Foscor compartida (i II)

Anterior

II

La Dree va sentir en el seu pit que el seu cor bategava fortament. Estava espantada i no ho podia evitar. La seva pròpia habilitat de veure en la Força, les seves vibracions i llegir els patrons en el flux era extremadament baix comparat amb el de la Crian. Així i tot, la seva intuïció li va dir que s'acostava una tempesta. Una tempesta terriblement violenta amb molts llamps, vent i trons. Es mouria pel cel com una gran bèstia.

Ella sabia que abans que la primera gota arribés a terra, el Rondejador estaria amb elles. La seva Mestra el va sentir, li havia dit que estigués preparada, i la Dree va intentar trobar la calma, la pau.

La rodiana agafà el sabre de sota la túnica. No era el seu sabre, en veritat no ho era. Algun dia, amb una mica de sort en un futur no molt llunyà, estaria preparada per construir el seu propi. No estava preparada per afrontar aquesta prova, almenys encara no. Fins llavors, faria servir aquest, un regal de la seva mentora. La Crian l'hi havia donat el dia que va acceptar a la jove rodiana com a Padawan.

-Aprèn a usar-lo bé-, va recordar quan la Crian la instruïa. Des d'aquell dia, havia practicat amb l'arma a cada estona lliure que tenia. Volia demostrar-li que es prenia seriosament el seu aprenentatge, era el seu compromís. La Dree volia demostrar que tenia el que s'havia de tenir per ser Cavaller Jedi.

La Dree va veure moviment de reüll. Era una mena d'ombra que sortia del bosc i que corria cap a ella molt ràpidament. Es va girar cap a la taca fosca, reaccionant amb reflexos Jedi però quedant-se quieta. Hi va haver un brunzit fort quan el sabre de llum de l'ombra es va accionar. La Dree va encendre el seu sabre en una posició defensiva mentre allargava la seva fulla fins a la seva màxima longitud. No va pensar. No va córrer. La Dree es va aixecar i va empunyar el sabre abans de res.

La taca va prendre forma. Era un humà gran amb els cabells tan curts que semblava pràcticament calb. La seva imponent forma estava coberta per una armadura negra que la va deixar aclaparada en mirar-la. Els símbols esculpits a l'armadura tenien un ressò del costat fosc en ells. Només els havia vist de lluny, però aquesta figura gegantina era inconfusible.

Era el Rondejador, Kaox Krul. No va dir res. El seu odi parlava per si mateix. El tenia adherit com un mantell. La Dree era conscient que en algun lloc, en la llunyania, un raig queia. No obstant això, la seva mirada estava fixa en la fulla vermella del sabre del seu adversari. La va sostenir ben alt, l'empunyadura era massa petita en comparació amb la seva gran mà. La fulla va dibuixar un arc a través de l'aire quan es dirigia cap a ella.

La Dree va morir. Per un moment va estar tan segura d'això com que es deia Dree. Llavors les seves habilitats van aflorar. Va parar l'espasa del Rondejador ella sola, van saltar espurnes en totes direccions. Llavors, abans que ell pogués contrarestar la seva defensa, ella es va moure cap a un costat, a prop del compartiment de càrrega i de moment fora de l'abast del Rondejador. Es va posar dempeus ràpidament, usant la Força per aconseguir agilitat en cames i braços.

-Fins i tot els aprenents Jedi em sorprenen -Va grunyir en Kaox mentre avançava amb cautela cap a ella. -Però al final, tot és el mateix. L'aprenent mor i jo m'apunto una altra mort a la llista.

La Dree va intentar asserenar la seva veu, però sabia que no era rival per al Rondejador.

-Tens moltes morts de les que respondre -va dir ella, mantenint el seu sabre davant seu.

-Potser, aprenenta, potser-. Va donar un altre pas cap endavant. -Però no respondré davant teu.

La Crian Maru va sortir violentament del compartiment de càrrega muntant la moto lliscadora de la Dree, la va conduir a camp obert i després va girar violentament cap als lluitadors. Va accelerar els repulsors, la Crian va deixar que la moto continués endavant. Va enviar un missatge amb la Força, li va dir mentalment a la seva aprenenta que saltés cap a la moto quan aquesta passés pel seu costat. Llavors va concentrar tota la seva atenció en conduir l'speeder. No era tan bon pilot com la Dree, per tant havia d'esforçar-se més.

En Kaox Krul va veure com l'speeder s'aproximava a ell i va somriure. Ara tenia a ambdues Jedi al seu abast. Es va preparar per atacar tan aviat com la moto estigués prou a prop. Potser seria un repte, va pensar.

<<< >>>

La Dree va començar a córrer tan aviat com el Rondejador va concentrar tota la seva atenció en la Crian i la moto. Estava fent un salt que la col·locaria darrere del Sith, però llavors va sentir la veu de la Crian entrar en la seva ment.

-Puja!- Va cridar la veu.

La Dree ho faria, però havia de guanyar temps. Va completar la seva pirueta, va flexionar les cames i va saltar. El seu salt la va portar a col·locar-se darrere de l'esquena del Rondejador. Va colpejar amb el seu sabre, esperant com a mínim poder-lo ferir. En Kaox Krul va respondre ràpidament. En lloc que el sabre impactés contra la fosca armadura, la fulla del sabre de la Dree es va trobar amb la del seu adversari.

El Rondejador va haver de girar-se per protegir-se, per tant no va poder evitar la moto lliscadora. Va passar pel seu costat, deixant-ho a terra.

La Dree va acabar el seu salt, aterrant darrere de la Crian a la moto.

La Crian no va reduir. Va girar l'speeder en la direcció oposada de la Golden Song i va accelerar a màxima potència. Mentre anaven a través del bosc, fora de l'abast del Rondejador, la Dree va poder sentir que la Crian buscava avantatjar-lo. Ella, sense ser la Sith, escolliria el lloc de la batalla. Ella dictaria com es desenvoluparia el conflicte. La Padawan rodiana va poder sentir com la seva Mestra volia frustrar al seu oponent en tot moment.

La Dree va creure que això les hi donaria una oportunitat.

<<< >>>

En Kaox Krul va donar una tombarella amb l'impacte, es va aixecar a l'instant. Va donar una ullada al seu voltant, va veure que el seu sabre de llum havia caigut prop del transport destrossat i va usar la Força. Immediatament va trobar la línia invisible que estava entre el seu sabre de llum i la seva mà oberta. Amb un gest, va usar aquesta línia i el seu sabre va tornar a ell. Havien passat uns segons, però abans que se n'adonés va veure com la moto lliscadora ja estava esvaint-se al bosc.

-No!- Va cridar en Kaox incrementant la seva fúria. -Res m'impedirà matar-vos!

Concentrant la Força al seu voltant, el Rondejador va arrencar a córrer. Com un raig fosc, va creuar la clariana i va entrar al bosc, seguint el rastre de la moto lliscant.

La seva velocitat augmentada gràcies a la Força no aconseguiria arribar a la moto on anaven les Jedi, però el mantindria a prop.

Es va obrir al Costat Fosc, va incrementar la seva velocitat encara més la qual cosa semblava impossible.

<<< >>>

La Dree es va agafar a la seva Mestra mentre l'speeder anava a través del bosc.

Ella hauria de pilotar l'speeder. Era millor pilot que la Crian, i l'anar a través d'aquestes sequoies requeria tenir uns sentits aguts i uns reflexos ràpids. No obstant això, no hi havia temps per aturar-se i canviar posicions. El Rondejador aniria a per elles i cap de les dues estava preparada per lluitar. Totes dues estaven atordides pel xoc. La Dree s'havia fet mal, encara que no creia que hagués patit gens més que alguna que altra esgarrapada. Potser la Crian tindria ferides més greus.

Mentre l'speeder va completar una sèrie de girs i piruetes complicades la moto va seguir una trajectòria més o menys recta, la Dree va mirar per sobre de la seva esquena. Gairebé es va desenganxar de la seva Mestra de com de sorpresa que es va quedar. El Rondejador estava darrere seu! Segur que s'havia ocultat amb l'ajuda del Costat Fosc, perquè la Crian semblava no adonar-se'n que estigués tan a prop. Corria a una velocitat de vertigen i gairebé les atrapava.

-Està aquí!- Va cridar la Dree, les seves paraules quedaven eclipsades pel soroll de la moto mentre anava en direcció contrària al vent.

La Crian havia percebut l'ansietat de la seva aprenenta un instant abans que la Dree parlés. Va trepitjar els pedals que regulaven els propulsors fins que no es poguessin moure més ràpid així que la moto va sortir disparada cap endavant. Això ha de ser suficient, va pensar la Dree. La moto no podia donar més de si.

La cara del Rondejador es va transformar en una expressió de pura ràbia ja que intentava aconseguir encara més poder acudint al Costat Fosc per mantenir-se a uns metres de les Jedi. Fins i tot amb la Força, seria capaç de mantenir aquest ritme? Va encendre el seu sabre i es va abalançar contra l'speeder. El salt li va fer perdre l'equilibri, la seva tombarella va sortir malament i va caure a terra estrepitosament.

El Rondejador va batre el seu rècord, la punta del seu sabre de llum va fregar un dels cables de l'speeder. Els danys no semblaven greus a simple vista, però l'energia de l'speeder s'esgotaria més ràpidament. La Dree va sentir les preocupacions de la Crian les quals compartia. Podrien arribar a un lloc segur?

La Dree va mirar enrere un cop més, però el Rondejador semblava que ja no les perseguia. Potser havia decidit deixar de perseguir-les.

<<< >>>

Els foscos núvols havien assetjat abans des de l'horitzó però ara el cel estava totalment cobert. Estava fosc, i amb el cel ennuvolat estaria tot pràcticament fosc. La tempesta prometia ser espectacular. La Crian va usar la Força. La presència fosca seguia aquí, però no estava a prop. Almenys no encara.

Havien baixat de la moto lliscant feia una hora quan en aquesta no li quedava més energia. Van deixar la moto al fons d'un barranc i van començar a córrer a un pas ràpid fins que es van allunyar uns quilòmetres. Quan van arribar a uns turons rocosos que s'alçaven per sobre del bosc, la Crian va parar. Van trobar una petita cova, parcialment amagada sota terra, i es van quedar dins per descansar.

-Vindrà aviat la tempesta?- Va preguntar la Dree.

-No, -va respondre la Crian, escoltant la cançó de la Força. -Està esperant.

Van fer torns per vigilar, una vigilava mentre l'altra intentava dormir. Com a molt, es podien quedar mig adormides, trasbalsades per somnis foscos i visions del Rondejador. Gairebé tot el temps, ja sigui una o una altra simplement tancava els ulls intentant buscar una mica de calma en la Força.

Van menjar racions dels seus paquets de supervivència i van beure aigua de les cantimplores. No van parlar molt, però totes dues esperaven que arribés la lluita. La tempesta amenaçava des del cel però aquesta no volia deixar anar el que portava. Els núvols eren foscos i molt inflats.

El temps passava.

El Rondejador s'acostava.

I la tempesta esperava amb una paciència sinistra.

<<< >>>

La Crian seguia vigilant mentre la Dree dormia, aparentment, almenys de moment, lliure de malsons. Ella es preguntava en aquest moment que hagués passat si la seva aprenenta Padawan no hagués estat amb ella quan van tocar terra. Tenia fe en la Dree, però la jove rodiana encara tenia molt per aprendre. No estava preparada per enfrontar-se al Rondejador, encara no. La seva supervivència estava pràcticament a les mans d'ella, però intentava amagar els seus dubtes de si ella estaria preparada per enfrontar-se a Kaox Krul. Estava boig, era poderós, ple del Costat Fosc, impacient per matar-les. La ràbia l'havia fet poderós, sense por. Podria fer-ho? Podria derrotar el Rondejador?

Sí, va pensar. Però seria millor no haver-se de preocupar de la seva Padawan.

-Que dormis bé,- va murmurar la Crian, tocant lleugerament el front de la seva alumna.

La Cavaller Jedi va sortir de la cova, a l'ennuvolada nit.

Darrere d'ella, a la cova, Dree Vandap es va girar i va gemegar. Els seus malsons havien tornat.

<<< >>>

Durant gairebé dos dies, en Kaox Krul va rastrejar a les Jedi a través del bosc. Després d'intentar inutilitzar la seva motojet, havia perdut el seu equilibri i havia caigut violentament. Va ser un lleuger error de càlcul, el resultat de moure's massa ràpid com per aturar-se a temps. El vent havia anat en contra tombant-lo. Estava en un estat en què entrava i sortia de la inconsciència durant diversos llargs minuts abans que pogués reiniciar la seva marxa. Llavors, l'speeder se n'havia anat i no tenia energia per intentar una altra velocitat de la Força. Així que va començar a caminar, a un pas continu i normal mentre deixava que el seu cos es recuperés de l'esforç extrem que li va suposar córrer amb la Força.

Va trigar més d'un dia en arribar al lloc on estava amagada la moto lliscant. Estava mig enterrada en una muntanya de fulles mortes i branques en la part baixa d'una espècie de barranc. Va estar a punt de passar de llarg del barranc i potser hauria passat per alt aquest detall si hagués anat més ràpid. Les Jedi són realment exigents amb els seus vehicles, va meditar en Kaox.

Va baixar pel barranc per examinar l'speeder. Les Jedi no estaven a prop, i en Kaox no esperava una cosa tan senzilla com un accident perquè les retardés. Semblava que l'speeder simplement es va quedar sense energia.

Es va passar el dia següent seguint la seva pista pel bosc. El que havia començat com una simple tasca de recerca es convertia cada vegada més en una cosa més difícil mentre la seva pista desapareixia sobtadament. En Kaox va usar el Costat Fosc, demanant-li que il·luminés el camí que les Jedi havien pres.

La seva presa tenia les seves pròpies ones vitals en la Força, la qual cosa, en certa manera camuflava el seu pas. El Rondejador no podia fer res més que vagar pel bosc, mirant signes físics del pas de les Jedi o esperar que la Força les traís.

O que elles mateixes es traïssin.

En Kaox amagà la seva presència a la Força tal com havien fet les Jedi. No, es va adonar que no ho havien fet les dues. L'aprenenta no estava prou experimentada com per controlar la Força de tal forma. Era la Cavaller què les estava protegint, malbaratant una valuosa energia per camuflar-les tant a ella com a la jove. Un altre signe de debilitat, va pensar en Kaox. És tan sols una altra raó de per què el Costat Fosc algun dia triomfarà per sobre del de la llum.

Va passar més temps. En Kaox es va prendre unes hores per descansar i meditar en el Costat Fosc.

Quan estava preparat per reincorporar-se, va aconseguir ser un depredador inesgotable, un sotjador infal·lible. Es va aturar, va inspirar aire, i es va obrir a la Força. Aquí estava!. Un formigueig, una vibració subtil. No era molt, però havia trobat una pista. Amb un somriure molest i al seu torn odiós, el Rondejador inicià la marxa per executar-les.

<<< >>>

La Crian Maru lliscava a través del bosc com una lleugera brisa. Per sobre seu, els núvols es van apartar prou just com per mostrar una clariana enmig de la nit.

Les llunes bessones del planeta brillaven a través d'aquesta clariana, acolorint el bosc amb una llum pàl·lida i fantasmal. Li formiguejaven els seus sentits com si d'un cable es tractés mentre la Força passava a través d'ella, però no podia localitzar el Rondejador en la Força. S'amagava, encara que ella tenia la sensació que estava sent observada, encara que no podia localitzar la font de la seva inquietud.

Va buscar amb èmfasi, eventualment deixant de banda els arbres i entrant en una gran clariana. Amb la llum de la lluna, va veure que un llac tranquil i calmat ocupava l'espai sobrant. Les orbes bessones sobre dels seus caps brillaven i es reflectien a l'aigua. La Crian es va adonar que els núvols s'esvaïen, i ara podia veure les estrelles al firmament al voltant de les llunes. Potser la tempesta estava desapareixent. En aquest cas, seria un bon presagi.

<<< >>>

La Dree es va asseure a la cova, despertant ràpidament i aïllada. La Crian se n'havia anat. Ella estava sola en aquell petit cau. La Crian l'havia deixat enrere, se n'havia anat per enfrontar-se al Rondejador ella sola.

Ha cregut que les meves habilitats no donen la talla? Es va preguntar la Dree.

Una part d'ella es volia quedar on era, amagada fora de perill en aquesta cova. No podia fer-ho, no si volia ser fidel a si mateixa i a la seva Mestra. Una caçadora rodiana no quedava acovardida, espantada, amagada a la cova.

Certament una Cavaller Jedi no ho faria. No obstant això, la Dree no era ni una caçadora rodiana ni un Cavaller Jedi -encara no-. Por, això portava al Costat Fosc. Ella no prendria aquest camí, com a mínim no a posta.

La Dree es va endurir a si mateixa respirant amb calma i preparant la seva ment per a la batalla. La Crian necessitava la seva ajuda, i ella no la decebria.

<<< >>>

Crian Maru, Cavaller Jedi, va seure al costat del silenciós llac, sota la llum de les llunes. La violenta tempesta se n'anava per l'horitzó, però el cel damunt seu estava clar i serè. Estava calmada, en pau. La cançó de la Força vibrava a través d'ella, omplint-la de valentia i poder. Estava preparada.

L'ombra s'alçava pel límit de la clariana, parcialment amagada per una espessa arbreda. Ella se n'havia adonat de la presència del Fosc durant uns moments, però no es va moure, no va donar cap signe que l'hagués vist. L'ombra va sortir de la foscor, i amb la pàl·lida brillantor de la llum de la lluna, el Rondejador va aparèixer. Va anar cap a ella sigil·losament esperant a encendre el seu sabre de llum fins a l'últim moment.

La Crian va decidir no esperar.

La Cavaller Jedi es va aixecar sense presses, va girar la cara amb calma cap a l'ésser fosc. Ell es va quedar quiet, momentàniament confós per la calma dels moviments del seu rival. Va agafar la seva arma i va fixar la seva mirada amb la d'ella.

-La teva foscor et traeix, Kaox Krul- va dir la Crian.

-I tu negues la teva foscor, Jedi -va contestar en Kaox. -Rebutja el teu jurament Jedi i segueix-me al costat d'en Lord Kaan.

-Això mai passarà.

-Això és el que tu et creus.

Dos sabres de llum es van encendre. En la distància, la tempesta es movia pel cel.

La tempesta estava al seu voltant, tot i que el cel al seu voltant estava fora.

Els raigs brillaven intermitentment per sobre dels arbres. Massa per a un bon presagi, va pensar la Crian.

Amb el següent llamp, en Kaox Krul va rugir. La Crian Maru va parar la seva càrrega, sabre contra sabre, llum contra foscor.

<<< >>>

La Dree Vandap mirà com esclatava el combat entre la Cavaller Jedi i el Guerrer Sith, horroritzada i impressionada.

Les seves fulles d'energia semblaven siluetes lluminoses en la nit, interrompudes per les espurnes que feien les dues espases en xocar, en separar-se i en xocar una altra vegada més.

La Padawan va deixar que la Força entrés en ella, fent que les seves capacitats de combat s'intensifiquessin. Va encendre el seu sabre de llum, fent sonar aquell familiar -zzhum- de l'arma. Llavors va carregar en cap camp obert, abalançant-se cap a la riba del llac per ajudar a la seva Mestra.

El Rondejador i la Jedi ballaven una cançó de vida-o-mort que tan sols ells podien sentir. Era un ball de violència que pertorbava la Força. Els dos combatents van observar les capacitats del seu oponent amb la primera sèrie d'atacs i contraatacs. Un va caure a terra, llavors l'altre va retrocedir mentre s'atacaven i paraven. Més trons, i llavors va arribar el vent, que arremolinava les fulles caigudes al voltant d'ells mentre lluitaven. Pel Sith i per a la Jedi, el temps semblava que es contragués i que fluís cada vegada que hi havia un xoc entre atacs i parades potenciats per la Força que ocorrien en una mena de càmera lenta.

El Guerrer Sith va llançar una cadena d'atacs mortals contra la Jedi.

La Crian va agafar molta energia de la Força i els hi va retornar tots. Va colpejar mentre feia salts mortals, buscant punts febles en la seva defensa. Ell girava i feia tombarelles, posant a prova la seva tècnica per trobar una obertura. No va trobar-ne cap durant una estona. La jove rodiana va entrar en el combat, atacant a Kaox Krul per darrere. Ell va parar l'atac, però ara tenia un enemic a cada costat. Va deixar que la seva ràbia s'incrementés. Això li donava força, permetia que el Costat Fosc s'introduís en ell. El seu sabre voltejava d'un costat a l'altre, parant un atac de la Jedi per una banda, bloquejant un cop de l'aprenenta per l'altre. El que no podia fer des d'aquesta posició era llançar un atac significatiu a cap d'elles. Fer això seria donar-li una oportunitat a l'altra.

En Kaox Krul va canviar el sabre a una mà, així deixant la seva mà esquerra lliure. Va estrènyer la seva mà lliure fins a formar un puny, va prémer molt i va imaginar que tota la seva ràbia lliscava pel seu braç per concentrar-se allà. Va imaginar que la seva mà era una ferida oberta. Llavors, quan l'arma Jedi es va separar del seu bloqueig, desplaçant-se directament cap a un costat, va obrir la seva mà i va deixar anar tot el poder que estava concentrat en ella. La Força es va estendre com una onada, atacant la Jedi i fent-la retrocedir fins al llac.

Va usar la Força altra vegada, va deixar que li envoltés, i llavors va saltar. Se n'havia anat abans que l'arma de la padawan hagués tan sols començat l'arc d'atac. Mentre el sabre de llum passava pel lloc on ell estava, ell va aterrar suaument darrere d'ella. La seva sang va esclatar de triomf. L'aprenenta estava desequilibrada, poca cosa, però ja va ser suficient. Es va separar de la incandescent fulla de la seva pròpia arma quan aquesta estava travessant la rodiana.

Crian Maru va usar la Força del seu voltant i la va usar per saltar fora de l'aigua.

Flotà cap a terra mentre la Força es convertia en foscor i fred al seu voltant. La Dree Vandap estava morta. Atordida, va mirar com la seva aprenenta queia a terra. Es va omplir de tristesa, i no va poder controlar la seva harmonia. La ràbia era present en aquestes ones, com també un odi com no recordava haver experimentat mai. Hi havia fallat a la seva estudiant.

La Dree estava morta.

El Rondejador també havia de morir.

La Crian va veure que en Kaox Krul somreia mentre ella carregava contra ell. Ella sabia que havia de controlar les seves emocions. Estava en terreny perillós. Però se suposava que la Dree no havia de morir! La Crian volia ferir al Rondejador. Volia fer-li-ho pagar.

Els sabres de llum van xocar de nou.

<<< >>>

Hores després, el Rondejador i la Jedi encara estaven embrancats en combat.

Les seves forces estaven tan equilibrades que cap d'ells podia obtenir ni un curt avantatge. Van tallar pedres i pals en termes de la Força. Tallaven i perforaven amb els sabres i jugaven amb els sabres de llum que vibraven ferotgement de forma contínua. Es provocaven mútuament quan tenien un moment per respirar. Cops de puny, puntades de peu, cops de genoll i cops de colze, tots dos es colpejaven amb qualsevol cosa que tinguessin a mà.

Destrossats i masegats, coberts de talls i macadures, tots dos es van mirar preparats per abandonar. Fins i tot l'armadura fosca d'en Kaox s'havia partit per diversos llocs. Fora quan fos que la Crian sentia que els seus músculs es debilitaven, recordava la seva estimada aprenenta i trobava la força per seguir. No tenia ni idea d'on Kaox treia tal vigor. Els inflats núvols van tornar, ajuntant-se d'una forma especialment tètrica. Raigs elèctrics esclataven mentre els trons impactaven contra el terra amb una intensitat terrible. Amb cada atac i bloqueig, els trons ressonaven. Amb cada cop de puny i cada puntada, els raigs solcaven el cel com si de teranyines es tractés.

La Crian començava a perdre el control. Ella era més ràpida que el Rondejador, millor entrenada, però ell era més fort i feia servir poders de la Força que a ella li estaven prohibits. Ell l'anava a matar. Ell anava a guanyar.

Ella sabia d'on Kaox treia el seu poder. Del Costat Fosc de la Força. Ell no estava espantada per deixar que les seves emocions milloressin la seva força. No tenia remordiments en usar la seva ràbia i el seu odi com a mitjans per aconseguir més poder que el seu cos o el seu esperit pogués suportar per si mateixos. Ell era un guerrer Sith, entrenat per potenciar la intensitat dels seus sentiments foscos. La Crian va parar un altre atac, llavors va saltar fora de l'abast del Rondejador. Per un moment ell no la va seguir. Tan sols li va llançar una mirada, il·luminada per la llum vermella del seu sabre i pels potents llamps.

-Ho sento, Dree- va dir la Crian, deixant que les seves llàgrimes caiguessin per les seves suades galtes.

Llavors ella va deixar que la ràbia la dominés, descarregant-la cap a l'home que tenia davant. Va deixar que cantés dins d'ella, una melodia d'una fúria sense precedents que li tornava la seva força i la seva determinació. La clariana al voltant del llac es va omplir d'emanacions del Costat Fosc de la Força.

En Kaox va grunyir, lliurant-se per complet al Costat Fosc.

La Crian va respondre, abraçant el seu enuig i el seu odi.

Els inflats núvols van esquitxar el terra i el llac amb grans gotes de greixosa pluja. Enmig de l'aiguat, Crian i Kaox van usar el Costat Fosc de la força. Enfortits pel seu poder, es van llançar un contra l'altre cosa que feu la lluita encara més devastadora.

Els trons ressonaven al voltant dels dos contrincants amb cada cop de puny, cada puntada i cada xoc d'espases. Els raigs ballaven sobre la superfície del llac i impactava contra el terra al voltant dels lluitadors. La Crian va donar una estocada, amb el seu enuig amplificant el seu poder per atacar. En Kaox va esquivar, va rodar, i va tornar el cop amb un discret contraatac. Les fulles dels sabres xocaven i espurnejaven, colpejant una contra l'altra, una vegada i una altra, mentre encara queia pluja del cel.

El Rondejador, esperant trobar un petit respir, va usar la Força i va saltar fins al centre del llac. La Crian no va voler donar-li ni tan sols un moment a Kaox així que el va seguir per l'aire.

-El teu enuig és impressionant- va dir en Kaox mentre se sentia la tempesta.

-Uneix-te a la nostra Germandat de la Foscor i renúncia a la vida que ja has abandonat.

-No ho entens, oi?- Va contestar la Crian, descarregant el seu empipament cap a Kaox a través de la Força, propulsant-lo cap avall cap a les turbulentes aigües en les profunditats. Es va apartar de l'atac i es va enfortir amb el poder del Costat Fosc. La Crian va fer el mateix.

-Hora de morir, Jedi -va grunyir en Kaox.

El Sith i la Jedi van anar l'un contra l'altre, convergint sobre del torrent d'aigua. El sabre d'en Kaox apuntà alt. La fulla de la Crian es va moure per sota. Un ambient tempestuós feia que la llum dels llamps els il·luminés per un instant abans que tots dos caiguessin per l'impacte mortal de l'altre.

Llavors se'n van anar, perduts darrere d'una cortina de pluges torrencials.

<<< >>>

Salen Toth, un Cavaller Jedi, es trobava dempeus a la riba del llac estancat. Era més un pantà que no un llac, de fet els arbres al seu voltant estaven malaltissos i negres, amb àrides branques que aconseguien a arribar al centre com membres esquelètics. Tot el lloc semblava malaltís, deformat. Encantat.

-He trobat la Padawan- va dir en Salen, parlant pel seu Comlink. -L'ha matat un sol cop de sabre de llum. No he trobat cap pista ni de la Crian Maru ni del Rondejador, però estic segur que hi ha hagut un combat aquí.

Va mirar el desolat llac, intentant trobar sentit al que havia passat. Tot el que va trobar en la Força, però, era foscor i desesperació.

-Ja he acabat aquí -va dir ell, apagant el seu Comlink.

Aquest lloc estava mort. Era l'hora que tornés a casa. Es va girar, va aixecar el cos de la Padawan, i va iniciar la marxa de tornada a la seva nau.

Darrere d'ell, l'humit vent bufava a través dels malaltissos arbres, i llavors les ombres van créixer. Per un moment, ell va creure que havia sentit el soroll d'uns sabres. Es va tornar a girar però no hi va veure res.

FI