CAPÍTOL
7
La Jaina va sortir del seu gir a la
cua d'un caça de combat TIE enemic. Va llançar un míssil per pur reflex, i el
caça es va obrir com una flor escarlata efímera. Als dos segons ja havia
vaporitzat al company de vol del primer TIE, i la resta del seu esquadró va
abatre ela altres tres.
Va percebre a través de la Força als
pilots enemics que combatien amb la Dotzena d'en Kyp i que no tenien la menor
consciència de la seva existència.
-A estribord, seixanta graus,
Esquadró Sols -va dir-. Tres, dos, ja.
Els seus tres grups de quatre caces
van virar creuant-se en una maniobra perfecta de canvi de rumb.
-Accelerant ja -va advertir la Jaina,
i va empènyer els acceleradors. Ja havia observat un objectiu, i va empènyer la
seva ment en la fusió en la Força per avisar a Kyp que hi arribava.
En Kyp va enviar una sèrie de
pensaments i d'impressions que podrien traduir-se alguna cosa així com pots quedar-te amb uns quants d'aquests
inútils si els vols. La fusió en la Força era potent, allà que hi eren
presents tants Jedi; era gairebé com formar part d'una gran conversa privada.
Tot i que l'esquadró d'en Kyp estava compromès en un combat contra un enemic
superior en nombre, en Kyp no sonava com si estigués molt amenaçat.
Resultava estrany tornar a sentir
l'enemic amb la Força. Els yuuzhan vong defensaven les seves caravanes i les
seves zones de rereguarda en part amb forces mercenàries i de la Brigada de la
Pau. Aquells pilots enemics que defensaven Duro seguien presents en la Força, i
era freqüent que la Jaina sabés el que anaven a fer els pilots enemics abans
que ho sabessin ells mateixos. La Jaina no havia sentit a l'enemic amb la Força
des que la flota havia atacat Ylèsia, feia algunes setmanes. La caserna general
de la Brigada de la Pau també havia estat defensada per nadius de la galàxia, raó
per la qual resultava més difícil lluitar contra ells; però el cop de sort
havia sortit malament per altres motius. Mala informació, pla operatiu
inadequat, mala sort. Aquest cop anava a sortir bé, si la cosa depenia de la
Jaina.
Els objectius de la Jaina eren els
udoladors, el que explicava en part la manca d'inquietud d'en Kyp. La Jaina va
ordenar que cada un dels seus pilots triés un objectiu, l'ataqués, i anés a
reunir-se al altre costat de la bola de pèls per reagrupar-se abans de llançar
una altra passada.
El seu atac va deixar a un udolador
llançant flames, i el pànic del seu pilot es percebia com un xiscle llunyà en
la Força. Els altres pilots de la Jaina van aconseguir danyar o destruir els
seus objectius, i quan la Jaina els hi va dir que es reagrupessin, va sentir amb
la Força la veu lacònica d'en Kyp que li recomanava que es busqués algú més a
qui disparar.
En aquell moment va florir en la
Força la presència d'en Jacen, i la Jaina va comprendre exactament, d'alguna
manera, on volia ell que fos, i que volia que fes servir les seves
bombes-ombra.
-Vaig cap a allà -va dir la Jaina.
-oOOOo-
En Jacen era al pont de la nau
capitana de l'almirall Kre'fey, el creuer d'assalt bothan Ralroost. Les seves vacances a Mon Calamari havien durat tres
setmanes; després, en Luke li havia donat a triar entre treballar amb el Gran
Riu o unir-se amb la Jaina i la flota a Kashyyyk.
Era possible que la decisió d'en
Jacen hagués sorprès una mica al Luke.
En Jacen va abandonar la seva vida a
Mon Calamari amb pocs remordiments. Hi havia gaudit del seu breu descans de la
guerra, havia gaudit de la companyia dels seus pares, d'en Luke, de la Mara i
de la Danni Quee, però tant Luke com ell sabien que havia arribat el moment de
seguir endavant.
Quan Jacen es va haver reunit amb
Kre'fey, la seva experiència anterior amb la fusió Jedi a Myrkr el va ajudar a
recuperar les setmanes d'entrenament que havia perdut. I, amb el temps, havia saltat
a la vista que el seu talent tenia menys de tàctic que d'espacial. A través de
la Força, i a través de les ments i les percepcions combinades dels Jedi,
semblava que aconseguia una sensació de tot el camp de batalla. Era capaç de
percebre on moure els elements tàctics, quan llançar un atac i quan contenir-se
o retirar-se. Servint-se dels altres Jedi com dels seus ulls i orelles, sentia
la necessitat de moure un esquadró aquí, de retirar el cos principal allà, de
mantenir una amenaça en una altra part. No hauria estat capaç d'explicar com
sabia allò; només sabia que ho sabia.
Si estrenyia el seu enfocament a
cadascun dels individus que componien la fusió, podia percebre les seves
personalitats pròpies: Corran Horn amb la seva resolució tossuda; Kyp Durron,
que volava amb fúria controlada; Jaina, amb la seva tàctica de màquina, amb el
cervell ple de càlculs.
En aquells dies, tot era càlcul per a
la Jaina. S'havia convertit a si mateixa en una arma, l'Espasa dels Jedi, i no
tenia lloc per a cap altra cosa. Si en Jacen intentava parlar amb ella de
qualsevol cosa que no fos la seva feina, de qualsevol cosa que no fossin les
necessitats diàries del combat i la supervivència, ella senzillament no li
responia. Era com si una bona part de la seva personalitat hagués deixat
d'existir, sense més.
Resultava dolorós veure allò.
L'actitud de la Jaina podria haver-li dolgut, si en aquest no li hagués
preocupat tant el dany que havia d'estar-se fent al seu propi esperit.
Ja. Gairebé va sentir
que la Força li parlava a cau d'orella, i va enviar la Saba Sebatyne i els seus
Cavallers Salvatges a què llancessin un atac ràpid a un creuer enemic.
Dos mesos de cops i escaramusses
constants havien demostrat que on més podia donar de si en Jacen no era a la
cabina d'un caça sinó en el pont d'una nau capitana, on podia ajudar a dirigir
tota una flota. En Kre'fey l'havia agafat de bona gana a bord del Ralroost.
I ara que disparaven els turbolàsers
i sortien els míssils contra els escuts, va percebre un lloc per a la Jaina i
el seu esquadró, llavors, entre el remolí del moviment dels esquadrons que
brillaven en la nit, en Jacen va sentir una altra cosa que surava en la foscor
amb les armes disposades.
-Esquadró Simitarra -va dir com a resposta
en aquest coneixement sobtat-. Estigues a l'espera, si us plau.
-Esquadró Sols -va dir la Jaina-.
Viratge cap a Duro al meu senyal: tres, dos, ja.
L'Esquadró Sols Bessons va fer un
altre viratge amb encreuament perfecte, posant el disc de Duro directament al
front. Era la primera vegada que la Jaina veia aquell planeta des que s'havia
perdut en mans de l'enemic.
Hi havia estat allà en un hospital de
campanya després d'haver quedat ferida; havia estat cega, depenent dels altres,
enredada en una conspiració i amb una gran ofensiva dels vong en perspectiva.
No tenia records feliços d'aquell planeta.
Però Duro era ara un món diferent.
Ella recordava Duro com una desolació gris i marró, de deserts i escòries, però
ara el disc era verd, brillant de vegetació. Els yuuzhan vong havien convertit
el planeta enverinat per als seus propis fins, però per a això havien pres un
món gairebé mort i l'havien fet prosperar.
A mesura que la Jaina s'aproximava a
Duro, veia les flamarades d'energies mortals que solcaven el disc verd del
planeta. Tres creuers yuuzhan vong lluitaven per protegir-se del cos principal
d'en Kre'fey, un grup d'enormes naus de transport; i els creuers enemics, tot i
estar en inferioritat numèrica de dos a un, lluitaven amb força. I els pilots
dels seus caces tampoc eren reclutes de la Brigada de la Pau en naus
heterogènies, sinó guerrers yuuzhan vong de primera categoria en coralites.
Allò saltava a la vista per la seva manera de barallar-se, aplicant molta
intel·ligència tàctica tot i que s'havia bloquejat el seu yammosk.
Davant la vista de la Jaina, un dels
creuers va saltar destrossat en flames i fragments, i la Jaina va percebre la
satisfacció de la Saba Sebatyne davant el paper que havien exercit els seus
Cavallers Salvatges en l'atac. Aneu a pel
creuer següent, va transmetre en Jacen; i la Jaina va enviar un senyal
silenciós de rebut.
-El primer grup surt ara -va dir la
Jaina-. El segon grup el segueix. El tercer grup ens vigila les cues fins que
estiguem lliures, i després podrà fer la seva passada.
Lowbacca i Tesar es van donar per
assabentats.
-Deixant anar les bombes-ombra, ja
-va dir la Jaina. Els projectils, carregats d'explosius en comptes de
propulsors, van caure dels suports del seu Ala-X. La Jaina les va impulsar cap
endavant amb la Força, frenant lleument el seu Ala-X per augmentar la
distància. Els hi va impartir una trajectòria dirigida cap a l'últim creuer
enemic de la fila, i es va concentrar després a encapçalar l'atac del seu grup
amb míssils i làsers ordinaris, dirigint-los cap l'objectiu amb angles lleument
divergents per enganyar els dovin basal enemics, que podrien empassar-se els
seus míssils d'impacte sense advertir l'arribada de les bombes-ombra, menys
visibles.
L'espai es va il·luminar al
capdavant, un espectacle brillant de foc de turbolàser, projectils de canó de
plasma, míssils de magma, míssils d'impacte i naus cremant. La Jaina sabia que
aquella era la part més perillosa de la seva aproximació, volar entre les grans
naus capitals que es bombardejaven mútuament a boca de canó. Podria caure sota
el foc del seu propi bàndol sense que advertissin tan sols la seva presència.
Però sabia, d'alguna manera, que no
corria cap perill veritable. Percebia la Força, més tangible que els míssils i
que el foc de turbolàser, i aquesta vegada la Força no li deixaria fallar.
El foc dels seus làsers va afectar el
casc de l'enemic. Els dovin basal es van empassar els seus míssils d'impacte i
una de les bombes-ombra, però la Jaina va veure un guèiser de foc brillant quan
les altres dues bombes-ombra van impactar contra l'enemic, i va realitzar un
moviment d'ascensió per apartar-se quan van caure més bombes en aquell infern.
El segon grup, el d'en Lowbacca, sis
segons després, va aconseguir una altra sèrie d'impactes. Tot i que el creuer
no havia quedat destruït, ja no era capaç de defensar-se amb efectivitat, i els
creuers de la Nova República començaven a pressionar-lo amb atac rere l'altre.
La nau yuuzhan vong estava perduda.
-Primer grup! Segon grup! Coris a la
vostra cua! -va cridar la veu d'en Tesar, no a través de la Força sinó pels
auriculars de la Jaina.
-Tisores, Lowie! -va cridar la Jaina-.
Jo em desvio a la dreta!
Un dels grups aniria cap a la dreta,
l'altre a l'esquerra, i després s'entrecreuarien per disparar mútuament als
enemics que tenien els seus companys a la cua.
-Negatiu, Bessó U! -va dir una altra
veu ferma. Era una veu en què Jaina havia après a confiar.
Els coralites en flames van
il·luminar la nit a la seva esquena.
-Gràcies, Coronel Harona -va dir,
quan l'Esquadró Simitarra va passar veloçment al costat de la seva cabina,
impulsat pels seus motors colossals d'ions.
-No em donis les gràcies a mi -va dir
l'Harona-. Ha estat Jacen qui ens ha dit que podries necessitar ajuda en
aquests moments.
La Jaina va pensar que el seu germà
resultava de vegades francament estrany.
El segon creuer enemic era una ruïna
ardent, incapaç de disparar i incapaç de defensar-se, de manera que només quedava
un creuer enemic en actiu contra els sis d'en Kre'fey. Tres d'aquests es van
concentrar en l'enemic solitari, mentre els altres, amb la majoria de les naus
menors, queien en picat perseguint les naus de transport. Prop d'una tercera
part de les naus de transport van intentar aterrar a Duro, però van ser
expulsades de l'atmosfera abans que haguessin pogut baixar. Les altres es van
dispersar i van ser abatudes una a una per les forces de la Nova República.
Quan van haver quedat destruïdes les
naus de transport i el creuer que quedava, els creuers d'en Kre'fey es van
posar en òrbita baixa sobre Duro i van bombardejar tot el que es veia sobre el
planeta que semblés un damutek de guerrers, un magatzem, un centre de
comandament, una fàbrica o un espaiport.
La Jaina no sabia si era partidària
de la idea de bombardejar des d'òrbita, i percebia per la Força la ferma
desaprovació d'en Jacen. Encara que comprenia com era d'avantatjós atacar a
l'enemic des d'una posició segura, el bombardeig anava en contra del seu
instint i de la seva formació de Jedi, que se centrava en actes més precisos i
molt menys aleatoris. Tot i la postura dels Jedi, el bombardeig a l'enemic
formava part de les ordres habituals de l'almirall Kre'fey. La Pregunta Nombre
U d'en Kre'fey, «què puc fer avui per fer mal avui als vong?», tenia la seva
millor resposta rebentant coses.
-Recordeu que ells han destruït mons
sencers sembrant des òrbita formes de vida estranyes -havia dit Kre'fey-.
Penseu en el que van fer amb Ithor. El que fem nosaltres és misericordiós en
comparació.
La Jaina va suposar que era veritat.
Fins a cert punt.
-Esquadró Sols, reagrupació -va dir-.
Preparats per a nova maniobra.
Els seus caces van ocupar netament
els seus llocs corresponents a les formacions. La Jaina sentia amb la Força
l'orgull dels seus pilots, la seva sensació d'assoliment. La seva insistència
implacable en les sessions de pràctica i d'exercicis havia tret fruits. En els
gairebé tres mesos que havien transcorregut des de la seva visita a Mon
Calamari, uns mesos plens de cops, d'escaramusses i d'alarmes, no havia perdut
a un sol pilot. Tres Ala-X havien quedat destruïts o tan avariats que havien
hagut d'abandonar-se, però en tots els casos els pilots havien aconseguit
evacuar la nau i els havien salvat.
Els seus sis novells ja eren veterans
orgullosos amb baixes enemigues en el seu historial. Algunes setmanes enrere, la
Jaina havia deixat sorpresa a la Vale, la seva companya de vol neimoidiana[1], en seure amb ella
a la taula de l'esmorzar i entaular una conversa que no tenia res a veure amb
la tàctica ni amb les deficiències de la Vale com a pilot.
La Vale i els altres pilots havien
demostrat la seva vàlua. Eren dignes de ser coneguts.
Però si bé la Jaina estava més amable
que abans, es guardava molt d'establir una franca amistat. La seva determinació
no s'havia reduït amb el pas dels mesos. Sabia que els cops contra el territori
yuuzhan vong havien estat planificats amb cura per aprofitar debilitats
circumstancials de l'enemic. Els atacs havien anat dirigits únicament a forces
inferiors en nombre o les que s'havien estès en emboscades, i s'avortaven si es
descobria que l'enemic era més fort del que s'esperava. Sovint, les tropes
enemigues eren de segona fila, de la Brigada de la Pau, mercenaris o
treballadors yuuzhan vong amb poca formació militar que queien en el desconcert
més absolut quan es bloquejaven els seus yammosk. Els novells de la Jaina
s'havien aguerrit, però s'havien aguerrit en batalles en què s'havia procurat
per tots els mitjans tenir assegurada la victòria.
La Jaina sabia que l'Esquadró Sols
Bessons no podia esperar lliurar batalla sempre en termes tan favorables.
L'enemic llançaria una altra ofensiva tard o d'hora, i llavors el seu esquadró
hauria de veure's amb guerrers vong de primera fila que atacarien des d'una
posició de superioritat aclaparadora. Davant allò, tots els combats que havien
conegut els seus pilots semblarien un joc de nens.
El coneixement que l'ofensiva enemiga
havia d'arribar inevitablement la mantenia tensa. Que les coses haguessin anat
bé fins llavors no era motiu per relaxar-se. De fet, havia de ser més dura que
mai per impedir que els seus pilots afluixessin per un excés de confiança.
Per fortuna, hi havia unes quantes
coses que impedien que la Jaina explotés amb tanta tensió. La presència
poderosa, estranyament estabilitzadora, d'en Kyp. La calma d'en Jacen, com d'un
altre món. Els missatges que rebia amb regularitat dels seus pares, d'en Luke i
la Mara... i d'en Jag Fel.
L'esquadró d'en Jag seguia caçant
yuuzhan vong a la Via Hydiana, i ell compartia amb ella les frustracions d'un
pilot veterà que formava a un gran nombre de novells.
No tenia clar el que havia de deixar
que signifiqués Jag per a ella. Tenia por que es convertís en una distracció;
que perdria concentració si li deixava entrar en la seva vida. Però també tenia
moments en què somiava la seva abraçada, en què sentia l'espectre dels seus
llavis sobre els d'ella...
Va arribar a la conclusió que era una
sort que estiguessin lluny. Si estiguessin junts, el remolí dels seus propis
pensaments i desitjos podria aclaparar-la.
Però hi havia una part d'ella que
sentia grans desitjos d'estar aclaparada.
El cor li va fer un salt quan es van
il·luminar les pantalles de la seva cabina de comandament. Una flota yuuzhan
vong acabava de sortir de l'hiperespai. Set naus capitals de diverses mides,
totes elles deixant anar esquadrons de coralites. Els yuuzhan vong que
defensaven Duro havien demanat ajuda, però havia arribat tard.
La Jaina va esperar en tensió durant
un moment. Les dues flotes estaven gairebé igualades. Els creuers d'en Kre'fey
havien patit pocs danys en el combat desigual, i s'havien perdut pocs caces. La
fusió en la Força dels Jedi era un avantatge que no podia igualar l'enemic.
S'havia aconseguit una victòria
gairebé sense baixes, i les forces de la Nova República estaven joioses. La
moral era a les cotes més màximes que podria arribar. A una paraula d'en Kre'fey,
la seva flota es llançaria sobre l'enemic amb confiança absoluta en la
victòria.
En Kre'fey podia vèncer, podia
guanyar dues batalles en un sol dia. Havia de saber-ho.
-Creuers, reagrupació -sonà l'ordre
pel canal de comandament-. Caces, preparats per a recuperació i trànsit a
l'hiperespai.
La Jaina va sentir que se li apagava
la tensió, i també l'alegria. En Kre'fey anava sobre segur.
La Jaina va pensar que probablement
tindria raó. Aquella podia no ser l'única força enemiga que acudia en auxili de
Duro.
Però es va sentir desil·lusionada.
Sabia que la Força estava amb ella aquell dia, i podia no estar al dia de la
propera batalla.
-oOOOo-
-Crec que he trobat el parany que
havia estat buscant -va dir l'Ackbar-. El parany que serà la perdició dels
yuuzhan vong.
Estava flotant a la piscina de casa
seva, amb Luke, Cal Omàs i l'almirall Sovv asseguts en còmodes butaques a la
vora. A la sala hi havia una olor agradable de mar. La Winter estava disposada
amb un holoprojector.
Va encendre el projector i va surar
en l'aire un mapa estel·lar sobre el cap de l'Ackbar. Per la densitat de les
estrelles, en Luke va comprendre que allò devia ser alguna part del Nucli;
però, d'altra banda, les configuracions de les estrelles no li resultaven
familiars.
-Aquesta és Treskov U-15-W -va dir l'Ackbar,
mentre una de les estrelles parpellejava sobre el fons-. És un estel antic de
seqüència principal en la vora exterior del Nucli Interior; un estel
completament normal. Com veureu per la superposició de les nostres cartes
oficials de rutes per l'hiperespai -una cinta estreta groga va aparèixer en la
imatge, una ruta per l'hiperespai que conduïa a l'estrella que parpellejava-.
Treskov és un carreró sense sortida. Però, si afegim les rutes secretes
imperials del Nucli que va portar de Bastió la princesa Leia... -Van aparèixer
a la imatge quatre rutes assenyalades en vermell, cinc que irradiaven de
Treskov- veureu que hi ha rutes no marcades des de Treskov que condueixen cap a
l'interior del Nucli. Una d'elles -parpellejà una altra llum- condueix a una
base estel·lar imperial amb el nom en clau de l'Ullal d'en Tarkin. Aquesta base
es va segellar i es va evacuar al final de la guerra civil galàctica; però,
d'altra banda, segueix intacta i utilitzable. A l'Ullal d'en Tarkin també queda
un gran dipòsit de subministraments, dels que pensava servir-se l'Imperi cas
que es renovessin les hostilitats.
-També l'Ullal d'en Tarkin és un
carreró sense sortida -va observar l'almirall Sovv-. Si enviem forces allà, les
podria bloquejar qualsevol enemic que tanqués la ruta que condueix a Treskov.
-Hi estic d'acord -va dir l'Ackbar-.
I vull que l'enemic estigui també d'acord.
Es va produir un canvi de perspectiva
en l'holo, i la imatge va ampliar la zona de Treskov i del seu sistema. El
cinquè planeta, un gegant de gas amb franges blanques i de diversos tons verds,
va començar a parpellejar.
-Aquest és Ebaq, un gegant de gas amb
onze satèl·lits. Un d'ells, Ebaq IX, va ser explotat una vegada per la
Corporació Minera del Nucli Interior pels seus dipòsits de brònzium.
»El satèl·lit es va obrir poc després
de l'ascensió d'en Palpatine. Durant els anys de la guerra, l'Imperi va
mantenir allà un lloc d'observació, i es va servir d'Ebaq IX com a punt de
reaprovisionament d'emergència; però el planeta està buit ara.
L'Ackbar va ficar el cap sota l'aigua
per a refrescar-se, i va sacsejar després el gran cap, esquitxant gotetes.
-Proposo que recuperem el satèl·lit i
l'utilitzem a manera d'esquer d'un parany. Hem de convertir-lo en un objectiu
irresistible per als yuuzhan vong. I, després, quan els enemics comencin el seu
assalt, tancarem la sortida i convertirem el sistema de Treskov en un
escorxador en el qual caçarem i destruirem les forces de l'enemic.
L'Ackbar es va girar cap a Sien Sovv.
-Almirall, seràs tu qui hauràs d'assignar
les forces necessàries per destruir els yuuzhan vong.
I l'Ackbar es va tornar després cap al
Luke, i en Luke va sentir un calfred a l'espinada.
-Mestre Skywalker -va dir l'almirall-,
seràs tu i els Jedi qui haureu de proporcionar l'esquer.
-oOOOo-
-He convocat aquesta reunió de l'Alt
Consell per dos motius -va dir Cal Omàs-. En primer lloc, hem de debatre els
plans de l'almirall Ackbar per a una nova ofensiva contra els yuuzhan vong. En
segon lloc, el director del Servei d'Intel·ligència, Dif Scaur, té un anunci
d'importància transcendental.
En Cal semblava anormalment seriós.
En les reunions solia estar relaxat, fent broma, arrepapat al seient amb el seu
cos llargarut. Aquell dia estava tibat i circumspecte. Estava clar que passava
alguna cosa important.
Els membres del Consell no estaven
tan estrets com en la seva primera reunió, tot i que la celebraven a la mateixa
sala i amb la mateixa taula massa gran. Si estaven menys atapeïts era perquè
estaven present menys d'ells: Kyp Durron i Saba Sebatyne estaven a Kashyyyk,
lluitant amb els seus esquadrons, i havien delegat els seus vots en la Cilghal
i en Luke, respectivament.
-No tinc intenció de comunicar en
aquest Consell els detalls dels plans de l'almirall Ackbar -va dir en Cal-. La
seva utilitat depèn del secret; i, en tot cas, no són rellevants per al que
vull plantejar. El pla de l'Ackbar suposa destacar forces nombroses de les
seves destinacions actuals i utilitzar-les contra els yuuzhan vong. Això
suposarà que molts dels nostres esquadrons, que ara defensen els nostres mons,
no estaran disponibles en el cas que els yuuzhan vong decideixin atacar.
-Si les nostres flotes estan a
l'ofensiva -va proclamar en Triebakk- els vong tindran coses més urgents que
fer que atacar els nostres planetes.
-Senyor, els nostres informes
indiquen que tindrem disponibles moltes més naus d'aquí a sis mesos estàndard o
cosa així -va dir la veu suau d'en Ta'laam Ranth-. No seria possible retardar
la nostra ofensiva fins que puguem defensar els nostres planetes i atacar
l'enemic alhora?
-El meu col·lega gotal té raó -va dir
la Releqy A'Kla-. Podria ser possible retardar l'ofensiva fins que disposem de
majors nombres.
-El pla de l'almirall té un límit
temporal -va dir en Luke-. Actualment, disposem d'avantatge tecnològic sobre
l'enemic. Però no sabem quant durarà aquest avantatge; per això, l'almirall vol
actuar ja.
-Un retard de sis mesos vol dir que
la guerra durarà sis mesos més que d'una altra manera -va dir en Sien Sovv-.
Sis mesos més de mort, d'incertesa i de despeses -Va mirar a Ta'laam Ranth-.
Els mons amenaçats són milers. La flota no pot defensar-los a tots, ni tan sols
amb els reforços de sis mesos.
-Els arguments del meu col·lega són
lògics -va dir el gotal-. Reconec que una ofensiva és lògica.
-Si se'm permet que interrompi -va
dir Dif Scaur-, voldria plantejar al Consell un assumpte propi. Pot tenir
conseqüències directes sobre si la Nova República vol passar a l'ofensiva o no.
En Luke va mirar amb desconfiança
l'home prim. La primera vegada que l'Ackbar havia presentat el seu pla, l'Scaur
havia preguntat meticulosament pels terminis de l'Ackbar. Allò havia despertat
les sospites d'en Luke, que s'havien confirmat en altres reunions del Consell.
Estava clar que l'Scaur tenia plans propis, i que es tractaven de plans amb els
seus terminis corresponents.
L'Scaur va mirar successivament als membres
del Consell.
-Puc revelar ara l'existència d'una
unitat secreta de la Intel·ligència de la Nova República anomenada Alpha
Vermell. El seu cap és Joi Eicroth, xenobiòloga que va pertànyer abans a Alfa
Blau, una altra unitat secreta encarregada d'assumptes relacionats amb els
yuuzhan vong. Des del principi de la guerra, Alpha Vermell ha realitzat
investigacions secretes sobre la biologia yuuzhan vong amb l'ajuda d'un equip
de científics aportat pels txiss.
«Aquí està», va pensar en Luke. Una
cosa gran, una cosa molt secreta que ha estat en marxa almenys dos anys sense
que se sàpiga ni una paraula. Allò era un assoliment de primer ordre, en un
govern tan porós com el d'en Borsk Fey'lya.
«A menys que no ho sabés ni el mateix
Fey'lya», va pensar en Luke.
-Per què els txiss? -va preguntar en
Sien Sovv, desconcertat.
-Els txiss procedeixen d'una regió
oculta i remota de la galàxia, lluny de les rutes d'invasió dels yuuzhan vong
-va dir l'Scaur-. Era molt poc probable que els enemics s'hi haguessin
infiltrat.
«El que vol dir que l'Scaur ha
mantingut contactes amb els txiss des de fa algun temps», va pensar en Luke.
Sabia per endavant que podia comptar que complirien.
-Els nostres xenobiòlegs i genètics
han investigat la genètica yuuzhan vong -va prosseguir l'Scaur. Va recolzar les
mans pàl·lides i primes davant seu, sobre la taula-. Han localitzat una cadena
genètica única en l'ADN yuuzhan vong, cosa que és comuna a totes les espècies
yuuzhan vong; a les seves plantes, a les seves construccions i naus vivents,
als seus animals, als propis vong. Aquesta cadena genètica és desconeguda per a
qualsevol vida vegetal, animal, bacteriana o viral de la nostra pròpia galàxia.
-Heu desenvolupat una arma -va dir en
Ta'laam Ranth. En Luke va percebre la sorpresa entre els altres membres del
Consell, seguida d'aprensió i de temor.
-Sí -va dir en Cal, molt seriós-.
Tenim una arma.
-Una arma biològica -va dir en Dif
Scaur-. Una arma aeròbica que atacarà només a les plantes o als animals que
posseeixin la cadena genètica dels vong extragalàctics. Si l'arma es dispersa
amb eficiència sobre els mons enemics, calculem que es posarà fi a l'amenaça
dels yuuzhan vong en un termini màxim de quatre setmanes, probablement de tres.
-Què vols dir amb que es posarà fi?
-va preguntar la Cilghal.
-Vull dir que els vong estaran morts
-va dir l'Scaur-. I tot el que han comportat els yuuzhan vong: totes les
plantes, tots els edificis, totes les naus. Potser quedi algun supervivent en
zones remotes -va afegir, encongint-se d'espatlles-. Però, si viatgen a mons
vong, s'infectaran; i, si no, serà possible caçar-los.
Va mirar breument a cadascun dels
membres del Consell.
-Les armes biològiques resulten
notablement capritxoses -va prosseguir-. Normalment, jo no recomanaria la feina
sobre una població dispersa com la dels vong; però aquesta arma serà tan
efectiva que faré una excepció a la meva regla habitual. Els vong no podran
fugir-ne. S'enganxarà a la seva genètica. Té un període de latència de quatre o
cinc dies durant el qual no sentiran cap efecte, però seran contagiosos i
contaminaran tot i a tots amb els que entrin en contacte. A partir de llavors,
començaran a disgregar-se a nivell cel·lular; el seu teixit viu es dissoldrà en
un fluid, i fins i tot aquest fluid serà contagiós. Es contagiaran les seves
naus, les seves armes, les seves armadures, les seves llars, el seu menjar. Tot
el que constitueix el seu entorn portarà la malaltia. Quan comenci la
disgregació, els vong moriran en tres o quatre dies.
En Luke va deixar que li envaís
l'horror. A l'horror li va seguir la ira (recordà que la Vergere li havia dit
que la ira és una emoció útil), i es va tornar cap a Cal Omàs.
-Des de quan saps això? -va
preguntar.
-Des que vaig assumir el càrrec -va
dir en Cal.
Gairebé
tres mesos.
En Cal tornà al seu torn els ulls cap
al Luke.
-Mestre Skywalker, ho sento molt.
Però ja entendràs que el secret era fonamental per a aquest projecte.
-Comprenc el teu raonament -va dir en
Luke.
«I no hi estic d'acord -va pensar
fredament. Perquè, si ho hagués sabut per endavant, podria haver preparat
arguments contra això. Ara, només podré presentar els arguments que em passin
pel cap, i esperar que la Força m'acompanyi».
Va mirar a Dif Scaur.
-Vols fer servir el Gran Riu per
distribuir aquesta arma, oi? -va dir.
-Això seria útil -va assentir l'Scaur.
En Luke va sacsejar el cap.
-Els Jedi no volen saber res d'això.
Et prego que no ens ho demanis.
L'Scaur no es va semblar sorprendre.
-El Gran Riu no és vital per al
projecte. Les nostres pròpies xarxes d'intel·ligència arriben ja a l'espai
vong. La flota pot enviar l'arma en míssils, a objectius de la flota enemiga, a
instal·lacions espacials o planetes. I els bothans van facilitar molt l'Alpha vermell
quan van declarar l'Ar'krai contra els vong: la xarxa d'espionatge bothana és
cèlebre per la seva eficiència, i l'Alpha Vermell resoldrà tots els seus
objectius per a aquesta guerra -Va encongir les seves espatlles primes -. Els
mateixos yuuzhan vong s'encarregaran de la distribució en el nostre nom, a
mesura que el seu personal i les seves naus infectades viatgin d'un món a un
altre.
En Ta'laam Ranth tornà els ulls
vermells cap al Luke.
-És clar que el Mestre Skywalker té
objeccions contra aquest pla -va dir-. Voldria que exposés els seus arguments
en contra.
En Luke va mirar als altres.
-Els Jedi existim per conservar la
vida -va dir-. Aquesta matança de tota una espècie s'oposa als nostres
principis.
Va respirar fondo, va convocar a la
Força i va esperar que aquesta li ajudés a presentar els arguments tan
brillants que necessitava.
-Permeteu-me que assenyali que els
yuuzhan vong no són tan absolutament diferents a nosaltres -va dir-. Són
intel·ligents i educables. Si prenguéssim a un nadó i el criéssim, el nen no
seria diferent d'un dels nostres: la seva maldat no és innata en la seva
espècie. És el seu govern i la seva religió el que els han tornat agressius, i
la nostra tasca hauria de ser enderrocar aquest govern i aquesta religió, en
comptes d'escombrar a la gent comú que no té més opció que la de seguir als
seus líders.
-Els yuuzhan vong han fet el mateix
amb els nostres mons -va assenyalar Ayddar NyLykerka-. Han sembrat en els
nostres mons formes de vida que han matat a tots els qui vivien al planeta.
-Un argument més contra l'ocupació
d'aquesta arma -va anunciar en Ta'laam Ranth, sorprenent a tots els presents-.
Si deixem anar aquesta arma contra ells, ells podrien prendre represàlies.
Podríem perdre mons sencers davant la biologia vong.
-L'Alpha Vermell és una defensa
contra un atac d'aquest tipus -va dir l'Scaur-. L'Alpha Vermell destruiria
qualsevol atac biològic que puguin llançar els vong.
En Triebakk va deixar anar un rugit
que va imposar el silenci a la taula.
-Entenc una mica de ciència -va dir
per fi, a través de la traducció-. Conec la paraula contracop - va mirar als altres- per als que no coneguin el terme,
aclariré que es refereix als efectes secundaris inesperats d'una arma contra
l'atacant que l'empra -Va mirar a Dif Scaur- i penses distribuir l'Alpha
Vermell per l'espai vong. Milers i milers i milers de milions de bacteris
vivents, o de virus, o del que sigui l'Alpha Vermell, soltes sobre ecosistemes
viables -Va capcinejar el cap pelut-. No em pots dir que l'Alpha Vermell no
mutarà, amb tantes replicacions. I no pots assegurar-me que una d'aquestes
mutacions no ens farà mal a nosaltres. El contraatac podria matar-nos a tots.
-Els txiss m'asseguren que això és
molt improbable -va dir l'Scaur.
-Improbable -va dir en Luke-. No
impossible.
L'Scaur va arronsar les espatlles.
-Si això us inquieta, podem deixar en
quarantena els mons dels vong fins que puguem garantir que són segurs. Els
refugiats lamentaran no poder tornar immediatament a les seves llars; però, un
cop aconseguida la victòria, podrem tranquil·litzar-los.
L'Scaur s'havia avançat a tots els
arguments. Havia tingut mesos sencers per preparar allò. En Luke només havia
tingut un moment.
-No has parlat de la capacitat
biològica dels yuuzhan vong.
-No entenc, Mestre Skywalker -va dir l'Scaur,
enarcant una cella.
-Els yuuzhan vong tenen uns
coneixements biològics imponents -va dir en Luke-. Ho fan tot per la
biotecnologia.
»Pots dir-me que no han previst un
atac com aquest? Com saps que no estan preparats? Com saps que, quant vegin que
estem disposats a cometre un genocidi no ens pagaran amb la mateixa moneda?
Per primera vegada, l'Scaur va
semblar quedar-se sense arguments.
-No veiem res que ho indiqui -va dir.
-No ho enteneu tot sobre els vong -va
dir en Triebakk-. Jo em figuro que només teniu coneixements soms, com a molt,
sobre els seus sistemes immunitaris. I si estan preparats contra vosaltres?
L'Scaur va vacil·lar. Li va tremolar
una parpella.
-No tenim indicis de res semblant.
-Els heu buscat?
-És clar -va respondre l'Scaur,
molest per la pregunta-. Vam capturar i estudiar instal·lacions de cuidadors.
Tenim un coneixement raonable de les armes que han emprat contra nosaltres. Hem
capturat naus seves i les hem examinat.
-El nostre coneixement de l'enemic és
deficient -va dir en Ta'laam Ranth. Va observar als presents tornant lentament
a esquerra i dreta el seu cap amb dues banyes-. Està clar que seria il·lògic seguir
endavant amb aquest pla.
A Dif Scaur se li va tensar la cara,
amb l'efecte d'augmentar encara més el seu efecte de màscara mortuòria.
-L'arma està plenament provada -va
dir-. Sobre subjectes vius també -va afegir. Va aixecar una mà per tallar
l'esclat de protesta d'en Luke-. Sobre presoners guerrers -va dir-. Hem de
mantenir inconscients als guerrers capturats, perquè, quan es desperten,
intenten suïcidar-se. Vam infectar a uns pocs amb l'arma. L'arma... -respirà
profundament-. L'arma funciona. Vaig lamentar enormement la necessitat de fer
això, però calia fer la prova, i van morir de la manera més humana i indolora
que va ser possible -Posà les mans davant seu, sobre la taula-. Asseguro a tots
els presents que Alpha Vermell funcionarà i que complirà tot el que es promet.
-Això és una inconsciència -va dir en
Luke. No hi havia sentit mai una ràbia freda com aquella-. Això hauria estat
digne d'en Palpatine.
Dif Scaur li va fer una mirada
furiosa.
-No; Palpatine no ho hauria fet així
-va dir-. Palpatine hauria posat a prova l'arma sobre la població de tot un
món, i l'hauria utilitzat com a arma de terror per tenir sotmesos a altres
mons. Prego al Mestre Skywalker que s'abstingui de realitzar comparacions tan
odioses.
Es va produir un llarg moment de
silenci, interromput pel Cal.
-Potser hauríem de votar, llavors -va
dir en Cal-. Vots a favor?
Dif Scaur va aixecar la mà el primer.
Després, Nylykerka. Després, vacil·lant, va aixecar la mà Sien Sovv.
En Luke va mantenir les mans sobre la
taula. El mateix van fer tots els Jedi.
-Emeto per delegació el vot de la Saba
Sebatyne en contra de la moció -va dir.
-I jo, el d'en Kyp Durron -va dir la Cilghal.
-Moció rebutjada -va dir la Releqy
A'kla.
En Cal Omàs es va tornar llavors cap
al Luke. En els seus ulls es llegia el pesar.
-Ho sento, Luke -va dir-, però no ens
podem permetre renunciar a cap arma en una guerra que estem perdent. Quant
menys, a una arma que posarà fi a tants patiments i tristeses del nostre poble
-es va tornar cap a Dif Scaur-. Aquest Consell no té caràcter legislatiu, només
assessor. Com a Cap d'Estat, ordeno a Dif Scaur que segueixi endavant amb el
Projecte Alpha Vermell.
En Luke es va quedar atònit. En Dif
Scaur es va mirar les mans per dissimular la seva mirada freda de triomf. La
pena omplia de solcs del front d'en Cal.
-Això és una tragèdia en tots els
sentits -va dir-. Però només podem triar entre una tragèdia i una altra, i jo
prefereixo que la tragèdia sigui la història dels vong i no la nostra -Va mirar
a Dif Scaur-. Quan podeu tenir disposada la vostra arma?
-Actualment només hi ha una petita
mostra del material -va dir l'Scaur-. Haurem de produir-ne molt més; tones, com
a mínim. Les instal·lacions segures d'Alpha Vermell no estan capacitades per
produir aquestes quantitats -es va dirigir a Cal-. Hi ha una vella fragata
Nebuló-B en òrbita sobre Mon Calamari, que serveix de nau hospital. Si podem
traslladar als pacients a la superfície, Alpha Vermell podria aprofitar
l'aïllament de la nau i el seu entorn estèril. Un cop instal·lats allà, espero
que podrem elaborar el producte suficient per emprendre la distribució en un
termini de dues setmanes.
En Cal es va dirigir als altres.
-En aquest cas -va dir-, retardarem
la implantació dels plans ofensius de l'almirall Ackbar. Bé podem seguir a la
defensiva fins que l'Alpha Vermell ens guanyi la guerra -Va mirar als altres-.
Naturalment, ningú ha de parlar d'això fins a la fi de la guerra. Suposant que
llavors es pugui parlar-ne.
Va posar fi precipitadament a la
reunió del Consell. Va fer una mirada de pesar al Luke, i després es va posar
dret i va sortir ràpidament, seguit amb la mateixa rapidesa per Dif Scaur.
En Luke es va aixecar de la taula
sentint-se com si tingués cent anys. Triebakk i els Jedi van acudir al seu
costat.
-Què podem fer? -va preguntar la Cilghal.
En Luke va intentar encongir-se
d'espatlles amb despreocupació.
-Intentarem fer canviar d'opinió a
Cal. Tenim un parell de setmanes, com a mínim.
-Si vols que fem alguna altra cosa...
-va dir en Triebakk, sense concloure la frase.
En Luke va negar amb el cap.
-T'agraeixo l'oferta, però, no.
Si en Luke feia alguna cosa, ho faria
ell mateix en persona, i carregaria ell sol amb la responsabilitat.
Però sabia que, si ho feia, tiraria
per la borda tot allò pel que havia treballat al llarg de la seva vida llarga i
exigent.
-oOOOo-
Quan Luke va arribar a casa després
de la reunió de l'Alt Consell, es debatien en la seva ment la por i la ira. No
podia fer res mentre es trobés en aquell estat, de manera que es va asseure a
la taula i va començar a aplicar tècniques de relaxació per controlar els seus
pensaments i les seves emocions.
Va sentir en la Força la Mara abans
que aquesta entrés a l'apartament. La Mara es va aturar un moment al llindar,
abraçant-lo suaument al seu torn amb la seva consciència en la Força, i després
va tancar la porta, va deixar el maletí que portava i va seure al seu costat a
terra. Es va posar a la seva esquena, va recolzar les mans a les seves espatlles
i va començar a treballar-li els músculs tensos de l'esquena i del coll. En Luke
es va sotmetre al contacte, va deixar que els dits de la Mara li tornessin
líquids els músculs. La seva respiració va prendre el ritme de la d'ella. La Mara
es va anar acostant fins que va estar enganxada a la seva esquena. El va
envoltar amb els braços i va donar suport amb la barbeta a l'espatlla.
-Quina és la mala notícia? -li va
preguntar.
En Luke va titubejar, però sabia que
la Mara era de confiança; i, d'altra banda, aquell horror era massa ampli per
guardar-s'ho tot sol. Li va explicar allò d'Alpha Vermell.
La Mara es va retirar lleugerament
mentre considerava el problema.
-Què podem fer?
-Intentar fer canviar d'opinió al
Cal.
La Mara va tornar a donar suport amb la
barbeta a l'espatlla. La seva veu era un alè a l'orella d'en Luke.
-I si no canvia d'opinió?
En Luke va respirar fondo.
-No ho sé. Podríem intentar destruir
el projecte; però, llevat que matéssim als científics, serien capaços de
reproduir la seva feina. I encara que matéssim als científics, o aconseguíssim
segrestar-los i tenir-los tancats en algun lloc, altres científics serien
capaços de reproduir el projecte. El problema és que, quan es conegui la
possibilitat d'aquesta arma, qualsevol podrà reproduir-la si compta amb les
instal·lacions adequades.
En Luke va sacsejar el cap.
-He treballat tota la meva vida per
reconstruir als Jedi. Ara tenim un govern disposat a treballar amb nosaltres,
un govern al que nosaltres hem ajudat a arribar al poder, que ha restablert el
Consell i que nosaltres hem jurat defensar. Com puc tornar-me en contra de la
Nova República a la primera crisi? -va agafar la mà de la Mara entre les
seves-. Això seria la fi dels Jedi. Seríem uns proscrits. Seríem tot el que
diuen que som la gent com Fyor Rodan.
La Mara el va mirar amb inquietud
trist.
-El que estàs dient és que, en realitat,
no podem aturar l'Alpha Vermell; com a molt, podrem retardar-lo. Però podem
quedar-nos aturats, deixant que passi això?
-Podem protestar. Podem negar-nos a
tenir res a veure amb això. És l'únic que se m'acut.
-Protestar, si. Però amb quin grau de
publicitat?
En Luke va sacsejar el cap de nou.
-Si li donem massa publicitat, els
yuuzhan vong s'assabentaran. Llavors, podrien avançar-se ells a llançar-nos armes
biològiques, i seria una catàstrofe.
-Dius que en Triebakk ho sap. I que en
Ta'laam Ranth va votar amb vosaltres.
-Sí.
-Has de posar-te en contacte amb
ells. A veure si poden fer canviar d'opinió a altres membres de l'Alt Consell.
En Luke va assentir.
-Una campanya de pressió política
discreta, llavors. En Dif Scaur em va prendre per sorpresa, i jo no tenia
disposats els meus arguments -va assentir amb el cap i va besar-la a la galta-.
Gràcies.
-No hi ha de què -Va dir ella. Es va
posar dempeus, i va ajudar-lo a aixecar-se-. Kam Solusar ha enviat holos nous d'en
Ben. Vols veure'ls?
-És clar.
Veure a Ben gatejar ràpidament per la
moqueta produïa al Luke la barreja habitual d'alegria i tristesa, però li va
servir per fer-li canviar d'estat d'ànim. Va passar al fons de l'apartament amb
intenció de canviar-se i rentar-se abans d'ajudar amb el sopar, però es va
quedar gelat veient un bony plomós a l'habitació de convidats. Vergere. Havia
estat a l'apartament tota aquella estona. Estava ajupida, en postura de
meditació, amb els genolls alts i el cap recollit. En Luke, horroritzat, va
tornar al costat de la Mara.
-La Vergere està a la seva habitació.
No la vaig percebre quan vaig entrar.
La Mara va obrir molt els ulls verds.
-Jo tampoc -va dir-. S'havia tornat
invisible altra vegada.
-Creus que ens haurà sentit?
La Mara s'ho va pensar.
-Tampoc hem estat cridant. Ens hem
parlat a pocs centímetres l'un de l'altre, gairebé xiuxiuejant. Com podria
haver-nos sentit?
-Jo em crec qualsevol cosa d'ella.
La mirada de la Mara es va endurir.
-Jo també.
-L'haurem de vigilar amb cura. A no
ser que... Creus que hem de fer que Nylykerka la torni a tancar?
-I donar-li l'oportunitat
d'organitzar una fugida espectacular? I si no vol, què fem? La reduïm lluitant
amb ella?
-Llavors, la vigilem -Va decidir en
Luke-. I la vigilem amb molta cura.
[1] Diverses vegades en aquest llibre és va considerar a la Vale com a
durosiana, en lloc de nemoidiana, degut a la participació dels nemoidians en la
guerra dels clons i a l’oberta animadversió de l’espècie per part de la
república, i a l’intent d’aquesta de dissimular el seu orígen, doncs fisicament
són espècies similars, finalment amb el tracte amb els altres pilots i companys
deixa veure la realitat del seu orígen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada