Els Camins del Destí (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

A Nom Anor se li va oblidar la picor quan va entrar a la Sala de Confluència seguint en fila al seu superior, el Summe Prefecte Yoog Skell. La sala era magnífica, ampla a les quatre portes palpitants per les que entraven els membres d'alt rang de les quatre castes governants, per estrènyer-se cap al fons. La sala produïa una il·lusió òptica per mitjà de la qual tots els ulls se sentien atrets cap a un punt de fuga artificial, en el qual es trobava el seient del Summe Senyor.

Les parets eren de quitina amb vetes negres i blanques; el sostre estava sustentat per pilars d'os blanc, i els arcs del sostre estaven adornats amb corall, com d'encaix de color clar. Tot i que les superfícies de la sala eren planes, els dovin basal que li donaven la seva gravetat artificial estaven alterats lleugerament per produir la sensació d'anar costa amunt en aproximar-se al Summe Senyor; feia la impressió que estava assegut sobre un cim, i que tots els altres havien de pujar treballosament cap a ell.

El centre de totes les mirades hi era el yuuzhan vong més gran que havia vist mai Nom Anor, un gegant fins i tot entre els guerrers més enormes. En Shimrra estava assegut en silenci, en un tron ​​de color vermell de sang, fet corall Yorik de la massa central brollaven pinxos i espines, com expulsant als enemics.

En Nom Anor es va aixecar i es va quedar dempeus. No tenia categoria com per prendre seient en presència del Summe Senyor. En Nom Anor va veure que a l'altre costat de la sala estava dempeus el sacerdot Harrar, amb qui havia tingut diversos frecs seriosos. En Harrar no va donar mostres de conèixer-lo. «Bé», va pensar en Nom Anor. És millor que s'oblidi de tot allò. Va moure els peus, buscant la postura per contrarestar la gravetat que el desplaçava cap a la dreta. El moviment li va desencadenar de nou la picor, i en Nom Anor serrà les dents per suportar l'ardor d'aquella sensació. La picor se li havia estès pel ventre i sota una aixella, i sentia com si li cremés la meitat de la pell. Els dits li tremolaven amb l'impuls de gratar-se, i ell els va estirar fent un esforç. L'Avergonyit, Onimi, es va posar dempeus.

-Grans senyors tots... -va començar a dir-... amb els plans profunds hem aconseguit guanyar mons, espero que no us sembli un crim que, en aquest dia, les meves paraules rimin.

Onimi va fer una pausa, esperant una resposta mentre recorria a la multitud amb els seus ulls desapariats. Com si algú pogués objectar alguna cosa. La posició d'en Shimrra com a Summe Senyor era incontestada, i el seu poder es reflectia en el fet que hagués adoptat com familiar a un Avergonyit, en aquell ésser grotesc i estrafet que havia estat rebutjat pels Déus. Shimrra permetia al seu familiar unes llibertats extraordinàries, i tot semblava indicar que gaudia amb les entremaliadures grotesques d'aquella criatura, així com amb la incomoditat que produïen als qui les contemplaven.

Després de la pausa, l'Onimi va alçar els braços i va fer una pirueta vacil·lant, girant sobre si mateix per exhibir els parracs que duia posats.

-Permeteu-me que reciti una oda:

A la roba nova, en aquesta última moda.

Doncs llueixo jo com el meu senyor i amic

Roba feta de pell d'enemic.

La sorpresa va envair a Nom Anor quan es va adonar que els parracs de l'Onimi eren restes d'uniformes de la Nova República, presos als caiguts de Coruscant. Es van apreciar algunes exclamacions contingudes d'altres presents a la sala que també es donaven compte d'això.

Onimi va seguir amb els seus salts, apropant-se al Summe Sacerdot Jakan, que va deixar anar una bufada i es va apartar perquè no pogués contaminar-lo el contacte dels draps que giraven per l'aire. Els mateixos Avergonyits havien estat rebutjats pels Déus, condemnats a patir tot el menyspreu i odi que mereixien sens dubte.

-Prou.

Aquesta única paraula procedia d'en Shimrra, i va ser suficient perquè l'Onimi guardés silenci, amb una lluentor de por als ulls.

-Torna al teu lloc, criatura -va grunyir en Shimrra-. La nostra reunió ja serà bastant llarga com perquè hàgim de suportar els teus jocs.

El familiar del Senyor va fer una reverència per disculpar-se, i després es va arrossegar cap al tron ​​i es va deixar caure com un sac d'ossos als peus del seu senyor. En Shimrra va girar el cap.

Després, va tornar el seu cos immens cap a Tsavong Lah.

-Vull debatre la marxa de la guerra. Què has de dir, Mestre Bèl·lic?

En Tsavong Lah va tancar un puny que va fer caure amb força sobre el braç de la seva butaca.

-Només he de dir una paraula, i aquesta paraula és: victòria!

Els membres de la seva delegació van deixar anar grunyits d'assentiment.

-La capital enemiga és la nostra -va prosseguir el Mestre bèl·lic-, i tu has pres possessió oficial d'ella! A la captura de Yuuzhan'tar li va seguir la nostra victòria de Borleias! La flota del Comandant Suprem Nas Choka triomfa a l'espai dels hutt. A excepció del desventurat Komm Karsh, les nostres forces han aconseguit victòries a tot arreu.

L'Onimi, als peus del Summe Senyor, va deixar anar una rialleta que va ressonar de manera estranya en els amplis espais de la sala. El Mestre Bèl·lic va ensenyar les dents. En Shimrra va reprendre l'Onimi pel seu desvergonyiment amb un soroll sord, i va clavar després la vista en Tsavong Lah.

-Potser els versos que engipona l'Onimi siguin abominables -va dir-, però no li falta raó. El teu intent de capturar la Jaina Solo a Hapes va ser un fracàs absolut.

A Tsavong Lah no li quedava més opció que reconèixer la seva derrota, i va baixar el cap.

-Ho confesso.

-I les baixes que ens va costar la conquesta de Yuuzhan'tar van ser enormes. Les dues primeres onades van quedar arrasades, i la tercera, encara que va sortir victoriosa, va ser delmada. Després d'allò, la de Borleias va ser una victòria molt costosa; al meu parer, va costar més del que valia el planeta. Va morir el teu propi pare. A més, la derrota d'en Komm Karsh va ser costosa tant en vides com en material. Jo no sóc tan poc sever com el meu predecessor.

Els ulls d'en Tsavong Lah es van omplir d'una lluentor fanàtica.

-Entregaríem aquestes vides de nou, i moltes més! -va dir-. La vida val menys que res! Què és la vida d'un guerrer, comparada amb la glòria dels yuuzhan vong?

La resposta d'en Shimrra va ser contundent.

-No discuteixo la glòria dels teus guerrers, ni que estiguin disposats a morir! No és això el que es debat.

-Prego al Summe Senyor em perdoni -va dir en Tsavong Lah-. No entenc...

-No em prenguis per ximple! -va exclamar en Shimrra. Va apuntar a Tsavong Lah amb un dit-. Tu has guanyat les teves victòries a costa de muntanyes dels nostres propis morts! Com penses substituir totes aquestes baixes?

En Nom Amor gaudia veient a Shimrra demanar comptes dels seus fracassos al Mestre Bèl·lic. En Tsavong Lah i ell havien xocat amb força freqüència, i l'animava veure com baixaven els fums al guerrer davant els seus rivals.

-Senyor meu... jo... -el Mestre Bèl·lic no sabia què dir-. He arribat a tots els nostres objectius principals... t'he donat la capital...

-Podem conrear més naus de guerra; però als guerrers cal criar-los -va dir en Shimrra-. Haurà de passar una generació, o més, fins que les nostres formacions recuperin tots els seus efectius; i ara tenim molts mons que defensar.

-Et donaré més victòries! -va exclamar en Tsavong Lah-. Els infidels estan derrotats! Si remato les nostres victòries, s'enfonsaran!

Una nova rialleta de l'Onimi va interrompre al Mestre Bèl·lic.

-El Mestre Bèl·lic no escolta! Necessita orelles noves... o, potser, l'òrgan que està entre orella i orella.

En Tsavong Lah va dirigir una mirada assassina a l'Onimi i se li va escapar una bufada de fúria.

-Silenci.

Era novament Shimrra qui havia pronunciat aquella paraula. Tot i que el Summe Senyor havia parlat en veu baixa, l'acústica admirable de la sala hi havia fet ressonar en l'aire la paraula. Es va produir una pausa durant la qual es va apreciar clarament que a Tsavong Lah li faltaven les paraules mentre feia una nova reverència davant del seu superior. El Summe Senyor va tornar a prendre la paraula.

-Demanes seguir a l'enemic. He llegit els nostres informes d'efectius. No tenim forces suficients per mantenir l'ofensiva, conservant al mateix temps el que ja hem conquerit.

-Senyor meu -va dir en Tsavong Lah, sense aixecar el cap-. Dit sigui amb tot el respecte... perseguim a un enemic enfonsat. No podem esperar més que una gloriosa matança que augmentarà la gran glòria del teu nom.

Shimrra va respondre amb veu gelada.

-L'enemic que va escombrar a Komm Karsh no estava enfonsat, ni molt menys. I puc recordar al Mestre Bèl·lic que la flota d'en Komm Karsh era la nostra única reserva estratègica? A partir d'aquest punt, si desplacem a un sol guerrer per reforçar un punt, debilitarem un altre.

En Tsavong Lah no va tenir resposta. Va mantenir els ulls clavats a terra.

-Les nostres forces suspendran les operacions ofensives de moment -va dir en Shimrra-. Podrem reprendre l'ofensiva quan hàgim fet una reorganització que porti a més guerrers al camp de batalla.

-Com vulgui el Gran -va dir en Tsavong Lah, amb un fil de veu a penes perceptible.

-Ho desitjo -la mirada ardent d'en Shimrra es va apartar del Mestre Bèl·lic i va recórrer la sala-. Molts dels nostres guerrers estan entretinguts en tasques de guarnició i pacificació, lluny del front. Vull alliberar-los per al combat contra els infidels. Va buscar amb la vista a la delegació dels cuidadors, que fins llavors havia guardat silenci.

-Us exigeixo que creeu a més guerrers -va dir, Ch'Gang Hool, mestre del clan de cuidadors del Domini Hool, es va afanyar a respondre.

-El Summe Senyor es refereix als implants de corall?

-Sí. Es posarà als captius implants que els permetin rebre les ordres d'un yammosk. Després, se'ls posarà sota el comandament dels guerrers. Així, tindràs unes forces més nombroses per llançar-les contra els infidels -va afegir en Shimrra, dirigint-se de nou a Tsavong Lah.

-Ho agraeixo, Escollit pels Déus.

En Nom Anor no va poder menys d'observar que l'agraïment no semblava ser el sentiment dominant en l'ànim del Mestre Bèl·lic.

-Aquestes mesures hauran de servir per corregir el problema a curt termini, si no es malbarata als guerrers -va dir en Shimrra amb mordacitat-. Per refer les nostres pèrdues a llarg termini, ordeno el següent:

»S'ordenarà a tots els guerrers que es reprodueixin als setze anys d'edat, si no ho han fet ja. Si un guerrer o guerrera no troba company o companya, el seu comandant li lliurarà a una parella adequada d'entre els guerrers o guerreres disponibles. Més endavant, s'organitzaran premis i incentius per als que produeixin fills-. En Tsavong Lah va fer una nova reverència.

-Es farà com vol, Summe.

-Res es farà com a desitjo mentre seguim perdent batalles -li va recordar en Shimrra-. Els enemics han desenvolupat tàctiques noves que els permeten assolir victòries. Ordeno un informe complet.

En Tsavong Lah va aixecar el cap per fi.

-Els infidels han descobert la manera d'emprar una... màquina, per anul·lar el senyal que envien els yammosk a les nostres unitats. Així, les nostres unitats es veuen obligades a actuar pel seu compte, sense orientació estratègica.

-I el remei? -va preguntar en Shimrra immediatament.

El Mestre Bèl·lic va titubejar.

-No ho hem desenvolupat de moment, Summe. Estem... hem debatut el problema -va titubejar de nou-. El fet és, Summe, que aquesta circumstància no té precedents en la nostra història, i...

-Esteu desconcertats -va dir en Shimrra.

El Mestre Bèl·lic va fer una nova reverència. En Nom Anor va sentir una onada de plaer malsà.

-Ho reconec -va dir en Tsavong Lah-. Ho pagaré amb la vida.

En Shimrra es va dirigir de nou als cuidadors.

-Té algun suggeriment la casta dels cuidadors?

En aquesta ocasió, Ch'Gang Hool no va respondre amb tanta rapidesa com abans.

-Podríem intentar crear yammosk que poguessin funcionar malgrat la influència d'aquestes màquines malignes. Però seria més útil que entenguéssim millor les dimensions tècniques del problema. S'ha capturat alguna d'aquestes... -dubtava a pronunciar tan sols la lletja paraula- d'aquestes màquines?

-No -va dir en Tsavong Lah-. Nosaltres no capturem màquines, les destruïm.

-I tenen un altre tipus nou de màquines, no és així? -va preguntar el Summe Senyor-. No tenen una que fa que les nostres naus disparin unes contra altres?

-Han provocat moltes desventures -va dir en Tsavong Lah.

-Els infidels han desenvolupat màquines que s'adhereixen a les nostres naus, com els grutchins a un adversari, i transmeten un senyal que les identifica com a enemigues. Les nostres naus lleials, en percebre la presència d'un enemic, obren foc. L'enemic ens insulta posant en aquestes màquines el símbol de Yun-Harla, la Mentidera -va afegir amb gest inexpressiu.

-No ens insulten a nosaltres, sinó als Déus! -va cridar el Summe Sacerdot Jakan-. Blasfems! Infidels! Capturem als responsables, i la seva agonia serà eterna!

-Ara no, Summe Sacerdot -va dir el Summe Senyor, imposant silenci amb un gest. En Jakan va callar. Shimrra es va inclinar cap a Tsavong Lah-. Aquests dispositius enganyosos són capaços de travessar les defenses de les nostres naus?

-No més que qualsevol altre projectil. Però els infidels també han aplicat en això la traïció i la sorpresa. S'han apoderat d'una fragata nostra. Aquest navili fingeix ser amic, fins que llança contra nosaltres projectils que fan que les nostres naus es tornin unes contra altres. La fragata capturada fuig després, aprofitant la confusió.

En Shimrra va guardar silenci durant un llarg moment. Després, va preguntar:

-Quantes vegades us han enganyat amb aquest truc?

-Un cop, Summe. A Hapes, la primera vegada que es va emprar aquesta tàctica. I Komm Karsh va caure fatalment en l'engany a Obroa-Skai, però era la primera vegada que es trobava ell amb aquesta tàctica.

-La solució sembla elemental. Desenvolupareu senyals de reconeixement per a les fragates amigues. Si una fragata no fa el senyal adequat, s'ordenarà a tots els elements de la flota que la considerin enemiga.

-Ja he començat a implantar aquesta reforma -va dir el Mestre Bèl·lic.

-Que sigui la teva màxima prioritat -va dir en Shimrra-. Hem de recuperar la superioritat de les nostres forces.

-Es farà així, Summe.

En Shimrra es va girar cap a Yoog Skell.

-Que el Summe Prefecte ens informi de la disposició, les forces i les intencions dels infidels.

En Yoog Skell va fer una reverència al Summe Senyor i va presentar un resum de les últimes informacions aconseguides de fonts dins de la Nova República. Per desgràcia, el resum no era tan complet com ho hauria estat en altres temps: alguns dels agents yuuzhan vong més valuosos que treballaven entre l'enemic havien mort o havien estat neutralitzats. Es trobava a faltar, sobretot, a la difunta senadora Viqi Shesh.

En Yoog Skell va comunicar que el govern enemic s'havia traslladat a Mon Calamari, en la Vora Exterior, encara que no estava clar si romandria allà. El govern no havia triat encara a un nou cap, tot i que un humà anomenat Fyor Rodan era possible candidat. També hi havia un quarren anomenat Pwoe que s'havia declarat a si mateix Cap d'Estat poc després de la caiguda de Coruscant, però semblava que cada vegada hi havia menys disposats a seguir les seves ordres a la Nova República.

Pel que semblava, l'exèrcit de la Nova República estava en una situació de desordre després de la caiguda de la seva capital. No havien emprès operacions coordinades des de la de Borleias, i no donaven senyals d'emprendre-les.

S'havien presentat davant els yuuzhan vong delegats de diversos mons que oferien la seva rendició o la seva neutralitat. En les circumstàncies actuals, resultava difícil determinar si les seves credencials eren autèntiques o falses, pel que en molts casos no quedava clar si eren enviats oficials o no.

Els caps de la Brigada de la Pau, infidels que col·laboraven amb els yuuzhan vong, havien establert la seva capital a Ylèsia. Tenien un principi de flota pròpia, encara que els seus equips procedien de diverses fonts i no tenien cap uniformitat. Quadres de comandament yuuzhan vong feien tot el possible per instruir-los.

Mentre en Yoog Skell presentava el seu informe, Nom Anor feia tot el que podia per mantenir la calma i la rigidesa. La picor li havia convertit la pell en foc. Va aplicar desesperadament tota la seva força de voluntat per mantenir-se quiet. Dempeus i en silenci darrere del seu cap, va observar que en Yoog Skell es gratava dissimuladament la cama amb la mà que tenia oculta pel seu escriptori. De manera que també Yoog Skell tenia picors, i la tensió d'haver de presentar el seu informe li havia fet caure en la debilitat de gratar-se. En Nom Anor desitjava atrevir-se a caure en aquesta mateixa debilitat. Quan Yoog Skell va haver acabat de presentar el seu informe, hi va haver un moment de silenci abans que en Shimrra respongués.

-Aquest «Fyor Rodan» -va dir-. Aquest «Cal Omàs». Se sap si estaran a favor de la submissió, o de la guerra?

-Summe, sobre aquesta qüestió cediré la paraula al meu col·lega subaltern Nom Anor -va dir en Yoog Skell-. És especialista en la matèria dels infidels, ja que ha viscut entre ells durant molts anys.

La mirada feréstega i irisada d'en Shimrra es va aixecar cap a Nom Anor, i aquest va tornar a sentir el calfred de la por. Podia sentir la presència d'en Shimrra, el poder que posseïa, atorgat pels Déus, i que en Nom Anor sentia com una gran càrrega sobre el seu ànim. Almenys, se li havia oblidat la picor per complet.

-Summe -va començar a dir, alegrant-se de no haver tartamudejat-, segons l'anàlisi que ens va proporcionar la nostra agent Viqi Shesh, Fyor Rodan era seguidor d'en Borsk Fey'lya, encara que de vegades donava mostres d'independència. La seva única postura constant era la que mantenia sobre la qüestió dels Jedi, als quals es va oposar sempre. Que nosaltres sapiguem, no ha manifestat cap opinió sobre la qüestió de la pau o de la guerra. Tampoc l'ha manifestat Cal Omàs, encara que aquest ha donat suport sempre als Jedi. Quant aquesta paraula va haver sortit dels llavis d'en Nom Anor, aquest es va penedir d'haver parlat dels Jedi, el que podia recordar al Summe els massa errors que havia comès ell sobre el terreny. Però, per alleugeriment de l'administrador, en Shimrra va abordar una altra qüestió.

-Aquest Fey'lya va castigar a Rodan i a Omàs per la seva independència?

-No, que jo sàpiga, Summe.

-Fey'lya era una criatura feble -va reflexionar en Shimrra-. Amb prou feines es mereixia la mort honrosa que li vam donar.

-Summe -va dir en Nom Anor-, els ciutadans de la Nova República no entenen com cal les jerarquies ni els deures envers els superiors. Creuen que es pot permetre un cert grau d'independència mental. L'actitud d'en Borsk Fey'lya no era rara entre els seus líders.

En Shimrra va assimilar aquesta dada i va assentir amb el cap.

-Llavors, una de les nostres grans missions consistirà a ensenyar en aquestes criatures que significa de veritat la submissió.

En Nom Anor va fer una reverència.

-Sens dubte, Summe.

-Vull que matin en aquest Cal Omàs. Fes que els teus agents l'assassinin.

En Nom Anor va titubejar.

-Tinc a pocs agents a Mon Calamari -va dir-. Nosaltres...

Els ulls d'en Shimrra va emetre uns centelleigs amenaçadors. En Nom Anor va creuar els braços en gest d'obediència.

-Es farà com vols, Summe.

El Summe Senyor va formular la seva pregunta següent en un to tan suau, que va prendre a Nom Anor per sorpresa.

-Ensenyarem a la Nova República la glòria dels Déus. I què ensenyarem als Jeedai? I, el que és més important, què ens han ensenyat ells a nosaltres?

Quan Nom Anor va sentir nomenar els Jedi, la por li va gelar la llengua; però, després d'una breu lluita interior, va aconseguir arrencar una resposta satisfactòria a la seva ment mig paralitzada.

-Els hi ensenyarem a augmentar la glòria dels yuuzhan vong amb el seu extermini! I el que ens han ensenyat és que la seva traïció no té límits, i l'han de pagar amb sang i amb la mort.

Va sentir un grunyit d'assentiment per part dels guerrers, i també d'alguns membres de la delegació dels Administradors.

Però en Shimrra va guardar silenci. En Nom Anor sentia els ulls del Summe Senyor clavats sobre ell, i va tornar a sentir la presència de la ment d'en Shimrra que pressionava sobre la seva. Era com si els seus pensaments mateixos s'haguessin tornat transparents, com si estiguessin completament exposats a la ment interrogadora del Summe Senyor. Un calfred de por va tornar a pujar per la columna vertebral d'en Nom Anor.

-I qui va tenir la culpa del fracàs en el Pou del Cervell Planetari? -va preguntar en Shimrra, amb un to tranquil de veu que la feia encara més temible. En Nom Anor es va esforçar per sortir a la superfície entre aquell corrent de pànic cec que l'inundava.

-Senyor -va dir-, encara que jo no manco de culpa, et prego que recordis que vaig actuar sota l'autoritat del Mestre Bèl·lic Tsavong Lah.

El Mestre Bèl·lic es va quedar ferms com estava, sense dignar-se a respondre.

En Nom Anor es debatia contra el terror, adonant-se que els altres estaven absolutament disposats a sacrificar-lo.

-Tots infravalorem la traïció dels Jedi, Summe -va dir-. Ens va enganyar la criatura Vergere, a mi ni més ni menys que a altres.

En Shimrra va tornar a clavar en ell la seva mirada sorruda.

-Hi va haver milers de testimonis d'aquest desastre -va dir-. Se'ls hi va dir que un dels Jeedai s'havia convertit al Camí Veritable, per mitjà de l'Abraçada de Dolor, i que estava disposat a sacrificar un dels seus en el Pou i a oferir la seva mort als Déus. I en comptes d'això, què van veure? Que se'ls hi tancaven als nassos les grans portes i el nostre Jeedai ensinistrat s'escapava, mentre la suposada víctima del sacrifici tenia a ratlla a tot un exèrcit amb l'arma Jeedai especial que se suposava que li havien tret.

-El Cervell Planetari va córrer perill! -va exclamar Ch'gang Hool-. El Jeedai va poder haver destruït el nostre últim dhuryam, com va destruir tots els altres!

-Aquesta catàstrofe ha conduït a l'heretgia! -va dir el sacerdot Jakan-. Va fer dubtar a milers de la saviesa dels seus superiors i de la realitat dels Déus!

En Shimrra va tornar a posar els ulls en Nom Anor.

-Heretgies. Dubtes. Perill per al dhuryam, del qual depenen tots els plans per al nostre nou món. Una demostració de l'heroisme dels Jeedai, que van combatre en la nostra pròpia capital davant milers d'espectadors. I tu, Executor, vols fer-nos creure que tot això va ser obra d'una petita au, d'aquesta tal Vergere?

A Nom Anor va començar a enfosquir-se-li la vista. Se sentia com si una mà despietada de vellut li estigués prement l'ànima. Va prendre aire i va intentar dir alguna cosa per defensar-se.

-Summe, cap de nosaltres confiava en ella del tot -va dir-. Totes les seves reunions amb el Jedi captiu van estar vigilades. No es van dir res de caràcter sediciós. Les explicacions que va donar ella de la seva conducta eren plausibles. Va demostrar la seva lleialtat més d'una vegada... va fer caure presoner a Jacen Solo en tres ocasions diferents. Quan es va torturar al Jedi, es van observar les respostes físiques d'aquest, que van indicar que estava aprenent veritablement l'Abraçada de Dolor: estava acceptant el dolor com si fos un yuuzhan vong! Quan va anunciar la seva disposició a proclamar la Doctrina Veritable i a sacrificar l'altre Jedi que havia capturat ell mateix, ningú va dubtar d'ell.

-I la importància del sacrifici dels bessons? -va preguntar en Shimrra-. La idea que no havia de matar-se immediatament en aquest Jacen Solo, sinó tenir-lo captiu fins que se li pogués sacrificar al costat de la seva germana? De qui va ser aquesta idea?

-De la Vergere -va dir en Nom Anor. Va sentir que la presència del Summe Senyor començava a oprimir-li la ment de nou, anul·lant-li els pensaments. No podia veure més que els ulls despietats i brillants d'en Shimrra. És com l'Abraçada de Dolor, va pensar, un turment mental a mans d'un yammosk. Entre la pressió horrible, es va aferrar a una sola paraula.

-Vergere! -va exclamar-. Vergere! Tot va ser culpa de la Vergere!

-Summe -va dir una altra veu. Entre la boira de l'opressió i del terror, en Nom Anor va reconèixer al sacerdot Harrar. Un altre traïdor, va pensar, un altre que ha vingut a aixafar-me amb el pes d'alguna culpa.

-Jo hi era present, Summe -va dir en Harrar-. La idea del sacrifici dels bessons va ser en part meva, en part d'en Khalee Lah, en part de la Vergere. Reconec que em vaig deixar enganyar. La veritat és que la Vergere ens va enganyar a tots perquè no semblava que cap dels seus actes es pogués interpretar com una traïció. Per què va conduir a Jacen Solo a la captivitat, no una vegada sinó tres? Va tenir múltiples oportunitats d'ajudar-lo a escapar, però no ho va fer. Per què va participar en el seu turment? Per què el va manipular, o va semblar manipular-ho, al nostre favor?

»He arribat a la conclusió que, si bé la Vergere no és lleial cap a nosaltres, tampoc ho és cap als infidels -va acabar dient en Harrar.

En Nom Anor sanglotà prenent alè en alleujar-se la pressió mental. Va veure borrosament amb el seu únic ull a Harrar, que estava dret a la delegació del Summe Sacerdot Jakan. No semblava que al Summe Sacerdot li hagués agradat la confessió del seu subordinat; fins al moment, el col·legi sacerdotal no havia carregat amb cap culpa de la catàstrofe, i ara era probable que en Harrar hagués aconseguit que a la seva casta li dediquessin una atenció poc desitjable.

La sang d'en Nom Anor bullia de gratitud cap a Harrar. El sacerdot l'havia salvat.

El Mestre Bèl·lic, per la seva banda, mirava a Nom Anor com si es disposés a estrangular-lo.

Mentre en Nom Anor s'esforçava per recuperar la presència d'ànim, en Shimrra interrogava a Harrar i al Mestre Bèl·lic. A la fi, el Summe Senyor es va recolzar en el seu tron, perdent-se entre les pues del seu interior.

-És interessant -va dir-. Aquesta Vergere ha viscut cinquanta anys entre nosaltres, sense que cap de nosaltres conegués la seva naturalesa veritable. Va passar cinquanta anys estudiant-nos i aprenent les nostres costums, i així va poder planejar la seva traïció.

En Shimrra es va inclinar cap endavant i es va girar cap a Jakan.

-Sacerdot! -va dir-. Per ventura aquesta criatura no és la veritable encarnació de Yun-Harla, la Mentidera?

Al sacerdot li va tremolar la mandíbula d'indignació, però quan va prendre la paraula va parlar amb veu ferma.

-Mai! -va dir-. Digues, més aviat, que la Vergere és la personificació del mal!

-És una Jeedai? -va preguntar algú.

-No pot ser-ho -va dir en Harrar-. Els jeedai obtenen les seves habilitats a partir d'una cosa anomenada «la Força», el seu ús es pot detectar per mitjà d'un yammosk. Si la Vergere fora Jeedai, l'hauríem desemmascarat.

En Shimrra va parlar amb un matís reflexiu en la seva veu profunda.

-Jeedai o no, m'intriga. Per ventura no és una obra d'art, en certa manera, un engany mantingut durant tant de temps? -Va abaixar la vista cap a l'Onimi, la seva criatura-. No és digna d'admiració per haver enganyat a tants, durant tant de temps? -va preguntar, i va donar un cop de peu a l'Onimi.

Aquest, sobresaltat, va aixecar el cap i es va posar a cantussejar:

Del Pou Planetari, i desapareguda,

aquesta mentidera Vergere,

la traïdora desagraïda.

I, després de fer una mirada d'adulació al seu senyor, Onimi va afegir amb malícia:

Però hi ha una mascota que és molt més lleial;

jo seré el teu amic

 i compartiré el teu tron ​​reial.

En sentir això, en Shimrra es va petar de riure i el va empènyer amb el peu, fent-lo caure un graó més avall.

-Pots compartir el meu tron ​​des d'allà, Onimi! -li va dir.

L'Onimi, cobrint-se els ulls amb una mà a manera de visera, va contemplar les delegacions reunides.

-Des d'aquí, encara veig millor les coses que cap d'aquests, Summe -va comentar, oblidant-se, afortunadament, de parlar en vers.

-Això no seria difícil -va dir en Shimrra, gairebé fent un a part. En la gran sala van sonar rialles incòmodes. En Nom Anor, encara marejat després de l'interrogatori que havia patit, va percebre l'angoixa i la por que s'amagaven darrere de les rialles. Escolliria el Summe Senyor a un altre d'ells per humiliar?

En Shimrra es va tornar cap a l'assemblea.

-La lliçó de tot això és senzilla -va dir-. Que tots segueixin el meu exemple i no consentin que una mascota ocupi un càrrec de confiança.

Els delegats van proferir a cor expressions d'assentiment. No obstant això, en Nom Anor no va poder menys de pensar que l'Onimi gaudia de tal confiança que se li permetia, si més no, assistir a reunions en què es debatien qüestions importants. Si l'Onimi fos un espia, passaria molta informació útil als seus amos secrets. Però, si l'Onimi fos un espia, no ho descobriria en Shimrra amb la seva poderosa presència que li permetia veure l'interior de les ànimes? Però, llavors, no hauria descobert també la Vergere?

-Summe Sacerdot -va dir en Shimrra, tornant el cap cap a Jakan-. Et demano disculpes per haver retardat aquest debat fonamental fins ara. Volia que tots li poguéssim prestar la nostra plena atenció. Et prego que informis a tots sobre aquesta qüestió de l'heretgia.

En Jakan es va posar dempeus per fer millor la seva presentació, cosa que ve fer que la túnica de cerimònia li arribés gairebé a terra. Hi havia estat la seva filla, la sacerdotessa Elan, qui havia adoptat com a mascota a la traïdora Vergere. Més tard, Elan havia mort en una missió destinada a matar els Jedi. La pèrdua de la seva filla havia endurit a Jakan en la seva ortodòxia religiosa, així com en la seva determinació de fer complir la voluntat dels Déus.

-També jo he de parlar d'infiltracions -va dir. Va fer una pausa significativa, tornant el cap a esquerra i dreta per contemplar successivament a cadascuna de les delegacions. Quan la seva mirada es va creuar amb la d'en Nom Anor, aquest va sentir una esgarrifança de por. Es disposava el sacerdot a acusar algun dels presents?

-No es tracta d'espies perillosos -va seguir dient en Jakan per fi-, sinó d'idees perilloses. Els sacerdots, tot des de punts tan llunyans com Dubrillion, comuniquen que han sabut de reunions no autoritzades, clandestines, entre les classes inferiors; d'unes reunions que pretenen ser cerimònies religioses. Unes reunions en habitatges privats o en llocs deshabitats. Unes reunions en què es nega el nostre Camí Veritable i en les que es difonen al poble conceptes traïdors i herètics.

El sacerdot va tornar a fer una pausa solemne com per recalcar la gravetat de les seves paraules. En Shimrra va interrompre el silenci parlant al seu torn.

-Les heretgies no són cosa nova. Per què té aquesta tan gran importància? Quina classe de persones prenen part en aquestes cerimònies?

-Avergonyits -va dir en Jakan amb un murmuri intens, com si la paraula mateixa fos una obscenitat-. Avergonyits i Obrers. Precisament les castes que necessiten major orientació en qüestions de fe. A vegades... -tornant abaixar la veu fins a un murmuri dramàtic- es troba a Obrers i a Avergonyits, junts, en les cerimònies herètiques.

L'únic ull d'en Nom Anor va ser atret irresistiblement cap a Onimi, membre de la casta dels Avergonyits, condemnat pels Déus pel fracàs dels seus implants. Pel que semblava, Onimi va preferir guardar silenci per una vegada, encara que el seu cos desmanegat estava mig reclinat en postura insolent. Tornava a contraure el llavi superior per mostrar un únic ullal groc.

-I quin és el caràcter d'aquestes cerimònies herètiques? -va preguntar en Shimrra.

-Veneren als Jeedai -va dir en Jakan; i aquesta vegada es va produir un murmuri de sorpresa i indignació entre la multitud-. El poder dels Jeedai ha posat en dubte que els Déus afavoreixin els yuuzhan vong. Creuen que Yun-Harla i Yun-Yammka estan de part dels bessons Jaina i Jacen Solo. I alguns dels heretges, aquí a Yuuzhan'tar, han començat a venerar en les últimes setmanes a un ésser al que anomenen el Ganner. Ganner, com recordareu, era el nom del Jeedai que va donar la seva vida en la batalla del Pou Planetari.

En Shimrra es va fregar la barbeta en gest reflexiu.

-D'on treuen aquestes heretgies les classes inferiors?

-L'origen d'aquesta contaminació es troba, probablement, en esclaus de la Nova República que treballen al costat dels Obrers i els Avergonyits -va explicar en Jakan-. Esclaus que admiraven als Jeedai i la seva filosofia.

En Jakan va tancar el puny i el va sacsejar.

-Els heretges no estan organitzats de moment, no tenen veritables líders, i la seva doctrina és un garbuix d'idees contradictòries. Detenim-los ja, arranquem-los d'arrel, abans que es converteixin en una força que ens debiliti des de dins!

El sacerdot va oferir de nou un moment de silenci dramàtic, i després de tornar-se cap a Shimrra i va fer una reverència.

-Aquest és el meu informe, Summe.

En Nom Anor va sentir que el seu superior, Yoog Skell, deixava anar un sospir, però no va ser capaç de determinar què significava dit sospir. La picor era un foc que turmentava la carn d'en Nom Anor.

-Tens alguna recomanació concreta a fer sobre aquesta crisi? -va preguntar el Summe Senyor-. Això de matar els heretges és una solució definitiva, però farien falta més detalls.

En Jakan va fer una nova reverència.

-Summe, les meves recomanacions exigirien una separació absoluta entre els esclaus i la nostra pròpia gent per evitar la difusió d'idees inadequades. Sacrifici públic dels heretges. Recompenses per als que renunciïn als seus camins falsos i denunciïn als seus sequaços.

En Yoog Skell va tornar a deixar anar un altre sospir, més sonor i més cansat que l'anterior.

-Summe -va dir-, encara que jo no sóc partidari de les heretgies ni de bon tros, he de suplicar que s'apliquin mètodes menys dràstics. Estem immersos en una guerra que pot prosseguir durant diversos klekket, o fins i tot més temps. És indispensable el treball combinat dels Obrers, dels Avergonyits i dels esclaus per portar endavant els nostres objectius. Hem de fer créixer els nostres assentaments, hem de conrear collites en ecosistemes mig destrossats, hem de fer madurar i collir naus, armes i altres articles fonamentals, i hem de transformar el propi Yuuzhan'tar, d'un paisatge artificial, enverinat per les màquines, en el nostre paradís ancestral perfecte.

En Jakan es va inclinar cap a Yoog Skell.

-Malament podrà ser perfecte el nostre paradís si conté heretgies -va dir.

-Reconec la veritat del que diu el Summe Sacerdot -va dir en Yoog Skell-. Però una investigació de tots els nostres Obrers produiria trastorns. Seria impossible separar els Obrers dels esclaus en aquest punt: tots ells realitzen tasques vitals. I oferir-los premis perquè es denunciïn els uns als altres... quins trastorns produiria! Figurem-nos la situació, si els Obrers comencen a acusar els capatassos amb l'esperança de fer-los caure! Figurem-nos quantes acusacions falses hauríem de distingir de les veritables!

-Aquesta tasca recauria en els sacerdots -va dir en Jakan-. La teva gent no hauria d'ocupar-se d'això.

-Però i si els Obrers acusen els guerrers ?, o als cuidadors? O, fins i tot, als lleials sacerdots?

En Nom Anor va comprendre que Yoog Skell estava fent veure als cuidadors i als guerrers que el pla d'en Jakan no només posava en perill els Obrers, que a ningú importaven, sinó també a ells mateixos.

-A més, a qui importa el que creguin els Avergonyits? -va seguir dient en Yoog Skell-. En qualsevol cas, els Déus els odien. I qui té la culpa que els Obrers caiguin en l'heretgia? No han complert malament el seu deure els sacerdots?

En Jakan, ple de dignitat ofesa, es disposava a deixar anar una rèplica furiosa, però en Shimrra va aixecar una mà imposant silenci. Tots els ulls es van tornar respectuosament cap a ell, excepte l'ull d'en Nom Anor, que estava cec per a tot excepte per a una flamarada sobtada de la picor que el turmentava.

La picor se li anava estenent. Ja li cremava l'esquena, on no podria rascar-se encara que volgués!

-Els Déus m'han posat en aquest tron ​​com a instrument seu -va dir en Shimrra-, i coincideixo amb el Summe Sacerdot en què l'heretgia no es pot tolerar.

La cara d'en Jakan es va inflar de satisfacció, que li va desaparèixer quan va sentir el que va dir a continuació el Summe Senyor.

-Però el que diu el Summe Prefecte és vàlid. Quan estem en guerra, és una bogeria sembrar el desordre entre les nostres pròpies forces. No vull trastorns entre els Obrers a hores d'ara, tenint en compte, sobretot, que els obrers són incultes i poden haver adoptat aquestes creences sense ser conscients de la seva perillositat. Per tant...

Es va tornar cap al Summe Sacerdot.

-Sacerdot Jakan, ordeno que els sacerdots informin al poble dels perills d'aquesta heretgia. Digueu-los de part meva, de part del seu Summe Senyor, que els Jeedai no són emanacions dels Déus. Digueu-los que aquestes creences són falses i estan prohibides. Els Obrers que guardin l'obediència als seus superiors sabran evitar les contaminacions d'aquesta espècie en el futur.

-I si persisteixen en el seu error? -va dir el sacerdot, fent una reverència.

-Pots matar els heretges que et trobis, amb tota la publicitat que vulguis -va dir en Shimrra-. Però no vull investigacions a gran escala de les masses d'Obrers, ni recompenses a les acusacions. Quan haguem guanyat la guerra -va afegir, fent un gest del cap cap a Jakan-, podrem fer investigacions més a fons. Però, de moment, vull que els yuuzhan vong ens concentrem a derrotar als nostres enemics, i no en interrogar-nos els uns als altres.

En Jakan havia posat cara de contrarietat, però va fer una reverència i va assentir amb cortesia.

-Es farà com vol, Summe.

-Pots tornar a seure, Summe Sacerdot Jakan.

El sacerdot va tornar al seu escriptori amb molta dignitat. A esquena seves, l'Onimi va deixar anar un somriure burleta i va tornar a rascar-se. En Nom Anor es va omplir de fúria veient gratar en aquell personatge deforme. Quant li agradaria a ell tenir aquells dits sota la seva bota! Una expressió de grat va treure el cap a la cara d'en Shimrra.

-L'Avergonyit em recorda que he de preguntar als cuidadors per la marxa del seu treball -va dir-. Com va la conformació del món de Yuuzhan'tar?

-Va bé, Summe -va dir en Ch'Gang Hool.

-La notícia m'agrada -va dir en Shimrra-. Podem preguntar al mestre si ha sorgit algun problema?

Una expressió de cautela va sorgir a la cara del mestre cuidador.

-Algunes dificultats són inevitables, Summe -va respondre apressadament-. Ens trobem davant d'un entorn estrany que hem destruït en gran mesura, i algunes formes de vida natives, principalment microscòpiques, estan resultant ser persistents. És possible que alguns de vosaltres hàgiu sentit algunes... molèsties menors... -va reconèixer-, a conseqüència d'una infecció per fongs. Estem intentant, això...

-I quines característiques tenen aquestes molèsties menors? -va preguntar el Summe Senyor amb gran cortesia.

En Ch'Gang Hool va titubejar.

-Això... Una picor, Summe. Una picor persistent.

A Nom Anor li van cremar els nervis només de sentir la paraula picor. La ràbia va començar a fer-li bullir la sang. En Ch'Gang Hool va deixar anar un grunyit que probablement pretenia ser de confiança.

-Una simple picor, Summe. Res que no pugui superar qualsevol membre de les castes superiors, amb la disciplina demostrada per assolir graus i honra.

-I tu, naturalment, ets un membre disciplinat de la casta més alta -va dir en Shimrra. Ch'Gang Hool es va posar dempeus adoptant una postura senyorial amb la seva túnica de cerimònia.

-M'he guanyat aquesta distinció, Summe -va dir.

En Shimrra es va posar dret d'un salt colpejant els braços del seu tron ​​amb els dos punys, i va rugir amb totes les seves forces:

-Llavors, per què t'he estat veient gratar dissimuladament durant tota la reunió?

En Ch'Gang Hool es va quedar paralitzat. En el silenci sobtat i amenaçador, l'Onimi es va posar dret d'un salt, agitant en l'aire els esquinçalls d'uniformes que duia posats, i es va posar-se a gratar amb delit. Després, es va asseure amb un ample somriure.

El Summe Senyor va assenyalar al Mestre Cuidador amb la llarga urpa d'un dels seus dits implantats.

-La conformació del nostre nou món s'està fent de forma barroera. Creus que no sé que la plaga s'ha estès entre tota la nostra població aquí present? Jo mateix em vaig infectar als pocs moments d'aterrar a Yuuzhan'tar!

La ira va esclatar en la ment d'en Nom Anor. No es tractava ja del seu propi turment personal per aquella picor demoníaca. Quin era l'objectiu de tota aquella guerra, sinó recrear la perfecció del món natal perdut feia tant de temps? Quina catàstrofe seria que fracassés la conformació del món!

-Summe -va dir en Ch'Gang Hool-, aquesta reconstrucció completa de tot un ecosistema és una qüestió complexa, i, si bé l'èxit perfecte està al nostre abast, pot trigar més que les nostres primeres estimacions...

En Shimrra va deixar anar un riure burleta.

-No es tracta només del fong, oi, Mestre Cuidador? Creus que no he sentit parlar dels grashal que havien de servir d'allotjament per als Obrers i que es van fondre convertint-se en un garbuix de proteïnes? Ni de la collita de víllip que va adquirir l'empremta genètica d'un animal local i que només eren capaços de transmetre el grinyol que servia en aquesta bèstia de crit d'aparellament? Ni de la gelatina de blorash que va intentar devorar als cuidadors que l'elaboraven?

-Summe, jo... -En Ch'Gang Hool va intentar protestar de nou, però es va donar per vençut-. Confesso la falta -va dir.

-Mort! -va rugir algú a l'orella d'en Nom Anor.

El mateix Summe Senyor va expressar amb grunyits la seva ràbia.

-La conformació del món es posarà en mans més competents que les teves -va dir; i es va dirigir després al grup de guerrers que estaven darrere d'en Tsavong Lah-. Comandant! Subalterns! Preneu en aquest Mestre Cuidador farsant i Emporteu-vos-lo d'aquesta cambra. Executeu-lo així que l'hagueu apartat de la nostra vista! Feu-li pagar la seva incompetència!

Següent