Cavaller Errant (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

En Narsk estava pacientment esperant al diminut hangar rodó. El lloc no tenia un dels noms idealistes de l'Arkàdia: Estació d'Embarcament 7 era un d'un grup de doms en la superfície de Syned, connectats a la sala del Patriota i la resta de la ciutat a través d'una llarga sèrie de passadissos subterranis al sud. Però la petita estructura era, a la seva manera, l'Ullal Negre de l'Arkàdia, i l'únic navili platejat preparant-se a l'interior significava més per als seus esforços del que tots els poti-poti salvatges de naus estel·lars d'en Daiman significaven per a ell.

I en Narsk simplement havia estat convidat a entrar. O ordenat a atendre-la, més bé. Perquè aquesta nau era per a ell... ara.

Brillant davant la renovada foscor fora del camp magnètic, la llançadora era poc més que un caça amb una cabina de tripulació més gran. Un droide pilot s'asseia a la cabina de comandaments, el seu tors fusionat al marc de la nau. La secció de passatgers semblava lleugerament més còmoda; prou àmplia per a les noves tecnologies de cadira flotant que l'Arkàdia havia construït per reemplaçar a la marró de mala qualitat del Diligència. El tron ​​flotant s'assentava, suau i resplendent en un borgonya real, a la vora de la passarel·la.

-El noi estarà aquí aviat.

En Narsk va mirar enrere per veure-la a l'entrada del dom. Ja no en les seves vistoses gales del Llegat, s'havia embolicat a si mateixa en un vestit fluent turquesa. Ja no tenia els accessoris de pell ni els grans tocats; ara, els seus flocs platejats penjaven davant seu en llargues trenes. A les hores des que deixés l'avantsala, havia anat de la ràbia a la completa lleugeresa. Sorprenent, atès el que acabava d'ordenar-li fer.

-Els seus tècnics m'han estat mostrant el navili-, va dir Narsk-. Puc veure on s'asseu Lord Quillan. On estaré jo?

L'Arkàdia va caminar de la popa fins al final dels tres motors cilíndrics, cadascun apuntant cap enrere. Quan ella va girar un control ocult sobre el coet central, el port exhaust ciclà obrint-se per revelar una àrea buida de dins, prou gran per a un humà petit. O per a un bothan gran.

Caminant cap a la part posterior, en Narsk va observar-hi dins. Hi havia una màscara d'oxigen i un subministrament d'aigua; ni un centímetre cúbic d'espai s'havia desaprofitat, i tot i així en Narsk podia veure un passatger viatjant dins sense massa incomoditat.

-No se n'adonaran que el motor està apagat?

L'Arkàdia ciclà la coberta per tancar-la i va fer un gest al tècnic. De sobte una explosió de flames decorativa i un soroll va arribar des del port exhaust, socarrimant els bigotis d'en Narsk.

Mentre l'estrèpit subsidia, en Narsk va colpejar la vora de la nau. Aquesta diferència del que havia vist a l'Ullal Negre. La gent de l'Arkàdia coneixia el seu disseny.

-Hem calculat que el salt al món objectiu durarà set hores. Tindràs oxigen en el compartiment per a vuit.

-Això no és molt temps extra-, va dir en Narsk.

-Si et prens temps extra, ja hauràs fracassat, -va dir l'Arkàdia-. Com et vaig dir, l'objectiu és una dona gran Lord Sith, però no és una petitesa. -Ella va estudiar la cara de l'espia-. Has estudiat les visuals. Suposo que tens alguna noció de qui és la Vília, bothan.

En Narsk va tractar de semblar indiferent.

-Escolto coses.

-Llavors saps que estic confiant-te un gran negoci.

-I vostè sap de la meva reputació, -va dir ell-. És pel que m'ha contractat, per entrar a la Diarquia. Fins i tot si la Jedi no hagués aparegut, li hauria donat l'oportunitat que necessitava.

La Lord Sith el va mirar.

-I si ets capturat?

-Pregunti-li a Daiman què revelo quan sóc capturat-, va dir en Narsk-. Mai dic més del que necessito dir. A més, -va afegir ell-, fins on qualsevol fora d'aquest planeta sap, el meu últim ocupador va ser Odion.

L'Arkàdia va somriure.

-Això pot servir-me.

En Narsk va assentir. Ell no havia sabut què havia arribat del Llegat, però era probable que Odion ara tingués una queixa contra la vídua noble. Res li complaïa.

Arkàdia va creuar el sòl de neu embolcallada cap al front de la llançadora, explicant com la nau portaria automàticament a Quillan, i al Narsk ocult, cap a l'amagatall de la Vília. Ella estava descrivint les contrasenyes secretes que portarien al navili fora de perill a través de les seves defenses planetàries per a quan en Narsk se n'adonés del moviment fora a la tundra, més enllà del camp magnètic.

-Què? -va dir l'Arkàdia, veient l'expressió d'en Narsk. Girant-se, ella va veure una figura en vestit espacial passejant sense rumb fix en el gel-. Què dimonis...?

En veure la Lord Sith agafant la seva arma, en Narsk va fer un pas endavant.

-Crec que és el lliurament que va demanar. -Caminant cap a l'obertura vibrant, el bothan va saludar el nouvingut. En veure'l, la figura li va tornar la salutació nerviosament i va pujar per l'erm cap a la seva estructura.

-És el duro imbècil! -L'Arkàdia mirà mentre Beadle Lubboon s'aproximava en un vestit ambiental clarament fet per a un wookiee. El casc transparent, tot just assegurat, trontollava al voltant del seu cap verd. El seu braç armat esquerre penjava mort al seu costat mentre el soldat trontollava sobre la superfície relliscosa. Mirant-la buscant aprovació, en Narsk va anar als controls i va permetre al jove duro entrar.

En Beadle va coixejar cap el dom, amb les botes colpejant contra la placa de la plataforma. El duro anava a batzegades de forma rara amb la seva mà lliure cap a un sarró penjat sobre la seva espatlla dreta. Fracassant miserablement, va començar a xerrar una disculpa, o, almenys, això és el que en Narsk imaginava. El casc s'havia ennuvolat del tot per dins.

-Encén el teu comunicador o treu-te el casc, duro.

Amb l'ajuda d'en Narsk, Beadle va descórrer el seu casc, que va colpejar el sòl gelat.

-Gràcies, senyor. Si vostè és Narsk, tinc una cosa per a vostè.

En Narsk va estirar el sarró a l'espatlla del recluta. Ell el va obrir i va mirar dins. Després de molts dies i diversos planetes, el Mark VI era seu de nou.

L'Arkàdia va mirar al seu missatger.

-Per què has caminat fins aquí? En Rusher podia haver-te enviat a la part posterior d'un dels cotxes eruga.

-Ho va fer, madame. Vaig caure.

-Es mouen a quatre quilòmetres per hora!

-De veritat? El que em va colpejar semblava que anava més ràpid, -va dir ell-. Crec que m'he trencat el braç.

L'Arkàdia va posar els seus ulls en blanc.

-L'orgull dels mercenaris. -Ella va assenyalar a la sortida-. El teu comandant hauria d'arribar d'aquí a poc amb els refugiats, duro. Espera'l a la Sala del Patriota. - Veient-lo arrossegant els peus a l'entrada, ella va grunyir-. L'habitació gran amb la porta que dóna a l'exterior!

En Beadle va somriure dòcilment.

-Està oberta la seva infermeria? M'agradaria que em donessin alguna cosa per al dolor, si pot ser.

L'Arkàdia va assentir, assenyalant a un ajudant que portés al recluta.

En Narsk va observar la porta tancar-se darrere d'ells.

-No hi ha esperança-, va dir ell, negant amb el cap

-Bé, ell s'haurà anat, aviat. -Ell es va detenir-. Realment deixaràs anar-se'n als mercenaris?

-Ells se'n poden anar, -va dir l'Arkàdia-. Només que ells no podran viure. Aquestes coordenades hiperespacials que li vaig donar al brigadier els llançarà cap a la Singularitat Nakrikal.

-Per què no simplement agafa la seva nau?

-Per què molestar-me? Ell va dir que només els hi quedaven un parell de peces d'artilleria. I si vull un vaixell de càrrega de canons, la meva gent pot construir una nau molt millor que aquesta de les escombraries. -Ella va mirà cap al sarró-. Aquest és el gran filó d'en Narsk Ka'hane?

En Narsk va treure el vestit de sigil i el va desplegar, tractant d'ocultar la seva consternació. La Jedi l'havia fet passar per un munt de càstig. Certament semblava com si una nena hagués estat jugant amb ell. Tindria sort de poder polir les taques abans que el necessités.

Almenys l'Arkàdia semblava impressionada amb ell com estava. Ella va fer córrer la seva mà dins de la costura, meravellant-se.

-Com vas aconseguir aquest dispositiu?

-Si revelés totes les meves fonts i mètodes, no tindria molta necessitat de mi, no? -Va dir en Narsk-. Però em portarà prop d'aquesta Vília, prou fàcilment.

-Ella encara és una Sith. Et percebrà arribar.

-Un no desafia Lords Sith com jo ho faig sense aprendre com no ser percebut.

Observant-lo meticulosament retornant el vestit al seu contenidor, l'Arkàdia va tornar a la llançadora, on els treballadors estaven eliminant la cadira flotant després d'ajustar-la. La seva missió seria simple. Quan el navili arribés al món de la Vília, en Narsk lliscaria fora sense ser vist, seguint a Quillan. Una vegada que confirmés que Quillan estava en presència de la Vília, mataria a l'anciana Lord Sith.

En Narsk mirà al voltant intranquil.

-Té una arma per a mi?

-Està just aquí, -va dir l'Arkàdia, caminant cap a la cadira flotant. Colpejant seu lateral, ella va obrir un plafó ocult per revelar cinc orbes de gas blavós. Les beines estaven unides a un dispositiu de detonació.

-Una bomba?

L'Arkàdia va somriure.

-No estàs en tot, no és així, agent? -Ella va fer un gest cap a les llums fixes d'algues, de sobre-. Vull dir, quan dic que utilitzem sobretot les algues synedianes. Un dels organismes poc conegut resulta ser un gas nerviós increïblement potent. -Ella va llançar el seu polze cap al sarró d'en Narsk-. Jo portaria la màscara d'oxigen sota aquesta cosa, si fos tu.

Els ulls d'en Narsk es van obrir com plats.

-El seu... germà estarà a la cadira.

L'Arkàdia va mirar la cadira fredament.

-Hi ha pèrdues en la guerra. -Encarant-lo, ella va plegar els seus braços-. Si la Jedi hagués anat al teu lloc, simplement hauria necessitat això com a respatller. Però siguin quines siguin els teus talents, no ets un Jedi. Per tant, tu ets el respatller. -Ella li va passar un petit control remot-. Això activa el gas.

En Narsk va mirar al dispositiu i va assentir. Així que l'Arkàdia havia tractat de reclutar la Jedi, i havia fracassat. L'Arkàdia era clarament la igualtat del seu cosí Daiman quan es tractava de planejar.

-Quan el parany s'activi i hagis confirmat que està morta, trobaràs la localització del teu pagament dins de la cadira. -Traient una petita tauleta de dins dels plecs del seu vestit, l'Arkàdia la hi va mostrar abans de ficar-la sobre el pot central de gas-. El xip de dades conté tota la informació que he reunit sobre tots els meus veïns... informació suficient com per fer-te molt popular amb els teus futurs ocupadors durant anys. Però tu i jo no ens trobarem de nou.

En Narsk va somriure dèbilment i es va girar cap a la sortida. Ell hauria esperat anar-se'n en una hora.

Creuant el llindar, en Narsk es va quedar gelat quan l'Arkàdia li va cridar.

-Bothan. Si el vestit et permet fer qualsevol cosa, per què no vas assassinar a Daiman? I per què no ho va fer la Jedi, quan el va tenir a l'abast? Sona com si haguéssiu tingut l'oportunitat.

-No puc parlar per la Jedi, -va dir en Narsk, girant-se en l'entrada-. No estic segur que ningú pugui. Ella clarament està boja. I no parlaré de les meves ordres d'Odion, excepte per dir que, si se m'hagués ordenat matar a Daiman, Odion seria fill únic avui. - Veient -la estudiant-lo, ell va continuar-. Tinc un deute amb Daiman pel seu tractament cap a mi. Però per molt que m'agradaria castigar-lo per això, no faig coses per esport.

Això era bastant cert, va pensar ell, retrocedint.

-Ho sento, però necessito visitar la seva infermeria abans del vol. Les seves algues no estan d'acord amb el sistema bothan.

-Segueix l'inútil duro, -va dir l'Arkàdia, girant-se per estudiar el navili.

-Faré just això.

* * *

Qui fos que clamés que el gel era llis mai havia estat a Syned. Les petjades dels reptadors de gel amplificaven cada embalum, enviant vibracions a través de la cabina i per un camí que acabava en els molars d'en Rusher.

El rombe tremolós era enorme, fàcilment de la meitat de la mida del Diligència. En Rusher va mirar enrere sota al compartiment cavernós de càrrega. El personal de l'Arkàdia havia suspès diversos nivells de seients en bastides de metall cap a la part del darrere del vehicle, espai més que suficient per acomodar tots els refugiats. La Lord Sith anava a fer això en un viatge.

-Estem aquí, mercenari-, va dir el conductor d'ulls brillants.

En Rusher havia vist a la nazzar de cap pelut abans.

-No estaves conduint el cotxe eruga que ens va portar abans? -va preguntar ell.

-Ascens.

En Rusher mirà a través del port de vistes. El reptador de gel s'alçava sobre el braç estribord del Diligència, més a prop de la seva base en forma d'urpa. El seu equip havia tret els canons que sobresortien d'un costat per permetre que els reptadors s'aproximessin.

Tornant-se, en Rusher es va inclinar sobre la barana del darrere del compartiment del conductor i va trucar a la Guàrdia Ciutadana, esperant al costat de l'enorme porta quaranta metres avall.

-Estem estenent la boixa! Paios us necessitem en el forat, preparats mentre la porta s'obri, en cas que hi hagi alguna escletxa! -Obedientment, les figures en vestit espacial van baixar les seves armes i van desaparèixer al túnel curt. En veure'ls aparèixer en el monitor de vídeo de la cabina de comandaments, en Rusher va alçar el seu comunicador-. Som aquí, Dackett. Ja coneixes la rutina.

Un diferent tipus de tremolor va colpejar el marc del reptador de gel mentre la porta corrugada començava a obrir-se. En veure el conductor de cara llarga alliberar els controls, en Rusher va parlar de nou.

-Ei, crec que necessitaran ajuda allà baix.

-No és la meva feina. I si tu haguessis fet la teva part, ells no estarien tenint cap problema! -El conductor de veu dura mirava ociosament cap al monitor de seguretat. En veure la commoció a la pantalla, va començar a alçar-se...

... Només perquè el seu cap caigués cap enrere. Un grapat de la cabellera del nazzar en cada guant, Rusher tirà del cap del conductor cap enrere abans de colpejar-lo cap endavant contra la consola. Un grunyit agonitzant va arribar de la gola de la criatura sorpresa mentre el brigadier el tirava del seu seient i l'empenyia sobre la barana, cap a l'àmplia àrea de càrrega darrere de la cabina de comandaments.

Tornant-se ràpidament cap al monitor de seguretat, Rusher va desactivar l'alimentació just abans que el cos del desafortunat conductor colpegés l'enreixat.

-Ho sento, col·lega-, va dir ell, escoltant el foc de blàster de sota-. No tots els ascensos són pujar un graó!

En Rusher va mirar avall cap a l'àrea de càrrega. El cos del nazzar era només un de diversos. Zeller i els soldats en armadura de l'Equip Esbudellador eren al túnel, irrompent. La tripulació arkadianita del reptador de gel estava morta abans que la pressió s'igualés entre els dos navilis.

Espiant al seu oficial superior des de dalt, Zeller va cridar,

-El mestre Dackett envia salutacions. I... prego el perdó del brigadier... diu que estàs boig!

-Ell no és l'únic! -Ja lliscant sota l'escala des del nivell superior, Rusher cridà-: El nostre corredor va fer la seva entrega?

-Sí, senyor!

-Fes que els talladors arribin aquí per fer caure aquest entaulat! -En Rusher va escanejar el compartiment de càrrega. Havien necessitat tot l'espai que poguessin aconseguir-. Anem a fer això en un temps rècord!

* * *

La Kerra podia sentir les seves energies fallant-li. Les llums i sons continuaven martellejant-la, però fins i tot sense ells, ella sentia que havia arribat a la fi. Durant setmanes, havia estat alimentada de forma alternada per compassió i ràbia. Però ara era el quadractyl solitari, just com el que havia vist quan era una nena, lluitant per mantenir-se en les ones gelades.

Tot just podia moure's a l'estret compartiment; la seva estranya posició estava tallant-li la circulació en els seus braços i cames, i sentia que els seus músculs s'estovaven. Si ella no sortia aviat, no estaria en risc d'escapar en absolut.

Hauria d'haver lluitat més contra els carcellers, va pensar ella. Qualsevol cosa seria millor que això. El grinyol s'apagava de nou, anticipant més preguntes del droide. La Kerra es va doblegar del dolor. Era massa. Quants dies, quantes setmanes, la mantindrien allà? Era aquesta l'execució que l'Arkàdia va esmentar? Només mata'm ja!

Però aquesta vegada, la veu era diferent. Un murmuri orgànic.

-Agafa't.

La Kerra va obrir els ulls cap a la llum encegadora. El bothan!

Llargs minuts van passar, durant els quals la Kerra es preguntava si era tot una broma, un mètode més per torturar-la. El bothan treballava per a l'Arkàdia, després de tot. Però finalment, ella va sentir moviment, mentre la càmera sencera al seu voltant va lliscar cap a fora. L'aire fred va córrer cap a dins.

Agafant la màscara d'oxigen, la Jedi es va forçar a seure. Amb el cap boig, va lluitar per trobar-li un sentit a l'arremolinat món exterior. Era més fosc, i l'espai directament fora de la seva caixa de metall estava regirat.

La Kerra va allargar la mà, agafant el no-res. Ella va agafar alguna cosa.

-Hola, Narsk.

El bothan va desactivar el Mark VI i es va treure la seva màscara.

-Ho sento, -va dir ell-. Em va portar un temps imaginar en quin calaix estaves. I vaig tenir una mica de companyia amb la qual tractar. -Flotant al costat de la presó de la Kerra en un elevador flotant, Narsk va assenyalar a les restes dels droides interrogadors, aixafats a terra metres per sota seu-. Evidentment, els droides no poden veure't venir en aquest vestit, tampoc.

-No tret que hagis estat a Gazzari, -es va queixar la Kerra, rodant fora de la caixa i cap a la plataforma del bothan. Ella va estossegar-. Si estàs aquí per venjança, ja he estat tancada en un contenidor tot el dia.

-M'alegra sentir-ho. -En Narsk ràpidament va tancar la porta de la seva cabina i va baixar l'elevador flotant-. Fa que deixar-te anar ara una mica més fàcil.

Tombada contra la barana, la Kerra va mirar sospitosament.

-Per què vols ajudar-me?

-No ho faig -va dir en Narsk, estirant el sarró de la seva esquena-. Només diguem que represento algú que no apreciaria el pla de l'Arkàdia. I per completar la meva missió, vaig a necessitar una distracció... més de la que el mercenari només pugui proveir.

El mercenari? La Kerra va fer un gest amb la mà.

-Rusher?

Amb l'elevador flotant tocant terra, en Narsk va obrir el sarró i va buscar un objecte a l'interior. Amb èxit, ell l'hi va donar.

-Espera. Aquest és el meu sabre làser!

-Observadora.

-Però això era a la nau d'en Rusher, -va dir la Kerra, mirant a l'arma. Ella va mirar amunt-. Has estat allà?

-No... Però va arribar amb la persona que em va tornar la meva propietat. -Narsk va treure un instrument per escriure del sarró abans de lliscar-lo sobre la seva espatlla-. Vaig tenir sort d'aconseguir-te'l. Va amagar el sabre làser en el braç del seu vestit espacial... però es va encallar entre el colze i l'anell de la junta. Ell no va poder moure el seu braç tot el temps que va estar caminant fins aquí.

La Kerra va mirar bocabadada.

-Beadle? Ell va enviar a Beadle?

-Li vaig dir a Rusher que enviés algú a qui l'Arkàdia mai pensés escorcollar, -va dir en Narsk-. Crec que realment va millorar l'equilibri del soldat. -L'espia va obrir la porta lateral cap a l'elevador flotant-. Hem de moure'ns.

Corrent darrere d'ell, la Kerra trobava que mantenir-se dreta li era difícil. Afortunadament, en Narsk no volia anar lluny, dirigint-la a un buit protegit entre les piles de cabines de presoners. L'Arkàdia estava ocupada preparant-se per alguna cosa gran, va dir ell, una cosa que requeria de tota la seva atenció.

-L'assassinat, -va oferir la Kerra.

-L'assassinat és el primer capítol-, va dir en Narsk-. Només he tingut poc temps per explorar la ciutat al Mark VI, però ja he vist a mitja dotzena d'equips de guerra preparant-se per dirigir-se a diverses vores de l'Arkàdia, en pose per actuar. Si el seu pla tingués èxit, el caos li seguiria, per tot aquest sector i més. Sabent que està en arribar, li agraden les probabilitats.

I l'Arkàdia tenia una cosa més; l'organfosfat destil·lat de les algues synedianes. La Sang d'en Chagras, com se l'anomenava, evaporada a l'instant, matant en una taxa que feia que les atmosferes celegianes semblessin saludables en comparació. En Narsk va fer un gest cap a les torres de cabines a cada costat d'ells.

-Pel que puc veure, aquest lloc no és tant una presó com un altre centre de proves. Quan han acabat de preguntar, veuen el que el seu gas fa a diverses espècies.

I ara, va dir ell, aquesta toxina nerviosa estava sent carregada en càpsules per lliurar-se en les naus de guerra de l'Arkàdia, atracades sobre la tundra.

No m'estranya que no necessités el tipus d'artilleria d'en Rusher, va pensar la Kerra.

-Però en Rusher t'està ajudant?

-Ajudant-nos, -va dir Narsk-. A tu i als teus refugiats.

-Per què es preocuparia ell pel que li passés als nens? ... I a mi?

-No sé el que ell fa, -va dir en Narsk-. Però ell sap que tu tens això. -Agafant el seu canell, ell va empènyer la seva màniga cap enrere i va gargotejar diversos números en el seu braç amb el seu bolígraf estàtic.

-Aquestes... Aquestes són coordenades hiperespacials, -va dir la Kerra-. Però és només la meitat d'una localització.

En Narsk lliscà de tornada la seva màniga cap avall.

-Ell té l'altra meitat... la meitat del pagament pel que li he demanat que faci. Si el teu general canoner les vol, els dos haureu de tornar a connectar-vos. Ell ha de donar-me la meva distracció, d'una manera o una altra.

La Kerra va moure el cap.

-Ell pot trobar una sortida de l'espai de l'Arkàdia-, va dir ella-. Ell mai vindria a per això!

-Possiblement no. Però aquestes porten a un punt de salt en un espai incontrolat... l'inici d'una altra carretera. Que porta a la República. -Llançant el bolígraf a terra, en Narsk va començar a donar-se la volta.

La Kerra, marejada per les seves revelacions, el va agafar pel braç.

-Una ruta cap a la República? -En Rusher mai havia arribat a res com això en tots els seus viatges-. Com vas aconseguir tal cosa? Qui ets tu?

En Narsk la va mirar.

-T'ho vaig dir quan ens vam conèixer. No sóc Sith. Només treballo per a ells.

-Evidentment per diversos alhora!

-No, -va dir en Narsk-. No realment. Només un. -Caminant cap a un monitor de seguretat, ell va sintonitzar una escena de la tundra de l'exterior. El reptador de gel estava de camí de tornada, just com estava planejat-. Tenim deu minuts, com a molt. Dirigeix-te a la sala del Patriota... i jo trobaré un vestit espacial.

Nerviosa, la Kerra va mirar enrere i endavant a les presons de metall alineades al passadís.

-Haig d'alliberar aquesta gent!

-Estàs gastant un temps valuós, -va dir en Narsk-. La majoria ja són morts. -Fins i tot encara que la toxina es tornés inert després d'un parell de minuts, la Kerra hauria d'obrir un munt de cabines per trobar algú viu, i tots els que trobés estarien en pitjor forma del que ella ho estava.

Recordant-se de la toxina, la Kerra va pensar en les fàbriques per les quals havia passat, produint carcasses de càpsules. L'anomenada Sang d'en Chagras podria causar un dany immens en els innocents veïns del regne de l'Arkàdia. Però hi havia tantes fàbriques, i tan poc temps. Desesperada, ella va córrer cap al monitor de seguretat, buscant un mapa.

-No pots fer-ho tot, Jedi, -va dir en Narsk, veient-la buscar-. No hi ha temps.

-La gent compta amb mi!

-Quina gent? -va bordar en Narsk-. Mira, no m'importa el que facis ara. Allibera als presoners! Carrega les fàbriques! Fes-te esclatar! És la distracció que vull, de totes maneres. -Ell va caminar des del buit-. Però decideix si vols morir ajudant-los a tots... o viure ajudant a algú.

Els passos feien ressò en els passadissos, lluny d'allà. La Kerra va mirar enrere cap a les piles de cabines en angoixa.

-Vas aterrar aquí amb una missió, Jedi. Vols fer més? Fes-ho en el teu propi temps. -El bothan es va posar la màscara sobre el seu morro i va parlar, la seva veu amortida-. Si vols sobreviure allà fora, centra't en el treball.

La Kerra girà la seva atenció des del monitor al sabre làser, de nou a la seva mà a la fi. Centrar-se. Era una cosa que sabia com fer. Una de diverses, va pensar ella, agafant-lo.

Girant la cantonada, la Kerra es va adonar d'una cosa amb una sorpresa. En Narsk havia tingut el mateix ocupador tot el temps, i només hi havia una persona que pogués ser.

Ella li va cridar.

-Narsk! Si estàs protegint la Vília, per què estàs deixant viure a una Jedi que sap d'ella?

La figura embolicada al final del passadís va mirar enrere cap a ella per un moment.

-Perquè no m'han ordenat matar-te. -Pressionant un control, va desaparèixer.

 Següent