Cavaller Errant (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

La Kerra s'alegrava del vestit de sigil per una cosa: ningú la podia sentir maleir.

Segura ara de la seva invisibilitat, va romandre mirant embadalida a l'entrada. El lloc era impossible. No hi havia manera d'arribar a la plataforma tipus loft d'en Daiman al centre de la gran habitació per dipositar els explosius. Fins i tot si pogués romandre oculta en la Força per a ell i per als Correctors d'avall, l'absurda capa d'en Daiman estava llançant tot tipus de llums per tot arreu. No tenia ni idea de quin efecte podria causar al Mark VI.

Només quedava fixar els paquets d'explosius en una cosa física i llançar-los dins. Però no estava segura de poder-hi arribar bé si simplement els llançava sobre el lateral de la passarel·la i es protegia per darrere. Volia detenir a Daiman, però no anava a donar la seva vida.

I l'aparició d'en Bactra l'havia confós. La Kerra volia acabar amb l'opressió d'en Daiman. Però, es va adonar estant a l'entrada, que hi havia un altre motiu pel qual havia anat a l'espai Sith. Volia entendre. Què feia a un germà lluitar contra un germà allà, destruint les vides d'innombrables innocents sota els seus peus? Quin era el paper dels altres possibles Lords Sith? Podien ells aturar aquesta bogeria entre Daiman i Odion, o simplement l'estaven empitjorant?

La Kerra va inclinar el seu cap. La màscara tenia provisions perquè pogués veure i escoltar el que estava passant a l'exterior, però necessitava una vista directa dels oradors. Daiman es va mantenir movent-se, i l'holograma era a l'altre extrem de la plataforma. Aquell era el costat on necessitava estar.

Ella va córrer de tornada pel vestíbul pel qual havia entrat. Hi havia altres sis entrades a l'habitació d'en Daiman en aquest nivell. Havia d'haver-hi alguna ruta cap a una de les portes a l'altre costat. Però on?

Maledicció!

* * *

Mirant a l'entrada de nou, en Narsk va aclucar els ulls. Ja no podia veure a la Jedi, però això no volia dir res. Que l'hagués vist era un accident: un truc de la llum, generada per la rara combinació del seu moviment i la passarel·la de vidre entre ells.

Darrere d'ell, la conversa amb Bactra estava acabant amb un acord. Daiman va esmentar els seus plans de viatjar a bord de la seva nau insígnia cap a Gazzari per veure el centre de recerca mòbil. Escoltant-lo acabar la trucada, en Narsk es va tranquil·litzar per alçar la seva veu. D'una manera o altra, això havia de fer-se per servir al seu...

Whulp!

Tot d'una Narsk va caure en picat. El marc de metall al qual estava unit va rebotar una vegada en un matalàs de força antigravitatòria i va colpejar el sòl. Dos sentinelles gamorreans van caminar a cada costat, guiant la presó, en forma de roda, cap a una sortida.

-Traieu-lo d'aquí, -va poder escoltar dir a Daiman des de darrere.

Trontollant, en Narsk va observar desemparat mentre una multitud d'altres entrava a l'Adytum, darrere d'ell. Estranyes cares, espècies alien que rarament havia vist al Daimanat.

-Espereu! -grallà, la seva gola massa seca en carn viva perquè la seva veu arribés lluny-. Espereu!

* * *

En Rusher no va pensar molt sobre el dispositiu de tortura que estava sent rodat darrere seu, o en la pobra ànima lligada a ell. A altres Lords Sith els hi agradava fer coses per l'espectacle, i en Daiman amb seguretat semblava encaixar en aquesta casta. Rusher va mirar lleument enrere al xarlatà bothan mentre la porta es tancava darrere seu. Un dia dur per ser tu, col·lega.

Més interessant era el que hi havia davant. El Lord Sith s'alçava suspès en la seva plataforma de vidre, gesticulant davant d'un enorme planeta penjant en l'aire davant seu. Era una imatge hologràfica, de cinc metres d'amplitud. Movent-se, Daiman girà el món ennuvolat al voltant, aconseguint ocasionalment tocar la imatge amb els seus dits amb punta d'arpa. A cada frec, una llum cremava de la superfície del pseudoplaneta.

Calder de la creació, va pensar en Rusher, mirant al voltant del temple heptagonal. Tot el que havia escoltat sobre Daiman era cert.

-Els Batallons d'especialistes. -Es va dirigir Daiman a la companyia de generals sense mirar-los-. Partireu de Darkknell a la posta de sol, cadascun saltant a diferents destinacions. En quatre dies, us reunireu aquí, a Gazzari. -En Daiman girà el globus virtual de nou i li va donar una empenta. El món hologràfic va ballar a través de l'aire abans de surar sobre el sòl de marbre, just sobre Rusher i companyia. Els llums brillant a través dels núvols estaven cadascun marcat amb noms d'unitats en l'alfabet d'en Daiman-. Desplegareu les vostres forces en les posicions que se us mostren ara. Memoritzeu-les.

Kr'saang el togorià va mirar l'holograma.

-Aquí és on ens anem a assentar. On és l'enemic?

-Odion arribarà poc després-, va dir Daiman a la lleugera-. Ho he preparat.

El nosauri, un altre líder d'armes, va emetre una sèrie de gralls cantant. Rusher no coneixia la llengua, però va imaginar la pregunta.

-Com sabem que no ens bombardejarà des de l'òrbita abans que aterri?

Reaccionant a un assentiment d'en Daiman, la dona woostoide va caminar a un costat de la imatge flotant.

-Lord Daiman va crear Gazzari per ser un món volcànic, embolicat en un núvol de cendres metàl·liques. Els vostres emplaçaments seran força invisibles quan el Gran Enemic arribi. -sota la boira, la superfície marcada de Gazzari estava turmentada amb rugositats elevades que passaven per alt amplis rierols, proveint punts excel·lents per organitzar una emboscada.

Sona com un lloc encantador, va pensar en Rusher. Ell i els altres només van tenir un minut per estudiar les seves posicions assignades abans que la imatge desaparegués.

-Emboscada. Això és el que esperava. -Kr'saang es va girar amb una enorme urpa del peu i va començar a caminar cap a la sortida.

Daiman va mirar a baix, clarament confús.

-Què?

El togorià es va girar i va treure el seu pit armat.

-És el que esperava de tu. Com a Chelloa. La gent d'Odion encara està parlant d'allò. -En Rusher es va adonar que els altres estaven allunyant-se del togorià. Semblava una bona idea.

Però en Daiman reaccionà moderadament.

-Esperes justícia, no?

-Espero una lluita directa... però he sentit que tu no fas d'aquestes. Sembla que tenen raó. -Ell va arribar al pom daurat de la porta.

Un esprai de llum multicolor centellejà contra la porta davant d'en Kr'saang. Girant el seu cap, va veure la llustrosa capa d'en Daiman llançant-se en l'aire, captant la llum del sol de dalt. El seu propietari, alliberat, es va precipitar cap avall, cap a terra. Kr'saang va pivotar agafant una espasa oculta en el seu cinturó, només per veure una espurna carmesina davant d'ell. Abans que copegés el sòl, Daiman va partir en quatre l'enorme alien amb dos grans cops del seu sabre làser.

Durant diversos moments, Daiman va mirar avall en aparent fascinació davant les restes fastigoses als seus peus. Finalment, va mirar cap amunt.

-On és la meva capa?

Els assistents d'en Daiman van saltar cap al seu costat, lliurant-li l'ornament sol·licitat mentre ell desactivava el seu sabre làser.

-Qui era ell?

-Kr'saang, -va dir Uleeta-. Liderava les tropes d'atordiment, com Milord sap. La Unitat Especialista Dos-cents Set, en el nostre compte. El seu transport, el Dar'oosh, està en l'extrem nord de les terres de l'antiga processó.

-Envia allà Correctors i recluta al grup.

En Rusher es va doblar del dolor. Els guerrers d'en Kr'saang acabaven de tornar-se part de l'exèrcit d'esclaus d'en Daiman.

* * *

-Us ho estic dient, hi ha una Jedi aquí! He de parlar amb Lord Daiman!

Els sentinelles no van parlar. Els fornits gamorreans simplement van continuar girant a l'empresonat Narsk sota el vestíbul, ignorant cadascuna de les seves súpliques. Narsk es va preguntar per un moment si això va ser pel que va entrar a l'Ullal Negre tan fàcilment. És que Daiman només contracta sords?

Més probablement, va pensar mentre escoltava els seus grunyits guturals, simplement ells no entenien el bàsic. Va provar la teoria amb un comentari sobre les dones gamorreanes. Un següent flux d'insults ho va confirmar. Literalment no hi havia manera de parlar amb ells.

Deixant la via principal, els guàrdies van rodar la presó d'en Narsk sota un vestíbul lateral. La foscor esperava davant. Per un moment, Narsk només va sentir els cops de les rajoles mentre la seva presó retrunyia cap endavant. De tornada a la masmorra, va suposar.

Llavors estava sol.

En Narsk va parpellejar. Els gamorreans havien aparcat la seva roda contra una paret i se n'havien anat. El bothan va alçar el seu coll cap endavant i cap enrere, lluitant per veure alguna cosa sota el vestíbul. Res.

Durant cinc minuts.

-Simplement m'abandoneu? Bé! -si aquest era un nou tipus de tortura, estava funcionant. Narsk va malparlar. Dies sense menjar i només l'aigua suficient per mantenir-lo parlant. Dies d'invasions mentals del monomaníac i els seus subordinats. I avui, girant en exposició com la joguina d'un nen. Tot això va sortir com un torrent, vilment, de la boca del bothan...

... Fins que una mà invisible va tancar d'un cop el seu musell. Un pensament extern va tocar la seva ment.

Calla.

Sorprès, en Narsk va sentir la roda girar de nou. Propulsada aparentment per res en absolut, el marc girà sota la sala enfosquida i a través d'una entrada oberta cap a un passadís de servei desert. La porta es va tancar darrere, deixant-li en una àrea de manteniment petita, tènue. Una pica sense utilitzar d'un dels innombrables menjadors darrere dels quals havia passat rodant, esperava.

Amb la roda detenint-se suaument contra una paret, Narsk va somriure.

-Has vingut per retornar-me la meva propietat, espero.

-Això depèn, -va dir la Kerra, traient-se la màscara-. Del que m'expliquis. I la rapidesa amb què ho expliquis.

* * *

Les restes del togorià traspuaven intactes al terra del temple. Daiman es va posar la seva capa, despreocupat; els generals van partir per deixar-li pas.

-Us desplegareu cap Gazzari en quatre dies, -va concloure ell-. Més navilis arribaran. Estigueu en les vostres posicions. No els molestareu. -Amb un gest de la seva mà, més hologrames van aparèixer, representant diverses naus.

En Rusher les va estudiar. Hi havia quatre transports personals, cadascun etiquetat amb el logotip corporatiu de l'Heurística Industrial, i una estructura molt més gran. Un conjunt flotant de torres connectades, la ciutat en miniatura també portava el logotip de la fletxa en ascens que simbolitzava al «fabricant d'intel·lectes». Hi havia escoltat de la signatura, abans quan treballava en el territori d'en Bactra. Un parell dels de la seva tripulació havien après les seves especialitzacions allà.

-Un Arxeum, -va dir en veu alta-. Algun tipus de facultat de la guerra, no és així?

-I el nostre personal per a ser entrenat dins d'ell. Ells arribaran primer, abans de la instal·lació. I, llavors-, va dir en Daiman amb confiança-, Odion arribarà.

En Rusher va arronsar-se. Per què?

-Vindrà a destruir la instal·lació que envia Bactra. O ho intentarà. Amb seguretat ho sabrà. -En Daiman no va dir com-. I sabrà que estem enviant als nostres brillants joves futurs perquè es trobin amb ell. L'Heurística Industrial ha estat reclutant obertament a Darkknell durant dies, i el meu germà és conegut per tenir espies allà, -va dir Daiman, assenyalant a la lleugera cap a l'entrada-. Us vau trobar amb un mentre entràveu.

-Utilitzarà el centre d'entrenament com a esquer, -va dir en Rusher, mirant avall al seu bastó per caminar. El pom de la part superior va brillar mentre ell es va girar en el seu lloc-. I... als estudiants.

-Sí. -Daiman va tornar al centre de l'habitació-. Ell no atacarà quan les instal·lacions segueixin en mans d'en Bactra. Esperarà fins que es realitzi el lliurament, així les pèrdues m'impactaran a mi i no a Bactra.

Era un moviment estàndard per a Odion, va dir en Daiman, però com sempre, ell era el millor jugador.

-Ell ha de veure als reclutes esperant a terra per segellar la il·lusió.

-Què fem si no pica l'ha... l'ha... l'ham? -va quequejar en Mak.

-Ho farà. Ho he preparat.

Daiman va fer un gest, i unes escales brillants van baixar de la plataforma de vidre al centre de l'habitació. Posant els seus peus en ella, va ser interromput per una frase des de darrere:

-No estic segur que m'agradi això.

En Daiman va deixar de pujar.

-Què?

-He dit que no estic segur que m'agradi això, -va dir en Rusher, agafant el bastó de caminar més fermament. Espiant l'expressió salvatge d'en Mak, va arronsar les espatlles. No, no sé el que estic fent, tampoc-. Està portant a joves al camp de batalla, i espera que siguin eliminats.

-I jo espero que feu el que se us diu. -En Daiman va torçar el seu cap lleugerament en irritació-. Qui ets tu?

-Brigadier Jarrow Rusher. Porto vuit batallons portant artilleria mitjana, làsers i míssils. He fet treballs per a vostè durant anys, -va dir ell-. Però sóc un operari independent...

La resposta d'en Daiman va caure sota zero.

-Com acabes de veure, no existeix tal cosa.

En Rusher va empassar saliva. Podia sentir als suplicants del Lord Sith mirant-lo, i no ajudava que els altres generals estiguessin apartant-se fora del seu camí. Alguns companys.

-No som part del seu exèrcit, Lord Daiman.

-Això pot ser corregit, -va dir en Daiman. A una banda, els Correctors vestits de violeta van fer un pas endavant. Ell els va apartar amb un gest. Aquest moment era seu-. Jo t'he creat, Brigadier-, va dir el jove Sith, alçant la mà amb puntes de metall-. Funcionaràs com jo desitjo.

Agafat per un poder invisible, Rusher es va alçar diversos metres en l'aire. El bastó de caminar va colpejar el marbre de sota mentre les mans enguantades d'en Rusher s'agafaven al seu coll, just per sobre del coll. No hi havia res aquí, però podia sentir la presència de la mà d'en Daiman. Fins i tot les falses puntes dels dits, clavant-se en la part posterior del seu coll. Agitant-se, Rusher va tossir i va trepitjar, i va tractar de parlar.

-Jo només... estic fent... per al que vostè em va crear que fes...

La pressió va cessar lleugerament. Encara suspès en meitat de l'aire, Rusher va observar-lo fer un pas cap a ell. Els seus ulls desiguals van mirar amunt.

-Què?

Amb la ment d'en Rusher corrent, la seva boca es va moure per igualar-la.

-Tenir forces autònomes va ser la seva idea. Vam ser creats a propòsit. El seu propòsit!

En Daiman va baixar la seva mà, i la seva víctima va caure violentament a terra. Les celles rosses es van alçar entretingudes.

-Digues el propòsit, -va dir Daiman, somrient amb superioritat.

Ignorant el dolor polsant a la seva canyella pel dur aterratge, Rusher va lluitar per posar-se de genolls.

-Ens veiem de manera diferent. No pot enviar les seves forces normals cap a Gazzari sense que ell percebi un parany...

-Qualsevol nau pot ser disfressada!

-... I la veritat és, -va dir en Rusher, canviant de marxa-, que és millor llogar que posseir!

-De què dimonis estàs parlant?

-Li estic dient que té coses més importants en què pensar, -va dir en Rusher, posant-se dret-. Hi ha massa detalls en manejar una brigada d'artilleria...

-Detalls que jo he dissenyat!

-I aquest és el problema-, va dir en Rusher, buscant el seu somriure de venedor-. Ha treballat en tantes complexitats en aquest univers, Lord Daiman, que és difícil per a nosaltres els éssers inferiors fer-les front. No tots els orgànics poden superar-les. -Ell va colpejar el seu pit-. Ens ha creat a nosaltres els especialistes per gestionar aquests sistemes... i els nostres propis assumptes... per a una major eficiència. Som com qualsevol altra cosa que va crear per fer funcionar a la seva voluntat-, va dir ell-, només que una mica diferents.

En Rusher va observar al Lord Sith, els seus ulls cremant encara posats en ell. Realment semblaven les estrelles dobles de fora. El brigadier va caminar per recuperar el seu bastó

-I sap què és realment sorprenent? -va preguntar ell-. Tot funciona. La varietat que ha dissenyat en l'univers és realment una cosa genial, de veritat. -Ell va mirar enrere cap a Daiman-. Com Milord sap.

Daiman es va quedar en silenci com una pedra a la meitat dels generals i els Correctors.

Al final, va parlar.

-Teniu les vostres assignacions. Els prepagaments per artilleria i combustible ja estan sent lliurats a les vostres naus. -Ell es va girar de tornada cap a les escales-. Deixeu-me.

Els sentinelles van obrir les portes cap a fora. Els generals no van malgastar cap temps caminant sobre les restes del togorià.

* * *

-On has anat?

La Kerra es va alçar la màscara i va encarar al bothan, encara unit al marc rodó. Semblava pertorbat per la seva desaparició; tan molest com ella havia estat per la seva indisposició per parlar, abans. Ell només va acceptar a intercanviar informació per la seva llibertat, i només després que fos alliberat.

-No estic en el negoci d'ajudar els Jedi-, havia dit ell.

Jo no estic en el negoci d'alliberar espies Sith, va pensar ella.

Escoltant veus que s'aproximaven, es va dirigir de tornada al vestíbul just a temps per veure la processó d'en Daiman sortir del temple heptagonal, dirigint-se en direcció oposada.

Si Daiman era al front, no havia estat capaç de veure'l. Però on més podria estar?

-On va?

-Puc respondre a això, -va contestar l'espia-. I tu saps com.

La Kerra va grunyir. Sense veure alternativa, ella va arribar a una decisió.

-Aguanta.

-Espera! Whulp!

La Kerra va començar a moure la roda, amb cura de no alterar res mentre la feia rodar a través de l'àrea del magatzem. La cuina de fora semblava com si mai hagués produït un dinar, i tot i així l'armari de rebost estava completament ple de menjar fresc i estris de cuina brillants. Mentre tothom a fora treballa durant tres jornades per a una ració, va pensar ella.

-Això és realment necessari? Baixa'm d'aquesta cosa!

-Només deixa'm fer això. Hi ha una sortida aquí, però no estàs en forma per anar d'amagatotis-, va dir ella-. Ara, què hi ha d'en Daiman?

El bothan treia fum pels queixals.

-Va a Gazzari-, va dir ell, finalment-. A bord de l'Era Daimanos.

-Gazzari? -La Kerra va arrufar les celles. Va tornar a pensar en els informes d'intel·ligència que havia vist a la República. El món s'assentava en un límit de l'espai d'en Daiman amb el territori d'en Bactra i el d'Odion-. Té això alguna cosa a veure amb el que està passant amb Bactra?

-Sí-, Va dir ell.

-I això és?

-Només una vegada que estiguem fora.

La Kerra va lliscar cap amunt fins a una finestra i va mirar fora. Aquí estava la nau insígnia Era Daimanos, aparcada en una teulada dins el recinte. Les rampes d'aterratge estaven baixades en el navili, i ella va veure els enormes motors posteriors desgasificant. Era una nau preparant-se per viatjar.

La Kerra va obrir el seu sarró. Els explosius estaven aquí, sota la roba i el seu sabre làser. Sí, va pensar ella, seria més fàcil encarregar-se d'en Daiman a bord d'una nau. Un objectiu tan temptador com ho havia estat el temple, encara tenia el problema d'escapar d'allà on era, en efecte, la Central de Correctors. Quant més fàcil seria decapitar el règim des de la comoditat d'una beina vital, de camí a algun altre lloc?

Seria bo fer alguna cosa fàcil. Per variar.

Segellant el sarró, va tornar a la roda de tortura del bothan. Ell la va veure venir.

-T'explicaré la resta, però hauràs de portar-me amb tu. On sigui que hi vagis. -La veu de l'espia es va barrejar amb l'emoció, com ho havia fet a la plaça, nits abans-. Li dec una a Daiman ara, Kerra. Has de portar-me.

-Nop.

-Què?

La Kerra va obrir d'una puntada una porta i va agafar el lateral de la roda.

-Jo no treballo amb Sith. I jo no treballo amb gent que treballa amb Sith.

-Això altra vegada? Jo no...

-T'ho vaig dir, només hi ha una manera de treure't d'aquí-, va dir ella, deixant anar la gran roda i caminant cap a una porta de metall ondulada. Amb un llançament, ella la va forçar per obrir-la, revelant una gran depressió de pedra que portava cap avall. A baix, i fora del recinte d'en Daiman, acabant en la muntanyosa pila de deixalles que afrontava amb la paret sud.

-No! -veient la gran rampa avall, l'espia es va retòrcer-. No ho facis!

-Si et serveix de consol-, va dir ella-, no crec que aquests lligams teus sobrevisquin a l'aterratge. No sé per què, però em sembla que els guàrdies els han afluixat. -Ella va posicionar al prestatge circular a la lleixa oberta.

Els seus ulls cremaven amb ràbia.

-Et penediràs d'això, Jedi. No sóc el que creus que sóc!

-Fins aviat.

Ella li va donar una empenta a la roda.

* * *

Només Mak s'havia molestat a esperar Rusher. Utilitzant el bastó de veritat, aquest cop, Rusher va caminar passant als sentinelles de la porta i va mirar a dalt de la paret negra darrere ell. Els sols favorits d'en Daiman s'acabaven de posar, va veure ell. La tripulació del Diligència no tindria gaire temps per empacar i moure's. Al Mestre Dackett no li agradaria això en absolut.

No hi havia cap pensament sobre no fer la missió. No si Rusher volia alguna vegada tornar a posar els peus en l'espai d'en Daiman. I un mai sabia. Si la maniobra d'en Daiman resultava tenir èxit, tot seria espai d'en Daiman abans que passés massa.

Mak va mirar amunt a l'humà i va somriure amb superioritat.

-De veritat, Rusher. «És millor llogar que posseir»?

-És el que em va venir al cap-, va dir en Rusher, estirant la cama ferida. Només un petit esquinç; se li passaria caminant-. No és la meva frase. L'Almirall Veltraa la va dir sobre les unitats irregulars, abans en els temps antics-, va dir en Rusher-. Una mica d'història és útil.

-Vaig creure que t'havies convertit per un mo... mo... moment.

-No et preocupis, Mak. No començaré a portar armadura d'or i a corejar.

Tot d'una els dos van escoltar un crit esgarrifós a la seva dreta. Escanejant les muralles, Rusher no va veure res mentre el crit s'apagava en el silenci. Ell es encintà la seva gavardina.

-Un lloc boig.

-I aquest Daiman el més boig de tots-, va dir en Mak, cobrint-se la seva boca-. No m'agraden molt aquests assumptes.

-Ei, no ho sé, -va dir en Rusher, tensant el seu coll-. Anem a enfrontar a Odion. Els seus sectaris de la mort volen ser fets trossos. Sembla un treball ràpid.

* * *

L'Era Daimanos era la nau insígnia d'en Daiman en el clàssic sentit naval. La Kerra havia vist navilis més grans, més poderosos a la flota del jove lord; L'Era era més un encreuament entre una nau de batalla i un iot de plaer. Però l'Era portava a Lord Daiman, i aquest fet desafortunat li donava la seva distinció.

Havia estat sorprenentment simple per a ella arribar a la nau abans del seguici d'en Daiman. Rendint-se a navegar pel palau laberíntic, Kerra havia trobat el seu camí cap a la teulada. Havia estat una travessia fàcil des d'allà en el vestit de sigil. Per quan el primer tren de carregadors va arribar amb l'equipatge d'en Daiman, ella ja estava fora de perill a bord, ocultant-se en una àrea de servei sota un enreixat de la plataforma.

El túnel de servei era un acostament apropiat, però havia trobat diversos passadissos que es ramificaven des d'ell cap a altres àrees de la nau. Havia estat alleujada en trobar una que arribava a una cuina en desús, ja que significava que podia prendre el seu temps i escollir el seu moment. I al túnel, no necessitaria el vestit de sigil cada minut del dia. Esperava que Daiman no portés molts adeptes sensibles als sentiments d'odi, perquè ella anava a detestar absolutament el maleït vestit.

Assentant-se al costat d'una reixa, la Kerra va encendre els sensors d'àudio del vestit. Ella simplement podia captar a Daiman i la companya woostiana, passant per alguna part en la companyia dels seus sentinelles.

-... Com Milord sap, l'espia bothan ha desaparegut-, va dir ella-. Els gamorreans el van abandonar com va ordenar. No hi era quan van tornar.

-El teu lord ho sap-, li va dir Daiman a la seva companya-. Sabia que trobaria una forma, una vegada que li deixéssim sol. Una petita bèstia intrèpida. Força entretinguda.

Sota terra, Kerra arrufà els llavis. Ella havia pensat que els gamorreans havien afluixat els lligams del bothan abans que el deixessin sol. No tenia gaire sentit.

Escoltant els motors de la nau accelerant, la Kerra va forcejar per captar el comentari final abans que se n'anés lluny de l'abast de l'oïda:

-Tot procedeix d'acord als meus designis.

La Kerra mirà als explosius col·locats dins de la seva motxilla i va somriure. Només espera, Lord Fosc. Vegem com dissenyes una sortida per això!

 Següent