Cavaller Errant (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

La Kerra es va asseure, una estudiant de nou en cartografia estel·lar, just com a l'acadèmia Jedi. Només que aquesta era una lliçó que cap Cavaller Jedi havia tingut mai, d'un professor que ningú patiria per veure'l viu.

I tot i així, ella estava fascinada. Les estrelles a dalt tenien significat ara, pintades de colors i delineades. Estava Chelloa, on ella havia arribat. Estava el camí sinuós a Darkknell. I hi havia el camí de vol dels refugiats, portant a través de Byllura a Syned. Els símbols flotaven en l'aire, marcant les millors suposicions de l'Arkàdia de qui controlava què.

La Jedi es va fregar els ulls, incrèdula. Volia memoritzar tot tan ràpid com fos possible. Però hi havia massa. Molts més sistemes estaven sota el control dels Sith del que qualsevol a la República imaginava. I pel laberint serpentejant de territoris i la dringadissa de colors i emblemes, estava clar que hi havia molts més jugadors, també.

-Coneixes al Lord Sith Chagras, -va dir l'Arkàdia.

Kerra va assentir. Chagras havia controlat Darkknell abans que Daiman.

-Chagras i Xelian eren germà i germana... dos dels set fills de Vília Calimondra.

La Kerra no havia sentit l'últim nom. Però Xelian, sabia ella, era la mare d'en Daiman i Odion. Chagras era l'oncle d'Odion i Daiman? Això era una cosa que els Sithologistes de la República mai havien escoltat. Els investigadors sota els quals havia estudiat no tenien clar qui era el pare d'Odion i Daiman, només que havia estat fora de la imatge diversos anys. Però cap germà actuava o s'assemblava molt a la imatge popular d'en Chagras. El seu imperi havia estat raonablement ordenat.

-Crec que hauràs de començar des del principi-, va dir la Kerra.

-La font, -va dir l'Arkàdia, amb les dents brillant en la llum pampalluguejant-, és Vília. La meva àvia. Després dels anys, la meva àvia va adquirir diversos marits morts... i un imperi de grans dimensions. -A dalt, grans blocs de l'espai van parpellejar en un blau gelat, una secció darrere d'una altra.

-La vídua noble, -va xiuxiuejar la Kerra.

-Bé, espero que no pensessis que aquesta era jo, -va dir l'Arkàdia, somrient amb superioritat-. Però la Vília tenia un problema. Cadascun dels seus matrimonis produïa descendència. I aquests set nens, van créixer, cadascun clamant el dret de ser l'únic hereu. -A dalt, set mons es van tornar vermells. Així que ella va proposar un concurs. La Càrrega Màtrica. Qualsevol fill que expandís més les seves propietats tindria tot el seu llegat, quan arribés el moment.

La Kerra es va aixecar, mesmeritzada pel desplegament.

-Quan... Quan va ser això?

-Fa trenta-quatre anys. Abans que tu, o jo, o l'anomenat creador de l'univers nasqués-, va dir ella-. Així que el desafiament va començar.

A dalt, les àrees blaves van créixer, estenent-se per les vores del sector i omplint els buits. Cada món, es va adonar la Kerra, era un dels molts que havia perdut la seva llibertat, un dels planetes que en Vannar Treece havia lluitat per salvar.

-Funcionà, -va dir l'Arkàdia-, per un moment. Però els Sith no juguen net. Quan la seva licitació va començar a fracassar, Xelian -la mare d'Odion i Daiman- va declarar la guerra a Chagras. El meu pare. -Arkàdia va ajuntar les seves mans i va mirar a terra.

La Kerra la va mirar, sorpresa. La filla d'en Chagras.

-Això ho va trencar tot-, va dir l'Arkàdia-. Tots els fills de la Vília van anar a la guerra els uns contra els altres. La meva àvia semblava... estranyament poc disposada a arbitrar. I la nostra causa unida va patir. -En el desplegament hologràfic al seu voltant, la massa blava de l'espai va deixar de créixer i va començar a fragmentar-se, trencant-se en zones multicolor-. Durant anys, les conquestes Sith en aquesta regió es van estancar a causa de les lluites internes. Fins que només va quedar en Chagras de la seva generació... i va arribar la pau.

-Ho sé, -va dir la Kerra. Ella havia nascut en aquesta illa de relatiu silenci. Ningú havia sabut mai per què la violència interna s'havia aturat. Els seus pares simplement s'alegraven que ho hagués fet, així podien deixar de fugir-. El teu pare va guanyar el llegat de la Vília?

L'Arkàdia es va tensar.

-Sí. I no. -Ella va començar a caminar al voltant del pilar pampalluguejant-. Ell era l'únic hereu. Però la Vília encara vivia, i per tant retenia la majoria de les seves propietats. Tot el que se li va garantir al meu pare va ser la cooperació de les seves moltes nebodes i nebots en restaurar tot el que havia estat danyat. Deu anys abans, en Chagras estava preparat per enfrontar-se de nou a la República.

-Aquilaris, -va dir la Kerra-. Chagras envià a Odion perquè conquerís Aquilaris. El meu món natal. Ella la va mirar.

L'Arkàdia li va tornar la mirada.

-Vas perdre la teva família, ho pillo. Bé, estem unides en la tristesa... perquè abans que molts mons més caiguessin, Chagras va morir de sobte, fa vuit anys. I fa vuit anys...

-Va començar una segona Càrrega Màtrica, -va xiuxiuejar la Kerra-. Entre els néts?

-Entre els néts.

L'Arkàdia va deixar que les paraules s'enfonsessin mentre, a dalt, el mapa estel·lar prenia un aspecte leprós. L'Hegemonia d'en Chagras es va fragmentar en cinc parts. Després en deu. Després en més.

-Daiman i Odion van anar a la guerra primer, -va dir l'Arkàdia-. Tot just necessitaven l'excusa. A Byllura, on el meu pare havia posat al meu germà problemàtic i la meva germana per salvaguardar-lo, en Calician va prendre el control i va començar a construir un estat al voltant d'en Quillan i la Dromika. Hi ha altres-, va dir ella, gairebé ombrívolament-. No puc si més no recordar-los tots, de vegades.

El cap de la Kerra girava.

-Espera un minut. M'estàs dient que cada Lord Sith que està lluitant allà fora està relacionat? -Era simplement massa fantàstic, i una cosa que ningú, ni tan sols en Vannar, havia sentit mai-. Sou tots cosins?

-No, no per extensió, -va dir l'Arkàdia-. Ni tan sols tots els Lords Sith humans procedeixen de la Vília. Però és una família gran. També hi ha mig-germans, i alguns estrangers, com Calician, que tracten de figurar dins. -Va dir ella-. És tot sobre impressionar a l'Àvia.

-Per que se'n recordi d'ells quan mori?

-Ella els afavoreix ara, també, -va dir l'Arkàdia-. Vília distribueix valors de les seves propietats ocasionalment com a recompensa.

Estupefacta, la Kerra es va enfonsar contra la paret. Mirant al pegat de colors suspès en l'aire, semblava massa increïble.

-Qui ho creuria?

-Tu ho faràs, -va dir l'Arkàdia-. És hora. -Pressionant un control al piló, ella va observar el camp estel·lar desaparèixer. La Lord Sith va caminar a través de la foscor cap a la Kerra, detenint-se en un semicercle a terra-. Queda't a les ombres-, va dir ella-. Observa... i no diguis res. Si se n'adonen de tu, hauré de matar-te immediatament. -Ella va mirar enrere-. I als teus estudiants.

Gelada, la Kerra va mirar cap al piló. En lloc dels sistemes estel·lars flotants, una constel·lació d'imatges intermitents van anar apareixent. Odion, tan gran i odiós com la vida. Daiman, amb les seves gales més cridaneres. I hi havia altres. Homes. Dones. Més adolescents. Amb túniques o amb vestits de batalla. La majoria humans, però algunes cares estranyes. Més cyborgs, com Odion. Una figura en una cadira. Una estranya entitat com un espectre sota una caputxa. Els ulls de la Kerra saltaven d'un al següent. Ella no sabia on mirar.

I cada un d'ells posava, tractant de semblar tan amenaçant -o regi, o savi, o distant- com fos possible. Daiman semblava completament desinteressat, sense si més no dignar-se a mirar als altres. El que era difícil, donat quants n'hi havia. La Kerra havia vist marques a terra: localitzacions per posar-se. Ella va suposar que havia habitacions similars en una altra part. Però hi havia moltes més que set imatges compartint el cercle.

Era com el Consell Jedi.

Un Consell d'Odi.

-Salutacions, els meus nens, -va arribar una suau veu des del centre.

La Kerra va mirar darrere de l'Arkàdia. Aquí, surant sobre el piló, hi havia la imatge d'una dona de cabell blanc en una bata de gasa groga. La Viuda Noble. Vília.

Humana, i en els seus setanta anys, almenys, arrugada, però no gastada. La Kerra va observar mentre la dona acariciava una estranya flor alien; ella semblava estar en un jardí, en algun lloc.

Clarament gaudint del seu retir, va pensar la Kerra. Simplement deixant que els sistemes estel·lars hi arribin.

-M'agradaria oferir-vos a tots les meves felicitacions per la liquidació de Lord Bactra, -va dir la Vília.

-A tots nosaltres? -va esclatar l'Odion.

-Sí, Odion, -va dir la dona-. El quermià era un estranger. Ell va ser un amic de la nostra família per tants anys... però no podia canviar el que era. -Ella es va girar com mirant-los a tots, els més de dotze Lords Sith en atenció virtual alhora-. Vaig sentir que la necessitat per Bactra havia passat... i ell ens va donar l'oportunitat de fer alguna cosa.

La Kerra va aferrar la mà fermament sobre la seva boca, esmorteint el seu panteix. Per descomptat. Daiman i Odion havien estat lluitant realment a Gazzari, fins que de sobte van apunyalar a Bactra per l'esquena. Ella mai hauria imaginat que ells ho haurien fet seguint ordres.

I menys encara sota el mandat d'algú que semblava tan amable. La Vília va moure la mà gràcilment a través de l'aire.

-Ho heu fet tots molt bé des que vàrem parlar per última vegada-, va dir ella-. I ha arribat l'hora per a l'assignació del llegat.

Un murmuri va anar des dels Lord Sith hologràfics junts. Mig aprovant, mig ressentits.

-Els territoris d'en Bactra ja han caigut en aquells que són més propers: Daiman, Odion, Lioko, i Malakite, -va dir ella, fent un gest a un parell de Lords Sith als quals la Kerra no havia vist abans-. Això és com ha de ser. Però els seus millors valors són les seves propietats corporatives, que no diuen a cap món llar. -Ella va estendre el braç a un costat, fora de la imatge projectada, per treure un petit pergamí-. Ara disposo d'aquests. Heurística Industrial i totes les empreses afiliades, les hi dono a Daiman.

Un riure passà per l'esquerra de l'Arkàdia. La Kerra només podia veure l'esquena d'en Daiman des d'on estava agenollada; ell estava definitivament prestant atenció ara. A la dreta, Odion s'estava tensant contra el riure esmorteït d'alguns dels seus cosins virtuals.

-El Llegat no canvia res, -va dir l'Odion, amb la seva cara cicatritzada plena d'ira-. Ocuparé la capital d'en Bactra. Si el petit mocós vol aquests... aquests mercats, pot venir i agafar-los!

-El premi ha estat fet, -va dir la Vília, girant cap a la imatge del seu enorme nét-. El planeta és teu, el meu Odion, però tu li donaràs al personal executiu temps per reposicionar-se a una posició darrere dels límits d'en Daiman.

-Enviaré els cossos!

-És suficient, -va dir la Vília.

L'habitació instantàniament es va silenciar. Per primera vegada, la Kerra va veure els ulls en aquesta cara amable clarament: brillants i vermells. Tot d'una conscient de si mateixa, ella va córrer més enrere contra la paret.

-Queda lluny de mi sermonejar-te sobre filosofies, Odion-, va dir la dona gran, suavitzant-se-. Cada un de vosaltres té la seva pròpia aproximació... i respecte això. I ho aplaudeixo, de fet. Però les corporacions no van a ser destruïdes a la lleugera.

-Són una eina de la República, -va deixar anar Odion.

-I la República és una eina de les corporacions, -va intercedir l'Arkàdia.

La Vília va somriure, reconeixent l’hoste de la Kerra per primera vegada.

-Molt bé, Arkàdia. Sé com heu estat ensenyats tots. Reconeixes el poder quan el veus.

La vídua noble va apartar la mirada per un moment.

-Però potser una mica del meu propi complement equilibrarà els comptes per a tu, Odion-, va dir ella, elevant un panell de dades-. Aquí. Dues legions de guerrers esclaus transdoshans, de les meves forces. I te les dono a tu. Arribaran al teu territori en tres dies... just quan els membres de la corporació de l'Heurística Industrial deixin el teu espai cap al d'en Daiman. Entesos?

Odion es va enfurismar. Finalment, encara més lleument, el cap lluent va assentir.

La Kerra va posar la mà sobre la boca per esmorteir el panteix. El destructor de l'univers, reduït per la seva àvia!

* * *

-Escolta, bothan, tret que busquis allistar-te, allunya't de mi!

Marxant sota el vestíbul estret darrere de la guia de l'Arkàdia, en Narsk va caminar encara més ràpid per mantenir el ritme d'en Rusher. Els mercenaris eren tan frustrants. Mai estaven disposats a ser distrets de la ruta que havien fixat per a si mateixos, fins i tot quan altres havien fixat en realitat les seves rutes.

-Això és important, -va dir en Narsk, amb les botes garranyigant contra el terra cruixent mentre intentava continuar-. Hi ha un sarró a la teva nau que em pertany.

-Això segueixes dient. La Jedi va robar el teu vestit de sigil, -va dir en Rusher-. Crec que ella també s'ha emportat un tanc caminador de la Batalla de Mizra. Espero que estigui amagat sota el seu búnquer.

En Narsk va caminar de costat i va agafar la màniga del guerrer.

-Li he demanat que m'ho torni a l'atri quan vau arribar. Ella va dir que una noia petita el tenia-, va dir ell-. Potser la sullustana que vas portar?

-Potser. -En Rusher es va lliurar de la seva agafada-. Però no puc anar-me'n per buscar res. Lord Arkàdia m'ha ordenat que esperi aquí, igual que a tu.

-Tens un comunicador, segur.

En Rusher va carregar cap endavant darrere de la guia.

-Mira, Snark...

-Narsk.

-El que sigui. No vaig a molestar un Lord Sith demanant-li fer un viatge a part. Tots els refugiats estaran arribant al reptador de gel més tard. Si el teu artefacte existeix, el portarem de tornada amb la Tan llavors. -Ell va moure el seu cap-. I llavors me'n vaig fora d'aquí!

-Això pot ser massa tard, -va dir en Narsk, entrant a l'avantsala fora del museu de l'Arkàdia. Ningú hi era, a part de dos Guàrdies Ciutadans wookiee apostats a cada costat del portal daurat. Va comprovar el crono mentre la guia partia. El Llegat estava en marxa, ara mateix.

I la Jedi ho estava testificant. Havia d'estar-ho. La guia que havia escortat la Kerra des de la balma l'havia portat pel mateix vestíbul, un passadís sense cap altra sortida. En un terç de segle, a cap Jedi se li havia permès veure un Llegat tenint lloc. L'única possibilitat era que Arkàdia pretengués mostrar la seva captura, però la Cavaller Jedi hauria de ser executada immediatament, mentre que tots els altres Lords Sith observaven. Això era decòrum, o l'equivalent Sith.

Què està tractant de demostrar l'Arkàdia?

La pell del bothan es va estarrufar, les orelles reaccionant. Algú estava pujant pel vestíbul d'entrada: una altra de les ajudants de l'Arkàdia empenyent a Quillan, encara a la cadira flotant des de la nau del mercenari.

Per descomptat ell havia estat convidat, es va adonar en Narsk. El noi tenia dret a atendre el Llegat, fins i tot en el seu estat actual. Però l'adolescent semblava inconscient tot, el seu cap enfonsat de forma estranya en la seva espatlla.

Observant la gran porta obrint-se per permetre que la cadira d'en Quillan passés, Narsk va desitjar de nou tenir el vestit de sigil. Totes les respostes estaven en aquesta habitació, amb l'Arkàdia. Però en Quillan no estaria prestant cap atenció!

* * *

On hi ha una hologravadora quan la necessites?

Dins de la rotonda enfosquida, la Kerra va mirar de cara estranya a cara estranya mentre la Vília recitava una llista de les corporacions captives d'en Bactra, repartint-les. La Kerra va estrènyer les seves dents. Ella no podia seguir el rastre dels noms. Paio-al-costat-d-Odion semblava ser un retrocés evolutiu. Ni un pèl de preocupació pel seu regne. Dona-a-la-dreta-de-l-Arkàdia s'ocultava darrere d'una màscara carmesina amb prou feines visible sota una caputxa ornamentada. I una figura romania esvaint-se dins i fora, com si estigués sota l'aigua.

Traient el seu coll per veure millor, la Kerra va lliscar de sobte contra la paret de gel. Posant força sobre la seva cama ferida, va lluitar per evitar fer algun soroll mentre el seu darrere donava cops al terra. A dalt, les peces de l'eina de marcar van trontollar en el seu recipient. La Kerra es va estendre amb la Força per agafar-les, a mil·límetres per sobre del sòl.

-Què va ser això? -va preguntar la Vília.

-Res, -va dir l'Arkàdia, llançant el seu cap enrere i disparant-li una mirada maligna. La reina de gel es va alçar-. Si l'assumpte d'en Bactra ha conclòs, hi ha alguna cosa més que comentar. Tinc la custòdia dels bessons, Quillan i Dromika.

Un altre so de sorpresa, més fort aquesta vegada, va passar pel cercle. Des de la dreta de la Kerra, una de les subordinades de l'Arkàdia va caminar amb la cadira flotant d'en Quillan dins de l'habitació. L'Arkàdia va portar la cadira i al seu passatger sense resposta cap a la vista de l'holocàmera, al costat d'ella.

-Ell està bé? -va preguntar la Vília, mirant amb preocupació-. Ella està bé?

-Estan separats, però els tinc a tots dos, -va dir l'Arkàdia-. Estan fora de perill.

-És bo escoltar-ho. -Mentre la dona gran parlava, la Kerra va pensar que podia veure a Quillan espavilant-se. Hi havia massa imatges a l'habitació perquè ell se centrés. La Kerra no podia seguir-los el rastre a totes ella mateixa. Però ell semblava reconèixer la veu de la seva àvia.

- Reclamo el seu món i territoris com a meus, -va dir l'Arkàdia.

A la seva esquerra, la cella d'en Daiman es va elevar.

-I els interessos corporatius?

-No en tenien cap.

La Vília va sospirar.

-No veig cap objecció a això-, va dir ella, brillant en la foscor de l'habitació-. Simplement recompenses, justament guanyades. -Ella es va detenir-. Però els bessons, per si mateixos. Què serà d'ells?

-Crec que seria millor si es cuidessin per separat, -va dir l'Arkàdia-. La Dromika es queda a Byllura, i crec que prosperarà allà... sola. Però en Quillan hauria de tenir més atenció. Estava pensant-, va dir ella-. Estava pensant que tu podries proveir-la.

La Vília semblava sorpresa. Després d'un moment, ella va somriure àmpliament.

-Quina idea més meravellosa. Sí, això té perfectament sentit-, va dir ella-. Fes que m'ho enviar immediatament. Enviaré les coordenades de la meva llar actual per un canal segur. Ho has fet bé, Arkàdia.

-Gràcies, Àvia.

La Kerra mirà de la una a l'altra. Ella podia veure la semblança ara. Tant en les seves clares maneres, precises de parlar, com en la seva aparença. Elles compartien els mateixos ulls cercadors, intel·ligents.

La Vília es va girar de nou, com si admirés les flors del seu jardí.

-I jo us ho agraeixo a tots. És tan bo veure-us de nou. Seguint el vostre progrés, observant-vos créixer així... m'ajuda a continuar. Esperançadament hi haurà una oportunitat per a un altre llegat, aviat. -La vella dona va assentir a la seva descendència i es va esvair.

I així ho van fer ells.

La Kerra va mirar bocabadada l'Arkàdia mentre els llums es tornaven a encendre.

-Sou tots una família-, va dir ella-. Lluiteu els uns amb els altres, però ella pot fer-vos parar. -Ella va moure el seu cap, mistificada-. Per què no us fa parar? Podeu parlar els uns amb els altres així... i treballeu junts quan ella us ho demana. Per què no treballeu tots junts tot el temps?

-Aquesta trobada ha durat deu minuts-, va dir l'Arkàdia-. L'abast de la cooperació real contra Bactra probablement no fos molt més llarg que això. Però la Vília té l'avantatge, en tots els recursos de les seves pròpies conquestes i dels seus diversos matrimonis.

La Vília s'asseia en una enorme pila de luxes materials, poder militar, i propietats corporatives. Passar-les com a regals mantenia a tothom a ratlla, tothom jugant al joc. Els Lords més forts tenien cada motiu per veure a través d'això.

-Ningú vol fallar la Càrrega Màtrica. Ningú vol fallar a l'Àvia. -L'Arkàdia va mirar a sota seu, al seu germà, que semblava estar totalment desancorat de la realitat un cop més-. Et vaig dir que necessitava alguna cosa de tu, Kerra. Bé, això és. Vull que portis a Quillan a la meva àvia.

La Kerra mirar als germans, sorpresa.

-I quan ella et rebi, -va dir l'Arkàdia, mortalment seriosa-, vull que la matis.

 Següent