Cavaller Errant (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

La Kerra havia estat entrenada com una Cavaller Jedi. Ella destacava en rastrejar. Hi havia viscut a l'espai Sith durant setmanes només amb les seves recol·leccions de mapes estel·lars perquè li diguessin on era. I tot i així, d'alguna manera, el Brigadier Rusher l'havia deixat a la cuneta de nou. Ella va seguir les direccions de la Tan cap al solàrium, només per trobar al Mestre Dackett, que li va oferir anar primer i suavitzar el camí. Finalment dins, ella s'havia preparat per llançar-se a la seva llista de demandes per als refugiats quan Rusher es va alçar i es va excusar per anar al servei a l'habitació del costat. Mirant les ampolles buides, la Kerra va entendre per què, i veient el seu bastó encara recolzat al costat de la cadira, no va pensar res sobre la interrupció.

Fins que en Rusher mai va tornar.

Després de colpejar la porta, finalment la va obrir, per trobar que no hi havia instal·lacions d'aquest tipus. Era una via d'accés del servei que portava a una escala. Era l'Era Daimanos altra vegada, substituint únicament a un excèntric Sith lacai en lloc de l'excèntric Lord Sith. Què passava amb aquests homes amagant-se en les seves naus espacials?

Ara, tres hores senceres després, la Kerra el tenia localitzat de nou: a plataformes de distància, a la cambra d'oficials, enmig d'un relat filat sobre alguna antiga batalla per als seus subordinats. Ella es preguntava si tenia un bessó secret. El Rusher de combat havia estat tossut, però seriós; aquesta era la versió que havia vist al solàrium. Aquest era de la varietat d'amfitrió: bromista i dependent. Irrompent dins, la Kerra estava determinada a obtenir algunes respostes d'alguna d'aquelles personalitats.

-Atura't! -va cridar ella, agitant el seu bastó de caminar cap a ell-. Mou-te de nou, i necessitaràs aquest bastó de veritat!

En Rusher la va mirar, i llavors a les cares expectants al seu voltant. Ell va deixar sortir un riure de cor, a la qual es van unir ells.

-El deure em crida-, va dir ell, alçant-se.

Captant a un parell dels canoners més bruts mirant-la lascivament, ella de sobte es va alegrar que no haguessin anat a cap lloc prop dels seus refugiats. Aquest Rusher difícilment estava portant un navili de l'Exèrcit de la República. Però llavors, què podia esperar d'un titella dels Sith?

Algunes respostes.

-On te n'aniràs corrent aquesta vegada? Una emergència al pont? -Ella el va seguir a l'avantsala-. Una altra destil·leria per finançar?

-He estat bevent, joveneta-, va dir en Rusher, reclamant el seu bastó-. Necessito un passeig per aclarir el meu cap abans d'atendre als teus problemes molt importants.

-Gràcies per ser condescendent amb mi.

-El gust és meu, -va dir ell, tornant-se sota el llarg vestíbul cap al pont-. Així que. Jedi. No tenim als del teu tipus per aquí voltant. Estàs per aquí fora en un assumpte oficial?

-No del tot. -La Kerra va explicar la missió d'en Vannar Treece al Daimanat, i com s'havia complicat-. Has sentit parlar d'en Treece, estic segura.

-No. Hauria?

La Kerra es va mossegar el llavi. Havia pensat que tots els esforços d'en Treece haurien tingut un major impacte. Intel·lectualment, sabia que l'espai Sith albergava molts sectors i un nombre indicible de sistemes, i no hi havia res com les comunicacions en massa aquí. Però Rusher semblava saber coses, o, almenys, pretenia fer-ho. Era decebedor.

Però Rusher semblava tornar-se més interessat mentre ella parlava. Ell clarament entenia el funcionament de la República, fins i tot si ell mai havia estat allà.

-Si no has estat enviada oficialment per l'Orde Jedi-, va dir ell, o per la Canceller... llavors com vas aconseguir un viatge fins aquí fora? -Ell va recordar el que sabia de la relació de vegades temptadora de l'Exèrcit de la República amb els Jedi. Hi havia conegut a un parell d'antics comandants, abandonats aquí dècades abans a l'espai Sith. Ells no portarien a una Jedi solitària a una cantina sense un segell d'aprovació d'algú-. No et vas colar dins de l'espai Sith volant de comercial.

-Vàrem pagar el camí nosaltres mateixos.

-Ei! Llavors vosaltres sou paios com Gell'ach anant a Kabal, o Revan, abans... què era? Garr'lst? No, Cathar. -Ell va fer petar els seus dits-. Tinc a la meva gent gat massacrada confusa.

-Ets així tot el temps?

-No ho sé... No estic tota l'estona a sobre meu.

La Kerra va començar a allunyar-se.

-Tornaré quan estiguis sobri.

En Rusher va agafar el seu canell i va riure entre dents.

-No, estic bé-, va dir ell, alliberant-la-. No tenim moltes notícies de la República aquí. -Ell va donar uns copets la maçoneria de forma càlida.

-Quin és el nom d'aquesta cosa, de nou?

-Diligencia. Es diu així per una de les naus de la República de classe Inexpugnable de les Guerres Mandalorianes, -va dir ell-. La nau de l'Almirall Morvis. Ja saps, Dallan Morvis va ser bastant incomprès. La gent suposava que perquè has nascut ric, no saps el que fas.

Caminant de nou, en Rusher va xerrar sobre els profits de la tripulació d'en Morvis, i llavors més sobre la seva nau. La Kerra va desconnectar. Soldat de parts separades, el Diligència mai hauria estat permès en cap flota de batalla de la República. I tot i així Rusher estava molt orgullós d'ell. L'home era un complet misteri. Semblava voler emular els líders militars de l'antiguitat, i tot i així tenia molt poc amb el que treballar. I el nom de la nau! Això simplement semblava bastant trist, com un conductor d'una gavarra d'escombraries nomenant a la seva nau com un dels grans navilis d'exploració.

-... I sempre he dit, si Exar Kun hagués tingut artilleria a Toprawa, el teu Canceller Jedi portaria ulls grocs avui.

-Podem anar per feina? -La Kerra es va aixecar davant ell, els braços fent nanses-. Hem de tractar amb el problema dels refugiats.

-Sí, tens raó-, va dir en Rusher, assentint-. Quan podrem lliurar-nos d'ells?

-Què?

Ell va pressionar darrere d'ella baixant al vestíbul.

-Has dit que tenim un problema amb els refugiats. Estic d'acord. Mai vaig pretendre realment que tots vosaltres us quedéssiu a bord tant de temps. -Ell va mirar amunt-. Hi havia simplement quelcom més del que ocupar-se primer.

La Kerra treia fum pels queixals.

-Ho diré. I jo m'he estat ocupant d'això! -Ella va caminar baixant al vestíbul darrere d'ell-. I «lliurar-se d'ells». Això és simplement genial! -Ella movia les seves mans mentre caminava-. No estic segura del que esperava d'algú que treballa per als Lords Sith!

-Per a qui més se suposa que puc treballar? Per a la República? -En Rusher va riure-. No sé si te n'has adonat, però ells van tancar totes les seves sucursals. -Detenint-se, ell li va tornar la mirada per un moment, estudiant-la.

La Kerra es va encongir sota la seva mirada.

-Què?

-Simplement t'estic recordant com era aquest tipus d'energia. Ell es va girar i va començar a caminar de nou.

-He comptat sis salts a l'hiperespai. Vas a dir-me que no hem trobat ni un sol port apropiat des de llavors?

-Depèn del que entenguis per apropiat, -va dir en Rusher, pujant la rampa cap a les portes dobles que portaven al pont-. I si m'importa la teva definició. Apropiat per a mi significa un lloc on Daiman no em dispararà res més veure'm per fugir.

La Kerra el va mirar bocabadada.

-Encara no estem fora del Daimanat?

-No podem creuar bé al territori d'Odion... o al d'en Bactra. No sense saber què dimonis està passant. -Colpejà el botó per activar les portes-. Calen algunes marrades.

La Kerra va observar al general mig coixejant baixant les escales fins al buit de comandament. La seva cama realment li feia mal, va veure ella, però ell seguia oblidant posar el bastó a la mà correcta. Dependent.

En Rusher es va aixecar darrere dels oficials de senyalització.

-Hem estat tractant d'escanejar per qualsevol notícia arreu, per veure quin era el marcador. No ho sabem. Potser és segur per a nosaltres.

Ell va mirar a amunt cap a ella, que va moure el seu cap.

-Daiman volia als nens per al seu comitè de cervells militars-industrials-, va dir ella-. Els trobarà.

-I si hi ha la més lleugera probabilitat que Daiman i Odion s'hagin unit, aquest no és lloc per a ells... ni per a tu.

Ella s'alegrava que semblés estar d'acord ràpidament.

-Això no té sentit-, va dir ell-. Vull dir, realment, no tens ni idea de quanta sang s'ha vessat entre aquests dos.

-Em faig una idea. -Això ha estat un eufemisme, va pensar ella.

-Daiman i Odion han estat sobre les goles l'un de l'altre... bé, des que va morir Chagras.

Chagras. Kerra coneixia el nom pels informes d'intel·ligència i les històries d'en Vannar. L'Hegemonia d'en Chagras havia estat un període relativament estable en la política del sector Grumani, durant el qual els Sith havien fet incursions contra la República. La invasió de la seva llar aquilarià havia arribat durant l'Hegemonia. Afortunadament per a la civilització, no hi havia durat molt. Vuit anys abans, la mort d'en Chagras, sota unes circumstàncies sospitoses segons els informes, havia donat pas a una nova ronda de lluita interna. No només dins del seu propi regne, sinó aparentment a tot arreu a l'espai Sith.

En Rusher va confirmar que la guerra entre Odion i Daiman havia esclatat llavors, el creador de totes les coses encara en l'adolescència. Però ell no tenia ni idea de per què estaven lluitant, o què ho havia provocat tot. En Rusher sabia d'en Chagras -havia lluitat tant per a ell com contra ell en els seus primers dies- però mai l'havia conegut, i no tenia ni idea de què l'havia matat.

-Què mata a qualsevol d'ells? -Ell va relatar els finals d'Elcho i Mandragall-. No sé d'on ve la longevitat en aquesta gent, però no és vida.

La Kerra es va agenollar i va descansar el seu cap contra la barana, flocs perduts de banús caient a cada costat. Res d'això tenia sentit. Per què Odion i Daiman farien equip, fins i tot breument?, percebia una mà invisible actuant. Però ella sempre ho percebia entre els Sith. Exasperada, es va queixar audiblement.

-No podem simplement anar a la República?

-Qui va dir alguna cosa sobre anar a la República? -En Rusher va mirar al navegador-. Ishel, saps com anar a la República?

El mon calamari va arronsar les espatlles.

-Jo segur que no-, va dir el brigadier-. Ei, com vas arribar tu aquí?

-Hi havia una autopista al centre de transport d'en Daiman prop de Chelloa, -va dir la Kerra, fregant el front contra la freda barana. Li estava començant un mal de cap-. No crec que sigui una opció.

-Hi estic d'acord. -En les setmanes des que Odion i Daiman es van embullar a Chelloa, el tràfic des del nucli de milícia del Daimanat s'havia doblat-. Podria deambular per aquí amb una nau plena de Jedi, però no amb només un. La propera vegada, porta amics.

La Kerra va obrir els seus ulls i va mirar a través de la barana.

-Què he dit?

-Res-, Va dir ella. Ella es va alçar, amb els genolls cruixint-. Mira, pots simplement deixar-nos prop de la República?

-Què estàs buscant, vols connectors de conveniència? No crec que ho entenguis. Les opcions d'autopista hiperespacial allà fora són força limitades. -En Rusher va cridar a un desplegament hologràfic i va assenyalar les línies brillants. Evitant l'espai d'en Daiman i Odion, haurien de fer sis salts per arribar apreciablement prop de la frontera amb la República, i un parell de vegades haurien de tornar cap enrere. I tens a diferents Sith esperant entre cada un d'aquests salts. No van a saludar-nos amb la mà mentre et veuen passar.

La Kerra va arrufar les celles. Era la dificultat principal que havia experimentat des de la seva arribada allà. A la República, un podia comptar amb accessos preparats a les bases de dades incloent la majoria de les carreteres hiperespacials comercials conegudes. Els militars mantenien algunes privades, i algunes corporacions tractaven de mantenir noves carreteres recentment descobertes en secret quan beneficiaven als seus negocis.

Però a l'espai Sith, tot era diferent. Apagant els seus relés de comunicació subespacial aquí, la República havia creat una escullera d'ignorància entre l'espai Sith i els sistemes interiors. Ja incapaços de reunir els coneixements recollits dels espaiadors de la República, els conductors de naus estel·lars Sith havien estat reduïts a utilitzar la informació que ja tenien emmagatzemada, mes qualsevol que estigués a les biblioteques i els centres de dades al seu territori. La repetida fragmentació del poder Sith havia degradat enormement el que hi havia disponible en els últims; de la mateixa manera que Odion acabava de fer contra Daiman, els petits estats sovint apuntaven als centres de coneixement dels uns als altres per a la seva destrucció.

A bord d'un dels caces d'en Daiman en l'episodi de Chelloa abans de Darkknell, ella havia tingut accés a exactament una ruta hiperespacial: la ruta intencionada que Daiman havia planejat que prengués aquest navili. Els mapes significaven opcions. Possibles fugides. La cartografia era poder, i, en augment, els Lords Sith se l'estaven guardant.

En Rusher va colpejar les seves mans sonorament.

-Està bé, aquí el tinc. Byllura.

La Kerra va mirar al desplegament.

-Byllura no està més a prop de la República. Està més lluny-, va dir ella-. Anar més lluny no és millor.

-A vegades ho és, allà fora. -En Rusher va tocar un control, fent que una quadrícula aparegués en l'aire, delineant els últims territoris coneguts per la tripulació del Diligència. Byllura pertany als nens.

-Quins nens?

-No ho sé, -va dir en Rusher, fent un gest amb la mà a través del desplegament per moure les estrelles al voltant-. Mai he estat així de lluny. Però diuen que hi ha un principat Sith que està governat per nens.

-Nens? -La idea sonava com un mal holodrama de la República. La Kerra va imaginar regnes de parcs infantils governats per joves Sith enfadats amb els cabells embullats-. No vols dir això.

-Bé, no sé molt sobre això. Sempre he imaginat que era algun tipus de tracte de regència, amb el poder després del bressol i tot això.

La Kerra mirà les pseudo-estrelles i va respirar profundament. Si hi havia algú governant el regne per ells, no podia imaginar que la situació durés molt, no on els Sith estaven involucrats.

-Com de recent és el que saps del lloc?

-Ho vaig escoltar d'algú que va ser prop d'allà una vegada. Han estat en el poder durant cinc anys, almenys-, va dir ell-. Em sona estrany a mi també. Cap d'aquests subordinats Sith és molt pacient. Pensaria que el «vell oncle» hauria acabat amb ells ara mateix... o la «vella tia» o el xef de pastisseria del palau.

En veure'l somriure, la Kerra va cedir. Si ell estava complagut amb la seva solució, moure'l portaria una altra setmana.

-No veig que tinguem elecció-, va dir ella-. Suposo, que el que sigui que passi, no poden ser tan odiosos com els adults.

-Hi havia altres nens a l'escola Jedi, no? -va preguntar en Rusher-. Has conegut a alguns abans. -Ell va mirar enrere cap a la sortida-. Vull dir, abans d'aquesta setmana.

Ignorant-lo, Kerra va mirar cap a la sortida. Hi hauria un munt de coses a fer, suposant que el lloc fos remotament satisfactori. De la qual cosa ella no estava del tot segura que ho fos.

-Cap d'ells posa un peu fora d'aquesta nau fins que comprovi el lloc... mercenari.

Sonant entretingut amb l'etiqueta, Rusher va cridar darrere d'ella,

-Aquest és l'espai Sith, Jedi. No trobarem la nostra sortida... i no trobarem el paradís que estàs buscant. -Escalant els graons del buit de comandament, ell la va trobar a l'entrada, tornant-li la mirada. Ell va arronsar les espatlles i va alçar les seves mans-. T'hauràs de conformar amb el millor que puguem trobar... i el millor és el menys pitjor.

La Kerra li va tornar la mirada, gelada.

En Rusher va tornar a la seva tripulació i va somriure, de nou alegrement borratxo.

-Ja saps, m'alegro d'haver-ho aconseguit. Gairebé dic el menys bèstia.

-No-, Va dir ella-. Això hauria encaixat.

* * *

-Aspecte-Regent, -va cridar la noia.

No era una ordre, aquesta vegada. En Calician es va despertar del seu mareig i va mirar cap a la pila de coixins taronges al centre de l'habitació. Estava passant de nou. El noi a sobre de la muntanya encoixinada s'estava movent, gotes de suor fluint per la seva pàl·lida cara.

La febre havia tornat. Quillan estava veient el futur. El futur, o una cosa tan llunyana fora del seu marc de referència que posava a prova la seva entesa. Els ulls negres buscaven a l'habitació, mentre l'humà buscava... què? Paraules? Catorze anys, i Quillan mai havia parlat ni una vegada en presència d'en Calician.

Agenollada al costat d'ell, la seva germana, Dromika, lluitava per seguir els moviments tremolosos del noi. Fent petits moviments, frenètics amb les seves mans davant la cara del seu fràgil germà, ella lluitava per captar la seva atenció.

En Calician va caminar tan a prop com s'atrevia. Només als droides cuidadors se'ls hi permetia acostar-se físicament als bessons, i se suposava que ell era l'únic que es dirigia a ells des de la seva estrada. Quedar-se a qualsevol part més a prop desorientava massa a Quillan. Les percepcions de l'adolescent eren massa fortes. Tot el que havia fet a Saaj Calician un individu estava ja brillant a través de la Força, encegant al noi. Els estímuls visuals addicionals només l'aclaparaven. Era el motiu, recordava ell ara, de la seva túnica, acolorida perquè conjuntés amb les parets.

El seu germà es va calmar, Dromika va parlar per ell, com sempre ho feia.

-Aspecte-Regent-, va dir ella, traçant en l'aire amb els seus dits-. El regent percebrà l'aproximació de nous aspectes-, va dir ella, la seva veu tremolant.

-Percebré l'aproximació de nous aspectes-, va dir monòtonament en Calician.

El krevaaki va tancar els seus ulls i va tractar de centrar la seva ment. Aspectes. Així era com Quillan i Dromika es referien a totes les agències fora d'ells mateixos, orgàniques o electròniques. Bessons, separats en cos, però units per la Força, un ésser, que cap poder en la ciència o l'alquímia Sith podria separar. Havien tingut només cinc anys quan els va conèixer -molt joves, com ho eren els humans- i mai havien, en els records de Calician, posat un peu fora del seu Loft.

I tot i així, Calician se n'havia donat compte en conèixer-se que representaven allò que ell més desitjava: el poder. Veritable poder, més enllà d'allò imaginable de qualsevol dels pretendents a Sith del veïnat. Poder que un dia dominaria la galàxia.

La Dromika va prémer el seu llarg cabell ros amb els seus punys.

-El Regent trobarà els aspectes, i els inclourà.

En Calician va repetir l'ordre. La seva audiència acabada, va caminar de tornada fora del cau dels germans. El droide cuidador va passar, preparat de nou per ajudar a Dromika en les seves hores d'empolainament. Ell tenia el seu propi treball per fer.

Incloure. Hi havia hagut un temps, fa molt, quan ell no havia entès aquesta ordre. No hi havia pertangut realment, llavors. El seu ego encara es trobava enmig del camí de la il·luminació. Encara estava pensant en altres krevaaki, i en el que semblava la seva roba, i com podria ser ell l'únic Sith que acabés amb la República d'una vegada per totes. Tot una trivialitat. Aquesta informació era inútil per als seus mestres. Necessitava no existir.

I aviat, cap dels seus rivals existiria tampoc. Lliscant sota la rampa en espiral fins a una planta inferior, el regent va espiar la criatura que li ajudaria a fer que passés.

* * *

El cervell gegant surava, adormit, al seu núvol. En Calician el va mirar. Surant en el seu cilindre de gas cianogen mortal, la forma grotesca alien no li prestava atenció.

El celegià era vell. Havia estat el primer que Calician havia capturat i portat al Loft, anys abans. Ja tenia dos segles llavors, la monstruositat no havia estat rival per als seus abductors. L'alien encara portava marques de ser canalitzat; diverses de les seves dendrites penjant ja no eren més que soques, seccionades pels torturadors.

En Calician odiava als celegians. Un dels seus pocs records restants era que es burlessin d'ell de nen: «Saaj Celegian», li deien els altres krevaaki, gelosos de la seva perforant intel·ligència. Durant la seva educació Sith, finalment havia trobat celegians reals en una de les seves colònies a Tramanos. Si no li desagradaven ja, hauria començat llavors. Les criatures volaven sobre els seus embolcalls de gas autopropulsat, tractant de participar en el comerç del món com si fossin cervells flotants colossals. Sense admetre mai la seva pròpia lletjor, semblaven esperar que els altres la ignoressin també, una càrrega incòmoda per a les seves contrapartides, per dir alguna cosa. I mentre els celegians tenien habilitats telepàtiques innates, permetent-los sobrepassar totes les barreres del llenguatge, semblaven tenir poc interès en utilitzar les seves habilitats especials per a la influència i el poder. Ridícul! Què era un avantatge si un no podia treure-li profit?

En Calician no tenia objeccions a utilitzar el que ells no feien. En uns dies després de ser assenyalat com guardià dels bessons, va organitzar que se li portés aquest primer espècimen, no conegut per un altre nom que «Un». Els resultats havien estat tan positius que havia treballat per atraure totes les comunitats celegianes a Byllura. Milers de les criatures s'havien assentat a la ciutat capital de Hestobyll. Però mentre que Un era vell, havia demostrat que era únic en el seu treball.

Era hora que es provés a si mateix de nou. Calician va alçar la seva mà davant el cilindre.

-Contactaràs amb les estacions de defensa-, va dir ell, copejant a Un a través de la Força.

Per un moment, la massa grisa i carmesina va seure, sense respondre, a la sopa boirosa. Però llavors la resposta gelada del celegià va fer ressò a través de la ment del regent: contactaré amb les estacions de defensa.

-Informaràs davant l'aparició de qualsevol estrany immediatament.

Informaré de l'aparició de qualsevol estrany immediatament.

En Calician va tremolar mentre mirava els circells sota la criatura començant a regirar-se. La sang violeta premia a través de fines membranes a la coroneta de la criatura. L'ésser s'estava avivant, contactant amb les altres ments a les instal·lacions. La seva telepatia tenia un abast limitat -menys d'un quilòmetre- però això arribaria a tots els grups intencionats a l'illa. I més.

El regent va mirar al contenidor de transpariacer. Anys abans, s'hauria encongit, movent-se ràpidament per evitar veure la cosa repulsiva en acció. Ara no podia recordar què era el que una vegada havia trobat tan nauseabund.

Mirà mandrosament durant un minut, fins que, movent-se, va captar un reflex d'algú que no reconeixia a la plataforma. Va mirar per diversos segons abans d'adonar-se que la imatge reflectida era la seva.

Amb els circells facials caiguts, va caminar tranquil·lament de tornada escales amunt cap al seu lloc assignat a prop dels bessons.

Següent