Dinastia del mal (XI)

Anterior

11

La Caçadora va portar la seva llançadora pel baix sobre els erms deserts que cobrien la majoria de la superfície d'Àmbria. Tot i que no havia rebut cap entrenament formal, estava altament en sintonia amb la Força, permetent-li sentir-la alçant-se des de la terra escalfada pel sol mentre la seva nau sobrevolava la superfície.

Feia milers d'anys Àmbria havia estat un món de boscos verds, ple de vida i el poder de la Força. Però l'exuberant vegetació havia estat devastada quan una bruixa Sith va tractar -i fracassar- de doblegar tot el planeta sota la seva voluntat a través d'un poderós ritual. Incapaç de controlar les violentes energies del Costat Fosc, va ser destruïda pel seu propi encanteri... així com el paisatge de tot el planeta.

Durant segles la corrupció del ritual fallit va influenciar tota la vida d'Àmbria, transformant al món una vegada bell en un malson de vegetació raquítica, verinosa i bèsties recargolades, mutades. Finalment les energies del Costat Fosc alliberades per la fetillera Sith van ser atrapades en un gran llac a prop de l'equador del planeta per un Mestre Jedi anomenat Thon, però el dany estava massa escampat perquè el món fos mai completament curat.

La iktotchi coneixia tot això, no perquè hagués estudiat la història del planeta, però. La seva connexió amb la Força li permetia veure coses; li donava visions del passat, present, i fins i tot possibles futurs. L'habilitat era comú a tots els iktotchi en diversos graus, però el talent de la Caçadora anava més enllà del de la resta de la seva espècie. La majoria d'iktotchi no obtindria res més que una subtil sensació de perill quan una amenaça imminent s'acostava, o un sentiment general de si un conegut podria ser amic o enemic. En ocasions se'ls donaria somnis precognitius, però fins i tot aquests eren poc més que imatges aleatòries que significaven poc sense un contingut.

Amb ella, però, era diferent. Amb els anys havia desenvolupat les seves habilitats tant que podia controlar i dirigir les visions que resplendien en la seva ment. Quan es concentrava en una persona o lloc, ella tindria una allau d'estímuls visuals i emocionals que sovint podien reunir-se en alguna cosa útil i coherent.

Hi havia meditat durant diverses hores en preparació per al seu viatge a Àmbria, cridant a la Força mentre pensava en la seva destinació. En resposta, havia estat testimoni d'escenes tretes de la història del planeta: la fetillera Sith mentre era consumida pel seu encanteri fallit; la lluita del Mestre Jedi per atrapar el Costat Fosc al Llac Natth.

Però no totes les seves visions eren tan clares, particularment aquelles que tractaven amb les probabilitats canviants del futur. La seva arribada i reunió amb la princesa de Doan havia estat només revelada en vagues impressions. Ella estava segura que no caminava cap a un parany. Més important, tenia la sensació que d'alguna manera aquesta trobada anava a tenir una influència profunda en la resta de la seva vida. Per a millor o per a pitjor no podia dir-ho, però estava segura que el viatge a Àmbria li traçaria un nou camí... i la Caçadora mai era de les que s'allunyaven del seu destí.

La localització per a la trobada era un campament petit localitzat en les profunditats del cor del desert intransitable d'Àmbria. Mentre s'apropava, els sensors de la llançadora indicaven que una altra nau ja estava esperant a terra. Les lectures indicaven una única forma de vida a bord; com va ser promès, la princesa havia vingut sola.

La Caçadora va aterrar, va apagar els motors, i es va obrir pas des de la comoditat climatitzada de la seva llançadora cap a la calor seca i sufocant del sol de mig dia d'Àmbria. La princesa estava a la vora del campament, mirant cap a un altre costat i perduda en els seus pensaments.

En el propi campament no hi havia molt a veure; no hi havia res excepte una cabana petita, esgavellada i un calder vell suspès sobre un anell de pedres i carbó. Però tot i els voltants modestos, la Caçadora podia percebre que aquest era un lloc de poder: un nexe per als costats fosc i lluminós de la Força. Malgrat la calor, la iktotchi es va estremir. Grans i terribles coses havien passat aquí; esdeveniments que un dia donarien forma al curs de la història galàctica.

La princesa -Serra-, va recordar l'assassina es va girar per encarar-la.

-M'alegro que hagis vingut -va ser tot el que va dir.

La Caçadora va percebre una cosa fosca i poderosa en l'altra dona, una força de voluntat i un odi nodrits durant molts anys.

-La teva guardaespatlles va dir que desitjaves contractar-me?

La princesa va assentir.

-Diuen que pots rastrejar a qualsevol. Sense importar on s'amaguin, pots trobar-los. Diuen que pots veure a través del temps i l'espai.

L'afirmació no era del tot precisa, però la Caçadora no va veure necessitat d'explicar els secrets del seu talent en aquesta dona.

-Mai he fracassat en una missió.

La Serra va somriure.

-Hi havia un home aquí. Fa molts anys. No sé el seu nom. No sé on és ara. Però vull que el trobis. Pots fer-ho?

Ella no va contestar immediatament. En el seu lloc, va tancar els ulls i es va estendre amb la seva ment. Va sentir la Força reunir-se; s'arremolinava al seu voltant com una tempesta aixecant-se, portant la pols del record impregnat al campament.

Els records capturats la van envoltar; imatges van inundar la seva ment. Va veure a una nena, vestida en una túnica esfilagarsada i gastada; va veure la nena créixer en una jove dona; va veure la dona anar-se'n d'Àmbria, només per tornar molts anys després com a princesa.

-vas créixer aquí, -va xiuxiuejar ella mentre continuava sondejant encara més profund.

A vegades la història d'un lloc era lleu, rentada pel pas d'esdeveniments mundans i gent insignificant. Aquí els records eren forts, preservats per l'aïllament i atrapats en els corrents de la Força que amaraven el campament.

-Veig a un home. Alt i prim. Pèl fosc. Pell marró.

-El meu pare, -va explicar la Serra-. El seu nom era Caleb.

-Era un sanador. Savi. Fort. Un home que rajava respecte.

Ella no va dir això per complaure a la princesa; a la Caçadora mai li importava el que els clients pensessin d'ella mentre paguessin.

-Hi ha un altre home-, li va dir la Serra-. Ell va venir a pel meu pare a demanar ajuda durant les Noves Guerres Sith. Alt i musculós. Calb. Era... malvat.

Malvat. Estendre's amb la Força requeria una atenció intensa i una concentració mental profunda. Tot i això, la iktotchi no podia evitar adonar-se'n de la vacil·lació de l'altra dona.

La Caçadora no donava utilitat a les paraules com maldat, o bondat, o si més no justícia. Ella matava en aquells per als que li havien contractat per matar; no dedicava ni un pensament a si es mereixien el seu destí. Tot i així, va trobar l'elecció d'etiquetes de la princesa estranya. Ella era una assassina. Matava per profit. Era això més malvat que l'home del que la Serra parlava? I què hi havia de la pròpia princesa? Ella volia contractar a algú per prendre la vida d'un altre, això la feia malvada?

No obstant això, ella no va dir els seus pensaments en veu alta. No tenien rellevància per al que estava fent. En el seu lloc, va pressionar més profundament en el pou de records, submergint-se en ells a la recerca de l'home que la Serra havia descrit.

Centenars de cares van resplendir davant seu. Homes. Dones. Humans. Twi'lek. Cereans. Ithorians. Soldats servint als Jedi, i fins i tot aquells servint als Sith. Caleb els havia curat a tots ells. Els únics als quals els hi va donar l'esquena van ser als líders dels exèrcits. Es veia a si mateix com a un servent dels tipus comuns. Als Mestres Jedi i els Lords Sith sempre es negava a ajudar-los, amb una notable excepció.

La Caçadora podia veure-li ara: un Lord Sith en armadura negra; l'empunyadura corbada d'un sabre làser ancorada al seu cinturó mentre s'alçava sobre el sanador. Estaven atrapats en una batalla de voluntats, l'home gran morint per alguna malaltia que ella no podia discernir. Fins i tot mentre elles estiguessin a dècades de la trobada, la iktotchi va percebre el poder cru del poder fosc emanant d'ell. Era diferent de qualsevol cosa que hagués vist o sentit abans, tant aterridor com exhilarant.

-El veig-, li va dir la princesa-. Veig el que et va fer.

-El meu pare sempre deia que tornaria. És pel que em va enviar lluny. Em va fer canviar el meu nom.

-El teu pare tenia raó.

Ara que l'havia vist en les seves visions, era fàcil sobrevolar els anys següents buscant l'empremta del Lord Sith. Mitjançant el remolí d'imatges, fàcilment va escollir la seva següent visita al campament. Un cop més, va arribar a necessitar de l'ajuda del sanador. Aquest cop, però, no va venir sol.

-Hi ha altres amb ell. Una dona jove. Un home jove.

-Què va passar? -va preguntar la princesa, la seva veu tremolant lleugerament.

Una sèrie d'imatges violentes i esgarrifoses van assaltar els sentits de la iktotchi. Va veure el cos decapitat del sanador, les seves extremitats separades del seu tors i reunides en una horripilant exposició prop del forat del foc. Dins de la cabina, el jove home s'ajupia en una cantonada, un idiota balbucejant portat a la bogeria pels horrors que li havien visitat. Els altres dos -la dona jove i el Lord Sith- eren més difícils de veure, encara que ella va percebre que estaven encara aquí. Una cosa els ocultava; algun poder o encanteri ocultava la seva presència.

Quan va tractar de perforar el vel alguna cosa va empènyer cap enrere, colpejant-la fora del seu tràngol meditatiu i tallant la seva connexió amb el passat. Ella va caure de genolls amb un crit d'angoixa, agafant-se les temples, la seva ment retrocedint.

La Serra va estar al seu costat en un instant, ajupint-se sobre ella.

-Què va passar? Què vas veure?

La Caçadora no va parlar immediatament. Havia sentit d'això ocorrent a uns altres, però mai ho havia experimentat per si mateixa. No van ser les imatges de la mort horripilant d'en Caleb el que li havien fet retrocedir. Havia estat bruixeria, màgia Sith. Un encanteri d'ocultació havia ocultat al Lord Sith i la dona jove dels Jedi que havien descobert el cos del sanador. Els records encara portaven el ressò de l'encanteri sobre ells; fins i tot després d'una dècada havia estat prou potent com per momentàniament aclaparar-la.

Com pot un individu comandar tal poder?

-Digues el que vas veure, -va exigir la princesa, posant-se dreta.

-La mort del teu pare, -va respondre la Caçadora, també posant-se dreta.

-Estava aquí? L'home en armadura negra?

-Sí. Això crec. No estava clar.

-Estava aquí-, va dir la princesa amb seguretat-. Va ser responsable de la mort del meu pare.

-Hi havia una altra amb ell-, va dir la caçadora-. Una dona rossa jove.

-Només m'importa l'home de negre. Pots trobar-lo?

-Si encara viu, el trobaré, -li va assegurar la Caçadora. Sabia que somiaria amb el Lord Sith aquesta nit, i durant moltes de les nits per arribar. El seu somni estaria ple d'imatges de la seva vida diària. Ella veuria quants sols s'alçaven en el cel cada matí en qualsevol món que cridés llar; ella veuria el seu color i la seva mida. Qualsevol lluna i estel que marqués el cel nocturn li serien revelats. Els punts rellevants familiars bombollejarien en el subconscient del seu somni nit rere nit. Ella comprovaria aquests amb una base de dades que contingués descripcions de tots els sistemes i mons de la galàxia coneguda, estrenyent la seva recerca fins que tingués la seva posició exacta.

Podien ser dies, o possiblement fins i tot setmanes, però al final sempre trobava la seva presa. Aquest cop, però, no estava segura de quin seria el resultat. Hi havia matat un Jedi a Doan, però aquesta trobada seria molt més perillosa. Les restes que perduraven de l'encanteri del Sith havien estat suficients per minvar els seus esforços de fer una ullada al passat. Quant més fort seria el creador d'aquest encanteri en persona? I qui hauria llançat l'encanteri? El Lord Sith? O la dona jove que estava amb ell?

Ella encara pretenia agafar el treball, és clar. Però era prou llesta com per entendre que les seves probabilitats d'èxit augmentarien si no actuava sola.

-Aquest home és poderós, -va admetre la Caçadora-. No sé si seré capaç de matar-lo sense ajuda.

-No vull que el matis, -va respondre la Princesa-. Vull que el capturis. Vull que me'l portis amb vida.

Els llavis de l'assassina es van corbar en una ganyota enfadada.

-No sóc una caça-recompenses.

-Et pagaré deu vegades el teu preu normal. I contractaré mercenaris perquè t'ajudin. Tants com vulguis.

-Fins i tot si el capturem, com se suposa que el mantindrem presoner mentre el portem de tornada a tu? Les lligams normals no poden contenir a algú que té el poder de cridar la Força.

-Deixa'm això a mi, -va respondre la princesa, empenyent darrere de la iktotchi i dirigint-se cap a la petita cabana a l'altra banda del campament.

Curiosa, l'assassina la va seguir.

A només un parell de metres a cada costat, la cabana era poc més que una caixa amb una entrada. En el sòl a l'interior, enterrat sota una capa de sorra que hi havia volat del desert invasor, hi havia una vella cortina desgastada i un matalàs esparracat.

La cortina semblava com si hagués estat arrencada. El matalàs, d'altra banda, estava encara a la cantonada més allunyada de la cabana, tot i que les seves fibres estaven plenes de terra.

Amb la iktotchi observant just des de fora de l'entrada, la princesa va apartar l'estoreta, revelant una trapa construïda a terra. Una petita escala portava cap avall fins a una diminuta càmera a sota.

-El meu pare va construir aquesta cel·la per emmagatzemar les eines del seu comerç, -va explicar la Serra, acuradament baixant l'escala.

La Caçadora entrà a la caseta per tenir una millor vista, aproximant-se a la trapa i mirant avall cap a la foscor de sota. Va escoltar un cruixit agut mentre la princesa encenia un llum de brillantor per dispersar la penombra.

Des del seu punt de vista, l'assassina només podia entreveure una sèrie de prestatges construïts en les parets de la cel·la, cadascun alineat amb pots, saquets, i altres petits contenidors. La princesa va rebuscar entre ells ràpidament fins que va trobar el que estava buscant: una ampolla sense descripció d'un líquid groc pàl·lid que ella va ficar en els plecs de les seves robes abans d'obrir-se pas de tornada pujant l'escala.

-Saps què és el senflax? -va preguntar una vegada que estava de nou sobre terra.

L'assassina només va arronsar les espatlles en resposta.

-És una neurotoxina extreta d'una planta rara que només es troba a les jungles de Cadànnia.

-Quina utilitat li donaria un sanador als verins? -va voler saber ella.

-No és realment un verí. El senflax és més aviat un sedant. Un que permet al pacient romandre conscient mentre que anul·la tot el dolor i sensacions. Distorsiona els nervis dels músculs primaris, paralitzant-lo, però no fa que el cor, pulmons, o altres òrgans vitals es desconnectin sense importar com de gran que sigui la dosi.

-Fins i tot un Lord Sith paralitzat pot matar amb la seva ment, -va advertir la Caçadora.

-El senflax també ennuvola la ment. Fa impossible per al pacient concentrar-se o recompondre els seus pensaments; s'emporta qualsevol similitud a la lliure voluntat. Pot donar respostes simples a preguntes directes, però d'una altra manera està completament indefens.

-Vaig veure al meu pare donant-li a un pilot que havia estat cremat de mala manera en una explosió química, -va continuar ella, els seus ulls tornant-se distants mentre lliscava de tornada als records de la seva joventut-. Els seus amics li van portar aquí, però per quan van arribar s'havia tornat boig del dolor. El senflax es va emportar el dolor mentre que va deixar al pilot encara capaç de respondre preguntes sobre els químics que havia estat transportant perquè el meu pare pogués saber millor com tractar-lo.

-Estàs segura que la neurotoxina encara funcionarà després de tot aquest temps?

La Caçadora estava al corrent que la majoria de la gent hauria preguntat per la destinació del pilot ferit, però ella no era com la majoria de la gent. L'única cosa que li importava era el treball que encara no estava segura que fos a acceptar.

-Estarà bé mentre l'ampolla estigui segellada, -va confirmar la Serra-. Una vegada que tornem a la meva nau puc provar la seva potència.

-No saps com preparar-la apropiadament? -va exigir l'assassina-. Com administrar-la? Com de ràpid que fa efecte i quant dura?

-Sóc la filla del meu pare-, va declarar la princesa amb orgull-. Ell em va ensenyar tot el que sabia sobre la curació i la medicina.

Què diria si sabés que estàs usant els seus coneixements per buscar venjança per la seva mort? Es va preguntar en silenci la Caçadora.

-Puc mostrar-te com utilitzar el senflax per mantenir al presoner sota el teu control, -va continuar la Serra-. Així que, acceptaràs la feina?

La iktotchi es va prendre el seu temps abans de respondre. No eren els diners el que la intrigava. Era el desafiament; el fet de saber que estaria embrancant-se contra un enemic més poderós que qualsevol al que s'hagués enfrontat abans. No podia veure el resultat de la missió; massa forces en conflicte estaven actuant en el futur perquè estigués clar. Tot i així, va percebre que aquest era el moment per al qual havia estat entrenant-se tota la seva vida.

-Necessitaria almenys deu guerrers ben entrenats sota el meu comandament-, va dir ella, parlant lentament.

-Et donaré vint.

-Llavors tenim un tracte, -va respondre la iktotchi, el seu lleu somriure fent que les línies fosques tatuades en el seu llavi inferior es corbessin cap amunt com un animal ensenyant els seus ullals.

Següent