Cavaller Errant (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

-Tu entens per què estem fent això, Brigadier Rusher, -va dir l'administrador de la fàbrica-. Som daimanites lleials, fins al nucli. I és per això que volem assegurar-nos que servim a Sa Senyoria de la millor manera possible.

L'humà pèl-roig al vestíbul d'entrada corria endavant i endarrere amb les seves botes brillants.

-Per descomptat.

L'Administrador Lubboon va mirar fora de la finestra de l'apartament al fum dens cobrint la ciutat.

-He estat dirigint els treballs de plastiacer aquí a Darkknell des dels dies d'en Lord Chagras... o aquests són els records que m'ha donat Lord Daiman. Sóc el primer duro a tenir aquesta posició. I mai he estat un fluix. En Daiman va crear a Els Gravats per servir-lo, i servir-lo és el que fem. -La figura verda i alta es va girar i va fer un gest al mobiliari-. Potser visqui millor que molts, però no hi ha cap diferència per a mi quan el meu fill va ser creat per a un lloc en la meva línia de producció, o per a servir en les línies de front de batalla. Sé per què existim.

-Ep, és clar. -El Brigadier Jarrow Rusher va mirar a la paret i va somriure amb superioritat. Era una història diferent en cada territori dels Lord Sith, però havia oblidat quin tipus rar era en Daiman, sembrant la fantasia de què tota la creació era la ficció de la seva enrevessada imaginació. En Rusher tenia cicatrius més velles que els vint anys d'en Daiman, però no importava: eren aparentment ficció de la seva imaginació. Potser tots aquests blocs de la ciutat en flames on vaig aterrar van ser al·lucinacions, també.

-Però sabem que el nostre fill té talent, -va continuar en Lubboon, creuant cap al divan i posant la seva mà sobre l'espatlla de la seva dona-. I això vol dir... això ha de significar... que una posició amb tu és el que Sa Senyoria pretenia per al nostre fill. Seria un malbaratament de material d'una altra manera. -Ell va mirar cap amunt, temptadorament-. No estàs d'acord, General?

-Ep, sí. -Girant-se per encarar la parella, en Rusher va parlar amb la seva millor veu de venedor-. Això és exactament pel que vols al vostre fill a la Brigada d'en Rusher, Mestre Lubboon. No hi ha un lloc millor perquè algú trobi el seu potencial. -Ell toquejà la solapa, subtilment inclinant les insígnies platejades de la seva gavardina perquè brillessin a la càlida llum. El duro havia tret els lúmens extra avui, va veure ell. La llum interior estava racionada a Darkknell com tota la resta, fins i tot per als relativament ben proveïts.

-Realment ens agradaria que el nostre fill estigués en un lloc que li desafiï-, va dir la dona llepafils durosiana, pressionant els seus dits verds contra les seves galtes verdes-. Fora del planeta.

Girant la maneta metàl·lica sobre el seu bastó de caminar de fusta, en Rusher va somriure. Havien arribat en aquesta part.

-Per descomptat. I probablement us preguntareu si anar amb nosaltres és segur. -Es va girar al dispensador de caf, meticulosament col·locat davant d'ell-. Bé, no us vaig a mentir-, va dir ell, posant-se una beguda-. Estem en guerra, i en la guerra la gent surt ferida. Però si heu d'estar al camp de batalla, madame, no hi ha millor lloc per estar que al costat d'una peça d'artilleria làser.

El brigadier va elaborar la qualitat del seu armament, fent imatges en l'aire amb una mà enguantada. Sabia de reclutadors que portaven presentacions hologràfiques formals, però mai li semblaven necessàries a ell. Quan la gent a l'espai Sith veia un home raonablement jove, rubicund amb totes les extremitats amb les que havia nascut al càrrec d'un lloc militar, inferia cert nivell de competència... o sort.

I si això fallava, tenia una arma més gran. Ara era hora d'utilitzar-la.

-El que és més, -va dir ell-, les nostres morts a bord en trànsit són zero. Ningú mor de camí a la batalla. Ningú. -Ell va alçar la tassa cap als llavis i es va aturar deliberadament abans de continuar-. És perquè no hi ha Sith a bord.

Els Lubboons van panteixar.

-Cap?

-No hi ha adeptes, ni adherits, ni tinents, ni pinxos. Som especialistes, administrador. Les unitats de milícia independents com la nostra són les més ràpides que mantenen tots els plans militars de Sa Senyoria junts.

Uns parells d'ulls vermells bulbosos es van fixar els uns en els altres abans de tornar a ell.

-Mai hem sentit de tal cosa. No hi ha Sith?

En Rusher va beure el líquid ennuvolat de la tassa. Sorprenentment, hi feia bon gust.

-Mira, tu operes una fàbrica aquí a Darkknell. Per descomptat, tens les teves autoritats del Daimanat mirant sobre la teva espatlla tot el temps, per assegurar-de del teu progrés, comprovar la qualitat, i tot això. No ho tindries d'una altra manera, estic segur. -Va assenyalar amb la mà en la direcció general de l'espaiport-. Però el canó Kelligdyd Cinc Mil és una peça avançada d'armament. Necessita d'esquadrons hàbils de mercenaris especialitzats en fer-los aterrar en el camp de batalla, muntar-los, i posar-los en acció.

Baixant la tassa, va agafar el bastó de caminar amb les dues mans.

-Un clau adherent fora de lloc, un acoblador d'energia mal connectat, i tens disset tones de ferralla tan sols allà asseguda. Així que som els nostres propis jutges de qualitat. Si no fem la feina ben feta per nosaltres mateixos? Ja estem morts. -En Rusher va donar uns cops amb el bastó a terra per puntualitzar la seva frase.

-Ai mare!

En Rusher va somriure. No hi havia necessitat el bastó durant anys, però al públic li agradava. El mateix per al seu gris prematur en les seves patilles i en la seva barba.

-Però fem la feina bé, madame. Com dic, som experts. No necessitem mainaderes. No som del tot una part habitual de l'estructura d'en Daiman. -Ell es va enxampar a si mateix-. La qual cosa, uh... és, per descomptat, com ell ho pretén. Sent el creador, i tot això.

L'home duro es va enfonsar al divan amb la seva dona incrèduls tots dos. En Rusher podia veure les paraules passant en silenci entre ells: No hi ha Sith.

En Rusher va riure entre dents. Just en l'objectiu. De nou.

-I la nostra nau? Perquè és un palau del plaer. Vau veure al Diligència en el seu acostament sobre Xakrea aquest matí. No hi ha un millor navili en el sector.

-Estic segur que no ho sabríem. Però si tu ho dius...

-Ho faig. Molts ho fan. La vaig construir jo mateix, ja sabeu. Tinc gent que mai vol anar-se'n, la qual cosa és pel que les obertures són tan escasses. -En Rushere va girar per veure a un humà de forma ovalada a l'entrada-. Ah. Aquest és Dackett, el nostre mestre de naus. Ell tindrà cura del vostre fill fins que sigui assignat. Assignat a un dels nostres esquadrons d'armes... o, potser, a la meva unitat de caserna general.

-Caserna General? -Van parrupejar de forma audible els Lubboons-. És això possible? Vull dir, és un noi brillant...

-Llavors no hi ha manera de dir com de lluny que arribarà, -va dir en Rusher. Mantenint-se fora de l'habitació principal, en Dackett merament va assentir, les seves orelles de grandària excessiva sobresortint amb flocs de pèl blanc. En Rusher va escoltar apropar-se a algú des dels dormitoris dels Lubboons-. Ah. Aquí arriba el nostre soldat ara, crec?

Encara més alt que els seus pares, l'adolescent Beadle Lubboon va caminar amb confiança cap a l'habitació, portant un parell fresc de micos de treball netament planxats, l'uniforme estàndard dels treballadors joves. Assentint als seus pares, va oferir una salutació simulada als visitants i es va inclinar sobre el carro de caf, el qual de sobte va cedir sota el seu pes, col·lapsant-se al costat del maldestre nen i diversos gots d'aigua beix.

L'Administrador Lubboon va mirar al seu fill, mortificat, mentre la seva dona s'agenollava per ajudar a recollir les restes.

-Fet per a la teva unitat de caserna general, -va murmurar Dackett a Rusher a l'entrada.

-Tindrem sort si no surt en totes les revistes d'armes, -va contestar en Rusher.

Foragitant al seu assistent fora de la sala, en Rusher va donar als Lubboons mica de temps per recompondre el seu fill. Però, tornant-se, va veure que no hi havia temps suficient en el dia ridícul de Darkknell per dur a terme aquest truc. Mentre la seva mare toquerejava les taques de la seva camisa amb el seu mocador, en Beadle tractava d'alliberar la seva mà d'una diminuta garrafa. L'operació va portar prop d'un minut, temps durant el qual la cara de l'administrador es va tornar més llarga del que ja era.

-Ho sento per això, senyor, -va dir el noi alliberat.

-Hauries de veure el que li passa al meu equip quan les bombes comencen a caure-, va dir en Rusher, invocant el somriure de nou-. I digues-li als teus pares que no es preocupen. Com va dir Garbelian a Averam: «la guerra no és un concurs de talents».

Els Lubboons no es van molestar a deliberar.

-Crec que estem segurs d'això, Brigadier Rusher-, va dir el pare-. El nostre noi estarà en bones mans.

En Rusher llançà.

-Molt content. -Colpejà un cop de mà a l'espatlla del jove Beadle-. Benvingut a l'equip-, va dir ell, sacsejant la mà encara gotejant del noi vigorosament. En el mateix moviment, va fer-lo a un costat i va mirar directament a l'administrador-. Només queda l'assumpte dels termes.

El vell Lubboon es va redreçar.

-Estava esperant això.

-Tu dirigeixes la fàbrica d'ascensors hidràulics d'en Daiman. El Diligència necessita alguns nous motors. Necessitem quatre o cinc...

-Sis! -va arribar una veu des del vestíbul.

-... Necessitem sis motors nous, per als nostres acoblaments de descàrrega. -En Rusher, lleument però forçosament, va asseure a Beadle al divan i va continuar parlant sobre el cap de l'adolescent-. Són la clau per portar al Diligència fora de Darkknell de forma segura... amb el vostre fill, és clar.

-Per descomptat, -va dir l'Administrador Lubboon, secament-. Serà... difícil. Tot el que produïm és per a Daiman, és clar.

-I és per a qui estem lluitant. -Així és com funciona, no ho va afegir. No ho necessitava.

Cinc minuts més tard, Rusher va sortir de l'apartament dels Lubboons, caminant enganxat al seu lateral. Dackett era al vestíbul, esperant-lo. Rusher li va llançar el bastó.

-Un lloc prou bo-, va dir ell.

-Els qui en tenen, senyor, els qui en tenen. -Va somriure amb superioritat Dackett-. En Daiman els deixa viure així?

-Suposo que llança un parell d'engrunes als veritables creients. I és una cosa bona... per a nosaltres. -En Rusher va aixecar el panell de dades de la butxaca de l'armilla d'en Dackett i va localitzar una direcció-. Tindràs tot el que necessitis al vespre... quan dimonis sigui aquí.

En Rusher va començar a baixar pel vestíbul quan el mestre de naus li va cridar.

-Ei, sí... hi ha alguna cosa més.

-Què és?

-Novallo acaba de trucar des del Diligència, -va dir en Dackett-. Ha localitzat aquest problema en l'acoblament del port d'aterratge. No era el cardan després de tot, ens cal l'acumulador hidràulic en aquest costat canviat abans que ens enlairem de nou.

-Un reemplaçament complet? -En Rusher es va gratar la barba-. No pot fer cap nyap?

-Negatiu.

-Costós.

-Sí.

-Digues-li que està cobert, -va dir en Rusher, alçant una cella mentre es girava cap a la porta de l'apartament-. Vegem si tenen altres nens.

* * *

En Narsk es va despertar.

El fet per si mateix significava que no sabien qui era. El fet que encara no sabés on era, tot i així, significava que estava en problemes molt profunds.

La Jedi havia complert la seva paraula. No hi havia segellat el contenidor d'escombraries. Això no ho havia fet més fàcil per sortir, però, amb les seves mans lligades darrere de la seva esquena. Li havia portat uns minuts dolorosos forçar el seu camí cap a fora, i fins i tot llavors havia aterrat sobre la seva cama dolenta enfilant-se cap avall. El seu lament havia atret l'atenció dels sentinelles d'en Daiman, comprovant les restes de la bici speeder del pont aeri proper. Lligat i mig despullat, no era probable que en Narsk escapés de l'atenció.

Els pinxos d'en Daiman havien envoltat a un cert nombre d'individus dels carrers de Xakrea en les hores següents a la destrucció del seu centre de proves. En Narsk havia trobat alguns mentre l'estaven arrossegant en el transport. Molts eren invàlids sense llar, incapaços de treballar; en Daiman normalment no es molestava a liquidar-los.

Mentre el primer dia havia passat, es va tornar més confiat. Tots s'havien anat a l'estació de sentinelles de la Via Administrativa per preguntar-los, on un Corrector havia entrevistat a cadascun dels transeünts. Diversos vagabunds van ser llançats sota les escales frontals del carrer de l'estació, excusats de més preguntes. En Narsk havia esperat que fessin el mateix amb ell.

Esperant el seu indult, finalment va cedir a la son aquella nit. Un error. Perquè més tard aquella nit, s'havia despertat no en la mateixa cel·la sòrdida de l'estació, sinó lligat a una taula de pedra humida de suor, en una habitació de parets de marbre. Estava gairebé alleujat quan quatre dels Correctors vestits de borgonya d'en Daiman van entrar. Significava que encara estava a Darkknell. Havia tingut un malson de ser trobat per Odion, furiós pel seu fracàs de rescatar els secrets del tardà, lamentat Convergència. No era d'estranyar que s'hagués despertat amb el pelatge xop.

Els Correctors brunzien dins i fora de l'habitació a través de portals visibles per a ell només com a punts negres en els límits de la seva visió. Els lligams estaven tan ferms que no podia girar el seu cap, i era el que estava dins del seu cap el que guardava el seu interès.

En Narsk no podia imaginar com podia haver confós a una Jedi amb un Corrector. Els Correctors caminaven anunciant la seva presència a través de la Força, assegurant-se que se sabés que tenien l'habilitat d'entrar en la seva ment a voluntat. La Jedi, mentrestant, no havia posat del tot cap pressió mental sobre ell, probablement per por de ser albirada pels Correctors.

Però ella els hauria d'haver vist venir, va pensar en Narsk. No m'estranya que hagués estat capaç d'amagar-se allà.

Els Correctors es van anar per un moment, permetent-li pensar més lliurement sobre el que havia passat. Quant de temps havia estat seguint-li la Jedi? Havia de ser la Kerra Holt. Ella simplement havia aparegut per sobre d'ell? Li havia explicat a algú més que hi era? La tenien ells ara? Les preguntes importaven. Ella podria fer-les-hi conèixer.

-Tu, -va dir una veu amb accent arkanià. En Narsk girà els seus ulls injectats en sang de tornada per veure la caputxa morada d'un dels Correctors que li havien entrevistat abans-. Vas ser trobat en el Districte dels Fabricants sense llicència, sense robes.

-Us ho vaig dir-, va dir Narsk-, em van robar. És la raó per la qual no tinc el meu permís de treball amb mi. -Va repetir encara de nou els detalls de la seva identitat encoberta. Operari d'eines de maquinària. Transferit de Nilash. Tractant d'arribar a la feina d'hora. Les paraules semblaven formar una estructura en la seva pròpia ment, una superfície protectora cobrint la seva veritable missió, i la missió més certa, més secreta sota aquesta. En Narsk va veure els ulls blancs de l'arkanià, sense iris obrir-se mentre el Corrector s'inclinava sobre ell. Una altra invasió mental anava a començar.

Tot d'una la figura familiar es va inclinar cap enrere, per ser reemplaçada per una altra, just fora de la seva vista, darrere de la cap de la taula.

-És aquest?

-Com sap Milord.

Com sap Milord. En Narsk es va sacsejar contra els lligams, gairebé trencant-se la clavícula. Lord Daiman!

-Hi ha quelcom en tu-, va dir la mateixa veu de les albades i els capvespres. Les urpes daurades modelades fins a les puntes dels dits humans van esgarrapar al lateral de la cara d'en Narsk-. Hi ha quelcom en tu. Ha de sortir.

Els Correctors havien furgat en la ment d'en Narsk amb ràbia. Aquest era un assalt per al qual estava mentalment preparat. Els exercicis de compartimentació l'havien ajudat a enterrar el que era important; en la seva pressa per provar la seva dominació, els adeptes Sith es perdien tot allò important. Però en Daiman semblava diferent, furgant sense importància en la ment d'en Narsk amb tot l'interès d'un venedor de finestres.

Jo vaig crear aquesta ment, semblava dir en Daiman. Les paraules no dites van fer ressò a les orelles acampanades d'en Narsk. En Daiman creia que havia creat la ment d'en Narsk, just com si hagués programat a un droide, i mentrestant, no tenir accés immediat a tota la informació del cap del bothan, el Lord Sith se sentia perfectament en el seu dret d'anar a buscar-lo ara.

Una imatge espontània va aparèixer en la ment d'en Narsk. Pèl fosc. Pell marró. Ulls determinats, brillants. I un verd sabre...

-La Jedi!

En Daiman va alliberar la seva adherència mental d'en Narsk, que mai havia vist al seu captor.

-La Cavaller Errant és aquí, -va dir en Daiman, embadalit-. A Darkknell!

Els bigotis d'en Narsk es van aixecar. Per primera vegada des de la nit anterior, alguna cosa en el desastre havia funcionat per al seu avantatge. No l'han agafat encara. Potser no ho facin.

-Sí, -va dir en Narsk, panteixant, la seva boca seca-. Era una dona amb un sabre làser. -Els seus ulls es van estrènyer-. Temia dir-ho, Milord. La seva presència aquí... no l'entenia. Em feia por. Vaig tractar de córrer quan la vaig veure. Vaig tractar d'advertir a algú... -La història fluïa sense interrupcions en el seu relat d'un atac aleatori-. El seu remordiment-, va dir ell-, li havia previngut de revelar-ho tot abans. Aquesta persona mai havia d'haver superat a un veritable daimanita.

En Daiman va fer un pas enrere des de la taula. En Narsk esperava que estigués considerant la història. Era gairebé massa esperar que l'alliberés. Però si hi havia algú a qui necessités convèncer, era a Daiman.

El cor d'en Narsk va caure quan un altre Corrector va entrar per un altre portal. L'espia va escoltar l'interrogatori d'en Daiman.

-Què és?

-Com Milord sap, -va dir el nou Corrector, utilitzant el que en Narsk imaginava que era una forma estàndard de dirigir-se al teòricament omniscient-, un paquet acaba de ser descobert en una teulada a prop del centre de proves. Estava amagat sota una coberta de ventilació. Un fardell que contenia robes i un permís de viatge. L'holoempremta concorda amb el presoner. Com sap Milord.

-Així que ell ha estat a prop del centre de proves. A quilòmetres d'on va ser trobat?

-Com sap Milord.

L'ombra d'en Daiman va caure sobre en Narsk de nou. Només que aquesta vegada, l'ombra no era exercida per la llum, sinó per la foscor. En Narsk es va regirar. Li havien dit que només podia protegir els seus secrets d'en Daiman amb un mur de voluntat, una insistència desafiant que el seu cervell era seu, i només seu.

No ets un pensant, va dir Daiman en la seva ment. No pretenguis ser-ho.

En Narsk va cridar.

* * *

-Estan aquí per la noia!

La Kerra es va quedar gelada en els seus passos quan va escoltar la veu del seu veí. Figures altes, ombrívoles acabaven d'entrar a l'apartament d'en Gub Tengo a l'altre extrem del llarg vestíbul de la base. Ella no podia esbrinar cap detall sobre ells, però amb seguretat atreien l'atenció dels altres residents, encara brunzint pels passadissos. Són aquí per la noia.

Sense voler fer preguntes, la Kerra es va girar i va córrer de tornada pujant les escales cap als carrers. Res d'això tenia sentit. No hi havia percebut cap presència malèvola mentre entrava al cau de borrat que era el bloc d'apartaments d'en Gub. I els Correctors d'en Daiman no mantenien exactament un perfil baix. Més aviat al contrari.

Ella els havia vist, abans, a l'estació de transport, fent un exemple dels pobres desgraciats que havien tret de les fàbriques. Ho havien estat fent durant cinc dies, en cada canvi de jornada perquè els suburbans poguessin veure'ls. Cap dels assetjats tenien res a veure amb la destrucció del centre de proves, però ella va imaginar que en Daiman probablement ho sabia. Dos dels «Gravats defectuosos» havien estat arrossegats dels seus propis llocs de treball abans d'aquest dia. Un havia criticat recentment el pla de treball; l'altra, una àvia snivviana, havia utilitzat accidentalment una expressió sense pensar-hi invocant als esperits dels seus avantpassats. Tots dos eren candidats per a una forma pública de «correcció» que involucrava episodis d'abús mental i físic. L'espectacle sempre li servia a Daiman quan alguna cosa anava malament.

La Kerra havia volgut saltar a la plataforma i fer alguna cosa, allà i llavors, però havia après la lliçó de Chelloa. Gub i Tan no mereixien ser posats en perill per una cosa del que no sabien res. Havia estat arriscat fins i tot mudar-se amb ells. Després d'arribar a Darkknell, ella va buscar a algú que necessités un hoste; llavors, la seva llar havia semblat una cobertura perfecta. Però ara, mentre s'ajupia a l'exterior, se sentia com la pitjor idea de totes. No podia cometre aquest error de nou.

En Vannar li ho havia dit:

-Segueix dient «la propera vegada», Kerra, i algun dia pot ser que no hi hagi algú esperant-te.

La Kerra va girar cap enrere de l'edifici d'apartaments, una planta de processament d'iridi fa temps retirada. La idea d'utilitzar una fàbrica antiga per viure sempre li havia semblat nociva, però s'alegrava pel lloc ara, amb les seves moltes formes d'entrar i sortir. Les finestres de dos turmells d'altura del lloc d'en Gub estaven davant, just darrere de les tristes arrels petites de gnaw que havia plantat per complementar les seves racions. La Kerra mai havia entrat per aquí a la llum del dia abans, però no hi havia elecció.

Veient que la Tan estava absent, Kerra es va esmunyir i va examinar la seva bossa de viatge. Sí, tot hi era encara. Tocant el seu sabre làser, va escoltar les veus més enllà de la recentment recol·locada cortina de privadesa. En Gub hi era fora, juntament amb les veus nervioses d'algú més, però no estressades. Ancorant la seva arma a la butxaca profunda de l'interior de la seva granota de treball, es va permetre respirar. Potser no sigui tan dolent després de...

-Ei!

La cortina es va moure cap enrere, fent que ella agafés abruptament l'embalum de la seva granota de treball. Uns ulls grans negres li van fer un cop d'ull a nivell del pit. La Kerra es va relaxar quan va reconèixer la seva jove càrrega.

-M'has espantat, Tan.

-No sabia que estaves a casa, -va dir la noia sullustana-, però m'alegro que hi siguis. -Normalment un munt d'energia, Tan estava gairebé cremant avui, les seves joves galtes es van corbar cap amunt en un goig absolut-. Estan aquí! Estan aquí per mi!

La Kerra només podia mirar avall en confusió mentre la noia l'agafava del canell i tirava d'ella fins a l'habitació principal. Set ulls de sobte li van tornar la mirada. El vell Gub s'alçava davant de dos éssers més alts a l'entrada. Un home gran la va mirar amb curiositat, el seu trio d'ulls foscos corbant-se en els seus peduncles coriacis. L'altra, una dona ishi tib va ​​donar un grall de lleu sorpresa, els seus ulls grocs sense vora brillant en la llum tènue. Tots dos, es va adonar d'ella, portaven brillants implants cibernètics en les seves temples.

-Perdonin-me, -va grunyir en Gub, girant cap als visitants. Va mirar la Kerra-. Què estàs fent aquí? No et vaig veure entrar!

-No? -La Kerra va canviar de tema, esperant que s'oblidés-. Qui són els teus convidats? -Ella va assenyalar amb el cap cap als visitants.

El gran semblava complagut, les seves orelles com fulles anquejant-se sobre els seus implants.

-Ah. Tu has de ser la tutora. -La seva cara es va corbar en un diminut somriure, sobre la gran part que el seu musell petit podia manejar-. Ler-Laar Joom, al teu servei, i la meva companya és Eraffa. Som de l'Heurística Industrial.

La Kerra va mirar la insígnia que portava el gran.

-Sou venedors?

-Certament no, -va dir en Ler-Laar. Darrere d'ell, l'ishi tib amb cara estelada trinà quelcom com una riallada. D'alguna manera, els dispositius cibernètics els hi permetien comunicar-se.

En Gub, descontent amb la interrupció, va mirar-la.

-Són el motiu pel qual et vaig acollir, humana. Són caça-talents, -va dir en Gub-, són aquí per veure la Tan.

Caça-talents. Els estressos dels minuts previs evaporant-se, els ulls de la Kerra es van encongir. La sullustana de dotze anys passava els matins en una de les plantes de deixalles d'en Daiman, desacoblant les restes tecnològiques de dècades passades per rescatar-les. Però fins i tot el supervisor d'aquest lloc miserable s'havia adonat de l'agudesa de la Tan amb l'electrònica, prestant-li a la noia panells de dades de guies d'operadors trobats en les restes de la República perquè els llegís detingudament. Amb Gub massa ocupat descobrint al creador de l'univers en trossos d'escombraries, havia contractat la Kerra per ensenyar-li a llegir. Qualsevol avanç en les seves habilitats havia de significar un futur més suau. Acoblant blàsters, potser.

Aquests visitants, però, tenien més en ment. La Kerra va mirar més de prop a la insígnia de l'ishi tib, d'un tipus que mai havia vist abans. La identificació permetia als nouvinguts moure's sobre Darkknell; seria suficient-ne agafar una, va pensar ella. Mai havia escoltat de l'Heurística Industrial, tampoc. En Daiman va dissoldre la majoria de les corporacions que va capturar, però havia vist un parell de noms comercials operant en el seu espai. Aquest era un de nou.

-Les nostres casernes generals estan a la regió de Lord Bactra, -va dir en Ler-Laar, percebent la seva confusió-. Lord Daiman ens ha proveït generosament amb un permís que ens permet reclutar al seu territori.

No a canvi de res, va pensar la Kerra.

-Us l'aneu a portar?

-Volem transformar-la. -L'ishi tib de pell jade clacà alguna cosa en acord evident.

-Aquest matí, -va continuar en Ler-Laar-, en el seu lloc de treball, avaluem la seva competència en el consell dels seus superiors. I hem determinat amb una seguretat matemàtica el seu talent, el seu destí. El que la fa especial. -El gran va colpejar les seves mans ossudes juntes-. Mires de bombes.

-Mires de bombes?

-Sí. Els caces d'en Lord Daiman utilitzen munició de precisió guiada, però en la major part, la guia arriba de les pròpies armes. Per mantenir els vehicles petits i àgils, amb tan poques armes construïdes a bord com sigui possible.

Això és prou cert, va pensar la Kerra, posant els seus ulls en blanc. Ella havia viatjat en una de les trampes mortals volants d'en Daiman poc després de la seva arribada a l'espai Sith. Es va sorprendre que les hagués omplert d'oxigen.

El gran va continuar,

-Generalment, les bombes assistides per gravetat són prou intel·ligents per trobar els seus objectius per si mateixes, però en la presència de contramesures electròniques, pot ajudar tenir guia manual. -En Ler-Laar va assenyalar la Tan, ara es va posar tan vermella que la seva pell s'havia tornat d'un marró pàl·lid-. Tan s'unirà a un equip de fora del planeta dedicat a desenvolupar la següent generació d'òptics.

-Per a Daiman? -va preguntar la Kerra.

-Per qui sigui que ell triï, -va dir en Ler-Laar-. Ella està a la seva disposició, és clar. -El gran va passejar sobre la llarga història de l'Heurística Industrial en el sector, i com la companyia havia subministrat orgullosament a una llarga llista de Lords Sith al llarg dels anys. Semblava entusiasmat amb què Daiman fora afegit a la llista-. El vostre líder ens subministra els materials crus. Nosaltres acabem el producte.

-Quin producte?

-Perquè, Tan és el producte. Adequadament educada, això és. -Ell va descansar la seva mà ossuda al cap de la Tan-. L'Heurística Industrial és, al nostre parer, una altra fàbrica. Fabriquem intel·lectes.

La Tan va somriure als visitants, i llavors a la Kerra. La jove estava en èxtasi.

-Això és el que sempre he volgut, Kerra! Per al que hem estat treballant!

La Kerra mai havia sabut de cap meta especial per la qual estigués treballant la Tan; ella només suposava que l'alfabetització era una cosa bona per si mateix. Però la noia actuava com si hagués estat salvada d'una sentència de mort. Potser ho havia estat.

Alhora, però, li semblava un altre tipus de presó a la Kerra. I igual, pel que li semblava , a Gub.

-Mires de bombes. -En Gub mirà la seva néta, els seus ulls cansats-. Això és tot el que aprendrà? Només això?

L'ishi tib refilà una resposta, la qual va traduir en Ler-Laar.

-Un enginyer és una part com qualsevol altra, -va dir ell-. Especialitzat. Dedicat a una funció específica. Reemplaçable, si sorgeix la necessitat. Tan aprendria la seva especialitat en un lloc amb altres estudiants escollits personalment que formarien el seu grup de treball per a la seva posterior vida. No hi ha cap necessitat que ella aprengui sobre res més. -va riure entre dents el gran-. No intentaries bullir aigua amb un blàster.

La Kerra treia fum pels queixals. Era tot tan retrograde. Tan seria condemnada a una vida poc diferent de la d'en Gub, posant l'empremta d'en Daiman en el passat. Gairebé tot en la «següent generació d'òptics», estimava ella, hauria estat descobert fa molt. Descobert, i perdut, en els interminables anys de conflicte durant els quals innombrables universitats, corporacions, i estudiants havien estat perduts. Estaven constantment tractant de redescobrir coneixement que ells, ells mateixos, havien destruït.

-On aniria? -va preguntar en Gub, mirant a terra.

Sense semblar entendre per què importava, el gran va explicar que la seva companyia tenia centres d'educació per tot l'espai de Bactra, així com alguns centres mòbils.

-Per descomptat, després de... els recents esdeveniments aquí, Tan bé podria trobar una vacant a prop de casa. -En Daiman havia proclamat públicament que l'Ullal Negre havia estat demolit per obrir pas a un nou i millor centre de recerca. Encara que la pregunta pública en vigor suggeria una altra cosa, Daiman faria bé d'anar al mercat a per més intel·ligència.

-És el que Sa Senyoria pretén-, va dir en Gub. Coixejant per l'habitació, va agafar les mans de la seva néta amb les seves. El vell home va tremolar, contenint les llàgrimes-. Hi aniràs.

La Kerra va fer una mirada als caçadors mentre els sullustans s'abraçaven. Fins on ells sabien, la Tan no tenia elecció. La volien. Hi aniria. I ara mateix. L'ishi tib va ​​rebutjar els esforços d'en Gub per donar-li a la seva néta alguna cosa per emportar-se amb ella. Els reclutes estaven sent portats a una àrea de preparació a l'espaiport, va dir en Ler-Laar; els transports ja havien estat enviats. Qualsevol instal·lació a la que anirà tindria tot el que necessitaria.

I això serà tot el que tindrà mai, va pensar la Kerra. Però com havia vist tots els dies, la vida sota el mandat dels Sith era una negociació constant. L'única forma de millorar les coses era en els marges.

-Vés amb compte-, va dir ella, abraçant a una plena de llàgrimes però feliç Tan a l'entrada. Que la Força t'acompanyi. Deixa-ho estar amb alguna cosa, aquí fora, per variar.

En Gub es va aturar, trist i petit, a l'entrada. A fora, els veïns partien i observaven, sorpresos, com una dels seus escapava.

-Seguirà sent una esclava, -va xiuxiuejar la Kerra darrere de l'esquena del propietari.

-Però tindrà un temps més fàcil, -va respondre en Gub. En un any, Tan tindria tretze, i estaria obligada a treballar tres jornades al dia si volia ser alimentada del tot. No hi havia garanties que la seva pròxima assignació no fos més perillosa. Ella podia fins i tot acabar sent reclutada. Una monotonia més segura no era una cosa dolenta, especialment si era en qualsevol altra part. L'home vell es va posar rígid, les turmelleres de les seves cames carrisquejant-. Ella tindrà un temps més fàcil-, va dir ell de nou, gairebé per a si mateix-. Com jo ho tindré.

Coixejant de tornada dins, va trobar la cortina de la Kerra de nou. Una tirada violenta la va fer caure per segona vegada en una setmana.

El missatge era clar.

-Vols que me'n vagi?

En Gub va mirar cap a ella, els ulls grossos comunicant el que és obvi. La nena se n'havia anat. La Kerra ja no era necessària. Ell va agafar la cortina -ara un llençol de nou- i la va posar a la cadira on feia la seva feina.

La Kerra va mirar en blanc a l'habitació enfosquida. Desnonada d'un armari.

-Va, -va dir l'home vell, posant-se en el seu seient davant l'escriptori-. Ara seràs capaç de treballar una tercera jornada de vuit hores i permetre't una habitació i una ració per a tu mateixa.

Però, és clar, la Kerra necessitava les seves nits.

-Me... N'alegro que fos capaç d'ajudar, Mestre Tengo, -va dir a la seva esquena-. Marxaré al matí.

-Aquesta nit-, va dir ell, carregant el seu bolígraf contra el seu genoll.

Següent