Cavaller Errant (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

-No es creurà això, Brigadier.

Esperant a la plataforma de càrrega, en Rusher mirava en blanc mentre la imatge arribava al monitor. Desafiant tot sentit, havien creuat quilòmetres d'oceà de tornada a l'altiplà on els speeders aeris de la Diarquia havien arribat. I aquí, a sota, estava Beadle Lubboon, assegut enmig d'un speeder aeri i fent gestos amb la mà al cel com un supervivent fora d'una beina salvavides.

En Rusher va mirar cap a Dackett, a un costat a la porta d'alliberament.

-Ara si tan sols tinguéssim àudio, podríem escoltar el teu salvador cridant com un idiota.

En Dackett va posar els seus ulls en blanc.

-Està clar per obrir o no?

-Ep, de totes les formes, -va dir en Rusher, colpejant l'espatlla del mestre i caminant a l'altre costat de la porta de càrrega-. Recorda, si vols mantenir-lo, és la teva responsabilitat.

Ignorant la resposta del seu company més gran -una cosa sobre els generals brigadier i les seves mares-. Rusher va encendre l'interruptor per baixar la rampa.

El duro estava, sol, en un speeder aeri surant just a l'exterior de la plataforma d'speeders. Ningú protestava contra la seva presència; de fet, res havia impedit la seva pròpia aproximació. Des del seu nivell, ells podien veure la noia sullustana en la vora del port d'aterratge, donant cops amb les seves cames.

-Per què no vas agafar a la noia? -En Rusher cridà baix a l'speeder aeri oscil·lant.

En Beadle va fer un gest submís cap al jou de conducció del vehicle.

-Vaig iniciar l'speeder abans que ella entrés-, va dir ell-. Només sé anar cap endavant i parar.

Dirigint-se a la seva tripulació del pont per portar el Diligència a baix més a prop del mar, Rusher va començar a preparar una resposta. Però el mestre de la nau tenia la seva atenció primer.

-Grans Sols, Brigadier. Mira!

Cossos apilats hi havia al garatge darrere de la sullustana indiferent. Almenys una dotzena dels sentinelles vestits d'escarlata, com aquells que els havien fastiguejat al moll, tots estirats en diversos punts de l'enorme habitació. Aquí i allà, speeders aeris destrossats encara cremaven, restes d'una melé colossal.

En Dackett va mirar baix cap a Beadle, lluitant per enfilar-se pel cable que havien deixat anar per a ell.

-Creus que ell va lluitar contra tota aquesta gent per treure-la?

-No tinc ni la més lleugera idea. -En Rusher mirà a Dackett, i a l'uníson, tots dos van tirar de la corda, pujant amunt al capritxós durs.

-On són els teus auriculars, recluta? -Va preguntar Rusher, observant com s'enfilava cap a la rampa-. Ja veus el que passa en sortir sense el teu comunicador.

-Prego el perdó del brigadier, Brigadier-, va dir en Beadle-, però si el brigadier recorda, el brigadier els hi va donar a la Jedi.

En Rusher arrugar els llavis.

-Oh. -Ell va mirar enrere cap a la plataforma d'speeders aeris, i els cossos escampats pel terra-. Vas fer tu això?

-Kerra Holt va venir darrere de nosaltres, -va cridar la sullustana des de la seva perxa.

En Rusher va caminar a un costat de manera que dos dels seus soldats poguessin saltar a baix a l'speeder aeri flotant.

-Mira... Com et dius?

-Tan!

-Tan, farem retrocedir aquest speeder fins a tu perquè puguis pujar-te. La meva nau no pot aterrar aquí, i nosaltres no podem acostar-nos més. -La plataforma d'speeders aeris estava a metres per sota, i les rampes de càrrega mai hi aconseguirien arribar sense que els canons emmagatzemats colpegessin la paret del sortint-. Salta dins quan arribin a tu!

-No!

-No?

-Ella està aquí dins de l'altiplà, en algun lloc. Heu d'entrar a buscar-la.

En Rusher mirà a Dackett. Moriré, va articular.

-Ho sento, nena-, va dir en Rusher, mirant avall i intentant semblar amable-. Nosaltres no sabem on és. Aquest és un lloc enorme, i no sabem quant temps tenim per anar a buscar...

Tot d'una un tros de metall va colpejar al Diligència des de dalt, rebotant en l'acoblament de càrrega d'estribord i caient a baix al costat d'en Rusher.

Ell gairebé tenia por de preguntar.

-Què era això?

-Droides, senyor-. En Dackett va assenyalar més d'aquestes coses, caient. Braços. Cames. L'estrany tors. Totes eren part d'una pluja més gran de fragments de transpariacer, caient des de la instal·lació excel·lent al cim de l'altiplà.

-Ella està allà dalt, Brigadier! -va cridar la Tan, posant-se dempeus en el sortint i saltant amunt i avall. Ella va assenyalar a l'edifici, centenars de metres cap amunt.

En Rusher es va tensar.

-Em corregeixo. Només deixa de saltar, abans que caiguis a baix! -Ell va llançar una mirada amenaçadora a Dackett-. O abans que jo salti a baix.

* * *

Un altre caseller es va obrir, i un altre droide es va llançar cap endavant, precipitant-se cap a la Kerra. Com ella havia fet amb els últims cinc, va utilitzar la Força per llançar la cosa bulbosa a través de la finestra destrossada.

Això s'estava tornant vell.

La Kerra havia seguit al krevaaki amunt en un turboascensor de servei. Ella no anava a seguir-lo en la mateixa caixa. No semblava probable que el krevaaki la matés amb un parany ximple a l'ascensor, però ella no volia que fos capaç.

Caminar fora de l'ascensor li havia confirmat la seva posició. L'habitació era enorme, fàcilment del diàmetre complet de la cúpula aixafada que havia vist des de l'exterior; sales espaioses penjades sobre la badia. Ells sempre nien a la planta superior, va pensar ella. Normalment pots identificar un Lord Sith per l'estat real.

Una cúpula opaca alçant-se gairebé fins al sostre s'assentava al centre de l'habitació, ben lluny d'ella. La finestra corbada anava per tot el camí al voltant de l'àtic, el seu camí interromput cada vint metres per petites habitacions sobresortint cap a dins. Algunes no tenien res excepte contenidors d'emmagatzematge multicolor netament tancats i emmagatzemats. Altres tenien piles de casellers, i tan aviat com va passar, va aprendre el que hi havia en ells.

Droides mainadera. Grans esferes sobre esferes, grassonets, trontollant en les seves bases d'elevadors repulsors. Ella havia vist als del seu tipus abans, a la República; els sèrie BD havien cuidat a generacions de joves aristocràtics, incitant-los i ocupant-se amb els seus circells metàl·lics no molt diferents als dels krevaaki.

I com els krevaaki, s'havien llançat sobre ella en les seves peces menys delicades. Mentre cada caseller irrompia obrint-se, els seus ocupants metàl·lics navegaven cap a dins de l'habitació, envoltant al bol cap per avall del seu centre en un remolí de protecció. Els droides estaven desarmats, però amb cent quilograms cada un, les mares precipitant-se eren armes elles mateixes. Amb cada pas que donava la Kerra cap a l'habitació, un altre droide sortia de l'eixam, llançant-se sobre ella. Hi havia decapitat als primers tres amb el seu sabre làser, i mentre ella seguia calmant-los hàbilment, feia molt que havia perdut la paciència amb aquest joc. Ara, quan un s'acostava, ella simplement movia la mà lliure, inclinant al projectil retorçant-se a través de les finestres. Si els ocupants vivents de l'habitació eren allà, ells no serien capaços de perdre's el soroll.

Amb l'últim droide esfondrant-se sobre la badia de fora, la Kerra va supervisar l'habitació. Encara no veia el krevaaki; només l'estranya semiesfera d'ònix, una dotzena de metres de llarg, asseguda en silenci. L'habitació del voltant tenia una sensació de sala de jocs, però semblava que feia temps que estava fora d'ús. Els mobles amb colors brillants sobresortien de sota els llençols apagats. Totes les joguines estaven llançades. Li recordava al traster de la casa d'un veí a Aquilaris, anys abans. Un nen havia viscut allà, però la joia de la infantesa no.

En el seu lloc, ella només va sentir la presència enfadada del Costat Fosc. Ho havia sentit en altres parts en la instal·lació, però aquí al loft -aquest era un bon nom per a això, va pensar ella- ho amarava tot. I era quelcom més que enuig, es va adonar; era furor. Furor per estar atrapat. Darrere de la pèrdua d'alguna cosa mai coneguda. Qui fos que visqués allà s'havia assegut en aquest ressentiment, deixant-lo créixer en un odi gruixut que feia que el seu cor s'enfonsés amb cada pas.

I en el seu centre: la cúpula negra. Amb el sabre làser preparat, la Kerra la va envoltar. Era una presó? O una coberta? Ella va escoltar murmuris de l'interior. Destrossar el lloc no havia fet sortir a ningú. Alguna cosa ho faria?

Llavors ella es va adonar d'una plataforma lleugerament elevada amb la forma d'un diamant, just uns passos allunyada de la cúpula. La catifa que portava cap a ella estava desgastada; qui fos que s'alçava aquí només s'aproximava des de l'exterior, mirant a la cúpula. Fent grinyolar les seves dents, ella va fer el mateix.

Tan aviat com els dos dels seus peus van estar a la tarima, la Kerra va veure el mig orbe de davant parpellejar. L'aire recirculat xiulava des de la base mentre un buit s'obria entre ella i el sòl. Era una coberta, rotant en un eix horitzontal i enfonsant-se de tornada cap al terra de sota. Una plataforma elevada rodona s'asseia dins, però això no era un amfiteatre. La llum des de les finestres destrossades queia sobre una massa de coixins taronja, apilats alts en la fortalesa de coixins més gran que ella havia vist mai.

A prop del centre s'asseien dos adolescents humans. Un nen gronxant-se amb les seves mans al voltant dels seus genolls, mirant-la furtivament i llavors apartant ràpidament la mirada. Per a algú només un parell d'anys més jove que ella, la Kerra va pensar que es vestia més jove encara, assegut amb la seva roba de nit a mig dia. Però els seus ulls foscos semblaven vells, assentats en el seu cap calb sota unes pesades bosses.

Ell, almenys, semblava adonar-se d'ella. La noia rossa al costat d'ell s'asseia raspallant-se sense parar els cabells, sense prestar-li cap atenció en absolut. La Kerra es va preguntar per un moment si el parell ben alimentat eren certament els presoners del krevaaki, fins que es va adonar que ells eren el centre de l'energia del Costat Fosc que havia sentit. Ella va mirar a dalt a la coberta, decantada cap enrere. Una càmera de meditació, la més gran que havia vist mai.

El noi va mirar-la de nou, amb els ulls buscant una familiaritat. Just quan la Kerra va començar a parlar, la noia es va adonar d'ella, també, deixant anar el seu raspall i parlant a l'aire.

-El regent es dirigirà a l'aspecte-Jedi.

Una frase estranya d'una font estranya. La noia vestida amb la camisa de nit gran estava ben bé en el seu camí a ser dona, i tot i així tenia els ulls grans d'una jove.

-Estàs en presència de la Diarquia -va arribar una veu des de darrere de la coberta rodona. El krevaaki va sorgir de darrere de la mitja cúpula, portant els seus quatre sabres làser curts. La seva soca d'un tentacle penjava, morta i sense embenar-. Aquest és Lord Quillan-, va dir ell, assenyalant al noi-, i la seva germana, Lord Dromika.

La Kerra va romandre a l'estrada, mirant alerta al parell.

-I a tu et dic...?

El krevaaki semblava embussar-se, balbucejant a la recerca de paraules. Mirant enrere a la parella humana, finalment va contestar.

-Jo sóc el regent aquí.

El regent planador, va pensar la Kerra, recordant la broma d'en Rusher. Però no estava clar qui estava al càrrec aquí.

-Us heu emportat als meus amics-, va dir ella-. He ordenat que els alliberin.

En Quillan simplement oscil·lava cap enrere i endavant i apartava la mirada, mentre la seva germana la mirava enfadada. Dromika semblava més animada a deixar anar alguna cosa, però, mirant enrere al seu germà, no va dir res.

-Els Lords no entenen que parles, -va dir el regent-. Ells no interaccionen amb l'univers com tu i jo.

Mirant als germans i sense rebre cap rebuig, el krevaaki va explicar. Nens bessons d'un poderós Lord Sith, Quillan i Dromika mai havien percebut la realitat com altres ho feien. En Quillan vivia completament dins la seva ment expansiva, percebent a altres orgànics com fantasmes movent-se en el seu personal món de somnis. Ningú podia contactar amb ell, excepte la Dromika, connectada a ell a un nivell que cap acadèmic Sith o doctor entenia.

Però ella, també, tenia una situació única. Des que va aprendre a parlar, l'única forma de comunicació de la Dromika havia estat la persuasió de la Força. I el seu talent per a ella era immens, actuant a nivells més enllà del vocal. Fins i tot en la infància, abans de saber la paraula per la fam, la Dromika havia posseït als seus cuidadors humans perquè li portessin el que fos que ella i el seu germà necessitessin.

-Ara utilitzem droides per a les seves necessitats immediates quan no estic present, -va dir el regent. El poder de la Dromika havia estat tan gran que ella cremava les ments menys preparades.

Tenien el problema d'en Daiman, es va adonar la Kerra, només que pitjor. Molt pitjor. Daiman havia arribat als seus poders de la Força i la seva filosofia Sith a una edat més tardana, després que hagués estat socialitzat fins a cert grau. Ell no havia d'haver cregut que els altres eren éssers pensants amb voluntat lliure, i ell certament percebia l'ambient al seu voltant a través d'un prisma estrany. L'univers era el camp de jocs d'algun joc en un pla astral. Però Daiman almenys interaccionava amb aquest ambient; ell l'entenia, i l'acceptava com un fet. Els bessons només actuaven a través del seu ambient, fent als altres éssers extensions de la seva pròpia voluntat.

Era exactament, es va adonar ella amb horror, el que Daiman havia estat tractant de complir abans al camp amb l'ajudant woostoide.

-Se m'ha demanat que t'expliqui això perquè cessis les teves activitats i et sotmetis per a la inclusió, -va dir el regent.

-Inclusió? -La Kerra va caminar sota l'estrada, alerta d'arribar massa prop dels ara observants bessons-. Com tu vas incloure als celegians? Van demanar ells ser part d'això?

-Eren útils. Necessitaven ser els primers.

-Els primers de quants? -La Kerra va fer un gest amb la mà cap a la finestra i Hestobyll, sobre la badia-. Ja tens un planeta en esclavitud. Quant temps penses deixar que això duri?

Ells són Sith, es va adonar ella, contestant a la seva pròpia pregunta. Però pots néixer sent Sith?

Ella va encarar al krevaaki una altra vegada i va assenyalar als germans.

-Escolta, Regent... com és que ells han arribat a ser el centre de tot això? Per què ningú els està intentant ajudar?

-Jo estic intentant ajudar-los. Jo... he orquestrat tot això. Ho he construït per a tots nosaltres. Complirem el nostre destí... com un.

A un costat, en Quillan va mirar amenaçadorament al krevaaki. La seva germana el va seguir. El regent semblava encongir-se sota la seva mirada.

La Kerra es va adonar.

-No crec que ells sentin que el teu rol és tan central com tu creus-, va dir ella-. Només ets un altre lacai Sith... només una altra eina.

El regent es va estremir amb ira.

-T'uniràs a nosaltres... a ells... o seràs destruïda.

-No.

Esperant un atac del krevaaki, la Kerra estava sorpresa per veure moviment en un altre racó. El noi es va agenollar sobre dels coixins i agitadament va alçar la seva mà. El nen no havia fet exercici, si és que hi havia abandonat del tot l'habitació. Però amb el seu feble moviment, la seva germana es va aixecar i va alçar la seva mà.

-T'agenollaràs, -va dir la Dromika, encarant-la.

La Kerra va trontollar. Hi havia esquivat intents de mesmeritzar-la tot el dia, però això era a una altra escala per complet. Les paraules de la jove apunyalaven el seu cervell, amuntegant-se en la seva lliure voluntat. La Kerra arrufà les celles, els seus escuts mentals alçant-se massa tard.

-T'agenollaràs! -va esclatar la Dromika, estrenyent els punys.

La Kerra va ajuntar els genolls, lluitant contra el pes que la pressionava cap avall. Era més que una simple suggestió. La Dromika semblava haver treballat sense preocupació altres formes de la manipulació de la Força en les seves ordres, actuant en el món físic per forçar els músculs i els ossos de la Kerra a què complissin.

Encara, la Jedi lluitava.

-Jo... Em...

-T'AGENOLLARÀS!

Els genolls de la Kerra van cedir sota ella. Picant a terra amb un dolorós cop sec, les seves mans van colpejar el terra amb les palmes per davant, i extingint-se la seva força, retrunyien lluny les paraules.

Els ulls vessant llàgrimes, la Kerra va tractar d'arrossegar-se cap al seu sabre làser, just uns metres per davant d'ella. Però la pressió immensa continuava duent-la cap a baix. L'única forma d'evitar que aixafessin la vida fora d'ella...

... Era agenollar-se.

-Aspecte-Regent-, va dir la Dromika, molt més calmada. Des del lateral, el krevaaki la mirava, el seu quartet de mini sabres làser alçat.

Amb la suor caient, la Kerra va mirar amunt i va tractar de parlar. Va tractar de moure's. Va tractar de fer qualsevol cosa contra l'executor que ara s'alçava sobre ella. Amb els tentacles enroscats, portant els quatre instruments brillants de la mort a centímetres del seu coll per tot arreu.

Sentint la seva presència ardent, la Kerra va tenir un pensament fugaç de totes les crides properes de les que havia escapat, a través de pura tossuda tossuderia.

Ara, al final, això finalment li havia fallat.

* * *

En Calician va mirar a baix cap a la Jedi, completament a la seva mercè. Havia passat tant de temps, va pensar ell, assaborint el moment. Tant s'havia perdut per a ell. Però aquest moment seria seu, i seu...

El regent va veure les seves extremitats flexionant-se davant d'ell, preparades per clavar les seves armes en la seva víctima.

-No!

En l'últim moment, Calician s'havia adonat que ell no era el que portava els sabres làser.

-Deixa'm fer-ho a mi! -El regent va mirar enrere per veure la Dromika dempeus allà, a la vora dels coixins, amb les seves mans alçades, incitant-lo cap endavant.

-Destruiràs a la Jedi! -va cridar la noia. Ella va tirar amb els seus dits tancats, tractant de fer que Calician es mogués-. Destruiràs a la Jedi!

En Calician es va estremir, els sabres làser aturant-se a un pèl de distància del coll de la Jedi.

-Sí... Destruiré a la Jedi! No tu! Jo! -Ell va lluitar contra la força animant als seus tentacles-. Allibera'm!

La noia simplement el va mirar.

Enfurismat, el krevaaki va contraatacar, dirigint cap a la seva jove mestra el poder psíquic que ell tan sovint utilitzava en el seu nom.

-M'alliberaràs!

* * *

Veient al krevaaki vacil·lar, la Kerra va caure de pla a terra i es va estendre a través de la Força. El seu sabre làser va trontollar entre les cames del regent cap a la seva mà. Abans que s'acabés un sol segon, la Kerra el va encendre i va rodar a la dreta, privant al regent d'un dels tentacles que li tenia dempeus. El krevaaki va cridar, doblegant-se i deixant anar les seves armes.

Momentàniament lliure del control de la Dromika, la Kerra va recuperar el peu i va començar a córrer. La noia es va elevar, començant a reaccionar. La Kerra no podia permetre-ho. Estenent-se cap endavant, ella va escombrar amb la mà esquerra i alçant en braços les restes de droide del seu camí i cegament llançant-los contra el niu dels germans. Corrent en un cercle al voltant d'ells, ella no anava a ser capaç de colpejar-los amb res. Però no estava tractant d'escampar la destrucció, només la distracció. Per reforçar la voluntat dels bessons, la Dromika havia de tenir la seva atenció, o almenys concentrar-se.

La Kerra no anava a deixar que això passés. Fora de la vora del seu ull, ella va veure als adolescents reaccionant a la sobtada pluja de runa. En Quillan va colpejar les seves mans juntes i va deixar anar un udol trist, mentre la seva germana trontollava al voltant dels coixins, tractant de mantenir el seu cos davant d'ell mentre la Kerra hi girava.

La Jedi va ampliar el seu cercle, apagant el seu sabre làser i amarrant-lo al seu cinturó en un únic moviment, suau. Ella necessitava les dues mans mentre corria donant cercles cada vegada més amplis al voltant de la parella. Se sentia gairebé com un joc de gimnàs mentre ella llançava contenidors d'emmagatzematge dels armaris oberts, llançant els seus continguts per l'àtic. Joguines. Menjar. Roba. Tot sortia, precipitant-se a la seva esquerra mentre ella corria. Mitjançant el miasma de trastos, podia veure el noi dempeus ara, gronxant-se en les seves cames tremoloses i gemegant mentre la seva germana cridava alguna cosa inaudible al krevaaki de terra.

El regent no aniria enlloc, va veure la Kerra, però ara la Dromika estava en moviment. La Kerra va veure la noia enfilant-se fora de la pila de coixins i cap a terra, al corrent d'objectes llançats. Mentre els pots i estris trontollaven passant-la, Dromika va alçar les seves mans i va imitar els moviments de mans de la Kerra. La Kerra derrapar per aturar-se. Agafant un dels abdòmens panxuts dels droides mainadera del sòl amb les seves mans, la Kerra el va llançar, llançant-lo cap a la Dromika. Colpejada per la bola botant, la noia va caure.

En Quillan va cridar, i mentre ho feia, la Dromika va saltar des del terra, revigoritzada. La Kerra va començar a córrer de nou, aquesta vegada escombrant amb la Força per arrencar els fragments de la finestra del sòl. Havia de mantenir-se canviant d'estratègia, mantenir-se a la defensiva. L'únic enteniment dels bessons del combat, físicament o mitjançant la Força, venia de segona mà, a través dels seus subordinats. Ells no podien estar acostumats en aquesta mena de coses.

Però s'estava quedant ràpidament sense coses que llançar. Canviant de tàctica de nou, la Kerra va córrer a través del diàmetre de l'habitació, saltant sobre la pila de coixins. Quillan es va allunyar a batzegades, fent gestos a la Dromika perquè tornés. La noia es va moure més ràpida aquest cop, viatjant per la plataforma molt ràpidament. La Kerra va mirar enrere, tractant de trobar el turboascensor pel qual havia entrat.

Això va ser un error. La Dromika, corrent darrere seu, la va agafar a través de la Força. Girant-se per córrer de nou, la Kerra va ensopegar amb un calaix buit d'una de les cabines que havia llançat. Caient davant d'una finestra destrossada, va agafar instintivament el seu sabre làser. Però mirant amunt, va veure la noia Sith, a uns metres i aproximant-se amb les seves mans aixecades. La Dromika va començar a parlar...

... I va cridar, al seu lloc. Darrere d'ella, en Quillan havia vist alguna cosa que ella no. El cap de la Dromika va mirar a la dreta, mirant fora de la finestra i a la boca d'un canó Kelligdyd 5000, corrent cap a ella. La noia va caure mentre milers de quilograms de ferro sarrassià apunyalaven a través de la finestra, guiats pel moviment de la nau de guerra de l'exterior.

Rodant, la Kerra va mirar enrere sorpresa. El Diligència!

La nau de guerra es va separar lluny de l'edifici, retirant el colossal ariet improvisat i prenent part del marc de la finestra amb ell. Mirant per veure la Dromika reviure, Kerra va recuperar peu i va començar a córrer. Recordant-se, ella va agafar el comunicador i va cridar,

-Ets tu, mercenari?

-Una pregunta idiota. -Va arribar la resposta.

La Kerra no podia discutir-ho. A la seva esquerra, va veure el krevaaki tractant d'alçar els seus tentacles restants. Només un dels seus sabres làser estava encès, però mirant enrere, ella va veure la Dromika sostenint un dels altres. La Kerra es va doblegar del dolor. Hauria d'haver acabat amb el regent abans d'això, va pensar ella. I la noia sabia com utilitzar un sabre làser? Ella no confiava en una altra confrontació.

Saltant sobre l'habitació, la Kerra va mirar enrere per veure que el Diligència ja no estava surant fora de la finestra. Amb les botes patinant a la catifa, ella va escoltar la raó.

-No podem posar-te una rampa així! -va trencar la veu d'en Rusher. La Kerra va veure la nau sortir fora de la finestra i caure de nou-. Abaixarem on sobresurt l'edifici. Hauràs de saltar!

Quan no?, es va preguntar la Kerra. Ella va mirar enrere. El regent s'havia enfonsat, incapaç de fer que les seves extremitats restants obeïssin. Però la Dromika continuava avançant, amb els ulls verds ara d'un vermell buit, igualant l'arma que li cremava a la mà. Darrere i a la seva dreta, la Kerra va veure a Quillan dòcil retrocedint cap a la finestra, amb les mans alçades imitant els moviments de la Dromika.

O era al contrari?

Divideix i conqueriràs, havia dit el bothan. La Kerra va mirar als ulls d'en Quillan, tan vius ara com buits estaven els de la seva germana. La Dromika no és la titellaire. Ella és només un altre titella per a Quillan!

-Atura't! -va cridar la Dromika, alçant la mà lliure. Encarant-la, Kerra es va estremir sota l'ordre psíquica...

... I va sortir corrent, ràpid, just entre la Dromika i el regent, dirigint-se directament cap a Quillan. El noi la va mirar en pànic sense paraules, la seva mà alçada com la de la seva germana. Carregant, la Kerra va veure la Dromika llanguir, sense estar més animada per la seva connexió a la ment del seu germà.

-Ngaaah! -va cridar en Quillan. Inserint el seu cap sota l'axial d'ell, la Kerra va envoltar les seves mans al voltant del noi i el va empènyer cap a la finestra on hi havia vist per última vegada al Diligència. Amb un poderós llançament sobre el fons cruixent del vidre, ella va portar a Quillan pel lateral.

Amb el placatge convertit-se en una caiguda, la Kerra va veure els nivells inferiors del Loft moure's, i el niu de luxe-creuer-terrassa-observador de la nau de guerra alçant-se per trobar-se amb ella. Introduint la cama esquerra sota l'adolescent atemorit, la Kerra va colpejar violentament el casc. Un tret de calor blanca des dels seus turmells als seus ulls en un instant.

Marejada, la Kerra va rodar, en Quillan encara parcialment sobre ella. El Diligència va rodar, també, els corrents d'aire de la badia alçant el morro del navili cap amunt. La Kerra i el noi van lliscar cap enrere, cap a la part superior de la barana de la plataforma i la badia, centenars de metres per sota. La Kerra es va agafar, desesperadament buscant una adherència.

Una mà metàl·lica la va agafar al seu lloc.

-La tenim! -va cridar el Mestre Dackett.

-Treu-nos fora d'aquí! -va sentir la Kerra. Arrossegada al costat d'en Quillan per Dackett i dos soldats, ella va veure a Rusher dret, parcialment visible, a l'escotilla.

-No, -va cridar ella, empenyent inútilment contra els seus agafadors-. Tan i Beadle encara hi són a baix!

-Els tenim, -va cridar en Rusher, fent un forat perquè els seus membres de la tripulació la passessin cap a l'escotilla. Ell va mirar a Quillan, feblement empenyent l'aire-. No vas pensar que ja tenim prou nens?

La Kerra va lluitar per treure's de sobre d'aquells que estaven baixant-la per l'escala. Així que Tan i Beadle han aconseguit sortir. Però ells no eren els únics en perill. Els celegians estaven allà darrera, encara vivint una vida d'agonia inimaginable fora, a les boies. I què hi havia de tots els altres de Byllura? En tota la Diarquia?

-No podem anar-nos-en! -Va dir ella, doblegant-se mentre la tripulació la baixava a la plataforma-. No ho entens. No puc anar-me'n.

-Ni en somnis, Holt, -va dir en Rusher, fent un gest cap a l'escotilla per amunt d'ella, tancant-se i parlant pel seu comunicador-. Velocitat orbital, ara.

-No pots fer-me anar amb tu!

-La càrrega que porto és teva, -va dir en Rusher, descendint l'escala cap a ella-. Fins que sigui lliurada, tu vas on nosaltres hi anem.

Sentint l'impuls sobtat que portava el navili cap endavant, la Kerra es va recolzar d'esquena contra la plataforma, derrotada. En Rusher va caminar passant al metge que l'atenia i dirigint-se cap a baix al vestíbul. La Kerra el va fulminar amb la mirada.

-Deixar gent enrere. Això no ajudarà a la teva taxa d'abandonaments.

 Següent