CAPÍTOL
8
En Jacen va escoltar el relat de la Vergere
en silenci, de cames sobre el sòl resinós de la nau de corall. En comptes de
respondre a la seva última pregunta, li va fer una altra al seu torn.
-On és Zonama Sekot? Jo no havia
sentit parlar mai d'un planeta vivent.
La Vergere encongir les seves espatlles
estretes.
-Se'n va anar -va dir sense més.
En Jacen la va mirar fixament.
-Vaig percebre el comiat de Sekot. Jo
ja l'havia salvat una vegada, però vaig sentir que estava sotmès a una nova
amenaça. El planeta tenia propulsors d'hipervelocitat; era capaç de passar a l'hiperespai.
De manera que va fugir.
-On se'n va anar? -va preguntar en Jacen
amb ulls de sorpresa.
-Et recordo que jo mateixa he estat
fora durant uns quants anys. No puc aventurar una resposta.
En Jacen es va fregar la barbeta,
pensatiu.
-Se senten explicar històries de
planetes que es mouen -va dir-. Però són contes que solen comptar els mateixos
de sempre en els tapcafs de sempre. Et parlen del Palau Maleït de Zabba II, o
de la nau fantasma del vell almirall Fa'rey, que recorre el Camí de Daragon.
-Jo no freqüento els tapcafs -va dir la
Vergere, amb un esbufec de desgrat-.
No conec aquests relats.
-No -va dir en Jacen amb un somriure
tranquil-. Freqüentes llocs més perillosos que els bars.
Les plomes de la cresta de la Vergere
van onejar.
-No has respost a la meva pregunta -va
dir-. Vaig fer malament a Zonama Sekot ?, o no vaig fer malament?
-El que crec -va dir en Jacen- és que
segueixo preocupat per la meva germana.
Sabia perfectament que si la Vergere
li havia explicat aquella història en aquell moment, havia estat, almenys en
part, per distreure'l de la seva angoixa per la Jaina.
La Vergere va proferir un soroll
entre esbufec i esternut.
Va estirar les cames fins a alçar-se en tota la seva alçada d'una mica més d'un
metre.
-No m'has estat prestant atenció! -va
dir.
-Sí. Segueixo pensant en això. Però
també segueixo preocupat per la Jaina.
La Vergere va tornar a proferir
aquest soroll. En Jacen va tornar a pensar en el misteri del planeta
desaparegut.
-No he sentit parlar mai de Zonama
Sekot, almenys amb aquest nom. I si el teu avís va arribar al Consell Jedi, jo
tampoc m'he assabentat, encara que tampoc hauria estat fàcil que m'assabentés.
Fa més d'una generació que no existeix el Consell Jedi.
-Què va ser d'ell, llavors? -li va
preguntar la Vergere. Es va posar a passejar-se davant d'ell, mentre les plomes
disperses que cobrien el seu cos s’estufaven i tornaven a allisar-se -. Potser
puguis dir-me què ha estat de la República durant la meva absència. Digues-me
per què ja no existeixen els milers de Cavallers Jedi amb els que esperava
entaular contacte al meu retorn; per què en el seu lloc no hi ha més que unes
quantes dotzenes de Jedi joves a mig entrenar, i què té a veure tot això amb
aquest Senyor Sith del que em vas parlar a Coruscant, amb aquest Vader, el teu
avi, a qui jo recordo com aquell petit padawan turbulent, Ànakin Skywalker.
En Jacen, a la gatzoneta com estava,
observava els moviments nerviosos de la Vergere. Va sacsejar el cap i va riure.
-Bé -va dir-, serà millor que tornis
a seure, perquè és una història molt llarga.
-oOOOo-
Ara va ser la Vergere qui va estar
asseguda en silenci mentre en Jacen parlava. Quan aquest va haver conclòs la
seva narració senzilla, la Vergere li va fer preguntes, a les que en Jacen va
donar resposta de la manera més completa que va poder. Quan van acabar, els dos
van guardar silenci durant una estona molt llarga.
Per fi, en Jacen va trencar el
silenci.
-Em puc preocupar ja per la Jaina?
-No, no pots.
-Per què no?
La Vergere es va incorporar i es va
acostar al petit lloc de control de la nau de corall.
-És millor que ens preocupem de
nosaltres mateixos -va dir-. Estem a punt de caure de l'hiperespai. Quan arribem
a l'espai real, ens trobarem prop d'un món de la Nova República que està ben
defensat, protegit per combatents que estan força nerviosos després de la
caiguda de Coruscant. Anem a bord d'una nau yuuzhan vong, sense mitjans per
posar-nos en contacte amb aquests defensors de gallet fàcil, i no tenim
defenses ni armes.
-Què proposes que fem? -va dir en
Jacen, mirant-la.
La cresta de plomes de la Vergere es
va sacsejar una mica.
-Quina pregunta més ximple -va dir-.
Confiarem en la Força, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada