15
La nit havia caigut sobre Àmbria, però en Bane no
estava interessat en dormir. En el seu lloc estava assegut de cames creuades en
el que quedava del seu campament, esperant que la Zannah tornés amb
subministraments perquè poguessin reconstruir-lo. Mentre esperava, va meditar
en el seu més recent fracàs amb l'holocró.
El dilema no oferia cap solució fàcil. Si es
pressionava massa, el seu cos li trairia, fent que cometés errors durant els
ajustaments precisos de la matriu de l'holocró. Si anava lent, conservant la
seva força, seria incapaç d'acabar abans que la xarxa cognitiva comencés a
degradar-se. Els dos factors treballaven amb propòsits diferents, i en Bane va
fer rodar el cap trobant una forma d'equilibrar els requisits tant de temps com
d'esforç.
El seu intent més recent havia empès al seu poder sobre
els seus límits, portant-lo a la vora del cansament complet. Tot i així, si no
hagués comès l'error crític que va fer que la matriu col·lapsés, dubtava que
hagués estat capaç de completar els ajustos finals a temps.
Com més contemplava el procés, més frustrat se sentia.
Hi havia fracassat a banda i banda de l'espectre, incapaç d'acabar en el temps
assignat i sense la força necessària per completar la seva tasca sense errors.
Era possible que hi hagués un altre element essencial
en el procés que estava passant per alt? Hi havia un secret més esperant ser
desbloquejat que finalment li permetés crear un holocró per poder passar la
seva saviesa i coneixements als seus successors? O hi havia el fracàs en ell?
Simplement no tenia poder? Era el seu comandament del Costat Fosc d'alguna
manera menor que el dels antics Lords Sith com Freedon Nadd?
Era una línia d'especulació incòmoda, però era una que
en Bane es va forçar a considerar. Havia llegit les històries dels grans Lords
Sith; moltes estaven plenes de gestes gairebé massa increïbles per ser
cregudes. Tot i això, si aquests registres fossin certs, fins i tot si algun
dels seus predecessors hagués tingut l'habilitat d'utilitzar el Costat Fosc per
destruir mons sencers o de fer que un sol es convertís en nova, en Bane encara
sentia que el seu poder estava a l'altura de les habilitats descrites de molts
d'aquells que havien creat amb èxit holocrons propis.
Però quant del teu
poder es malgasta en els paràsits que infesten el teu cos?
La qüestió va saltar espontàniament en la seva ment,
posada no amb la seva pròpia veu sinó en la de la seva aprenenta. La Zannah
havia expressat les seves preocupacions sobre els efectes que els orbaliskos
poguessin estar tenint sobre ell; era possible que tingués raó.
Sempre havia cregut que els inconvenients dels
orbaliskos -el dolor constant, l'aparença desfigurada- eren compensats pels
beneficis dels que proveïen. Li curaven, li feien físicament més fort, i el
protegien contra tot tipus d'armes. Ara començava a qüestionar-se aquesta
creença. Mentre que era cert que podia canalitzar el seu poder a través de les
criatures per a un augment temporal en les seves habilitats, a llarg termini
podien realment debilitar-lo. Estaven constantment alimentant-se de les
energies del Costat Fosc que fluïen a través de les seves venes. Era possible
que, després d'una dècada d'infestació, la seva habilitat d'atreure la Força
hagués estat subtilment disminuïda?
Era una idea que un cop va rebutjar de ple. Però el seu
fracàs continuat amb els holocrons li havia forçat a reavaluar la seva relació
simbiòtica amb els estranys crustacis. Podia sentir-los fins i tot ara,
alimentant-se, atraient la Força que fluïa a través de les seves venes.
Els orbaliskos de sobte es van agitar. Es van retorçar
i van tremolar contra la seva carn; sentir la seva fam insaciable creixent com
a resposta a la presència propera d'una font fresca pròxima de poder del Costat
Fosc. En Bane va mirar al voltant, esperant veure la Zannah aproximar-se al
campament sota la brillantor de la lluna plena. No va veure res; no va percebre
res, ni tan sols les petites criatures i insectes que sortien a la nit per
caçar per menjar, volant sobre el seu cap o reptant per la sorra. La
consciència normal que tenia del món ambiental al seu voltant semblava
estranyament silenciada o... emmascarada!
Va saltar sobre els seus peus i va desembeinar el seu
sabre làser, la fulla brillant a la vida amb un xiuxiueig crepitant. Una
explosió de llum vermella va explotar al seu voltant, il·luminant la foscor i
fent cremar les il·lusions que ocultaven als seus enemics invisibles.
Vuit figures amb túniques vermelles van envoltar el
campament, les seves identitats ocultes pels visors dels seus cascos. Cadascuna
portava una vara llarga de metall que en Bane va reconèixer com una pica de
força, l'arma tradicional dels Assassins Ombra Umbarians.
Especialment entrenats en l'art de matar adversaris
sensibles a la Força, els Assassins Ombra preferien confiar en el sigil i la
sorpresa. Exposats per l'explosió d'energia d'en Bane, de sobte es van trobar
sense el seu major avantatge. I fins i tot encara que hi havia vuit d'ells, en Bane
mai va vacil·lar.
Ell va saltar cap endavant i va tallar a la primera
figura amb túnica vermella abans que ell -o ella- tingués una oportunitat de
reaccionar, un simple tall del seu sabre làser bisecant al desafortunat oponent
horitzontalment, just sobre la cintura.
Els altres set es van eixamenar al seu voltant,
llançant les seves piques de força cap endavant per lliurar la càrrega
elèctrica mortal emmagatzemada en les puntes. En Bane mai es va molestar tan
sols en bloquejar els cops que arribaven, confiant que la seva armadura d'orbaliskos
li protegís mentre adoptava una estratègia de pura ofensiva.
Les seves tàctiques inesperades van agafar a dos
assassins més completament desprevinguts, i van caminar directament cap a un
tall d'escombrat a dues mans que els va esbudellar als dos.
Els cinc restants van colpejar-lo gairebé simultàniament,
les seves piques de força enviant un milió de volts de corrent a través del seu
cos. Els orbaliskos van absorbir la major part de la càrrega, però es va
filtrar prou per donar-li una rampa des de les seves dents fins als seus
turmells.
El Lord Fosc va trontollar i va caure de genolls. Però
en lloc de precipitar-se per acabar amb ell, els assassins simplement van
mantenir la seva posició. La idea que una cosa més petit que un bantha pogués
aguantar un cop directe d'una pica de força posada a la càrrega màxima -més
encara cinc piques alhora- era inconcebible. El seu error de càlcul li va donar
a Bane el segon que necessitava per lliurar-se dels efectes i alçar-se sobre
els seus peus, molt per sorpresa i horror dels seus enemics.
-La Zannah tenia raó sobre tu, -va cridar una veu des
de darrere d'en Bane.
Ell es va girar per veure a un petit home en els seus
cinquanta, vestit tot de negre, dret a l'altre extrem del campament. A la mà hi
havia un sabre làser verd, encara que era obvi, per la forma en la que l'agafava,
que mai havia rebut cap entrenament apropiat de com gestionar l'exòtica arma.
Al costat de l'home hi havia la pròpia aprenenta d'en
Bane; ella no havia desembeinat el seu sabre làser.
En Bane va grunyir de ràbia davant la seva traïció, la
seva ràbia en augment alimentada pels químics que els orbaliskos estaven
bombant al sistema.
-Avui és el dia en què mors, Darth Bane, -va dir
l'home, carregant cap endavant per atacar.
Alhora, les cinc figures en túnica vermella es van
precipitar des de darrere d'ell. En Bane va girar i va llançar el seu palmell
obert cap a ells, tallant amb el poder del Costat Fosc. Com els Jedi i els
Sith, una de les primeres tècniques que aprenien els Assassins Ombra era la
creació d'una barrera de Força. Canalitzant el seu poder, podien formar un
escut protector al voltant de si mateixos per negar els atacs de Força dels
seus enemics. Però si un oponent era prou fort, un atac concentrat encara podia
trencar la barrera. Darth Bane, Lord Fosc dels Sith, era definitivament prou
fort.
Dos dels assassins es van aturar a mig camí, colpejats
cap a terra com si haguessin corregut contra un mur invisible. Dos més, més
febles i menys capaços de defensar-se a si mateixos contra el poder d'en Bane,
van ser enviats volant cap enrere. Només el cinquè va ser prou fort com per
resistir el llançament del Lord Sith i continuar amb la seva càrrega.
No obstant això, sense els seus germans per assetjar i
distreure al seu enemic, es va trobar a si mateix sent l'únic centre de la ira d'en
Bane. Incapaç de defensar-se contra la salvatge seqüència de talls de sabre
làser i impulsos, va caure en qüestió de segons, mitja dotzena de ferides
fatals carbonitzades sobre el seu pit i cara.
Mentre els quatre assassins restants recuperaven el seu
peu, Bane va rodar cap enrere, cap al seu líder. Sàviament, l'home de negre
havia detingut la seva pròpia càrrega i estava reunint la Força. Mentre en Bane
caminava cap a ell, l'home la va alliberar en un llarg raig únic, fi de llampec
indi. En Bane va captar el raig amb el seu sabre làser, la fulla absorbint
l'energia. En represàlia el va colpejar de tornada amb raigs propis, una
tempesta d'una dotzena de raigs arquejant-se cap al seu objectiu des de
l'exterior.
L'home va botar alt en l'aire, donant una tombarella
cap enrere per evitar la conflagració elèctrica mortal. Va aterrar dret a deu
metres de distància, un petit cràter, fumejant marcant el punt on l'home havia
estat només un instant abans.
-Zannah! -Va cridar l'home-. Fes alguna cosa!
Però l'aprenenta d'en Bane no es va moure. Ella
merament es va quedar a un costat, esperant la seva hora i observant l'acció.
Els assassins van caure sobre en Bane de nou, però en
lloc de repel·lir-los amb la Força, va permetre que el seu cos es convertís en
un conducte, convertint-se en una manifestació física del poder tumultuós del Costat
Fosc. Mentre girava com un remolí, la seva fulla semblava estar a tot arreu
alhora: espedaçant, tallant, i trossejant als seus enemics fins a fer-los miques.
Els quatre assassins van morir en l'atac, encara que un
va aconseguir donar-li un únic cop amb la seva pica de força abans que la seva
gola fos tallada, la ferida tan profunda que gairebé va seccionar el seu cap.
Alimentat per la ira i la fúria, en Bane es va lliurar del xoc elèctric mortal com
un rancor lliurant-se de la mossegada d'una bestiola-Venn.
Un cop més va tornar la seva atenció a l'home de negre.
En Bane va marxar lentament cap a ell mentre el seu adversari es quedava gelat
al seu lloc, paralitzat pel coneixement terrorífic de la seva pròpia mort
imminent.
-Zannah! -Va cridar cap a ella l'home de nou, sostenint
el seu sabre làser de forma vertical davant seu com si fos un talismà que
pogués mantenir a ratlla el dimoni que s'aproximava-. Mestra! Ajudeu-me!
En Bane va colpejar cap avall amb la seva pròpia arma,
seccionant el braç de l'espasa de l'home a l'altura del colze. L'home va cridar
i va caure de genolls. Un instant més tard la seva veu es va silenciar mentre en
Bane passava sobre ell a través d'una simple estocada forta, el sabre làser
entrant en el seu pit just sota el seu cor i sobresortint mig metre per complet
per la part posterior de la seva escàpula.
En Bane lliscà la seva espasa de tornada cap a fora.
Mentre el cos de l'home queia de cara a terra, el Lord Fosc es va girar cap a la
seva aprenenta. La Zannah merament es va quedar allà, observant-lo.
-Tu m'has traït! -va rugir i va saltar cap a ella.
La Zannah havia observat la batalla amb interès, prenent
nota acuradament de les tàctiques d'en Bane i les tendències i les emmagatzemant-les
per després. El seu Mestre fàcilment despatxà a Hetton i als seus esbirros, com
ella havia esperat... encara que hi havia hagut un breu instant prop de l'inici
de la batalla en què en Bane havia semblat vulnerable. Aparentment els
orbaliskos no eren capaços de protegir-lo completament contra el corrent
elèctric de les piques de força, un altre fet que va apuntar per emmagatzemar
per a més tard.
Quan va acabar, el seu Mestre es va girar per
encarar-la. Ella esperava que ell li exigís una explicació, però en lloc d'això
va deixar anar amb un crit i es va llançar cap a ella. La Zannah gairebé no va
tenir temps d'encendre les seves fulles bessones per trobar el seu atac
completament inesperat.
Ella va caure en una postura defensiva com tan sovint
havia fet durant les seves sessions d'entrenament. Però això no era un
entrenament, i el seu Mestre va arribar contra ella amb una velocitat i
ferocitat amb la qual mai s'havia enfrontat abans. Deixant-se portar per la
seva set de sang alimentada pels orbaliskos, era com un animal sàlvale, fent
ploure cops salvatges sobre ella des de tots els angles, els cops arribant tan
ràpid que semblava com si portés una dotzena d'espases alhora. La Zannah va anar
en una retirada completa, desesperadament cedint terreny sota l'assalt
aclaparador.
-Jo no li he traït, Mestre! -va cridar ella, tractant
de fer-li raonar abans que la partís en dos-. Vaig atreure aquí a Hetton perquè
vostè pogués matar-lo!
Ella es va ajupir sota un tall horitzontal del seu
sabre làser, només per rebre una pesada bota sobre les seves costelles. Ella va
rodar amb la puntada, evitant per poc el tall de retorn de la seva espasa. Ella
va bloquejar un cop agut descendent, va reunir els seus peus sota ella, i es va
llançar cap enrere, saltant a una distància de deu metres.
-Escolti'm, Mestre! -va cridar ella ara que havia posat
certa distància entre ells-. Si hagués volgut trair-lo, per què no els vaig
ajudar durant el... ?, oooffff!
En Bane la va colpejar amb una poderosa empenta de la
Força, enviant-la cap enrere. Només la barrera que havia alçat instintivament
en l'últim segon per escudar-se salvà els seus ossos de ser destrossats per la
força commocionadora de l'impacte.
Ella es va arrossegar fins a posar-se dreta i girà el
seu sabre làser davant ella, creant el que ella esperava que fos una paret
impenetrable de defensa. En lloc de tractar de perforar la seva guàrdia, en Bane
va saltar amunt en l'aire i va caure cap avall gairebé directament sobre ella.
Ella maldestrament va bloquejar la seva espasa, reconduint-la cap a una banda
mentre girava lluny per evitar que el seu cos l'aixafés. Però en Bane li va
donar a la galta amb el seu colze mentre es girava, el cop envià cap enrere el
seu cap. El seu cos va caure flàccid, la seva arma va caure dels seus dits
sense sentit, i ella va col·lapsar a terra.
Durant un segon no va veure res excepte estrelles. La
seva visió es va aclarir per revelar la imatge d'en Darth Bane alçant-se sobre
ella, la seva espasa alçada per al cop de gràcia.
-Només vaig fer això per vostè, Mestre! -li va cridar a
ell, ignorant el dolor punxant en la seva mandíbula. Ell va mirar avall cap a
ella a terra, el seu cap inclinant-se cap a un costat mentre la seva set de
sang lentament s'esvaïa.
-Tu vas fer això per mi? -va preguntar ell amb sospita.
La Zannah va assentir frenèticament, fins i tot encara
que això li feia donar voltes al seu cap.
-Hetton em va reconèixer com una veritable Sith. Havia
de trobar una forma d'eliminar-lo, a ell i als seus esbirros per mantenir la
nostra existència en secret.
-Així que els vas portar aquí per emboscar-me-, va dir
ell, el seu escepticisme obvi.
-Havia de guanyar-me la seva confiança, -va explicar la
Zannah, parlant ràpidament i agafant els plecs de les seves robes per treure la
targeta de dades que en Hetton li havia donat-. Vaig haver enganyar-lo perquè
em donés això, per poder llavors donar-li-ho a vostè.
Ella va sostenir la targeta de dades cap al seu Mestre,
meravellant-se del fet que havia sobreviscut al càstig que li havia infligit
sobre ella durant la seva confrontació. En Bane va estendre el braç per
agafar-la de la seva adherència, baixant el seu sabre làser i extingint la fulla.
Ell va fer un assentiment breu i va fer un pas enrere,
permetent-li espai per posar-se dempeus. La Zannah va recuperar el seu propi
sabre làser d'on era a terra, llavors es va alçar lentament dempeus. El seu cap
encara estava nedant pel cop de colze a la mandíbula, fent-li difícil quedar-se
dreta sense balancejar-se lleugerament.
-Sabia que tenia la força per derrotar-los, Mestre-, va
dir la Zannah-. És per això pel que no vaig acudir en la seva ajuda durant la
batalla.
-I si t'haguessis equivocat? -va preguntar en Bane en
una veu silenciosa, amenaçant-. I si ells d'alguna manera m'haguessin matat?
-Llavors hauries estat feble, indigne de ser el Lord
Fosc dels Sith, -va respondre la Zannah amb audàcia-. I hauries merescut morir.
-Precisament -va dir en Bane amb el seu familiar
somriure sinistre, i la Zannah va saber que el seu Mestre ho aprovava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada