Camí de destrucció (XII)

Anterior

12

-No! -va bordar en Kas'im, amb desdeny colpejant el sabre d'entrenament d'en Bane cap a un costat amb la seva pròpia arma-. Malament! Ets massa lent en la primera transició. Estàs deixant el teu lateral esquerre molt obert per a un ràpid contraatac.

El Mestre d'espases li estava ensenyant una nova seqüència, havia estat ensenyant-la-hi durant més d'una setmana. Però per algun motiu en Bane no semblava agafar les complexitats dels moviments. La seva espasa se sentia maldestre i rara a la mà.

Va retrocedir i tornà a la posició de preparació. En Kas'im li va estudiar breument, llavors va caure en una postura defensiva davant d'ell. En Bane va prendre alè profundament per centrar la seva ment abans de deixar que el seu cos activés la seqüència un cop més.

Els seus músculs es van moure instintivament, explotant en acció. Hi va haver un xiuxiueig mentre el cop cap a sota de la seva espasa excavava l'aire en el primer moviment, un esborrall de moviment... però de lluny massa lent. En Kas'im va respondre lliscant a un costat i traient la seva pròpia espasa de doble fulla al seu voltant en un llarg i ràpid arc, que li va colpejar fort a les costelles.

L'alè va sortir d'ell i va sentir el dolor abrasador de les pues pelko, seguit pel massa familiar endormiscament dispersant-se pel lateral esquerre del seu tors. Va trontollar cap enrere, indefens, mentre en Kas'im observava en silenci. En Bane va lluitar per romandre dret sense èxit, col·lapsant-se de manera estranya a terra. El Mestre d'espases va moure el seu cap amb decepció.

En Bane es va arrossegar fins a posar-se dret, tractant de no deixar que es mostrés la seva frustració. Havien passat prop de tres setmanes des que hagués derrotat a Fohargh en l'anell, i des d'aleshores havia estat entrenant amb Kas'im en sessions individuals per millorar el seu combat amb sabre làser. Però per algun motiu no estava assolint cap progrés.

-Ho sento, Mestre. Aniré a practicar els entrenaments de nou -va dir entre les dents premudes.

-Entrenaments? -va repetir el twi'lek, amb la seva veu cruel i burleta-. Quin bé farà això?

-Jo... Jo he d'aprendre millor la seqüència. Per tornar-me més ràpid.

En Kas'im va escopir a terra.

-Si de veritat ho creus, llavors ets un imbècil. -En Bane no sabia com respondre, de manera que va romandre en silenci.

El Mestre d'espases va fer un pas endavant i li va donar una bufetada a la seva orella. No era per ferir-lo, sinó per humiliar-lo.

-Fohargh estava millor entrenat que tu -va deixar anar ell-. Coneixia més seqüències, coneixia més formes. Però no van poder salvar-lo. Les seqüències només són eines. T'ajuden a alliberar la teva ment perquè puguis esgrimir la Força. Aquí és on trobaràs la clau per a la victòria. No en els músculs dels teus braços o en la rapidesa de la teva espasa. Has de cridar al Costat Fosc per destruir als teus enemics!

Prement la mandíbula pel dolor abrasador que s'escampava ara per tot el lateral esquerre del seu cos, en Bane només va poder assentir.

-Estàs retrocedint -va continuar el Mestre-. No estàs utilitzant la Força. Sense ella, els teus moviments són lents i predictibles.

-Ho... Ho intentaré més, Mestre.

-Intentar-ho? -En Kas'im es va donar la volta amb disgust-. Has oblidat la voluntat de lluitar. Aquesta lliçó s'ha acabat.

Adonant-se que havia estat despatxat, en Bane lentament es va obrir pas cap a les escales que portaven a sota del sostre del temple. A mesura que hi va arribar, en Kas'im cridà una última part de consells.

-Torna quan estiguis preparat per abraçar el Costat Fosc en lloc d'apartar-te d'ell.

En Bane no es va girar per mirar enrere: el dolor i l'endormiscament del seu lateral esquerre ho feien impossible. Però mentre coixejava baixant les escales, les paraules d'en Lord Kas'im feien ecos a les orelles amb el so de la veritat.

No era la primera sessió d'entrenament en què havia fracassat. I els seus fracassos no es limitaven a Kas'im i al sabre làser. En Bane havia guanyat tant reputació com prestigi quan va derrotar a Fohargh; diversos dels Mestres havien mostrat una sobtada disposició a donar-li entrenament individual, un a un. Tot i així malgrat l'atenció extra, les habilitats d'en Bane no havien progressat en absolut. Si de cas, en realitat havia donat un parell de passos enrere.

Es va obrir pas a través dels passadissos cap a la seva habitació, llavors es va ficar amb cura al seu llit. No hi havia res que pogués fer mentre estigués temporalment incapacitat pel verí de pelko excepte descansar i meditar.

Era obvi que alguna cosa anava malament, però no podia dir exactament què. Ja no se sentia espavilat. Ja no se sentia viu. Quan es va tornar conscient per primera vegada de la Força fluint a través d'ell, els seus sentits s'havien tornat hiperalertes: el món semblava més vibrant i més real. Ara tot estava silenciat i distant. Caminava a través dels passadissos de l'Acadèmia com si estigués en algun tipus de trànsit.

No estava dormint bé; seguia tenint malsons. A vegades somiava amb el seu pare i la nit en què va morir. Altres vegades somiava amb la seva lluita amb Fohargh. De vegades els somnis s'unien l'un amb l'altre, barrejant-se en una terrible visió: el makurth colpejant-lo a l'apartament d'Àpatros, el seu pare estirat mort en l'anell de duels sobre el temple de Korriban. I cada vegada ell s'aixecaria contenint un crit, tremolant fins i tot encara que el seu cos estava banyat de suor.

Però era quelcom més que només la falta de son que el va deixar en un estupor marejat. La passió que l'havia dirigit se n'havia anat. El foc de ràbia del seu interior s'havia esvaït, reemplaçat per un fred buit. I sense la seva passió, no era capaç d'invocar el poder del Costat Fosc. S'estava convertint més i més difícil comandar la Força.

Els canvis eren subtils, a penes visibles al principi. Però amb el temps els petits canvis es van reforçar. Ara moure fins i tot petits objectes li deixava exhaust. Era lent i maldestre amb el sabre d'entrenament. Ja no podia anticipar el que els seus oponents farien; només podia reaccionar després del fet.

No podia negar-ho més: estava retrocedint. Aprenents als quals havia sobrepassat feia temps l'havien agafat de nou. Podria dir que estava caient per sota d'ells només en observar als altres estudiants durant els seus estudis... el que significava que ells probablement podrien dir-ho també.

Va tornar a pensar en el que el Mestre twi'lek li havia dit. Has oblidat la voluntat de lluitar.

En Kas'im tenia raó. Bane l'havia sentit allunyar-se des del seu primer somni amb el seu pare. Desafortunadament, no tenia ni idea de com reclamar la ràbia i el foc competitiu que havia proveït el seu alçament meteòric a través de la jerarquia d'aprenents Sith.

Torna quan estiguis preparat per abraçar al Costat Fosc en lloc d'apartar-te d'ell.

Alguna cosa l'estava retenint. Alguna part d'ell retrocedia del que s'havia convertit. Meditaria durant hores cada dia, concentrant la seva ment a buscar la fúria arremolinada, bategant del Costat Fosc tancada dins d'ell. Tot i així buscava en va. Un vel fred havia caigut sobre el nucli del seu ésser, i tractant com podia, no podia destrossar-lo per agafar el poder que romania sota ell.

I s'estava quedant sense temps. Fins al moment ningú s'havia atrevit a desafiar-lo en l'anell de duels, no des de la mort d'en Fohargh. L'horripilant fi del makurth encara inspirava suficient por en els altres estudiants perquè es mantinguessin allunyats d'ell. Però en Bane sabia que no mantindrien la distància molt més temps. La seva confiança i habilitats estaven minvant, i els seus fracassos s'estaven fent més públics. Aviat seria tan obvi per als altres estudiants com ho era per a ell.

En aquests primers dies després de la mort d'en Fohargh, el seu únic veritable rival havia estat Sirak. Ara cada aprenent de Korriban era una amenaça en potència. La desesperació de la situació li regirava els budells. Li feia voler cridar i esgarrapar els murs de pedra de ràbia impotent. Tot i així, amb tota la seva frustració, era incapaç d'invocar la passió que alimentava el Costat Fosc.

Aviat un desafiador donaria un pas endavant en l'anell del duel, ansiós per abatre'l. I no hi havia res que pogués fer per evitar que arribés aquest moment.

* * *

Lord Kaan caminava sense descans al pont del Foscant mentre orbitava el món industrial de Brentaal IV. La flota Sith ocupava el sector Bormea, la regió de l'espai on la Ruta d'Intercanvi Perlemiana i la Via Hydiana es creuaven. La Germandat de la Foscor ara controlava dues de les carreteres hiperespacials més importants que servien als Mons del Nucli; la resistència de la República a la flota Sith en constant avanç estava trontollant.

I tot i així, malgrat la seva victòria més recent, en Kaan sentia que alguna cosa no anava bé. Si de cas, la seva conquesta del sector Bormea ​​havia estat massa fàcil. Els mons de Corulag, Chandrilà, i Brentaal havien caigut en una ràpida successió, les seves defenses oferint només una resistència simbòlica abans de retirar-se davant l'horda invasora.

De fet havia percebut només a un grapat de Jedi entre les forces de la República oposant-se a ells. Aquesta no era la primera vegada que els Jedi havien estat virtualment absents de les seves batalles clau: durant les seves trobades a Bespin, Sullust, i Taanab, en Kaan havia esperat ser enfrontat per una flota liderada pel Mestre Jedi Hoth, l'únic comandant de la República que semblava capaç d'obtenir la victòria contra els Sith. Però el General Hoth -malgrat la reputació que s'havia guanyat en les primeres fases de la guerra- mai hi era.

Al principi Kaan sospitava que era un parany, algun pla elaborat preparat per l'astut Hoth per atrapar i destruir al seu jurat enemic. Però si era un parany, mai havia saltat. Els Sith estaven pressionant des de totes bandes; estaven gairebé assentats a l'entrada del propi Coruscant. I els Jedi s'havien esvaït tots, aparentment havent desertat de la República en la seva hora de més necessitat.

Havia d'haver estat en èxtasi. Sense els Jedi, la guerra estava per acabar. La República cauria en qüestió de mesos, i els Sith dominarien. Però on havien anat els Jedi? A Kaan no li agradava. L'estrany missatge que Kopecz havia enviat només un parell d'hores abans només s'havia afegit a la seva intranquil·litat. El twi'lek vindria al Foscant amb notícies urgents sobre Ruusan, notícies que no transmetria pels canals habituals. Notícies tan importants que sentia que havia de lliurar-les en persona.

-Un Interceptor acaba d'amarrar a la plataforma d'aterratge del Foscant, Lord Kaan -va informar un dels membres de la tripulació del pont.

Malgrat la seva ansietat per escoltar les notícies d'en Kopecz, Lord Kaan va resistir les ganes de baixar a la plataforma d'aterratge per trobar-se amb ell. Sentia que alguna cosa havia anat molt, molt malament, i era important mantenir una aparença de seguretat calmada davant les seves tropes. Tot i així la paciència no era una virtut que molts Lords Sith posseïssin, i no podia evitar caminar mentre esperava que el twi'lek s'obrís pas fins al pont i lliurés el seu ominós informe.

Després del que van semblar hores però no van ser més que un parell de minuts, Kopecz finalment va arribar. La seva expressió no va fer res per alleujar l'aprensió en augment d'en Kaan mentre creuava el pont i li feia una reverència superficial.

-He de parlar amb vostè en privat, Lord Kaan.

-Pots parlar aquí -li va assegurar en Kaan-. El que diguem no sortirà d'aquesta nau. -La tripulació del pont del Foscant havia estat escollida pel propi Kaan. Tots havien fet un jurament a servir amb absoluta lleialtat; coneixien les dures conseqüències que hi hauria si trencaven aquest jurament.

En Kopecz mirà amb sospita al voltant del pont, però la tripulació estava tota centrada en les seves estacions. Cap d'ells semblava tan sols adonar-se'n.

-Hem perdut Ruusan -va dir ell, xiuxiuejant malgrat el que Kaan li havia assegurat-. La base posada en la superfície, la flota en òrbita... tot escombrat!

Per un moment en Kaan no va parlar. Quan ho va fer la seva veu havia baixat fins al mateix nivell que la d'en Kopecz.

-Com va passar això? Tenim espies al llarg de tota la milícia de la República. Totes les seves flotes han retrocedit cap al Nucli. Totes! No és possible que puguin haver reunit les forces suficients per reprendre Ruusan. No sense que ho sabéssim!

-No va ser la República -va contestar en Kopecz-. Van ser els Jedi. Centenars d'ells. Milers. Mestres Jedi, Cavallers Jedi, Padawans Jedi: tot un exèrcit de Jedi.

En Kopecz va maleir en veu alta. Ningú de la tripulació tan sols mirà en la seva direcció, un testament del seu entrenament i la seva por al seu comandant.

-Lord Hoth es va adonar que la força de l'Orde Jedi s'havia escampat massa intentant defensar la República -va continuar en Kopecz-. Els ha reunit a tots en una única host amb una única meta: destruir els usuaris del Costat Fosc. No els importen als nostres soldats ni les nostres flotes. Tot el que volen és escombrar-nos: els aprenents, els acòlits, els mestres Sith... i especialment als Lords Foscos. El mateix Lord Hoth els està liderant -va afegir el twi'lek, encara que en Kaan ja ho havia suposat pel seu compte-. Es diuen a si mateixos l'Exèrcit de la Llum.

En Kopecz es va aturar per deixar que les notícies penetressin. En Kaan va prendre alè profundament diverses vegades, recitant en silenci el Codi Sith per portar els seus pensaments arremolinats a centrar-se de nou.

I llavors va riure.

-Un Exèrcit de Llum per oposar-se a la Germanor de la Foscor.

En Kopecz el va mirar amb una expressió desconcertada.

-Hoth sap que els Jedi no són capaços de derrotar els nostres vasts exèrcits -va explicar en Kaan-. Ja no. La República està condemnada. Així que ara es concentra exclusivament en nosaltres: els líders d'aquests exèrcits. Talla el cap i el cos morirà.

-Hauríem d'enviar a la nostra flota a Ruusan -va suggerir en Kopecz-. A tots ells. Aixafar als Jedi en una escombrada de la galàxia per sempre.

En Kaan negà amb el cap.

-Això és exactament el que en Hoth vol que fem. Distreure els nostres exèrcits de la República, atreure'ls lluny de Coruscant. Abandonar tot el terreny que hem guanyat en un atac ximple i sense sentit cap als Jedi.

-Sense sentit?

-Dius que té un exèrcit de Jedi: milers d'ells. Quina oportunitat té una flota de mers soldats contra aquest enemic? Les naus i les armes no són rivals per al poder de la Força. Hoth ho sap.

Finalment en Kopecz va assentir entenent.

-Sempre has dit que aquesta guerra no es decidiria pel poder militar.

-Precisament. Al final, la República és només un extra. Només a través de la completa aniquilació de l'Orde Jedi podem arribar a la veritable victòria. I Hoth ha estat força amable de reunir-los a tots en un lloc per a nosaltres.

-Però la Germandat no és rival per a la força en massa de tot l'Orde Jedi -va protestar en Kopecz-. Hi ha massa d'ells i no els suficients de nosaltres.

-Els nostres números són més grans del que penses -va dir en Kaan-. Tenim acadèmies disperses per la galàxia. Podem inflar els nostres números amb Rondaires d'Honoghr i Gents. Podem reunir tots els assassins entrenats a Umbarà. Comandarem als estudiants de Dathomir, Iridònia, i tota la resta de les acadèmies perquè s'uneixin a les files de la Germandat de la Foscor. Reunirem el nostre propi exèrcit de Sith... un capaç de destruir Hoth i al seu Exèrcit de la Llum!

-I què hi ha de l'Acadèmia de Korriban? -va preguntar en Kopecz.

-S'uniran a la Germandat, però només després que hagin completat el seu entrenament amb Qordis.

-Podem utilitzar-los contra els Jedi -va pressionar Kopecz-. Korriban és la llar dels més forts dels nostres aprenents.

-És precisament per això pel que és massa perillós portar-los en aquest conflicte -va explicar en Kaan-. Amb la força arriba l'ambició i la rivalitat. En el fragor de la batalla les seves emocions dominaran les seves ments; es tornaran els uns contra els altres. Dividiran les nostres files amb lluites internes mentre que els Jedi romandran units. -Es va detenir-. Li ha passat als Sith massa vegades en el passat; no permetré que passi de nou. Es quedaran amb Qordis i completaran el seu entrenament. Se'ls ensenyarà disciplina i lleialtat a la Germandat. Només llavors s'uniran a nosaltres en el camp de batalla.

-Això és el que tu creus -va preguntar en Kopecz-, o el que Qordis t'ha dit?

-No deixis que la teva desconfiança en Qordis et cegui davant el que tractem de complir -li va reprendre en Kaan-. Els seus pupils són el futur de la Germandat. El futur dels Sith. No els exposaré en aquesta guerra fins que estiguin preparats. -El seu to clarament no admetia més discussió-. Els aprenents de Korriban s'uniran a la Germandat en el moment oportú. Però aquest moment no és ara.

-Bé, serà millor que sigui aviat -va murmurar en Kopecz, només aplacat parcialment-. No crec que puguem derrotar a Hoth sense ells.

En Kaan va estendre el braç i va agafar l'espatlla carnosa del twi'lek fermament.

-Mai tinguis por, amic meu -va dir amb un somriure-. Els Jedi no seran rivals per a nosaltres. Els massacrarem a Ruusan i els escombrarem de la faç de la galàxia. Els aprenents seran el futur de la Germandat, però el present ens pertany a nosaltres!

Molt per alleugeriment d'en Kaan, Kopecz li va tornar el somriure. El líder de la Germandat hauria estat menys complagut si hagués sabut quant de la satisfacció del twi'lek venia de saber que en Qordis es perdria la glòria de la propera victòria.

* * *

Lord Kas'im va entrar a la cambra opulentament decorada i va assentir en direcció al seu company Mestre.

-Volies veure'm?

-Notícies del front -va dir en Qordis, alçant-se lentament de la seva estoreta de meditació-. Els Jedi s'han congregat sota un únic estendard a Ruusan. El General Hoth els lidera. Lord Kaan ha reunit el seu propi exèrcit. Ara mateix es dirigeixen cap allà per enfrontar-se als Jedi.

-Anem a unir-nos a ells? -va preguntar en Kas'im, la seva veu ansiosa, els seus lekku retorçant-se davant el pensament de posar les seves habilitats contra els majors guerrers de l'Orde Jedi.

En Qordis negà amb el cap.

-Nosaltres no. Cap dels Mestres. I cap dels estudiants, tret que creguis que algun dels aprenents estigui preparat.

-No -va respondre en Kas'im després d'un moment de consideració-. Sirak, potser. És prou fort. Però el seu orgull és massa gran, i encara té molt a aprendre.

-Què hi ha d'en Bane? Va mostrar ser una gran promesa en despatxar a Fohargh.

En Kas'im va arronsar les espatlles.

-Això va ser fa un mes. Des de llavors gairebé no ha fet cap progrés. Alguna cosa li està retenint. Por, crec.

-Por? Dels altres estudiants? D'en Sirak?

-No. Res d'això. Finalment ha vist del que és veritablement capaç; ha vist tot el poder del Costat Fosc. Crec que té por d'enfrontar-ho.

-Llavors ja no ens és d'utilitat -va dir en Qordis de forma plana-. Centra't en els altres estudiants. No malgastis el teu temps en ell.

El Mestre d'espases va estar abatut momentàniament. Estava sorprès que en Qordis fos tan ràpid en abandonar a un estudiant amb tal innegable potencial.

-Crec que només necessita més temps -va suggerir ell-. La majoria dels nostres aprenents han estat estudiant els camins dels Sith durant molts anys. Des que eren nens. En Bane no va començar el seu entrenament amb nosaltres fins que era un adult.

-Estic ben al corrent de les circumstàncies que envolten la seva arribada en aquesta Acadèmia! -va deixar anar Qordis, i en Kas'im de sobte es va adonar del que estava passant realment. En Bane havia estat portat a Korriban per Lord Kopecz, i hi havia un petit i preciós amor perdut entre Kopecz i el líder de l'Acadèmia. El fracàs d'en Bane definitivament es convertiria en un pobre reflex en el rival més amarg d'en Qordis.

-La propera vegada que en Bane s'apropi a tu, fes que se'n vagi -li va dir el Lord Fosc, el seu to sense deixar cap dubte de què les seves paraules eren una ordre i no una petició-. Assegura't que tots els mestres entenen que ja no és mereixedor dels nostres ensenyaments.

En Kas'im va assentir entenent-lo. Faria com se li havia ordenat. No era just per a Bane, és clar. Però ningú va clamar mai que els Sith fossin justos.

Següent