Cavaller Errant (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Arkàdia havia volgut que la Kerra caminés com un dels seus ciutadans. Fent un tour per Calimondretta, la Kerra va imaginar que podia haver cabut de cos sencer còmodament en una sola de les botes del seu guia.

I tot i així la herglic es movia a través de passadissos de la ciutat tallada en el gel amb una sorprenent velocitat, forçant-la a marxar al doble de ràpid per mantenir-se a la seva alçada. Un dels majors membres d'una espècie que una vegada va ser aquàtica, Seese era un behemoth, d'un gris pesat que mesurava dos metres extra en cada direcció. Vestida en les seves vestimentes groc brillant, la guia podia haver estat vista des de l'òrbita, va pensar la Kerra.

Tot i així, la ciutat Sith semblava haver fet més per acomodar les espècies més grans que molts dels llocs d'intercanvi de la República. Totes les entrades eren prou àmplies per als herglic, i fins i tot els escaladors tenien grans escales, graduades.

-Hi haurà celegians unint-se a l'Arkadianat, -va dir la Seese, portant-la a baix a un nivell inferior-. Estarà bé tenir algú de la mateixa mida al voltant!

La Kerra va assentir. Ella es va adonar del vapor que s'estava alçant des de l'espiracle sobre el cap de la herglic coberta de gebre.

-No tens fred aquí? -va preguntar ella.

La Seese va deixar anar una estrepitosa rialla.

-Un cos que roman en moviment no ho nota-, va dir ella, llançant-se a una discussió de la seva vida mentre sortien d'una altra fàbrica. La Seese havia estat a l'Arkadianat només sis anys, però havia trobat temps per familiaritzar-se amb totes les operacions de Syned, així com diverses altres dels mons de la seva líder-. I encara vaig tenir temps de tenir quatre fills, t'ho pots creure?

Certament, la Seese semblava saber-ho tot sobre cada lloc en el qual entraven. Les plantes de processament d'algues, sense les quals no hi hauria vida a Syned. Les instal·lacions de reclamació, trobant metalls vitals per a la causa de l'Arkàdia en un mil·ligram a cada moment de les aigües profundes subterrànies. Fins i tot els centres d'educació, on la joventut de Syned es convertia en ciutadans productius i compromesos. La Seese havia trobat la seva primera assignació com una mestra allà, just després que l'Arkàdia hagués conquistat el seu món natal.

Però si la seva guia albergava algun rancor sobre allò, la Kerra no en va veure cap senyal. De fet, ella havia estat capaç de treure poca cosa sobre l'Arkàdia de la herglic, excepte alguns clixés sobre la ment amable de la Lord Sith. Aviat en el tour, Kerra, recordant l'afirmació d'en Calician, li havia preguntat si l'Arkàdia era una vídua. La Seese ho va pensar per un moment, però no recordava que la seva mestra tingués alguna vegada un company. Aquesta línia de conversa havia resultat encara amb més efusivitat sobre l'Arkàdia.

-Per descomptat, -va esclatar la Seese-, hauria d'haver estat una ment intel·ligent certament per poder mantenir l'atenció de la nostra lady!

Ara, entrant en la seva sisena fàbrica de la Plaça del Progrés, la Kerra es va trobar esgotada del tour de la victòria. Això és el que era, es va adonar; un xou, provant el camí de l'Arkàdia al poder superior al de qualsevol altre Sith. Ella inicialment havia imaginat que els noms de les grans sales subterrànies eren irònics, però aparentment, la gent els creia. No hi havia Correctors, no hi havia caps de palla vestits d'escarlata. En el seu lloc, prop d'un treballador de cada trenta portava una banda blava i un blàster; membres de la Guàrdia Ciutadana, responsables de la pau i l'ordre.

-Tenim més voluntaris dels que necessitem, en realitat-, va dir la Seese-. Molts prenen el deure afegit per ajudar al seu propi avanç. Però rarament hi ha molt a fer.

Certament, el sistema semblava menys opressiu, ningú, enlloc, semblava estar treballant sota amenaça o dolor. Però alguna cosa encara li semblava malament. Als jardins hidropònics, on conreaven les fullasedoses per al fil; i aquí, al molí tèxtil, aquells que el produïen ajudaven a escalfar als ciutadans. Tots semblaven només una mica massa devots, d'alguna manera.

-Espera, -va dir la Kerra, albirant a un home de pell verda sobre el pis de la fàbrica-. Aquest paio!

La Seese va mirar pel molí, girant amb activitat.

-El falleen? Aquesta és l'estació del gerent. Ell és el gerent.

-Però l'he vist-, va dir la Kerra-. Abans quan vaig arribar. Ell era el domador de beralyx de l'Arkàdia!

La herglic mirà en blanc a la figura amb pèl esmussat.

-Potser ho sigui. -Empenyent cap endavant, la Seese va cridar l'atenció del gerent-. Tu, ciutadà. Ets nou aquí?

-Ascendit en aquest mateix cicle de treball, -va dir el falleen, exhibint un somriure torçat. Ell es va girar de nou cap a la seva taula de control, llampant frenèticament.

La Kerra va observar al nou gerent esforçar-se. Ella pensava que la seva expressió estava a mig camí entre orgull i terror.

Allunyant-se, ella va interrogar a la seva acompanyant.

-Ell estava treballant en els estables. I ara és aquí?

L'Arkàdia era, com sempre, la resposta.

-Ella sempre vol que arribem a un projecte de noves, -va dir la Seese, corrent amb les seves poderoses soques per peus-. Amb nous ulls.

La resta de l'hora la va passar bastant de la mateixa forma. Per què el molí tornava la roba de tants colors brillants? Per ajudar els ciutadans de l'Arkàdia a ser uns individus més destacables, memorables. Per què ningú, que la Seese recordés, havia deixat alguna vegada l'Arkadianat? Cap Lord Sith oferia res comparable a la vida que es trobava aquí, sota el gèlid erm. Per què havia estat tan lenta l'Arkàdia per portar a la resta de la galàxia sota la seva protecció? Ella sabia que aquesta ràpida conquesta comportava un preu a la civilització existent. Un menjar havia de ser digerit, abans de dinar una altra vegada.

-Però no t'equivoquis, -va dir la Seese, veient commoció endavant seu-. L'Arkàdia dominarà la galàxia, i nosaltres al costat d'ella.

La Kerra va mirar lluny sota el passadís buit per veure l'Arkàdia, vestida de forma més lleugera en una túnica platejada i una capa, portant a Beadle i a Tan a través del promissori. La Tan semblava contenta per estar fent un tour per l'acadèmia de l'Arkàdia; en Beadle semblava estar fregant-se el seu front.

-El meu temps amb tu s'ha acabat, segons veig, -va dir la Seese. Els seus llavis gegants frunzits, la dona herglic va mirar baix cap a ella-. Si puc agafar-me la llibertat, Kerra Holt, no sembles una mala persona. No entenc per què diuen que els Jedi odien als Sith.

La Kerra va mirar amunt, mossegant-se la llengua.

-No sé què dir a això.

-Bé, potser hi ha diferents tipus de Jedi... igual que hi ha diferents tipus de Sith. -Girant-se sobre els seus enormes turmells, la Seese va començar a partir.

Però la Kerra va posar una mà sobre el grandiós braç de la criatura.

-Espera, Seese. Tinc una pregunta més.

-Segur.

-Com sabies que anaven a venir aquí celegians? -Calimondretta semblava tenir una societat oberta, però la Kerra no havia vist cap tipus de mitjà de masses.

-Per què, era a la batalla-, va dir la Seese-. Era una oficial tàctica a bord del Nou Creuer just ahir.

-I ara ets una guia turística?

-Ulls Nous, -va dir la Seese, somrient àmpliament.

Però mirant a les esquerdes grogues brillants, la Kerra va pensar que els ulls de la Seese semblaven molt vells. La herglic transità lluny, potser una mica més lenta que abans.

-Kerra! Kerra! Kerra!

La Jedi va trobar que tenia alguna cosa ancorada a la seva cama.

-Hola, Tan. Com va ser el teu... el teu tour?

La Tan saltava amunt i avall, descrivint les vistes que havia vist al promissori amb l'Arkàdia, des de les classes fins als salons menjadors. L'atenció de la Kerra, però, era amb Beadle, i el seu front sagnant.

-Què t'ha passat?

-Trompassà amb la seva bota i va caure per una de les escales mecàniques, -va dir l'Arkàdia amb cara de sàbbac.

La Kerra mirà a una escala movent-se darrere d'ella.

-Cada graó és de dos metres de llarg! Com vas poder caure d'un?

L'Arkàdia va somriure melindrosament.

-No hi era, però m'han dit que era una cosa per haver-lo vist.

En Beadle li va somriure dèbilment. Si ell és un ajudant per als serveis d'en Rusher, va pensar la Kerra, ells bé havien d'estar volant de tornada al Daimanat ara!

La Tan xerrà sobre les meravelles del sistema educatiu de Calimondretta, tornant-se gairebé una versió diminuta de la guia turística herglic. Mentre parlava, les portes s'obrien a esquerra i dreta, descarregant joves de totes les espècies de les seves lliçons. La Kerra es preguntava si el seu alliberament havia estat cronometrat per acompanyar el missatge de la Tan, per reforçar l'estat sa de la joventut local.

Si era així, l'Arkàdia havia deixat clar el seu punt. La Kerra va escanejar les petites cares que s'arremolinaven passant, totes de camí entre classes. Aquests no eren els treballadors infantils coberts de greix de Darkknell; el que fos en el que poguessin convertir-se en el futur, ara mateix, estaven fent-se a si mateixos. La seva atenció es va desviar cap a una parella gotal, a un costat amb un diminut nen. Tocant els seus caps-con, els pares de cara peluda van veure al seu fill a la porta de la seva classe.

Mentre els adults gotal prenien el seu camí de tornada a través de la sala plena de gom a gom, la Kerra va tancar els seus ulls. Una cosa sobre l'escena li donava calidesa i la glaçava. Moments similars estaven ocorrent al voltant. Tots similars, en certa manera, des que Gub partís amb la Tan, dies abans: els pares enviant als seus fills fora perquè trobessin llocs millors a la vida. Era això universal? Ella havia vist imatges idèntiques a la República, cada vegada que un Padawan entrava en l'Orde Jedi.

Ella mai havia tingut una experiència com aquesta. Els Sith l'havien robat de la seva família. I tot i així, aquests comiats semblaven ser temporals. L'Arkàdia no havia destrossat aquestes famílies.

Què havia dit la Seese? Potser hi havia diferents tipus de Sith.

Caminant en el corrent d'estudiants just de la seva alçada, la Tan es va tornar encara més efusiva. I la cosa per la qual estava més excitada era el rang d'assignatures que els estudiants aprenien aquí, des de càlcul a genètica o a cartografia estel·lar.

-La teva custòdia em va dir de la vida a la qual estava destinada, -va dir l'Arkàdia, assenyalant cap als joves impressionats que passava-. Tan i els teus altres passatgers anaven a ser encadenats a una tasca per a la resta de les seves vides! Ridícul. Aquesta era la idea d'en Daiman? -Ella va buscar la mirada de la Kerra-. Vinga, almenys pots contestar-me a això.

-Era una corporació-, va dir la Kerra, apartant la mirada-. Heurística Industrial.

L'Arkàdia va assentir.

-Una de les propietats de Lord Bactra. L'antic lord, -es va corregir a si mateixa. Li havien notificat dels esdeveniments de Gazzari-. La meva última informació és que estava ocultant-se en una colònia de retir quermiana, en algun lloc. Bé, ell hauria d'estar fora de perill fora de la refrega allà.

La Kerra es preguntava com ho havia escoltat l'Arkàdia, des d'aquí fora. Aquest ha estat en Narsk, potser. Això tenia sentit.

Passejant de tornada cap a la Sala del Patriota, l'atri principal, l'Arkàdia va descriure tant per a la Kerra com per a la Tan i els altres com serien educats en el seu regne. Els estudiants treballarien per tornar-se tan versàtils com possiblement poguessin, de manera que, com a adults, podrien contribuir de tantes formes com el seu estat pogués necessitar. Altres Lords Sith tractaven als éssers pensants com simplement un altre material cru: elements bàsics, intreballables i immutables. Els miners captius en el territori d'un es convertien en miners en el següent. Però què passava si el vencedor necessitava físics? Les necessitats estratègiques d'un imperi canviaven amb la barreja dels veïns en els seus límits. Com seria per a un estat que de cop i volta només necessités pilots de caça i només tinguessin un parell de simbòlics?

Abans que la Kerra pogués respondre, l'Arkàdia va veure a algú davant i va accelerar el seu pas. Rusher i el twi'lek estaven en una zona de càrrega prop de l'enorme entrada magnètica al gèlid món exterior. Al costat d'ells, diversos treballadors carregaven una muntanya de contenidors i cilindres en un trio de cotxes eruga. L'Arkàdia va passà cap a ells.

-La meva assistent va trobar els seus subministraments, Brigadier?

-Tot el que podria haver demanat, -va dir en Rusher, estudiant un panell de dades-. Hauria d'omplir totes les existències que els refugiats van consumir. Estic sorprès per la varietat de menjar que teniu aquí.

-No vivim només d'algues... no amb paladars tan diferents. El que no cultivem aquí, ho importem. -Ella va mirar a Beadle-. Probablement els hi portarà més a la teva tripulació descarregar-lo del que ens porta conrear-lo.

-Som prou bons carregant, -va dir en Rusher, passant al seu recluta el panell de dades-. Una de les nostres especialitats, de fet.

L'Arkàdia va somriure educadament. Mirant avall, ella va agafar les mans de la Tan.

-Vés, noia, i explica-li als teus amics a bord del Diligència el tipus de vida que els hi espera aquí.

La Kerra es va doblegar de dolor mentre la Tan abraçava la Lord Sith per dir-li adéu. L'Arkàdia va acceptar el gest, podria referir-se a l'expressió com a nova.

-Et veuré més tard, -va dir la Kerra a la sullustana, caminant amb ella cap a la rampa-. No crec que l'Arkàdia hagi acabat amb mi.

-Ella ens deixarà quedar-nos aquí, oi? -Va preguntar la Tan, amb els ulls negres esperançats en l'entrada-. Si us plau tracta de convèncer-la, Kerra.

El cor de la Kerra li va pujar per la gola. Mirant enrere, ella va veure a l'Arkàdia dreta, confiada, mentre parlava amb Rusher i l'ajudant ithoriana.

-El que sigui que ella vulgui fer, Tan. Estic bastant segura que ja ho ha decidit-, va dir la Kerra-. Estigues fora de perill. -Caminant de tornada, ella va veure a Beadle aproximant-se al transport-. Assegura't que arriba fora de perill de tornada al Diligència.

El recluta va assentir.

-Mestra Jedi, creu que això podria ser realment una llar per a nosaltres? -Atabalat, es va corregir a si mateix-. Vull dir, per a ells?

-No estàs segur de portar una vida de mercenari, soldat? -La Kerra va colpejar la seva espatlla i va somriure dèbilment-. Bé, espero que prenguis la decisió correcta.

-Tu, també, -va dir en Beadle, saludant sense necessitat. Detenint-se a l'escotilla, ell va mirar enrere-. Ho sento, no sé per què vaig dir això. -Movent el seu cap, ell va desaparèixer dins el cotxe eruga.

La Kerra es va girar per veure l'Arkàdia mirant amb satisfacció òbvia la feina que l'equip del twi'lek estava fent.

-Has dominat aquest treball ràpidament, Warmalo, -va dir l'Arkàdia. Ella va mirar al twi'lek d'ulls prims-. Hauria de desafiar-te encara més.

-Jo... agraeixo un desafiament, -va dir l'ajudant.

-Informa a la fosa. Tu ets el nou director de les operacions metal·lúrgiques.

La figura de pell pastosa va córrer, aparentment insegur de com respondre a les notícies. A la fi, Warmalo va inclinar el seu voluminós cap.

-Gràcies, Milady.

La Kerra va observar al recentment ascendit ajudant allunyar-se.

-Sap alguna cosa de metal·lúrgia?

-Té els mateixos fonaments que espero de tota la meva gent, -va dir l'Arkàdia-. Però ell ha estat en la mateixa assignació per prop de tres mesos. Crec que pot fer més. Espero que ho faci.

Mentre els cotxes eruga carregats acceleraven darrere d'ella, l'estrèpit va reverberar a través de l'atri. I tot i així en Rusher i l'Arkàdia no pogueren deixar d'adonar-se quan la Kerra de sobte es va posar a riure.

En Rusher la va mirar, confós.

-Et donen aquests rampells sovint?

-Ja ho tinc! -El sòl tremolant amb la partida dels cotxes eruga a través dels segells magnètics, la Kerra es va agenollar i va donar un copet amb les seves mans-. Ho tinc. Entenc el que estàs fent aquí! -Ella va mirar de nou al twi'lek, encongint-se en la distància. La herglic. El falleen. I ara ell. Era el fil comú. Ella va mirar cap amunt, a l'Arkàdia-. Tota la teva societat. Sembla ordenada. Però està en un complet caos.

L'Arkàdia va mirar avall cap a ella per un moment abans que la seva expressió es suavitzés.

-Les teves percepcions són agudes, Jedi-, va dir ella-. Sé el que ells serien. Tu has après, en el teu viatge del dia, que he passat tota una vida aprenent... a com forjar una societat efectiva sota una persona.

En Rusher la va mirar amb interès.

-No la segueixo.

-Les organitzacions decauen des del moment en què són creades, Brigadier-, va dir l'Arkàdia-. Tots els Sith volen governar, i governar per sempre. Però per governar per sempre, ha d'haver un constant renaixement. - Veient la Kerra dreta, ella va fer un gest a les estrelles a través dels panells del sostre-. Tu has vist molt caos en marxa a l'espai Sith. Jo he emprat el caos. L'he organitzat. L'he fet un esclau del canvi.

La Kerra li va explicar a Rusher el que havia vist.

-És com la forma en què governes la teva tripulació. Ella espera que la gent sigui capaç de fer qualsevol treball-, va dir ella.

-Flexibilitat. Versatilitat. Aquestes són les qualitats que estic buscant, -va dir l'Arkàdia-. Jo no suposo que els meus subjectes només tenen algun tipus de potencial, només una destinació. Jo els desafio a trobar-se més en si mateixos.

La Jedi va respondre amb un somriure astut.

-Però m'aposto a què en Rusher no treu als seus millors canoners del camp en el segon en què es tornen bons en el que estan fent. No, Brigadier?

En Rusher va redreçar el seu coll, aparentment insegur del rumb que havia de prendre.

-No. No, això no tindria sentit. -Ell va mirar l'Arkàdia-. No tens un problema de competència?

-I tu? -L'Arkàdia va assenyalar en direcció al soldat Lubboon i als cotxes eruga que s'havien anat-. Almenys jo em garanteixo que tots els meus treballadors tinguin els mateixos coneixements inicials sobre les coses que m'importen. I aquells que coneixien la vida sota règims anteriors al meu tenen un gran incentiu per veure que tots nosaltres tinguem èxit.

La Kerra estudià l'Arkàdia. La filosofia de la dona Sith era menys dement que la d'altres que havia escoltat en l'espai Sith, però ella encara era Sith. Sempre hi havia un angle. La Kerra només havia de trobar-lo.

L'Arkàdia la va observar cavil·lant.

-Pots dir el que estàs pensant.

-Estic pensant que tot aquest moviment de tot el món al voltant et manté fora de perill, tant com qualsevol cosa, -va dir la Kerra-. Els teus subordinats més hàbils mai es convertiran en rivals, perquè sempre tenen coses noves per fer. Ells sempre s'han de barrejar per ser restablerts. -Ella la va mirar directament -. La teva filosofia és una pòlissa d'assegurances.

-I reduir el conflicte inútil és dolent com? -L'Arkàdia va descansar la seva barbeta a la part posterior de la seva mà-. Ja has vist com és allà fora. Realment pots dir que la rivalitat entre els Sith és bona per a la galàxia?

El somriure de la Kerra es va esvair. La dona tenia raó. Tan orgullosa com estava la Kerra de la seva indagació, això no canviava el fet que, de tot el que havia vist fins al moment, l'Arkadianat semblava ser un lloc segur per a aquells que hi vivien. Si aquest era el pitjor secret de l'Arkàdia, era difícil trobar-li una objecció. Però ella es preguntava per què la Lord Sith havia volgut que ella vingués per adonar-se ella mateixa.

-Ho vaig fer-, va dir l'Arkàdia, captant el pensament a través de la Força-. Perquè és important per a mi que ens entenguem els uns als altres... i que tu entenguis el que tinc per oferir. -Caminant enmig de l'atri, ella va estendre els seus llargs braços, vestits de plata-. Estic oferint un santuari per a tots els teus estudiants, aquí a Syned.

La Kerra la va mirar.

-Com sé que no els posaràs a treballar fent armes?

-No ho saps... i ho faré, -va dir l'Arkàdia-. Tinc els meus propis límits a protegir i guerres que fer. Però això només serà part del temps. Amb mi, tenen alguna esperança de fer alguna cosa més, a més. I en una relativa seguretat, -va afegir ella.

En Rusher va moure el seu cap.

-Ho sento, Lord Arkàdia, -va dir ell-, però els seus veïns fan les coses de manera molt diferent. Si voleu als nens... i, ei, si els vol, només demani'ls... per què no els agafa simplement? -Captant la mirada enfadada de la Kerra, ell va afegir:

-No és que ho hagi de fer.

-Perquè vull el vistiplau de la Kerra, -va dir l'Arkàdia-. L'hospitalitat que estic oferint és genuïna, i necessito que ella ho sàpiga... abans que pugui demanar alguna cosa a canvi.

Aquí ve, va pensar la Kerra. Comportament adequat o no, l'Arkàdia encara era una Sith. Els estudiants no eren suficient.

-Què, vols el Diligència, també? -La Kerra gairebé podia escoltar les dents d'en Rusher grinyolant per la menció.

-Res com això-, va dir l'Arkàdia, fent un gest deferencial a l'home-. Estic segura que el Brigadier Rusher té talent, però els especialistes no encaixen realment amb els meus plans. El seu pensament és molt... estret de mires. -Ella li va somriure melindrosament-. Sense ofendre.

-Sense defensar, -va dir en Rusher, respirant més fàcilment-. Seria un desertor en el segon en què decidís que li serviria millor com a comptable. -Fregant els seus palmells enguantats, ell va afegir-: Estem disponibles per a la contractació, tot i així.

La Kerra el va ignorar.

-Llavors què és el que vols? Per a què possiblement vulguis el meu vistiplau?

L'Arkàdia no va contestar. Una altra ajudant li havia lliurat un panell de dades que la Lord Sith estava escanejant amb interès. Mirant amunt, ella va dir:

-Haig d'atendre una cosa abans, però us ho dic a tots dos. Fins llavors, espero que us quedeu aquí com els meus convidats.

La Kerra va mirar enrere per veure a diversos membres de la Guàrdia Ciutadana de l'Arkàdia estacionats davant el segell magnètic. L'Arkàdia podia oferir esperança, però ella no corria riscos amb ella mateixa.

Següent