CAPÍTOL
10
L'estrèpit de les alarmes va
despertar la Jaina. Dormia amb el seu vestit de pilot, perquè així estava més
abrigada; els tècnics no havien aconseguit fer funcionar bé la calefacció de
les habitacions dels pilots; tot i que, cosa rara, semblava que funcionava
perfectament en les habitacions dels propis tècnics. Els exercicis havien estat
tan freqüents que es va posar les botes i va agafar el seu casc de pilot sense
obrir els ulls si més no.
Va aconseguir separar les parpelles lleganyoses mentre corria pel passadís que conduïa als hangars. Cinc passos més
tard, la gravetat artificial es va connectar en entrar en acció els escuts
defensius del petit satèl·lit. Els problemes de subministrament d'energia
havien estat constants i, vist el present, seguien sense resoldre's. Es
rumorejava que algú havia desplaçat una coma un lloc a l'esquerra en una xifra
d'un pressupost, i que Ebaq IX tenia només una desena part de l'energia que
havia de tenir.
La Jaina va emprar la Força per a empènyer
a si mateixa cap endavant, tirant pel camí de la Vale, en veure que la seva
companya de vol es quedava immobilitzada amb la gravetat reduïda, incapaç d'agafar-se
al terra amb les seves botes. A l'hangar, la Jaina va llançar la Vale cap al
seu caça i va saltar al seu propi Ala-X. R2-B3, que no havia sortit de
l'hangar, estava ja en el segon seient i havia encès els circuits electrònics,
tenia connectats els motors de repulsors i estava escalfant els motors d'ions
quàdruples.
L'androide astromecànic xiulà una
salutació quan la Jaina es va ancorar al seu seient mentre contemplava com els
últims pilots del seu esquadró corrien, flotaven o s'obrien pas com podien cap
a les seves naus entre la gravetat reduïda. Quan l'últim va haver saludat per
l'intercomunicador, la Jaina va obrir un canal amb Control Ebaq.
-Aquí Bessó U. Esquadró Sols Bessons
preparat per a l'enlairament.
-Enlairament immediat, Bessó U! Us
hem baixat l'escut del Sector 12!
Control Ebaq semblava una mica més
excitat del que era habitual aquell matí.
-Entesos -va dir, i va passar al seu
canal entre naus-. Tenim autorització, gent. Anem-nos-en.
L'Ala-X de la Jaina es va alçar sobre
els seus repulsors i va surar cap a les portes de l'hangar. Quan es van apartar
les portes immenses per deixar-los pas, ella va activar els motors d'ions i es
va llançar a la mitja nit esquitxada d'estrelles que hi havia més enllà.
A l'espai, esperant que els altres s'enlairessin
i formessin darrere del seu caça, va mirar les seves pantalles i va veure que
les naus capitals d'en Farlander estaven formades a vuit minuts llum de
distància, totes elles llançant caces. I més enllà d'en Farlander, apareixien a
les pantalles flamarades brillants, esquadrons de naus enemigues a centenars i a
milers.
Una descàrrega elèctrica li va
recórrer els nervis sobtadament, i el somni que tenia a sobre es va dissipar
del tot.
Allò no era cap exercici. Era una
força d'una mida que no s'havia vist des de l'atac a Coruscant.
I llavors la Jaina va sentir una
onada a través de la Força, una sensació com que s'hi acabava d'enfocar una
ment poderosa, com un focus sobre un insecte desvalgut. L'horror li va estremir
els ossos quan va reconèixer aquella sensació.
Voxyn...
-oOOOo-
Els udols dels voxyn s'alçaven al
voltant d'en Tsavong Lah, i aquest se sentia envaït per una sensació de triomf
com si fos un vent gloriós. Va alçar els braços, les mans amb urpes, com per
partir en dos el cel.
Jeedai. Els Jeedai hi
eren. Aquest covard mesquí d'en Nom Anor tenia raó.
Per sobre d'ell volaven els insectes
brill, que ocupaven els seus llocs respectius per formar una representació
tridimensional de la batalla. El to del brunzit de les seves ales i la
brillantor dels seus abdòmens indicava la mida i la categoria de totes les naus
de la zona, amigues i enemigues.
Els voxyn van tornar a udolar. Una
alegria salvatge va envair a Tsavong Lah.
-Per Yun-Yuuzhan! -va cridar-. L'Administrador
pudent tenia raó!
Les forces de la Nova República
estaven completament superades en nombre. No hi havia dubte que l'enemic
fugiria si pogués. Però Ebaq estava en un carreró sense sortida, i no era
possible la retirada. Havien de lluitar.
I, per si els Jeedai intentaven
amagar-se a Ebaq IX o en qualsevol altre astre d'aquell sistema solar, en Tsavong
Lah tenia als voxyn. Sis d'aquelles bèsties caçadores de Jedi havien estat fora
de Myrkr quan va quedar destruït la resta de la seva espècie.
Els voxyn tenien vides molt curtes, i
aquells ja eren a prop del final de la seva existència; tenien groguenques les
escates verdes, i els ulls velats i cansats. Però en quan havien percebut la
presència de Jedi en el sistema, s'havien tret de sobre la seva letargia, i
agitaven les cues amb impaciència.
Els palps del tron de cognició s'agitaven sobre el seu cap, proporcionant dades tàctiques i
mantenint-lo en contacte amb el yammosk del Sacrifici de Sang, que dirigia
sense paraules les milers de naus, coralites i transports que estaven sota el
comandament del Mestre Bèl·lic. En cercle al voltant del tron de cognició estava un grup de subalterns, aprenents i lectors, els
primers proveïts de víllips que mantenien a Tsavong Lah en contacte amb els
seus esquadrons.
En Tsavong Lah va percebre una
confusió sobtada en el yammosk. Els enemics estaven bloquejant els seus
senyals.
Allò no tenia més importància en
aquesta situació de superioritat. En Tsavong va emetre unes ordres que retransmetrien
amb els seus víllip els subalterns que l'envoltaven.
-El grup de combat de Yun-Yammka
avançarà i entaularà batalla amb l'enemic! Els grups de combat de Yun-Txiin i
Yun-Q'aah avançaran sobre els flancs de l'enemic i els envoltaran. Els grups de
combat de Yun-Yuuzhan i Yun-Harla quedaran en reserva.
El grup de combat que portava el nom
del Déu Matador entaularia batalla amb l'enemic. Després, els que portaven el
nom dels Amants convergirien sobre l'enemic, en un veritable abraçada d'amants,
i el destruirien.
Quedarien en reserva dos grups de
combat més, entre ells el del propi Mestre Bèl·lic, per seguir als enemics per
l'hiperespai si aconseguien escapar. Tot i que era poc probable que els
infidels aconseguissin fugir, atrapats com estaven pel pou de gravetat d'un
gegant de gas enorme.
Els caps dels diversos grups de
combat van anar confirmant la recepció del missatge. Els insectes brill que
volaven sobre ell es van desplaçar i van brillar seguint els moviments de les
naus.
Els enemics maniobraven amb cautela,
intentant mantenir-se entre el grup de combat de Yun-Yammka, que avançava, i Ebaq
IX. Allò convenia perfectament al Mestre Bèl·lic: els defensors constituïen un
blanc lent i fàcil contra el que ell podria llançar la seva força aclaparadora.
La satisfacció d'en Tsavong Lah va
anar en augment quan va observar els lents desplaçaments de l'enemic cap a la
seva destrucció. El grup de combat de Yun-Yammka va començar a adoptar un ordre
obert per desplaçar-se al llarg de l'enemic, amb dues naus capitals contra una
de l'enemic. I, llavors, en Tsavong Lah va percebre un canvi en les
disposicions dels infidels; els insectes brill van començar a moure's; els seus
brunzits i les seves formes adoptaven subtilment una configuració nova.
El Mestre Bèl·lic va veure amb
intranquil·litat creixent que l'esquadró enemic es desplaçava ràpidament
passant d'una llarga línia a un grup compacte i en falca, com una punta de
fletxa dirigida al grup de combat yuuzhan vong. En una flamarada de foc intens,
l'esquadró de la Nova República va penetrar en la llarga línia de batalla dels
yuuzhan vong, trencant la formació dels invasors. Vuit de les naus yuuzhan vong
grans, colpides per la força combinada de tot l'esquadró enemic, van quedar
avariades o destruïdes.
Les urpes de vu'asa que portava
Tsavong Lah al final de la seva cama es van aferrar a la carcassa del seu tron amb ira.
Però va emetre les seves noves ordres amb veu calmada.
-El grup de combat de Yun-Yammka
atacarà als infidels tan estretament com sigui possible.
Els yuuzhan vong patirien més pèrdues
quan les naus disperses caiguessin sobre l'enemic compacte, però la
superioritat numèrica començaria a notar-se, i els grups de combat de Yun-Txiin
i Yun-Q'aah no trigarien a estar en posició per envoltar als enemics i acabar
amb ells.
La batalla seguia sent seva. Trigaria
una mica més de temps, això era tot.
I el Mestre Bèl·lic tenia temps de
sobres.
-oOOOo-
En Nom Anor estava dret davant del
seu superior, Yoog Skell, amb un víllip a les mans, en una habitació que feia
olor de proteïnes i de sang, en les profunditats del damutek dels Administradors.
El víllip havia adoptat la forma de la cara d'un Executor que anava a bord de
la nau capitana d'en Tsavong Lah; era un dels pocs membres de la casta dels
administradors que anaven amb la força expedicionària.
-L'enemic està evolucionant bé -va
dir l'Executor-. Però, malgrat tot, els aixafarem. El nostre avantatge numèric
és aclaparador.
En Yoog Skell va grunyir mentre es
passejava d'un costat a un altre.
-Ens han sorprès -va murmurar-. A mi
no m'agraden les sorpreses. I al Summe Senyor Shimrra, tampoc.
-oOOOo-
Quan va arribar la trucada, la Mara
estava sola a l'apartament dels Skywalker, mirant holos d'en Ben. Va acudir al
comunicador i va veure la Winter, que la mirava amb calma.
-Ja ha començat -va dir la Winter-.
Ackbar i jo anem al Comandament de la Flota. Pots venir amb nosaltres si vols.
La Mara va sentir una sequedat
sobtada a la boca.
-És clar -va dir-. Vaig de seguida.
-oOOOo-
«No funciona». El pensament tènue va
arribar surant fins a la Jaina procedent de Madurrin, que estava en el seu lloc
en el pont de comandament del general Farlander.
«Què no funciona?»
«Els bloquejadors de la Mentidera. Els que identificarien a les
naus enemigues com a membres del bàndol contrari, i farien que es disparessin
entre si».
Una altra mala sort; però la Jaina
estava ja massa frenètica com per preocupar-se molt d'això. Estava arribant
fins al seu propi objectiu.
-Bomba-ombra, fora.
La Jaina va donar una empenta amb la
Força a l'arma inert i va tirar de la palanca de comandament per imposar al seu
Ala-X una trajectòria una mica diferent. Davant d'ella, el creuer enemic que
era el seu objectiu estava envoltat de flamarades de foc, rebent les passades
de tot l'esquadró d'en Keyan Farlander, que vomitava foc amb els turbolàsers
mentre els míssils recorrien en trajectòries corbes el buit entre les naus.
-Bomba fora -va dir la veu xiuxiuejant
d'en Tesar, seguida de l'udol d'en Lowbacca, que també havia llançat una bomba-ombra
cap a l'enemic.
El general Farlander no s'havia
acontentat amb travessar la formació de l'enemic una sola vegada; havia fet
virar tot el seu esquadró per donar una segona passada, abans que l'enemic
hagués tingut temps de concentrar-se contra ell.
La Jaina percebia a través de la
Força a Tesar i a Lowie, així com les bombes-ombra inerts que llançaven tots
ells contra l'enemic, i també notava la presència d'en Madurrin en el seu lloc
a bord de la nau capitana del general Farlander. Sent com eren els únics Jedi
en aquell sistema solar, eren massa pocs per crear una fusió a la Força com
cal, però els tres Jedi que encapçalaven els grups de naus de l'Esquadró Sols
Bessons estaven tan units, i ja tenien tal experiència en el seu treball, que
la fusió no era necessària, en realitat.
-Coris en el punt dos, comandant -va
dir la veu tranquil·la de la Vale-. Es preparen per atacar-nos.
-Virar per fer-los front... ja.
La Jaina va rotar els motors
quàdruples de l'Ala-X i els va activar. Era molt més segur atacar a l'enemic de
front que deixar que saltés a la cua dels Sols Bessons.
Els llampecs que es veien al
capdavant anunciaven l'arribada del foc enemic, una cadència constant de
projectils.
-Salt de granota de dos, parells i
imparells -va dir la Jaina, i va estendre els seus escuts frontals quan va advertir
que el Bessó Tres es posava a la seva alçada; els escuts conjunts dels dos
Ala-X van protegir a tot el grup de quatre caces. Va començar a llançar foc de
làser a l'enemic, encara que dubtava que fes gaire efecte. No hi havia dubte que
els enemics haurien disposat els dovin basal al capdavant, esperant el seu foc.
El foc enemic començà a assotar els
seus escuts. Pilotant per instint i per la Força, va pestanyejar davant la
resplendor del foc i va intentar llegir els seus indicadors per saber quan arribava
a un punt crític la situació d'energia dels escuts.
Va resultar ser R2-B3 qui li va
transmetre l'advertència.
-Salt de granota, ja -va cridar, i va
reduir l'acceleració.
Els Bessons U i Tres van retrocedir,
mentre els Dos i Quatre passaven a ocupar el seu lloc, protegint amb els seus
escuts frescos a tot el grup. Era una maniobra de precisió en la que els quatre
caces havien de desplaçar-se amb una tolerància de pocs centímetres.
Gràcies a una sèrie interminable
d'exercicis i de pràctiques de combat, l'Esquadró Sols Bessons havia avançat
molt des de la batalla al costat del Tro
Llunyà, quan l'únic que havia pogut fer la Jaina era disposar-los en una
llarga fila i fer que seguissin a la nau de davant.
Els coralites van passar veloços,
simples taques borroses en el seu rumb convergent. En circumstàncies normals, la
Jaina hauria manat a l'esquadró que es dividís i caigués sobre ells, però les
maniobres i el combat portaven massa temps. Havia de seguir amb Farlander i amb
el seu grup compacte, sense deixar-se atrapar lluny de qui podia donar-los
suport.
-Virant a l'esquerra, seixanta graus
-va dir la Jaina; aquell rumb els portaria a les proximitats d'en Farlander i
del cos principal.
Quan el seu grup realitzava un
viratge perfecte amb encreuament, la maniobra va fer girar la seva cabina cap
al creuer enemic just a temps de veure les explosions brillants de tres
bombes-ombra que s'havien plantat al llarg del seu costat. Va veure la tremolor
de la nau enemiga a cada impacte.
Va sentir pel comunicador el xiulet
que denotava humor en un barabel. Es va alegrar que en Tesar fos capaç de veure
alguna cosa divertida en tot allò.
Després, en Tesar va adoptar un to
seriós.
-Coris a popa, Cap de Bessons.
-Acceleració màxima -va dir la Jaina,
i va prémer els acceleradors.
Les seves pantalles mostraven la
presència de més enemics dels que era capaç de fer-se'n càrrec, però el seu
sentit de la batalla li indicava que els enemics estaven coordinant per fi una
resposta a la maniobra del general Farlander. Aquest havia travessat dues
vegades l'esquadró de l'enemic, destruint naus en les dues ocasions; però
estava clar que els yuuzhan vong no estaven disposats a consentir-li-ho un cop
més. Les naus pròximes guardaven la distància, mentre les més llunyanes
s'afanyaven a assolir-les.
Arribaven eixams de coralites de
totes direccions. En Farlander no trigaria a trobar-se aclaparat per la
superioritat numèrica de l'enemic i immobilitzat, esperant la seva destrucció,
com un lluitador del pes gall subjecte per la presa d'un gegant de 160 quilos.
Sense oblidar als dos esquadrons
gegants que planaven als seus flancs. Ni als altres dos que esperaven a
rereguarda.
El foc enemic castigava els escuts de
popa de la Jaina mentre aquesta fugia. El nombre d'impactes era sorprenent. Els
coralites que la perseguien li estaven llançant tot el foc del qual disposaven.
La Jaina va fer alguns girs, però no va semblar que servissin per a res. El
volum mateix del foc resultava inquietant.
Les naus enemigues van abandonar la
seva persecució quan la Jaina va estar a l'abast del foc de les naus capitals d'en
Farlander; però per llavors ja semblava que no importava. Arribava tant foc de tantes
direccions que la Jaina seguia rebent impactes en els seus escuts tot i que no
semblava que ningú s'estigués prenent tan sols la molèstia d'apuntar cap a
ella.
-Creuer amic a la nostra esquerra -va
dir-. Anem a alleujar-li una mica la pressió.
Va dirigir als Sols Bessons en una
passada d'alta velocitat cap als coralites que acabaven de llançar els seus
atacs contra el creuer i que s'havien convertit ara en blancs perfectes mentre
feien la maniobra preparatòria per llançar un altre atac. Un va esclatar en
flames al contacte dels seus quadrilàsers, i li va semblar que havia abatut a
un altre amb un míssil.
-Girant a la dreta -va començar a
dir; però llavors una espurna brillant va il·luminar la seva cabina, acompanyat
d'un crit de la Força, un lament mental que va fer treure les llàgrimes als
ulls enlluernats de la Jaina.
-Què ha estat això? -va preguntar.
-Bessó Dos -va dir Bessó Tres-. Ja no
hi és.
-Com que ja no hi és? -va preguntar
la Jaina.
-No ha evacuat -va dir Bessó Tres,
que semblava impressionat-. Un projectil enorme ha arribat al seu caça... l'ha
evaporat.
-Qui li ha donat?
Les mans de la Jaina es van acostar
bruscament als controls, disposada a fer una maniobra evasiva si l'esquadró
estava sent atacat.
-Ningú. Foc a l'atzar, res més. Per
aquí hi ha molt.
-I que ho diguis -va dir algú.
«Vale», va pensar la Jaina. Una altra
companya de vol perduda, com Anni Capstan. La primera víctima des de la batalla
al costat del Tro Llunyà; la primera
des que la Jaina havia donat a l'Esquadró Sols Bessons seva forma actual,
perfeccionada i d'alt nivell d'entrenament.
La primera baixa, però no seria
l'última, va pensar amb trista certesa.
Va contenir les llàgrimes i el dolor.
Havia de mantenir el control.
-Bessó Tres, Bessó Quatre, manteniu-vos
a prop meu -va dir-. Girant a la dreta.
La maniobra de gir la va deixar en
posició invertida respecte l'esquadró de la Nova República, de manera que podia
presenciar el combat a través de la coberta de la seva cabina. Va veure un
creuer classe República ferit per una llança de foc; va veure compartiments que
expulsaven cristalls de gel que abans havien estat aire. L'espai entre les
pesades naus estava ple de gom a gom de caces de combat, tant amics com
enemics.
Va veure que s'estava formant una
bola de pèls al voltant del creuer classe República danyat, una horda de
coralites que arribaven combatent contra un parell d'esquadrons d'Ala-E.
-Batalla de caces a zero-tres-zero
-va dir-. Cada grup, formi esglaó. Cada pilot triï el seu objectiu. Tornar a
formar a l'altre costat; busqueu primer al vostre company de vol i després a
mi. Entesos?
Ho van entendre. Els havia ensenyat
bé.
-Això va per la Vale -va dir; i va
haver de contenir les llàgrimes de nou quan va prémer l'accelerador. Va sentir
que Lowie, Tesar i Madurrin li enviaven ànim per la Força, i ella va transmetre
el seu agraïment.
Va triar com a primer blanc un
coralita que estava entrant en posició per llançar un tret a un Ala-E. El tret de
la Jaina va ser per deflexió, però es va sincronitzar perfectament amb la seva
nau, va girar lleument el nas de l'Ala-X i va tocar el disparador del quadrilàser.
El coralita va rebentar amb el segon tret, i va passar entre la runa, deixant
anar un míssil a la cua d'un altre coralita que se li havia posat davant. Va
tenir la satisfacció de veure saltar en trossos el coralita abans d'haver
travessat la bola de pèls i d'haver arribat a la zona buidada.
Això de buidada era relatiu. El buit
seguia solcat per feixos de llum, míssils i trets de canó. Tot això s'havia
disparat apuntant a alguna cosa, però ara arribava dotat d'un terrible caràcter
aleatori.
-Torneu a formar sobre mi! -va cridar
la Jaina, observant frenèticament les seves pantalles.
Va arribar pel comunicador la veu xiuxiuejant
d'en Tesar.
-Enz ataquen, cap de Bessons! Aquezt
demana ajuda!
-Ja la tens!
La Jaina va mirar a les seves
pantalles; va veure la llum d'en Tesar a la seva esquena.
-Bessó Tres i Quatre, amb mi! Flocs,
emporta't al teu grup i...
Un rugit d'en Lowbacca va confirmar
l'ordre de la Jaina abans que aquesta hagués acabat de dir-la.
La Jaina va tirar de la palanca de
comandament, esperant que no la destrossessin en ple espai mentre les seves
maniobres li treien velocitat. Va realitzar mitja rotació sobre si mateixa
durant el viratge per mantenir-se apartada dels punts de mira dels enemics.
Quan va haver completat la seva
maniobra, l'espectacle li va tallar la respiració.
Una fragata enemiga s'havia situat al
costat del creuer classe República. Les dues naus es bombardejaven mútuament a
boca de canó, i l'espai entre les dues era un incendi d'energies furioses. Les
dues naus capitals estaven envoltades d'almenys dues-centes naus menors que
evolucionaven veloçment, s'entrecreuaven i es disparaven mútuament. La Jaina
veia almenys una dotzena de naus cremant.
La majoria de les naus menors eren
yuuzhan vong. Apareixien més enemics a cada instant. L'enemic estava aclaparant
al general Farlander.
-Quedeu-vos amb mi, Tres i Quatre -va
dir a les naus que quedaven del seu grup-. Ara, anem-hi.
Quan va empènyer cap endavant els
acceleradors va sentir per mitjà de la Força la presència depredadora d'en
Tesar, i li va enviar una espurna d'energia. I després va enviar a Madurrin,
per mitjà de la Força, un missatge senzill.
Necessitem
ajuda!
En Madurrin va enviar per mitjà de la
Força una brisa de calma, acompanyada de la informació de què ja venia l'ajuda.
La transmissió va ser seguida immediatament per l'aparició d'imatges brillants
en les pantalles de la cabina de la Jaina que indicaven l'aparició de més naus
procedents de l'hiperespai.
A la Jaina li va donar un salt el cor
en sentir com es dilataven els seus horitzons mentals. Se li van amuntegar a la
ment les personalitats: Kyp Durron, Saba i els Cavallers Salvatges, Zekk, Corran
Horn, Alema Rar, i Jacen. En Jacen, en el seu lloc del pont de comandament del
creuer d'assalt bothan Ralroost. Aquí estem! El missatge transmès per la
Força era un crit multitudinari. M'alegro
de sentir-ho, va transmetre la Jaina mentre posava en el seu punt de mira
un coralita. En aquests moments havia d'ocupar-se de treure a alguns vong de la
cua d'en Tesar. Va disparar els seus làsers.
-oOOOo-
Els voxyn van deixar anar a l'uníson
un nou udol, i en Tsavong Lah va veure amb sorpresa i amb ira creixent que més
insectes brill pujaven del sòl per formar un nou esquadró enemic en la imatge
del sostre. Va veure que es tractava d'una força nombrosa, comparable amb
qualsevol de les cinc que tenia ell.
Potser no fos tan nombrosa. Va veure
llavors que diverses de les naus enemigues eren grans naus de transport que van
desaparèixer de seguida en l'hiperespai, deixant enrere a les altres perquè
lluitessin.
Pel que semblava, el nou grup enemic
era un comboi d'aprovisionament amb la seva escorta. Per tant, no era tan
inexplicable que hi fossin.
Els nouvinguts havien aparegut quan
ell es disposava a ordenar que els grups de combat de Yun-Txiin i Yun-Q'aah
completessin la maniobra d'envoltar l'enemic, l'abraçada dels amants que
destruiria als infidels. Però la nova força enemiga es va quedar en un dels
flancs, a prop del grup de combat de Yun-Txiin, i si ordenava llavors el
moviment envoltant, els nouvinguts podrien caure sobre la rereguarda de
Yun-Txiin.
-El grup de combat de Yun-Txiin farà
front als nouvinguts -va dir-. El grup de combat de Yun-Harla es desplaçarà en
el seu suport, però no entrarà en combat sense la meva ordre. El grup de combat
de Yun-Q'aah reforçarà el grup de combat de Yun-Yammka i destruirà als primers
defensors.
Així quedava encara el seu propi grup
de combat de Yun-Yuuzhan, en reserva davant noves sorpreses. Venien en el seu
grup les naus de transport de les tropes que s'emprarien per apoderar-se d'Ebaq
IX quan haguessin acabat amb la flota enemiga.
Encara tenia un avantatge numèric
aclaparador.
I, en vista que els voxyn havien
tornat a udolar, hi havia més Jedi entre els nouvinguts.
«Més sacrificis per als Déus», va
pensar amb satisfacció, i es va acomodar al tron de
cognició per veure com remataven la victòria les seves forces.
-oOOOo-
En Jacen va poder sentir la Jaina en
la seva cabina a través de la fusió Jedi en la Força; va percebre la seva
determinació, la seva anàlisi freda i els calfreds de pànic que li trencaven de
vegades les seves maneres.
-Cori als meus sis! Em desvio a la
dreta...
-Aquezt l'ha destruït.
Això procedia d'en Tesar.
Gràcies! En realitat,
aquests centelleigs d'imatge i intensitat procedents de la Força no eren
paraules, però aquestes eren les seves traduccions.
La Jaina, Sols Bessons i totes les
forces d'en Farlander estaven molt embrancats en combat, amb gran inferioritat
numèrica. Els nouvinguts, entre els que venien gairebé tots els Jedi de la
flota, es desplaçaven cap a un dels immensos grups de combat enemics que
planaven com un alt penya-segat sobre el flanc d'en Farlander.
La fusió Jedi fregava la vora de la
capacitat de comprensió d'en Jacen. Hi havia en el quadre massa naus perquè ell
les absorbís. Afortunadament, tres cinquenes parts dels enemics no havien
entrat en combat, i ell podia deixar-los fora de la seva imatge mental sense
problemes.
Indicava coordenades, fent maniobrar
les forces d'en Kre'fey de tal manera que la seva efectivitat fos màxima en el
moment del xoc.
-Dispareu míssil Dovin! -va ordenar
l'almirall Kre'fey. Estava massa emocionat com per seure en la seva gran butaca
d'almirall, i en comptes d'això es passejava d'un costat a un altre, darrere d'en
Jacen. Si en Kre'fey seguia fent allò molta estona, Jacen anava a acabar per
sentir-se molest.
-Míssil Dovin disparat, senyor.
-Transmeteu coordenades de la mina
espacial al general Farlander.
-Coordenades transmeses, Almirall.
-Meravellós! -En Jacen va sentir que en
Kre'fey donava una palmada-. Això va bé, no creus?
Però en realitat en Jacen no tenia
posada la ment en el que succeïa al pont de comandament de l'almirall. En
comptes d'això, la va mantenir enfocada en l'Esquadró Sols Bessons i en la
batalla desesperada que estava lliurant la Jaina.
He
fallat!
Lowie,
compte!
En Jacen va considerar la
possibilitat de convocar el seu sentit vong, la seva capacitat d'empatitzar amb
els enemics i d'influir de vegades. Però allò significaria perdre la Força, i
amb ella la capacitat d'ajudar als seus camarades. Va decidir que el millor era
mantenir-se en la fusió.
-He perdut els meus escuts de popa!
-Aquest era el meu últim míssil!
Aneu
amb la Força,
va transmetre en Jacen. Va tancar els ulls i va enviar tota la protecció,
energia i suport que va poder.
I a la seva esquena, tènue en la
Força, va sentir una altra presència, poderosa però vetllada, que irradiava
energia, però només cap a ell.
La Vergere.
-oOOOo-
A trenta anys llum de la batalla, en
un pas estret de la llarga ruta per l'hiperespai que conduïa a Ebaq i als seus
satèl·lits, un petit destacament de treball de la Nova República va sortir de l'hiperespai.
La majoria de les seves naus anaven desarmades. No era una força de combat;
però, malgrat això, la seva missió era vital.
El comandant de l'esquadró va
començar per disparar un únic míssil que contenia un interdictor, dissenyat
seguint el model d'un dovin basal yuuzhan vong. L'interdictor serviria de mina
espacial.
Un cop disposada la mina al centre
d'aquella via per l'hiperespai, les altres naus van començar a deixar anar
mines més convencionals, mines dotades d'equips de detecció, de nuclis
explosius i de motors que els hi permetien moure's. Les mines van prendre
immediatament posicions voltant de la mina imitació dovin basal.
Les naus desarmades van seguir
plantant mines. Dotzenes de mines.
Centenars.
Milers.
Desenes de milers.
-oOOOo-
-Li he donat! -va cridar Bessó Sis.
Acabava d'arribar a un cori que estava a la cua d'en Lowie, i el wookiee va
deixar anar un rugit d'agraïment.
La Jaina va pestanyejar per netejar-se
la suor dels ulls i va desplaçar el seu Ala-X a la dreta, evitant un raig de
foc de canó de plasma. Això li va permetre dirigir un tret per deflexió a un
coralita que passava veloçment per allà; però el dovin basal del vong es va
empassar els trets de làser, i de sobte la Jaina estava esquivant més foc que
se li venia a sobre per la banda d'estribord. Era foc amic, trets de làser d'un
Ala-B, però no per això menys mortals, i la Jaina no volia saber res d'ells.
-A totes les naus -va fer un anunci
general transmès pel comunicador de comandament-. Aquí el general Farlander.
Totes les naus canviaran el rumb simultàniament cap a les coordenades següents...
La Jaina va intentar absorbir les
coordenades, però no ho va aconseguir. Hauria de seguir visualment als altres,
suposant que pogués lliurar-se d'aquella bola de pèls composta de naus amigues
i enemigues, residus, i foc aleatori mortal.
-Quines eren les coordenades? -va dir
Bessó Nou.
-Jo tampoc les he captat -va dir
Bessó Quatre.
-Canvi de rumb al meu senyal -va
seguir dient Farlander-. Cinc. Quatre. Tres. Dos. Ja.
La Jaina va veure que les naus
capitals que l'envoltaven viraven de sobte en massa amb un nou rumb i posaven
en marxa els seus motors. Els yuuzhan vong van trigar un moment a reaccionar,
però també ells seguien la maniobra d'en Farlander.
Llevat de les naus que no podien
seguir. Van quedar enrere les baixes, les naus inutilitzades, les avariades i
les que estaven sense control, tant amigues com enemigues.
I la Jaina, que estava massa
compromesa amb els yuuzhan vong per poder-los seguir. Si variava el seu rumb
per perseguir a Farlander, l'abatrien una dotzena d'enemics.
-L'esquadró formarà en fila d'un al
capdavant -va dir una nova ordre d'en Farlander.
-L'he fet miques! -va dir Bessó Tres.
El foc enemic castigava els escuts posteriors
de la Jaina, i aquesta va fer virar el caça bruscament mentre el seu androide
astromecànic xerrava amb enuig contra els atacants.
-Virant a l'esquerra -va dir, com si
hi hagués algú seguint els seus moviments. Segons veia, tots els membres de l'Esquadró
Sols Bessons estaven sols, s'havien separat tant els uns dels altres en la
confusió del combat que ja no podien guardar-se les esquenes els uns als
altres.
Hi va haver una espurna. Una pluja de
residus va assotar els escuts de la Jaina.
-Qui era aquest?
La veu de Bessó Set.
-Bessó Nou.
La veu d'en Tesar era tranquil·la,
però la Jaina va sentir amb la Força la seva ira.
-Ha pogut evacuar?
-Negatiu.
La ira va envair la Jaina. Havia
perdut a una altra pilot, sense haver-se assabentat tan sols que Bessó Nou
corria perill.
Va decidir que havia arribat el
moment de matar uns quants vong. Per això havia vingut.
Va buscar un coralita i el va posar
en el seu punt de mira.
-oOOOo-
En Tsavong Lah va contemplar amb grat
com fugia del camp de batalla l'esquadró d'en Farlander. La maniobra sobtada
havia pres per sorpresa als yuuzhan vong, però el grup de combat de Yun-Yammka
havia corregit ràpidament i ja seguia tenaçment a l'enemic. El grup de combat
de Yun-Q'aah havia variat el rumb per interceptar-los, i no trigaria a sumar-se
a la batalla i rematar els infidels.
El gust del Mestre Bèl·lic va anar en
augment quan el grup de combat de Yun-Txiin es va abalançar contra l'esquadró
nouvingut amb la gosadia que caracteritzava als bons yuuzhan vong. Els insectes
brill que volaven sobre ell van començar a moderar el to dels seus brunzits a
mesura que els míssils i els projectils van començar a infligir danys.
Un gemec sobtat dels insectes brill
li va cridar l'atenció, i la sorpresa li va fer obrir molt els ulls.
L'esquadró d'en Farlander estava
realitzant un altre canvi de rumb, un viratge radical aquesta vegada. En Tsavong
Lah no acabava de creure la rapidesa amb què viraven les naus capitals de la
Nova República: estaven fent un gir de 270 graus, sense perdre velocitat!
Allò era clarament impossible. No
obstant això, l'estaven fent, i deixaven enrere al grup de combat de
Yun-Yammka.
I llavors se li van gelar els nervis
quan va advertir que el nou rumb dels infidels els enviava directament a la
batalla que lliurava el grup de combat de Yun-Txiin amb les forces nouvingudes.
El grup de combat de Yun-Txiin quedaria entre dos focs i seria aixafat.
-El grup de combat de Yun-Harla
entaularà combat amb l'enemic immediatament -va ordenar. Així es reforçaria el
grup de combat de Yun-Txiin i es repararien en part els danys causats per la
maniobra enemiga.
-El grup de combat de Yun-Yammka es
reagruparà i es disposarà a entrar de nou en combat. El grup de combat de
Yun-Q'aah...
Va fer una pausa en veure que més
insectes brill començaven a gemegar; tot un estol s'aixecà de terra per
suspendre's en l'aire i formar alguna cosa nova. «I ara, què?», va pensar.
-oOOOo-
En Jacen va contemplar com tot
l'esquadró de naus capitals d'en Keyan Farlander realitzava el Llançament de
Fona Solo al voltant de la mina espacial anàloga a dovin basal, el míssil
interdictor modificat que havia disparat el Ralroost
d'en Kre'fey en arribar al camp de batalla. Els enemics que combatien contra
ells van seguir el seu rumb anterior, incapaços de seguir a Farlander sense
realitzar un viratge convencional que els faria perdre gairebé tota la seva
velocitat. Alguns enemics, per intuïció o per sort, van aconseguir entendre el
que passava i van fer el viratge seguint a Farlander, però havien quedat en
inferioritat numèrica i van ser destruïts ràpidament.
Els altres quedarien algun temps fora
de la batalla, mentre les naus capitals viraven pesadament i intentaven fer
maniobres per adoptar una cosa semblant a una formació adequada.
Bona
feina,
va transmetre en Jacen a Madurrin.
Gràcies.
El Ralroost es va estremir en rebre un impacte, i en Jacen va recordar
que els creuers d'assalt bothans es deien així perquè concentraven gairebé tota
la seva energia en l'atac, i no en els escuts ni en les defenses.
-Bretxa entre els marcs M i N -va dir
algú-. Els tancaments dels marcs aguanten. El control de danys està responent.
-Matxuqueu-los! Tritureu-los!
-cridava l'almirall Kre'fey, sacsejant els punys en l'aire, perillosament prop
del cap d'en Jacen.
Les naus d'en Kre'fey havien entaulat
un combat furiós a curta distància contra l'enemic. En Jacen sentia a Kyp i la
seva Dotzena, a Corran Horn i l'Esquadró Murri, i als Cavallers Salvatges, tots
Jedi, que volaven en combat frenètic. Els Cavallers, sobretot, s'obrien camí
entre l'enemic amb els seus reflexos depredadors en perfecta sincronització amb
la Força. Un esquadró compost íntegrament per Jedi era francament temible.
Llavors en Jacen va sentir una altra
onada de la Força i va sentir que una ment nova entrava en la fusió Jedi, una
ment insegura i només formada a mitges. Hola,
mare, li va enviar.
-oOOOo-
La gran energia de la fusió en la
Força va agafar per sorpresa a la Leia. Anava al seient del copilot del Falcó Mil·lenari, que ocupava el seu
lloc entre la resta de les naus de l'Aliança dels Contrabandistes al voltant
del destructor estel·lar d'un color vermell viu Ventura Errant. Quant la Leia va haver sortit de l'hiperespai, va
buscar la fusió, i una part de la seva ment va veure amb Corran Horn una
fragata enemiga que cremava, un combat esgarrifós amb Kyp Durron, o uns
moviments violents i eficients de grup amb els Cavallers Salvatges de Barabel.
La intensitat d'aquella sensació la va deixar sense alè.
Hola,
mare.
La presència d'en Jacen era clara en la Força.
Hola,
Jacen,
va enviar ella amb inseguretat. A diferència dels altres que participaven en el
combat, la formació que havia rebut la Leia en la Força havia estat irregular,
i no havia tingut ocasió de practicar la fusió amb altres.
Però el poder de la fusió era tan
forta, que va sentir que la seva inseguretat es dissipava quant va rebre la
primera ordre d'en Jacen.
Va rebre un altre missatge d'en Jacen,
va sentir que les coordenades li cremaven en la ment. Mirà les pantalles de
navegació del Falcó i va veure el
punt indicat. Va traduir les coordenades i les va marcar.
-Han, Jacen vol que anem aquí.
-Si en Jacen ho demana, ho tindrà -va
dir en Han, i va passar la seva unitat de comunicació al canal de comandament.
Han (que tornava a ser el capità Solo,
amb una insígnia sobre la seva roba que, d'altra banda, era de paisà) anava al
comandament de l'esquadró de l'Aliança dels Contrabandistes des del Falcó Mil·lenari. «Vaig més a gust en
una nau petita», havia dit quan Booster Terrik li va oferir el Ventura Errant. «I, a més, un destructor
estel·lar ofereix un blanc massa gran».
L'esquadró heterogeni de l'Aliança
dels Contrabandistes va emprendre el canvi de rumb.
Els guardaespatlles noghris de la Leia,
en les torretes dels turbolàser, reien a sota veu amb les seves veus
xiuxiuejants i disparaven trets de pràctica al buit.
I, llavors, la Leia va sentir clarament
amb la Força una punyalada de terror, i va saber que la Jaina tenia problemes.
-oOOOo-
-Aquest és el moment crucial -va dir l'Ackbar.
La Winter, la Mara i ell estaven asseguts en una galeria que dominava la sala
d'operacions del Comandament de la Flota on estava Sien Sovv entre un bullici
d'assistents, pantalles i dades en flux constant. Un holo de la batalla que
s'estava lliurant a Ebaq IX surava en l'aire sobre la sala atrafegada.
L'esquadró de l'Aliança dels Contrabandistes, encapçalat per Han Solo, acabava
d'aparèixer a la imatge, amb les seves naus ressaltades en un color ataronjat
viu.
Allò contrastava enormement amb
l'última ocasió en què la Mara havia vist a Sien Sovv en acció. Llavors, el
Comandant Suprem s'havia vist obligat a dirigir la seva defensa de Coruscant
davant d'una sessió plenària del Senat, mentre els senadors li cridaven
consells i li llançaven amenaces, i mentre el Cap d'Estat Borsk Fey'lya
contradeia les ordres d'en Sovv des de la tribuna d'oradors.
El Comandant Suprem semblava molt més
còmode en la seva situació actual. I no era d'estranyar.
-Aquest és el moment en què l'enemic
pot començar a sospitar que se li ha tendit un parany -va dir l'Ackbar. Estava
esfondrat en el seu seient, i el cansament li feia parlar amb veu farfallosa.
Estar de nou a terra ferma li estava passant factura.
-Llàstima que hàgim hagut d'enviar en
aquest esquadró perquè Farlander i Kre'fey no es veiessin aclaparats... per
fortuna, és petit i d'aspecte innocent... -va sospirar fondo-. Potser no
s'alarmin. Potser no.
-oOOOo-
-Girant a l'esquerra! -va cridar la Jaina.
Però un raig de projectils de canó de plasma li va encertar mentre girava, un
impacte contundent després d'un altre contra els seus escuts, i va comprendre
que tenia a un altre enemic a la seva esquena. Si es desviava a l'esquerra, es
donaria amb el primer enemic.
Per fortuna, l'espai té tres
dimensions. Va ascendir.
Un míssil enemic passà al costat de
la seva cabina, però després va quedar lliure. Va fer un altre gir i va seguir
als seus perseguidors.
En va trobar a un, i quan es
disposava a intentar un tret per deflexió, R2-B3 li xerrà un advertiment, i la Jaina
va tirar de la palanca de comandament per evitar els projectils ardents que van
passar al seu costat.
-Bessons Tres i Quatre, estic sota
foc creuat, on sou vosaltres? -va preguntar.
-El Tres ha estat assolit! -va dir la
veu de Quatre-. He vist que evacuava!
-On estàs tu? -va preguntar la Jaina.
-No ho sé!
La Jaina va esquivar una línia de
foc, però un míssil va assotar els seus escuts. El seu androide astromecànic va
cridar davant l'estat dels escuts, que estaven pròxims a disgregar-se. La Jaina
va pestanyejar per treure's la suor dels ulls i va tornar a fer un altre gir, i
va trobar per pur atzar un coralita davant el seu punt de mira. Va disparar els
quadrilàsers i es va sentir satisfeta veient cremar foc al casc enemic. Si no l'havia
abatut, almenys l'havia danyat.
Va arribar un udol pel comunicador, i
els reflexos de la Jaina, impulsats per la Força, van tirar dels controls.
A l'udol li va seguir un altre,
aquest de satisfacció, quan Lowie va destrossar el coralita que havia estat
seguint la cua de la Jaina. La Jaina i en Lowie van perseguir entre els dos i
van destrossar un tercer coralita, i després la Jaina va tenir un moment per
aixecar-se la visera i eixugar-se la suor de la cara amb una mà enguantada.
Estaven a la vora de la bola de pèls que havia envoltat al principi l'esquadró
d'en Farlander, però que s'havia convertit ara en un combat a part, amb caces i
coralites que envoltaven i es donaven caça mútuament en una zona notablement
reduïda.
Va sentir a través de la Força la
urgència d'en Tesar.
-Aquezt ha perdut ezcuts i un motor!
-va cridar en Tesar.
La Força li va dir on era Tesar abans
que li ho diguessin les seves pantalles.
-Flocs, segueix la meva ala! -va dir
a Lowie. I va tornar a llançar-se en picat cap al combat.
-oOOOo-
En Tsavong Lah mirava amb concentració
furiosa el petit esquadró que havia aparegut en el flanc del grup de combat de
Yun-Q'aah. Estava format al voltant d'una sola nau molt gran, amb forma de
falca, acompanyada d'un nombre limitat de navilis de mida mitjana i de molts
petits. No era molt amenaçador per si mateix, si no fos per que podia atacar la
rereguarda del grup de combat de Yun-Q'aah si donava l'ordre que aquest entrés
en la batalla.
Va decidir que era millor començar
per aixafar aquest grup petit. Encara que l'esquadró reduït no tenia la mida
suficient per donar un gir a la batalla, era millor anar sobre segur.
-El grup de combat de Yun-Q'aah
entaularà combat amb l'esquadró petit que té al seu flanc i el destruirà.
Un subaltern va transmetre l'ordre.
El subaltern va passar un moment comunicant-se amb el seu víllip, i després es
va girar i li va fer una salutació amb els braços creuats.
-El Comandant Droog'an pregunta
respectuosament si ens han fet caure en una emboscada, Mestre Bèl·lic.
En Tsavong Lah arrufà un llavi per un
moment davant la insolència d'en Droog'an; però després es va aturar a
considerar la pregunta. No hauria estat tota la informació sobre el Reducte
Final més que un engany per fer-ho venir fins aquí, al Nucli Interior? Haurien
estat més astuts que l'astut d'en Nom Anor?
L'aparició de dos esquadrons enemics
resultava sospitosa. Però un semblava ser l'escorta d'un comboi, i l'altre
tenia poca força i estava compost d'una col·lecció tan heterogènia de naus, que
amb prou feines podia considerar-se que tingués caràcter militar.
Si ell, Tsavong Lah, hagués planejat
una emboscada, hauria caigut sobre l'enemic des de totes direccions amb forces
aclaparadores. No hi hauria anat enviant successivament a dos esquadrons, cap
dels dos amb la mida suficient per aconseguir alguna cosa més que retardar el
resultat de la batalla.
No; devia ser una coincidència que
hagués arribat un comboi en aquell precís instant. El segon esquadró seria,
probablement, una força improvisada reunida com a resposta a una trucada
d'auxili.
-Digues al comandant Droog'an que no
hi ha cap emboscada -va dir en Tsavong Lah-. Ordena-li que entauli combat
immediatament.
-De seguida, Mestre Bèl·lic!
-oOOOo-
La Leia va advertir que al Han li
impressionava la mida i la força del grup de combat enemic que virava de sobte
per fer-los front. En Han va deixar anar un llarg sospir, va tornar el cap cap
a la Leia i li va dir:
-Suposo que la Ment Acumulada Unida
Jedi no té cap suggeriment sobre com fer front a tot això, oi?
-Em temo que no -va dir la Leia. La
fusió sabia que havia de produir-se el xoc, però els seus consells tàctics eren
poc clars.
-Bé, endavant -va dir en Han entre
dents. Va tornar a consultar les pantalles, i va encendre el comunicador-. Aquí
el capità Solo -va dir a l'Esquadró-. No podem esperar igualar a l'enemic en
nombre ni en potència de foc, de manera que haurem de recórrer a la velocitat,
a la flexibilitat, i... -la preocupació li va fer arrufar el gest- a la
brillantor tàctica.
La Leia va estendre la mà i li va
donar una encaixada a l'espatlla.
-A per ells, Slick -va dir.
-oOOOo-
El Ralroost va tremolar en rebre un altre impacte, però la ment d'en
Jacen era a la Força, veient a través dels ulls de la fusió Jedi. Forçava la
ment per seguir tota la informació que fluïa a través de la Força. Va veure
pels ulls de la Leia l'atac ràpid d'en Han contra el grup de combat enemic més
gran, un assalt i retirada veloç que l'enemic, massa gran i lent, no va poder
contrarestar. Va sentir, a través de les percepcions d'en Madurrin, el xoc
contra l'enemic de l'esquadró maltractat d'en Farlander, que prenia per la
rereguarda als enemics d'en Kre'fey i els hi infligia grans danys malgrat la
seva inferioritat numèrica. Va veure pels ulls d'en Kyp, d'en Corran i de la Saba
les flamarades de foc, els coralites que cremaven, les fragates i els creuers
enemics que tremolaven amb l'energia de les bombes-ombra.
I va sentir la desesperació de la
Jaina i la feresa d'en Lowbacca, que col·laboraven en la dura lluita d'en Tesar
per sobreviure. Els dits d'en Jacen tremolaven amb l'impuls de sortir corrent
cap als hangars per a caces del Ralroost,
de saltar al seu Ala-X i anar volant en ajuda de la Jaina. Però sabia que
servia millor a la causa a bord del Ralroost,
des d'on podia mantenir enfocats als altres Jedi, ajudar-los a percebre les
situacions dels seus companys i a coordinar mútuament els seus actes.
En Jacen va fer un bot quan la mà d'en
Kre'fey, coberta de pèl blanc, se li va posar a l'espatlla.
-Ara, Jacen! -va dir l'almirall-. El
nostre camp de mines està complet! Ara veuràs la destrucció de l'enemic!
En Kre'fey va donar una ordre pel
comunicador.
I després, pocs minuts més tard, quan
els esquadrons van saltar dels seus amagatalls a les vies de l'hiperespai del
Nucli Interior, van començar a aparèixer més naus de la Nova República, un
esquadró rere altre. Una multitud de ments Jedi es van sumar a la fusió:
Tahiri, Zekk, Alema, i la ment ardent i poderosa d'en Luke Skywalker.
Tots havien arribat a la meta.
-oOOOo-
Els voxyn van tornar a cridar en
detectar a un nou Jedi rere l'altre; seus udols cansats ja semblaven més aviat
plors. Els insectes brill que van sortir volant per representar als nous
esquadrons d'infidels van produir a Tsavong Lah una dissonància estranya, ja
que la imatge que arribava al cervell d'en Tsavong Lah, recollida pels palps
del tron de cognició, mostrava
un nombre encara superior d'enemics, grans nombres d'infidels per tot arreu.
Va trigar un moment en adonar-se de
per què estava rebent dues impressions diferents. Els infidels eren tants, que
al Mestre Bèl·lic se li havien acabat els insectes brill per representar-los a
tots en la imatge.
Li va envair la fúria. Quina
importància tenia que es trobés ara en inferioritat numèrica? Què haurien fet a
les seves forces abandonar les seves posicions i que ara estiguessin a punt de
veure's envoltades? Els yuuzhan vong eren conqueridors! Els Déus els havien
promès la victòria!
Va reordenar ràpidament les seves
forces. Els grups de combat de Yun-Harla i Yun-Txiin estaven combatent
estretament a l'esquadró enemic primitiu i al primer grup de reforç. Tenien una
superioritat numèrica local, encara que tots dos bàndols havien perdut tota
formació i la batalla havia degenerat en un tumult general. En Tsavong Lah va
ordenar en aquestes forces que redoblessin els seus esforços i destruïssin als
seus enemics abans que tinguessin temps d'intervenir més grups de combat
infidels.
El grup de combat de Yun-Yammka, que
havia obert la batalla i s'havia quedat sol des que el primer esquadró enemic
havia realitzat aquella inesperada maniobra de gir, s'havia reagrupat. En Tsavong
Lah va decidir sacrificar-lo. Va ordenar al grup de combat que es llancés
contra els reforços enemics per mantenir-los ocupats, mentre ell intentava
guanyar la batalla amb la resta de les seves forces.
-Do-ro'ík
vong pratte! -va respondre el comandant del grup quan va sentir l'ordre.
Era el crit de guerra de la casta dels guerrers. En Tsavong Lah es va omplir
d'orgull davant el valor indestructible del comandant. Aquest sabia que les
seves naus, els seus guerrers i ell mateix anaven a una mort segura, però
acceptava amb alegria llançar-se al fragor de la batalla.
El grup de combat de Yun-Q'aah, que
havia estat perseguint la força petita i àgil que havia aparegut com a segon
grup de reforç, va rebre l'ordre de deixar la persecució i maniobrar cap a
diversos esquadrons d'infidels. Si les maniobres del comandant Droog'an era
prou hàbils, podria tenir ocupat a un grup nombrós d'enemics sense comprometre's
ell mateix contra un nombre aclaparadorament superior, guanyant així temps per
als altres.
Quedava així el grup de combat de
Yun-Yuuzhan, que estava en reserva sota el comandament personal d'en Tsavong
Lah. Era l'única força que no havia lluitat encara amb l'enemic, que no havia
patit baixes i que seguia tenint llibertat completa de maniobra.
En Tsavong Lah va titubejar un
moment, i va decidir després portar el seu grup de combat directament a la
batalla al costat dels grups de combat de Yun-Harla i de Yun-Txiin. Si era
capaç de forçar allà una victòria, podria obrir altres oportunitats.
Va donar les ordres, i les seves
forces es van llançar a la batalla cridant.
En Tsavong Lah havia caigut en un
parany... per les informacions d'en Nom Anor.
-Ens has traït -va dir en Yoog
Skell-. Has de pagar-ho amb la teva vida.
En Nom Anor va buscar tranquil·lament
en la seva butxaca la gelatina de blorash, i la va llançar als peus d'en Yoog
Skell.
El Summe Prefecte va agitar els
braços per no caure, mentre la gelatina li clavava els peus a terra. Va dirigir
a Nom Anor una mirada salvatge.
-Què fas, Executor? -li va preguntar.
-Faig una picor a Shimrra.
En Nom Anor se sorprenia a si mateix
amb la tranquil·litat de la seva conducta.
Va deixar caure l'amfibastó al cap d'en
Yoog Skell. El Summe Prefecte va quedar inconscient, amb els peus subjectes
encara a terra pels fils de la gelatina mig viva.
En Nom Anor va contemplar el cos
esfondrat del seu superior, i va confiar que no estigués mort. Sempre havia
apreciat bastant a Yoog Skell.
En Nom Anor sabia el que havia
passat, naturalment. Els seus espies havien estat detectats, i els havien donat
informacions falses dirigides a fer caure a la flota yuuzhan vong en aquella
trampa. Qui hagués fet allò havia realitzat un treball brillant, establint una
sèrie de pistes i esperant que el propi Nom Anor deduís les conclusions.
Però no serviria de molt explicar als
seus superiors la brillantor amb què l'havia enganyat l'enemic; no, després
d'un desastre militar d'aquella magnitud. No voldrien les explicacions d'en Nom
Anor; voldrien el seu cap.
A Nom Anor li havia arribat el moment
de desaparèixer, de posar-se un emmascarador ooglith per disfressar el seu
aspecte, i desaparèixer entre la casta anònima dels Obrers. Quan anés afluixant
la seva recerca, podria crear-se noves identitats i credencials que li
servissin per sortir del planeta.
Però a on aniria? El perseguirien per
tot el territori controlat pels yuuzhan vong. I, si fugia a la Nova República,
hauria de viure sempre disfressat, despertant sospites fos on fos.
Va decidir que ja pensaria tot això
més tard.
En aquells moments s'havia de
concentrar en escapar.
-oOOOo-
L'Esquadró Sols Bessons havia quedat
reduït a vuit caces, i, d'aquests, només la nau d'en Lowbacca estava intacta. En
Tesar havia perdut un motor i la meitat dels seus escuts. La Jaina havia perdut
els escuts posteriors i l'ala superior dreta, juntament amb el seu làser, i la
seva cabina feia olor de por i de suor rància. Els altres havien patit danys
entre lleus i greus. Havien gastat tots els seus míssils i les seves bombes.
Per fortuna, ja no estaven tan
atrafegats amb l'enemic. Les batalles més grans els havien passat de llarg, i
semblava que la batalla de caces contra caces havia acabat. Els coralites
havien quedat destruïts o s'havien anat a una altra banda, i per les seves
proximitats només hi havia Ala-B i Ala-E dispersos.
La Jaina seguia sentint les
impressions del combat d'altres a través de la fusió en la Força. Amb
cansament, va tornar el morro de la seva nau cap a la immensa batalla propera,
on lluitaven Jacen, Kyp i els Cavallers Salvatges, però va sentir un toc fred d'en
Jacen en la ment, seguit de la seva veu pel comunicador.
-No. Esteu massa tocats.
-Em sap greu veure que els altres
lluiten. No puc quedar-me parada.
-Has de fer-ho. No faries més que
posar en perill als altres, que intentarien protegir-te.
La fusió va estar d'acord amb Jacen. La
Jaina va percebre la unanimitat, però seguia sentint l'impuls de no abandonar
als seus amics.
-Has complert honrosament, Jaina Solo
-va dir la veu de la Saba-. La teva tasca consisteix ara a preservar la teva
pròpia vida.
-El Sols Bessons té permís per
retirar-se a Ebaq IX.
Aquest missatge li arribava del seu
propi controlador a Ebaq IX.
La Jaina va sentir que se li treia de
sobre la tensió. Preservar la teva pròpia vida. Quant de temps feia que ningú
li deia que fes allò? La seva batalla havia acabat, i l'aniquilació que havia
temut, que havia esperat, no s'havia produït.
-Entesos -va dir al seu controlador;
i va parlar després als seus pilots-. Flocs, vull que cobreixis a Tesar. Els
altres, formeu al meu costat.
La Jaina, cansada, va dirigir la seva
nau cap a un lloc segur.
-oOOOo-
Jaina, Tesar i Lowbacca havien
aterrat a Ebaq IX. En Luke percebia amb la Força com de cansats que estaven,
però va sentir també que seguien intentant enviar energia i claredat als altres
que formaven la fusió Jedi.
En Luke estava assegut al pont del
creuer Mon Calamari Herald, nau
capitana d'en Garm Bel Iblis, on jugava una partida mental d'holoescacs contra
el comandant enemic. La missió d'en Luke per al vell heroi de la Rebel·lió
havia tingut èxit: Bel Iblis havia portat al Nucli Interior la meitat de la
flota amb la qual havia estat protegint a Tallaan, dividida en tres grups de
combat.
Contra aquella flota maniobrava un
únic esquadró yuuzhan vong, aquell que havia estat perseguint abans a
l'esquadró d'en Han de les naus de l'Aliança dels Contrabandistes. El comandant
yuuzhan vong era hàbil, i havia aconseguit mantenir ocupats als tres grups de
combat d'en Bel Iblis sense entaular combat obertament del tot amb cap d'ells.
Però era un enfrontament desigual.
Els yuuzhan vong tenien una sola peça al tauler d'holoescacs; la Nova República
en tenia tres, o quatre si es comptava al petit esquadró d'en Han.
En Luke, maniobrant amb l'ajuda de la
fusió Jedi, va anar reduint a poc a poc les opcions de l'enemic a dos: lluitar
i morir, o fugir. I ell sabia que els yuuzhan vong no fugien.
Va ordenar que convergissin els tres
grups de combat.
-oOOOo-
En Tsavong Lah va comprendre que allò
no servia. El seu pla no estava donant resultat.
Va estrènyer les dents amb ràbia.
Tant de bo pogués veure com trepitgen els rakamat la pell d'en Nom Anor.
Els grups de combat de Yun-Harla i de
Yun-Txiin lluitaven amb valor, però l'enemic els estava aclaparant. S'havien
sumat a la batalla dos nous grups de combat enemics, frescos, formats i ben
organitzats, mentre els yuuzhan vong estaven dispersos i ocupats en combatre
als seus primers enemics.
El grup de combat de Yun-Q'aah estava
sent atrapat per tres grups de combat enemics.
El grup de combat de Yun-Yammka
s'estava immolant contra l'enemic, seguint les ordres rebudes, però aquell
valor era inútil, perquè cap altra cosa marxava bé.
Només tenia alguna opció el grup de
combat de Yun-Yuuzhan, al comandament del propi Tsavong Lah.
Havia pensat sumar-se als grups de
combat de Yun-Harla i de Yun-Txiin i ajudar-los a assolir almenys una victòria
local, però veia llavors que aquell pla fracassaria també; que l'únic que
podria fer seria reforçar una batalla que ja estava perduda, oferint-se a l'enemic
com un sacrifici sobre l'altar. Com un sacrifici...
La desesperació li va aferrar el cor
amb les seves urpes de ferro. Moriria en combat. No podia esperar-se que en Shimrra
li deixés viure després d'una derrota d'aquesta magnitud. En Tsavong Lah
tindria sort de no ser esquarterat com un animal, com ho havia estat Ch'Gang
Hool, i morir en canvi com sacrifici als Déus. Sacrifici...
En Tsavong Lah es va incorporar
bruscament en el tron de cognició.
Un somriure li va desviar a la dreta els llavis dividits. Un sacrifici. Per
descomptat.
-Poseu immediatament rumb a Ebaq IX!
-manà-. Ordeneu al grup de combat de Yun-Q'aah que es dirigeixi al satèl·lit a
acceleració màxima!
Jeedai, va pensar. Els
voxyn havien udolat quan havia arribat amb la seva flota al sistema. Hi havia
hagut Jeedai en el sistema llavors. Alguns estarien amb la flota, probablement,
però en Tsavong Lah creia que almenys diversos estarien en el novè satèl·lit d'Ebaq.
Un sacrifici.
-oOOOo-
En Luke va veure amb sorpresa que el
grup de combat enemic, aquell contra el qual havia estat realitzant les seves
maniobres acurades, fugia de sobte, amb les seves formacions desfetes, cada nau
per si mateixa. Els yuuzhan vong no havien fugit mai d'una batalla amb tal
desordre, i els grups de combat de la Nova República no estaven preparats per
al que semblava una retirada precipitada, moguda pel pànic. Hi va haver una
petita escaramussa en primera línia d'un dels grups de combat; algunes naus van
cremar a la nit i van desaparèixer; i, després, els enemics van marxar,
perseguits per tota la flota.
En Luke no comprenia on volia anar
l'enemic. No fugien directament d'ell; era gairebé com si correguessin cap a
alguna cosa.
I llavors va comprendre amb certesa
terrible on es dirigien, va pensar: «Jaina».
-Això no ho havia previst! -va dir l'Ackbar,
colpejant el braç de la seva butaca amb la seva mà enorme-. Que idiota he
estat!
-oOOOo-
En la ment d'en Jacen giraven
incomptables naus. Ell lluitava desesperadament per entendre amb els seus
sentits expandits el que significava la nova maniobra de l'enemic; i, de sobte,
ho va comprendre. En caure en això, una descàrrega elèctrica va recórrer tota
la fusió Jedi.
Es va esforçar per trobar una
solució. Calma. Va sentir en la seva
ment els pensaments de la Vergere. Calma.
La Força et dirà el que has de fer.
En Jacen va comprendre de sobte, i es
va posar a cridar ordres a l'almirall Kre'fey mentre enviava un missatge urgent
a través de la Força.
Mare!
Heu d'interceptar en aquest esquadró! Amb tot el que tingueu!
Així es mantindria lluny d'Ebaq a un
dels esquadrons enemics, almenys durant cert temps.
Només després d'haver enviat les
seves instruccions va comprendre que era com si hagués enviat als seus pares a
la mort.
En Jacen es va aixecar del seu seient
i es va tornar cap a l'almirall Kre'fey.
-Necessito el meu Ala-X ara mateix!
-va cridar; i va córrer cap al turboascensor sense esperar que li donessin
permís.
-Jacen? -En Kre'fey semblava més sorprès
que una altra cosa-. Et necessitem a bord de la nau capitana!
El turboascensor no estava detingut en
aquell nivell. Jacen, turmentat per la frustració, va colpejar els botons de
control.
-Ja has guanyat la batalla! -va dir-.
Ara he de salvar la Jaina!
A Kre'fey li van onejar els cabells
blancs mentre el mirava fixament. A la sala ressonaven rumors llunyans quan els
escuts inadequats del Ralroost
absorbien impactes.
-Està bé -va dir en Kre'fey, movent
una mà-. Està bé.
I en Kre'fey va tornar a la tasca de
piconar l'enemic.
-oOOOo-
-Han, hem de detenir-los.
En Han va tornar el cap per dirigir-li
una mirada d'estranyesa.
-A qui hem d'aturar?
La Leia va assenyalar amb impaciència
les pantalles.
-A l'esquadró enemic!
En Han va arronsar les espatlles.
-Fugen, però encara són més que
nosaltres. Deixa que se'n vagin.
La ràbia va envair la veu de la Leia.
-No fugen! Van directament cap a la Jaina!
En Han va tenir un moment de
comprensió atordida, i després el seu rostre va adoptar una expressió adusta.
-Bé -va dir. Va mirar al capdavant i
va encendre el comunicador-. Aquí Solo -va dir-. Depèn de nosaltres contenir
als vong fins que els nostres puguin arribar-hi i acabar amb ells. Que cadascú
triï el seu objectiu amb cura... això no serà divertit.
Va fer girar el Falcó Mil·lenari cap a l'enemic, i va accelerar. Les naus
enemigues, centenars d'elles, es van anar acostant cada vegada més.
-No perdis de vista les pantalles, amor
-va dir-li en Han -. No vull que ningú ens prengui per sorpresa quan això es
posi lleig.
En Han portà l'esquadró de l'Aliança
dels Contrabandistes just davant de la formació dels yuuzhan vong, el que
significava que totes les armes del seu esquadró apuntaven a l'enemic, mentre
que l'enemic només podia respondre amb les armes de proa. En Han anava a
rebentar els morros dels vong, o obligar-los a modificar el seu rumb.
Els vong no van virar.
El Ventura Errant va obrir el foc. Els seus turbolàsers enormes van
llançar destrucció de color de neó cap a l'enemic. Després van anar fent foc
les naus restants de l'esquadró, una a una. La Leia sentia l'estrèpit rítmic
que feien els noghris en disparar els turbolàsers del Falcó.
I, després, el foc enemic començà a
assotar els seus escuts.
-oOOOo-
La Jaina va sentir que se li formava
suor freda al clatell.
-Torneu als caces! -va dir al seu Esquadró-.
Ens enlairarem, i sortirem de la vista de l'enemic.
-Negatiu, Cap de Bessons.
Era el mateix general Farlander el qui
parlava pel comunicador, el que indicava la importància del missatge. La Jaina
sentia al fons els crits, els murmuris i els esclats propis d'una nau gran en
combat.
-Entreu a les galeries mineres i
tanqueu les portes a prova d'explosions -va dir en Farlander-. Seguiu el pla.
Allà podeu aguantar durant hores, i nosaltres anirem a treure-us abans que
vulgueu donar-vos compte.
-El general és savi, Jaina -xiuxiuejà
en Tesar. La seva cua pesada s'agitava a un costat i a un altre-. Elz noztres
caces eztan mazza avariats per poder fugir netament. En perdríem diverzos.
La Jaina va titubejar, mirant als
pilots que l'envoltaven, expectants, i va assentir per fi amb el cap. En
perdríem. En Tesar tenia raó.
-Entesos, general -va dir.
Al seu voltant, el centre de
comandament d'Ebaq IX es preparava per al cop que estava a punt de caure. Dos
esquadrons yuuzhan vong enormes venien cap a ells.
«Seguiu el pla», havia dit Farlander;
però aquell no era el pla. El pla havia suposat que, quan arribessin les flotes
de la Nova República, els yuuzhan vong s'adonarien que havien caigut en una
emboscada i fugirien o lluitarien fins a la mort. El pla no havia comptat amb
que els yuuzhan vong prosseguirien el seu atac contra el novè satèl·lit d'Ebaq,
que no tenia cap valor militar veritable.
-D'acord -va dir la Jaina-. Per aquí.
Els pilots cansats van sortir
treballosament del centre de comandament. La gravetat seguia sent irregular: a
vegades caminaven amb normalitat, i de vegades un pas normal els llançava fins
al sostre. Van prendre un aerocotxe amb el qual van baixar pel gran pou central
que travessava el centre del petit satèl·lit natural. D'aquest túnel sortien
les galeries de l'antiga mina. Diverses d'elles havien estat equipades amb les
portes massisses de duracer a prova de bombes, que estaven dissenyades per
resistir durant hores l'atac de l'enemic.
La Jaina va aturar el cotxe al costat
del búnquer que s'havia convertit en arsenal.
-Vaig a suposar que tota la resta
sortirà malament -va dir.
-Voxyn -udolà en Lowbacca-. Com
sortiran les coses bé?
La Jaina va assentir.
-Per això vull que tots tinguem
pistoles làser, cuirasses, granades, llança-granades i mines detonadores a
distància. I vestits espacials. Aquí estem pressuritzats, però el que es pot
pressuritzar, es pot despressuritzar.
En Tesar va deixar anar un xiulet
d'humor barabel.
-La comandant parla amb saviesa -va
dir.
-oOOOo-
Semblava que el turboascensor tardava
una eternitat en arribar als hangars dels caces de combat. En Jacen va
utilitzar el seu comunicador privat per trucar a l'androide astromecànic perquè
li anés preparant el seu caça.
La fusió Jedi li cantava a la ment.
Va ser conscient de la seva pròpia ansietat, que surava fins als altres i li
arribava reflectida. Va recordar com se solia dissoldre la fusió en la Força a
Myrkr quan els Jedi quedaven ferits o morien, o discutien qüestions
d'estratègia, i va intentar impedir que les seves preocupacions recaiguessin
sobre els altres.
El turboascensor es va aturar
bruscament. Havia arribat a una mampara, i totes les mampares es tancaven
hermèticament durant el combat.
En Jacen va obrir de cop les portes
de l'ascensor amb la Força i va córrer cap a una de les comportes d'aire
internes que comunicaven una mampara amb una altra. Va passar una altra
eternitat mentre la comporta completava el seu cicle, i després hi havia unes
escales de cargol estretes (Jacen va emprar la Força per baixar-les volant) i,
després, una altra mampara que donava a la coberta de l'hangar.
No li va sorprendre trobar-se que la Vergere
l'estava esperant. La Vergere va aixecar una mà.
-On vas?
-A ajudar la Jaina -va dir en Jacen
sense afluixar tan sols el pas.
-No pots ajudar-la. Un esquadró de
naus capitals està atacant Ebaq. El teu caça solitari no canviarà res.
-He d'intentar-ho -va dir en Jacen,
sense deixar de córrer. El seu Ala-X estava sol a l'hangar, al costat d'un
Ala-A parcialment desmuntat, al qual havien desmuntat les armes i el sistema de
sensors per reciclar-les reparant altres caces.
-Aturat. Aquest no és el teu destí.
-Potser no, però sí que és la meva família.
La Vergere va seguir-lo, volant a
força d'impulsos de la Força per seguir la seva carrera.
-Què pots esperar aconseguir, a part
de la teva pròpia destrucció? -li va preguntar.
La ira va encendre la ment d'en Jacen.
Es va tornar cap a la petita criatura i es va emportar una mà al sabre làser.
-És que vols aturar-me? -li va
preguntar.
La Vergere es va aturar a la coberta
i va abaixar el cap a poc a poc, amb tristesa.
-No et detindré, Jacen Solo. Tu has
triat el teu propi destí -li van brillar els ulls-. Ara hauràs d'afrontar les
conseqüències.
En Jacen es va girar i va saltar a la
cabina. Va tancar la coberta i es va posar el casc.
Va poder sentir a través de la Força
la por gelada que recorria els nervis de la Jaina.
Va obrir el comunicador i va demanar
permís per enlairar al control de vol del Ralroost.
-oOOOo-
El Falcó Mil·lenari lliscava al llarg del casc del creuer enemic,
llançant trets de quadrilàser contra el seu casc, així com contra els coralites
que ballaven a la seva proa. Els pilots dels coralites tenien dificultats per
encertar a l'àgil Falcó sense donar a
la seva pròpia nau, i en Han intentava posar-los el problema tan difícil com
pogués. Els yuuzhan vong ja havien enviat diversos trets a la seva pròpia nau,
i en Han no volia que paressin.
El problema era que el Falcó Mil·lenari no estava construït com
un bombarder. Els torpedes de protons i les bombes-ombra temin l'energia
suficient per abatre una nau capital, però el Falcó no els portava. Tampoc els portava el Dama Afortunada d'en Lando, ni el Karrde Salvatge d'en Talon Karrde; aquestes naus s'havien construït
per fugir de les patrulles, no per abatre objectius grans.
Tots havien d'improvisar. En Han va
suposar que la millor manera de destruir una nau yuuzhan vong gran era enganyar
als vong perquè ho fessin ells mateixos.
I això va ser el que va succeir. Un
dels yuuzhan vong que perseguien al Falcó
va intentar colar-se entre aquest i el creuer, per poder disparar al Han sense
perill de donar al seu propi navili; però, per desgràcia seva, no es va
recordar de la Meewalh, la guardaespatlles de la Leia que era a la torreta del
ventre del Falcó. La Meewalh va
deixar anar un udol de plaer quan va veure aparèixer l'objectiu, i va llançar
contra el vong una salva de raigs de làser. El pilot enemic va ser abatut o va quedar
encegat pels trets, ja que el coralita es va estavellar contra el creuer
enemic, i tot el seu arsenal va esclatar en flames produint una gran fissura
ardent al casc gegant.
En Han va sortir a tota velocitat per
la proa del creuer i va realitzar una altra sèrie de maniobres d'evasió
frenètiques, fins que els coris que tenia a la seva cua es van dispersar o van
renunciar a la persecució.
A les seves esquenes, el creuer
s'estremia a mesura que una sèrie d'explosions secundàries destruïen de dins a
fora la seva pell de corall. El creuer va traçar un ampli viratge quan van
quedar destruïts els dovin basal de propulsió d'una de les seves bandes mentre
els de l'altra banda seguien impulsant la nau, com una barca en la qual es rema
per una banda mentre l'altre rem queda perdut a l'aigua.
Una
nau més que traiem de sobre de la Jaina. Podia deixar a la flota d'en Bel Iblis
que acabés amb el creuer.
Va fer una mirada a la Leia, que
anava al seient del copilot i estrenyia els punys amb força.
-Com ens va?
La Leia va sacsejar el cap.
-Bel Iblis ha arribat fins als últims
enemics. Però continuem sent l'única força que s'interposa entre els yuuzhan
vong i Ebaq IX.
-Llavors, serà millor que ens busquem
un altre objectiu -va dir en Han.
L'esquadró de l'Aliança dels
Contrabandistes estava donant una veritable exhibició de vol, però estava
superat en nombre, i moltes de les seves naus, com el mateix Falcó Mil·lenari, no eren adequades per
al combat de flotes contra flotes. Per fortuna, l'enemic semblava desconcertat
en gran mesura pel que fa a la manera de fer front a l'atac: les naus de
l'Aliança eren heterogènies i, per això, no tenien una tàctica homogènia, el
que significava que tots dos bàndols havien d'improvisar; i els contrabandistes
tenien molta més experiència que els yuuzhan vong en l'art de la improvisació.
-Vigila!
Al crit de la Leia, en Han va tirar
dels comandaments, ja relliscosos per la suor, i va aconseguir evitar que l'aixafés
l'enorme Ventura Errant, l'única
veritable nau capital que tenia al seu comandament. El destructor estel·lar
llançava foc en totes direccions, amb totes les armes que portava a bord, i
sent com era el blanc més gran de la Nova República, rebia al seu torn molta
atenció per part de l'enemic.
En Booster Terrik posava rumb directe
a una nau enemiga rere d'una altra, intentant-los obligar a desviar el seu
rumb; una tàctica eriçada de perills, però semblava que, de moment, li anava
força bé. És possible que els vong recordessin com havia envestit el Lusankya la seva mónnau a Borleias. En Han
va trobar entre el tumult a un parell de naus contrabandistes dotades de llança-míssils
de protons.
-Seguiu-me -els hi va dir-, jo us
obriré camí.
I es va llançar al capdavant d'elles
en una nova passada contra els yuuzhan vong.
Fins que, més tard, després de donar
tantes passades que no recordava quantes anaven, va veure que el grup de combat
enemic es desviava del seu objectiu.
-oOOOo-
En Tsavong Lah va deixar anar un udol
triomfal quan el grup de combat de Yun-Yuuzhan va arribar a les proximitats d'Ebaq
IX sense cap oposició. Hi havia pres als infidels completament per sorpresa.
-Obriu foc sobre els escuts! -ordenà-.
Kusurrun, et llançaràs a màxima
empenta contra l'escut que protegeix el centre de comandament enemic! Secció
Victòria, seguiràs a Kusurrun fins als
escuts i intentaràs destruir-los.
Mentre les altres naus picaven als
defensors, la Kusurrun va emprendre el
seu picat suïcida cap al satèl·lit. La fragata va xocar amb els escuts produint
un impacte colossal; els residus van sortir acomiadats entre un núvol de dolls
brillants de plasma.
Altres naus van caure en picat en les
proximitats. Els seus dovin basal llançaven estirades als escuts, intentant
sobrecarregar-los.
No van tenir èxit, però allò no
preocupava al Mestre Bèl·lic. Tenia molt de temps fins que pogués arribar fins
a ell l'enemic més pròxim.
En Tsavong Lah va ordenar a una altra
fragata que s'immolés, i després es va aturar a considerar la resta de la batalla.
Els insectes brill, amb les seves llums i les seves veus apagades,
representaven els centenars de naus que havien quedat destruïdes. Les seves
forces estaven sent superades, fins i tot el grup de combat de Yun-Q'aah al
qual havia ordenat que acudís al seu costat. Pel que semblava, aquell petit
esquadró irregular que li havia tancat el pas li estava donant massa problemes.
-Atenció, tots els altres grups de
combat! -ordenà-. Quan les nostres tropes hagin desembarcat a Ebaq, se us
ordena que us retireu a l'hiperespai i us adreceu a Yuuzhan'tar. Aquesta
batalla està perduda; però se us ordena que conserveu la vida i les naus per a
les batalles victorioses que vindran més endavant. El grup de combat de
Yun-Yuuzhan us cobrirà la retirada.
Va arrufar els llavis tallats per
transmetre el seu últim missatge, que va cridar amb un to de desafiament
ferotge que va omplir tota la sala enorme.
-Lloats siguin els Déus! Visca
Shimrra, el Gran! Do-ro'ik vongpratte!
Els comandants dels grups de combat,
els que encara vivien, li van tornar la salutació guerrera.
Els escuts d'Ebaq IX es van estremir
en rebre l'impacte estrepitós d'una altra fragata.
En Tsavong Lah es va acomodar en el
seu seient i va ordenar l'atac suïcida d'una altra nau capital.
-Prepareu l'oggzil -va dir; i quan un
dels seus subalterns va connectar els apèndixs prènsils de la criatura a un
dels víllip que s'empraven per a la comunicació, en Tsavong Lah es va
desconnectar del tron de cognició i va baixar pesadament de l'estrada. Aquell missatge el volia
transmetre personalment. Quan va arribar, l'oggzil ja havia embolicat al víllip
i la seva llarga antena-cua penjava d'ell. En Tsavong Lah va prendre amb una mà
la criatura, la va mirar fixament i va adoptar un somriure forçat.
Sabent que l'oggzil retransmetria les
seves paraules i la seva imatge per les freqüències de la Nova República, va
dir en l'idioma bàsic que xampurrejava:
-Aquí el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah.
Estem celebrant una cacera de Jeedai a Ebaq IX! Encara que tots els altres que
s'apropin seran destruïts, tots els Jeedai queden convidats a participar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada