Camí de destrucció (XVI)

Anterior

16

Amunt, dalt del temple de Korriban, sota la llum de la lluna vermell sang, dues figures romanien parades en una silueta: una humana, un twi'lek. Un vent fred escombrava per la teulada, però tot i així tots dos combatents s'havien tret les seves túniques per lluitar a pit descobert, i cap tremolava del fred. Podrien haver estat estàtues, tranquil·les i dures com la pedra, si no fos per la calor ardent en els seus ulls.

Sense advertència les figures es van abalançar, movent-se tan veloçment que podria haver estat impossible per a un observador dir quin actuava i quin reaccionava. Es van trobar amb un sorollós cop de les seves salvatges espases.

Fins i tot mentre desesperadament lluitaven per mantenir el terreny, en Bane estava estudiant a Kas'im amb cura. Ell estava precisament alerta de cada finta i cop, analitzant i memoritzant cada bloqueig, esquivada, i contraatac. El Mestre d'espases havia dit que invertiria millor el seu temps centrant-se en millorar la seva pròpia tècnica, però en Bane estava determinat a negar l'avantatge d'en Sirak absorbint tot el que pogués de l'estil de lluita de doble fulla del twi'lek.

L'intercanvi va durar durant un minut, sense que cessés o s'apaivagués l'acció, fins que Bane va rodar per reagrupar-se. Hi havia percebut els seus atacs lliscant en un patró inconscient, i predictiblement era mort contra un oponent tan hàbil com Kas'im. Hi havia caigut en aquest parany un cop la setmana anterior. No anava a cometre l'error dues vegades.

Els dos combatents es van enfrontar de nou, immòbils excepte pels seus ulls, que parpellejaven i es llançaven a la recerca d'algun senyal que poguessin utilitzar per guanyar algun lleuger avantatge.

Durant el mes passat les seves sessions d'entrenament s'havien tornat menys freqüents però molt més intenses. Part d'en Bane creia que en Kas'im realment trobava valuoses les lluites contra ell: el mestre d'Espases s'havia avorrit de creuar espases amb aprenents i estudiants tan per sota del seu propi nivell.

Per descomptat, Bane encara havia de donar-li un cop contundent al seu Mestre. Però cada vegada que lluitaven se sentia com si s'estigués acostant més i més a una victòria. La forma d'en Kas'im i la seva tècnica eren perfectes, però en Bane estava al corrent que el més lleuger error era tota l'obertura que necessitava.

Tots dos lluitadors estaven respirant amb força: la sessió s'havia allargat molt més que qualsevol anterior. Les seves batalles normalment acabaven quan el twi'lek li donava un bon cop, deshabilitant una de les extremitats del seu estudiant amb l'ardent verí pelko. Aquesta nit, però, Kas'im encara havia de donar aquest cop.

Kas'im carregà cap endavant, i el soroll i xoc de les seves armes va sonar per tot el sostre en un agut ritme staccato. Estaven mà a mà, donant-se cops l'un a l'altre, sense cedir terreny o caserna. Finalment en Bane va ser forçat a desunir-se, trencant la melé abans que l'habilitat superior del Mestre d'espases trenqués les seves defenses.

Aquesta vegada va ser Bane qui va iniciar la càrrega. De nou els seus sabres d'entrenament van caure per baix, i una vegada més van trencar apartant-se amb tots dos combatents il·lesos. Aquest cop, però, el resultat de la batalla ja no estava en dubte.

En Bane va enfonsar el seu cap i va baixar la seva espasa en una admissió de la derrota. L'última passada que va fer va retenir a Kas'im, però amb cada balanceig del seu sabre s'havia tornat una microsegon més lent. La fatiga s'estava assentant en ell. Fins i tot la Força no podia mantenir als seus músculs en forma per sempre, i el duel aparentment sense fi finalment s'havia cobrat un alt preu. El Mestre d'espases, d'altra banda, gairebé no havia perdut res de la seva velocitat i agudesa.

Bane dubtava que pogués aconseguir fer la següent passada, i fins i tot si ho feia, la de després d'aquesta li donaria una derrota precisa. Era inevitable, així que no tenia sentit pressionar fins al punt que realment patís el mal de ser colpejat.

En Kas'im va semblar momentàniament sorprès davant la concessió, llavors va assentir en acceptació de la victòria.

-Vas ser llest en reconèixer que la batalla havia acabat, però esperava que lluitessis fins al final. Hi ha poc honor a rendir-se.

-L'honor és un premi de consolació -va respondre en Bane, recitant un passatge d'un dels volums que havia llegit recentment en els arxius-. La glòria no els és d'utilitat als morts.

Després de ponderar les seves paraules durant un moment, el Mestre d'espases va assentir.

-Ben dit, el meu jove aprenent.

En Bane no estava sorprès que Kas'im no reconegués la frase. Les paraules havien estat escrites per Darth Revan feia prop de tres mil·lennis. Els Mestres eren tan negligents com els estudiants quan es tractava d'estudiar les escriptures antigues. Semblava que l'Acadèmia li havia donat l'esquena als campions passats del Costat Fosc.

És cert, Revan finalment va tornar amb els Jedi i la llum després d'haver estat traït per Darth Malak. Tot i així, Revan i Malak havien estat a un pèl d'escombrar la República. Era estúpid descartar tot el que havien aconseguit, i fins i tot més estúpid ignorar les lliçons que podia aprendre d'ells. Tot i així, Qordis i els altres Mestres tossudament rebutjaven desaprofitar qualsevol temps estudiant la història de l'Orde Sith. Afortunadament per a Bane, era un tret que passaven als seus estudiants.

Això li havia donat un innegable avantatge sobre els altres aprenents. Si de cas, li havia mostrat el veritable potencial del Costat Fosc. Els arxius estaven plens d'informes d'increïbles gestes de poder: ciutats fetes un malbaratament, mons abatuts, sistemes estel·lars sencers sent engolits quan un Lord Fosc feia que el sol es convertís en nova. Algun d'aquests relats eren probablement exageracions, mites que s'havien creat cada vegada que s'explicaven abans que fossin posats en pergamins. Tot i així, tenien les seves arrels en la veritat, i aquesta veritat li inspirava a pressionar encara més i més ràpid del que d'una altra manera s'hauria atrevit.

Pensar en Revan i els Lords Sith del passat li va portar a la ment una altra pregunta que li havia estat pertorbant durant algun temps.

-Mestre, per què els Sith ja no fan servir el títol de Darth?

-Va ser la decisió de Lord Kaan -li va dir el twi'lek mentre s'eixugava amb una tovallola-. La tradició del Darth és una relíquia del passat. Representa el que els Sith van ser una vegada, no el que som ara.

En Bane va capcinejar, insatisfet amb la resposta.

-Hi ha d'haver més que això -va dir ell, encorbant-se per recuperar la túnica que s'havia tret a l'inici del seu duel-. Lord Kaan no es lliuraria de les tradicions antigues sense una justificació.

-Veig que no estaràs satisfet amb la resposta fàcil -va dir en Kas'im amb un sospir, tirant de la seva pròpia túnica-. Molt bé. Per entendre per què el títol ja no s'utilitza, has d'entendre el que realment representa. El títol de Darth era més que només un símbol de poder; era una reclamació de supremacia. S'utilitzava per aquells Lords Foscos que buscaven forçar la seva voluntat sobre els altres mestres. Era un desafiament... un advertiment a inclinar-se o ser destruïts.

En Bane ja ho sabia pels seus estudis, però no pensava que fos savi interrompre'l. En el seu lloc va creuar les seves cames i es va ajupir en una posició asseguda, mirant amunt cap al seu Mestre i simplement escoltant.

-Per descomptat, pocs dels Lords Foscos se sotmetrien mai a la voluntat d'un altre per molt temps -va continuar en Kas'im-. Quan un del nostre Orde prenia el títol de Darth, l'engany i la traïció sempre estaven prou a prop per arrabassar-li. No podia haver pau per un Mestre que s'atrevís a utilitzar el nom de Darth.

-La pau és una mentida -va contestar en Bane-. Només hi ha passió.

En Kas'im alçà una cella en exasperació.

-Pau va ser una mala elecció de paraules. El que vaig voler dir era estabilitat. Els mestres que escollien el títol de Darth passaven tant de temps protegint-se dels seus suposats aliats com ho feien lluitant contra els Jedi. Kaan volia posar fi a aquest malbaratament.

Des d'on estava assegut, a Bane li semblava com si el Mestre d'espases estigués tractant de convèncer-se a si mateix tant com al seu estudiant.

-Kaan vol que centrem tots els nostres recursos al nostre veritable enemic en lloc dels uns contra els altres -va afirmar en Kas'im-. És per això que tots som iguals en la Germanor de la Foscor.

-La igualtat és un mite per protegir els febles -va argumentar en Bane-. Alguns de nosaltres són poderosos en la Força, altres no ho són. Només un imbècil creu en una altra cosa.

-Hi ha altres motius pels quals el títol de Darth va ser abandonat -va insistir en Kas'im amb només una ombra de frustració-. Atreia l'atenció dels Jedi, per exemple. Revelava els nostres líders a l'enemic; els hi donava objectius fàcils d'eliminar.

En Bane encara no estava convençut. Els Jedi sabien qui eren els veritables líders dels Sith; ja es diguessin a si mateixos Darth o Lord o Mestre no feia cap diferència. Però podia dir que el twi'lek estava incòmode amb la discussió, i sabia que era millor deixar el tema.

-Perdoni'm, Lord Kas'im -va dir ell, inclinant el seu cap-. No pretenia ofendre. Només buscava la seva saviesa perquè m'expliqués allò que jo no podia entendre per mi mateix.

En Kas'im va mirar avall cap a ell amb la mateixa expressió que havia utilitzat quan Bane havia acabat abruptament el seu duel un parell de minuts abans. Finalment, va preguntar,

-Llavors ara veus la saviesa després de la decisió de Lord Kaan d'acabar amb la tradició?

-És clar -va mentir en Bane-. Està actuant pel bé de tots nosaltres. -Mentre es va alçar sobre els seus peus va pensar, en Kaan està actuant com un dels Jedi. Preocupant-se pel bé més gran. Buscant portar harmonia i cooperació al nostre Orde. El Costat Fosc es marceix i mor sota aquestes condicions!

En Kas'im el mirà com si volgués dir quelcom més. Al final, però, ho va deixar anar.

-És suficient per avui -va dir ell. En la distància el cel s'havia tornat del lleu gris de la primera llum; l'alba seria a tan sols una hora-. Els altres estudiants arribaran aviat per al seu entrenament.

En Bane es va inclinar una vegada més abans de marxar. Mentre s'obria pas baixant els graons del temple es va adonar que en Kas'im, malgrat tota la seva habilitat amb el sabre làser, no podia ensenyar-li el que realment necessitava saber. El twi'lek li havia donat l'esquena al passat; havia abandonat les arrels individualistes dels Sith a favor de la Germandat de Kaan.

Els misteris del veritable potencial del Costat Fosc estaven més enllà del seu abast, i probablement més enllà de l'abast de qualsevol Mestre en l'Acadèmia.

La Githany podia percebre que alguna cosa pertorbava a Bane. Tot just estava prestant atenció mentre ella compartia el que havia après dels Mestres Sith en les seves lliçons més recents.

Ella no sabia què li estava molestant. En realitat, no li importava. A no ser que interferís amb els seus propis plans.

-Tens alguna cosa en ment, Bane -va xiuxiuejar ella.

Perdut en els seus pensaments, es va prendre un moment per reaccionar.

-Ho... Ho sento, Githany.

-Què passa? -va pressionar ella, tractant de sonar genuïnament preocupada- En què estàs pensant?

Ell no va respondre al principi; semblava estar sospesant les seves paraules amb cura abans de parlar.

-Creus en el poder del Costat Fosc? -va preguntar ell.

-Per descomptat.

-I és el que imaginaves? L'Acadèmia compleix amb les teves expectatives?

-Poques coses ho fan -va contestar ella amb una ombra d'un somriure-. Però he après molt d'en Qordis i els altres des que vaig arribar aquí. Coses que els Jedi mai m'haurien pogut ensenyar.

En Bane va fer un esbufec ​​burleta.

-La majoria del que jo he après ha vingut d'aquests llibres. -Ell va moure un cop de mà cap a les prestatgeries.

Ella no estava segura que dir després, així que no va dir res.

-Una vegada em vas dir que els mestres no ho sabien tot -va continuar en Bane-. Volies dir els Mestres Jedi en aquest moment, però començo a creure que s'aplica als Sith, també.

-Es van equivocar en donar-te l'esquena -va dir ella, veient l'oportunitat que havia estat esperant de feia molt-. Però has de posar la teva culpa on pertany. Tots dos sabem qui és el responsable de fer-te això.

-Sirak -va dir ell, escopint el nom com si fos verí.

-Ha de pagar pel que et va fer, Bane. Hem esperat prou. És l'hora.

-L'hora de què?

La Githany va permetre una ombra de tremolor en la seva veu.

-Demà al matí vaig a desafiar-lo en l'anell de duels.

-Què? -En Bane capcinejà-. No siguis estúpida, Githany! Et destruirà!

Perfecte, va pensar ella.

-No tinc elecció, Bane -va dir ella amb gravetat-. Ja t'he dit que no crec en la llegenda del Sith'ari. En Sirak pot ser que sigui el millor estudiant de l'escola, però no és invencible.

-Potser no sigui el Sith'ari, però tot i així és massa fort per a tu. No pots enfrontar en l'anell de duels, Githany. Li he estudiat; sé com de bo que és. No pots derrotar-li.

Ella va deixar que les seves paraules pengessin en l'aire molt de temps abans de deixar caure el seu cap en derrota.

-Quina altra elecció hi ha? Hem de destruir-lo, i l'única forma és enfrontar-nos en l'anell de duels.

En Bane no va contestar immediatament; ella sabia que estava meditant una altra solució. Tots dos sabien que només hi havia un únic curs d'acció, una resposta a la qual ell arribaria inevitablement. Haurien de matar Sirak fora de l'anell. Assassinar-lo. Era una violació òbvia de les normes de l'Acadèmia, i les conseqüències serien severes si els agafaven.

És pel que havia de ser en Bane qui arribés a la idea. Un cop que estigués allà fora, la Githany tenia la confiança que podria manejar-ho per saldar el deute real per si mateix. Era el pla perfecte: lliurar-se d'en Sirak i fer que Bane assumís tot el risc.

Més tard podria «accidentalment» avisar els mestres sobre la involucració d'en Bane... si necessitava fer-ho. No estava tan segura sobre aquesta part del pla, tot i així. Ella no estava convençuda de voler-lo trair. Però no li importava manipular-lo.

Ell va treure un llarg alè, recomponent-se per parlar. Ella es va preparar per donar-li una molt convincent -i molt forçada- exclamació de sorpresa.

-Tu no pots enfrontar-t'hi en l'anell, però jo sí que puc -va dir ell.

-Què? -la sorpresa de la Githany era completament genuïna-. Gairebé et derrota fins a la mort l'última vegada! Et matarà amb seguretat aquest cop!

-Aquesta vegada pretenc guanyar.

La forma en què va parlar va fer que la Githany s'adonés que estava passant alguna cosa per alt.

-Què està passant, Bane? -va exigir ella.

Ell va vacil·lar un moment abans d'admetre-ho.

-He estat entrenant amb Lord Kas'im en secret.

Això tenia sentit, va veure ella. De fet, ho hauria d'haver imaginat pel seu compte. Potser ho hauries fet, si no l'haguessis deixat arribar fins a tu, es va reprendre a si mateixa. Sabies que estaves començant a tenir sentiments per ell; li vas deixar ennuvolar el teu judici.

En veu alta ella va dir,

-No m'agrada que em prenguin per imbècil, Bane.

-Ni a mi -va dir ell-. No sóc estúpid, Githany. Sé el que volies de mi. Sé què esperaves que digués. Tindré la meva venjança amb Sirak. Però prendré el meu propi camí.

Sense adonar-se'n havia començat a mossegar-se el llavi inferior.

-Quan?

-Demà al matí. Just com vas dir que faries.

-Però saps que no ho deia seriosament.

-I tu saps que jo si.

Espontàniament, el dit de la Githany començà a enrotllar-se en un rínxol del seu pèl. Ella va baixar el seu braç àgilment quan es va adonar del que estava fent.

En Bane va estendre una mà i va deixar que descansés suaument sobre la seva espatlla.

-No t'has de preocupar -li va assegurar ell-. Ningú sabrà que vas estar involucrada.

-No és això el que em preocupa -va murmurar ella.

Ell va inclinar el seu cap a un costat, estudiant-la de prop per veure si estava sent honesta amb ell. Molt, per la seva pròpia sorpresa, realment ho estava sent.

En Bane havia d'haver percebut la seva sinceritat, perquè es va inclinar de prop i la va besar suaument als llavis. Ell va retrocedir lentament, deixant que la seva mà es llisqués des de la seva espatlla. Sense dir una altra paraula, ell es va alçar dempeus i es va obrir pas cap a la porta que sortia dels arxius.

Ella el va veure anar-se'n en silenci, llavors en l'últim segon va cridar,

-Bona sort, Bane. Vés amb compte.

Ell es va aturar com si li haguessin donat amb un raig de blàster a la gola, amb el seu cos rígid.

-Ho faré -va contestar ell sense mirar enrere. I llavors se'n va anar.

Moments després la Githany va sentir cremar la seva cara. Distretament es va netejar una llàgrima caient-li per la galta, llavors va portar la seva mà cap amunt lentament, mirant incrèdula la humitat dispersa en el seu palmell.

Disgustada amb la seva pròpia debilitat, es va netejar la llàgrima en els plecs de la seva capa. Ella es va alçar de la cadira i va llançar enrere les seves espatlles, preparant la seva esquena i mantenint el seu cap alt i amb orgull.

I què si les coses no havien anat del tot d'acord al pla? Si en Bane matava a Sirak en l'anell, el seu rival encara estaria mort. I si en Bane fracassava, ella sempre podria trobar algú més per assassinar el zabrak. Tot funcionaria igual al final.

Però mentre marxava sense demora de l'habitació, part d'ella sabia que no era cert. No importava com resultés, les coses estaven anant molt diferents a qualsevol cosa que hagués imaginat.

* * *

El cel del matí era fosc amb núvols tempestuosos. Lluny en la distància dels trons podien escoltar-se retrunyir sobre les planes buides que separaven el temple de la Vall dels Lords Foscos.

En Bane no havia dormit aquella nit. Després de la seva confrontació amb la Githany, havia tornat a la seva habitació a meditar. Fins i tot això havia resultat ser difícil; la seva ment estava remoguda amb massa pensaments per centrar-se apropiadament.

Els records de l'espantosa derrota que havia sofert seguien pressionant, arrossegant el dubte i la por al fracàs darrere d'ells. Fins aquí havia aconseguit resistir els murmuris que amenaçaven la seva resolució, i es mantindria ferm amb el seu pla original.

Els aprenents s'estaven reunint, alguns llançant mirades amargues als núvols sobre els seus caps. El sostre del temple estava completament exposat als elements, però no importava com de mullats, freds, i miserables que es posessin els estudiants, sabien que els entrenaments i els desafiaments no es cancel·larien. Una mica de pluja no era res per a un Sith, era aficionat a dir Kas'im.

En Bane va trobar el seu lloc al mig de la multitud en preparació per als entrenaments en grup. Els aprenents al seu voltant van ignorar la seva presència estudiadament. Havia estat així des de la seva derrota davant Sirak: havia estat evitat; s'havia convertit en un anatema per als altres estudiants. Encara entrenava amb ells en totes les sessions de grup, era com si ell realment no existís. Era una ombra silenciosa aguaitant en els límits, exclòs en esperit si no en presència física real.

Va escanejar la multitud a la recerca de la Githany, però quan va captar la seva mirada, ella ràpidament la va apartar. Tot i això, va trobar la seva presència reafirmant. Creia que ella volia que tingués èxit, o almenys part d'ella ho feia. Creia que alguna cosa del que sentien l'un per l'altre era més que només part del joc al que tots dos havien estat jugant.

Mentre els entrenaments començaven, va aconseguir no mirar per sobre a Sirak. Havia estudiat al zabrak en un detall intens durant els passats mesos; qualsevol cosa de la que s'adonés ara només faria que s'ho pensés dues vegades. En el seu lloc es va centrar en la seva pròpia tècnica.

En el passat havia comès errors i fallades a propòsit en les seves rutines durant els entrenaments per mantenir el seu talent en augment ocult de qualsevol estudiant que per casualitat mirés en la seva direcció. Ara, però, el temps per al secretisme havia passat. Després dels desafiaments avui tothom sabria del que ell era capaç, o estaria mort i seria oblidat per sempre.

La pluja va començar a caure. Lentament al principi; gotes grosses, pesades, prou espaiades perquè pogués distingir el so de cadascuna aterrant. Però llavors els núvols es van obrir i la pluja va caure amb un ritme regular, martellejant. En Bane amb prou feines es va adonar. Hi havia escapat cap al seu interior, excavant en les profunditats per enfrontar la seva por. Mentre el seu cos passava a través dels moviments de les posicions bàsiques d'atac i defensa juntament amb la resta de la classe, lentament va transformar la seva por en ràbia.

Era impossible per a Bane dir quant va durar la sessió d'entrenament: semblava continuar per sempre, però el fet real era que en Kas'im probablement la fes breu en vista a l'aiguat regular que amarava les seves càrregues. Per quan va acabar i els aprenents es van reunir al cercle familiar al voltant de l'anell de duels, el jove havia convertit la seva ràbia que treia fum en un odi roent.

Com havia fet l'última vegada que va desafiar a Sirak, va entrar en l'anell abans que ningú més tingués oportunitat d'actuar, obrint-se pas a empentes a través de la multitud des de la seva posició en la vora més externa. Hi va haver un murmuri de sorpresa quan els altres van reconèixer qui havia fet un pas endavant.

Podia sentir el Costat Fosc removent-se en el seu interior, una tempesta molt més fera que la que estava caient des del cel. Era hora que el seu odi l'alliberés.

-Sirak! -va cridar ell, amb la seva veu portada pel vent aixecant-se-. Et desafio!

Següent