Els Camins del
Destí
part I
El Nou Orde Jedi 14
Walter
Jon Williams
Tot i la caiguda de Coruscant, els Jedi no estan derrotats. Al contrari,
ara és quan redoblen
les seves energies per aplacar l'enemic. No obstant això, la cohesió de la nova república és un antic record gens comparable a
la seva realitat actual: Divisió,
gelosia, desconfiances... i complots d'assassinats.
En aquest panorama
tan poc falaguer, ni la Vergere ni els
Jedi poden predir
el que els hi succeirà en el
futur.
Van aparèixer sense previ avís,
procedents de més enllà dels límits de l'espai de la galàxia... una raça
guerrera anomenada yuuzhan vong, les armes eren la sorpresa, la traïció i una
estranya tecnologia orgànica que igualava, i fins i tot superava amb massa
freqüència, a la de la Nova República i els seus aliats. Els mateixos Jedi,
dirigits per Luke Skywalker, es van veure reduïts a una postura defensiva,
desproveïts del més valuós dels seus recursos. Doncs, d'alguna manera
inexplicable, semblava que els yuuzhan vong eren completament aliens a la
Força. Malgrat una victòria inicial, les forces de la Nova República patien més
derrotes que victòries. Quedaven devastats incomptables mons, morien
incomptables éssers, entre ells el wookiee Chewbacca, company i amic lleial d’en
Han Solo, i més tard l'Ànakin Solo, fill menor d'en Han i la Leia. L'únic raig
de llum entre la foscor havia estat el naixement del fill d'en Luke i la Mara,
Ben Skywalker. La Nova República s'enfonsava una mica més a cada ensopegada.
Fins i tot els Jedi començaven a esquerdar-se sota la pressió, sobretot quan
els yuuzhan vong van començar a prestar atenció especial a la caça dels Jedi.
La caiguda de Coruscant, el món capital, i la captura d'en Jacen Solo, havia
enfonsat les esperances... i havia fet caure la Jaina, la germana bessona d'en
Jacen, en una espiral de rancor i de set de venjança. Els membres supervivents
del Consell de la Nova República, dispersats després de la caiguda de
Coruscant, s'esforçaven per salvar-se, sense haver-se aturat més que el temps
just per presentar una defensa fictícia al planeta Borleias, simple intent de
guanyar temps que no enganyava a ningú, i menys que ningú als Jedi. Però sota
el comandament d'en Wedge Antilles i d'en Luke Skywalker, la defensa de
Borleias havia resultat un èxit contra tot pronòstic: la Nova República
aconseguia per fi una victòria, encara que fos reduïda. Mentrestant, el
desaparegut Jacen Solo estava rebent una educació com per marcar tota la seva
vida, a mans de la Vergere, criatura fascinant de poders incomparables i de la
qual no era possible determinar a quin bàndol afavoria. Amb això, en Jacen va
descobrir la clau per sabotejar el projecte de l'enemic per reconvertir
Coruscant en una imatge del seu llegendari món natal, Yuuzhan'tar, així com la
manera de trobar als yuuzhan vong per mitjà de la Força. Ara, per fi, quan la
descabalada Nova República s'esforça per treure partit de la seva recent
victòria i es disposa a contraatacar als yuuzhan vong, un Jacen molt canviat
torna a casa...
CAPÍTOL
1
Asseguda al seient que era seu per
dret d'herència, va aixecar els ulls cap a les estrelles fredes i llunyanes.
Repassava mentalment, de manera distant, les llistes de comprovació, i movia
les mans sobre els controls, però els pensaments li volaven cap a altres llocs,
entre l'infinit gelat. Buscant...
Res.
Va baixar la vista i va veure sobre
els controls del seient contigu al seu, el del pilot, les mans del seu marit.
Va trobar consol en aquella visió, en la seguretat i en el poder que ella sabia
que tancaven en aquelles mans fortes.
El cor li va fer un salt. Una cosa,
en algun lloc d'entre tantes estrelles, l'havia tocat.
«Jacen!» Va pensar.
Les mans del seu marit van tocar els
controls i les estrelles es van allunyar veloces, es van convertir en rastres
sagnants de llum, com si s'estiguessin veient a través de gotes de pluja; i
aquell toc llunyà va desaparèixer.
-Jacen -va dir; i davant la mirada
sobresaltada del seu espòs, davant la sorpresa i el dolor que es van llegir en
els seus ulls castanys, va repetir-: Jacen.
-I estàs segura? -va dir en Han Solo-.
Estàs segura que era Jacen?
Sí. Em
buscava. El vaig sentir. No podia ser cap altre.
-I és viu.
-Sí.
La Leia Organa Solo sabia interpretar
perfectament al seu espòs. Ella sabia que en Han donava per mort al seu fill
però que, per ella, intentava fingir el contrari. Sabia que, ple de dolor i de
sentiments de culpa per haver-se apartat de la seva família, la recolzaria en
qualsevol cosa, encara que ell cregués que es tractava d'una il·lusió. I sabia
que en Han havia d'esforçar-se enormement per contenir el seu propi dolor i els
seus dubtes.
Era capaç d'interpretar tot allò en
ell, en la lluentor dels seus ulls, en la tremolor de la seva galta. Sabia
interpretar-lo, el seu valor i la seva incertesa, i l'estimava per ambdues
coses.
-Era en Jacen -va dir la Leia, donant
a la seva veu tota la confiança, tota la seguretat que va poder-. M'estava
buscant amb la Força. Jo ho vaig sentir. Volia dir-me que era viu i entre amics
-La Leia va estendre la mà per agafar la d'en Han-. Ja no hi ha dubte. Cap en
absolut.
En Han va estrènyer amb la seva mà la
d'ella, i la Leia va percebre la lluita que es lliurava dins d'ell,
l'enfrontament entre l'amarga experiència i el desig d'albergar esperances.
Els ulls castanys d'en Han es van
suavitzar.
-Sí -va dir-. Per descomptat. Et
crec.
S'apreciava en la seva veu un matís
de reserva, de prudència; però era per un reflex adquirit al llarg de tota una
llarga vida d'incertesa que li havia ensenyat a no creure res fins haver-lo
vist amb els seus propis ulls. La Leia es va aproximar a ell, el va abraçar amb
dificultat des del seu seient de copilot. Ell la va envoltar amb els seus
braços. Ella va sentir el frec de la seva galta sense afaitar, va absorbir
l'olor del seu cos, del seu pèl.
Es va formar dins d'ella una bombolla
de felicitat que va esclatar en forma de paraules.
-Sí, Han -va dir la Leia-. El nostre
fill és viu. I nosaltres també. Tinguem alegria. Tinguem pau. Tot canviarà a
partir d'ara.
-oOOOo-
Aquella felicitat va durar fins que en
Han i la Leia van entrar, agafats de la mà, al celler principal del Falcó Mil·lenari. La Leia va sentir a la
mà la lleu tensió dels músculs d'en Han quan aquest es va trobar en presència
de l'hoste de tots dos, un comandant de l'Imperi amb impecable uniforme gris de
gala.
La Leia sabia que en Han havia
albergat l'esperança que aquella missió els brindés a tots dos la ocasió
d'estar sols. Durant els molts mesos transcorreguts des del començament de la
guerra contra els yuuzhan vong, els dos havien estat separats o havien estat
enfrontant-se a una sèrie desconcertant de crisis successives. Encara que la
missió que realitzaven ara no era menys urgent que les anteriors, haurien pogut
gaudir d'aquell temps passat sols a l'hiperespai.
Fins i tot havien deixat enrere els
guardaespatlles noghri de la Leia. Cap dels dos havia volgut portar a cap
passatger, ni molt menys a una oficial imperial. De moment, en Han havia
aconseguit comportar-se amb aquesta amb correcció, tot i que amb prou feines.
La comandant es va posar dempeus
educadament.
-El salt a l'hiperespai ha estat
excepcionalment suau, capità Solo -va dir-. Si es tracta d'una nau amb
components tan... tan heterogenis, el salt diu bé del seu capità i de
l'habilitat d'aquest.
-Gràcies -va dir en Han.
-Els escuts myomar són excel·lents,
no és així? -va dir l'oficial-. Són un dels nostres millors dissenys.
La Leia va pensar que el problema de
la comandant Vana Dorja era, senzillament, que era massa observadora. Era una
dona d'uns trenta anys, filla del capità d'un destructor estel·lar, de pèl
fosc, curt i ben recollit en la seva gorra d'uniforme, i amb la cara amable i
considerada del diplomàtic professional. Havia estat a Coruscant quan la seva
caiguda, suposadament negociant alguna mena de tractat comercial, comprant
cervells de droides ulbans per emprar-los en granges hidropòniques imperials.
Les negociacions es van complicar pel fet que els cervells dels droides en qüestió
també podien servir per a aplicacions militars.
Les negociacions sobre els
certificats d'ús final dels cervells no havien arribat enlloc, però era
possible que no es pretengués que arribessin enlloc. La conseqüència de la
llarga estada de la comandant Dorja a Coruscant havia estat permetre observar
de prop l'atac dels yuuzhan vong que havia culminat amb la caiguda del planeta.
La Vana Dorja havia escapat de
Coruscant d'alguna manera (a la Leia no li cabia cap dubte que la seva fugida
havia estat preparada per endavant) i més tard havia aparegut a Mon Calamari,
la nova capital provisional, sol·licitant amablement ajuda per tornar a l'espai
imperial, precisament en el moment en què a la Leia li assignaven una missió
diplomàtica davant el mateix Imperi. Allò no havia estat una coincidència,
naturalment. Estava clar que Dorja era una espia que actuava sota una tapadora
comercial. Però què anava a fer la Leia? La Nova República podia necessitar de
l'ajuda de l'Imperi, i l'Imperi podia ofendre's si s'endarreria sense
necessitat el retorn del seu representant comercial.
El que sí podia fer la Leia era
establir algunes regles bàsiques sobre per quines zones del Falcó podia moure's la comandant Dorja,
i quins li estaven estrictament vedats. La Dorja havia accedit immediatament a
les restriccions, i també havia consentit que l'escanegessin per comprovar que
no intentava treure de contraban cap secret tecnològic o de qualsevol altre
tipus.
A l'escanejat no hi havia aparegut
res. Naturalment, si la Vana Dorja portava algun secret vital als seus caps de
l'Imperi, els portava guardats en el seu cervell massa inquisitiu.
-Si us plau pren seient -va dir la
Leia.
-Ets molt amable, altesa -va dir la Dorja,
i va dipositar el seu cos baix i fornit en una cadira. La Leia va seure davant
d'ella, a l'altre costat de la taula, i va observar el got mig buit de suc de
juri que tenia davant seu la comandant.
-3PO t'ha servit tot el que et feia
falta? -li va preguntar.
-Sí. És molt eficient, encara que una
mica xerraire.
«Xerraire? -va pensar la Leia-. Què
haurà estat explicant 3PO en aquesta dona?». Bé, què més donava. La Dorja tenia
massa habilitat per crear moments tensos com aquells.
-Sopem? -va preguntar la Leia. La Dorja
va fer que sí amb el cap amb la seva afabilitat habitual.
-Com vulguis, altesa.
Però tot seguit es va posar a donar
un cop de mà a la cuina, "ajudant al Han i la Leia a passar als plats el
menjar que s'havia estat preparant en els forns automàtics del Falcó. Mentre en Han s'asseia amb els
seus plats, C-3PO observava la taula.
-Senyor -va dir-. Una princesa, que
va ser Cap d'Estat, té precedència per sobre d'un capità i d'una comandant de
l'Imperi, naturalment. Però una comandant, amb perdó sigui dit, no té
precedència sobre un general de la Nova República, encara que aquest no estigui
a la llista d'oficials en actiu. General Solo, tindria la bondat d'ocupar un
lloc superior al de la comandant Dorja?
En Han va fer una mirada verinosa a
C-3PO.
-Aquí estic bé -va dir. Es referia,
naturalment, al lloc que havia ocupat, tan apartat de la comandant de l'Imperi
com ho permetien les dimensions de la petita taula. C-3PO semblava tan ofuscat
com podia semblar un androide de rostre immòbil.
-Però, senyor... les regles de
precedència...
-Aquí estic bé -va repetir en Han amb
més fermesa.
-Però, senyor...
La Leia va passar a exercir el seu
paper habitual d'intèrpret de les reaccions d'en Han davant la resta del món.
-Serà un sopar informal, 3PO -va dir
a l'androide.
C-3PO va respondre amb un to de veu
que no dissimulava la seva decepció.
-Molt bé, princesa.
Pobre 3PO, va pensar la Leia.
A ell que l'havien dissenyat per aplicar les regles del protocol en banquets
d'Estat en què intervenien dotzenes d'espècies i centenars de governs; per
interpretar i aclarir les disputes... i, en lloc d'això, ella s'entestava a
posar-lo en situacions apurades. I ara que la galàxia estava sent envaïda per
uns éssers obstinats a exterminar tots els droides sense deixar-ne cap... i
anaven guanyant la guerra. C-3PO devia tenir destrossats els nervis, o el que
tingués en lloc de nervis.
La Leia va pensar que, quan allò
hagués acabat, haurien d'organitzar molts sopars formals. Bons sopars de gala,
agradables i tranquil·litzadors, sense assassins, ni baralles, ni duels amb
sabres làser.
-Us agraeixo de nou que us hagueu
brindat a portar-me a l'Imperi-, va dir més tard la Dorja, quan van haver
acabat la sopa que era el primer plat-. Ha estat una afortunada coincidència
que tingueu una missió pendent allà.
-Molt afortunada -va assentir la Leia.
-La vostra missió a l'Imperi deu ser
essencial perquè abandonis les teves tasques de govern en un moment tan crucial
-va dir la Dorja, tantejant-la.
-Estic fent el que sé fer millor.
-Però... Has estat Cap d'Estat. Sens
dubte hauràs pensat de tornar a exercir el poder-. La Leia va negar amb el cap.
-El vaig exercir durant el termini
que em corresponia.
-Renunciar al poder voluntàriament...
reconec que no ho entenc -va dir la Dorja, sacsejant el cap-. A l'Imperi ens
ensenyen a no renunciar a les responsabilitats que se'ns han encomanat.
La Leia va advertir que en Han
aixecava el cap disposant-se a parlar. El coneixia prou bé com per fer-se una
idea general del que anava a fer comentaris. «No -diria-. Els líders de
l'Imperi solen aferrar-se al poder fins que els enderroquen a canonades de
làser». La Leia va donar una resposta més diplomàtica abans que en Han hagués
tingut temps de parlar.
-El més savi és saber quan has donat
ja de tu tot el que pots dir-; i es va posar a menjar el segon plat del sopar,
un aromàtic pit de hibbas amb salsa de fruita bofa. La Dorja va agafar la
forquilla, la va sostenir sobre el plat.
-Però no hi ha dubte que, amb el
govern sumit en el caos exiliat... fa falta una mà forta.
-Tenim instruments constitucionals
per a escollir un nou líder -li va assegurar la Leia. Encara que va pensar:
«Tampoc és que hagin funcionat bé fins al moment, en vista que en Pwoe s'ha
autoproclamat Cap d'Estat, i el Senat, reunit a Mon Calamari, està en un punt
mort».
-Us desitjo una transició tranquil·la
-va dir la comandant Dorja-. Espero que els titubejos i el desordre amb què ha
afrontat la seva crisi actual la Nova República hagi estat culpa del govern d'en
Borsk Fey'lya, en comptes de caracteritzar tota la Nova República en el seu
conjunt.
-Brindo per això -va anunciar en Han,
i va esgotar el seu got.
-No puc menys de preguntar-me com
hauria portat la crisi el vell Imperi -va seguir dient la Dorja-. Demano
disculpes per la meva parcialitat, però a mi em sembla que l'Emperador hauria
mobilitzat tot el seu armament davant la primera amenaça, i hauria plantat cara
als yuuzhan vong de manera eficient i expeditiva, aplicant una força
aclaparadora. Això hauria estat millor, certament, que la política d'en Borsk
Fey'lya (si és que no m'equivoco al qualificar-la de política), de negociar amb
els invasors al mateix temps que lluitava contra ells, enviant així senyals de
debilitat a un enemic despietat per a qui la negociació no era més que una
màscara per facilitar noves conquestes.
A la Leia li va semblar que cada
vegada li costava més treball mantenir el somriure diplomàtic.
-L'Emperador sempre estava atent
davant qualsevol cosa que amenacés el seu poder- va dir. Va percebre que en Han
es disposava a parlar, i aquesta vegada no va tenir temps d'avançar-se a les
seves paraules.
-L'Imperi no hauria fet això,
comandant- va dir en Han-. El que hauria fet l'Imperi hauria estat construir
una màquina de combat supercolosal matadora de yuuzhan vong. La haurien anomenat
el Colós Nova, o el Destructor Galàctic, o Nas d'en Palpatine, o alguna cosa
igual de grandiloqüent. S'haurien gastat en ella milers de milions de crèdits,
amb milers de contractistes i subcontractistes, i l'haurien dotat de l'últim en
tecnologia mortífera. I saps el que hauria passat? Que no hauria funcionat.
Se'ls oblidaria fixar una xapa de metall sobre una escotilla d'accés als
reactors principals, o cometrien algun altre error, i un pilot enemic hàbil
posaria allà una bomba i ho faria saltar tot. Això és el que hauria fet
l'Imperi.
La Leia, esforçant-se per contenir el
riure, va observar en els ulls castanys de la Vana Dorja alguna cosa que podia
ser una lluentor d'humor.
-Potser tens raó -va reconèixer la Dorja.
-I tant que tinc raó, comandant -va
dir en Han, i es va servir un got d'aigua.
El seu breu triomf va quedar
interromput per un xiscle sobtat de les unitats d'hipervelocitat del Falcó. La nau es va estremir. Les
alarmes de proximitat van udolar.
La Leia amb el cor bategant en
sincronia amb les alarmes estridents, va mirar fixament als ulls castanys d'en
Han, que reflectien sobresalt. En Han es va tornar cap a la comandant Dorja.
-Em sap greu interrompre el sopar
quan s'estava posant interessant -va dir-, però em temo que hem de fer miques a
uns quants dolents.
-oOOOo-
El primer que va fer en Han Solo
després de saltar al seient del pilot va ser apagar les alarmes estridents que
li estaven fent tremolar el cervell dins el crani. Després, va mirar per les
finestretes de la cabina. Va veure que les estrelles havien recuperat la seva
configuració normal: el Falcó Mil·lenari
havia estat arrencat de l'hiperespai a la força. I en Han tenia una bona noció
del per què, noció que va confirmar de seguida amb una ràpida mirada als
sensors. Es va tornar cap a la Leia, que s'estava instal·lant al seient del
copilot.
-O s'ha materialitzat un forat negre
en aquest sector, o hem xocat amb una mina yuuzhan vong. Es tractaria, més
exactament, d'un dovin basal, un generador orgànic d'anomalies gravitatòries
que utilitzaven els yuuzhan vong tant per impulsar les seves naus com per
deformar l'espai al seu voltant. Els yuuzhan vong havien estat sembrant de
mines de dovin basal les rutes comercials de la Nova República per treure
inesperadament de l'hiperespai a les naus de transport i fer-les caure en una
emboscada. Però no havien plantat mines en una part tan llunyana de la Via
Hydiana, almenys fins llavors, i en Han els va veure en les pantalles a les
quals muntaven l'emboscada. Dues formacions de sis coralites cadascuna,
esperant a banda i banda del dovin basal, per interceptar qualsevol nau de
transport desprevinguda.
Va apropar les mans als controls,
però va titubejar, preguntant-se si seria millor que la Leia pilotés mentre ell
corria a la torreta del turbolàser. No,
va pensar. Ell coneixia millor que ningú al Falcó
Mil·lenari, les seves capacitats i els seus capricis, i si sortien d'aquell
compromís seria per bon pilotatge, més que per bona punteria.
-Serà millor que piloti jo aquesta
vegada. Posa't tu amb un dels quadrilàsers -va dir, lamentant alhora perdre
l'ocasió de fer explotar unes quantes coses, que sempre li venia bé per
llevar-se les preocupacions del cap.
La Leia es va inclinar per donar-li
un ràpid petó a la galta.
-Bona sort, Slick -li va xiuxiuejar.
Després, li va donar una encaixada a l'espatlla i es va apartar de la cabina en
silenci.
-Bona sort per a tu també -va dir en
Han-. I assabenta't de si la nostra hoste està capacitada per ocupar-se de
l'altra torreta. En Han ja recorria amb la mirada les pantalles mentre es
posava amb gest automàtic els cascos de l'intercomunicador que li permetria
comunicar-se amb la Leia mentre aquesta manejava el canó de làser.
Els coralites no tenien capacitat de
viatjar per l'hiperespai; per això, devia haver-los deixat allà alguna nau
major. Estaria aquesta nau pels voltants, o hauria seguit viatge per posar una
altra mina en alguna altra part? Pel que sembla, s'havia marxat. No es veien indicis
d'ella en les pantalles. Les naus yuuzhan vong començaven a reaccionar davant
la seva arribada. Ja no podia esperar que els recursos de camuflatge del Falcó Mil·lenari li haguessin permès
passar desapercebut. Però.Que havia vist l'enemic?, va considerar en Han. Un
vaixell de càrrega YT-1300 d'Enginyeries Corellianes, semblant a altres
centenars de vaixells de càrrega petits que ja devien d'haver trobat. Els
yuuzhan vong no haurien vist l'armament del Falcó,
els seus escuts avançats ni els seus impulsors subllum modificats que podien
fer-lo mesurar fins i tot amb els veloços coralites. De manera que el Falcó Mil·lenari havia de seguir
aparentant que era un vaixell de càrrega innocent davant els yuuzhan vong.
Mentre observava les maniobres dels yuuzhan vong, en Han va transmetre a
l'enemic una sèrie de preguntes i sol·licituds de preguntes i sol·licituds com
les que podia emetre un pilot civil inquiet. Va realitzar diverses maniobres
bàsiques dirigides a mantenir-se a distància dels coralites, unes maniobres tan
lentes i vacil·lants com si es tractés en efecte, d'un vaixell de càrrega
gruixut i nerviós, ple de càrrega. El grup més proper de coralites va emprendre
un rumb d'intercepció bàsic, sense molestar-se ni tan sols a desplegar-se en
formació militar. El grup més allunyat, a l'altre costat de la mina de dovin
basal, va començar a traçar un lent gir cap al Falcó per donar suport a l'altre grup. Allò era interessant. Al cap
de poca estona, la singularitat del dovin basal es trobaria entre les naus i el
Falcó, de manera que l'efecte
deformador de la gravitació que exercia la mina els faria molt difícil veure al
Falcó o detectar qualsevol
modificació de la seva trajectòria.
-Capità Solo? -va dir una veu per
l'intercomunicador, interrompent els seus pensaments-. Aquí la comandant Dorja.
Estic preparant les armes de la torreta dorsal.
-Procura no volar el plat sensor -li
va dir en Han. En Han observà les pantalles; va veure que l'esquadró més llunyà
estava gairebé eclipsat darrere de la mina de gravetat distorsionadora. Va
portar les mans als controls i va canviar el rumb directament cap al dovin
basal, al mateix temps que donava tota la potència als impulsors subllum.
La mina gravitacional es trobava ja
entre el Falcó Mil·lenari i el grup
distant de coralites. La distorsió gravitatòria que envoltava al dovin basal
faria gairebé impossible que detectessin el canvi de rumb del Falcó.
-Falten uns tres minuts estàndard
fins al contacte amb l'enemic -va dir per l'intercomunicador-. Al meu senyal,
dispareu directament cap al front.
-Directament cap al front? -va dir la
veu afable de la Dorja-. Que poc ortodox... no has pensat en fer maniobres?
-No pretenguis ser més llesta que el
pilot! -va exclamar la veu de la Leia, tallant com un fuet-. Deixa lliure
aquest canal mentre no tinguis res útil a dir!
-Les meves disculpes -va murmurar la Dorja.
En Han es va empassar la seva pròpia
incomoditat. Va fer una mirada al seient buit del copilot (el lloc d'en
Chewbacca, que ara era de la Leia), i va lamentar no trobar-se en aquests
moments a la cabina del segon làser, tenint a Chewbacca al seient del pilot.
Però Chewie ja no hi era. Aquella havia estat la primera mort que li havia
arribat al cor. Chewbacca havia mort, a l'Ànakin, el seu fill menor, l'havien
matat; Jacen, el seu fill gran, estava desaparegut i tots el donaven per mort
llevat la Leia...
La mort li seguia els passos i estava
a punt d'emportar-se a tots els que l'envoltaven. Per això no havia acceptat la
proposta d'en Waroo d'erigir-se en venjador de la mort d'en Chewbacca.
Senzillament, no hi havia volgut ser responsable de la mort d'un amic més. Però
ara la Leia creia que en Jacen era viu. No es tractava d'una esperança difusa
basada en el desig d'una mare de tornar a veure el seu fill, com havia sospitat
en Han al principi, sinó que era un missatge enviat a través de la Força i
rebut per la pròpia Leia. En Han no coneixia la Força en primera persona, però
sabia que podia confiar que la Leia sabria interpretar-la. El seu fill era viu.
De manera que era possible que la Mort no li estigués seguint els passos tan de
prop, al cap i a la fi. O pot ser que en Han hagués corregut més que ella.
«Estigues alerta -es va dir a si mateix-. Potser no hagis de morir avui».
Es va omplir de freda determinació.
«En lloc d'això, fes que paguin els yuuzhan vong», va pensar. Va fer una última
ullada a les pantalles. El grup de naus proper havia emprès la persecució,
dividint-se en dues formacions en V de tres coralites cadascuna. No havien
reaccionat amb gran rapidesa al seu canvi brusc de rumb, per la qual cosa en Han
va suposar que el comandant amb el que havia d'enfrontar-se no era cap geni.
Tant millor. Era impossible veure el grup llunyà, que estava a l'altre costat
de la mina distorsionadora de la gravitació; però ell havia observat bé la seva
trajectòria, i les naus tampoc tenien cap motiu per haver-la modificat. El
dovin basal s'acostava. Les eixàrcies del Falcó
gemegaven en sentir l'estirada de la seva gravitació.
-Deu segons- va dir en Han a la Leia i
la Dorja, i va posar les mans als disparadors dels llançadors de míssils
d'impacte. L'expectació li va produir un sabor metàl·lic que li va recórrer la
llengua. Va sentir la picor de la suor en el cuir cabellut.
-Cinc.
Va disparar el primer parell de míssils
d'impacte, sabent que, a diferència del canó de làser, els míssils no arribaven
al seu objectiu a la velocitat de la llum.
-Dos.
En Han va disparar un altre parell de
míssils. Els motors del Falcó Mil·lenari
udolaven resistint-se a l'arrossegament gravitacional del dovin basal.
-Foc!
El dovin basal va passar veloçment al
seu costat, i de sobte es van il·luminar a la pantalla dels sis coralites que
venien cap a ells. Els vuit làsers els van enviar directament tot el seu foc
combinat. Els sis coralites s'havien dividit també en dues formacions en V de
tres naus cadascuna, que seguien dos rumbs una mica divergents, però ambdues
formacions es dirigien cap al Falcó i
cap al seu armament a una velocitat total que superava un noranta per cent de
la velocitat de la llum. Cap havia desplaçat el seu dovin basal per deformar
defensivament l'espai al seu voltant, i els pilots només van tenir un instant
per percebre la perdició que se'ls venia a sobre, sense temps per reaccionar.
La primera formació va donar de ple amb el primer parell de míssils i el foc de
turbolàser, i les tres naus van explotar en flames i els seus cascos de corall
es van desfer en trossos.
La segona formació, que seguia un
rumb divergent, no oferia un blanc tan favorable. Un dels coralites va ser encertat
per un míssil i es va perdre entre la foscor donant voltes sobre si mateixa i deixant
un rastre de flames. Un altre va donar amb un tret de làser i va explotar. La
tercera va seguir endavant envoltant la mina gravitacional, fins a situar-se on
els detectors d'en Han ja no podien veure-la. El cor d'en Han es va omplir
d'eufòria. Quatre enderrocs, un altre probable. No era mal començament per
igualar la situació. L'estirada gravitacional del dovin basal va fer tremolar
al Falcó Mil·lenari. En Han va
arrufar les celles en observar les dades dels motors subllum. Hi havia esperat
envoltar ràpidament la mina espacial sortint amb la velocitat suficient per
escapar de la gravitació del dovin basal i sortir a l'hiperespai abans que hi
arribés l'altre grup de coralites. Però el dovin basal era més potent del que
ell havia esperat, o podia ser que el comandant yuuzhan vong li estigués
ordenant que augmentés l'estirada gravitacional. Almenys, era possible que així
fos. Els de la República encara no sabien moltes coses sobre el funcionament
dels equips dels yuuzhan vong. En qualsevol cas, el Falcó no havia adquirit la velocitat necessària per poder estar
segur de fugir. El que volia dir que en Han devia pensar alguna altra idea
brillant. L'altre grup de sis coralites el seguia cap al pou gravitacional del
dovin basal, disposat a no perdre'l. L'únic supervivent intacte del segon grup
estava envoltant el dovin basal i no entrava en els seus càlculs de moment.
«Bé, si ha funcionat una vegada...» va pensar.
-Agafin-se, senyores -va dir per l'intercomunicador-.
Anem a envoltar-lo una altra vegada!
El va envair un plaer salvatge quan
va fer virar de nou al Falcó Mil·lenari
per iniciar un altre picat cap al dovin basal. «Així que atacant la meva
galàxia, eh?», Va pensar.
Sens dubte haurien vist el
començament de la seva maniobra, de manera que en Han va modificar lleugerament
la seva trajectòria per situar la mina espacial directament entre la seva nau i
els caces de combat que venien cap a ella. Després, va modificar la seva
trajectòria per segona vegada, per pura prudència. Si el comandant enemic tenia
sentit comú, estaria fent el mateix.
Els dos bàndols no podien veure's
entre si de moment. El problema era que els yuuzhan vong ja eren conscients de
la seva tàctica. No anaven a precipitar-se cegament cap a ell, haurien
desplaçat les seves unitats propulsores de dovin basal per repel·lir qualsevol
atac, i es presentarien disparant.
-Atentes -va dir en Han-. Aquesta
vegada no tindrem tanta sort, i no sé amb exactitud on estaran els vostres
blancs. De manera que estigueu preparades per trobar-los en qualsevol part,
d'acord?
-D'acord -va dir la Leia.
-Entesos -va dir la Dorja.
-Comandant Dorja -va dir la Leia-.
Veuràs que tens apuntats els quatre làsers de manera que les trajectòries de
tir són una mica divergents.
-Sí.
-No els reajustis. Si estan així, és
per alguna cosa.
-Ho vaig suposar. No modificaré els
ajustos.
Al Han li va tocar el cor una punxada
de dolor. Hi havia estat el seu fill Ànakin qui havia descobert que si
disparava contra una nau yuuzhan vong amb trajectòries de tir lleugerament
divergents, almenys un dels trets envoltava els escuts dovin basal
distorsionadors de la gravetat i donava en el blanc.
Els quadrilàsers s'havien configurat
perquè ho fessin automàticament, a falta de l'ull i dels ràpids reflexos de l'Ànakin,
que havia mort a Myrkr.
-Vint segons- va dir en Han, per
ocultar tant la seva tensió creixent com el dolor que l'envaïa. Va disparar un
altre parell de míssils a falta de deu segons, per si tenia sort i apareixia
just davant ell el grup de naus enemigues. I com no li quedava més opció que
provar sort, va disparar un altre parell de míssils a falta de cinc segons.
«No m'aneu a impedir que torni a
veure al Jacen», va dir als enemics. Al cap d'un instant xocaven contra els
escuts del Falcó projectils de roca
fosa disparats per canons de plasma, i va aparèixer davant seu una llum
encegadora en fer blanc el primer parell míssils d'impacte. Al Han li va
palpitar el cor amb força quan les restes de corall assotaven dels deflectors,
rebotant amb guspires multicolors. Hi va haver una espurna a les pantalles quan
un altre coralita va passar al costat d'ells a una velocitat pròxima a la de la
llum, massa ràpida perquè el captés la vista d'en Han. Si no hagués rebentat el
primer coralita, podria haver arribat a xocar amb ell, vaporitzant-se juntament
amb l'enemic. En Han va intentar calmar els seus nervis sobresaltats mantenint
la vista a les pantalles, buscant més naus enemigues en les proximitats del
dovin basal i darrere d'aquest. Al cap d'un moment, va comprendre la tàctica de
l'enemic. Les dues formacions en V de tres naus cadascuna s'havien repartit en
tres parelles que estaven envoltant el dovin basal seguint camins diferents,
esperant al menys que una de les parelles es trobés en posició de bombardejar
al Falcó quan passés per les seves
proximitats. No hi havia donat resultat, però per pur atzar una de les naus
havia estat a punt d'abatre al Falcó
Mil·lenari amb un xoc frontal. En Han es va preguntar quina era la
probabilitat d'allò.
La consola de comunicacions va
començar a emetre un brunzit rítmic, i en Han la va apagar. Veient la pantalla,
va deduir que el Falcó acabava de
perdre la seva antena de comunicacions d'hiperespai.
Bé.
Tampoc tenien pensat cridar a ningú a llarga distància.
Animat per la idea que, si era capaç
de seguir eliminant a un coralita amb cada passada, hauria guanyat la batalla
en qüestió de poc temps, es va disposar a virar de nou la nau i a emprendre un
altre picat cap al dovin basal. Però llavors es van encendre les seves
pantalles davant l'aparició d'un caça de combat enemic, l'únic supervivent
il·lès del grup de sis que havia abatut amb la seva primera andanada. Seguia una
trajectòria corba cap a ell, i els seus canons de plasma vomitaven un doll de
projectils fosos.
Estava situat de tal manera que li
impedia traçar la trajectòria ideal per tornar a passar el dovin basal. En Han
va reprimir les malediccions que li ressonaven dins el crani, i en lloc de
proferir-les, va alertar a les seves dues artilleres.
-Cori enemic per la banda de babord,
senyores.
Va fer una maniobra per situar al
blanc en el punt òptim, on coincidien els camps de tir dels dos làsers, i va
sentir com començaven a repicar els quadrilàsers. La llum coherent relluïa al
voltant de la nau enemiga, traçant corbes estranyes per l'espai corbat en una
singularitat pel dovin basal per protegir al blanc. El foc enemic rebotava en
els escuts del Falcó. Després, van saltar
flames del coralita quan una de les llances de làser va donar en el blanc. Va
semblar que la nau vacil·lava en el seu curs. I, llavors, un segon tret de
làser va convertir al coralita en una pluja de fragments flamígers que
brillaven breument, com un foc d'artifici que queia, i desapareixien després.
-Bon tret, Comandant!
Era la veu de la Leia, que la
felicitava pel blanc. En Han va comprendre de bon grat que la Vana Dorja sabia
manejar els quadrilàsers, pel que semblava. Sis abatuts, un danyat, quedaven cinc.
En Han va fer virar un cop més el Falcó Mil·lenari per donar una altra
passada al dovin basal, encara que sabia que l'últim coralita havia retardat la
seva maniobra fins a tal punt que aquella vegada podia succeir que fos l'enemic
el que caigués sobre el Falcó, i no
al contrari. Una mirada a les pantalles li va revelar que els cinc coralites
il·lesos havien tornat a virar, i les parelles de dos coris (a més del
supervivent solitari de la tercera parella) seguien rumbs molt diversos. Anaven
a passar al costat del dovin basal en moments diferents i aproximar-se a ell
des d'angles diferents. Allò volia dir que, fes en Han el que fes, no podria
situar la singularitat distorsionadora de la gravetat entre si mateix i tots els
enemics alhora. Els que poguessin veure-li podrien comunicar la seva posició
als que no el veiessin. Havia perdut tot l'avantatge que havia establert. A
l'altra banda, algú havia hagut de pensar-se molt les coses. Però en Han va advertir
que el fet que les formacions enemigues s'haguessin separat significava que no
hauria de lluitar més que amb dos cada vegada. Allò podria anar-li bé. Va
realitzar un gir cap al dovin basal, deixant-se atreure per la gravetat
d'aquest.
-Com ens va, Han? -li va preguntar la
Leia, alçant la veu.
-Encara em queden forces manyes! -li
va replicar en Han.
Però quina manya aplicaria? Allò sí
que era tota una endevinalla. Va atacar mentalment el problema mentre anava en
picat cap a la singularitat. Estava clar que la primera parella de coris enemic
arribarien a la singularitat abans que ell; el caça solitari arribaria
aproximadament al mateix temps que el Falcó,
i l'altra parella arribaria després. L'única manera de repetir l'atac frontal
que havia donat resultat la primera vegada seria dirigir-lo contra el tercer
grup de yuuzhan vong, i allò suposava aguantar els embats dels altres tres coralites.
Si atacava la primera parella els altres envoltarien el dovin basal i els
tindria a la seva esquena en poc temps. Els yuuzhan vong estaven preparats per
a qualsevol eventualitat. A menys, naturalment, que en Han no fes el que
esperaven ells. Si no anava en picat cap al dovin basal, com suposaven ells
clarament en vista de la seva tàctica...
En Han tallà l'energia dels
propulsors subllum i va activar els motors de frenat. El Falcó Mil·lenari va reduir la velocitat com si s'hagués quedat
encallat en el fang.
-Coris passant per proa, de babord a
estribord! -anunciant una salva de projectils de canons de plasma precedia a la
parella de caces més avançada que va aparèixer en trajectòria curvilínia des de
darrere del dovin basal. Els projectils brillants i lluminosos traçaven
estranyes corbes pel pou gravitacional de la mina. Els projectils van passar
davant la proa del Falcó a una
distància segura, seguits al cap d'un instant pels caces mateixos, que es
desplaçaven dos massa de pressa per modificar la seva trajectòria quan van
veure la posició del Falcó. El foc de
làser va palpitar en els seus voltants, però en Han no va veure cap encert. Ja
estava enviant energia als motors subllum, deixant que el pou gravitacional de
la mina espacial prengués al Falcó en
la seva abraçada.
Va estar a punt de perdre el moment:
la salva de canons de plasma que va precedir a l'aparició del caça solitari des
de darrere de la singularitat va estar a punt d'atrapar-li la cua. El caça
mateix li va passar per darrere a velocitat vertiginosa. En Han tirà dels
controls i va canviar el rumb, apartant-se del dovin basal en comptes de dirigir-se
cap a ell.
Comptava ara amb el fet que els
enemics es comunicaven entre si però existia també un retard inevitable entre
la seva percepció de la posició del Falcó,
la seva transmissió de la situació del mateix als seus companys sense
visibilitat que estaven a l'altre costat del dovin basal, i la capacitat
d'aquests companys per reaccionar davant la dada. Hi havia caigut en picat cap
al dovin basal fins que la primera parella de caces es van comprometre en el
seu atac i havia frenat després; així, els dos caces havien passat per davant
d'ell. Després, quan el caça solitari havia rebut la notícia que el Falcó havia reduït la velocitat, i el
propi caça havia modificat el seu curs per interceptar-lo, en Han havia
accelerat, i el caça li havia passat per popa. Així quedaven els dos últims,
que havien rebut la informació que el Falcó
Mil·lenari havia reduït la velocitat, primer, i havia accelerat després. Si
apareixien on pensava en Han que apareixerien, eren ja cadàvers.
-Caces creuant d'estribord a babord;
foc d'interposició al capdavant -va ordenar en Han, tornant a virar el Falcó cap a la singularitat. Era més
fàcil apuntar la seva nau a l'enemic que explicar a les seves artilleres per on
pensava que anaven a aparèixer els dolents. El cor li va fer un salt quan els
dos coralites es van fer visibles en el punt mateix on ell pensava que
estarien, entre Falcó i el dovin
basal. Els dos caces de combat volaven un al costat de l'altre, molt propers, i
venien precedits d'una salva de projectils fosos que seguien una trajectòria
corba sota l'hipergravitació de la mina. Els làsers van llançar una cortina de
foc en la seva derrota i van encertar plenament a les dues naus, de costat. Una
va esclatar en flames i es va fer trossos, i l'altra es va perdre en la nit
deixant un rastre de foc.
Set abatuts, dues avariades! Bon
total, i la jornada tot just havia començat. L'adrenalina va portar un somriure
a la cara d'en Han. Va tornar a dirigir-se en picat cap a la singularitat, no
perquè sabés el que anava a fer a continuació, sinó perquè volia ocultar-se:
els tres caces de combat que quedaven estaven envoltant el dovin basal en una
trajectòria corba, disposats a caure-li per l'esquena. Però en aquesta ocasió
no es va servir del dovin basal per impulsar-se cap a una nova trajectòria; en
lloc d'això, va manipular els controls fins a quedar en òrbita al voltant de la
singularitat. Les eixàrcies del Falcó
gemegaven per la tensió de la gravetat mentre la nau es desplaçava lateralment
a través del pou de gravetat del dovin basal. Va veure al capdavant, a través
de l'espai deformat per la gravitació, alguna cosa que podia ser un caça
enemic.
-Obriu foc al capdavant! -va exclamar
de nou; i va veure el rastre dels feixos de làser que sortien cap endavant,
corbant-se en la gravetat de la singularitat com un arc de Sant Martí ardent.
-Seguiu disparant! -va indicar; i va
aixecar lleument el morro del Falcó.
Els feixos de làser corbats van pujar per la cua del caça i el van volar en
trossos. Es van sentir aclamacions sorolloses en les torretes dels canons: fins
i tot la comandant Dorja, tan moderada, xisclava com boja.
-Foc a popa! -va cridar en Han entre
el soroll, mentre dirigia potència als motors subllum. Amb la percepció
alterada per la distorsió del pou de gravetat, no tenia idea d'on eren els
altres enemics, i temia tenir-los a l'esquena, disposats a caure-li a sobre per
darrere, com havia caigut ell sobre el caça solitari. Es va omplir
d'alleujament quan va veure a les pantalles que les seves preocupacions eren
innecessàries: els enemics s'havien apartat del dovin basal seguint una
trajectòria completament diferent i estaven fora d'abast amb molt. En Han va
mantenir el rumb per veure si es donaven per vençuts; però, no, els enemics
tornaven a virar cap a ells, disposats a rebre més càstig. I hi havia dos caces
que es dirigien cap a ell, els dos que havia danyat, que tornaven seguint
cadascun una trajectòria pròpia. En Han virà el Falcó Mil·lenari apuntant-se a un dels dos caces solitaris,
suposant que podria abatre a una de les naus danyades abans de fer front a la
parella de naus intactes. I llavors van xisclar les alarmes de proximitat, i la
pantalla d'en Han es va il·luminar amb la figura de vint caces que sortien de
l'hiperespai just a la seva esquena. Va bullir de ràbia i frustració.
-Tenim companyia! -va cridar, donant
un cop de puny sobre el panell d'instruments-. Per descomptat, això no val...!
Llavors va reconèixer la configuració de les noves naus, i va prémer la unitat
de comunicació entre naus.
-Vaixell de càrrega desconegut -va
dir una veu per un dels canals de la Nova República-, desviï el rumb quaranta
graus a babord!
En Han va obeir, i una secció de
quatre naus va passar rugint per la seva cabina. Els nervis li van donar un
salt quan va reconèixer les siluetes dentades dels punyents txiss, cabines de
bola i motors Sienar TIE adaptats a pilons d'armes txiss muntats en la part
davantera, disseny que era resultat de la seva col·laboració fructífera amb
l'Imperi sota el Gran Almirall Thrawn dels txiss.
Hi va haver una època en què tenir
caces TIE a l'esquena haurien estat una mala notícia, va pensar en Han.
-Comandant Dorja -va dir en Han-, tenim
aquí a diversos amics seus.
Van passar a tota velocitat altres
dues seccions de punyents seguits de tres seccions d'Ala-E de la Nova
República. La formació es va disgregar en estrella just per davant del Falcó Mil·lenari, amb una secció de
quatre naus seguint a cadascun dels coralites que restaven, mentre altres dues
quedaven en reserva. En Han va prémer el botó de transmetre.
-Gràcies, amics -va dir-, però jo ja
me les estava arreglant sol.
-Vaixell de càrrega desconegut, mantinguis
apartat. Nosaltres ens encarregarem de tot.
La veu tenia un lleu matís altiu, i al
Han li va semblar reconèixer-la.
-Com diguis, noi -va respondre en Han;
i va observar com es llançaven quatre caces de combat cap a cada un dels coralites.
Les naus enemigues no eren capaces de saltar a l'hiperespai i tampoc van poder
fugir dels caces perquè havien estat perseguint al Falcó Mil·lenari a velocitat pròxima a la de la llum, i no van
poder canviar de rumb a temps. Els caces nouvinguts no van córrer cap risc; es
van limitar a acorralar amb professionalitat a cadascun dels coralites i a fer-los
miques, sense patir ells cap baixa. Després, l'esquadró aliat es va tornar cap
a la mina de dovin basal i la va destruir acuradament amb un bombardeig
calculat de torpedes i trets de làser.
-Bon treball, nois -els va felicitar en
Han.
-Li prego que mantingui lliure aquest
canal, tret que tingui un missatge urgent -va dir el comandant dels caces.
-No tan urgent, coronel Fel -va dir
en Han, somrient-. Només volia convidar-vos a una reunió aquí, a bord del Falcó Mil·lenari, amb el capità Solo, la
princesa Leia Organa Solo, de la Nova República i la comandant Vana Dorja, de
l'Armada Imperial.
Hi va haver un silenci llarg i
solitari a l'intercomunicador.
-Sí, capità -va dir en Jagged Fel-.
Seria un honor per a nosaltres per descomptat.
-Pugeu a bord -va dir en Han-.
Desplegarem el braç d'embarcament.
I, tot seguit, va cridar a C-3PO per
l'intercomunicador i va dir a l'androide que tindrien convidats per sopar.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada