Els Camins del Destí (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

-Només disposo d'uns minuts -va dir el senador Fyor Rodan. Estava assegut (o, més aviat, enfonsat) en una butaca tova, mentre els seus assistents entraven i sortien precipitadament de la seva suite d'hotel. Semblava que tots portaven intercomunicadors fixats permanentment a la boca i que tots mantenien diverses converses al mateix temps.

-Li agraeixo que s'hagi pres el temps de veure'm, -va dir en Luke Skywalker. No hi havia on seure: totes les cadires i totes les taules estaven cobertes d'holopads, de datapads, d'unitats d'emmagatzematge, i fins i tot de munts de roba. En Luke es va quedar dret davant el senador i va posar la millor cara que va poder en aquella situació incòmoda.

-Almenys he aconseguit que el govern Mon Calamari concedeixi al Senat un lloc on reunir-se. Em temia que hauríem de seguir recorrent a un hotel -va dir en Rodan. Mentre parlava, va marcar uns números en un datapad, va posar mala cara en veure el resultat, i va tornar a marcar els números. El Senat no havia quedat reduït a un nombre tan minso de membres com per poder-se reunir còmodament en una suite d'hotel, però no hi havia dubte que s'havia convertit en una corporació molt més reduïda que feia pocs mesos.

Alguns senadors havien aconseguit trobar excuses per no estar a la capital quan els ataquessin els yuuzhan vong. A d'altres els havien evacuat per tal d'establir una reserva de líders polítics, perquè no els atrapessin a tots en un mateix lloc. Altres més s'havien apoderat d'unitats militars i havien fugit en ple combat. I altres havien mort en el combat de Coruscant, havien caigut presoners o estaven desapareguts. Tot això sense comptar la Viqi Shesh, que s'havia passat a l'enemic. En Fyor Rodan no havia fet cap d'aquestes coses. S'havia mantingut en el seu lloc fins a la caiguda de Coruscant, i després l'havien evacuat els militars en l'últim moment. Hi havia acompanyat a Pwoe en el desafortunat intent d'aquest de formar govern, però després s'havia dirigit a Mon Calamari quan es va reconstituir el Senat i tots els senadors van ser convocats als seus llocs. La seva conducta havia estat marcada pel valor i els bons principis. S'havia guanyat l'admiració de molts, i ja es parlava d'ell com a candidat per substituir a Borsk Fey'lya com a Cap d'Estat. Malauradament, Fyor Rodan era també rival polític d'en Luke i de tots els altres Jedi. En Luke havia sol·licitat una reunió amb Rodan amb ànim de fer-li canviar la seva postura o, almenys entendre millor en aquell home. Era possible que l'animadversió d'en Rodan cap al Luke i els seus amics es remuntés en aquella ocasió en què un Chewbacca impacient, el va deixar penjat d'un ganxo per a roba, només per treure-se'l del mig. També es rumorejava que en Rodan tenia algun tipus de relació amb contrabandistes; que parlava contra els Jedi perquè Kyp Durron havia pres mesures en una ocasió contra els seus socis contrabandistes. Però aquests eren rumors, no fets provats. A més, si calia condemnar algú per tenir amics contrabandistes, al propi Luke caldria condemnar-se una dotzena de vegades...

-Què puc fer per tu, Skywalker? -li va preguntar Rodan, aixecant breument la vista cap a ell, per baixar-la de nou.

-Aquest matí, els mitjans de comunicació van citar unes declaracions teves en el sentit que els Jedi són un obstacle per a la resolució de la guerra -va dir en Luke.

-Jo diria que és una veritat evident -va dir en Rodan, sense aixecar la llista de la pantalla del datapad, mentre premia amb els dits un botó rere altre-. Hi ha hagut moments en què aquesta guerra ha girat sobre dels Jedi. Els yuuzhan vong s'obstinen en què els lliurem a tots els Jedi. Això és un obstacle per a la resolució de la guerra... tret que us lliurem, en efecte.

-Series capaç de fer això?

-Si cregués que, amb això, podia salvar la vida de milers de ciutadans de la Nova República, no tinc cap dubte que m'ho plantejaria -va dir en Rodan, i va arrufar lleument el gest-. Però ara hi ha obstacles més greus per a la pau que el dels Jedi... obstacles com ara el fet que l'enemic ocupa actualment les ruïnes de la nostra capital -Va endurir la cara-. Això, i el fet que els yuuzhan vong no van a detenir-se fins que hagin esclavitzat o convertit al seu bàndol a tots els éssers de la nostra galàxia. Jo, personalment, no donaria suport el menor intent de signar la pau amb els yuuzhan vong mentre no hi hagin evacuat Coruscant i els altres mons dels que s'han apoderat.

En Rodan va tornar a aixecar la vista cap al Luke.

-N'hi ha prou amb això per convèncer-te que no pretenc sacrificar-te a tu i als teus, Skywalker?

Encara que aquelles paraules semblaven tranquil·litzadores. En Luke no es va quedar content per algun motiu.

-M'agrada saber que no ets partidari de signar la pau a qualsevol preu -va dir en Luke. En Rodan va tornar a baixar la vista cap al seu datapad.

-Naturalment, jo només sóc senador i membre del Consell de l'anterior Cap d'Estat -va dir-. Quan tinguem un nou Cap d'Estat, em veuré obligat inevitablement a donar suport a polítiques amb les que, personalment, no hi estaré d'acord. Així funciona el nostre sistema de govern. Per això, no és a mi amb qui has de consultar, sinó amb el nostre proper Cap d'Estat.

-Es parla que el nostre pròxim Cap d'Estat pots ser tu.

Els dits d'en Rodan van vacil·lar sobre el teclat del datapad per primera vegada.

-Em sembla prematur parlar d'aquestes coses -va dir.

En Luke es va preguntar per què estava sent descortès aquell home de manera tan sistemàtica. En circumstàncies normals, un polític que busca suports no tanca la porta a algú que té possibilitats d'ajudar-lo en aconseguir el poder; però Rodan havia seguit sempre una línia antijedi fins i tot quan no tenia res a guanyar amb això, i allò significava que hi havia alguna cosa més. Potser poguessin entendre's ara una mica millor aquells rumors sobre el contraban. En Luke va fer una nova pregunta.

-A qui dones suport per al lloc?

En Rodan va tornar afanyar-se movent els dits sobre el datapad.

-Una pregunta rere d'una altra -va dir-. Sembles un reporter polític, Skywalker. Si t'interessa seguir per aquest camí, potser t'interessaria aconseguir unes credencials de premsa.

-No penso escriure cap article. Només intento entendre la situació.

-Doncs consulta la Força -va replicar en Rodan-. Això és el que feu vosaltres, no?

En Luke va respirar fondo. Aquella conversa era com un combat d'esgrima; dos combatents intercanviaven atacs i parades mentre giraven al voltant d'un centre comú. I el centre era... què?

Les intencions d'en Fyor Rodan envers els Jedi.

-Senador Rodan -va dir en Luke-. Puc preguntar-li quin paper espera vostè que ocupin els Jedi en aquesta guerra?

-En dues paraules, Skywalker -va dir en Rodan, sense apartar la vista ni per un moment-. Absolutament cap.

En Luke va reprimir la ira que li va suscitar la grolleria intencionada d'en Rodan, les seves respostes provocadores.

-Els Jedi són els guardians de la Nova República.

- Ah, sí? -va dir en Rodan, arrufant els llavis i dirigint de nou la vista al Luke-. Jo creia que per això teníem a les Forces de Defensa de la Nova República.

-A l'Antiga República no hi havia exèrcit -va dir en Luke-. Només hi havia els Jedi.

Un mig somriure va treure el cap a la cara d'en Rodan.

-Això va resultar ser una desgràcia quan va aparèixer Darth Vader, no és cert? -va dir-. I, en qualsevol cas, el grapat de Jedi que tens al teu comandament poc pot fer la tasca dels milers de Cavallers Jedi de l'Antiga República -la mirada d'en Rodan es va tornar més penetrant-. O no estàs tu al comandament dels Jedi? I, si no els hi manes tu, qui els mana? I davant de qui respon aquest comandant?

-Cada Cavaller Jedi és responsable davant el Codi Jedi. No actuar mai pel poder personal, sinó buscar la justícia i la il·luminació.

En Luke es va preguntar si havia de recordar-li que aquest s'havia oposat, com a conseller, a la idea d'en Luke de refundar el Consell Jedi, que havia de servir perquè els Jedi disposessin de major orientació i autoritat en els seus actes. Si els Jedi estaven desorganitzats, era en part per obra d'en Rodan, i no semblava just que en Rodan es queixés d'això.

-Nobles paraules -va dir en Rodan-. Però què signifiquen en la pràctica? Per a la justícia, tenim a la policia i els tribunals; però els Jedi administren la justícia pel seu compte; i es fiquen constantment en qüestions policials, emprant la violència amb freqüència. Per a la diplomàcia, tenim als molt preparats ambaixadors i cònsols del Ministeri d'Estat però els Jedi, alguns dels quals no són més que nens, dit sigui de passada, realitzen pel seu compte negociacions d'alt nivell que sembla que en molts casos desemboquen en conflictes i guerres. I, encara que tenim un exèrcit molt capacitat, els Jedi s'apoderen pel seu compte de recursos militars per suplantar als nostres propis oficials al comandament de les unitats militars, prenent decisions militars estratègiques.

«Com ara la de perseguir els contrabandistes?», Es va preguntar en Luke. Va pensar si havia de tocar el tema del contraban, però va decidir deixar-ho... amb l'humor que tenia llavors en Rodan, en Luke no va voler recordar quina era la causa primera per la qual odiava els Jedi.

-La seva actuació és barroera -va seguir dient en Rodan-. En el pitjor dels casos, els Jedi no són més que un grup de vigilants mal preparats. En el millor dels casos, es limiten a improvisar sobre la marxa, i les conseqüències solen ser desastroses. Jo no crec que la capacitat de fer trucs de màgia els qualifiqui per suplantar diplomàtics, jutges i oficials de l'exèrcit professionals.

-La situació és crítica -va dir en Luke-. Ens estan envaint. Els Jedi que estan sobre el terreny...

-... Han de deixar-ho tot en mans dels professionals -va dir en Rodan-, per això paguem als professionals.

En Rodan es va tornar cap al seu datapad, va sol·licitar una informació.

-Tinc aquí el teu expedient, Skywalker. Et vas unir a les forces de l'Aliança Rebel en qualitat de pilot de caça. Malgrat que vas combatre amb distinció a Yavin IV i a Hoth, poc després vas abandonar la teva unitat, emportant-te el caça, que no era teu, amb la finalitat de... -va fer una pausa per assenyalar que les paraules següents anaven entre cometes- «realitzar exercicis espirituals» en un planeta de jungla. I vas fer tot això sense demanar permís ni tan sols al teu comandant.

»Després vas tornar a l'exèrcit, on vas servir amb valor i amb distinció i vas aconseguir el grau de general. Però vas dimitir de la teva ocupació, en temps de guerra, una altra vegada per dedicar-te a qüestions espirituals -En Rodan va arronsar les espatlles-. Pot ser que durant la Rebel·lió fossin necessàries aquestes pràctiques irregulars, o almenys es toleressin. Però ara que tenim govern, no sé per què hem de seguir entregant recursos de l'Estat a un grup d'aficionats que tenen moltes probabilitats de seguir l'exemple del seu Mestre i abandonar els seus llocs sempre que els ho digui el seu humor... o la Força.

En Luke estava molt dret.

-Crec que descobriràs que els nostres «exercicis espirituals», com els hi dius, ens reforcen en el nostre paper de Protectors de la Nova República- va dir.

-És possible que així sigui -va dir en Rodan-. Seria interessant realitzar una anàlisi de costos-beneficis per determinar si els Jedi valeu, en efecte, els recursos que us ha dedicat el govern. Però el que vull dir és el següent... -va tornar a alçar la vista cap al Luke des de les profunditats de la seva butaca massa tova encara que en els seus ulls no hi havia la menor blanor-. Us dieu Protectors de la República; molt bé. Però jo he estudiat molt de fons les lleis constitucionals del nostre govern, i el cos de Protectors de la República no està contemplat oficialment. -En Rodan va adoptar una expressió interrogativa-. Què sou exactament, Skywalker? Tu no ets militar: ja tenim militars. No ets diplomàtic: ja tenim diplomàtics. No ets policia ni jutge: aquests ja els tenim. Llavors, per què us necessitem, exactament?

-Els Cavallers Jedi hem lluitat contra els yuuzhan vong des del primer dia de la seva invasió... des de la primera hora -va dir en Luke-. Han mort molts Jedi (alguns d'ells, sacrificats a l'enemic pels seus propis conciutadans), però nosaltres prosseguim la lluita pel bé de la Nova República. La nostra eficiència és tal, que els yuuzhan vong ens han fet blanc de la seva persecució; ens temen.

-No discuteixo el vostre valor ni la vostra dedicació -va dir en Rodan-. Però si que discuteixo la vostra eficàcia. Si voleu combatre als yuuzhan vong, per què no us uniu a les Forces de Defensa? Entreneu-vos amb els altres soldats, accepteu els ascensos sobre les mateixes bases dels altres soldats i accepteu els mateixos càstigs que els altres soldats per l'abandonament del deure. Ara mateix, els Jedi espereu gaudir d'uns privilegis especials, i els oficials de l'exèrcit regular tenen tot el dret a estar descontents per això.

-Si et sembla que els Jedi som una força indisciplinada i descontrolada, per què t'oposes al restabliment del Consell Jedi? -va preguntar en Luke.

-Perquè el Consell Jedi constituiria un grup d'elit dins del govern. Tu dius que no busques el poder ni el benefici personal, i jo estic disposat a creure't; però altres Jedi han manifestat trets menys admirables -va tornar de nou els ulls cap al Luke amb una mirada gelada, dura com la pedra foguera-. El teu pare sense anar més lluny. «Si vols lluitar contra els yuuzhan vong, aconsella als teus Jedi que s'allistin a l'exèrcit -va afegir en Rodan-. O que s'afiliïn a qualsevol altra entitat governamental adequada a les seves habilitats i els seus interessos. Naturalment, podran seguir practicant la seva religió en privat, com qualsevol altre ciutadà, però no subvencionada per l'Estat. No Skywalker -va concloure en Rodan, acomodant-se en el més profund de la seva butaca i tornant a dirigir la seva atenció al seu datapad-. Mentre no passeu a integrar-vos veritablement en aquest govern que dieu que defenseu, a integrar-vos en ell amb els mateixos drets i deures de qualsevol altre ciutadà, jo no deixaré de veure't com a qualsevol altre representant de qualsevol altre grup de pressió que exigeix ​​privilegis especials per als seus membres. I ara, Skywalker -va afegir amb veu més impersonal-, tinc molts compromisos. Crec que la nostra reunió ha acabat.

«Per què s'estarà comportant així?», Es va preguntar en Luke. I se'n va anar.

-oOOOo-

-Em deia sempre «Skywalker». -va explicar en Luke-. Perquè no tinc cap altre títol: ja no sóc general, ni sóc ambaixador. Ho deia a manera d'insult.

-Podia haver-te dit «Mestre». Com et dic jo de vegades.

La veu de la Mara Jade sonava a les seves orelles com un ronc fumejant. La Mara va envoltar amb els braços la cintura d'en Luke, des de darrere d'aquest.

-Crec que no hauria estat el mateix que quan ho dius tu -va dir en Luke, somrient.

-Com ha de ser... Skywalker.

En Luke va fer un salt, en sentir que la Mara li donava un copet al ventre. En Luke s'havia trobat amb la Mara, que l'estava esperant, quan va arribar a les seves habitacions a la gran suite d'hotel que compartien amb Han i la Leia. En Luke havia estat en calma, fins i tot reflexiu, durant la seva conversa amb Rodan; però quan va relatar-li l'essencial de l'entrevista, sentia menys motius per conservar la calma i l'objetivitat, i el disgust que no havia arribat a sentir en presència d'en Rodan començava llavors a bullir dins d'ell. La Mara, sense fer més comentaris, s'havia posat a aplicar-li, un massatge a les espatlles per alleujar-li la tensió. El copet juganer a l'estómac li havia expulsat la que li quedava. En Luke va somriure.

En Luke es va girar i va envoltar la seva dona amb els braços.

-Hem perdut Coruscant -va dir-; ens vam batre tots dies amb l'enemic; però les baralles i les disputes entre nosaltres per qüestions de precedència no acaben mai. En Rodan no ens posarà les coses fàcils. Creu que els Jedi estem exigint un privilegis injustificats, i que podem arribar a convertir-nos en una amenaça per a l'Estat -titubejà-. I el problema és que... crec que una bona part del que diu pot ser cert -va reconèixer.

-Sembla que l'entrevista ha estat depriment -va dir ella. El va atreure cap a ella, va recolzar la galta a la seva espatlla mentre li xiuxiuejava a cau d'orella amb to juganer-. Potser hagi d'animar-te jo. Vols que et torni a dir «Mestre»?

En Luke no va poder fer altre cosa que riure. Quan la Mara havia aconseguit tenir el fill dels dos, havia sortit per fi de l'ombra d'aquella malaltia terrible que li havia afectat durant tant de temps. Hi havia de passar anys sencers aplicant-se a si mateixa un control despietat per combatre la malaltia a ratlla. El naixement d'en Ben havia estat com a senyal interior que era possible tornar a sentir alegria. Sentir-se una miqueta irresponsable. Ser espontània i impulsiva. Riure, jugar, gaudir de la vida... tot i la guerra, aparentment interminable, en què estaven immersos. I com al Ben l'havien enviat a les Goles per posar-lo fora de perill, en Luke s'havia convertit en la joguina principal de la Mara.

-Vaig a donar-te el que vulguis si et ve de gust.

-Ah, em ve de gust. És clar que em ve de gust-, va dir en Luke.

-Doncs el que et vingui de gust.

-oOOOo-

Una estona més tard, en Luke es va tornar cap a la Mara i li va dir:

-I com t'ha anat el dia a tu?

-M'ha donat molta set. Necessito un got d'aigua.

En Luke la va deixar anar dels seus braços a contracor perquè pogués anar a la cuina. Mon Calamari estava saturat de refugiats procedents dels mons conquistats o amenaçats pels yuuzhan vong, i els allotjaments estaven cars en les grans ciutats flotants, sobretot per als que volien respirar només aire. La Mara es va retirar de les espatlles cobertes de pigues dels cabells de color vermell daurat i va beure llargament. Va deixar el got, es va tornar de nou cap al Luke i va deixar anar un sospir.

-Ha costat treball, però crec que Triebakk i jo vam convèncer per fi a Cal Omàs que deu ser el nostre proper Cap d'Estat.

-Felicitats als dos -va dir en Luke. Al llarg de les últimes setmanes s'havia anat acostumat a la manera en què les seves vides i les seves converses, saltaven bruscament d'allò polític a personal i viceversa.

Cal Omàs havia combatut amb l'Aliança Rebel i havia donat mostres de simpatia cap als Jedi. Des del punt de vista dels Jedi era, per descomptat, un candidat més desitjable que Fyor Rodan per al càrrec de Cap d'Estat.

-També Fyor Rodan vol el lloc -va dir en Luke-. Quan li vaig parlar de la possibilitat, va ser l'únic amb el que li vaig fer reaccionar.

-Hi ha altres dos candidats. El senador Cola Quix va anunciar aquest matí, després de marxar tu, la intenció de presentar-se.

En Luke va fer memòria.

-No he sentit parlar d'ell.

-És un twi'lek de Ryloth. Està en el Consell de Comerç. No crec que tingui moltes possibilitats, però potser ell cregui que, comença ara, pot arribar a un avantatge inabastable.

-I el quart?

-Ta'laam Ranth, del Consell de Justícia. Se sap que està buscant suport.

-Pot guanyar?

-Triebakk creu que no intenta guanyar. En Ranth està intentant fer-se amb un grup de seguidors per tal d'exercir un paper decisiu en el resultat. En l'últim moment podrà fer que el seu bloc doni suport a un altre candidat, a canvi de favors.

En Luke va sacsejar el cap.

-Almenys, queden quatre senadors que creuen que el càrrec val la pena -va dir-. Això vol dir que creuen que encara els queda un futur a la Nova República.

«O un futur de saquejar a la Nova República abans de la seva caiguda». Aquest pensament fosc va irrompre en la ment d'en Luke abans que aquest tingués temps d'impedir-ho. Va apartar acuradament de si aquest pensament i va abordar l'altre punt.

-La qüestió és, fins a quin punt hem d'intervenir en aquesta elecció?

-Com a Jedi? O com a ciutadans privats? -En Luke va somriure.

-Aquesta és una altra pregunta. -La Mara va considerar la qüestió-. Seria beneficiós per a Cal donar-se a conèixer com a candidat favorit dels Jedi?

-En fi... aquesta pregunta ja està resposta -va dir en Luke amb un sospir. La Mara es va sorprendre.

- Tan malament et sembla que està la cosa?

-Crec que algú ha de carregar amb la culpa de la caiguda de Coruscant.

-Borsk Fey'lya sembla una bona elecció per a això. Va ser Cap d'Estat i va cometre molts errors.

-Fey'lya va ser un màrtir de la batalla. Va morir com un heroi. Va ser impossible políticament atribuir-li les culpes.

La Mara va fer que sí amb el cap a poc a poc.

-De manera que creus que la responsabilitat s'atribuirà als Jedi.

-El que crec és que hem de procurar que no sigui així. La qüestió és, com? -va agafar el got d'aigua de la Mara i va beure un glop-. Si es considera que estem intervenint en la selecció del Cap d'Estat, començarem a sentir queixes per la «intromissió dels Jedi» i per l' «ànsia de poder dels Jedi» i per la «camarilla secreta Jedi». Si no ho diuen altres, ho dirà Fyor Rodan.

-Llavors, actuarem com a ciutadans particulars.

-I no farem res que Cal Omàs no vulgui que fem. El professional és ell. Sap exactament quant s'ha de pressionar, i on.

El professional és ell. La paradoxa va fer-li somriure. En Rodan li havia recomanat que seguís els consells dels professionals i ell es disposava a fer-ho. La Mara va somriure.

-Llavors... Anem a suposar que hem guanyat, i que tenim un govern disposat a treballar amb els Jedi...

-Això és molt suposar -va dir en Luke.

-Què passa llavors amb els Interns?

En Luke es va aturar a pensar-ho. Durant la batalla de Borleias, la Mara i ell, juntament amb Han i la Leia, a més d'en Wedge Antilles i alguns altres, havien format la conspiració anomenada dels Interns, grup que pretenia establir dins de la Nova República una Aliança Rebel dedicada a fer la guerra als yuuzhan vong.

-No sortirem a la llum pública com Interns en cap circumstància -va dir en Luke-. No ho direm al Cal, encara que guanyi. Els Interns són la nostra reserva, són la gent en la que sabem que podem confiar. Seguirà sent el nostre secret.

I llavors, de sobte, va pensar: «Jacen!».

El got li va caure d'entre els dits i es va fer miques a terra. La Mara el va mirar fixament.

En Luke no es va adonar. L'havia envaït una sensació extra de felicitat.

«Ara, tot canviarà», va pensar.

-És el moment decisiu.

Les paraules li van sortir dels llavis sense intenció conscient per part seva. I tot i mentre les pronunciava, va comprendre que no sabia el lloc, d'entre totes les grans estrelles de l'univers, d'on havien sorgit aquestes paraules.

Següent