Els Camins del Destí (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

-Zonama Sekot! -va exclamar la Vergere-. La Terra Verda. Més alta que l'arbre més alt són els boras, amb les seves fulles amb forma de globus i els colors de l'arc de Sant Martí i les seves branques amb punta de ferro que atreuen el llamp. Valls profundes dels quals sorgeix la boira matutina en onades com les ones d'un oceà que trenquen a la riba. Un hemisferi nord de sol i verd brillant, i un hemisferi sud ocult per un núvol perpetu que vetlla eternament els seus misteris.

»Zonama Sekot! On les llavors mòbils es fixen a hostes vivents, per la seva ànsia de rebre forma. On els dirigibles capcinegen suaument entre els cims de les muntanyes. On les lianes i les plantes enfiladisses formen terrasses sobre les quals es vessen les flors de colors com cascades vivents. Els colons ferroans viuen en una mena de simbiosi entre aquella vida generosa. Habitatges on les parets, on el sostre, fins i tot on els mobles estan vius. Valls-fàbrica on es dóna a les llavors de boras forma de naus vivents, les més veloces que volen entre les estrelles.

»Zonama Sekot! On l'aire mateix embriaga. On els raigs transformadors encenen la vida, en comptes de destruir-la. Un món cobert d'un organisme benèvol que és la seva pròpia vegetació. Un món sencer que canta un himne gran i constant a la Força amb milers de milions de veus.

»Jo estava tan embriagada amb aquell lloc que gairebé se m'havia oblidat la missió. Que difícil és concentrar-te, quan et canten a les orelles les harmonies de Zonama Sekot! Que feliç és la son quan tot un món comparteix els seus somnis amb tu!

»Però sabia que havia de mantenir-me alerta. Ja des d'abans de la meva arribada percebia que un gran terror aguaitava a les proximitats.

»El Consell Jedi s'havia assabentat de la intrusió d'un enemic estrany i m'havia enviat a mi a trobar-lo i, de passada, al fet que localitzés, si podia, el llegendari Zonama Sekot. Vaig trobar al segon abans de trobar al primer, però, per la conducta dels nadius ferroans, vaig suposar que els intrusos estaven pròxims: els ferroans estaven massa nerviosos, massa callats. Zonama Sekot estava molt carregat de secrets, a punt d'esclatar.

»Vaig dir als nadius que havia anat a comprar una nau; i era veritat, ja que el Consell Jedi volia conèixer les naus vivents que es criaven en aquell món llunyà, i estava disposat a pagar aquest coneixement. Vaig lliurar com a pagament els meus lingots d'auròdium i vaig seguir el seu ritual. Em van triar tres companys-llavors, unes criatures cobertes de punxes que es van adherir a les meves vestidures i em van entonar cançons que parlaven de la gran nau en què es convertirien quan les transformés el raig i el foc. Allò va causar sensació: ningú havia estat escollit fins llavors per tres a la vegada. La meva connexió amb la Força atreia als companys-llavors.

»Així doncs, els companys-llavors es van aferrar a mi, i jo vaig viure, en un tràngol joiós que compartia amb ells, el seu somni de conversió. Quan vaig tenir la meva nau vivent, vaig pensar sortir a navegar en ella a la recerca d'intrusos.

»I llavors es va produir el primer atac dels Forasters Remots.

-oOOOo-

»Això resultarà familiar als qui saben el que és patir que els yuuzhan vong sotmetin el seu món. S'ha vist a Belkadan, a Sernpidal, a Tynna, a Duro, a Nar Shaddaa. Al principi es produeix la invasió d'una forma de vida hostil, un vent vivent de canvi que escombra el món com una plaga que tot ho consumeix. Les espècies natives s'extingeixen a dotzenes mentre la vida invasora s'assenta. Tot d'una, regions senceres es tornen amistoses als yuuzhan vong, hostils a la pròpia vida nativa del món.

»Així va succeir a Zonama Sekot. Els Forasters Remots, els yuuzhan vong, van sembrar a l'hemisferi sud les seves pròpies formes de vida devoradores. Dos ecosistemes sencers lliurant una batalla campal. Els bells boras gegants van morir retorçant-se en la seva agonia mortal, cridant als raigs perquè cremessin els paràsits estranys que els devoraven la carn.

»Vaig sentir per mitjà de la Força que el planeta s'estremia. Des del meu habitatge, pròxim a la vall-fàbrica, vaig veure que els boras es despullaven amb horror de les fulles i de les seves branques davant la batalla que s'estava perdent a l'altre hemisferi. Els ferroans s'agitaven confusos i cada vegada més dominats pel pànic. Fins i tot els núvols reaccionaven, fugint pel cel plens de por i terror. El forjat de la meva nau es va deixar per a més endavant, ja que tot el planeta s'havia mobilitzat per fer front a l'emergència.

»Va ser llavors quan em vaig presentar com a Jedi. La reacció dels ferroans va ser estranyament ambigua; no precisament hostil, però més desconfiada del que jo havia esperat. Em vaig assabentar més tard que se'ls hi havia ensenyat una versió de la doctrina Jedi, encara que es tractava d'una versió gens ortodoxa. Eren creients en el Potentium, la doctrina que afirma que la Força només és llum, i que el mal i el Costat Fosc són una mena d'il·lusió.

»Temien que jo hagués vingut a perseguir-los per heretges. Quan vaig aconseguir fer callar els seus temors, la invasió ecològica havia arribat a abastar una bona part de l'hemisferi sud.

»Em van portar a reunir-me amb el seu líder, amb el seu magister... en aquells dies, el seu palau, situat en una muntanya, estava assetjat per la plaga mundial. Des d'allà, en simbiosi amb el planeta que era la seva llar, dirigia les defenses del seu món. I ho estava aconseguint! El món vivent de Zonama Sekot està dotat de més recursos dels que havien imaginat els yuuzhan vong. En la guerra dels ecosistemes, Zonama Sekot començava a fer retrocedir a l'enemic. Els organismes invasors comencen a morir. Va ser llavors quan els yuuzhan vong van atacar amb forces convencionals. Les fragates van bombardejar el món des de la seva òrbita; els coralites descendien a l'atmosfera per bombardejar i metrallar. Però Zonama Sekot també comptava amb recursos ocults, caces de combat i altres defenses planetàries, i els yuuzhan vong van ser repel·lits. Veuràs, no es tractava d'una invasió com les que tu coneixes, sinó una simple operació de reconeixement, un tempteig de les nostres defenses per part dels yuuzhan vong.

»Jo vaig intentar protegir al magister, però al final li vaig fallar. Un esquadró yuuzhan vong va atacar el seu palau, i van matar en aquell home valent i enginyós. La seva creença que el mal era una il·lusió no el va salvar.

»Però tot just vaig tenir ocasió de plorar la grandesa d'aquell home. La seva mort va produir un miracle! Vaig sentir que s'agitava en la Força viva una Presència poderosa, una gran ment que es desplegava i sentia el seu poder per primera vegada. Un nou ésser, en el primer moment de sorpresa de consciència de si mateix.

»Aquell ésser era Zonama Sekot! Al llarg de tres generacions, els magister, amb la seva doctrina no convencional sobre la Força, havien estat en comunió amb el món vivent que ells creien que era la seva mítica Potentium, la seva Força sempre benèvola. Sense saber-ho, havien ensenyat en aquesta harmonia que era Zonama Sekot a què es realitzés a si mateixa com a individu. El que havia estat una perfecció impersonal s'havia convertit ara en un ésser conscient de si mateix, amb tota la confusió i incertesa d'una criatura nova i fràgil que ha caigut de sobte en un univers hostil.

»Jo havia de donar temps al planeta. Em vaig oferir per negociar amb l'enemic en el seu nom, amb l'esperança de repel·lir l'atac o de retardar l'ofensiva següent. Sekot va assumir la personalitat del seu magister mort i va comunicar als yuuzhan vong el seu desig de parlamentar. Els yuuzhan vong van accedir, suposant que podrien aconseguir per mitjà de la intimidació el que no havien guanyat per mitjà de la violència.

»Els ferroans em van facilitar un transbordador amb un pilot valent, i vaig anar a parlar amb els Forasters Remots. El seu cap era el Comandant Suprem Zho Krazhmir... va morir mentre dormia fa anys, no hauràs sentit parlar d'ell.

»Imagina't l'escena. Les rescloses d'aire dilatant-se com una membrana vivent. L'aire que feia pudor d'olors orgànics. La càmera, amb les seves corbes i les seves parets resinoses mig foses. La torba de yuuzhan vong; el comandant amb el seu bastó de comandament, els seus sacerdots, el seu administrador. Amb les seves armadures, amb armes. Tots ells en un grup iracund, una multitud apinyada amb la finalitat d'intimidar. Un grup amb el qual Zho Krazhmir pretenia espantar qualsevol enviat per sotmetre'l.

»Jo no els vaig fer front sola del tot. Estaven amb mi els meus companys-llavors, els embrions del meu vaixell futur, agafats de la túnica que jo portava posada des de la cerimònia.

»Però pots imaginar què va ser el que em va impressionar de debò. Tot el que havia vist fins llavors no era res comparat amb el que vaig descobrir quan vaig cridar a la Força perquè acudís a ajudar-me; que havia portat a la Força a un lloc que era aliè a la Força mateixa.

»No podia tocar-los amb la Força. Estaven buits. Estaven pitjor que buits: eren un abisme en el qual es podia vessar eternament la Força, vessar-se fins a perdre's tota, fins que es perdés tota existència, tota vida...

»Jo havia cregut al principi que tots ells eren mestres de la Força; que havien inventat maneres d'escudar-se de mi. Però quan vaig intentar penetrar les seves defenses un cop i un altre, em vaig adonar del que eren veritablement els yuuzhan vong.

»Un sacrilegi. Tot el que sap un Jedi es basa en la creença, en el coneixement absolut i inqüestionable, que tota vida forma part de la Força; que la Força és la vida. Però aquí estaven uns éssers amb una existència mateixa que negava aquella veritat sagrada. Els vaig odiar a tots des del fons del meu cor; vaig desitjar la seva aniquilació. Va sorgir dins meu una ràbia, una ira tan completa, que vaig estar a punt d'atacar-los amb l'esperança d'esborrar-los a tots de la faç de l'univers. Mai havia estat tan a prop de deixar-me portar per la Foscor. La meva ira no era l'única que hi havia en aquella sala. El Comandant Suprem estava furiós perquè el seu atac havia fracassat i ell havia quedat en mal lloc davant el seu administrador. Els sacerdots estaven enfadats perquè jo havia arribat fins a ells volant en una màquina que ells consideraven blasfema. Els administradors estaven indignats per la pèrdua de materials escassos, que ells al seu torn haurien de justificar davant els seus superiors. Els Forasters Remots estaven a eons de distància de casa seva, i la batalla de Zonama Sekot els hi havia afectat la seva capacitat de supervivència on eren.

»Però hi havia una criatura que no estava enfadada. La mascota de la sacerdotessa Falung; era un ésser emplomallat, d'aspecte d'au, gairebé mig-intel·ligent, de potes llargues i de color ataronjat-groguenc.

»Aquell ésser era la clau, perquè jo podia tocar-lo amb la Força! Vaig poder sentir la seva ment benigna, simple com la d'un nen, massa inconscient per sentir la ira que s'agitava al seu voltant.

»I va ser el fet de descobrir en aquella criatura el que va fer minvar la meva ira. Potser fos el fet de descobrir que els Forasters Remots tenien animals de companyia el que em va fer adonar-me'n que no estaven tan allunyats de nosaltres. Em vaig adonar que en qüestió de poques hores m'havia trobat amb els dos extrems de la Força. Zonama Sekot era una encarnació vivent de la Força, de la seva harmonia i del seu potencial. D'altra banda, els Forasters Remots eren unes criatures que estaven completament fora de la Força, a les quals no podia tocar la Força. Aquests extrems es contradeien mútuament!

»Em vaig preguntar si em resultaria possible equilibrar aquestes dues forces.

»Però havia de començar per resoldre la ira dels yuuzhan vong. La seva fúria era tal, que era possible que aquells éssers rabiosos em destruïssin allà mateix, sense tenir en compte que havia anat a parlamentar.

»La mascota de la sacerdotessa va tornar a ser la clau. Utilitzant la Força per influir sobre la seva ment senzilla, la vaig animar a avançar-se. Quan l'hi vaig demanar, es va posar a cantar. Refilà. Va caure sobre mi com si fos una parent seva a la que portava molt de temps sense veure, i em va abraçar amb les seves ales de múltiples articulacions. Els yuuzhan vong se'ns van quedar mirant.

»La Mascota i jo vam ballar juntes. Vam dansar, vam saltar i vam cantar. Vaig veure que els yuuzhan vong s'havien oblidat d'estar irats. Van començar a sentir-se divertits. Alguns fins i tot oscil·laven, encara que lleument, al ritme de la nostra dansa. I llavors els vaig deixar bocabadats. Amb una empenta de la meva ment, vaig fer volar la mascota vong. Aquesta, cantant, va volar en espiral cap als yuuzhan vong i es va posar a traçar cercles al voltant del comandant. Jo, cantant, em vaig unir a ella. Les dues vam prosseguir la nostra dansa, envoltant majestuosament al Comandant Suprem Zho Krazhmir. Els yuuzhan vong ens miraven completament sorpresos. Els Forasters Remots eren capaços d'albergar ira, violència, diversió, admiració. És que eren tan diferents de nosaltres? Era una blasfèmia la seva existència mateixa? Jo havia de descobrir-ho.

»Vaig posar fi a la dansa abans que comencés a dissipar-se el seu esbalaïment. En Zho Krazhmir va sentir desconfiança. Em va exigir que li digués quin truc acabava de realitzar.

»No és cap truc -vaig respondre-. El que heu vist és el poder de Zonama Sekot.

Els vaig dir que jo no procedia de Zonama Sekot; que jo era una professora que havia vingut al planeta per aprendre les seves meravelles. Els hi vaig descriure com vaig poder aquell món, els vaig explicar que era una glòria coberta d'un sol gran organisme que constituïa una sola ment intel·ligent. Llavors, el Comandant Suprem es va emocionar. Jo no sabia en aquells dies que els yuuzhan vong veneren la vida a la seva manera. No com venera la vida un Jedi, respectant a cada individu com a component de la Força que és vida i que és més gran que la vida, sinó a la seva pròpia manera perversa, en la que el respecte a la vida es barreja amb les seves pròpies idees sobre del dolor i la mort. Els yuuzhan vong respecten la vida en abstracte, però sacrifiquen les seves pròpies vides sense pensar-s'ho. El seu culte a la vida és tan extremat com la resta de les seves creences; tan extremat, que creuen que les coses no vives (els androides, les naus estel·lars, fins i tot les màquines més senzilles) són una blasfèmia i un insult a Yun-Yuuzhan, el seu Creador.

»Al Comandant Suprem li havien encomanat la tasca de localitzar mons habitables per als habitants, cada vegada més nombrosos i més descontents, de les mónnaus yuuzhan vong, que es deterioraven ràpidament. Trobar un món vivent era una cosa que superava els seus somnis més fantàstics.

»L'administrador va fer notar llavors que els yuuzhan vong no disposaven dels recursos necessaris per llançar un altre atac. Si el Comandant Suprem atacava i patia una derrota, els yuuzhan vong quedarien sense els mitjans necessaris per tornar a les grans mónnaus que es desplaçaven entre les galàxies. Encara que conquerissin el planeta, si patien pèrdues, es quedarien aïllats en ell, sense recursos per defensar-lo.

»El Comandant Suprem va cedir a contracor. Tornaria al comboi de mónnaus i informaria del seu descobriment al Summe Senyor. Va donar l'ordre de retirada.

»Va ser llavors quan jo vaig haver de prendre la meva decisió. Havia aconseguit una pau, almenys temporal, per Zonama Sekot; però el misteri de l'origen i la naturalesa dels Forasters Remots estava encara per resoldre. Estava clar que representaven una amenaça per als Jedi, i fins i tot potser per la pròpia Força. Però tampoc semblaven absolutament incomprensibles, i les seves reaccions coincidien en molts sentits amb les dels altres éssers sensibles. Aquells éssers eren tan extraordinaris, que la seva estranyesa em marejava.

»Encara que jo ja podia tornar a Zonama Sekot donant per complerta una bona part de la meva missió, sabia que no podia deixar als yuuzhan vong sense haver donat resposta a les meves moltes preguntes. Em vaig dirigir a la sacerdotessa Falung i li vaig preguntar si podia quedar-me a la nau amb la meva «cosina», referint-me al seu animal de companyia i ella m'ho va concedir. Li vaig dir que, si ella tenia la bondat d'instruir-en la seva doctrina, jo li diria tot el que voldria saber sobre la nostra galàxia.

»La sacerdotessa va accedir, i sense consultar al Comandant Suprem. Vaig advertir que ella comptava per si mateixa amb el poder suficient per prendre decisions com aquella.

»De manera que em vaig comprometre a quedar-me amb ells. Vaig tornar breument al meu transbordador i em vaig posar en contacte amb l'esperit de Sekot, que seguia adoptant la forma del difunt magister del planeta. Vaig dir al planeta que estava fora de perill de moment, però que havia de preparar-se per patir un altre assalt més fort en el futur. I llavors (i això va ser molt dur) vaig haver d'acomiadar-me dels meus companys-llavors. Havien somiat amb mi amb la gran nau que saltaria entre les estrelles com els raigs que feien descendir dels cels dels boras; però ja no podia ser. Vaig dir als companys-llavors que havien de tornar al planeta. Els vaig dir que tornaria un Jedi a Zonama (doncs estava segura que els Jedi seguirien els meus passos en veure que jo no tornava) i que havien d'estar preparats. Les vaig deixar ben gravat un missatge que haurien de comunicar en aquest Jedi, en el qual deia que una força invasora es disposava a envair la galàxia, i que la Força era inútil per combatre aquestes criatures.

»No sé si va arribar un Jedi o no. No puc saber si es va comunicar el missatge. Vaig fer el que em va semblar millor, però és possible que fallés en això d'alguna manera.

»A continuació, vaig haver de fer la tasca més difícil de totes. Destruir el meu sabre làser, símbol extern de tot al que m'havia dedicat. Jo sabia que els yuuzhan vong no em deixarien conservar res que tingués una naturalesa tecnològica. Vaig entregar el meu intercomunicador i els altres pocs objectes de metall al pilot del transbordador que m'havia portat fins allà.

»I d'aquesta manera em vaig acomiadar de tot el que havia conegut fins llavors. Vaig tornar amb els yuuzhan vong i amb la sacerdotessa Falung, i les forces d'en Zho Krazhmir van tornar en aquest espai interestel·lar sense límits per on viatjaven els yuuzhan vong.

»Els yuuzhan vong em demanaven de tant en tant veure'm ballar amb la mascota de la sacerdotessa. La mascota i jo ballàvem i volàvem; però volàvem cada vegada menys com més ens allunyàvem de Zonama Sekot. Quan vam sortir de la galàxia vaig dir a Falung que estàvem tan lluny, que ja no podia arribar-nos el poder de Sekot; i, a partir de llavors, no vam tornar a ballar.

»No volia que els yuuzhan vong sabessin que havia estat el meu poder, i no el de Sekot, el que havia creat la dansa aèria. No volia que els yuuzhan vong es plantegessin si més no la possibilitat que jo tingués algun poder propi.

»Com a premi per haver descobert a Zonama Sekot, van concedir al comandant Summe Zho Krazhmir un nou implant de cama. No es va recuperar bé, i va morir al cap de pocs anys.

»Falung, Sacerdotessa de Yun-Harla, em va instruir en la religió dels yuuzhan vong, i més especialment en la mitologia de la pròpia Yun-Harla.

»Yun-Harla, la Mentidera, no és visible mai. El seu cos està compost de parts prestades, i va vestida amb pell prestada. Sobre la pell prestada porta vestidures que serveixen per enganyar i desviar. A la mateixa Yun-Harla no se la veu mai. Només es troben les obres del seu esperit, que actua en el món posant trampes i enganyant als incauts. Així és Yun-Harla, i així em vaig tornar jo. Em vaig revestir de robes prestades, per així dir-ho, en la identitat que havia adoptat, d'una simple professora que estava desitjosa d'aprendre el Camí Veritable. Les meves armes eren les que podia prendre prestada o prendre als meus adversaris per adaptar-les, així com la meva pròpia astúcia. Vaig aprendre a mantenir ocultes les meves capacitats amb la Força, fins i tot davant criatures telepàtiques com ara els yammosk. Meditava sobre Yun-Harla tots els dies... tots els dies, durant cinquanta anys.

»Em vaig guardar molt dins meu el meu veritable jo. No calia molta cura a mantenir la meva identitat com a familiar de la sacerdotessa Falung, en part perquè els yuuzhan vong no esperen gran cosa d'un familiar. Però vaig construir la meva pròpia llar dins de la meva ment. Allà podia considerar la qüestió dels yuuzhan vong i contemplar la Força. Vaig arribar a conèixer la llibertat veritable dins de la meva ment.

»En les meves converses amb Falung vaig intentar suggerir el principi Jedi fonamental de la unitat de tota vida, i, amb certa sorpresa per part meva, ella va estar d'acord amb mi. Em va explicar que tota vida formava part de Yun-Yuuzhan, que la creava per mitjà del seu propi sacrifici, fent trossos i llançant-se per tot l'univers per engendrar tota existència.

»Encara que els yuuzhan vong tenien una veritable veneració per la vida, no era possible separar-la de la seva obsessió pel dolor i la mort.

»Altres que no eren Falung em van interrogar, però no sobre qüestions filosòfiques; per a ells, tots nosaltres érem uns infidels amb unes creences que no tenien cap interès possible. La informació que els interessava de debò era de caràcter militar i polític.

»Em va resultar molt penós decidir què els diria. Havia de dir-los que la República no estava preparada, amb l'esperança que els yuuzhan vong llancessin un atac prematur, descuidat i amb excés de confiança? O els havia de donar a entendre que les defenses de la República eren invencibles, obligant als yuuzhan vong a fer preparatius llargs i conscienciosos, amb l'esperança que els detectessin altres Jedi que seguissin els meus passos i que haguessin estat posats sobre avís pel meu missatge?

»Al final, no em vaig atrevir a mentir-los. No sabia de quines altres fonts d'informació disposaven. Però podia fingir ignorància; els hi havia assegurat que jo no era més que una simple professora que no sabia gran cosa de les Forces de Defensa de la República.

»Jo no em trobava en situació d'influir sobre els yuuzhan vong, per bé ni per mal. Falung va morir, i jo vaig passar a ser propietat de la seva segona, Elan que no tenia una situació influent sobre la política d'ells.

»I, així, va començar la guerra; i va començar com va començar a causa de les decisions que vaig prendre jo fa cinquanta anys, a Zonama Sekot. Perquè vaig ballar per l'aire, i perquè vaig proclamar que el meu poder era el poder d'un món.

»Vaig fer malament? I, si vaig fer malament, vaig haver de passar-me cinquanta anys sumida en la tristesa i en les recriminacions, tement actuar per por a cometre un nou error?

»Vaig prendre una decisió. Vaig actuar. I, tot seguit, vaig prendre la resolució d'afrontar les conseqüències. Digues-me, jove Jedi, vaig fer malament?

Següent