13
La Zannah es va obrir pas lentament a través de la
plaça del mercat de Carannia, comprant subministraments per reemplaçar aquells
que Bane havia destruït inadvertidament. Només havia passat una setmana des que
va estar aquí per última vegada, però en aquest curt temps una gran quantitat
de coses havia canviat.
En Kel era mort, per començar. L'HoloRed estava
brunzint amb les notícies de l'intent fallit de segrestar al Canceller Valorum,
i tots els registres feien menció específica al twi'lek de pell vermella i la
seva fi a mans del Cavaller Jedi anomenat Johun Othone.
Tres dels altres del petit grup estaven morts també,
tot i que els informes indicaven que dos dels terroristes havien fugit de
l'escena. Per les descripcions donades era obvi per a la Zannah que en Paak i la
Cyndra eren els dos fugitius supervivents.
L'atac havia impulsat una condemna immediata per part
del Senat i la resta de la República. Més important, els Comtes de Serenno
havien promès una acció ràpida i decisiva per acabar amb les organitzacions
separatistes que infestaven el seu món just. Basant-se en les enormes
recompenses que s'oferien per la informació que portava a la captura d'aquells
involucrats en l'atac, semblava que els nobles pretenien mantenir la seva
promesa.
Fins i tot si en Kel i els seus amics haguessin tingut
èxit, es va adonar ara la Zannah, la reacció dels Comtes hauria estat la
mateixa. A la seqüela de la violència, els cossos de diversos membres de
benvinguda del Comte Nalju van ser descoberts prop del lloc d'aterratge. Havien
estat enviats per rebre el Canceller Valorum en la seva arribada, només per ser
assassinats pels radicals que havien preparat l'emboscada.
Les morts de diversos seguidors amb antiguitat era una
gran tragèdia per a la Casa Nalju, però minvava en comparació a l'horror que
provocava el mateix atac. El Comte personalment havia avalat la visita del
Canceller; un assalt al seu estimat convidat era un insult a l'honor de la seva
família, i un crim equivalent a atacar el mateix Comte. Sempre disposades a
protegir els seus, les altres Grans Cases s'havien reunit en suport a la crida
d'en Nalju, jurant caçar i exterminar als responsables d'aquesta atrocitat.
No hi havia dubte que Darth Bane havia previst aquest
resultat. Durant els següents anys els ulls de la República estarien
concentrats intensament en Serenno i les seves campanyes per acabar amb els
elements separatistes que s'havien infiltrat en la seva cultura.
-No et moguis -va xiuxiuejar una veu femenina familiar
a la seva oïda, i la Zannah va sentir el canó d'un blàster pressionant amb
força en la carn de la part inferior de l'esquena.
-Estic sorpresa que t'atreveixis a mostrar la teva cara
en públic, -va xiuxiuejar la Zannah sense girar-se per encarar a la txiss que
estava dreta prop d'ella-. S'ofereix un munt de crèdits pel teu cap.
-Gràcies a tu, -va respondre la Cyndra, empenyent-la dolorosament
amb l'arma-. Ara comença a caminar. Lentament.
Hi havia una dotzena de formes en què la Zannah podia
girar les tornes amb la Cyndra, però cadascuna d'elles involucrava un
desplegament de poder del Costat Fosc que no estava disposada a fer a la plaça
del mercat plena. Així que va fer el que se li va ordenar, obrint-se pas al
costat de les parades de venedors mentre esperava al moment oportú per fer el
seu moviment. La Cyndra la seguia molt a prop, pressionant-se de cop contra
ella per amagar el blàster a l'esquena de Zannah amb el seu propi cos.
-On em portes? -li va preguntar.
-A veure a Hetton, -va grunyir la Cyndra-. Té algunes
preguntes per a tu.
Què convenient, va pensar la Zannah.
Jo tinc algunes preguntes per a ell,
també.
La Cyndra la va portar baixant per un carreró estret
que s'allunyava de la plaça del mercat cap a un carrer lateral desert.
-Queda't tranquil·la o disparo -li va advertir, llavors
va treure un comunicador del seu cinturó-. La tinc-, va dir ella-. Vine a
recollir-nos.
En menys d'un minut un speeder es va balancejar cap
avall per aterrar a l'altra banda del carrer. La Zannah no estava sorpresa de
veure a Paak assegut al seient del pilot. Va saltar fora mentre la txiss
marxava amb la seva presonera cap al vehicle.
-Et vaig dir que tornaria-, va dir a la seva companya.
-Només busca si té armes, -va respondre ella.
En Paak la va mirar lascivament mentre fortament la toquerejava.
-Què tenim aquí? -va exclamar ell, descobrint la seva
única arma i sostenint-la amunt per a inspeccionar-la.
L'empunyadura del sabre làser de la Zannah era
lleugerament més llarga del normal per acomodar els vidres bessons que requeria
per alimentar les fulles que s'estenien a cada extrem. No obstant això, mentre
que les armes de doble fulla més tradicionals tenien fulles que feien cadascun
un metre i mig o més, les del sabre làser de la Zannah eren lleugerament
inferiors a un metre de longitud. Aquesta diferència petita però significativa
era crítica per la forma en què utilitzava la seva arma...
-Les fulles més
petites et donen major velocitat i maniobrabilitat, -li va explicar el seu
Mestre mentre la Zannah de catorze anys girava el seu recentment construït
sabre làser a la mà esquerra, centrant-se a dominar el sentit del seu equilibri
i pes únics.
-Agafa l'empunyadura
lleugerament entre els teus dits. Controla l'arma amb el teu canell i mà més
que amb els músculs del teu braç. Sacrificaràs l'abast i l'avantatge, però
seràs capaç de crear un escut de defensa impenetrable.
-La defensa no
massacrarà al meu enemic, -denotà la Zannah, suaument transferint les fulles
carmesines giratòries de la seva mà esquerra a la dreta i de nou a l'esquerra una
altra vegada.
-Manques de la força
física que es requereix per als cops poderosos d'atac del Djem So o altres
formes agressives -va explicar-li el seu Mestre-. Has de confiar en la
rapidesa, astúcia i, més que res, la paciència per superar als teus enemics.
Ell va encendre el
seu propi sabre làser i va fer un balanceig llarg, ondulat en la seva direcció.
La Zannah va interceptar el cop amb la seva pròpia arma, fàcilment reflectint-la
cap a un costat.
-La forma tres et
permet bloquejar els atacs entrants amb un esforç mínim, -li va dir ell-. El
teu oponent ha de gastar una energia preciosa amb cada cop, lentament cansant-li
mentre tu romans fresca i forta.
En Bane va agafar
l'empunyadura corbada del seu propi sabre làser amb les dues mans i el va
elevar alt sobre el seu cap, llavors el va portar directament cap avall en un
cop ferotge. Utilitzant les tècniques que li havia fet practicar durant dues
hores cada dia durant l'any passat, la Zannah va trobar l'espasa del seu Mestre
amb la seva pròpia. Si s'hagués tractat de trobar-se de ple amb ella, la força
del seu atac hauria baixat la seva pròpia arma i li hauria donat, o hauria fet
caure el seu sabre làser de la seva mà. En el seu lloc ella va agafar la seva
espasa amb un contacte oblic, desviant-la perquè continués el seu arc cap avall
en un angle, passant sense danyar-la a un parell de centímetres de la seva
espatlla.
-Bé -va dir en Bane
amb aprovació, acabant un altre escombrat pesat-. No bloquegis. Desvia. Espera
al fet que els oponents es cansin o es frustrin. Deixa'ls cometre un error,
llavors agafa l'obertura i fes-li pagar.
Per il·lustrar el
seu punt en Bane va fer una escombrada salvatge que ella fàcilment va agafar.
L'impuls del seu balanceig li va fer inclinar-se massa cap endavant, exposant
la seva espatlla i la seva esquena al seu contraatac. Amb un gir del seu canell
la Zannah va dirigir la seva pròpia arma contra l'obertura. Ella va donar un
cop directe, amb una de les seves espases bessones traçant un tall de deu
centímetres a l'espatlla que li hauria tallat el braç a un altre oponent.
En el cas d'en Bane,
però, la fulla només va tallar a través de la roba de la seva samarreta i va
deixar una petita marca calcinada en la closca impregnable de l'orbalisk de
sota.
-Estàs mort! -va
exclamar ella triomfant, encara girant la seva espasa perquè mai perdés
l'impuls.
En Bane va assentir
en aprovació. Però era aviat, i la lliçó del dia només acabava de començar.
-De nou, -va ordenar
ell en la veu severa de capatàs que sempre utilitzava durant les seves sessions
d'entrenament i pràctica...
-Què és això? Un sabre làser? -va murmurar en Paak,
girant l'empunyadura sobre les seves mans-. D'on has agafat això? Li vas robar
d'un Jedi o alguna cosa semblant?
La Zannah ni es va molestar a contestar. No hi havia
ningú més a la vista; els tres estaven sols al carrer desert. Ella podia haver
acabat fàcilment amb les seves vides just aquí i escapar. Però havien dit que
la portarien davant Hetton, i ella estava més que ansiosa per conèixer al
fundador del Front d'Alliberament Anti-República.
-Hetton estarà molt interessat en això, -va assenyalar
ell-. Molt, molt interessat.
-Anem. Belluguem-nos -va dir la Cyndra-. No vull fer
esperar a Hetton. Ja està prou enfadat amb nosaltres.
En Paak va llançar el sabre làser al seient de
passatgers de davant, llavors va saltar a la cadira del pilot.
-Posa't enrere, -va ordenar la Cyndra a la Zannah,
movent el morro del blàster de forma amenaçadora.
Ella va fer el que li deia, i un segon després la Cyndra
va pujar al seu costat, encara mantenint la seva arma apuntada cap a la Zannah.
L'speeder es va elevar del sòl, llançant-se a través de la ciutat i fora cap al
camp de més enllà.
-Quant trigarem a arribar? -va preguntar la Zannah.
-Tanca la teva kríffida boca, -va respondre la Cyndra-.
Tindràs quantitat de temps per parlar quan li expliquis a Hetton per què ens vas
trair.
-En Kel sempre va ser un innocent davant d'una cara
bonica -va dir en Paak, mirant enrere cap a ella sobre la seva espatlla-.
Sempre vaig saber que seria la seva mort. Si hagués estat a punt s'hauria
enganxat a tu, Cyndra.
Els ulls de la Cyndra es van tancar enfadada.
-Calla i condueix Paak.
-Tu i en Kel? -va dirla Zannah, legítimament sorpresa-.
Ho sento. No ho sabia.
-Ni tampoc la Cyndra, -va dir en Paak amb un riure-.
Almenys no fins que et vas mostrar a la nostra reunió. Ella volia matar-te just
allà. Sort per a tu que ella sigui una professional.
La resta del viatge va passar en silenci mentre
s'obrien pas més i més lluny de la ciutat. Aviat van passar als estats rurals
de les famílies nobles, confirmant la sospita de la Zannah que en Hetton era un
membre d'una poderosa casa de Serenno. Ella es preguntava què li passaria ara
que el clima polític de Carannia s'havia tornat tan fortament en contra dels
separatistes.
L'speeder va continuar, passant sobre jardins de roses
esplèndids que s'estenien acres i acres, la irrigació proveïda per les
exquisides fonts mentre exèrcits de personal retallaven i podaven cada flor
individual en un estat perfecte, totes pristines.
Una enorme mansió s'alçava en la distància; en realitat
semblava més un castell que una casa. La bandera que onejava d'una de les
moltes torres era d'un vermell brillant, blasonada amb una única estrella
daurada de vuit puntes. La Zannah sospitava que derivava de l'estrella de cinc
puntes de la Gran Casa Demici. Aparentment la família d'en Hetton tenia
relacions distants amb els Demicis que s'havien guanyat el dret de crear la
seva pròpia variació del blasó familiar.
Quan van aterrar es van trobar amb sis guàrdies vestits
amb llargues túniques vermelles. Cadascun portava un casc que els hi cobria
completament el cap i la cara, i tots portaven piques de força. Els bastons de
metre i mig de llarg estaven equipats amb mòduls atordidors a la punta, capaços
de descarregar un corrent elèctric per atordir o incapacitar oponents... o fins
i tot matar si es posava a una potència prou alta. Ella va reconèixer l'arma
exòtica dels ensenyaments d'en Bane; havia estat una favorita dels Assassins
Ombra Umbarians, encara que els membres del grup havien passat a la
clandestinitat després de la caiguda de la Germandat d'en Kaan.
-Surt -va exigir la Cyndra, fent un gest de nou amb el
seu blàster. Una petita part de la Zannah sentia llàstima per la txiss, en Kel
l'havia utilitzat i l'havia tirat a un costat, mentre que una altra part es
ressentia de la seva rival romàntica de pell blava. Però ella no anava a deixar
que cap emoció afectés els seus pensaments o accions de cap manera significant.
Ella va fer el que li deien, sortint del vehicle i
sotmetent-se a una altra recerca per un dels guàrdies amb túnica vermella abans
d'alçar les seves mans passivament davant d'ella i permetre'ls-hi posar un
parell de manilles en els seus canells. Només llavors la Cyndra finalment va
apartar el seu blàster, ficant-lo en el seu cinturó i agafant-la pel braç per
estirar-la darrere d'en Paak i els guàrdies.
La processó es va obrir pas a través d'un alt arc i cap
a la sala delineada de marbre de més enllà. Les pintures i escultures
delineaven les parets, obres d'art hologràfiques flotants voleiaven prop del
sostre. El desplegament de riqueses hauria impressionat o fins i tot intimidat
la majoria de visitants, sospitava la Zannah. Ella, però, va veure la
col·lecció més aviat com un malbaratament d'inversions que podria haver-se
gastat millor en una altra part.
La mansió era enorme, i els hi va portar cinc minuts
complets passar des de la plataforma d'aterratge de l'speeder fins a la cambra
de recepció on Hetton els esperava. La Zannah sabia que estaven a prop del seu
destí quan es van aturar davant d'un parell de portes elevades, tancades i
bloquejant el seu progrés. Dos dels guàrdies van caminar cap endavant, un a
cada porta i van empènyer per obrir-les.
L'habitació de l'altre costat era de trenta metres de
llarg i vint metres d'ample. Com en l'entrada, les parets estaven delineades amb
art, i una llarga catifa vermella portava a una petita escala i una tarima
elevada en l'altre extrem. L'habitació no tenia mobles excepte per una gran
cadira a la part superior de la tarima, encara que la Zannah pensava que podria
descriure's millor com un tron.
Assegut allà, flanquejat per dos més dels guàrdies de
túnica vermella, hi havia un home que només podia ser el propi Hetton. Era
petit d'estatura, i més gran del que havia sospitat; semblava estar en els seus
cinquanta tardans. Ella havia esperat que estigués abillat en els colors de
casa, però en el seu lloc portava uns pantalons negres, una samarreta negra,
botes negres, i guants negres. Cordes carmesines lligaven la part superior de
les seves botes i els punys dels seus guants. Una capa amb caputxa, també negra
amb un tall carmesí, estava embolicada sobre les seves espatlles, tot i que la
caputxa estava cap enrere per revelar la seva cara.
Tenia bastant pèl gris, molt curt. Tenia un nas llarg,
punxegut, i els seus ulls blaus pàl·lids semblaven petits i massa junts. Hi
havia una cruel inclinació en els seus llavis fins que li feien gairebé semblar
com si s'estigués rient. Mentre entraven, es va inclinar cap endavant en el seu
seient i va agafar els braços del seu tron descomunal; semblava encorbat, sinistre.
Tot i que no era convencionalment atractiu o físicament
imponent, hi havia un aire innegable d'importància en ell. La Zannah sospitava
que era una confiança natural nascuda en la riquesa i el privilegi, però mentre
li feien anar sota la catifa vermella cap a ell, es va adonar que era una cosa
encara més impressionant: Hetton radiava amb el poder del Costat Fosc!
Ells es van aproximar fins que van estar a deu metres
de les escales que portaven fins al seient d'en Hetton, llavors es van aturar a
un senyal d'un dels guàrdies que flanquejaven el tron. Els seus escortes es van
fer a un costat, deixant a Zannah, Paak, i la Cyndra sols davant Hetton.
-I qui ets tu, estimada? -va preguntar en Hetton, les
seves paraules agudes i entretallades mentre feien ressò finament a les parets
de la gran habitació.
-Em dic Rainah, -va respondre la Zannah-. Sóc... era...
una amiga d'en Kel.
-Per descomptat, -va dir en Hetton amb un somriure de
superioritat-. Kelad'den tenia moltes amigues.
-Ella és la que ens va trair a la República! -va dir la
Cyndra enfadada, agitant a l'encara emmanillada Zannah pel colze mentre
parlava.
-Jo no vaig trair a ningú, -va protestar la Zannah,
parant-se per aconseguir temps mentre tractava de mesurar el poder d'en Hetton.
Durant la guerra entre la Germanor de la Foscor i
l'Exèrcit de la Llum, ambdós bàndols havien buscat activament reclutar aquells
amb poder a les seves files. Però hauria estat una qüestió bastant simple per a
una família tan òbviament rica i poderosa com la d'en Hetton escudar a un dels
seus tant dels Jedi com dels Sith.
-Coneixies cada detall del nostre pla, -va insistir la Cyndra-.
Qui més podria haver estat?
-Tu i Paak sembleu haver sobreviscut d'alguna manera,
-va assenyalar la Zannah, deixant que l'acusació silenciosa pengés en l'aire
mentre continuava el seu subtil sondeig a Hetton.
-Jo no sóc una traïdora! -va cridar enfadada la txiss.
-Calma, Cyndra, -va dir en Hetton, entretingut de forma
sarcàstica davant el seu rampell-. El Canceller Valorum tenia un Cavaller Jedi
amb ell. La vostra missió estava condemnada al fracàs des del principi.
»I fins i tot si haguéssiu tingut èxit, -va afegir, la
seva veu caient a un murmuri baix i perillós-, tot i així, hauríeu portat la
ira de les Grans Cases contra nosaltres.
»En què estàveu pensant? -va exigir ell amb un crit
sobtat que va fer que tant Paak com la Cyndra saltessin. La Zannah podia sentir
l'aire cruixir mentre el petit home cridava a la Força, reunint les energies
del Costat Fosc. El seu poder era innegable, tot i així, ella sentia que les
seves habilitats no serien rival per a les d'ella.
-Hetton, esperi! -va cridar en Paak, percebent el
perill en què estaven-. Tenim una cosa per a vostè.
Ell va alçar el sabre làser de la Zannah, movent-lo
sobre el seu cap per estar segur que en Hetton el veia. L'efecte va ser
immediat i instantani; el poder en construcció del Costat Fosc es va esvair
mentre Hetton es va quedar gelat, els seus ulls fixos en l'empunyadura. Després
d'un moment va semblar recuperar la seva compostura i es va asseure de nou,
fent senyals perquè un dels seus guàrdies li portés el tresor.
Quan va ser posat a la mà el va estudiar acuradament
durant tot un minut abans de posar-lo amb reverència a la seva falda.
-On vau trobar això? -va preguntar suaument, encara que
hi havia un corrent perillós en la seva veu.
-En ella -va dir en Paak-. Ella no ens hauria dit com
ho va aconseguir.
-Això és un fet? -va murmurar en Hetton, de sobte
mirant-la amb un interès renovat, fent passar els dits d'una mà entretingut per
l'empunyadura del sabre làser-. Estaria més que interessat en saber com ha
adquirit aquest espècimen en particular.
-Doni'm cinc minuts a soles amb ella -va dir la Cyndra-.
La faré parlar.
La Zannah decidir que el joc ja s'havia allargat massa.
Hauria estat una qüestió simple captar de tornada al sabre làser fins les seves
mans lligades utilitzant la Força, però tenia altres armes a la seva
disposició...
-La Força es
manifesta en moltes formes diferents-, li va dir Darth Bane-. Cada individu té
forces i debilitats... talents en què destaquen i altres que els són més
difícils.
La Zannah de dotze
anys va assentir. Diversos mesos abans, Bane havia desbloquejat un nou banc de
dades d'informació a l'holocró d'en Freedon Nadd. Encara que no li diria el que
havia descobert, havia afegit un nou element al seu entrenament poc després del
seu descobriment. Cada dos o tres dies ell la feia passar per una sèrie de
proves i desafiaments rigorosos dissenyats per avaluar el seu comandament de
diferents aspectes de la Força.
Fins avui, ell
s'havia negat a discutir els resultats dels seus experiments amb ella, i la Zannah
estava començant a témer que d'alguna manera li havia fallat.
-Alguns posseeixen
un poder elemental cru; poden deslligar tempestes de llamps des de les puntes
dels seus dits, o moure muntanyes amb els seus mers pensaments. Altres estan
més dotats en les intrigues subtils de la Força, beneïts amb l'habilitat
d'afectar les ments d'amics i enemics per igual a través de les arts de la
persuasió o la meditació de batalla.
Ell es va aturar i
es va fixar en ella amb una llarga mirada, com si considerés dir més.
-Uns pocs rars tenen
una afinitat natural pel mateix Costat Fosc. Poden submergir-se en les
profunditats de la Força i invocar energies arcanes per retorçar i embolicar el
món al seu voltant. Poden invocar els antics rituals dels Sith; poden conjurar
poder i deslligar terribles encanteris i màgia fosca.
-Aquest és el meu
do? -va preguntar la Zannah, tot just capaç de contenir el seu nerviosisme-.
Sóc una bruixa Sith?
-Tens e potencial,
-li va dir en Bane. Des de dins de les seves túniques va treure un fi manuscrit
folrat en cuir-. Ocults dins de l'holocró, vaig descobrir una llista
d'encanteris poderosos. Els vaig transcriure en aquest volum. T'ajudaran a
concentrar i canalitzar el teu poder per a un màxim efecte... però només si els
estudies amb cura.
-Ho faré, Mestre -va
prometre la Zannah, els seus ulls brillant mentre estenia el braç per prendre
el document de les seves mans.
-La meva habilitat
per guiar-te i ensenyar-te en els camins de la bruixeria és limitada, -li va
advertir -. Els meus talents recauen en una altra direcció. Per deslligar tot
el teu potencial hauràs de fer gran part de l'estudi i recerca pel teu compte.
Serà... perillós.
El pensament
d'explorar els foscos i perillosos secrets de la bruixeria Sith sola l'omplien
de por, però l'oportunitat d'aconseguir un poder més enllà de les habilitats de
la comprensió del seu Mestre era una temptació que no podia resistir.
-No li decebré,
Mestre -Jurà ella, agafant fermament el volum contra el seu pit.
-I si mai tractes
d'usar un dels teus encanteris contra mi -va afegir com a precaució final
Bane-, et destruiré.
La Zannah va sacsejar el seu colze per lliurar-se de l'adherència
de la Cyndra i va alçar les seves mans emmanillades davant la seva cara. Fent
oscil·lar les seves mans en un patró complex en l'aire, es va estendre amb la
Força i es va ficar profundament dins de la ment de la dona txiss per trobar
les seves pors més primàries, secretes. Enterrades en el seu subconscient hi havia
horrors innombrables: abominacions i criatures de malson que mai havien de
veure la llum del dia. Atraient el poder de la bruixeria Sith, la Zannah tirar
d'ells i els va treure a la vida un a un.
Tot el procés li va portar menys d'un segon. En aquest
temps la Cyndra havia desenfundat la seva arma, però en lloc d'apuntar-li a ella
de sobte va cridar i va apuntar alt a l'aire sobre ella, disparant salvatgement
a dimonis conjurats per la seva pròpia ment que només ella podia veure.
Les il·lusions es tornaven més reals i més aterridores
com més continuava l'encanteri, però la Zannah no tenia intenció d'acabar-ho encara.
La txiss xisclava i va llançar la seva arma a terra. Inclinà el seu cap
salvatgement de costat a costat, cobrint-lo amb els seus braços i cridant «No!»
Una vegada i una altra abans de col·lapsar a terra. Sanglotant i panteixant,
ella es va tancar en una petita bola, encara murmurant «No, no, no...».
Tots els altres a l'habitació estaven mirant amb horror
i desconcert. Alguns dels guàrdies van fer un pas enrere, amb por que poguessin
d'alguna manera infectar-se per la seva bogeria.
La Zannah podia haver acabat amb allò llavors, esvaint
la il·lusió i permetent-li caure inconscient. Ella despertaria hores després
amb només la recol·lecció més bàsica del que havia passat, la seva ment
retrocedint instintivament dels records que havia testificat. O la Zannah podia
pressionar la il·lusió encara més, portant a la seva víctima a la vora de la
bogeria i més enllà. Una imatge de la txiss romànticament entrellaçada amb Kel
va saltar cap a la seva ment, i la Zannah va pressionar.
Els crits de terror de la Cyndra es van tornar udols
animals mentre el seu seny s'estripava per les visions espantoses. Les seves
mans esgarrapaven i s'agafaven els seus propis ulls, traient-se'ls. La sang
queia de les seves galtes, però fins i tot la ceguesa no podia salvar-la de
malsons que s'enfilaven pel que quedava de la seva ment.
Els seus udols es van aturar mentre el seu cos patia un
atac; la seva boca tirava escuma mentre les seves extremitats patien convulsions
salvatges a terra. Llavors, amb un xiscle final que gelava la sang, va caure de
sobte sota el seu propi pes i es va aturar. La seva ment conscient completament
i irrevocablement destrossada, el seu cos catatònic era ara res més que una
closca buida.
El cos va tremolar una vegada, i la Zannah sabia que en
algun lloc en el nucli més profund del subconscient de la Cyndra una petita
part encara existia, silenciosament cridant, atrapada per sempre en els horrors
de l'interior de la seva pròpia ment.
Tot i que tothom havia estat testimoni del terrible i
abominable fi de la txiss, la Zannah era l'única que sabia què havia passat
realment. Tot i així fins i tot ella no estava del tot segura del que les seves
víctimes veien. Basant-se en les seves reaccions, imaginava que probablement
era millor no saber-ho. Fredament mirà el cos de la Cyndra a terra, encara
tremolant ocasionalment, llavors va mirar amunt per veure a Hetton mirant-la
intensament.
Ella es va girar quan va escoltar a Paak cridant des de
l'altre costat de l'habitació.
-Tu vas fer això! -va assenyalar amb un dit acusador
cap a ella-. Deteniu-la o ens matarà a tots! -va cridar ell.
Diversos dels guàrdies van fer un pas cap a ella, només
per retrocedir davant un lleuger moviment de cap d'en Hetton.
-Ella no està morta -va anunciar la Zannah-. Encara que
el que sigui que quedi de la seva ment segur que prega per morir.
La resposta no va fer res per calmar la histèria
acumulada d'en Paak. Arribant a la seva bota, va treure una petita vibroespasa
i es va llançar cap a la Zannah amb un crit.
L'encanteri que havia desencadenat sobre la Cyndra era
poderós però esgotador. La Zannah dubtava que fos capaç d'efectuar una reacció
similar en Paak abans que corregués cap a ella amb la seva fulla. Així que en
lloc de la bruixeria, va canviar cap a una manera més convencional de
despatxar-lo.
Estenent les seves mans emmanillades, va utilitzar la
Força per atreure el sabre làser de la falda d'en Hetton, enviant-lo volant per
l'habitació cap al seu palmell en espera. Mentre les espases s'encenien ella va
partir els seus lligams casualment amb un simple pensament.
En Paak havia anat esperant enfilar a una presonera
indefensa; no estava preparat per enfrontar-se a una enemiga armada. Ella podia
haver-lo massacrat just llavors, però es va adonar que en Hetton encara estava
assegut passivament en el seu seient, observant l'acció. La Zannah va decidir
que li donaria un espectacle.
En lloc de decapitar al seu oponent superat, ella
simplement va jugar amb ell, girant i rodant el sabre làser en patrons
intricats, hipnòtics mentre fàcilment bloquejava els seus cops maldestres. En Paak
era un perdonavides, tot múscul i res de tècnica, fent-ho ridículament simple
per a ella repel·lir els seus atacs. Ell va arribar cap a ella tres vegades, matxetejant
i tallant mentre tractava de donar-li. Cada vegada ella àgilment saltava a un
costat i redirigia la seva espasa amb la seva pròpia, convertint el seu combat
en una dansa on ella definitivament l'estava liderant.
Després de tres passes fallits, l'home tatuat va tirar
la seva espasa en frustració i va córrer cap al blàster caigut de la Cyndra. Va
prendre punteria i disparà dues vegades des d'un curt abast, però la Zannah ni
tan sols va pestanyejar.
Utilitzant la seva alerta precognitiva de la Força, va
ser fàcilment capaç d'anticipar els trets i interceptar-los amb les fulles
espurnejants carmesines del seu sabre làser. El primer raig va rebotar sense
fer danys al sostre; el segon el va enviar de tornada a Paak.
Li va colpejar directament entre els ulls, deixant un
forat fumejant en el seu front. El seu cos es va posar rígid, després es va
bolcar cap enrere.
Encara girant la seva arma, la Zannah es va girar per
encarar a Hetton de nou. No s'havia mogut del seu tron; ni havia fet cap senyal
als seus guàrdies. Mentre ella el mirava ell es va alçar lentament dempeus i va
caminar baixant les escales de la tarima fins que estava dret només a un parell
de metres davant d'ella. Llavors va caure de genolls davant seu i va inclinar
el seu cap.
Amb una veu tremolosa va xiuxiuejar.
-He estat esperant a algú com tu tota la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada