Refugiat
Heretge en la Força II
El Nou Orde Jedi 16
Sean Williams i Shane Dix
Res sembla capaç de detenir els yuzzhan vong,
que s'han obert pas
en la galàxia amb
tremenda rapidesa i brutalitat. Semblen
a punt d'aconseguir la victòria total.
Luke Skywalker, Mara Jade i
Jacen Solo arrisquen
les seves vides en un perillós
viatge a les Regions Desconegudes per trobar Zonama Sekot, el planeta vivent que pot ser la clau
de la derrota vong.
Mentrestant,
al voltant d'en Han i la Leia reneixen antics desitjos
de venjança...
Sempre
hi haurà persones fortes per al mal.
Com
més fort et fas, majors temptacions pateixes.
Luke
Skywalker, Mestre Jedi.
PRÒLEG
L'home que no era home estava dret davant
d'un extraterrestre que no era el que semblava.
-Tot està disposat -Va dir l'home.
L'alienígena va ensumar l'aire com si
volgués olorar les mentides.
-Estàs segur? -va preguntar.
-Sí, general -va respondre l'home amb
confiança. No obstant això, se sentia molt incòmode. Els alienígenes amb els
que creia estar tractant dominaven molt bé l'art d'interpretar el llenguatge
corporal. Podrien interpretar erròniament com a senyal de dubte el més mínim
gest per la seva banda, la tremolor d'un múscul de la cara.
-S'ha inspirat en la població un fals
sentiment de seguretat; o, si no de seguretat, sens dubte esperança que un dia
serà possible la seguretat. Tot haurà de marxar segons el pla, excepte
imprevistos.
-Estic satisfet -Va dir l'alienígena, que
es passejava inquiet d'un costat a l'altre davant l'home, fent petar les urpes
contra el terra.
L'home va deixar anar un sospir
d'alleujament per dins. Complir la seva part de l'acord era per a ell,
literalment, una qüestió de vida o mort.
-Això vol dir que...?
-Quan tornis, i jo estigui completament satisfet que has complert
la teva part del tracte, llavors, i només llavors, rebràs el que desitges -Va
dir l'alienígena amb to tallant. Va donar un cop amb la cua a terra. No hi ha res
més a discutir. Va quedar tan clar com si ho hagués dit amb paraules.
L'home va arronsar les espatlles i va
assentir amb un gest del cap a les condicions de l'alienígena. No hi havia cap
motiu per creure que les coses no sortirien com s'esperava. Ell rebria el que
volia. Al cap i a la fi, s'havia ocupat de tot.
-Llavors, general, me'n vaig, amb el seu
permís -Va dir.
L'ésser li va donar un ràpida ullada de cap
a peus mentre assentia.
-Pots marxar -Va dir, amb uns tons tan
forts que resultaven incòmodes per a l'oïda humana; però carregats de tal
subtilesa que poques persones serien capaces de captar tots els seus matisos.
Cap veu humana havia arribat a pronunciar mai una sola paraula en aquella
llengua.
Ell tenia bons motius per parlar-la amb
fluïdesa.
-Tornaré a veure'm aquí amb vostè d'aquí a
uns dies.
-T'estaré esperant, no ho dubtis -Va dir
l'alienígena, sense deixar de passejar-se d'un costat a un altre-. I, recorda:
tenim el que vols.
L'home va assentir, sabent que mai podria
oblidar-ho. Quan va abandonar la nau guia per l'estret cordó umbilical, mentre
el seu cos s'adaptava a la situació de manca de gravetat amb facilitat
instintiva, pensava amb impaciència en el seu retorn per recollir el que era
seu: el començament triomfant de la seva nova existència. No li importava
quantes vides costés. Ell estava molt disposat a contemplar una foguera
alimentada amb cadàvers, si allò era necessari per tenir l'oportunitat
d'escalfar-se al foc de la immortalitat.
Amb un somriure, va posar rumb al seu
destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada