Els Camins del Destí (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La Jaina Solo estava asseguda sola davant els controls de la seva nau. Portava fixades al rostre els palps de la caputxa estranya. Tenia centrada l'atenció en les pantalles de la nau, on esperava que aparegués la seva presa. La seva presa era Shimrra, Summe Senyor dels yuuzhan vong. Esperava que, si matava en aquest, els invasors yuuzhan vong podien ensorrar-se com un castell de cartes. Els Serveis d'Intel·ligència de la Nova República havien comunicat, feia només tres dies estàndard, que s'esperava al Summe Senyor al món-biblioteca d'Obroa-Skai. Obroa-Skai havia estat conquistat pels yuuzhan vong, i ara estaven traduint a la seva llengua el contingut de la biblioteca. Havien posat a sacerdots yuuzhan vong a càrrec de la biblioteca; hi havia soldats yuuzhan vong per protegir els seus interessos. Les naus yuuzhan vong freqüentaven el sistema, i al planeta hi havia un yammosk que coordinava a tots els pilots enemics de la zona. Si algú podia seguir consultant la biblioteca, era l'enemic. Era possible que el mateix Shimrra estigués veient en aquests moments una informació fonamental que s'acabava de traduir. Obroa-Skai s'havia convertit en un actiu valuós per a l'enemic.

I, si la Jaina se sortia amb la seva, es convertiria en un cementiri per a l'enemic. Així doncs, la Jaina esperava allà, surant darrere la massa immensa de la gegant de gas Obroa-Held que l'ocultava a qualsevol detector del món-biblioteca, i esperava el moment de fer saltar el seu parany. «Amb aquest últim esforç, potser hagi acabat tot» va pensar. Si mataven Shimrra, potser s'enfonsessin els yuuzhan vong. I fins i tot si no s'ensorraven els enemics, la mort d'en Shimrra serviria de venjança per la caiguda de Coruscant i donaria a la Nova República un respir que li feia molta falta. La Jaina desitjava ardentment la fi de la guerra. Havia estat en primera línia des del primer dia de les hostilitats literalment. Llavors, ella estava alegre, confiada, segura de la seva habilitat, del poder de la Força i de l'ordre de l'univers. Des de llavors, la guerra li havia ensenyat molt. Li havia donat a conèixer el dubte, el terror, l'angoixa, la por i la ira. Havia après els límits de la força i del domini de la Força. La guerra li havia ensenyat la foscor que es tancava dins d'ella, i com fàcil que havia estat deixar-se dominar per la Foscor, que l'havia impulsat a la fúria, a la venjança i a la matança.

La guerra, sobretot, li havia donat a conèixer el dolor. Dolor pels seus germans perduts, Jacen i Ànakin; per Chewbacca; per la seva companya de vol Anni Capstan; per la reina mare Hapan, Teneniel Djo; per tots els guerrers que havien caigut lluitant al costat d'ella; pels Jedi que havien estat víctimes de programa implacable d'extermini dels yuuzhan vong; pels milers de milions de refugiats anònims que havien quedat atrapats pel conflicte i havien estat destruïts, o havien perdut tot el que havien tingut i conegut en les seves vides.

La Jaina havia après la seva pròpia fragilitat. Hi havia quedat cega en combat i havia conegut la frustració dels invàlids. Havia estat captiva de l'enemic. Havia après com de fàcil que era morir, i la facilitat amb què l'univers permet una cosa. La Jaina havia après massa, i en massa poc temps. Necessitava un descans per intentar entendre-ho tot, per assimilar els nous coneixements i la seva nova realitat.

Però no hi havia temps per descansar. El seu treball era massa fonamental; la seva experiència, massa necessària. Hauria de guanyar la guerra, primer, per dedicar-se després a interpretar el que significava tot. Si la guerra no la matava a ella abans, és clar. En el seu intercomunicador es va sentir un udol d'en Lowbacca.

-Els vong ja han arribat tard altres vegades, Flocs -va dir. Encara que no moltes vegades, va pensar.

-No suposaràs que els Serveis d'Intel·ligència de la Nova han tornat a pensar amb els peus i ens han enviat aquí per a res?

-Això em sorprendria.

-En aquest cas, podríem tornar a la base i gaudir d'un llarg descans, no?

-Això si que em sorprendria.

-Huuuh.

-Però, si els Serveis d'Intel·ligència de la Nova República tenen raó -va dir la Jaina, parlant més a ella mateixa que al seu tinent- llavors, aquesta és la bona. Això és com la destrucció de la segona Estrella de la Mort, amb l'Emperador dins.

-Hrr. Llavors, que vingui el Summe Senyor!

En Lowbacca no havia acabat de deixar anar el seu grunyit d'impaciència quan la Jaina va sentir una tremolor llunyana a través de la seva connexió amb la fragata enemiga, un sotrac com un terratrèmol de l'èter; era la resposta dels dovin basal de la seva nau a l'increment gravitatori que assenyalava l'arribada de moltes naus de l'hiperespai.

-oOOOo-

-Lowie, crec que tens el que volies dir.

No havia après a estimar la fragata yuuzhan vong capturada com havia volgut a les seves altres naus. La Jaina havia après a conèixer les seves naus per les seves pròpies mans, desmuntant-les i tornant-les a muntar; havia après a estimar cadascun dels seus components, cada servo, cada cable d'energia, cada rebló. No obstant això, la nau presa a l'enemic no es podia desmuntar sense matar-la: era un tot orgànic únic i calia tractar-la com a tal. La interfície per mitjà de la caputxa de cognició era difícil; els sistemes orgànics de la nau eren complexos i frustrants; els dovin basal que s'utilitzaven tant a la propulsió com per a la defensa eren tan desconcertants com eficaços. Les seves naus anteriors havien estat caces de combat, àgils, ràpids i nerviosos. La fragata yuuzhan vong anomenada la Mentidera era enorme, i encara que era ràpida, les maniobres amb ella eren com moure una illa de cases. Semblava que tardava una eternitat a canviar de rumb. I no hi havia manera d'esquivar el foc enemic ni d'evadir-se d'ell: la Jaina havia de limitar-se a confiar que les defenses de la nau fossin prou resistents com per suportar els impactes i sobreviure.

Però, si no havia après a estimar la fragata, sí que havia après a respectar-la. Respectava la seva resistència, la integritat del seu disseny, la seva capacitat per reparar-se a si mateixa, la seva tossuda negativa a morir, fins i tot després de quedar destrossada en combat contra altres de la seva pròpia espècie. En els combats a les rodalies de Hapes, la nau havia quedat ferida gairebé fins a la mort, però d'alguna manera, amb les cures dels científics hapans que estudiaven les formes de vida yuuzhan vong, havia aconseguit fer-la sobreviure i reparar una bona part dels danys, encara que no tots. Però tot i que alguns danys de la nau ja no eren reparables, malgrat els esquinçaments del corall Yorik i dels dovin basal morts seguia estant tan disposada com sempre a córrer riscos quan li ho demanava.

La Jaina l'havia anomenat Mentidera. El nom la proclamava com a manifestació de Yun-Harla, la Deessa Oculta i Mentidera dels yuuzhan vong. El nom, com a tal, era una bufetada a l'ortodòxia yuuzhan vong. Encara que aquella disfressa havia resultat útil (li havia atorgat un avantatge tàctic clar tant a la batalla de Hapes com en la de Borleias), també havia servit per augmentar encara més el nombre, ja considerable per part seva, d'enemics que desitjaven ardentment matar-la. Davant aquella idea, no podia fer res més que encongir-se d'espatlles, quina novetat.

-Vinga, Lowie.

En Lowbacca, a través de la seva caputxa de cognició vong, va ordenar a la Mentidera que accelerés, sorgint de darrere de la gegant de gas Obroa-Held i apareixent davant la vista de qualsevol detector enemic. L'energia gravitacional dirigida començà a bategar en els dovin basal incrustats en la fragata, i encara que alguns dovin basal havien mort a la batalla de Hapes, l'enorme nau vivent va emprendre una acceleració ferotge i regular que a qualsevol navili de la Nova República li costaria molt igualar. Després de fer aquella indicació, la Jaina va transmetre un missatge en clau per mitjà del comunicador subespacial de la Nova República que havia muntat Lowbacca en la fragata. L'objectiu ha arribat. Que comenci la festa.

Només llavors els sensors de la Mentidera van percebre plenament la flota que acabava d'arribar al sistema d'Obroa-Skai. La Jaina va sentir que se li eriçava el borrissol del clatell quan va mirar la pantalla. Vuit fragates de la mida de la seva. Dues naus de transport immenses. Més coralites i naus guies de les que era capaç de comptar. I un immens navili de forma oval, que brillava a les pantalles com un ull ardent que no parpellejava. No era tan gran com una mónnau, però era l'objecte més gran present en el sistema solar Obroa-Skai, a part dels seus planetes i els seus satèl·lits naturals.

«La nau personal de comandament del Summe Senyor Shimrra», va pensar la Jaina. Doncs si. Els Serveis d'Intel·ligència de la Nova República tenien raó. Una nova ona gravitacional va agitar la nau. Es tractaven de les ordres del yammosk, el coordinador bèl·lic dels yuuzhan que executava les ordres del comandant enemic. En Lowbacca va consentir que la Mentidera obeís les ordres del yammosk, que li sol·licitava que canviés el rumb cap a l'enemic; però a poc a poc, com si la fragata estigués avariada o no hagués d'entendre clarament les instruccions. Sens dubte, el yammosk comprovaria si la fragata estava avariada, amb el que la seva falta de comunicació amb la flota seria més convincent. I llavors va començar la festa. Les forces de la Nova República van caure de l'hiperespai com si haguessin estat seguint a la Mentidera.

Nou grups de caces. Quatre naus artilleres corellianes. Tres creuers classe República de Kuat. Una fragata de la classe Llancer que havia estat presa a l'Imperi durant la Rebel·lió i reformada després. I dos creuers de combat Mon Calamari MC80B, molt diferents en el seu aspecte però dotats d'un complement de turbolàsers i de canons iònics capaços de destrossar mons sencers, així com dels seus propis deu esquadrons de caces que ja sortien dels cascs escalonats dels creuers, com eixams d'insectes amb agulló. Tot això sota el comandament del general Farlander, l'heroi agamarià de la Rebel·lió, i tot això apareixent immediatament darrere de la Jaina, ocult només parcialment per la gegant de gas Obroa-Held. «Això sí que és una batalla de veritat», va pensar la Jaina amb goig. I seguint el seu pla. El pla d'ella. La seva alegria intensa va vèncer durant un instant a tots els seus dubtes, i la Jaina va gaudir de la sensació gloriosa de poder. Shimrra, prepara't. Les forces de la Nova República havien estat apostades a només quatre hores-llum, esperant el senyal de la Jaina per poder aparèixer en el Sistema Obroa-Skai fent el menor salt per l'hiperespai. Van aparèixer lleugerament fora de l'abast de la Mentidera, com si haguessin calculat malament el retorn a l'espai normal. Al Summe Senyor Shimrra li semblaria una oportunitat perfecta per tendir una emboscada als que havien volgut tendir-la-hi a ell.

Van arribar més ordres del yammosk, tants i tan complexos que la Jaina no podia intentar si més no descodificar-los. Per mitjà de les percepcions estranyes que arribava a través de la seva caputxa va veure que la flota enemiga es desplegava, que les naus pesades es desplaçaven pesadament prenent posició entre els veloços eixams de coralites que relluïen com bancs de peixos sobre la foscor de l'espai, movent-se tots amb la sincronia i la precisió impossible que els atorgava la intel·ligència controladora del yammosk. Però feien precisament el que la Jaina havia esperat que fessin. Animats potser pel seu lleu avantatge en potència de foc, maniobraven per fer front a les forces de la Nova República. La Jaina havia temut que, si la flota de la Nova República s'hagués limitat a irrompre en el sistema i atacar, els yuuzhan vong s'haurien apinyat al voltant de la nau de comandament d'en Shimrra, i llavors les forces de la Nova República no serien capaces d'arribar al Cap enemic. Però fent aparèixer en el sistema a la Mentidera avariada, semblava com si fos la Nova República la que havia estat presa per sorpresa, i no els yuuzhan vong; com si haguessin saltat en aquell sistema perseguint a una fragata danyada i s'haguessin trobat, en canvi, a tot un exèrcit. La psicologia bèl·lica dels yuuzhan vong es basava en l'atac, en la ferocitat calculada de l'ofensiva total. La Jaina havia esperat provocar aquesta psicologia, i ho havia aconseguit. De moment no podia fer més que seguir les ordres del yammosk. Es va recolzar en l'immensa butaca de comandament que estava configurada per acollir un guerrer yuuzhan vong cuirassat i va intentar relaxar els músculs, controlar la respiració. Deixà que la seva consciència de la Força, que sempre es trobava rondant en els límits de les seves percepcions, li inundés la ment amb la seva claredat enfocada. Va sentir la presència propera d'en Lowbacca, sota la caputxa que li donava el comandament de navegació de la fragata. El seu altre tinent, Tesar Sebatyne, tenia concentrada la seva ment eficient de depredador en el control dels sistemes d'armament de la fragata. La Jaina va percebre, més lluny, a Corran Horn, seriós i de confiança, que dirigia l'Esquadró Murri, i a Kyp Durron, que volava al capdavant de la seva Dotzena reconstituïda. La reacció instintiva d'en Kyp, en percebre-la a través de la Força, va ser projectar inquietud, i ella es va esforçar per enviar seguretat càlida. Des de la relació de la Jaina amb Jag Fel, en Kyp havia estat una presència de suport, gairebé paternal, i ni la Jaina ni ell sabien la manera de reconciliar la seva nova personalitat amb la seva antiga personalitat ardorosa de nen terrible dels Jedi. Després i finalment, la Jaina va percebre una presència que li resultava familiar, la de la Jedi anx Madurrin, que servia al pont del creuer Mon Calamari Mon Adapyne, disposada a servir-se del seu vincle en la Força amb els altres Jedi per al Servei de la Nova República. La Jaina sabia que altres amics no trigarien a fer front a l'enemic, altres amics que no eren Jedi i als que ella no podia sentir per mitjà de la Força. Amics de l'Esquadró Lluna Negra i de l'Esquadró Sabre, a més dels Espectres supersecrets, naus espia capaces de deixar enrere a qualsevol altra de l'enemic.

La Jaina va gaudir per un moment del record d'aquells amb els quals s'havia entrenat, amb els quals havia servit, amb els quals havia compartit triomfs i desesperacions... A Myrkr havia après el poder de la fusió en la Força que es podia produir quan diversos Jedi unien les seves ments i els seus pensaments, tornant-se més forts quan cada un d'ells estava sol; i va passar un llarg complaent-se en la unitat dels Jedi. «Jacen!» Va pensar, sentint la seva presència com un cant en la seva ment; i després, es va alliberar amb un esforç de la consciència de la Força i de les onades sobtades d'emocions contradictòries que la recorrien. Un udol de wookiee va sonar en el seu intercomunicador.

-No sé a què ha vingut això! -va dir, titubejant-. He hagut de perdre el cap un instant. Ho sento.

En Lowbacca la va tranquil·litzar amb un grunyit.

-Em vaig obrir a la Força, i dec haver-me obert també a... a alguna altra cosa.

La Jaina va tornar a buscar en la Força amb precaució, i no va sentir més que l'interès calorós dels seus amics.

Tot va bé, va intentar enviar-los-hi. Però no va poder evitar fer-se ressò del que li havia preguntat Lowbacca. Què passa?

A què s'havia obert ella, que li havia provocat aquella inundació de records i d'emocions associades al seu germà bessó mort? Va percebre llunyanament les ordres del yammosk enemic; va veure que la flota yuuzhan vong les executava a l'instant. En l'enemic no hi havia titubejos, no hi havia cap sensació d'indecisió ni de por. «Tant de bo poguéssim dir el mateix de nosaltres mateixos», va pensar la Jaina. La seva ment donava voltes a la situació, intentant deduir intencions de l'enemic veient els seus desplegaments. El pla de la batalla imminent l'havia traçat ella mateixa en gran mesura, i es basava en diversos supòsits que la Jaina no podia saber amb seguretat si seguien sent vàlids. Ja no podia confiar del tot en el cas que els yuuzhan vong no s'havien adonat que la Mentidera ja no era una de les seves naus. Ella ja havia utilitzat a la fragata com a engany, i era perfectament possible que els enemics ja estiguessin al corrent. Una part del seu pla es basava també en l'ocupació de dovin basal falsos que podien fixar-se a les naus enemigues i identificar aquestes com a enemigues per al seu propi bàndol. Allò havia produït èxits espectaculars en el cúmul estel·lar Hapes i en la batalla de Borleias, però els yuuzhan vong aprendrien tard o d'hora a fer cas omís dels senyals falsos o contrarestar-los.

L'element més crucial del pla eren els bloquejadors yammosk que havia desenvolupat la Danni Quee. Aquests aparells anul·larien els senyals del coordinador bèl·lic yuuzhan impedint les neguitoses maniobres instantànies i unànimes que havien estat el segell de les victòries enemigues.

Si els yuuzhan vong havien descobert la manera de contrarestar els bloquejadors, llavors la Jaina estava conduint a una flota de la Nova República a una destrucció segura, i el Summe Senyor Shimrra presenciaria amb gran interès una nova victòria gloriosa dels vong...

Que tot funcioni ni que sigui un cop més. Les dues flotes feien maniobres. Ja no corrien una cap a l'altra en sentits oposats; totes dues havien canviat el rumb per evitar a la gegant de gas Obroa-Held i per aproximar-se a un angle molt més agut, que atorgaria un camp de tir molt més ampli als canons laterals de les naus principals. Entre els enemics hi havia un eixam de coralites que semblaven dedicats a protegir la suposada nau capitana del Senyor Shimrra, que al seu torn surava una mica retardada de l'acció, coberta per altres elements de la flota. I la nau capitana, al seu torn, protegia les grans naus de transport, que s'havien apostat darrere d'ella. I la fragata de la Jaina, a la qual pel que semblava no prestava atenció cap dels dos bàndols, volava a través de l'espai entre una flota i una altra, com per posar-se fora de perill entre els esquadrons yuuzhan vong. La Mentidera va rebre més ordres transmeses pel yammosk enemic.

-Ens ordenen que ens situem a popa de la nau capitana enemiga-, va dir Lowbacca.

-Bé, això ve a ser perfecte -va opinar la Jaina.

-Obeeixo?

-Sí. Però mou-te amb naturalitat... ja saps, a poc a poc i amb poca traça.

En Lowbacca va respondre amb un grunyit, però la Jaina va comprendre que equivalia a un riure.

La Jaina va tornar a deixar-se caure en la Força, integrant la imatge que rebia per la caputxa de cognició vong. Tots dos bàndols s'aproximaven al punt sense retorn, a partir del qual els míssils i els caces començarien a saltar l'espai que separava els esquadrons. La Jaina observava com es desplaçaven les naus per l'espai, intentant calibrar el seu moviment.

Ja, va transmetre amb la Força. Va sentir que la Madurrin rebia l'ordre, que la retransmetia verbalment a altres en la nau capitana.

En rebre's el senyal, un aparell que anava a bord d'una de les naus espia de l'Esquadró Espectre va començar a emetre ones gravitacionals que interferien directament amb el senyal del yammosk enemic. I llavors, quan el coordinador bèl·lic enemic ja no era capaç de comunicar-se amb els elements de la seva flota, la flota de la Nova República va emprendre una nova maniobra. Cadascun dels elements de la flota va canviar el seu rumb per encaminar-se directament cap a la major de les naus enemigues, el navili personal d'en Shimrra. En Shimrra s'havia convertit en el blanc únic de més de cent naus de la Nova República. Si el yammosk estava bloquejat, l'enemic no seria capaç de coordinar una reacció a temps, i tampoc podien fugir a l'hiperespai per la proximitat del camp gravitatori d'Obroa-Held.

La Jaina, atrapada en un moment de suspens que li va semblar etern, va esperar a veure si funcionaven els bloquejadors, si l'enemic reaccionava. Era capaç de percebre vagament el bloquejador a través de la seva connexió amb els dovin basal de la Mentidera; el ritme de la transmissió del bloquejador era més fort que els enviaments del yammosk enemic.

I llavors va sentir un nou ritme que s'imposava al primer i va veure que les naus enemigues reaccionaven, virant en una resposta unificada davant la maniobra de la Nova República. Totes i cadascuna de les naus de l'armada enemiga havien canviat el rumb instant.

«No! -va pensar la Jaina, horroritzada-. No pot ser!».

El bloquejador havia fallat; o, millor dit, havia funcionat només uns instants, produint un titubeig en la contramaniobra enemiga. Almenys, havien aconseguit retardar la maniobra de l'enemic. La seva posició ja no era la ideal.

La desesperació va envair-la. «Cal sortir d'aquí», va pensar a través de la fusió en la Força. «Fora d'Obroa-Held, a l'hiperespai ara mateix!». No va enviar paraules, sinó un conglomerat frenètic d'imatges, impulsos i emocions que reflectien la seva pròpia angoixa. «No». La presència poderosa d'en Corran Horn va inundar la consciència de la Força de la Jaina. La resposta era un còctel poderós de sentiments, impulsos, paraules i raonament ferm. «Pensa». La Jaina estava tan frenètica que amb prou feines era capaç de pensar. La seva fragata volava directament cap a l'enemic, i un esquadró enemic encapçalat per dues fragates de la mida de la seva, havia canviat el rumb per passar molt a prop seu. La Jaina havia confiat que no es dirigissin cap a la Mentidera, sinó cap a algun element de la flota de la Nova República. Van començar a volar per les seves pantalles rastres de míssils. Tampoc cap anava dirigit a ella. La presència de la Madurrin va entrar surant en la fusió a la Força, avisant als altres que en Farlander anava a intentar una altra maniobra en l'últim moment.

La Jaina va ordenar a la seva fragata deixar anar armes en aproximar-se l'esquadró enemic. Com si fossin bombes-ombra, es va servir de la Força per impulsar-les cap a les naus de guerra yuuzhan vong; però no eren bombes-ombra ni anaven a fer cap mal a l'enemic, almenys directament. Cadascuna contenia un dovin basal que, quan es fixés a un navili enemic i s'activés, s'identificaria a la nau que el portava com a enemiga dels yuuzhan vong. La Jaina ja havia utilitzat aquesta tècnica en el passat per fer que els enemics es disparessin mútuament, però ara ja no confiava en la tàctica: si els yuuzhan vong havien trobat la manera de contrarestar el bloquejador de yammosk, no els faltaria gran cosa per ser capaços de contrarestar totes les armes de què disposava ella. L'esquadró enemic va passar al costat d'ella fugaçment i diversos dels dovin basal falsos es van fixar a cada nau. La Jaina va sentir una pujada de la Força quan es va pronunciar l'ordre de maniobra de la Nova República en l'últim instant. Va contenir la respiració quan els esquadrons d'en Farlander van virar i van accelerar, intentant tallar el rumb dels esquadrons yuuzhan vong que venien cap a ells, i modificant el seu objectiu, de la nau capitana d'en Shimrra als elements de la flota enemiga. I llavors la desesperació de la Jaina es va tornar més profunda quan va percebre, per mitjà de la seva connexió amb els dovin basal de la Mentidera, una altra sèrie d'ordres que emanaven del llunyà yammosk. Totes les naus enemigues van tornar a virar per contrarestar la maniobra d'en Keyan Farlander.

En aquesta ocasió els yuuzhan vong ni tan sols s'havien retardat. Havien reaccionat a la maniobra a l'instant de detectar-la.

A la Jaina se li va gelar la sang. Els bloquejadors de yammosk s'havien contrarestat. La major aportació a l'esforç bèl·lic, la pedra angular del pla de la Jaina per guanyar la batalla, havia resultat inútil. Per pura desesperació, va activar els dovin basal falsos que havia llançat a les naus enemigues. Malgrat la seva impulsivitat, ho va fer en el moment perfecte: els dovin basal falsos es van activar justament quan les naus enemigues desencadenaven el seu atac principal contra l'esquadró de la Nova República. Tots els míssils i tots els raigs que en condicions normals haurien caigut sobre les naus de la Nova República es van disparar, en canvi, contra les dues fragates i contra algunes altres naus menors, que al seu torn, es bombardejaven mútuament amb fúria. La Jaina va veure que els elements de l'esquadró yuuzhan vong començaven a maniobrar, enfrontant-se mútuament, amb la mateixa precisió que havien manifestat sempre quan els guiava un yammosk.

Els pilots i els artillers yuuzhan vong estaven ocults sota la caputxa vivent que els subministrava informació, i no sabien més del que els deia la caputxa. Quan aquesta els deia que una nau era enemiga, ells li disparaven.

-Ha funcionat -va dir la Jaina.

-És clar- va respondre Lowbacca.

Però per què? La pregunta li va arribar surant, procedent d'en Corran Horn. Pensa. Aquí passa... alguna cosa.

El foc s'estenia pels costats de les dues fragates enemigues a mesura que els projectils i els míssils donaven en el blanc. Tenien orientats els escuts de dovin basal per repel·lir els atacs de l'esquadró de la Nova República i no el foc d'ells mateixos, i estaven sofrint greus danys. I llavors, quan els enemics estaven en ple combat entre si, van arribar els míssils d'impacte de la Nova República i els raigs dels seus canons de làser, seguits de la Dotzena d'en Kyp i d'altres dos grups de caces. Les naus enemigues menors s'evaporaven. Les dues fragates vacil·laven sota els múltiples impactes rebuts. La Jaina va deixar anar una exclamació d'alegria que va sonar esmorteïda sota la seva caputxa. Podia sentir a través de la Força a Corran, a Kyp i a Madurrin, que combatien junts i aportaven als elements independents de la flota una sincronització similar a la que donava als yuuzhan vong el seu yammosk. Però ells pilotaven només tres naus, i només dirigien tres elements de la flota, dos d'ells esquadrons de caces. La resta de la flota de la Nova República havia de comunicar-se per mitjans més convencionals. I només un dels cinc esquadrons enemics tenia problemes, aquell al qual la Jaina havia enviat dovin basal falsos. Les altres combatien les forces de la Nova República en un intercanvi molt més convencional, en el qual els yuuzhan vong seguien maniobrant amb la unanimitat increïble que els proporcionava el seu coordinador bèl·lic. Es podia suposar que les forces de la Nova República estaven disparant més dovin basal falsos a l'enemic; però, perquè assortissin efecte, havien d'arribar fins a ells els míssils, i de moment no hi havia arribat cap.

Al contrari del que podria pensar-se, els combats entre caces solien tornar-se menys mortals a mesura que intervenien més i més combatents. Quan la batalla era àmplia i confusa, els pilots passaven més temps vigilant la seva pròpia cua que perseguint a l'enemic. Els cervells dels pilots senzillament eren incapaços de seguir la pista a totes les naus que evolucionaven contra ells. Però al coordinador bèl·lic dels yuuzhan vong no li passava el mateix. El yammosk seguia la pista a totes les naus que eren al cel i ordenava les maniobres de les que estaven en perill, alhora que dirigia a altres perquè acudissin al rescat dels seus camarades. Els pilots de caça de la Nova República, per molt valents que fossin i com de ben entrenats que estiguessin, quedaven francament superats per una intel·ligència especialitzada que era capaç de processar simultàniament totes les dades d'una gran batalla. A la Jaina se li va elevar l'ànim quan va veure que una fragata enemiga, primer, i després l'altra, volaven fetes miques, traïdes dos pels dovin basal falsos que els hi havia disparat ella. Però, a part d'allò, als yuuzhan vong els hi anaven bé les coses. Una nau artillera corelliana estava en flames, i el navili, sense control, sortia de la formació, amb els impulsors subllum avariats. Un creuer classe República estava rebent molts impactes. I al voltant de totes les formacions es movien eixams de petites cuques de llum, caces i coralites que queien en el combat, perdent la vida en breus flamarades silencioses. Només la Jaina, que havia volat a través de la flota enemiga sense oposició, es trobava en situació d'observar-ho tot, per a la seva desesperació. El yammosk enemic atorgava als yuuzhan un avantatge massa gran. La Jaina percebia a Corran i a Kyp, que lliuraven batalla contra un enemic amb unes maniobres que eren, senzillament, impecables.

«Pensa!». La Jaina es va fer ressò de l'ordre d'en Corran Horn. Ella estava dirigint a l'única tripulació que no estava combatent l'enemic; ella era l'única persona que tenia temps de pensar. Per què funcionava el yammosk, tot i que estava sent bloquejat? Per què no funcionava el bloquejador, mentre els dovin basal falsos funcionaven perfectament, tot i que tots dos es basaven en uns mateixos principis? Per mitjà dels dovin basal de la Mentidera, podia percebre llunyanament les ordres del yammosk enemic, les instruccions transmeses per ones gravitacionals que comandaven les formacions dels yuuzhan vong. Però també percebia les palpitacions regulars del bloquejador, d'aquest bloquejador que havia d'estar anul·lant el senyal enemic.

Què estava passant? Va respondre a la seva pròpia pregunta amb una ordre. «Pensa!». Va submergir la seva consciència en aquells senyals complexos, intentant percebre les seves pautes. Els ritmes dels missatges, amb els seus codis densos, li recorrien la ment massa de pressa perquè pogués seguir-los. Va descobrir que no hi havia dues pautes superposades, sinó dues pautes diferents: gairebé semblava que el bloquejador i el yammosk no tenien res a veure l'un amb l'altre. A què es devia el problema?

I llavors, per sota del bloquejador, la Jaina va començar a percebre una cosa més, una altra pauta.

La seva consciència es va alentir, intentant desintonitzar-se de la pulsació implacable del bloquejador. Aquí... La sorpresa va vibrar en els seus nervis. El que detectava semblaven ser els senyals d'un altre yammosk.

Dos yammosk?

Va comprendre la veritat en un moment d'inspiració sobtada. El Summe Senyor Shimrra s'havia portat a la batalla el seu propi coordinador bèl·lic, que probablement anava a bord de la seva nau capitana. Però existia un segon yammosk en el sistema, el que havien muntat els invasors a Obroa-Skai, el yammosk que coneixien des del primer moment els Serveis d'Intel·ligència de la Nova República.

El yammosk que estava al comandament en un primer moment qualsevol que fora dels dos, havia estat bloquejat pels Espectres. Però després havia pres el comandament el segon yammosk, que operava en una altra zona de l'espectre d'ones gravitatòries.

A la Jaina li van tremolar un moment les mans dins dels seus guants de comandament, disposada a ordenar al bloquejador que anava a bord de la Mentidera que comencés a funcionar; però, després va titubejar. Si l'enemic detectava l'origen del bloqueig, sabria que la Mentidera era una nau espia. En comptes d'això, es va arrencar la caputxa de cognició i va agafar el comunicador.

-Cap dels Sols Bessons a Cap d'Espectres. Hi ha un segon yammosk! Haureu de sintonitzar un altre bloquejador amb ell.

El to de veu d'en Rostre Loran no va expressar cap sorpresa que pogués haver sentir aquest.

-Aquí Cap d'Espectres. Missatge comprès, comandant.

Al cap d'una breu espera, la Jaina va percebre que el segon bloquejador començava a transmetre el seu ritme pesat, i als pocs segons va trobar el senyal correcte i va començar a bloquejar-lo. La Jaina va observar amb ansietat la batalla que es desplegava a la seva esquena. Funcionava. L'estranya sincronia de les naus enemigues començava a desfer-se. Els coralites titubejaven en els seus moviments, esperant instruccions entre el desordre mortal, i les naus de la República van aprofitar l'avantatge a l'instant. La República havia pres la iniciativa. Ells sí que estaven acostumats a operar amb comunicacions i coordinació menys que perfectes; però els pilots yuuzhan vong es quedaven desconcertats quan no podien comptar amb les ordres del yammosk.

Ja n'he donat a un! transmetre en Kyp amb la Força, amb goig.

Doncs dóna a un altre, va enviar-li Corran Horn... Si podia enviar-lo, era perquè ja no estava tan atabalat com abans. La Jaina va sentir desitjos de plorar de pur alleujament.

Va tornar a relaxar-se en la Força. Ella ja no podia exercir un efecte directe sobre la batalla, però sí que podia ajudar els seus amics, podia enviar-los força, amor i suport pel seu vincle comú de la Força. Percebia la Força creixent d'ells, la seva sensació de triomf en augment. Els coralites esclataven en flames davant els seus canons. Va presenciar la marxa de la batalla combinant la consciència de la Força amb les dades que rebia pels sensors de la Mentidera. Quan les dues fragates enemigues s'havien destruït mútuament, les naus capitals que combatien contra elles s'havien trobat lliures i havien acudit en ajuda d'un segon esquadró de la Nova República, envoltant a un esquadró yuuzhan vong entre aquesta i ells. En una altra part de batalla, una altra fragata enemiga havia rebut un dels dovin basal falsos i estava sent bombardejada per una altra fragata yuuzhan vong: i per eixams de coralites que l'havien pres per enemiga. S'havia donat clarament la volta a la situació, i la Jaina estava plena de goig silenciós. El meu pla. Estava funcionant, al final.

-Jaina -la veu d'en Lowbacca.

-Sí?

-Vaig pensar que t'interessaria saber que acabo de posar a la Mentidera just a popa de la nau capitana enemiga.

La Jaina va tornar bruscament a l'estat d'atenció i es va posar al cap la caputxa de cognició. Va detectar a l'instant, directament al front, la popa arrodonida de la nau d'en Shimrra, eriçada de canons de plasma, de tubs llançadors i de carenes arrodonides que sens dubte contenien alguna cosa, probablement dovin basal utilitzats per a la propulsió o per a la defensa.

«I han estat ells els que ens han manat que vinguem aquí!», Va pensar, encantada.

-Bé -va dir, parlant aquesta vegada per l'intercomunicador que la connectava amb tots els membres del seu esquadró.

-Vull foc sobre tots els canons i llançadors de projectils de la popa d'aquesta nau. I també sobre aquestes carenes, que alguna cosa deuen contenir.

Les confirmacions de recepció van cruixir en l'intercomunicador, i la Jaina es va dedicar a complir les seves pròpies ordres. La majoria dels membres del seu esquadró estaven repartits per la fragata, proveïts de caputxes i guants com ella, controlant armes o llocs de defensa. Encara que ella era capaç de dirigir la nau amb menys de dotze tripulants, s'aconseguia una eficàcia més gran si hi havia més éssers sensibles en els llocs. I els seus pilots novells, que constituïen exactament la meitat dels membres del seu esquadró, estaven molt més segurs allà que pilotant els seus caces estel.lars contra un enemic experimentat. Tots els llocs van anunciar que estaven llestos. La Jaina sostenia en l'aire les mans enguantades. Va transmetre per mitjà de la Força el missatge que es disposaven a obrir foc sobre la nau capitana.

Al cap d'un moment va arribar la resposta del general Farlander, retransmesa per Madurrin. Endavant. Bé.

-Totes les armes preparades? Foc!

La proa de la Mentidera centellejà en acomiadar una multitud de míssils i projectils cap a la popa de l'enemic, no defensada. El foc es va obrir com una flor sobre la silueta fosca de la nau enemiga; els punts de llum produïen formes que indicaven dotzenes d'impactes. La Jaina es va assegurar que entre els projectils es trobessin dos dels seus míssils amb dovin basal falsos, un de principal i un altre de reserva; i, quant va haver acabat la primera salva, va activar el principal, que feia saber a tots els yuuzhan vong de les proximitats que la seva pròpia nau capitana era ara una nau enemiga.

Això va animar als seixanta coralites que estaven en les proximitats a posar una mica de la seva part, llançant-se cap a la seva pròpia nau capitana acomiadant foc des dels costats. Les petites naus segurament no podien causar greus danys a un objectiu tan enorme com aquell; però tota petita ajuda servia d'alguna cosa. Es va produir una pausa entre la primera salva i la segona, perquè els artillers es van aturar a observar els danys produïts en els seus blancs i van apuntar als objectius que no havien estat destruïts. I, després, la proa de la Mentidera va tornar a centellejar, i aquesta vegada el foc no va cessar. La Jaina estava disposada a mantenir el foc fins que estiguessin buits tots els canons i tots els llança-míssils de la seva nau.

La resposta de la nau capitana va ser sorprenentment lenta. Va dirigir cap a popa l'energia dels dovin basal, que van absorbir els projectils rebuts en les seves singularitats de forats; però, pel que semblava, els dovin basal no eren capaços de cobrir tota la popa, de manera que una part de la salva atacant va donar en el blanc, i altres rajos procedents de la Mentidera van envoltar en trajectòria corba l'espai deformat pels dovin basal sobre la popa de la nau enemiga per encertar en aquesta en alguna altra part entre proa i popa.

Després del primer atac de la Jaina, a l'enemic simplement no li quedava cap arma que apuntés directament cap a popa, i van haver de disparar míssils des de les bateries de les bandes. Però aquests havien de traçar una llarga corba per arribar a la Mentidera, i els dovin basal de la pròpia Mentidera eren capaços de detenir-los amb la seva deformació de l'espai.

-Estem a la seva zona cega! -va exclamar la Jaina, sense deixar de disparar. Va percebre per mitjà de la seva consciència de la Força la satisfacció d'en Kyp en abatre un parell de coralites, el gust adust d'en Corran a encapçalar al seu grup fins a la cua d'un grup de coris enemics, i l'admiració de la Madurrin en quedar destruïdes dues fragates enemigues. La popa de la nau capitana enemiga ja estava il·luminada d'un color vermell ataronjat espectral, reescalfada pels impactes repetits. La Jaina seguia disparant.

-L'enemic s'està retirant, Cap de Sols Bessons- li va dir la veu de la seva pròpia nau capitana.

-Bona notícia, capitana.

-No tan bona per a tu. Retrocedeixen per ajudar al seu cap.

Allò volia dir que no trigarien a atacar-la quatre fragates enemigues. No... tres fragates enemigues: va veure que una quedava destrossada en intentar retirar-se del combat.

-Serà millor cridar a...

-Ja està fet, Cap de Bessons.

Ja està fet. La Jaina va sentir per mitjà dels seus dovin basal la pujada de les ones gravitatòries produïdes en arribar a l'espai real dos esquadrons més de naus estel·lars. Dos Dracs de Combat, tres creuers classe Nova i els seus caces acompanyants, tots ells cedits per l'armada de Hapan i dirigits en persona per la que havia estat companya de classe de la Jaina, la reina mare Tenel Ka, monarca dels seixanta-tres planetes habitats del Consorci de Hapes. Salutacions!, li va enviar la Tenel Ka. La seva personalitat forta inundava la consciència de la Força de la Jaina. L'aparició d'aquella única Jedi havia estat suficient per augmentar molt el poder de la fusió en la Força.

Benvinguda a Obroa-Skai, majestat, va intentar transmetre-li. T'hem guardat la nau capitana per a tu. No sabia si podria comunicar-se per la Força un pensament tan complicat, però va percebre que la Tenel Ka havia comprès almenys la part essencial.

La flota hapana, com les naus de la Nova República, havia estat a l'espera a només poques hores llum d'Obroa-Skai, disposada a aparèixer quan la cridessin. L'experiència de combat anterior dels hapans juntament amb la Nova República, a Fondor, havia estat una veritable catàstrofe, i la Tenel Ka havia corregut un risc polític a portar-hi les seves naus. Tant la Jaina com el general Farlander volien servir-se de la seva aliada amb prudència, i per això havien acordat que els hapans només servirien per rematar una victòria o, si s'escau, per a cobrir una retirada.

El que van aconseguir els hapans, en canvi, va ser completar una massacre. La tàctica hapana havia consistit sempre en un atac frontal que llançava un mur massiu d'energia, dirigint totes les armes alhora sobre un sol objectiu; aquesta tàctica resultava ideal per a la situació present. Els Dracs de Combat, camí de la nau capitana, van començar per treure del mig a les naus de transport enemigues, fent-les saltar en trossos amb el seu mur de foc concentrat.

La Jaina va contemplar amb admiració la manera en què els tres creuers de combat, actuant a l'uníson, es llançaven contra la nau capitana enemiga en una sola passada, bombardejant-la amb les seves bateries. Una bona part del foc va arribar a l'objectiu, i la Jaina va veure que saltaven del cas de la nau enemiga grans explosions i dolls de residus.

En temps passats, les armes energètiques hapanes trigaven molt de temps a recarregar-se; però després de la batalla de Fondor, la Nova República havia facilitat a Hapan turbolàsers de càrrega ràpida, gràcies als quals els creuers de combat van poder seguir en la lluita i mantenir el foc, acompanyats ja dels Dracs de Combat. La capitana tremolava pels impactes, vomitant flames pels grans orificis que s'obrien en els seus costats.

Arribat aquest moment, la resta dels yuuzhan vong van donar per perduda, pel que semblava, la seva nau capitana, van abandonar la batalla i van fugir en totes direccions, perseguides per esquadrons aliats. La Jaina es va quedar sorpresa: havia suposat que defensarien al seu Comandant Suprem fins a l'últim guerrer. Una fragata enemiga, envoltada de perseguidors, va saltar a l'hiperespai massa aviat i la gravetat d'Obroa-Held va tornar-los a portar a l'espai real. Els dovin basal amortidors d'inèrcia van fallar amb el cop, i tots els individus que anaven a bord de la nau van ser llançats cap a la paret més propera a gairebé el seixanta per cent de la velocitat de la llum. El resultat va ser un plasma superescalfat que va trencar el casc enemic en la seva explosió cap a l'exterior. Una altra fragata va ser feta miques pels creuers de la Nova República. De les naus principals, només va escapar una fragata a l'hiperespai, juntament amb els coralites que havia aconseguit recollir.

Les naus hapanes van fer esclatar la nau capitana en la seva passada següent. Els caces estel·lars van emprendre la caça dels coralites que havien quedat aïllats. Només faltava que les naus principals aliades supervivents es desplacessin fins a Obroa-Skai, destruïssin el yammosk d'un tret precís i bombardegessin després totes les casernes o instal·lacions dels yuuzhan vong fins que els veiessin brillar, procurant no fer malbé el que quedava de la biblioteca. La Jaina va contemplar la culminació de les operacions, plena d'admiració. Hi havia funcionat. El seu propi pla. Hi havia funcionat. Acabava de matar a Shimrra, Summe Senyor dels yuuzhan vong. Si no acabava de guanyar la guerra, almenys era possible que hagués donat el cop decisiu.

Li va arribar per l'intercomunicador un udol de wookiee.

-Això dic jo! -va dir en Tesar-. Felicitats!

Les aclamacions i les felicitacions van arribar a dojo per l'intercomunicador. L'esquadró de la Jaina, els camarades als quals ella havia portat a un gran perill, l'aclamaven pel seu èxit. La Jaina es va omplir d'una alegria a la qual no estava acostumada.

-Gràcies –balbucejà -. Gràcies a tots.

Li van arribar noves felicitacions per la seva consciència de la Força. I, després, des de la nau capitana: «Atenció. El general envia un missatge». En Keyan Farlander semblava desconcertat quan va sonar la seva veu per l'intercomunicador.

-Acabo de rebre una comunicació subespacial dels Serveis d'Intel·ligència, que em recomanen que no llanci l'atac, o que l'aturi si ho he començat -va dir.

La Jaina va riure. Amb l'embriaguesa de la victòria, els Serveis d'Intel·ligència de la Nova República semblaven encara més desfasats del que és habitual.

-Suposo que no han dit per què, oi? -va respondre la Jaina.

-Bé... Sembla que hi ha hagut un problema -va dir en Farlander-. Pel que sembla, resulta que el Summe Senyor Shimrra no anava en la nau capitana.

Següent