Camí de destrucció (XXIII)

Anterior

23

-Aquells que utilitzen el Costat Fosc també estan lligats a servir-lo. Entendre això és entendre la base de la filosofia dels Sith.

En Bane es va asseure immòbil, amb els ulls fixos en l'avatar d'un Lord Fosc tres mil anys mort. La imatge projectada d'en Revan va parpellejar fora de l'existència, llavors lentament va parpellejar de tornada a la vista. L'holocró estava fallant. Morint. El material utilitzat per construir-lo -el vidre que canalitzava l'energia de la Força per donar vida a l'artefacte- era imperfecte. Com més ho feia servir ell, menys estable es tornava. Tot i així no podia deixar-lo de costat, ni tan sols per un sol dia. S'havia obsessionat amb aprofitar tot el coneixement atrapat dins, i passava hores bevent les paraules d'en Revan amb la mateixa determinació fixa que havia utilitzat quan picava cortosis a Àpatros.

-El Costat Fosc ofereix poder pel bé del poder. Has d'anhelar-lo. Cobejar-lo. Has de buscar el poder sobre tota la resta, sense reserves o dubtes.

Aquestes paraules van sonar especialment certes per a Bane, com si la personalitat programada del seu Mestre virtual percebés que estava arribant a la seva fi i hagués escurçat les seves últimes lliçons especialment per a ell.

-La Força et canviarà. Et transformarà. Alguns temen aquest canvi. Els ensenyaments dels Jedi estan centrats a lluitar i controlar aquesta transformació. És per això que aquells que serveixen a la llum són limitats en el que poden aconseguir.

-L'autèntic poder només pot arribar a aquells que abracin la transformació. No hi pot haver cap compromís. Misericòrdia, compassió, lleialtat: totes aquestes coses evitaran que reclamis el que és teu per dret. Aquells que segueixen el Costat Fosc han de fer a una banda aquests conceptes. Aquells que no ho fan... aquells que tracten de caminar pel camí de la moderació... fracassaran, arrossegats cap a baix per la seva pròpia debilitat.

Les paraules gairebé li descrivien perfectament com havia estat durant el seu temps a l'Acadèmia. Malgrat això, no sentia cap vergonya o penediment. Aquell Bane ja no existia. Igual que havia fet a un costat al miner d'Àpatros quan hi havia pres el seu nom Sith, va fer el mateix posant a un costat a l'oscil·lant i insegur aprenent quan hi havia clamat el títol de Darth per a si mateix. Quan va rebutjar a Qordis i la Germandat, havia començat la transformació de la qual parlava Revan, i amb l'ajuda de l'holocró estava gairebé a la vora de completar-la.

-Aquells que accepten el poder del Costat Fosc han també d'acceptar el desafiament de contenir-lo -va continuar en Revan-. Per la seva veritable naturalesa, el Costat Fosc convida a la rivalitat i al conflicte. Aquesta és la major força dels Sith: sacrifica als febles del nostre ordre. Tot i així, aquesta rivalitat pot també ser la nostra major feblesa. Els forts han de ser curosos perquè no siguin aclaparats per les ambicions d'aquells que treballen sota ells en concert. Qualsevol Mestre que instrueix més d'un aprenent en els camins del Costat Fosc és un imbècil. En el seu moment els aprenents uniran les seves forces i superaran el Mestre. És inevitable. Axiomàtic. És per això pel que cada Mestre ha de tenir només un estudiant.

En Bane no va respondre, però el seu llavi instintivament es va corbar cap amunt en disgust mentre recordava la seva instrucció a l'Acadèmia. Qordis i els altres havien passat als aprenents de classe a classe, com si fossin nens en una escola en lloc d'hereus del llegat dels Sith. Era tan estrany que hagués lluitat per assolir el seu potencial complet en aquest sistema fallit?

-És també la raó per la qual només hi pot haver un Lord Fosc. Els Sith han de ser liderats per un sol líder: la mateixa personificació de la força i el poder del Costat Fosc. Si el líder es torna feble, un altre s'ha d'alçar i prendre el comandament. El fort domina, els febles estan per servir. Així és com ha de ser.

La imatge va parpellejar i va saltar, i llavors la diminuta rèplica d'en Darth Revan va inclinar el seu cap, portant-li la caputxa cap amunt per ocultar els seus trets un cop més.

-El meu temps aquí s'acaba. Pren el que t'he ensenyat i fes-lo servir bé.

I llavors en Revan va marxar. La brillantor emanant de l'holocró es va esvair al no-res. En Bane va retirar la petita piràmide de vidre del sòl, però estava freda i inerta a les mans. No sentia ni rastre de la Força dins d'ella.

L'artefacte ja no li era de més utilitat. Com Revan li havia ensenyat, devia per tant ser descartat. El va deixar caure a terra. Llavors, molt lentament i deliberadament, el va aixafar amb el poder de la Força fins que només hi va quedar pols.

* * *

El Voltor Sith va trencar en l'atmosfera de Lehon i va caure cap avall a través del cel blau clar. En els controls Kas'im va fer lleugeres alteracions per mantenir el seu navili en la ruta prevista, una línia recta cap a la balisa de senyalització del Valcyn.

Hi havia esperat que en Bane hagués apagat la balisa, o almenys canviés la seva freqüència. Però malgrat estar al corrent d'ella -la balisa era un estàndard a, virtualment, tots els navilis- l'havia deixat en pau. Gairebé com si no tingués por que qualsevol hi anés darrere dell. Com si li donés la benvinguda.

En un parell de minuts en Kas'im va rebre un visual del seu objectiu. La nau que un cop -breument- va pertànyer a Qordis abans que en Bane la prengués per a ell mateix, estava descansant en una platja de sorra blanca, les aigües blaves dels vastos oceans del Món Desconegut a una banda i la jungla impenetrable a l'altre. Els escàners no mostraven signes de vida en els veïnatges immediats, però en Kas'im va anar amb compte mentre portava el seu propi navili a aterrar al costat d'ella.

Va apagar el Voltor i va sortir de l'escotilla. Va sentir l'energia del món, i la inequívoca presència d'en Darth Bane, aparentment emanant del cor fosc de la jungla. Saltant a terra, va aterrar amb un cop sec a la sorra suaument agrupada, els seus peus enfonsant-se lleugerament. Un examen superficial del Valcyn va confirmar el que ja sospitava: la seva presa no hi era.

Qualsevol rastre que en Bane hagués pogut deixar a la sorra havia estat rentat per la marea o arrossegat per la brisa. Tot i així, sabia on estava anant. Davant ell, la jungla s'alçava exuberant i vibrant, densa i prohibida: una paret gairebé impenetrable de vegetació, excepte per una àmplia franja excavada a través d'ella.

Algú o alguna cosa d'una enorme grandària i força havia estripat aquest camí a través dels arbres i l'herba. La jungla ja estava tractant de reclamar-lo. La molsa creixia densa per terra, i una vasta xarxa de llargues enfiladisses s'obria pas per la superfície. Però estava prou clar perquè el twi'lek el seguís.

Ulls ocults l'estaven observant des de la jungla: fins i tot sense la Força podria haver percebut les seves mirades estudiant-lo, avaluant-lo, seguint cadascun dels seus moviments en un esforç per determinar si aquest nouvingut a l'ecosistema era un caçador o una presa. Per ajudar a aclarir el seu rol, va treure el seu gran sabre làser doble i va encendre les fulles bessones, llavors va començar a trotar lentament pel camí.

Mentre corria, va sondejar el fullatge de l'entorn amb la Força. La majoria de les criatures que percebia representaven poca amenaça. Tot i així, estava alerta. Alguna cosa havia arrasat el rastre que estava seguint. Una cosa gran.

Gairebé a deu quilòmetres cap a dins -havia estat trotant durant gairebé una hora- el Mestre d'espases finalment va trobar el seu primer rancor. El rastre donava un gir agut a l'est, i mentre tombava la cantonada la criatura va irrompre des dels arbres del voltant, grunyint i bramant.

En Kas'im no estava sorprès gens ni mica per l'emboscada. Hi havia percebut la presència del rancor des de diversos centenars de metres de distància, igual que ell amb seguretat havia captat la seva essència i li havia assetjat des d'una gran distància. Va trobar la càrrega de la criatura amb eficiència calmada, implacable.

Ajupint-se sota la primera urpa escombrant, va marcar una profunda ganivetada per l'avantbraç esquerre de la bèstia. Quan va retrocedir bramant de dolor, va tallar un altre profund solc a la seva suau panxa. El rancor no va caure immediatament; era massa enorme per caure per un parell de ferides d'un sabre làser. En el seu lloc el dolor el va portar a una ràbia desenfrenada. Se sacsejava amb les seves dents i urpes, girant, colpejant, i tallant tot al seu voltant.

En Kas'im es va girar i va esquivar, saltant sobre un atac, llavors caient a terra per rodar sota un altre. Es va moure tan ràpid que no hauria estat més que una taca si el rancor no hagués estat encegat per la ira. I amb cada evasió donava un altre cop, tallant a la muntanya de tendons i carn com un escultor mestre treballant en una massa de lomita.

El rancor va ensopegar, pesat i trontollant com si estigués fent algun ball d'un separador borratxo. En contrast, Kas'im va ser ràpid i precís. Amb cada segon que passava el seu oponent s'alentia, la seva força minvant. Al final, amb un trist grunyit, la bèstia es va tombar cap endavant i es va quedar tombada immòbil.

Deixant a la bèstia on havia col·lapsat, Kas'im va pressionar cap endavant amb una nova urgència en els seus passos. La batalla, curta i simple com havia demostrat ser, era la primera vegada que havia estat provat en una veritable lluita de vida o mort des que va accedir a ajudar a Qordis a entrenar als estudiants en l'Acadèmia. Estava encantat de veure que les seves habilitats no havien minvat amb la llarga aturada.

En Kas'im tenia el pressentiment que anava a necessitar aquestes habilitats de nou abans que passés el dia.

* * *

En Bane estava assegut de cames creuades a terra de pedra de la cambra central a la planta superior del Temple Rakata. Estava meditant en les paraules d'en Revan com havia fet sovint entre les lliçons de l'holocró. Ara que l'artefacte s'havia anat, era fins i tot més important contemplar el que havia après de la naturalesa del Costat Fosc... i el camí que li portaria a ell.

Per la seva veritable naturalesa, el Costat Fosc convida a la rivalitat i al conflicte. Aquesta és la major força dels Sith: sacrifica als febles del nostre Orde.

La constant batalla dels Sith des de l'inici de la història registrada servia a un propòsit necessari: mantenia el poder del Costat Fosc concentrat en un parell d'individus poderosos. La Germandat havia canviat tot això. Ara hi havia cent o més Lords Foscos seguint a Kaan, però la majoria eren febles o inferiors. Els números de Sith eren més grans del que ho havien estat mai, tot i així estaven encara perdent la guerra contra els Jedi.

El poder del Costat Fosc no pot ser dispersat entre les masses. Ha de concentrar-se en el parell que mereixin l'honor.

La força dels números era un parany... un que havia atrapat a tots els grans Lords Sith que havien vingut abans. Naga Sadow, Exar Kun, Darth Revan: cadascú havia estat poderós. Cada un havia atret deixebles, ensenyant-los els camins del Costat Fosc. Cada un havia reunit un exèrcit de seguidors i els havia desfermat contra els Jedi. Tot i així en tots i cadascun dels casos els servents de la llum havien prevalgut.

Els Jedi sempre romandrien units en la seva causa. Els Sith sempre caurien per les lluites internes i les traïcions. Els mateixos trets que els portava a la grandesa individual i la glòria -la constant ambició, la fam insaciable de poder- finalment els condemnaria a tots. Aquesta era la indefugible paradoxa dels Sith.

En Kaan havia tractat de resoldre el problema en fer a tothom igual en la Germanor. Però la seva solució era errònia. No mostrava cap entesa del veritable problema. Cap enteniment de la veritable naturalesa del Costat Fosc. Els Sith han de ser liderats per un sol líder: la mateixa personificació de la força i el poder del Costat Fosc.

Si tots són iguals, llavors cap és fort. Tot i així, qui s'alcés de les files desbordades i inflades dels Sith per reclamar el comandament de Lord Fosc mai seria capaç de retenir-lo. En el seu moment els aprenents uniran les seves forces i superaran el Mestre. És inevitable. Junts els febles superarien als forts en una enorme perversió de l'ordre natural.

Però hi havia una altra solució. Una forma de trencar amb el cicle interminable que arrossegava cap avall als Sith. En Bane ho entenia ara. Al principi havia pensat que la resposta podria ser recol·locar l'Orde dels Sith amb un únic Lord fosc, totpoderós. Cap altre Mestre. Cap aprenent. Només un recipient per contenir tot el coneixement i poder del Costat Fosc. Però ràpidament havia rebutjat la idea.

Finalment fins i tot un Lord Fosc llanguiria i moriria; tot el coneixement dels Sith es perdria. Si el líder es torna feble, un altre s'ha d'alçar i prendre el comandament. Un només mai funcionaria. Però si els Sith eren exactament dos...

Els esbirros i els servents podien ser atrets al servei del Costat Fosc per la temptació de poder. Podia donar-se'ls-hi petites proves del que oferia, com un amo compartiria restes de la seva taula amb els seus lleials gossos. Al final, però, només hi hauria un autèntic Mestre Sith. I per servir en aquest Mestre, només hi podia haver un únic aprenent veritable.

Només hauria d'haver dos; ni més, ni menys. Un per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo. La Regla de Dos.

Aquest era el coneixement que lideraria al Costat Fosc a una nova era. Una revelació que portaria un final a les lluites internes que havien definit l'Orde durant mil generacions. Els Sith renaixerien, els nous camins serien escombrats, i en Bane seria qui ho fes.

Però primer hauria de destruir la Germandat. Kaan, Qordis -tots els que havien estudiat amb ell a Korriban, tots els Mestres a Ruusan- havien de ser purgats fins que només ell quedés.

Darth Bane. Lord dels Sith. El títol era seu per dret; no hi havia un altre prou fort en el Costat Fosc com per desafiar-lo. L'única pregunta que quedava era qui seria mereixedor de ser el seu aprenent. I com eliminaria als altres.

-Bane! -La veu d'en Kas'im va tallar els seus pensaments a la meitat-. Vinc amb una invitació d'en Lord Kaan.

En Bane va saltar sobre els seus peus, traient el seu sabre làser, irat per ser molestat a la cimera de la seva il·luminació. Va mirar a Kas'im, tan enfadat amb ell mateix per estar massa perdut en els seus propis pensaments com per no percebre la presència del twi'lek com ho estava en la seva interrupció.

-Com m'has trobat? -va preguntar ell, traient la seva ment per veure qui més podia haver envaït el Temple Rakata i el seu santuari interior. Va sentir una barreja d'alleujament i decepció quan es va adonar que en Kas'im estava sol. Hi havia esperat a una més... però ella havia d'haver escollit no anar.

-Lord Kaan em va dir que havies vingut en aquest món. Un cop vaig entrar a l'atmosfera, simplement vaig seguir la balisa del Valcyn -va contestar el Mestre d'espases-. Com sabia Lord Kaan on estaries no podria dir-ho.

En Bane sospitava que la Githany havia d'haver-li dit, però no es va molestar a dir-ho al twi'lek. En el seu lloc va preguntar,

-T'ha enviat Kaan a matar-me?

En Kas'im va donar un lleuger assentiment.

-Si no t'uneixes a la Germandat, deixaré el teu cos en aquest món erm i oblidat.

-Erm? -Va fer ressò Bane, incrèdul-. Com pots dir això? El Costat Fosc és fort aquí. Molt més fort del que mai va ser a Korriban. Aquí és on trobarem el poder per destruir els Jedi... no en la Germandat de Kaan!

-Korriban va ser una vegada un lloc de gran poder, també -contraatacà el seu antic instructor-. Durant segles milers de Sith han explorat els seus secrets, i cap d'ells ha trobat cap gran estratègia per derrotar el nostre enemic. -El twi'lek va encendre el seu sabre làser de doble fulla abans de continuar-. És hora d'acabar aquesta estúpida missió, Bane. Els camins antics han fracassat. Els Jedi van derrotar aquells que els seguien: Exar Kun, Darth Revan... Tots van perdre! Hem de trobar una nova filosofia si volem derrotar-los.

Per un breu moment Bane va sentir el lleu parpelleig del nerviosisme. Les paraules d'en Kas'im feien ressò dels seus propis pensaments. Era possible que el Mestre d'espases fos l'aprenent que buscava?

Les següents paraules d'en Kas'im van aixafar les esperances d'en Bane.

-Kaan entén això. És pel que va crear la Germandat. La Germandat és el futur del Costat Fosc.

Bane va capcinejar. El Mestre d'espases estava tan cec com tots els altres. Per això havia de morir.

-Kaan s'equivoca. Mai li seguiré. Mai m'uniré a la Germandat.

En Kas'im va sospirar.

-Llavors la teva vida s'acaba aquí. -I va saltar cap endavant amb la seva arma movent-se amb molta més velocitat de la que havia mostrat mai durant les seves sessions de pràctiques.

Bloquejant la primera seqüència, Bane es va adonar que el seu antic Mestre sempre s'havia estat guardant alguna cosa en reserva... igual que el propi Bane ho havia fet en les primeres fases de la seva batalla contra Sirak. Només ara estava veient la veritable habilitat d'en Kas'im, i amb prou feines era capaç de defensar-se. Tot just, però encara capaç.

El seu oponent va grunyir en sorpresa quan Bane es va protegir d'ell, llavors va retrocedir per reagrupar-se. Havia arribat fort i ràpid, esperant que la batalla acabés ràpidament. Ara havia de reavaluar la seva estratègia.

-Ets millor que l'última vegada que vam lluitar -va dir ell, clarament impressionat i sense fer cap intent d'ocultar-ho.

-Igual que tu -va respondre en Bane.

En Kas'im es va llançar una altra vegada, i l'habitació es va omplir amb el xiuxiueig i el brunzit dels sabres làser copejant l'un a l'altre mitja dotzena de vegades en l'espai de dos batecs del cor. En Bane hauria estat fet miques si hagués tractat de reaccionar a cada moviment individualment. En el seu lloc simplement va cridar la Força, deixant-la fluir a través d'ell i guiar la seva mà. Es va lliurar al Costat Fosc del tot, sense reserves. La seva arma es va tornar una extensió de la Força, i va respondre a l'imparable atac del twi'lek amb una defensa impenetrable.

Llavors va continuar cap a l'atac. En el passat sempre havia tingut por de retre la seva voluntat a les emocions crues que alimentaven al Costat Fosc. Ara no tenia tals limitacions; per primera vegada estava cridant al seu veritable potencial.

Va portar a Kas'im cap enrere amb furiosos talls, forçant al seu antic mentor cap a una retirada cap enrere pel terra de la cambra. En Kas'im va fer una tombarella cap enrere i fora a través de la porta cap al passadís de més enllà, però en Bane era implacable en la seva persecució, saltant cap endavant i arribant a un centímetre de donar-li un cop devastador a la cama del twi'lek.

El seu cop va ser portat a un costat en l'últim segon, però ràpidament el va seguir amb una altra sèrie de poderoses empentes i punyalades. El Mestre d'espases va continuar cedint terreny, empès inexorablement cap enrere per la rabiosa tempesta de la massacre d'en Bane. Cada vegada que tractava de canviar de tàctica o canviar de forma, en Bane s'anticipava, reaccionava, i prenia l'avantatge.

El resultat era inevitable. En Bane simplement era massa poderós en la Força. Només alguna maniobra inesperada podia salvar a Kas'im, però havien lluitat massa vegades en el passat perquè ell sorprengués a Bane ara. Durant el curs del seu entrenament Bane havia vist cada seqüència, sèrie, moviment, i truc possibles amb el sabre làser de doble fulla, i ell sabia com contraatacar-los i anul·lar-los tots.

El Mestre d'espases es va desesperar. Saltant, girant, ajupint-se, rodant: era salvatge i temerari en la seva retirada, buscant ara només escapar amb vida. Però no coneixia el Temple com ho feia en Bane. Bane va mantenir les rutes cap a l'exterior tallades, lentament dirigint al seu oponent cap a un passadís sense sortida.

Reconeixent el que estava passant, Kas'im va rebentar una porta pesada d'una habitació lateral amb la Força i es va ficar dins. En Bane sabia que no hi havia una altra sortida, i es va aturar al llindar de l'habitació per assaborir la seva victòria.

El twi'lek romania al centre de la cambra buida, panteixant amb força, encorbat lleugerament, el seu cap inclinat. Mirà amunt quan Bane va caminar a través de l'entrada. Però quan la seva mirada es va creuar amb la d'en Bane, no hi havia ombra de derrota en els seus ulls.

-Hauries d'haver acabat amb mi quan vas tenir ocasió -va dir ell. Hi havia menys de cinc metres entre ells, però era l'espai suficient perquè en Kas'im donés a l'empunyadura del seu sabre làser un ràpid gir. La llarga empunyadura es va separar per la meitat, i de sobte estava armat no amb un sabre làser de doble fulla, sinó amb un parell de fulles simples, una a cada mà.

En Bane va vacil·lar. Pocs estudiants a l'Acadèmia havien intentat alguna vegada utilitzar dos sabres alhora. El Mestre d'espases sempre els havia descoratjat d'aquesta variació de la quarta forma, dient que era inherentment errònia. Ara, d'acord veia l'expressió cruel i astuta a la cara del seu enemic, en Bane va entendre la veritat real.

La batalla va tornar, però ara era en Bane el que estava en retirada. Sense un entrenament apropiat, fins i tot el seu enorme maneig de la Força era incapaç d'anticipar les seqüències poc familiars de l'estil de lluita a dues mans. La seva ment estava inundada amb un milió d'opcions del que el seu oponent intentaria, i no tenia experiència per eliminar cap d'elles. Aclaparat, va trontollar cap enrere, ensopegant en la desesperació d'un home ofegant-se.

En les primeres passades, en Bane sabia que no podia guanyar. Kas'im havia entrenat tota la vida per aquest moment. Després d'anys d'estudi, havia dominat les set formes del sabre làser. Llavors hi havia polit la seva habilitat durant dècades, perfeccionant cada moviment i seqüència fins que es convertís en l'arma perfecta i el millor espadatxí amb vida a la galàxia. Potser en el millor espadatxí de tot els temps. Bane no era rival per a ell.

El Mestre d'espases era implacable en la seva pressió. Semblava portar sis espases en lloc de dos: atacava amb un ritme peculiar dissenyat per mantenir desequilibrat al seu enemic, arribant amb una espasa alta i l'altra baixa a la vegada, colpejant des de llocs oposats en angles rars i oposats. En Bane no tenia altra opció que retrocedir cap enrere... i enrere... i enrere. Estava lluitant ara amb un únic propòsit: escapar d'alguna forma amb vida. Una esperança li donava la força per perseverar en la cara de les probabilitats aclaparadores; un avantatge de la qual el Mestre d'espases havia mancat durant la seva pròpia retirada. Coneixia el perfil del Temple, i era capaç d'anar-hi lentament cap a la sortida.

Lluitant a través dels passadissos i vestíbuls, els combatents van envoltar una cantonada per portar-los a la vista de l'única entrada del Temple Rakata: l'àmplia arcada i el petit replà de sota. En l'instant que li va fer a Kas'im reconèixer on eren i adonar-se que el seu oponent encara podria escapar, Bane el va empènyer amb la Força. Va colpejar al twi'lek fora d'equilibri per un breu segon, llavors va fer una tombarella cap enrere a través de l'arcada i cap al replà. Va caure ajupit, encara encarant al seu oponent. Però en la seva pressa Bane havia saltat massa lluny, estava en equilibri de forma precària en el precipici de l'escala superior, els graons caient inclinats lluny sota ell.

En Kas'im va respondre utilitzant la Força per colpejar-lo cap enrere, enviant-lo trontollant cap avall en l'escala de pedra, lluny del Mestre d'espases. La caiguda podia haver trencat el seu coll -o almenys fracturar un braç o una cama- si en Bane no s'hagués embolicat en la Força. Fins i tot així va arribar al fons masegat, malmès, i momentàniament paralitzat.

Al replà ben amunt, Kas'im s'alçava sota l'enorme arcada de l'entrada del Temple, mirant avall cap a ell.

-Et seguiré on sigui que corris -va dir ell-. On sigui que vagis finalment et trobaré i et mataré. No visquis la teva vida amb por, Bane. És millor acabar ara.

-Hi estic d'acord -va contestar en Bane, llançant l'onada d'energia de Força que havia estat reunint durant el discurs del Mestre d'espases.

No hi va haver res de subtil en l'atac d'en Bane: l'enorme ona de xoc va sacsejar els mateixos fonaments del gran Temple Rakata. L'explosió de commoció tenia prou poder per destrossar cada os del cos d'en Kas'im i polvoritzar la seva carn en una massa de polpa líquida. Però en l'últim instant possible alçà un escut per protegir-se de l'atac.

Desafortunadament, no va poder escudar el Temple al seu voltant. Les parets van explotar en enormes trossos de runa. L'arcada va col·lapsar en una pluja de pedra, enterrant a Kas'im sota tones de roca i argamassa. Un segon més tard la resta del sostre es va enfonsar, ofegant els crits moribunds del twi'lek en un estrèpit diàfan.

En Bane va observar l'espectacle de la implosió del Temple des de la seguretat del terra al peu de les escales. Núvols inflats de pols van rodar fora de les restes i van baixar les escales cap a ell. Exhaust pel llarg combat de sabre làser i drenat pel sobtat alliberament de Força, simplement es va tombar allà fins que va estar cobert per una capa de fina pols blanc.

Finalment va lluitar cansat per posar-se dempeus. Estenent-se amb la Força, va buscar algun senyal que en Kas'im pogués estar viu encara sota la muntanya de pedra. No va sentir res. Kas'im -el seu mentor, l'únic instructor de l'Acadèmia que alguna vegada li havia ajudat realment- era mort.

Darth Bane, Lord Fosc dels Sith, li va donar l'esquena i es va allunyar caminant.

Següent