Romanent (X)

Anterior

X

A la setmana següent que es comptés la història d'en Rapuung, en Nom Anor acompanyà a I'pan en les seves missions als nivells superiors. El seu coneixement dels codis de seguretat i de control de recursos li va permetre apropiar-se de molts dels materials que necessitaven els Avergonyits per construir la seva nova llar, coses a les que abans no havien pogut accedir. Aquest xafarder grup d'Avergonyits estava quedant a poc a poc en deute amb ell, portant una vida que no haurien pogut aconseguir de no haver-lo conegut. Els havia aconseguit vidres lambent que els van proporcionar llum quan van fallar els orbes lluminosos, així com els arksh que els donaven calor a les nits més fredes, a més del h'merrig, el processador biològic que produïa un percentatge significatiu del menjar de cada dia. Hi havia robat els materials amb plena consciència, sense preocupar-se si els robatoris afectaven o no a l'esforç de guerra d'en Shimrra. L'únic que li preocupava en aquell moment era guanyar-se la confiança dels seus nous companys. I encara que les seves petites contribucions li havien ajudat guanyar-se'ls, no eren suficients per guanyar-se a tothom, sobretot als que eren com Kunra, que seguien desconfiant dels seus motius.

Però res d'això importava en aquell moment. Estava en una altra missió amb I'pan, i aquesta vegada en l'últim que pensava era en aconseguir equip i guanyar-se la confiança dels Avergonyits. Aquest cop tenia altres plans.

-Falta molt més? -va dir amb to irritat mentre es ficava amb esforç entre dos enormes conductes.

-Ja gairebé estem.

I'pan mirà al seu voltant per situar-se i es va dirigir cap a un petit forat en una paret. A l'altre costat hi havia un túnel de ferrociment construït perquè els droides de manteniment poguessin accedir a un torrent aparentment interminable de cables i canonades agrupats sobre els seus caps. El túnel es corbava cap a l'esquerra i no tenia altres entrades o sortides que no fossin les obertes al ferrociment per altres exploradors.

Pel que en Nom Anor veia, bé podia circumnavegar el planeta sencer. A mig camí es van trobar amb les restes corroïdes d'un droide. Estava desplomat sobre un costat, cremat, i li havien tret totes les parts útils. L'expressió del seu rostre inexpressiu i ennegrit era una horrorosa paròdia de vida. En Nom Anor el va apartar d'una puntada, trepitjant amb ganes els fragments en passar. Aviat van arribar a una estreta esquerda en un costat del túnel i I'pan es va portar als llavis un dit nuós per demanar silenci. Llavors es va ficar en l'esquerda amb poca traça però sense fer soroll. En Nom Anor va esperar impacient al túnel, tement un parany. En aquest lloc interminable i abominable no hi havia on amagar-se. Tot d'una, la mà d'I'pan va reaparèixer per l'esquerda i li va fer senyals perquè passés.

-Encara no són aquí -va dir-. Caldrà esperar.

En Nom Anor va seguir-lo al soterrani. Malgrat els anys passats infiltrant-se en les societats dels infidels, seguia sentint-se aclaparat per les vores tallants, les parets planes i les cantonades impossiblement perfectes que caracteritzaven els seus habitacles. Res en la naturalesa tenia propietats semblants a les d'aquestes monstruositats artificials, o almenys no totes alhora. Se sentia com si el seu disseny estigués pensat per xuclar-los la vida als seus ocupants, com si fos un va intent d'omplir el terrible buit de les seves vides.

L'única porta de l'habitació estava tancada des de fora. Es va dir que si era pacient, no trigaria a tornar a la reconfortant barreja dels nivells més profunds, on el pes dels edificis de dalt deformava les vores, bombava les parets i alterava les cantonades prou com per fer pensar a la ment que gairebé podien ser naturals. Gairebé.

L'I'pan es va ensorrar com un drap en una cantonada, semblant entre les ombres del lloc poc més que un munt d'escombraries sota uns parracs. En Nom Anor es va col·locar al centre de l'habitació, on algú havia intentat infructuosament suavitzar la duresa de l'habitació col·locant una catifa vurruk, i es va concentrar en fer exercicis respiratoris per passar el temps. Estava molt més en forma que abans d'Ebaq IX. Fins que no va passar diverses setmanes amb un senzill règim d'exercicis, no es va adonar de la forma en què li havien espatllat el cos els anys d'estrès. Tornava a tenir el pols ferm, i la ferida dels seus dits s'havia curat perfectament deixant una cicatriu aspra i atractiva.

Feia dècades que no se sentia tan jove. Potser el seu autoimposat exili no accelerés el seu retorn, però li estava fent molt bé físicament.

Un so d'arrossegament a l'altre costat de la porta del soterrani va interrompre la seva meditació. En Nom Anor i l'I'pan es van posar drets quan el pany va fer un espetec, la porta es va obrir i van entrar tres persones. El cap, un home alt sense marques sota els ulls es va aturar davant I'pan però va mirar amb ull crític a Nom Anor. En una mà sostenia un sac que va lliurar a I'pan sense dir paraula.

-Aarn, T'less, Shoon-mi -va dir I'pan agafant el sac, una vegada va estar la porta tancada, dirigint-se per torn a cada un dels estranys-. He portat a algú que vol saber més dels Jeedai.

Els tres Avergonyits van estudiar a Nom Anor. Era evident que no el reconeixien. Ell coneixia bé als de la seva classe. Els envoltava un aire de treball dur, com si la submissió fos una atmosfera que pogués embotellar-se. I'pan li havia explicat abans que aquests tres no pertanyien a cap grup rebel com aquest amb el qual s'havia ensopegat ell, ja que aquests grups eren rars, fins i tot en el deixant de l'heretgia Jedi. Aquests tres eren treballadors empleats de manera oficial que actuaven de forma encoberta.

-Es diu... -va començar a dir l'I'pan, però es va aturar quan Nom Anor va fer un pas endavant, apartant al seu company.

-Sóc Amorrn -va dir. Clarament, el nom fals era per evitar alarma per la seva existència anterior, però sobretot per limitar les possibilitats que la notícia de la seva supervivència arribés a oïdes d'en Shimrra. L'alt va assentir.

-Jo sóc Shoon-mi -va dir-. Germà de niu de la Niiriit. Quan ella va caure en el descrèdit, vaig ser jo qui la va alliberar de les cel·les dels sacerdots i va permetre que fugís. T'ha parlat de mi?

La Niiriit no ho havia fet, però en Nom Anor va poder veure una ànsia de reconeixement als ulls tristos de l'home. També coneixia els de la seva classe: la seva família hauria resultat Avergonyida juntament amb la Niiriit, i el resultat era que encara que era prou valent com resistir-se al ordre establert en detalls menors, també era massa covard per renunciar-hi del tot.

-M'ha parlat de moltes coses -va dir-. Em va dir que tu també segueixes el camí dels Jedi.

Això era cert en la seva major part; ella havia esmentat a una persona que vivia més a prop de la superfície i que creia en una versió de l'heretgia lleugerament diferent. En Nom Anor i ella havien mantingut moltes converses sobre el tema dels Jedi, però mai havia esmentat la seva relació amb Shoon-mi. Es va preguntar si la devoció de la Niiriit a l'heretgia havia consumit qualsevol altra preocupació, potser fins a qualsevol sentiment per Kunra que pogués haver existit abans.

-Presto atenció al que sento -va dir en Shoon-mi amb cautela.

-Pots dir-me què sents?

L'acompanyant d'en Shoon-mi semblava nerviosa.

-Aquest no és ni el moment ni el lloc -va dir ella-. Hem d'estar de tornada a...

-Vés tu, T'less -va dir en Shoon-mi amb un to tan tallant com les cantonades de l'habitació-. Digues als Sh'simm que ens han retingut a l'escola bressol Yorik. Això és més important -Va mirar directament a Nom Anor, estudiant-lo intensament amb els seus ulls entretancats-. I aquest és un lloc tan bo com qualsevol.

L'anomenada T'less va assentir, i va mirar a Nom Anor abans de sortir precipitadament de l'habitació.

-No volem causar-vos cap problema -va dir en Nom Anor per congraciar-se.

-No ens trobaran a faltar -va dir l'Avergonyit que I'pan va anomenar Aarn-. La situació és caòtica a la superfície. El que sigui que afecta el dhuryam segueix causant grans molèsties. Regnen la confusió i la inestabilitat. Hi ha molts que s'uneixen a les nostres files quan se'ls culpa d'errors o ineficiències dels càrrecs superiors, i això ens facilita evadir algunes responsabilitats.

En Nom Anor escoltava sorprès i desconcertat. Era evident que Aarn patia una classe diferent d'heretgia: la de la rebel·lió. No tenia ni idea que pogués parlar-se de semblants coses en cap estament de la societat yuuzhan vong, ni tan sols entre els Avergonyits.

-I'pan m'ha explicat la història que va sentir a Dura -va dir en Nom Anor, empassant-se la seva sorpresa-, però em diu que hi ha diferències entre la seva versió i la teva.

En Shoon-mi va assentir.

-En la seva versió, qui mata a Vua Rapuung és la Mezhan Kwaad. Però a mi m'han explicat que va sobreviure en aquest atac, i que es va sacrificar perquè els Jeedai poguessin escapar. I també he sentit que va ser el seu propi germà qui el va matar. Hui Rapuung estava disposat a acceptar que havia estat la Mezhan Kwaad qui l'havia avergonyit intencionadament, però no va poder arribar tan lluny com per acceptar els Jeedai com a aliats. En morir Vua, els seus partidaris es van tornar contra Hui i el van matar, i els Jeedai van aprofitar la confusió per escapar.

-Tot i així, el missatge és bàsicament el mateix, no? -va dir en Nom Anor.

En Shoon-mi negà amb el cap.

-També hi ha diferències en això. S'acusa als Jeedai d'usar el foc en el seu atac a la instal·lació de Yavin IV, la qual cosa és una abominació de primer ordre. La majoria dels que escolten la història rebutgen això preferint-lo ignorar com un detall incòmode en comptes d'intentar-lo estudiar i així aconseguir una millor comprensió del camí Jeedai. I la clau està en la comprensió. L'Ànakin va demostrar ser molt més que un simple infidel que fa servir eines. Després, quan els seus companys de niu corrien perill, es va sacrificar en gloriós combat perquè ells poguessin viure. No li va témer a la mort. Tant tu com jo sabem que aquests actes no són propis d'infidels primitius. Són estratègies d'adaptació, estratègies de les que podem aprendre.

En Nom Anor va assentir, assimilant el que li explicaven. Aquesta versió de la mort d'en Vua Rapuung s'assemblava més al que recordava. En els registres no es parlava de rebel·lió en massa, ni de lluites entre guerrers de diferent ideologia, com ho havia explicat l'I'pan. Però en Shoon-mi tampoc havia esmentat la massacre d'Avergonyits a Yavin IV. Dins el significat mític, la mort de mil Avergonyits era irrellevant si es comparava amb la mort d'un de sol però significatiu. Mai es coneixeria el fet que Nom Anor va rebutjar una vegada una invitació al duel que li va fer el gran Ànakin Solo. L'Executor havia matat a tot un esquadró de guerrers usant una arma làser infidel per impedir que es conegués aquest secret en concret.

-On has sentit aquesta història? -va preguntar.

-De mi -va dir l'Aarn fent un pas endavant. L'Avergonyit era relativament jove, i els seus trets estrets parlaven de generacions de vergonya prèvies a ell, tant que, de fet, en Nom Anor considerava un afronta a la seva dignitat fins i tot estar a la mateixa habitació que ell, més encara parlar amb ell.

-M'ho va explicar que un de nosaltres que va servir a Garqi.

-I on ho va sentir aquest?

L'Aarn va arronsar les espatlles, arrufant les celles del seu rostre de trets definits.

-No estic segur. Per què necessites saber-ho?

Aquesta vegada va ser en Nom Anor qui va arronsar les espatlles.

-Només sento curiositat sobre com pot haver dues històries sobre el mateix esdeveniment que difereixin tant. Tampoc va passar fa tant de temps. Una de les versions ha de ser errònia, en part, però això no vol dir que l'altra sigui completament certa. Si una ha de ser falsa, per què no també l'altra?

-Coincideixen prou ​​com per convèncer-me que almenys tenen una base certa -va dir en Shoon-mi -. Ja saps amb quanta facilitat canvien els rumors. El boca a boca pot alterar la veritat en molt poc espai de temps. La qual cosa no canvia l'essència de la història.

En Nom Anor va assentir pensatiu, simulant meditar en aquesta argumentació.

-Però, llavors, quina és més certa? La que fa servir el foc o la que no?

-Has de seguir els teus instints -va dir l'Aarn.

En Nom Anor va mirar l'Avergonyit, fugaçment, amb un indici de menyspreu a la comissura dels llavis. Li enfurismava haver de relacionar-se amb éssers de la seva casta, quan uns mesos abans hauria estat molt per sota d'ell desaprofitar un sol pensament en els de la seva classe.

-Preferiria poder seguir la història fins a la seva font -va dir, dirigint-se a Shoon-mi-. Fins qui la va treure de Yavin IV, fins a qui ho va veure tot amb els seus propis ulls i va ser prou valent com per explicar-la.

-No tinc aquest nom -va dir en Shoon-mi-, ni conec ningú que ho sàpiga.

-No se li esmenta en la vostra versió de la història?

El germà de la Niiriit negà amb el cap.

-De ser així ho recordaria. Aquesta persona seria tan famosa com Vua Rapuung.

«I també estaria morta», es va dir en Nom Anor. Una cosa era anar explicant històries d'heretges, i una altra molt diferent admetre que s'havia desobeït una ordre directa del Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. I podia haver estat qualsevol qui difongués aquests rumors: un guerrer que hagués salvat al seu esclau preferit, la cuidadora Nen Yim parlant de les seves experiències a Yavin IV, fins i tot algú que pertanyés a un domini rival del de Kwaad. Les possibilitats eren nombroses.

-Hi ha més diferències entre les històries? -va preguntar, esperant semblar-se més a un innocent estudiós dels Jedi que a algú amb motius ulteriors.

-Hi ha certa discrepància sobre quan van tenir lloc aquests successos -va dir l'Aarn.

-Sí, ho sé. Una versió suggereix que tot això va passar quan Yavin IV seguia en poder dels Jedi. No us preocupa això?

-La veritat és que no -va respondre l'Aarn-. Les històries canvien soles. Seria més sospitós si totes les versions fossin iguals.

-Coneixeu d'altres que comptin aquestes històries?

-Uns pocs -va dir en Shoon-mi-. Tots ho fan a un grapat d'amics de confiança, que al seu torn ho fan a un altre grapat. Així és com es propaguen els rumors. Potser resulti frustrant no saber qui va explicar què una o dues versions abans, però això fa que les coses siguin més segures per a nosaltres.

«Almenys això era cert», va pensar en Nom Anor. Sense aquest factor, el mite Jedi s'hauria filtrat prou com per arribar fins a les seves orelles. Alhora, el fet de no poder rastrejar-lo fins als seus orígens no li beneficiava en absolut. En Shimrra no es conformaria amb només la meitat de la informació, en el supòsit que en Nom Anor es decidís a divulgar-la. El Summe Senyor mai creuria que s'havia eradicat per complet si no aconseguia extirpar la seva font. La qual cosa sens dubte el frustraria, convertint a Nom Anor en l'origen d'aquesta frustració.

L'heretgia era com una malaltia que s'obria pas a les regions inferiors de la cultura yuuzhan vong. Sempre havia pensat que els fonaments construïts pels treballadors estaven sota la superfície, sota els guerrers, els cuidadors i les castes d'intendència.

Els sacerdots mantenien l'esforç dels treballadors, reforçant les parts febles amb una xerrameca que amb prou feines se sostenia per poc que l'empenyés amb una sola urpa. Els sacerdots ho feien tot possible perquè què impediria als treballadors rebel·lar-se si no hi havia Déus que reclamessin sacrifici i servitud? O als guerrers aprofitar-se dels febles? Als intendents robar a qui els vingués de gust? Els Déus eren la cua que sostenia no només la invasió en curs sinó el que unia en un tot a tota la raça yuuzhan vong.

En Nom Anor sospitava que la societat yuuzhan vong s'esquerdaria com un planeta trencat d'haver-hi alguna cosa que suplantés als Déus, ja fossin déus nous o cap déu. Que no quedaria un centre que sostingués el tot, que es consumiria, es podriria.

Sabia que el seu deure era informar a Shimrra d'aquesta heretgia, que fer una altra cosa era participar de manera activa en la destrucció de tot allò pel que portava treballant des de feia dècades. Però, tot i així, una part del seu ésser es preguntava si no hi hauria alguna manera d'utilitzar tot això a favor seu, sense haver de destruir tot el que l'envoltava. No seria aquesta la major ironia de totes? Fer servir als seus enemics, els Jedi, per assolir la seva victòria personal?

-Amorrn?

Es va adonar que s'havia concentrat massa en els seus pensaments com per escoltar les converses que tenien lloc al seu voltant.

-Ho sento -va dir, serrant les dents per la falsa companyonia-. Pensava en el cas estrany que va haver de resultar-li a Vua Rapuung passar tant de temps a prop d'un Jedi.

-Hi ha hagut altres -va afirmar l'Aarn-. He sentit parlar d'un Jeedai que es va deixar capturar i al qual no es va poder doblegar.

L'I'pan va assentir.

-Jo també he sentit parlar d'ell. Es deia Wurth Skidder. Va seduir a un yammosk amb la seva ment i després el va matar.

En Nom Anor no va dir res, encara que estava segur de saber més sobre aquest incident que els Avergonyits que l'hi comptaven. El Jedi Wurth Skidder estava presoner en una nau amb yammosk que va resultar destruïda a Fondor. El seu comandant, Chine-kal, s'havia mostrat circumspecte en els informes previs a la seva mort, però semblava clar que Skidder havia estat a punt de cedir abans que una de les molèsties més constants de la Nova República, l'anomenada Dotzena d'en Kyp Durron, intentés rescatar-lo. Havia estat un membre d'aquest grup, un Jedi anomenat Ganner, qui les hi va arreglar per matar el yammosk, però va ser incapaç de rescatar al seu amic. I el més mortificant era que, tot i que Wurth Skidder havia mort, era cert que no se li havia doblegat.

-La Mezhan Kwaad no va poder doblegar l'esperit de la Jeedai que va ser alterada pels cuidadors -va dir l'Aarn.

-I després hi ha els bessons -va dir en Shoon-mi-. Els dos han estat capturats, i els dos s'han escapat. Yun-Yammka tampoc va poder doblegar-los a ells.

-Esteu dient que són fins i tot més poderosos que els Déus? -va preguntar en Nom Anor.

La pregunta va semblar posar nerviós a Shoon-mi.

-No, forçosament. Però pot ser que els Jeedai sàpiguen més sobre els Déus que els sacerdots.

I allà estava, dit amb tota claredat: la veritable heretgia amb potencial per doblegar a tota l'espècie yuuzhan vong. Un cop els treballadors deixessin d'escoltar els sacerdots, qui els substituiria? Els guerrers? Els intendents? Els Jedi?

Sabia que allò últim seria tota una abominació. Ell mai consentiria que un infidel li donés ordres. Però els utilitzaria per aconseguir el que volia, ja fos perquè la notícia d'aquesta heretgia li permetés recuperar el favor d'en Shimrra, o perquè l'heretgia en si podia desestabilitzar el regne del gran Senyor. Li semblava una progressió bastant senzilla. No era la forma normal en què solia ascendir un yuuzhan vong ambiciós, però li havien tret d'una puntada l'escala per la qual ascendiria normalment per millorar la seva posició dins de la jerarquia yuuzhan vong i es veia obligat a recórrer a altres mètodes. No era una cosa de la que estigués especialment orgullós, però era necessari.

-Hem de tornar -va dir l'Aarn removent els peus. En Nom Anor es va preguntar si no li hauria incomodat també a ell la tallant declaració de fe d'en Shoon-mi.

-Ho entenc -va dir en Nom Anor. Però m'agradaria molt tornar a parlar amb vosaltres. M'intriga el concepte de la veritat, i m'agradaria conèixer totes les versions possibles de la història d'en Vua Rapuung. Si les sentiu de qualsevol altre...

-Te les contarem, Amorrn -va dir en Shoon-mi assentint-. I'pan hauria de portar-te a veure a Hrannik. Tinc entès que està molt dedicat a difondre la paraula.

-Ho faré -va dir I'pan-. També conec algun més. La veritat es propaga.

-La veritat es propaga -va repetir en Shoon-mi, com si ho recités de memòria.

Després d'un comiat ràpid, els dos de la superfície van sortir per l'abominable porta d'angles rectes, deixant sols a I'pan i Nom Anor. El seu company deforme va obrir el sac que li havia lliurat Shoon-mi i va mirar a l'interior.

-Què és? -va preguntar en Nom Anor.

-Menjar, robes velles -va respondre I'pan-. Allò habitual. En Shoon-mi li agrada tenir cura de la seva germana.

-Per què no parla ella d'ell?

-Perquè el considera un traïdor a la veritat -va dir I'pan com si la resposta fos òbvia-. En el que a ella respecta, ell hauria d'abandonar la seva unitat i unir-se a ella en comptes de retre homenatge als antics Déus. Mentre no faci això, ella no reconeixerà la seva existència.

-Però accepta els seus regals -va observar irònic en Nom Anor.

I'pan va riure en sentir això.

-No és tan orgullosa com per rebutjar l'ajuda. La seva prioritat és sobreviure, canviar al seu germà és secundari.

En Nom Anor recordà la manera com els ulls de la Niiriit brillaven a la nit mentre I'pan explicava la història. Era una fanàtica, més perillosa per al sistema que qualsevol dels altres. No hi ha res més letal que un guerrer entrenat que es torna contra els seus antics caps.

Va somriure per a sí, content amb els inicis del pla que estava traçant en la seva ment. Ja només necessitava l'origen del rumor d'en Vua Rapuung.

-Vens? -va dir l'I'pan, interrompent els seus pensaments.

En Nom Anor va tornar a somriure, aquest cop més obertament.

-És hora de tornar a casa, I'pan -va dir, assentint.

I'pan grimpà fins a la fissura de la paret per la qual havien entrat abans, guiant-lo en direcció a la «casa» a la qual creia que es referia en Nom Anor.

-oOOOo-

La Jaina va veure l'holo fins al final per tercera vegada. Seguia sense poder creure el que estava veient, tot i que la sensació de pesadesa que tenia en els budells suggeria que almenys aquesta part d'ella començava a creure-s'ho. L'holo provenia de control de Ciutat Al'solib'minet'ri, enviat per línia segura a l'Orgull de Selònia. La Jaina havia tornat a la fragata específicament per veure-ho, a petició dels seus pares que creien que havia de veure el que li havia passat a la Tahiri. La qual cosa també li proporcionava una oportunitat que li fessin una revisió completa als sistemes d'armament del seu Ala-X mentre les coses estaven tranquil·les.

L'holo s'havia gravat dues hores abans, en els allotjaments diplomàtics on els seus pares residien amb Jag, Tahiri i C-3PO. Mostrava la Tahiri caminant per un passadís acompanyada per un petit contingent de guàrdies de seguretat. Segons l'informe que li havia enviat la seva mare, la Tahiri estava fent una petita missió exploratòria per la ciutat després d'evadir l'escorta fia amb ajuda de la Leia. Sembla ser que havia aconseguit evadir als guàrdies fins que aquests la van trobar en una habitació concreta, caiguda a terra en estat d'atordiment. Els va acompanyar sense protestar, permetent que la portessin amb els altres membres del grup.

La forma casual en què els guàrdies empunyaven els làsers, i la seva expressió despreocupada, deixava evident que no esperaven cap mena de problema. I el seu cap no semblava molt impressionat per la carrera que els havia fet fer la Tahiri.

La Jaina va observar com la Tahiri mirava una cosa que aferrava amb la mà. L'angle de la càmera no li permetia una bona imatge d'aquest objecte, però la reacció de la Tahiri davant ell era tan sorprenent com preocupant. La noia va retrocedir com si un tret làser li hagués encertat en el front, canviant la seva expressió en una de complet horror. Un instant després, massa de pressa perquè la càmera pogués seguir-la, treia el sabre làser blau gel i es posava en guàrdia, agitant-lo per cobrir-se de qualsevol possible atac. Els guàrdies van retrocedir, sobresaltats al seu torn, apuntant-la amb els rifles làser. El cap va bordar un advertiment, però la Tahiri no semblava veure'l ni sentir-lo. Tenia els ulls molt oberts mirant embogida a una i altra banda, com si esperés un atac. Va traçar un brillant arc amb el sabre làser mentre saltava en una pirueta per cobrir-se d'un atac inexistent per l'esquena.

Davant això, els guàrdies van retrocedir un o dos passos, confosos pel sobtat canvi de la situació. La Jaina podia comprendre la seva por. En el rostre de la Tahiri hi havia una mirada que anunciava el que podia passar si se la provocava. El guàrdia de seguretat de més rang era lleugerament més valent que els altres. Malgrat les seves evidents aprensions respecte a la Tahiri, va avançar un pas amb cautela i li va demanar que desactivés el sabre làser. Si no ho feia es veuria obligat a obrir foc sobre ella, li va dir. En aquest moment, la Jaina va alentir la velocitat de visionat, per veure millor el que feia la Tahiri en sentir la petició del guàrdia. La noia es va mig va tornar, la seva expressió es va canviar per una d'alarma, com si veiés per primera vegada als guàrdies que l'envoltaven. Una processó d'emocions desfilà pels seus trets delicats: consternació, pesar, por i, finalment, desesperació. Durant una fracció de segon, la Jaina va pensar que podria atacar al cap que s'havia acostat. I llavors va posar els ulls en blanc i les seves cames es van doblegar sota ella com si algú l'hagués colpejat per l'esquena amb un bastó atordidor. El seu sabre làser es va apagar en el moment que ella el va deixar anar, i l'empunyadura va caure rodant per terra fins a trobar una paret. Els guàrdies es van quedar quiets fins i tot llavors, estant la Tahiri aparentment inconscient i la seva arma lluny d'ella, i es van mantenir a distància, apuntant amb els làsers a la figura postrada de la Jedi. El seu cap també era reticent a apropar-se i demanava nerviós ajuda pel comunicador. La Tahiri no va reaccionar ni tan sols quan els guàrdies van trobar el valor necessari per acostar-s'hi i tocar-la amb el peu. Només es va moure quan van arribar els reforços, asseient-se a terra amb evident desconcert. Però no va protestar contra les armes que l'apuntaven, ni es va resistir quan la van pujar a una aerollitera i la va examinar un metge. Poc després es va sumir en el que semblava un somni profund del qual ningú semblava poder-la despertar. Per llavors ja s'havia notificat als altres, que es van acostar al lloc. La primera a arribar va ser la mare de la Jaina, acompanyada pel fia que després van identificar com l'ajudant de primat Thrum, seguida de prop per Jag.

-Està ferida? -va preguntar la Leia al paramèdic que atenia la Tahiri.

-No -li van dir-. Sembla haver-se desmaiat.

El cap dels guàrdies de seguretat va explicar que la Tahiri havia tret el sabre làser. Quan se li va insistir sobre per què havia fet ella alguna cosa així, va replicar:

-És que és... això... No crec que ens ataqués a nosaltres.

Però quan se li va demanar que s'expliqués, el guarda va ser incapaç de fer-ho. Però la Jaina sabia a què es referia. Tot i que l'holo estava gravat des d'un angle que no sempre li permetia veure la cara de la Tahiri, estava clar que no era amb aquests guàrdies amb qui fos que lluités. Movia el sabre làser, sí, però concentrava la seva atenció en una altra cosa, en alguna cosa invisible. I no hi havia manera de saber què era aquesta cosa. La seva mare havia utilitzat tota la influència que li proporcionava el seu estatus diplomàtic per convèncer al metge, als guàrdies i l'ajudant de primat, que la Tahiri estaria millor en les seves pròpies habitacions, on la hi podria examinar adequadament. La inquieta processó va recórrer els passadissos buits dels allotjaments diplomàtics fins on els esperaven C-3PO i el pare de la Jaina. Un cop allà, la Leia va insistir perquè els deixessin sols per atendre la noia en pau i tranquil·litat. Els fia ho van concedir, però era evident que amb reserves. Fins i tot des de la seva posició en òrbita, la Jaina s'adonava que l'ajudant de primat Thrum no estava molt convençut que fer-ho fora el més correcte. El seu treball era mantenir els visitants vigilats i no estava tenint molt d'èxit, amb l'escapada sense autorització de la Jaina i amb els micròfons que no funcionaven a les habitacions diplomàtiques. La Leia l'havia cridat quant van determinar que la Tahiri no corria perill immediat i que només estava inconscient, tal com havia diagnosticat el metge fian. El primer que va pensar la Jaina va ser que la malaltia de la Tahiri, fos quina fos, no havia remès en sortir de Mon Calamari. La Leia estava d'acord. Hi havia esperat que mantenir-la ocupada n'hi hauria prou per aclarir l'angoixa que semblava dominar-la.

-Però igual esperava massa -va dir la Leia, arrufant el gest-. Encara és aviat.

La Jaina no estava convençuda que tot es degués de l'estrès.

-Sigui el que sigui el que li passa, mare, no crec que estigui tot al seu cap.

-Creus que és una cosa de la Força?

-No ho sé, la veritat. Si és així, és una cosa molt subtil que no captem -es va encongir d'espatlles, frustrada per estar tan lluny de la seva amiga malalta. En morir Ikrit, va passar molt temps sense un Mestre. Qui sap el que li pot passar pel cap?

-Luke no l'hauria nomenat Cavaller Jedi sense estar segur que estava bé -va dir la Leia, però alguna cosa en la seva expressió li va dir a la Jaina que la seva mare no creia que pogués descartar tan fàcilment aquesta possibilitat. Enmig d'aquesta conversa, C-3PO va anunciar que havia aconseguit accedir a un holo de seguretat que mostrava el que li havia passat abans de desmaiar-se. El droide el va aconseguir just a temps; tot just havia obtingut l'holo quan la gravació va desaparèixer d'aquesta base de dades i va passar a estar en un domini al qual no tenia accés. Era evident que els fia estaven molestos per la curiositat hiperactiva dels seus convidats.

La Jaina i els altres miraven l'holo, cada vegada més desconcertats.

-La Tahiri sembla aterrida -va dir per a la connexió segura amb la família.

-Però, de què? -va preguntar en Han-. Aquí no hi ha res a part dels guàrdies. I el més que podien haver-li fet és avorrir amb detalls sobre el procediment que havia d'haver seguit.

-Doncs quelcom la va alterar -va dir la Leia.

-Una cosa que cap de nosaltres pot veure -va mussitar la Jaina.

I aquí es va quedar la situació. La Leia va insistir que el millor que podien fer en aquell moment per la Tahiri era deixar-la dormir. Els fia no li havien fet res, i en els escàners que li havia fet C-3PO no es veia res anormal. Haurien d'esperar que despertés per saber què havia passat exactament.

-Hi ha un altre misteri més -va dir la mare de la Jaina després d'uns moments de silenci-. Els fia ja no tenen por dels yevetha.

-Què? -va exclamar en Han-. Això és que com anar a les planes de Jundland en ple estiu i no tenir por dels dracs Krayt.

-Oi que sí? -Va coincidir la Leia-. Però això és el que em va dir Thrum. Quan li vaig preguntar per les precaucions que havien pres contra possibles atacs dels yevetha, em va dir que no necessitaven prendre precaucions, com si N'zoth hagués deixat de ser un problema.

-Així com si res? -va dir en Han. La Leia va assentir.

-Li vaig preguntar per les relacions diplomàtiques, pensant que potser els yevetha havien canviat d'opinió sobre les espècies extraterrestres. Va dir que no existien, que no tenien ambaixada a Galantos ni havien negociat un tractat de pau. És com si... -va fer una pausa com si fos incapaç de trobar paraules per expressar els seus pensaments-. No ho sé... és com si els yevetha s'haguessin rendit i decidit no tornar a sortir de casa.

-No m'ho crec ni per un moment -va dir en Han-. Seria molt propi d'ells desaparèixer de la vista mentre reconstrueixen el seu món i planegen la seva venjança en secret -negà amb el cap-. Recorda el que et dic: estan planejant alguna cosa. Si casa meva fos Galantos, no apartaria la vista d'aquesta constel·lació ni un sol segon.

La Leia va tornar a assentir i, allà dalt, a la nau, la Jaina va haver de mostrar-se d'acord amb aquesta sospita. Aquests salvatges xenòfobs no es limitarien a llepar-se les ferides després de rebre una bona pallissa; contraatacarien amb el doble de salvatgisme i el triple de decidits. El més probable era que els yevetha anessin a atacar en qualsevol moment des de la Constel·lació Koornacht.

-Vols que vagi a fer una ullada? -va preguntar ella des de l'enllaç subespacial.

Es va adonar del titubeig momentani a la cara dels seus dos pares quan es van mirar l'un a l'altre, però les seves expressions es van suavitzar amb la mateixa rapidesa.

-No et quedis prou temps com per fer enemics -va dir en Han-. Limita't a entrar i sortir, entesos? No m'obliguis a anar a per tu.

La Jaina va somriure davant d'això.

-I torna amb nosaltres d'una peça -va afegir la Leia.

L'única veu discordant va ser la d'en Jag.

-És una bogeria -va dir als pares de la Jaina-. No podeu pensar seriosament en enviar la Jaina a un territori desconegut així com així.

-No l'enviem -va dir la Leia-. Ella s'ha presentat voluntària.

-A més, si els fia diuen la veritat -va afegir en Han-, probablement el territori és ara més segur que mai.

-I si no estan dient la veritat? -va preguntar en Jag.

-Quin és el teu problema, Jag? -va dir la Jaina amb to gèlid.

-Mira, no vull suggerir que no puguis ocupar-te d'això -va dir en Jag. Semblava incòmode enfrontant-se a la família Solo en ple-. Només penso en l'esquadró. Qui el dirigirà mentre tu no hi siguis?

-Tu, és clar -va dir ella, sorpresa d'haver de dir-ho-. Trigaré cosa d'un parell d'hores a preparar-me per la missió. Això et dóna temps per pujar aquí i fer-te'n càrrec, no?

-Suposo -va dir. En el seu rostre hi havia certa inseguretat que ella no estava acostumada a veure. Era evident que no li agradava la idea-. Però abans he de fer alguna cosa aquí, si et sembla.

-És clar -va dir la Jaina. Ell va assentir, encara poc convençut.

-I t'emportaràs a algú de suport, oi, Jaina?

Ella va somriure, donant-se compte de sobte dels motius de la seva preocupació. No pensava en l'esquadró, sinó en ella. Estava preocupat pel seu benestar, i el fet que li importés tant la va omplir de càlida satisfacció.

-Si això fa que et sentis millor -va dir ella, m'emportaré amb mi a Miza i Jocell.

Sabia que això el tranquil·litzaria almenys en un aspecte. Eren pilots del seu Esquadró Txiss, i ell sabia que podia confiar en ells.

-D'acord, està decidit -va dir en Han, amb una mirada que ella no va aconseguir desxifrar-. Quan puguis, Jag, voldria examinar el Falcó amb tu per assegurar-me que no li han fet res. No crec que els hàgim donat temps per preparar-nos algun sabotatge, però no ens podem permetre córrer aquest risc.

-Jo em quedaré amb la Tahiri i 3PO -va dir la Leia arrufant lleugerament el gets-. Bona sort, estimada. I fes el que diu el teu pare, no li toquis la cresta a ningú, entesos? Si els yevetha s'han estovat, podríem usar-los contra els yuuzhan vong.

-Entesos, mare -la imatge de la Tahiri al fons, inconscient, pàl·lida i vulnerable, va fer que la Jaina sentís una fiblada de culpa per anar-se-. Tornaré de seguida.

-oOOOo-

En Jacen va buscar en el seu interior, recordant la saviesa de les últimes paraules de la seva Mestra.

«La Força ho és tot, i tot és la Força -li havia dit la Vergere poc abans de morir-. El Costat Fosc no existeix. La Força és una, eterna i indivisible. No necessites preocupar-te per una altra foscor que la que hi ha en el teu propi cor».

«Ni tan sols de la foscor dels altres?», Va voler preguntar-li mentre escoltava el discurs del Moff Flennic. Les terribles obscenitats antivida que brollaven de la boca d'aquest autoproclamat salvador del Romanent Imperial eren gairebé més del que podia suportar ell.

-Retirada? -rugia l'home-. Retirada? Sento aquesta paraula i penso en covards, i quan penso en covards em descobreixo buscant la meva pistola làser -va fer una pausa per clavar en Jacen una feréstega mirada, presumiblement per fer-li saber que no exagerava-. Cap home a les meves ordres acceptaria una ordre de retirada meva sense qüestionar el meu seny. Abans em rellevarien del comandament que acceptar una ordre semblant, i tindrien tot el dret a fer-ho!

-Moff Flennic -va dir en Jacen tan apaivagadament com va poder-, si volgués escoltar el que vull dir-li...

El Moff Flennic va llançar una bufada.

-I donar-li l'oportunitat de plantar els seus pensaments en el meu cap? No sóc estúpid, nen. No estic senil. Per qui m'ha pres? Jo ja caçava eloms dècades abans que nasquessis.

En Jacen va buscar solaç i fortalesa en el record de la saviesa de la Vergere, va trobar una illa de calma al seu interior i va relaxar les rígides mans.

L'home corpulent caminava a un costat i altre del pont vestit amb uniforme complet, suportant el silenci d'en Jacen amb tensa energia.

-I bé? -va deixar anar al cap d'un moment-. No va a dir-me que donar caça a formes de vida intel·ligents és alguna violació de la seva fràgil sensibilitat de Jedi?

En Jacen es va encongir d'espatlles filosòficament.

-La meva sensibilitat és meva, senyor, i no tinc cap desig d'imposar-la-hi.

-I així i tot vol que jo faci el que vostè em digui -es va burlar l'home-. No és això el mateix, nen?

-En absolut. Jo em limito a explicar-li el que jo, en aquest moment, considero que seria el seu curs d'acció més prudent. Per descomptat, la forma en què decideixi prendre la meva opinió depèn completament de vostè.

-Però no li agradaria que la ignorés, oi?

-Si la ignora, el seu poble acabarà massacrat -va dir en Jacen amb calma-. I no, això no m'agradaria gens.

En Flennic titubejà, una cosa semblant a la diversió va apuntar als seus aguts ulls, i va reprendre el seu passeig, més a poc a poc, donat cada pas de forma més deliberada que l'anterior.

-Nen, si vostè fos un dels meus oficials, l'enviaria afusellar per parlar-me com acaba de fer-ho.

En Jacen va lluitar per mantenir la calma. Malgrat el molt que el Moff semblava avorrir la idea que en Jacen implantés idees al cap, ell no semblava tenir problemes en jugar mentalment amb ell. No tenia cap dubte que l'ús constant de la paraula nen era per fer-li sentir insignificant i incapaç. Era un gest com a molt inútil i només servia per augmentar la frustració d'en Jacen.

-Moff Flennic... -va començar a dir pesadament.

El Moff va alçar una mà per fer-lo callar.

-Sé el que vas a dir -va dir-. Que no és un dels meus oficials ni vol ser-ho. Doncs jo no l'acceptaria en les meves files ni encara que m'ho demanés, i sap per què?

-Això no és rellevant, senyor -va dir en Jacen, intentant mantenir el to respectuós encara que només sentia desitjos d'agafar l'home pel coll de l'uniforme i cridar-li que l'escoltés.

L'home va deixar de passejar i es va tornar per mirar-lo.

-No tinc ni idea de per què es molesta a parlar amb mi, nen. És evident que li estic fent perdre el temps. És el que pensa, oi?

-La veritat, senyor, és que no crec ni per un segon estar perdent el temps. En tot cas, crec que vostè sap que el que li estic dient té sentit, però que és massa orgullós per admetre-ho. Intenta desesperadament convèncer-se que estic equivocat.

-De veritat? -era més un desafiament que una pregunta.

-Vostè no és idiota, senyor -va dir en Jacen amb calma-. Reuniu-vos amb els altres Moff si vol. Expliqui'ls-hi el que li he dit i vegi el que han de dir. Estic especialment interessat a parlar amb la Moff Crowal de Valc VII, atès que pot tenir accés a una cosa que estic buscant.

-I què és això?

En Jacen va somriure lleugerament davant la sospita que va apuntar sobtadament al rostre de l'home.

-Informació, és clar. Comprengui, senyor, que el nostre temps d'estada a l'Imperi és limitat; la nostra missió ens porta a una altra banda. Quan tinguem el que necessitem, ens anirem.

En Flennic aclucà els ulls.

-I creu que Valc VII seria una posició ideal perquè es replegui la flota un cop ens retirem de Yaga Minor?

-La veritat és que seria l'últim que vostè voldria fer. Val VII és fronterer amb les Regions Desconegudes. Si es repleguen tan lluny, pot donar per perdut l'Imperi. No, el lloc al que jo em replegaria, el millor per preparar un parany, si així ho prefereix, seria Borosk.

El Moff va guardar silenci durant un llarg moment. En Jacen sabia el que estava pensant. Borosk era un dels diversos mons petits i fortificats que protegien les fronteres de l'Imperi. El Moff estava preguntant-se si això era part d'algun pla retorçat que permetria a l'Aliança Galàctica guanyar terreny a un antic enemic.

Però esperava que fins i tot Flennic s'adonés que això era ridícul. Si el Romanent Imperial perdia aquesta posició, Borosk cauria en poder dels yuuzhan vong, no de l'Aliança Galàctica. I l'Aliança Galàctica tenia coses més importants de què preocupar-se que un petit sistema que feia frontera amb el seu territori. El silenci continuat suggeria que Flennic era incapaç de trobar errors al pla, almenys de moment. En Jacen va aprofitar l'avantatge i va pressionar.

-Moff Flennic, si actua amb la rapidesa suficient, podria salvar Yaga Minor.

Això si va produir una reacció en ell. Yaga Minor era propietat personal del Moff. Quan caigués, com segurament faria si la flota seguia on era. Flennic es quedaria sense res, al marge del que li passés al conjunt de l'Imperi.

-Expliqui's -va exigir-li.

-Els yuuzhan vong estan forçant molt a les seves tropes. Gràcies a les nostres campanyes d'atac i fugida, les forces que s'han reunit per enfrontar-se a l'Imperi es necessiten en una altra part. No poden permetre's mantenir aquí una campanya molt llarga. La seva prioritat és acabar amb rapidesa amb la vostra flota. Aniran a on sigui que estigui. Creuran que, un cop destruïda, podran acabar còmodament amb les vostres drassanes.

-Està dient que si els expulsem ara, no tornaran? -va dir en Flennic.

En Jacen va negar amb el cap.

-No puc garantir això. Però si tornen, no ho faran en un nombre tan gran.

En Flennic tornava a caminar d'un costat a un altre.

-I què et fa estar tan segur que organitzar un contra-atac a Borosk funcionarà? -va preguntar, dirigint la seva atenció al terra que tenia davant seu.

-Tinc dues raons. Una, els espies infiltrats entre el seu personal s'han d'assegurar que els seus mestres Bèl·lics estiguin al corrent del moviment de tropes. I dos, els ensenyarem a lluitar amb els yuuzhan vong de forma més efectiva.

Això va fer que el Moff s'aturés en sec, dedicant tota la seva atenció a Jacen.

-A canvi de què?

-De res. El meu únic interès és salvar vides i mantenir l'estabilitat a la regió. Ja regatejarem per informació amb la Moff Crowal un cop es resolgui aquest assumpte.

El Moff Flennic va grunyir.

-Aquest assumpte? -va repetir ell incrèdulament-. Ho diu com si això fos una escaramussa menor per un asteroide!

-Si us plau, no s'ofengui, senyor, però, més o menys, això és el que és des del punt de vista de la galàxia. L'Imperi domina uns pocs milers de sistemes d'entre centenars de milers de milions. Sí, tenen una posició estratègica, i no, no m'agrada veure com es perden vides de forma innecessària, però el que no sobrevisquin no marcarà molta diferència dins el gran esquema de les coses.

La sang va acudir a la cara d'en Flennic. Li tremolaven les mandíbules per la ràbia que s'acumulava al seu interior. En Jacen havia aconseguit la reacció que buscava. Va poder sentir a través de la Força que la pressió li augmentava com les tensions en un estel de neutrons. Quelcom cediria en qualsevol moment. La qüestió era si explotaria o implotaria.

Mai ho va saber. El comunicador de l'escriptori d'en Flennic brunzí i el Moff desfogà la seva ràbia amb ell.

-Vaig dir que no volia interrupcions -va bramar per la unitat de comunicacions.

-Però, Senyor, té un toc d'...

-No m'importa de qui és, idiota. Lliura't d'ella ara tu mateix, o m'encarregaré que l'expulsin a l'espai sense...

Va callar de sobte quan de la unitat de comunicacions va brollar una altra veu.

-Aquesta no és forma de parlar a un oficial subordinat. I més estant en la meva nau.

Els trets d'en Flennic van passar del porpra espantat al blanc mortal en el temps que hauria necessitat la llum en creuar l'habitació.

-Gran Almirall? -va dir incrèdul-. Està... viu?

-És clar que estic viu -va dir en Pellaeon, amb veu estranyament esmorteïda però clarament-. Per acabar amb mi es necessita alguna cosa més que un grapat de yuuzhan vong entusiastes.

-Però...

-Què passa, Kurlen? No sembla tan content de sentir la meva veu com esperava.

-No, no és això. És que jo... -va quequejar incòmode un moment, abans de redreçar-se i tornar a mirar a Jacen-. Com sé que aquest no és un dels seus trucs mentals, Jedi?

Va ser en Pellaeon qui va contestar.

-Mira'l bé, Kurlen. Està tan sorprès com tu per això.

Era cert. L'últim que s'esperava en Jacen era ser ajudat per l'home al que havia vist per última vegada inconscient en un tanc de bacta, i amb aspecte de tenir la mort a només unes poques respiracions de distància. I això també confirmava una cosa que sospitava, que en Pellaeon tenia accés a alguna cosa més que l'àudio del seu comunicador, però ocultava la seva imatge.

-M'alegra sentir la seva veu, gran almirall Pellaeon -va dir en Jacen amb tota honestedat.

-Jo diria el mateix en millors circumstàncies, Jacen Solo -en la seva veu es notava l'ombra d'un somriure-. Gràcies per la seva ajuda a Bastió. Li dec la meva vida als Jedi, i jo no oblido els meus deutes. Pot estar segur que escoltaré el que hagi de dir dels yuuzhan vong amb més interès que alguns dels meus col·legues.

-Serà un plaer discutir-ho amb vostè, senyor -va dir en Jacen, cuidant que no hi hagués presumpció alguna en la seva veu.

Encara que fos a tractar amb el gran almirall Pellaeon, seguia sense voler provocar a Flennic. El futur era tot aigües desconegudes, i era important conservar tots els mitjans possibles al seu abast, per creuar aquestes aigües.

-Potser en una altra ocasió -va dir el gran almirall-. He estat una mica desconnectat els darrers dies, i en aquest moment he de discutir una retirada estratègica amb el Moff Flennic.

-Precisament estàvem tocant aquest tema -va dir el Moff, humitejant-se els llavis nerviosament.

-De veritat? -va preguntar en Pellaeon-. I ha donat ja les ordres als oficials supervivents?

-Bé, no, però...

-Establert possibles destinacions per a un reagrupament més substancial?

-S'ha pensat en Borosk com a destinació -va dir en Flennic, dirigint a Jacen una mirada d'avís.

-És una bona elecció, Kurlen. Li suggereixo que es posi en això de seguida. Com més temps seguim aquí, més estúpids semblarem quan arribi la següent onada. Les naus capitals haurien de començar-se a moure en la propera hora, deixant enrere una petita força defensiva. Puc deixar els arranjaments a les seves mans? Necessito atendre altres assumptes en un altre costat.

-Ep, Gran almirall.

-Sí, Kurlen?

-No creu que això es mereix una mica més de debat?

Hi va haver un llarg silenci. En Jacen va mantenir una expressió de serena paciència mentre el Moff Flennic semblava cada vegada més nerviós.

Quan Pellaeon va tornar a parlar, ho va fer amb un to que tenia la freda claror d'un bany d'hidrogen.

-Comprengui això, Kurlen: el que acabo de donar-li és una ordre, no una invitació. Mentre jo dirigeixi l'Exèrcit Imperial, farà el que jo li digui, independentment que estigui d'acord o no amb les ordres. Si no és així, i creieu-me quan li dic això, hauré de separar-lo de l'Imperi per garantir la supervivència de l'exèrcit, i ho faré sense dubtar-ho, i li garanteixo que després no tornaré per recollir els trossos de la seva drassana.

-Ho comprenc, gran almirall -va quequejar el Moff.

-Bé -va replicar Pellaeon tallant-. Però no he acabat. Això només és el principi. També emetrà ordres per concedir a l'Ombra de Jade lliure accés en aquest sistema i qualsevol o un altre sistema de l'Imperi. Massa vegades ha subestimat greument el Consell Moff l'amenaça que suposaven els yuuzhan vong en contra del meu consell, i no tornarà a passar. No permetré que torni a passar. Ha arribat el moment d'agafar els pocs recursos que ens queden i d'assegurar-nos que no torna a passar una cosa així. Si sobrevivim a Borosk, l'Aliança Galàctica i els Jedi seran la nostra major esperança de supervivència a llarg termini, i pretenc aprofitar-me d'ells mentre encara existeixi l'Imperi. Entesos?

L'home corpulent però temporalment acovardit es va limitar a assentir.

-La connexió ha de ser dolenta, Kurlen, perquè no he sentit el que ha dit.

-Ho entenc a la perfecció, gran almirall Pellaeon.

-Excel·lent. Ara, envieu al nostre jove amic de tornada a l'Enviduadora. Vull preguntar-li sobre els yuuzhan vong mentre encara tinc oportunitat de fer-ho.

En Flennic no el va mirar quan aquest premia un botó perquè s'obrís la porta. Es va obrir amb un feble xiuxiueig. Jacen va fer una reverència de comiat, però el Moff va apartar la mirada com si ell no hi fos.

En Jacen dissimulà l'alleujament que sentia per no estar en presència de l'home i va caminar amb rapidesa cap als molls on l'esperava la llançadora classe Lambda.

-oOOOo-

Següent