Camí de destrucció (XXVIII)

Anterior

28

En Kaan, la Githany, i la resta dels Lords Foscos s'havien reunit sobre un altiplà erm que mirava als vasts boscos on Hoth i els seus exèrcits s'ocultaven. Havien arribat en els seus aviadors: vehicles de curt abast, d'una persona, aeris amb armes blàster pesades acoblades a la part frontal. Els aviadors estaven aparcats a la vora de l'altiplà, a cinquanta metres de distància d'on els Sith s'asseien en un cercle ampli. El ritual havia començat.

Estaven combregant amb la Força, tots ells lliscant en un tràngol meditatiu com un. Les seves ments van anar a la deriva més i més profundament en el pou de poder contingut en cada individu, atraient la seva força i combinant-la a través d'un únic conducte. En Bane s'alçava al centre del cercle, encoratjant-los.

-Toqueu el Costat Fosc. El Costat Fosc és Un. Indivisible.

El cel de la nit ple de núvols foscos i un vent ferotge s'arremolinava sobre l'altiplà, destrossant les capes i caputxes dels Sith. L'aire s'agitava amb el tro i cruixia una tempesta elèctrica creixent. Raigs de llampecs blanc-i-blaus s'arquejaven per l'aire, i la temperatura de cop i volta va caure.

-Entregueu-vos al Costat Fosc. Deixeu que us envolti. Us atrapi. Us devori.

La Germanor va lliscar encara més profundament en el trànsit col·lectiu, tot just si més no al corrent de la tempesta que rabiava ara sobre els seus éssers físics. En Bane romania en l'ull de la tempesta, atraient els raigs dels llampecs cap a si mateix. Sentia el seu arravatament de força mentre canalitzava i concentrava el Costat Fosc dels altres.

Així és com hauria de ser! Tot el poder de la Germandat en un cos! L'única manera de deslligar tot el potencial del Costat Fosc!

-Us sentiu invencibles? Invulnerables? Immortals?

Va haver de cridar perquè se li escoltés per sobre del vent udolant i els trons. Una xarxa de llamps va sortir en espiral des del seu cos, connectant-se amb cada un dels altres Sith. Ell va tremolar, llavors de cop i volta es va quedar tens, amb els braços estesos als seus costats. Lentament, el seu cos rígid començà a elevar-se en l'aire.

-Podeu sentir-ho? -va cridar ell, sentint com el poder cru de la Força que rugia a través d'ell pogués estripar la seva mateixa carn-. Esteu preparats per matar un món?

* * *

Hi havia molt poc en la galàxia que pogués espantar un home com al General Hoth. Tot i així mentre s'asseia mirant als últims informes de situació dels seus exploradors va sentir els primers esclats de por real corcant-li la base del crani.

La bretxa entre ell i en Farfalla havia estat esmenada, però ara no hi havia manera de portar els reforços a baix cap a la superfície de Ruusan. Petites naus missatgers amb una tripulació d'un o dos havien estat capaços de colar-se pel bloqueig Sith sense ser detectades, encara que en ocasions fins i tot aquests navilis havien estat albirats i destruïts. Qualsevol cosa més gran mai ho aconseguiria.

Però la seva por era més que el resultat de la seva frustració de tenir l'ajuda tan a prop i tot i així tan impossiblement lluny. Hi havia alguna cosa sinistre en l'aire. Una cosa malvada

De sobte una imatge va arribar sense previ avís a la seva ment: una premonició de mort i destrucció. Va saltar sobre els seus peus i va córrer de la seva tenda. Encara que estava enmig de la nit, només va estar mig sorprès de veure que la majoria de la resta del campament estaven desperts i rondant. Ho havien sentit, també. Una cosa anava a per ells. Venia ràpidament.

Estaven mirant-lo pel lideratge, esperant que prengués el comandament. Ell ho va fer amb una única ordre, cridant-la.

-Correu!

La tempesta va rodar des de l'altiplà i retrunyir pel bosc. Centenars de bifurcacions de llampecs incandescents es van disparar des del cel, i el bosc va entrar en erupció. Els arbres van esclatar en flames, el foc corrent per les branques i dispersant-se en totes direccions. La mala herba cremant, fumejant i encesa; i un mur de foc escombrant la superfície del planeta.

L'infern consumia tot al seu camí.

* * *

Calor i foc. No hi havia res més en el món d'en Bane. Era com si s'hagués convertit en la pròpia tempesta: podia veure el món davant seu, sent empassat en vermell i foc i reduït en segons en cendres i brases per la fúria desencadenada del Costat Fosc.

Era gloriós. I llavors de cop i volta se'n va anar.

Hi va haver un cop clavant-se en el seu cos que queia d'on havia estat flotant a cinc metres del terra. Durant diversos segons va estar completament desorientat, incapaç d'imaginar què havia passat. Llavors ho va entendre: la connexió s'havia trencat.

Es va alçar lentament sobre els seus peus, insegur del seu equilibri. Tot al seu voltant eren les formes dels Sith, ja no agenollats en meditació sinó col·lapsats o rodant per terra, les seves ments rebobinant del sobtat fi del ritual d'unió. Un a un també van recuperar el seu posat i es van alçar, la majoria veient-se tan confusos com ho havia estat en Bane només uns segons abans.

Llavors es va adonar d'en Lord Kaan dret a un costat, al costat dels aviadors.

-Què ha passat? -va exigir en Bane enfadat-. Per què ho has detingut?

-El teu pla va funcionar -va respondre en Kaan bruscament-. El bosc està destruït, els Jedi han fugit a terreny obert. Estan exposats, vulnerables. Ara anirem a acabar amb ells.

En Kaan havia trencat la connexió, i d'alguna manera havia aconseguit arrossegar els altres cap a fora al costat d'ell, com si tingués alguna adherència sobre les seves ments. Potser la té, va pensar en Bane. Més proves que tots havien de ser destruïts si els Sith anaven a ser netejats.

Mentre els altres recuperaven els seus sentits, en Kaan estava cridant ordres i plans de batalla.

-El foc ha fet sortir als Jedi a la clariana. Podrem massacrar-los des del cel. De pressa!

Ells van saltar a la seva ordre, corrent cap als seus vehicles en espera i prenent el cel amb crits de batalla i crits de triomf.

-Vinga, Bane -va dir la Githany, corrent al costat de ell-. Unim-nos a ells!

Ell va agafar el seu braç, estirant-la en curt.

-Kaan encara està tractant de guanyar aquesta guerra a través blàsters i exèrcits -va dir ell-. Aquest no és el camí del Costat Fosc.

-És més divertit així -va dir ella, l'excitació òbvia en la seva veu. Ella es va sacsejar per alliberar-se de la seva adherència.

Mentre la va observar córrer per unir-se als altres es va adonar que havia estat corrompuda pels ensenyaments d'en Qordis i l'Acadèmia de Korriban. Malgrat la seva promesa de seguir-lo, no podia veure més enllà de la Germandat i les seves limitacions. Estava corrupta, poc apta per a ser la seva aprenent. Ella hauria de morir amb tots els altres.

Hi va haver la més lleu ombra de penediment mentre prenia la decisió, però el penediment era buit: l'eco d'un sentiment, els últims vestigis d'una emoció. Ell el va rebutjar ràpidament, sabent que només li faria feble.

-Ens espantes, Bane -va dir una veu des del darrere. Es va girar per veure a Kopecz estudiant-lo amb cura.

-Quan estàvem concentrant la Força a través teu, se sentia com si tinguessis les teves dents en les nostres goles -va continuar el twi'lek-. Com si estiguessis tractant de deixar-nos secs.

-El poder del Costat Fosc és més fort si es concentra en un recipient -Va contestar en Bane-. No dispers entre diversos. Ho vaig fer pel bé del Costat Fosc.

En Kopecz va capcinejar i va pujar al seu aviador.

-Bé, sabem que no ho estaves fent per nosaltres.

En Bane va observar-lo enlairar-se. Llavors va enfilar sobre el seu propi aviador, però en lloc de seguir a Kaan a la batalla va traçar un rumb de tornada al campament Sith. La primera fase del seu pla per destruir la Germandat estava completa.

Quan va arribar de tornada al campament vint minuts més tard, no va estar sorprès de trobar-lo completament desert. Tots els Lords Foscos havien estat a l'altiplà per al ritual, i havien volat rere els passos d'en Kaan per afrontar als sobtadament vulnerables Jedi. Els soldats, servents, i seguidors que constituïen el gruix de l'exèrcit Sith havien estat deixats enrere originalment al campament, però des de llavors havien rebut ordres per comunicador d'en Kaan i els altres perquè s'unissin a ells en el camp de batalla.

En Bane va portar a aterrar el seu aviador al cor del campament, just al costat de la tenda d'en Lord Kaan. Va apagar el motor i es va sorprendre d'escoltar el brunzit distant d'un altre aviador aproximant-se. Mirà amunt, curiós. Quan es va balancejar cap avall, va reconèixer el conductor.

El vehicle es dirigia a baix cap a ell en una línia recta. Bane va deixar que la seva mà caigués al seu sabre làser, preparat per desenganxar-lo en el moment. La Força li inundava, preparat per alçar un escut protector si els blàsters acoblats al capdavant de l'aviador obrien foc.

Però l'aviador no va atacar. En el seu lloc es va balancejar un parell de metres sobre el seu cap, va baixar de forma abrupta, llavors va arribar a aterrar al costat del seu.

-No tens necessitat de la teva arma -va dir en Qordis mentre desmuntava-. He vingut amb una oferta.

Adonant-se que no hi havia cap amenaça immediata, en Bane va deixar que la seva mà caigués al seu lateral.

-Una oferta? Què podries tenir per oferir-me a mi?

-La meva lleialtat -va dir en Qordis, caient sobre un genoll.

En Bane va mirar avall cap a ell, la seva expressió una barreja d'horror, entreteniment, i menyspreu.

-Per què em donaries la teva lleialtat? -va preguntar ell-. I per què hauria jo tan sols de voler-la?

En Qordis es va alçar lentament sobre els seus peus, un somriure astut en els seus llavis.

-No sóc cec, Lord Bane. Et veig parlar amb la Githany. Veig com estàs minant a Kaan. Conec el veritable motiu pel qual has vingut a Ruusan.

Perplex, en Bane es va preguntar si era possible que en Qordis -el fundador de l'Acadèmia de Korriban, el més ardent partidari de tot el que estava malament amb els Sith- finalment hagués vist la veritat.

-Què estàs proposant exactament? -va preguntar ell a través de les seves dents premudes.

-Sé què li va passar a Kas'im. Es va posar de costat amb Kaan en contra teva. Va pagar per aquesta decisió amb la seva vida. Jo no sóc tan imbècil. Sé que ets aquí per apoderar-te de la Germandat -va declarar ell-. Crec que tindràs èxit. I vull ajudar-te.

-Tu vols ajudar-me a prendre la Germandat? -va riure en Bane; en Qordis estava tan cec i desorientat com la resta d'ells-. Substituir un líder amb un altre, i tu i la resta de la Germandat continuar endavant com abans? Aquest és el teu pla brillant?

-Puc demostrar ser-te de gran utilitat, Lord Bane. -Va insistir en Qordis-. Molts de la Germandat són antics estudiants de la meva Acadèmia. Encara em busquen per saviesa i guia.

-I aquí resideix el problema.

En Bane el va colpejar amb el Costat Fosc, agafant a Qordis en una immobilitzadora adherència, aclaparadora. El seu oponent va tractar de defensar-se, alçant un camp per reflectir l'assalt que arribava, però l'atac d'en Bane va esquinçar la insignificant defensa, escombrant-la com si ni tan sols hagués estat aquí.

Hi va haver un crit de dolor estrangulat d'en Qordis mentre la Força s'estrenyia al seu voltant i l'elevava del sòl.

-La teva saviesa ha destruït el nostre Orde -va explicar en Bane com si res, observant com Qordis lluitava indefens sobre ell-. Has contaminat les ments dels teus seguidors; tu i en Kaan els heu portat pel camí de la ruïna.

-Jo... Jo no ho entenc -va panteixar en Qordis, tot just capaç de parlar mentre l'alè era extret inexorablement dels seus pulmons.

-Aquest ha estat sempre el problema -va respondre en Bane-. La Germandat ha de ser purgada. Els Sith han de ser destruïts i reconstruïts. Tu, Kaan, i tots els altres han de ser escombrats de la faç de la galàxia. És per això pel que he tornat.

Un inici d'horror es va escampar pels trets llargs, demacrats d'en Qordis.

-Si us plau -grallà ell-, així... no. Allibera'm. Deixa'm... desenfundar el meu sabre làser. Deixa que lluitem... com a Sith.

En Bane va inclinar el seu cap cap a un costat.

-Segur que saps que podria matar-te igual de fàcilment amb el meu sabre làser com podria fer-ho amb la Força.

-Ho... Ho sé. -La pell d'en Qordis s'estava tornant vermella, i el seu cos tremolava mentre s'acumulava la pressió. Cada paraula que parlava li suposava un gran esforç, tot i així, d'alguna manera, l'home moribund va trobar les forces per fer la seva última pregària-. Més... honor... a... mort... per... combat.

En Bane va arronsar les espatlles indiferent.

-L'honor és per als vius. Mort és mort.

Una empenta final amb la seva ment va prémer el cargol invisible. En Qordis va deixar sortir un últim crit, però sense aire als pulmons va sortir només com un panteix sotragant que es va perdre sota el colp i cruiximent dels seus ossos.

Si en Bane encara hagués estat capaç de tals emocions podria haver sentit pena realment per l'home. Com era, simplement va deixar caure el cos a terra i llavors va rondar cap a l'interior de la tenda d'en Kaan i l'equip de comunicacions de l'interior. Era hora d'iniciar la segona fase del seu pla.

* * *

A la plataforma del Foscant, gran nau insígnia de la flota Sith, la comandant en funcions, Almirall Adrianna Nyras, va respondre a la freqüència de contacte que arribava del comunicador privat del seu canell.

-Aquí l'Almirall Nyras -va dir en ell-. Espero les seves ordres, Lord Kaan.

-Lord Kaan no és aquí -va respondre una veu poc familiar-. Aquí Lord Bane.

Ella va vacil·lar només un segon abans de respondre. En Kaan rarament deixava a ningú més utilitzar el seu transmissor personal, però en ocasions passava. I amb l'encriptació de seguretat en l'equip, era virtualment impossible que ningú més potinegés la freqüència. El missatge havia d'estar venint del campament Sith, el que significava que realment estava parlant a un dels Lords Foscos.

-Perdoni'm, Lord Bane -es va disculpar ella-. Quines són les seves ordres?

-Informe d'estat.

-Sense canvis -va respondre ella, la seva veu aguda amb precisió militar i eficiència-. El bloqueig està intacte. La flota Jedi encara plana just més enllà del nostre abast.

-Enfrontin-los.

-Perdó? -va preguntar ella, tan sorpresa que momentàniament va oblidar amb qui estava parlant.

-Ja m'ha escoltat, Almirall -va deixar anar la veu a l'altre extrem-. Endavant, cap a la flota Jedi.

L'ordre no tenia sentit. L'última vegada que en Kaan li havia parlat, li havia ordenat mantenir la seva posició sigui com sigui. Mentre mantinguessin la seva posició en òrbita, el seu bloqueig seria virtualment impenetrable. Si trencaven la formació i atacaven a la flota Jedi, però, no serien capaços d'evitar que les naus de lliurament fessin aterrar reforços a la superfície.

Tot i així, se li havien donat ordres estranyes abans durant el seu servei amb els Sith. Hi havia rumors que en Kaan tenia algun tipus de poder místic, alguna forma d'influir en el resultat d'una batalla a través del poder de la Força que podia fer que les estratègies tradicionals fossin abandonades. I si un Lord Fosc li estava donant una ordre directa, utilitzant l'equip de comunicacions personal a la tenda d'en Lord Kaan, ella no anava a córrer el risc de negar-se a obeir.

-Com vostè ordeni, Lord Bane -va respondre ella-. Ens enfrontarem als Jedi.

* * *

El foc va portar al General Hoth i al seu exèrcit als confins des del refugi del bosc. Deixant la majoria dels seus subministraments i equip enrere, les seves tropes van córrer a través dels arbres, un boig enrenou per escapar de la calor i les flames abrusadores. Aquells que ensopegaven o queien eren instantàniament engolits per la conflagració. D'alguna manera la majoria aconseguien mantenir-se per davant dels focs mortals, finalment irrompent fora dels boscos i en les planes rocoses on tantes batalles s'havien lluitat ja.

Els Sith eren allà esperant-los.

La primera onada dels seguidors d'en Hoth a sortir del bosc van ser arrasats pel foc de blàster. Aquells just per darrere, van ser capaços de treure els seus sabres làser i reflectir molts dels raigs mortals mentre corrien cap a les planes de fora, només per ser engolits per les multituds de soldats Sith corrent cap endavant per enfrontar-s'hi.

Encara superats en nombre, els Jedi van aguantar portant cap enrere les files dels Sith, trencant les seves línies i llançant-los al caos i a la disgregació. Però Hoth sabia que el parany real encara havia de saltar.

Abatent a qualsevol enemic prou imbècil com per acostar-se a l'abast del seu sabre làser, el general podia percebre que aquests no eren Sith autèntics. Els Lords Foscos no estaven entre ells: aquestes eren les hordes sense rostre, res més que una distracció.

On són? Què està tramant en Kaan?

La resposta va arribar un instant més tard quan un batalló d'aviadors es va balancejar sobre l'horitzó, deslligant una barrera mortal sobre el camp de batalla. Guiades pel poder del Costat Fosc, les armes pesades eren mortals en la seva precisió, delmant les tropes d'en Hoth i canviant el curs de la batalla de tornada a favor dels Sith.

Hoth s'havia enfrontat a les probabilitats impossibles i havia triomfat. Tot i així, sabia que aquesta batalla estava destinada a ser l'última.

Però faré una última resistència mereixedora d'històries i cançons, va pensar desafiant, malgrat que no quedi ningú per cantar-les.

El món es va dissoldre en la boira paralitzant de la guerra. Els crits i els sons de batalla es van convertir en un rugit esmorteït, indistingible. La terra i la pedra convertits en esprai pels raigs blàster explotant al sòl queia a cap avall des de dalt, barrejant-se amb la suor i la sang, tant d'amics com enemics. Balancejà cada cop com si pogués ser el seu últim, sabent que abans o després un dels aviadors se centraria en ell i es llançaria en picat per acabar amb ell.

L'aviador d'en Lord Kaan es va obrir pas cap enrere i endavant sobre els soldats arremolinant-se al camp de batalla de sota, elevant-se sobre el caos com un lúgubre ocell de presa. Des del seu punt d'avantatge era clar que la batalla era seva. Tot i així, encara que estaven mal equipats, superats en nombre, i sense armes, els Jedi van lluitar valentament fins l'amarg final. No hi va haver ombra de retirada, no hi va haver trencament de les seves files. No va poder evitar admirar aquell coratge i devoció a una causa fins i tot a la cara d'una mort segura. Si les seves pròpies tropes haguessin estat tan ferms en la seva lleialtat i propòsit, hauria guanyat aquesta guerra fa molt de temps. No era que no tinguessin disciplina: els exèrcits Sith estaven tan ben entrenats com aquells dels Jedi o la República. Simplement no tenien convicció.

Massa sovint la seva moral havia estat mantinguda junta només per l'única força de voluntat d'en Kaan, la seva meditació de batalla enfortint la seva resolució quan fos que la situació semblava funesta o desesperada. Però la seva meditació de batalla només podia fer això. Contra un exèrcit sencer de Jedi a la guàrdia contra els poders de la Força dels Sith, podia fer poc més que instigar una vaga sensació d'intranquil·litat. Un petit avantatge, però una fàcilment superable. Aquí a la superfície d'aquest món miserable, la Germandat de la Foscor i els seus esbirros havien estat forçats a lluitar amb els seus propis mèrits, sense la seva intervenció. I massa vegades s'havien quedat curts.

Hi havia hagut ocasions en què s'havia qüestionat l'habilitat dels seus seguidors per tenir èxit pel seu compte. Hi havia instants en què es preguntava si les tropes Sith s'havien tornat massa confiades a l'enorme avantatge de la seva meditació de batalla que s'havien oblidat de com lluitar eficientment sense. Però ara, per fi, la victòria definitiva havia estat assolida. Els Jedi estaven fent una última resistència, desesperada -de gloriós contemplar -encara que el resultat fos inevitable. Només hi havia una cosa a fer per Lord Kaan abans que la batalla acabés.

Va continuar zigzaguejant cap enrere i endavant, disparant esporàdicament a l'enemic de sota mentre buscava a la seva veritable presa. Llavors al final el va veure: el General Hoth, dempeus en el mateix centre de la refrega, envoltat d'un baluard de valents aliats i un mar implacable d'enemics Sith que trencaven contra ells una vegada i altra i una altra.

Enfocant les armes del seu aviador en el seu objectiu es va llançar cap allà, intentant prendre la vida del seu rival en un metrallament espectacular. Però un simple segon abans que disparés, una enorme explosió va colpejar al seu aviador, fent que virés a l'esquerra. Els seus trets van cavar un profund solc a terra a diversos metres a l'esquerra del general, deixant-li miraculosament sense danyar.

En Hoth va continuar lluitant com si ni tan sols s'hagués adonat, però en Kaan va portar el seu vehicle al voltant de forma aguda per veure què havia passat. Abans que completés el gir, una altra explosió va sacsejar el cel al costat d'ell, i va veure un dels altres aviadors escorant-se fora de control i xocant contra el terra.

Mirà amunt, adonant-se que estaven sota atac des de dalt. Un parell d'enormes canoneres estaven descendint a la batalla, les seves bateries fent explotar els aviadors Sith del cel un a un. A la part inferior de cada nau, els colors del Mestre Jedi Valenthyne Farfalla eren clarament visibles.

Impossible! Va maleir en Kaan en silenci. No hi ha manera que hagin trencat a través del bloqueig! No amb naus com aquestes! Tot i així d'alguna manera ho havien fet.

Una altra sèrie d'explosions va fer caure tres aviadors petits més, i en Kaan es va adonar que era el seu exèrcit el qual estava sent superat ara. Els aviadors eren més ràpids i més maniobrables que els canoners Jedi, però els seus blàsters no farien si més no una mossa en els cascs més fortament armats dels navilis més grans.

Per un breu segon va pensar que seria capaç de reunir als altres Lords Foscos. Si concentraven els seus atacs, serien capaços de fer caure les canoneres, encara que les seves pròpies pèrdues haurien estat fortes. Però va rebutjar aquesta idea tan ràpidament com havia arribat.

No era l'únic que s'havia adonat de l'arribada de reforços Jedi. Enfrontant-se a les probabilitats aclaparadores, els Lords Sith sota el seu comandament havien reaccionat de l'única manera que entenien: auto-conservació a través de la fugida. Gairebé la majoria dels altres aviadors havien trencat els seus metrallaments i estaven executant maniobres evasives, intentant només escapar amb vida del camp de batalla. I amb els seus Lords i Mestres fugint de l'enfrontament, les hordes de soldats Sith en terra ràpidament els seguirien. La victòria imminent anava a convertir-se en una derrota desastrosa.

Maleint vils blasfèmies contra els Jedi i contra la seva pròpia gent, Lord Kaan sabia que només quedava una opció. Zigzaguejant i llançant-se per evitar un parell de rajos que pretenien fer-li esclatar des del cel, es va unir a la retirada.

Següent