Els Camins del Destí (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Cal Omàs va anunciar el seu «pla per als Jedi» i la seva candidatura oficial a mig matí, davant d'un exèrcit d'holoperiodistes, al vestíbul de l'edifici que havien cedit els Mon Calamari per al Senat. En Luke estava dret discretament darrere d'en Cal, entre un grup d'amics i partidaris d'aquest, sense voler cridar l'atenció; però quan Cal preguntà si hi havia alguna pregunta, gairebé la meitat anaven dirigides al Luke, fins que en Cal va acabar per fer-lo venir al seu costat.

-Doneu suport els Jedi i tu a la candidatura del conseller Omàs? -li van preguntar.

-Espero poder treballar amb qualsevol Cap d'Estat -va dir en Luke-, però donc suport al pla del conseller Omàs per restaurar el Consell Jedi.

L'holoperiodista no semblava convençut.

-Llavors, està dient que podria treballar amb Fyor Rodan si aquest surt escollit?

-Treballaré amb el conseller Rodan si ell vol treballar amb mi -va dir en Luke, i va somriure-. Però tinc la impressió que ell preferiria no fer-ho.

Unes lleus rialles van recórrer la multitud.

-En Rodan diu que el Consell Jedi és el mitjà al qual recorres per apoderar-te del poder -va dir algú més en veu alta. En Cal passà al capdavant.

-Puc respondre jo en aquesta pregunta? -va dir-. Permeteu-me que assenyali que, si Luke Skywalker hagués volgut fer-se amb el poder, no hauria hagut de treballar amb polítics com jo, o com Fyor Rodan. No li hauria calgut destruir l'Estrella de la Mort, ni lliurar combat singular amb l'Emperador Palpatine, ni ajudar la seva germana a fundar la Nova República. Al mestre Skywalker n'hauria tingut prou amb posar-se del costat del seu pare, Darth Vader, com a mà dreta de l'Emperador, i llavors el seu poder hauria estat il·limitat, i vosaltres, i jo, i tots els altres que som aquí, estaríem morts o esclavitzats.

En Cal mirà a la multitud amb gest feréstec, i va parlar amb cert matís d'ira.

-No estem parlant de cap intrigant de pacotilla ni de cap politiquet; estem parlant d'en Luke Skywalker. En la Nova República no hi ha una sola persona que no tingui un deute profund de gratitud amb ell. Així que, si algú suggereix que Luke Skywalker està participant en algun tipus d'intriga de pa sucat amb oli, jo diré que aquesta persona no només no sap interpretar la història, sinó que no sap interpretar el caràcter humà.

Això va arribar fins i tot a arrencar aplaudiments, i no només dels partidaris d'en Cal.

-Vull donar-te les gràcies pel que vas dir de mi -li va dir en Luke més tard, quan va haver acabat la reunió. En Cal va somriure.

-T'ha agradat el puntet d'ira? Crec que ho he mesurat prou bé.

-Ho estaves fent veure? -va dir en Luke, sorprès.

-Ah, no; la ira era autèntica -va dir en Cal-. Només que vaig deixar que sortís prou perquè surtís a capçalera de les holonotícies d'aquesta nit. Només voldria saber si l'he deixat treure prou -va dir, fregant-se la barbeta amb gest pensatiu.

En Luke va deixar a Cal Omàs perquè reflexionés al seu aire sobre aquesta i altres qüestions polítiques i va anar en llançadora fins a l'annex del Comandament de la Flota de la Nova República, on la Vergere seguia sent interrogada. Al Jacen l'havien deixat marxar després d'unes quantes hores de preguntes, però la flota semblava molt disposada a tenir retinguda la Vergere indefinidament.

Al Luke no li semblava que allò fos necessàriament dolent.

-Ens ha donat muntanyes d'informació -li va dir Nylykerka, director d'intel·ligència-. Trigarem centenars d'hores a processar-la tota. Res d'això contradiu el que ja sabem; però això també passaria si fos una falsa renegada controlada per l'enemic, no és així? D'altra banda, ha menjat com dues vegades el que pesa -va comentar també Nylykerka, amb to humorístic-. No havia vist mai una gana així.

-Si haguessis de passar-te cinquanta anys menjant menjar yuuzhan vong, tu també tindries ganes de menjar del que és nostre -va dir en Luke. Va preguntar al tammarià si podia parlar en persona amb la Vergere, i en Nylykerka va accedir.

-Qualsevol informació que li puguis treure... -va dir, fent un gest amb la mà.

Va trobar la Vergere a la seva cel·la, ajupida sobre un tamboret i mirant una transmissió hologràfica des del planeta, un noticier en què sortien Luke i Cal Omàs. «No sap interpretar el caràcter humà», deia en Cal. La Vergere va apagar l'holo amb un gest de la mà quan va entrar en Luke.

-En els meus temps, un Mestre Jedi no hi hauria intervingut d'aquesta manera amb el Senat i en una elecció -va dir.

-En els teus temps no hauria estat necessari.

La Vergere va tenir l'elegància de reconèixer-ho assentint amb el seu cap de manera estranya. En Luke, després de recollir-se la túnica, es va asseure amb les cames creuades a la cadira que hi havia davant seu. Es va tranquil·litzar. Estava intentant no sentir desgrat cap a la Vergere, tot i que tenia motius excel·lents per sentir-ne.

«Deixa-ho anar», va pensar.

-He parlat amb Jacen sobre la seva captivitat -va dir.

-El teu aprenent ho va suportar bé -va dir la Vergere-. Mereixes una felicitació.

La ira es va agitar al cor d'en Luke. La va bandejar fent una espiració llarga i pausada.

-Potser en Jacen no hagués hagut de suportar-ho -va dir-. Diu que el vas conduir a la captivitat en tres ocasions, ni més ni menys.

-Això vaig fer -va confirmar la Vergere, assentint amb el cap.

-El van torturar -va dir en Luke-. El van torturar fins a la vora de la mort. I tu el vas conduir a això. Podries haver-te fugat amb ell abans.

-Sí.

-Per què? -va preguntar en Luke.

La Vergere estava immòbil, com escoltant amb atenció una veu que en Luke no podia sentir.

-Era necessari que el teu aprenent aprengués certes lliçons -va dir.

-Lliçons de traïció? -va dir en Luke, intentant evitar el to d'ira-. De tortura?, d'impotència?, de degradació?, de dolor?

-Aquestes, naturalment -va dir la Vergere tranquil·lament-. Però, sobretot, calia portar-lo fins la vora de la desesperació, i després fer que la superés -va dirigir al Luke una mirada intensa i penetrant dels seus ulls oblics-. Tu li havies ensenyat bé, però era necessari que oblidés totes les lliçons que li havies impartit, fent-li veure que cap dels dons que li havies lliurat podia servir-li.

-Necessari? -la indignació d'en Luke va acabar per ser més forta que la seva reserva-. Necessari, per a què? O per a qui?

La Vergere va decantar el cap i el va mirar.

-Necessari per als meus plans, naturalment -va dir.

-Qui t'ha donat...? -En Luke va contenir la seva ira-. Qui t'ha donat aquest dret?

-Un dret que es dóna és tan inútil com una lliçó que es dóna -va dir la Vergere-. Els drets s'exerceixen; en cas contrari, no tenen cap valor; de la mateixa manera que les virtuts s'han d'exercir. Jo em vaig prendre el dret de mentir al teu aprenent, de trair-lo, de torturar-lo i esclavitzar-lo.

Les seves plomes clapejades es van inflar i van tornar a assentar-: s'havia encongit d'espatlles.

-També carrego amb les conseqüències. Si tu, com a Mestre seu, vols castigar-me, així sigui.

-Hi havia cap propòsit en tot això? -li va preguntar en Luke, mirant-la fixament-. A part del fet d'exercir els teus drets, és clar.

La Vergere va fer que sí amb el cap.

-És clar que sí, jove Mestre -va dir-. En Jacen Solo havia de quedar despullat dels seus amics, dels seus parents, dels seus mestres, dels coneixements i de la Força, i de tot el que pogués ajudar-lo. Havia de veure's reduït a no-res; o, més aviat, a ser només ell mateix. I, després, havia d'actuar; d'actuar completament per si mateix, pel seu propi ésser interior. En aquest estat de desinterès complet, quan tota la resta li havia fallat, només li quedava ser ell mateix, decidir i actuar.

La seva veu es va tornar pensativa.

-Em sap greu els mitjans emprats, és clar, però em vaig servir del que tenia. Aquest mateix estat interior es podia haver assolit de manera més delicada, si s'hagués comptat amb el temps i les circumstàncies adequades, però no comptava amb ells. Vaig enganyar als yuuzhan vong perquè li conservessin la vida i li apliquessin l'Abraçada de Dolor. Vaig fer dels yuuzhan vong el meu instrument -va deixar anar un estossec sec, o potser era una rialla-. Pot ser que aquest fos el meu major assoliment.

Al Luke li ressonaven en la ment les paraules de la Vergere, i quan va seguir el seu raonament va advertir que se li mitigava la ira, ni que fos per com d'abstret que estava.

-I quin propòsit tenia tot això?

Els ulls oblics de la Vergere es van tancar i el seu cos es va relaxar com si estigués entrant en meditació.

-Sens dubte, ja coneixes la resposta, jove Mestre, si és que coneixes una mica a Jacen Solo.

-Segueix-me el corrent -va dir en Luke-. Explica-m'ho.

El petit ésser avícola seguia amb els ulls tancats. Semblava com si la seva veu vingués de molt lluny.

-Un cop, o almenys això es dedueix del que em va explicar en Jacen, a tu mateix et van faltar també tots els suports. Desproveït d'ajuda, d'esperança, d'armes; assotat pel raig de la Força de l'Emperador... què tenies aleshores? Només tenies al teu propi jo. Vas tenir que triar entre el camí de l'Emperador i el teu propi.

-No em quedava cap opció -va dir en Luke.

-Exactament. No et quedava cap opció, i fins i tot amb l'aniquilació davant els ulls, vas triar seguir fidel a tu mateix -el to de veu de la Vergere va adquirir un matís de satisfacció-. De la mateixa manera, calia reduir a Jacen a si mateix, perquè, tenint tancades totes les altres portes, pogués abraçar el seu destí.

El destí. Era la segona vegada en dos dies que sorgia aquesta paraula en relació a Jacen. I, molt dins seu, en Luke sabia, tenia la certesa interior absoluta que la Vergere tenia raó, que en Jacen ocupava un lloc especial en el teixit complex del destí. La nit anterior, sopant al petit apartament, en Luke i la Mara havien preguntat al Jacen per les seves experiències en mans dels yuuzhan vong. Al principi, en Jacen no s'havia animat a parlar, dient que el tema era molt extens; però després d'unes primeres preguntes havia parlat amb naturalitat de la seva captivitat, de com l'havia traït repetidament la Vergere per fer-lo caure en mans de l'enemic després d'haver-lo despullat d'alguna manera de la seva connexió amb la Força. La Mara i en Luke s'havien mirat l'un a l'altre amb horror creixent. Però en Jacen no havia donat cap mostra de ressentiment contra la Vergere; de fet, havia parlat d'ella amb respecte i admiració profunds. En Luke no ho havia comprès fins més tard, aquella mateixa nit, quan es va quedar sol amb la Mara i aquesta li va recordar en veu baixa l'estranya afecció que cobraven de vegades els ostatges cap als seus segrestadors. De vegades, els captius arribaven al punt de voler als seus carcellers, sobretot si el carceller tenia habilitat per manipular a les persones. La Vergere, vella, amb experiència, i atenent als seus propis fins, havia estat capaç de manipular la psique en formació del jove Jacen.

I així i tot, Luke, irat, estava convençut de saber el que havia passat, s'havia presentat a la cel·la de la Vergere per demanar-li explicacions dels seus actes. Però, d'alguna manera, les coses no havien sortit tal com havia esperat ell.

-I què saps tu del destí d'en Jacen? -preguntà en Luke. La Vergere reflexionà un moment abans de respondre.

-Crec que en Jacen està relacionat estretament amb el destí dels yuuzhan vong -va respondre.

Allò era el que menys s'havia esperat en Luke.

-Pot destruir-los? -va preguntar.

-Destruir-los. Salvar-los. Transformar-los -els ulls oblics es van obrir, inexpressius, van mirar als d'en Luke-. Potser les tres coses.

-És capaç d'obrir-los a la Força? -va preguntar en Luke.

-No sé si això és possible.

En Luke va sentir que l'amargor li enverinava el cor.

-Llavors els yuuzhan vong es quedaran... fora.

-Això et molesta? -va dir la Vergere, decantant el cap.

En Luke va parpellejar.

-Sí. És clar. La Força és la vida. Tota vida és la Força. Però els yuuzhan vong estan fora de la Força. Llavors, estan també fora de la vida?

-Tu què creus?

-Crec que era més fàcil avenir-se-les amb enemics del Costat Fosc -va dir en Luke, mirant la Vergere amb desconfiança-. També crec que se't donen molt bé els interrogatoris. Al principi d'aquesta conversa, era jo qui feia les preguntes.

-Si no volies que fes preguntes, havies d'haver-m'ho explicat des del principi -va dir la Vergere. El seu cos clapejat es va agitar sobre el tamboret-. Jo porto responent preguntes i més preguntes des que vaig arribar, i ja estic cansada. De manera que, si t'entestes en què les úniques preguntes que es formulin en aquesta habitació han de sortir de tu, em nego a respondre-les.

-Molt bé -va dir en Luke, i es va posar dempeus. La Vergere va aixecar el cap cap a ell, estirant el coll estrany.

-Però et faré una pregunta més abans de què marxis -va dir la Vergere-. Pots respondre o no, com vulguis.

-Pregunta -va dir en Luke.

La Vergere parpellejà a poc a poc.

-Si la Força és la vida -va dir-; i si els yuuzhan vong són vius; i si no els pots veure amb la Força, la culpa és dels yuuzhan vong, o de la teva pròpia percepció?

En Luke va optar per no respondre; es va acomiadar amb un gest cortès del cap i va marxar.

-Difícil, oi? -li va preguntar Ayddar Nylykerka moments més tard.

-Estaves escoltant? -li va preguntar al seu torn en Luke.

-És clar. Tot el que passa en aquesta habitació queda gravat -el tammarià va inclinar el cap-. Què suggereixes que fem amb ella?

-Mantingues-la aquí i segueix-li fent preguntes -va dir en Luke. En Nylykerka va somriure.

-Era precisament el que pensava fer, Mestre Skywalker.

-oOOOo-

Els Mon Calamari, amb aquells grans ulls que brillaven a la llum dels focus, passaven nedant tranquil·lament davant la finestra d'en Cal Omàs. L'olor de floridura de l'habitació era més forta que mai. La Mara va aixecar la vista quan va entrar en Luke.

-Què hi ha de la Vergere? -li va preguntar.

-És complicat -va dir en Luke-. Ja t'ho explicaré més tard -Va mirar a Cal Omàs, que estava compartint amb la Mara un dinar senzill-. Quines notícies hi ha del Senat?

En Cal empassà el mos que estava mastegant, i va dir:

-El Senat ha votat aquesta tarda. Jo he tingut el vint per cent.

-I en Rodan?

-El trenta-cinc.

-I Cola Quis ha rebut un deu per cent -va afegir la Mara-, i en Ta'laam Ranth, un divuit. En Pwoe ha tingut tres vots en total, encara que va enviar un missatge dient que la votació era il·legal i que ell seguia sent Cap d'Estat. Els altres vots van ser abstencions o vots dispersos entre altra mitja dotzena de candidats. En Luke i la Mara havien decidit que la Mara seria, d'entre els dos, la qui treballaria més obertament amb Cal i la seva campanya. En Luke tenia altres assumptes pels quals ocupar-se, amb Jacen, amb Vergere i amb els Jedi, i la Mara podia moure's més obertament que ell entre els polítics i els grups de pressió.

En Luke es va asseure a la taula amb els dos, i en Cal li va oferir amablement un bol de guisat de giju.

-On és en Triebakk? -va preguntar en Luke.

-Parlant amb Cola Quix -va dir en Cal-. Cola ja deu tenir clar que no pot guanyar, de manera que hem d'assabentar-nos què faria falta perquè renunciés a la seva candidatura i em donés suport a mi.

-Estic segur que en Rodan li està preguntant això mateix -va dir la Mara.

-I després preguntarem el mateix a Ta'laam Ranth -va prosseguir en Cal-; encara que suposo que en Ta'laam no està preparat per respondre encara. Voldrà guanyar-se encara uns quants vots més, només per demostrar com de valuós que podria ser com aliat.

-Què és probable que demani?

-Un lloc en el Consell, per descomptat -va dir en Cal-. Voldrà també llocs al govern per als seus amics; sempre s'ha pres molt seriosament el fet de controlar les seves influències.

En Luke va acabar un mos de guisat i va dir:

-Per controlar les seves influències, haurà d'existir un govern on pugui controlar-les. Si el govern es desfà abans... -En Cal va arronsar les espatlles.

-Ta'laam vol el que vol. Si no podem deixar-li anar discursos sobre el patriotisme i el deure, creurà que estem intentant imposar-li alguna cosa. És d'aquests que creuen que el govern no serveix més que per traficar influències.

-En aquest cas -va dir en Luke amb un sospir-, bé pots fer-li veure que, si la guerra s'allarga, la seva gent tindrà accés a molts contractes de material militar.

En Cal va somriure.

-Encara aconseguirem fer de tu un polític.

-Espero que no -va dir en Luke.

En Cal va estendre el braç per agafar un datapad que estava a l'altre costat de la taula.

-Els que em preocupen són els partidaris d'en Fyor -va dir. Va donar un copet a la pantalla-. He estat veient que el van votar, i si hagués de fer una llista mental dels membres del Senat disposats a sol·licitar una treva als yuuzhan vong, o fins i tot una rendició, trobaria a bastants d'ells entre els partidaris d'en Fyor.

-El Senador Escapolit -va dir en Luke, fent-li una mirada significativa a la Mara. El senador Tiraenrere.

En Cal arrufà les celles mirant el datapad.

-Compto almenys una dotzena de senadors que van fugir de Coruscant durant la batalla, o van trobar algun motiu per fugir abans que comencés la batalla. I alguns són influents.

-En Rodan em va dir que no confiava que els yuuzhan vong respectessin una treva -va dir en Luke.

-Ho va repetir aquesta tarda en públic -va dir la Mara.

-Però podrà mantenir la seva postura davant els seus propis seguidors? -va dir en Cal-. Quan la gent a qui deu el càrrec li diguin que volen la pau amb els yuuzhan vong, com podrà resistir?

-No ho entenc -va dir la Mara-. En Rodan va estar valent durant la batalla, fins i tot heroic potser. Com és possible que tingui tractes amb aquesta gent?

-Algunes persones no qüestionen als qui els hi donen el que necessiten -va dir en Cal; i el seu llarg rostre es va arrugar amb un somriure astut-. Tampoc jo he obligat els que m'han donat suport a què emplenin un qüestionari.

En Luke es va acabar el seu guisat.

-Necessitem tenir un govern aviat -va dir-. I que sigui un govern al que pugui respectar l'exèrcit. Perquè els militars no es quedarien quiets si es parla d'una rendició o d'una treva. I llavors tindríem un govern militar que no tindria més legitimitat que la guanyada a punta de pistola làser.

En Cal semblava seriós.

-La Mara m'ha explicat aquesta tarda el que vau veure. Estic d'acord en què necessitem tenir aviat un govern. Un sistema parlamentari com el nostre és ineficient en determinats sentits, però és el que tenim.

-La qüestió és si l'exèrcit ho entén -va dir la Mara.

Cap d'ells sabia la resposta a això.

-oOOOo-

En Luke i la Mara van trobar al Jacen a la seva suite quan van tornar. En Jacen estava assegut a terra en postura de meditació i en Luke va sentir la Força que l'envoltava, que banyava en grans onades el cos del noi, netejant-lo, sanant-lo, reforçant-lo i restaurant-lo. En Jacen va obrir els ulls quant ells van entrar a l'apartament, i va somriure.

-Els d'Intel·ligència han acabat amb mi de moment -va dir en Jacen-. Però crec que encara trigaran un temps amb la Vergere.

-Jo mateix he parlat amb ella -va dir en Luke.

El somriure d'en Jacen es va ampliar.

-Què t'ha semblat?

-Crec que no és senzilla.

La Mara havia torçat el gest en veure la reacció de grat d'en Jacen en sentir parlar de la Vergere; però va tornar a posar bona cara i es va asseure al costat d'en Jacen.

-He de dubtar de la seva lleialtat -va dir.

-Tampoc és senzilla -va dir en Jacen-. A vegades és molt dura.

La Mara va torçar la boca, i en Luke va saber per què; a ell mateix se li regirava l'estómac en pensar en les tortures. Empassà una mica de bilis que li va pujar de l'estómac i es va deixar caure a terra davant d'ell, amb les cames creuades. En Jacen el va mirar.

-Encara sóc el teu aprenent, Mestre Skywalker -va dir-. Tens alguna tasca per a mi?

«Durant», va pensar en Luke. Ell no anava a ser com la Vergere, per descomptat. Va somriure.

-Una tasca molt difícil, Jacen -va dir-. T'has de prendre unes vacances.

En Jacen es va sorprendre.

-Quina mena de vacances? -va preguntar.

En Luke va estar a punt de posar-se a riure.

-Del tipus que vulguis -va dir-. Has passat per moltes coses, i vull que et prenguis el temps necessari per a pensar-hi. Aquí hi ha molts amics teus; vull que reprenguis el contacte amb ells. Medita, com estaves fent. Intenta discernir què vol de tu la Força, i si és el que vols per a tu mateix.

En Jacen va decantar el cap amb gest de curiositat.

-Em donaries aquesta opció?

-Tu hauries de saber millor que ningú que sempre has tingut aquesta opció -va dir en Luke. Va mirar als ulls seriosos d'en Jacen-. Vull que arribis més enllà del que jo vull per a tu, del que vol la Vergere, del que volem cap de nosaltres. Vull que estiguis a soles amb la Força. Un diàleg entre els dos, tot sol.

-oOOOo-

-Dura -va dir la Mara. En Luke va notar que se li posaven tensos els músculs-. Dies i dies de tortura. Dura.

Estaven sols, al llit, a la postura de la cullera, la Mara a la corba del cos d'en Luke. En Jacen era a l'habitació del costat, calia suposar que adormit, i parlaven en veu baixa perquè no els sentís.

-Ella afirma que tenia bons motius per fer el que va fer -va dir en Luke-. I sí que semblaven plausibles, tot i que... bé, durs.

La Mara semblava pensativa.

-Em va ajudar a curar-me amb les seves llàgrimes.

-Potser fos un gest de compassió, pot ser que un acte fred i calculador per obrir-se el camí per a la defecció, o més aviat per a la re-defecció en tornar al nostre bàndol.

-Torturà al Jacen, però el va portar de tornada.

-I va col·laborar en la mort de centenars de milers de milions de ciutadans de la Nova República -va dir en Luke-. Dóna uns motius que potser siguin adequats. O potser es tracti d'un ésser que no té en absolut consciència i té els seus propis plans.

La mirada de la Mara es va tornar dura.

-Hem de treure al Jacen de la seva influència.

-Per això li he dit que es prengués un temps lliure i que reconnectés amb els seus amics -va dir en Luke-. No puc ordenar-li que no senti una connexió amb la Vergere, però sí que puc dir-li que connecti amb totes les parts de la seva vida que no són la Vergere.

La Mara va fer que sí amb el cap.

-Bona idea.

-Sigui el que sigui el que li ha passat durant la seva absència, està més madur que mai. Més equilibrat. I més centrat que mai en la Força.

La Mara es va mossegar un llavi.

-Hi estic d'acord. No tot el que li ha passat ha estat negatiu.

-Quan Jacen hagi tornat a orientar-se, l'enviaré a una missió. Quan hagi tingut ocasió de pensar i de recuperar l'equilibri, haurà de reconnectar amb el seu treball.

-Sí -va dir la Mara. Va titubejar.

-Pot ser dur, però és necessari.

-Aquest matí he dit que en Jacen tenia un destí especial -va dir en Luke-. També la Vergere creu que el té.

La Mara va tornar el cap per mirar-lo.

-Potser sigui millor que m'expliquis el que et va dir.

Següent