Regla de dos (III)

Anterior

3

Darth Bane els va sentir molt abans de veure'ls.

Aquells ignorants en els camins de la Força la veien només com una arma o eina: podia colpejar contra un enemic en la batalla; podia levitar objectes propers i atreure'ls a un palmell esperant o llançar-los sobre una habitació. Però aquests eren mers trucs de mag per a un que entenia el seu veritable poder i potencial.

La Força era una part de totes les coses vivents, i totes les coses vivents eren una part de la Força. Fluïa a través de cada ésser, cada animal i criatura, cada arbre i planta. Les energies fonamentals de la vida i la mort fluïen a través d'ella, fent ones en el mateix teixit de l'existència.

Fins i tot distret pels flaixos agonitzants de les espases tallant l'interior del seu crani, En Bane era sensible en aquestes ones. Li donaven una consciència que transcendia l'espai i fins i tot el temps, garantint breus mirades a les sempre canviants possibilitats del futur. Així era com, encara a dos quilòmetres i a diversos minuts de distància d'on Kaan i el seu exèrcit havien fet el seu campament, sabia que altres ja hi eren.

Hi havia vuit en total, tots humans, sis homes i dues dones. Mercenaris que s'havien allistat amb la Germandat per crèdits i una oportunitat de colpejar a l'odiada República, havien sobreviscut a la batalla final amb les tropes d'en Hoth. El més probable és que haguessin fugit de la confrontació en l'instant en què Kaan havia descendit a les entranyes de la superfície del planeta per deixar el seu parany per als Jedi, rebutjant la lleialtat de tots els seguidors comprats i pagats. I ara, com escarabats de sang agafant la carn podrida d'un cos de bantha, havien vingut a carronyar qualsevol resta de valor que poguessin trobar al campament Sith desert.

-Hi ha algú davant, -va xiuxiuejar la Zannah un minut després. Menys en sintonia amb els subtils matisos de la Força que el seu Mestre, li havia portat més temps percebre el perill. Però donada la seva falta d'entrenament, el fet que s'hagués adonat de qualsevol cosa era un testament de les seves habilitats.

-Espera aquí, -va ordenar en Bane, alçant una mà per deixar-la quieta al seu lloc. Sàviament, ella va obeir.

Ell no va mirar enrere mentre es posava a córrer. El sòl corria sota els seus peus, un esborrall de moviment mentre cridava a la Força per portar-lo endavant. El dolor en el seu cap es va esvair, escombrat per l'anticipació de la batalla i el goig de la seva càrrega.

En seixanta segons el campament Sith va estar a la vista, el perfil dels mercenaris condemnats clarament visible mentre discutien sobre quins objectes mereixien ser saquejats. Sis dels saquejadors estaven reunits en el petit clar al centre del campament, dividint el botí. Els altres dos eren en un post: sentinelles estacionats a prop de la perifèria de les tendes per vigilar per senyals de problemes. Els seus llocs eren mera formalitat, però. Els sentinelles havien d'haver estat estacionats en els costats oposats del campament per protegir d'un assalt de qualsevol direcció. En el seu lloc, els dos homes estaven dempeus a menys de vint metres de distància, més interessats de tenir algú amb qui passar el temps que en assegurar el perímetre.

En Bane va supervisar l'escena amb menyspreu mentre els travessava, la Força permetent captar cada detall en una ràpida mirada. Els homes en el post eren ignorants de la seva aproximació, la seva atenció atreta pels crits enfadats de desacord arribant dels altres sis renyant-se sobre els seus guanys malaltissos.

Alterant el seu curs lleugerament perquè la seva arribada estigués oculta per una gran tenda de subministraments fins a l'últim moment possible, en Bane va donar un últim rampell d'acceleració i va descendir sobre el campament en una tempesta de ruïna. Va treure i va encendre el seu sabre làser en un moviment suau. El brunzit esmolat de la fulla carmesina el precedia, traint la seva posició un parell de segons preciosos abans de l'arribada. L'advertència d'avanç li va donar just el temps suficient al sentinella més proper per desenfundar el seu blàster, però no el temps suficient per a salvar-se de la matança que arribava.

En Bane es va materialitzar des de darrere de la tenda de subministraments i va caure sobre la seva primera víctima com un vent fosc, tallant-lo diagonalment des de l'espatlla fins als malucs. L'home portava una armadura de batalla feta de plaques compostes cosides en una sobre capa entreteixida encoixinada per permetre la flexibilitat. L'armilla cobrint el seu pit era capaç d'absorbir diversos trets blàster d'alta energia des de trenta metres, però l'espasa d'en Bane va tallar a través de les capes protectores i va excavar un tall fatal de cinc centímetres a través de la carn i els ossos de sota.

Mentre la primera víctima queia, en Bane va saltar amunt en l'aire cap al seu següent enemic, instantàniament retallant els deu metres entre ells i simultàniament evadint el tret precipitat de la pistola blàster del segon sentinella. Mentre queia virtualment sobre el seu enemic, va fer un cop alt, descendint a dues mans, un moviment clàssic del Djem So, la cinquena i més poderosament agressiva forma de combat amb sabre làser. El cop pesat biseccionà perfectament el casc del desafortunat home i va anar profund pel crani de sota.

Els espantosos finals dels primers dos mercenaris, li van donar als altres temps per reconèixer què estava passant. Van treure les seves armes i disparar tota una onada de raigs blàster cap a Bane mentre aquest es girava per encarar-los des de l'altre costat del campament. Suaument canviant des de l'estil d'atac de la Forma V a l'estil més defensiu de la Forma III, en Bane va reflectir els rajos que arribaven amb bloquejos a dues mans del seu sabre làser, fent-los reflectir a un costat amb un desdeny gairebé indiferent.

Girant la seva arma a la mà dreta, en Bane es va aturar per delectar-se en la desesperança i el terror que emanava de la mitja dotzena de mercenaris supervivents mentre reconeixien l'inevitable fet de les seves pròpies morts. Reunits junts a la clariana entre les tendes, van fer l'única cosa que els hi donava a qualsevol d'ells una oportunitat de sobreviure: es van separar i van córrer.

Es van dispersar en totes les direccions: una de les dones va córrer cap a l'esquerra, dos homes van córrer cap a la dreta; els altres tres es van girar i van fugir en una línia recta lluny de l'intrús mortífer. Encara girant el seu sabre làser, en Bane va propulsar la seva mà buida cap a fora davant seu, amb el palmell estès mentre alliberava la Força en una onada de poder trasbalsador cap a la dona que fugia a la seva esquerra. L'onada va tallar una franja de devastació a través del campament. Les tendes van ser desarrelades del sòl, el seu material destrossat i retorçat. Els cofres de subministraments de fusta van explotar en estelles, els continguts destrossats dispersant-se en una pluja de metralla estellada.

L'onada de Força va colpejar l'esquena de la dona, polvoritzant la seva columna i colpejant el seu coll mentre la portava cap per avall i la clavava a terra. El seu cos es va retorçar un cop, llavors es va quedar tranquil per sempre.

Estrenyent els dits de la mà esquerra fermament contra el seu palmell obert, Bane va girar cap als dos homes a la seva dreta i va llançar el seu puny cap amunt en l'aire. Una dotzena de ramificacions de raigs blaus es van arquejar des de sobre del seu cap per embolicar als soldats mentre cridaven, cuinant-los vius. Xisclant d'agonia, van dansar i es van retorçar com marionetes en les cordes elèctriques durant diversos segons abans que les seves closques fumejants col·lapsessin contra el terra.

En els pocs segons que havia portat despatxar els altres, els tres mercenaris supervivents havien aconseguit arribar a l'altre extrem del campament Sith. Un parell de metres més enllà de la vora de les tendes, una línia d'arbres marcava l'inici dels densos boscos de Ruusan. Les branques ocultadores els temptaven amb ofertes de seguretat, donant-li encara més ànsies en la seva fugida plena de terror. Bane els va observar retirar-se amb un desinterès vague, assaborint la seva por.

A un grapat de passos per a la llibertat, un dels homes va cometre l'error fatal de mirar enrere sobre la seva espatlla per veure si el seu adversari els estava seguint. En un caprici, en Bane va llançar el seu sabre làser girant cap a ell en un llançament desinteressat. L'espasa girant tallà a través de l'aire en un bucle tancat, creuant l'extensió del campament en una fracció de segon abans de tornar per ser captat en la mà estesa del seu Mestre.

Dos dels mercenaris es van esvair al bosc, aixafant a través de la vegetació. El tercer -el que s'havia aturat per mirar enrere- es va quedar quiet com una pedra. Un segon després, el seu cap va caure cap endavant de les seves espatlles per rebotar i rodar per terra, tallat del monyó cauteritzat del seu coll per la fulla carmesí del sabre làser llançat d'en Bane. Com si el cap caigut fos un senyal, les extremitats rígides del cos decapitat van caure sobtadament, i va caure de costat.

En Bane va apagar el seu sabre làser, la fulla esvaint-se amb un xiuxiueig agut. Per un breu instant es va delectar de la seva victòria, bevent de les últimes restes de les emocions de les seves víctimes, atraient el poder de la seva por i patiment. I llavors el moment se'n va anar, fugint com aquells que havien escapat a la seva ira. Podia haver-los perseguit, però tant com anhelava provar el seu pànic, entenia el propòsit de deixar-los amb vida.

-Els has deixat anar.

Ell es va girar sorprès de veure la Zannah dreta just dins el perímetre del campament. Absort per la matança, no l'havia percebut acostar-se. O això, o la seva jove aprenenta s'havia pres la molèstia d'escudar la seva presència davant seu.

No la subestimis, es va recordar en Bane a si mateix. Té el poder per sobrepassar-te algun dia.

-Els has deixat anar -va repetir la Zannah. Ella no sonava enfadada, o decebuda, o fins i tot complaguda. Simplement semblava confosa.

-Et vaig dir que m'esperessis, -la va amonestar -. Per què m'has desobeït?

No va contestar immediatament, mesurant les seves paraules amb cura fins que va poder trobar una resposta que complauria al seu Mestre.

-Volia veure el veritable poder del Costat Fosc, -va admetre finalment-. Pot ensenyar-me a...? -Ella va retrocedir, incapaç de trobar les paraules per descriure el que acabava de testificar. En comptes d'això, va moure la seva mà, indicant la totalitat de la matança que havia desencadenat.

-Aprendràs, -li va assegurar, unint l'empunyadura corbada del seu sabre làser de tornada al seu cinturó.

Ella no va somriure, però hi havia una expressió ansiosa en la seva mirada, una fam que el seu Mestre coneixia bé. Havia vist la mateixa ambició crua en els ulls de la Githany, la seva antiga amant i una de les seguidores condemnades d'en Kaan. Sabia que si la Zannah no aprenia a temperar i controlar la seva ambició, la portaria per un camí de destrucció, de la mateixa manera que ho havia fet amb la Githany.

-L'habilitat en el combat és el desplegament més simple del poder del Costat Fosc, -li va advertir el seu Mestre-. Brutal i ràpida, serveix per a un propòsit. Tot i així sovint és menys efectiva que la subtilesa i l'astúcia. Finalment deixar que aquells mercenaris visquin pot resultar ser més útil que matar-los.

-Però eren febles, -va protestar la seva aprenenta, llançant-li de tornada els seus propis ensenyaments-. Mereixien morir!

-Pocs éssers en la galàxia alguna vegada aconsegueixen el que de veritat mereixen, -va assenyalar ell, escollint les seves paraules amb cura. El Costat Fosc no era fàcilment entès; fins i tot ell estava encara aprenent a obrir-se camí a través de les seves complexitats i contradiccions. Havia de ser curós per no aclaparar la seva jove aprenenta, tot i així era important que agafés l'essència del que havia fet aquí-. La nostra missió no és portar la mort a tots aquells que no són aptes per viure. Responem a una crida major. Tot el que he fet a Ruusan, i tot el que farem des d'aquest dia en endavant, ha de servir al nostre veritable propòsit: la preservació del nostre Orde i la supervivència dels Sith.

Darrere d'un moment de consideració, la Zannah va capcinejar.

-Ho sento, Mestre -va admetre ella-, encara no entenc per què simplement no els vas matar.

-Com a servents del Costat Fosc ens delectem en la destrucció dels nostres enemics. Atraiem el poder del seu patiment, però hem d'equilibrar-lo contra més guanys. Hem de reconèixer que matar pel plaer sàdic sense motiu, necessitat, o propòsit, és l'acte d'un imbècil.

Un celles arrufades de confusió va creuar la cara de la jove.

-Quin propòsit hi ha a deixar que escòria com aquesta visqui?

-Els Jedi creuen que l'Orde dels Sith va morir aquí, a Ruusan, -va explicar ell pacientment-. Hi ha seguidors del Costat Fosc en molts altres mons: els Rondejadors d'Honoghr i Gamorr, els Assassins Ombra de Ryloth i Umbarà. Però aquells amb major poder -tots aquells individus amb el potencial de convertir-se en veritables Mestres Sith- s'han reunit a la Germandat d'en Kaan. Com a Un li van seguir en aquesta guerra, i com a Un li van seguir a la mort.

-Però hi haurà aquells qui dubtin de la totalitat de l'extinció Sith. Hi haurà sempre murmuris que els Sith sobreviuen, ombres i rumors que en algun lloc de la galàxia viu un Lord Fosc. I si els Jedi alguna vegada troben proves de la nostra existència, estaran obcecats a caçar-nos.

Es va aturar per deixar que les implicacions de la seva última afirmació es filtressin abans de continuar.

-No podem viure en aïllament, tallats de la resta de la galàxia mentre ens cobrim en la por. Hem de treballar per fer créixer el nostre poder; necessitarem interactuar amb individus de moltes espècies en molts mons. És inevitable que alguns d'entre ells ens reconeguin pel que som, sense importar la nostra disfressa. Finalment la paraula de la nostra existència arribarà a les oïdes dels Jedi.

La Zannah estava estudiant-li de prop, absorbint cada paraula, buscant il·luminació en l'enrevessada lògica del Costat Fosc.

-En el moment que no podem amagar el fet de la nostra supervivència, -va continuar en Bane-, hem d'ocultar-nos amb mitges veritats. Hem d'encoratjar els rumors, espargint-los tan densament que enceguin als nostres enemics fins que no puguin separar el mite de la realitat.

Un brillantor d'entesa va il·luminar la cara de la Zannah.

-Un rumor només és fiable en la seva font! -va exclamar ella.

En Bane va assentir en satisfacció.

-Els supervivents escamparan el relat, però qui els creurà? Qualsevol sabrà que són mercenaris que només se serveixen a si mateixos, que van fugir de la batalla final per salvar-se a si mateixos, llavors van venir a saquejar el campament dels seus antics aliats. Se'ls escopirà com a traïdors i lladres. Ningú que escolti la seva història la creurà, i la veritat serà rebutjada com un rumor que no val la pena.

-I si hi ha algun altre testimoni de la nostra presència a Ruusan -va afegir en Bane, girant l'últim bri del seu enrevessat tapís d'engany-, els seus relats són ara menys probables de ser creguts. Seran temptats per la seva similitud a les anomenades mentides que sortien de les boques dels saquejadors covards.

-No hi ha utilitat o propòsit en les seves morts -va murmurar la Zannah, mig per a si mateixa. Ella no va dir res més, aparentment perduda en els seus pensaments mentre meditava sobre el que li havien dit.

En Bane va apartar la seva atenció de la seva aprenenta i es va centrar en els objectes que els saquejadors havien reunit al centre del campament. Ell era l'últim dels Sith. Si hi havia alguna cosa aquí de valor, llavors per dret hauria de pertànyer-li a ell.

La majoria del que havien agafat no tenia cap interès per a Bane. Alguns de la Germandat d'en Kaan havien cobejat objectes d'immens valor, creient que l'avarícia i l'enveja que inspiraven en els altres podrien alimentar el poder del Costat Fosc. Els mercenaris havien agafat aquestes quincalles -anells ornamentats i collarets dissenyats amb preciosos metalls i conjuntats amb pedres brillants; dagues cerimonials i ganivets amb empunyadures amb incrustacions de gemmes brillants; màscares intricadament gravades i petites estàtues d'una habilitat destacable, donades forma a partir de materials rars i delicats- i els havien llançat aleatòriament en una pila.

Supervisant els inavaluables tresors que no valien per al seu propòsit, Bane va sentir un altre raig de dolor a la part posterior del seu cap. En el mateix instant, va veure una figura a flaixos a la vora del seu ull dret i esvair-se del seu camp de visió.

Va girar el cap al voltant en la direcció del moviment, però no va veure res. No hi havia estat la Zannah; aquesta figura era molt més alta. Es va estendre amb la Força, però només es va sentir a si mateix i la seva aprenenta en el perímetre del campament.

-Què passa? -va preguntar ella, notant la seva intranquil·litat sobtada-. Ve algú?

-No és res, -va contestar en Bane. No era res? Es va preguntar ell. O és això un altre efecte secundari de la bomba mental?

La Zannah es va obrir pas cap a on ell estava, els seus ulls atrets pel sol reflectint-se en la joieria tirada a terra.

-Què és això? -va preguntar ella, encorbant-se per excavar una cosa gairebé completament enterrada al fons de la pila.

Ella va sortir amb un manuscrit fi, fet de cuir. Ella el va girar amb curiositat examinant-lo des de tots els angles fins que en Bane va estendre la seva mà. En resposta, ella va anar endavant obedientment i li va presentar la seva troballa.

Ell va reconèixer l'estil del manuscrit. Hi havia hagut diversos volums similars a la biblioteca a l'Acadèmia de la Germandat a Korriban, encara que en Bane mai havia vist aquest treball en particular abans. El volum era fi, un parell de dotzenes de pàgines com a molt, i la coberta estava inscrita amb paraules més complexes traçades en tinta vermell sang. En Bane va reconèixer la llengua. S'havia familiaritzat amb la llengua dels antics Sith durant els seus estudis a l'Acadèmia, tornant a la saviesa de Mestres fa temps morts en lloc de confiar en els imbècils que buscaven instruir-lo en la desllustrada filosofia dels «Nous Sith» de la Germandat.

Va obrir el volum i va trobar que la mateixa tinta vermell sang havia estat utilitzada per omplir les pàgines en una escriptura delicada i il·lustracions elaborades. Com amb les paraules de la coberta, el llenguatge de dins era el dels antics Sith. No obstant això, els marges de cada pàgina estaven plenes amb notes escrites a mà en bàsic galàctic. Va reconèixer la lletra per la d'en Qordis, l'antic director de l'Acadèmia de Korriban i un dels anomenats Lords Sith que servien sota Kaan. Al contrari de la resta de la Germandat de la Foscor, però, Qordis no havia perit en l'explosió de la bomba mental. En realitat havia mort diverses hores abans, quan Bane havia utilitzat la Força per aixafar la vida del seu antic professor.

Per què Qordis va portar aquest manuscrit amb ell des de Korriban? Es va preguntar en Bane. Qordis sempre havia estat més preocupat per acumular riqueses que per estudiar els textos antics. Portava només les sedes més fines i la joieria més cara; cadascun dels llargs i cruels dits de les dues mans, havien estat adornats amb anells d'increïble valor. Fins i tot la seva cambra a Korriban havia estat decorada amb rars tapissos entreteixits i catifes ornamentats. Si hi havia portat aquest manuscrit amb ell tot el temps des de l'Acadèmia, es va adonar en Bane, havia de contenir coneixements de moltíssim valor.

-Què diu? -va preguntar la Zannah, però en Bane no li va prestar atenció.

Va passar les pàgines ràpidament pel manuscrit, llegint per sobre tant el text original com les notes d'en Qordis. Semblava ser un recull de la història i ensenyaments d'en Freedon Nadd, un gran Mestre Sith que havia viscut prop de feia tres mil anys estàndard. Bane havia llegit registres previs d'en Nadd, però aquest contenia alguna cosa que les altres versions no tenien: la localització del seu lloc de descans final!

Durant molts segles, la tomba d'en Freedon Nadd havia estat perduda, oculta pels Jedi perquè els seguidors del Costat Fosc no poguessin buscar guanyar la guia o el poder dels artefactes Sith segellats al seu interior. Però en l'última pàgina del manuscrit en Qordis havia fet una anotació final, subratllada amb èmfasi: Cercar la tomba a Dxun.

Com havia arribat Qordis en aquesta informació significava poc per a Bane; tot el que importava era que ara ell sabia la localització també. La guerra a Ruusan havia previngut que en Qordis intentés trobar la tomba d'en Nadd a Dxun. Ara que la guerra havia acabat, no hi havia res que evités que Bane fes el viatge i clamés el llegat d'en Nadd com a propi. Però primer havia de sortir de Ruusan.

El raig de dolor massa familiar es va disparar pel seu crani, i una vegada més va captar el parpelleig d'una figura des de la vora del seu ull. Aquest cop, la imatge semblava sostenir-se per gairebé un segon sencer. Alt, d'espatlles amples, i vestit amb les túniques dels Sith, era una figura que en Bane reconeixia: Lord Kaan! I llavors, com abans, es va esvair.

Això és real? Era possible que el líder de la Germandat de la Foscor ha, d'alguna manera, sobreviscut a la bomba mental? Era possible que el seu esperit ara encantés al món de la seva mort?

Va tancar el volum i va mirar cap baix a la Zannah. Ella no va donar indicacions que hi hagués vist o percebut res. Només un engany mental, va pensar en Bane. Era l'única explicació que tenia sentit. La Zannah hauria sentit la manifestació d'un esperit del Costat Fosc tan a prop, tot i així havia estat ignorant-lo.

Adonar-se li va portar a una barreja rara d'alleujament i preocupació. Quan hi havia vist a Kaan alçant-se darrere d'ell, Bane havia pensat per un instant -només un instant- que havia fracassat en la seva missió de destruir la Germandat. Però l'afirmació de l'èxit de la seva missió estava temperada amb la consciència que la bomba mental havia fet encara més mal del que havia sospitat al principi. Esperançadament les il·lusions i els mals de cap agonitzants eren només temporals.

La Zannah encara li estava mirant, tot just capaç de contenir la inundació de preguntes que tenia sobre el que havia descobert dins de les pàgines del tresor que ella havia trobat. La seva expressió de curiositat expectant es va convertir en decepció quan ell va deixar anar el manuscrit en els plecs de les seves túniques sense oferir cap explicació. En el seu moment, Bane compartiria tot el seu coneixement, present i futur, amb ella. Però fins que tingués una oportunitat d'explorar la tomba d'en Nadd per si mateix, era poc inclinat a dir a ningú -fins i tot a la seva aprenenta- de la seva existència.

-Estàs preparada per deixar aquest món? -va preguntar ell.

-Estic farta d'aquest lloc, -va respondre ella amb una ombra d'amargor en la seva veu-. Les coses han anat malament des que vaig arribar aquí.

-Els teus cosins, -va preguntar en Bane, recordant un comentari que ella havia fet abans sobre els dos nois amb els que havia arribat al principi-. Els trobes a faltar?

-Quin sentit té? -va respondre ella encongint-se d'espatlles-. Tomcat i Bug estan morts. Per què perdre el temps pensant en ells?

Les seves paraules eren indiferents, però en Bane va reconèixer la seva insensibilitat com un mecanisme de defensa. Sota la superfície podia percebre les seves passions cremant: Estava enfadada i ressentida per les seves morts; culpava als Jedi pel que havia passat, i mai els perdonaria. La seva ira sempre seria una part d'ella, brillant sota la superfície. Li serviria bé en els pròxims anys.

-Vine amb mi-, va dir en Bane, prenent una decisió.

Ell la va portar cap a una moto Swoop abandonada prop d'una de les tendes. Ell va grimpar a bord, i ella va pujar al seient darrere d'ell. Els seus braços prims es van embolicar fermament voltant de la cintura mentre el motor de l'Swoop rugia en encendre's i s'elevava en l'aire.

-Per què estem agafant l'Swoop? -va preguntar ella, cridant a l'orella perquè se li escoltés per sobre dels propulsors.

-Viatjarem més ràpid així. El temps és curt, -va cridar en Bane per sobre de la seva espatlla-. Aviat els Jedi tornaran per reclamar els seus morts i buscar supervivents de l'exèrcit d'en Kaan. Però encara hi ha una última lliçó que has d'aprendre abans d'anar-nos.

Ell no va dir res més; algunes coses no podien explicar-se, sinó que havien de ser testificades per entendre-les. La Zannah necessitava veure les restes de la bomba mental. Necessitava veure la veritable mira de la bogeria d'en Kaan. Necessitava agafar la finalitat del que en Bane havia aconseguit aquí. I ell necessitava assegurar-se a si mateix que la figura que havia vist no era més que un efecte secundari de la seva exposició a la bomba mental. Volia veure amb els seus propis ulls proves innegables que en Kaan havia estat de veritat destruït.

Següent