que mai prens part!
-No
treballo per als Sith -va etzibar en Groshik-. Només conec gent que ho fa.
Conec gent que treballa per la República, també. Però no seran de molta ajuda
en aquesta situació. Així que necessito saber-ho, Des. És això una cosa que tu
vols?
-No
tinc moltes altres opcions -va mussitar en Des en resposta.
-Potser
sí, potser no. Si et quedes aquí, les autoritats de l'MBE et trobaran amb
seguretat. Això no ha estat un assassinat a sang freda. El poder judicial
probablement no et deixarà anar argumentant defensa pròpia, però hauran
d'admetre que hi va haver circumstàncies extenuants. Serviràs un temps en una
de les colònies penals -cinc, potser sis anys- i llavors ets un home lliure.
-O m'uneixo
als Sith.
En Groshik
va assentir.
-O t'uneixes
als Sith. Però si vaig a ajudar-te a fer això, vull estar segur que saps en què
t'estàs ficant.
En Des
pensà en això, però no gaire temps.
-M'he
passat tota la meva vida tractant de sortir d'aquest munt de roca -va dir
lentament-. Si vaig a un món presó, estic canviant un maleït planeta erm per un
altre. No és diferent a quedar-me aquí. Si m'uneixo als Sith, almenys estaré
fora del polze de l'MBE. I has escoltat el que el comandant de la República va
dir d'ells. Els Sith respecten la força. Crec que seré capaç d'arreglar-me-les per
mi mateix.
-No
ho dubto -li va concedir en Groshik-. Però no rebutgis tota la resta que va dir
el comandant. Tenia raó sobre la Germandat de la Foscor. Poden ser cruels i
implacables. Treuen el pitjor d'algunes persones. No vull que caiguis en aquest
parany.
-Primer
em dius que m'uneixi als Sith -va dir en Des, ara m'adverteixes en contra d'unir-me
a ells. Què està passant?
El neimoidià
va fer un llarg sospir, refilant.
-Tens
raó, Des. La decisió està feta. El destí ombrívol i la mala fortuna han
conspirat contra tu. No és com el sàbacc; no pots retirar una mà dolenta. A la
vida simplement jugues amb les cartes que t'han repartit. -Ell es va girar
dirigint-se a les escales petites a la part posterior de la cantina-. Anem. En
un parell d'hores, després que hagin buscat en les unitats d'habitatges de la
colònia, començaran a buscar-te al port espacial. Hem de donar-nos pressa si
volem portar-te ocult de forma segura en un dels creuers vaixells de càrrega
abans de llavors.
En Des
va estendre un braç per la barra i va agafar l'espatlla d'en Groshik. Groshik
es va girar per encarar-lo, i en Des agafà el llarg avantbraç, prim del neimoidià.
-Gràcies,
vell amic. No oblidaré això.
-Sé
que no ho faràs, Des. -Encara que les paraules eren amables, hi havia una
inequívoca pena en la veu greu.
En Des
alliberà la seva adherència, sentint-se estrany, avergonyit, espantat, agraït,
i excitat alhora. Sentia com que necessitava dir alguna cosa més, així que va
afegir:
-T'ho
tornaré d'alguna manera. La propera vegada que ens veiem...
-La
teva vida aquí s'ha acabat, Des -va dir en Groshik, tallant-li-. No hi haurà
una propera vegada. No per a nosaltres.
El neimoidià
va negar amb el cap.
-No
sé el que hi ha per davant per a tu, però tinc el pressentiment que no serà
fàcil. No comptis amb què els altres t'ajudin. Al final cada un de nosaltres
està sol en això. Els supervivents són aquells que saben com tenir cura de si
mateixos.
Amb
això ell es va girar, els seus peus arrossegant-se bruscament pel terra de la
cantina mentre es dirigia a la sortida posterior. En Des va vacil·lar per un
moment, les paraules d'en Groshik cremaven en la seva ment, llavors va córrer
per seguir-lo.
* * *
Ajupit
al contenidor de la nau, Des tractà de posar-se còmode. Havia estat embotit en
la petita escotilla de contraban prop d'una hora. Era estreta per a un home de
la seva grandària.
Vint
minuts abans havia escoltat una patrulla de l'MBE arribar per inspeccionar la
nau. Havien fet una recerca superficial; sense trobar el fugitiu que estaven
buscant, se n'havien anat. Un parell de segons després, el capità, un pilot
rodià, va colpejar amb força el panell que mantenia a Des ocult.
-Tu
et quedes fins que motors vagin -havia cridat en un acceptable bàsic galàctic-.
Ens enlairem, surts. No abans.
En Des
no l'havia reconegut quan s'havia enfilat a bord; li havia semblat com
qualsevol altre rodià que havia vist. Només un altre capità de vaixell de
càrrega independent recollint una càrrega de cortosis, esperant vendre'l en un
altre món per suficients beneficis per mantenir a la seva nau volant per un altre
parell de mesos.
Si l'MBE
hagués ofert una recompensa per la captura d'en Des, el capità probablement l'hauria
venut. Això significava que els gerents de l'MBE no havien posat un preu sobre
el seu cap. Estaven més preocupats per pagar una recompensa que per deixar
escapar a un fugitiu de la justícia de la República. No era important que el
trobessin, mentre puguin demostrar a la República que ho havien intentat. En Groshik
s'hauria d'haver adonat de tot això quan va fer els preparatius per ficar-lo a bord
de contraban.
El
brunzit d'alta freqüència dels motors encenent-se va fer que en Des s'enganxés
contra les parets de la seva cambra estreta. Un parell de segons després el
brunzit es va convertir en un rugit diàfan, i la nau es va sacsejar sota ell. Els
repulsors es van encendre, compensant al navili, i en Des va sentir la pressió
de les g's mentre la nau prenia el cel.
Va
donar una coça al panell una vegada, deixant-lo anar, i desenredant-se del
forat ocult. El capità i la tripulació no estaven al voltant; tots estarien en
les seves estacions per a l'enlairament.
En Des
no coneixia el seu destí. Tot el que sabia era que al final del viatge una dona
humana li estava esperant perquè signés per l'exèrcit Sith. Com abans, el
pensament li va omplir d'una barreja d'emocions. La por i l'excitació dominaven
totes les altres.
Hi
va haver una lleu empenta de la nau mentre trencava l'atmosfera i començava a
accelerar lluny del diminut món miner. Un parell de segons després en Des va sentir
un rampell una mica familiar però inequívoc mentre saltaven a l'hiperespai.
Un
sentiment sobtat d'alliberament va omplir el seu esperit. Era lliure. Per
primera vegada a la vida estava més enllà de l'abast de l'MBE i les seves mines
de cortosis. En Groshik havia dit que el destí ombrívol i la mala fortuna
estaven conspirant contra ell, però Des no estava tan segur ara. Les coses no
havien sortit de la manera que les havia planejat -era un fugitiu amb la sang
d'un soldat de la República en les seves mans- però finalment havia escapat d'Àpatros.
Potser
les cartes que li havien repartit no eren tan dolentes, després de tot. Al
final havia tingut l'única cosa que més volia. I quan ho penses bé, no era això
l'únic que realment importava?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada