Romanent (XVIII)

Anterior

XVIII

A l'altre costat del planeta, molt lluny del combat, el Falcó Mil·lenari se situava en la mateixa òrbita que el petit iot que els havia seguit des de la superfície. La Tahiri mirava en silenci des de darrere dels pares de l'Ànakin, incòmoda per l'evident tensió que regnava a la cabina. En Han seguia queixant-se per haver perdut la votació quan la Tahiri va suggerir que haurien de buscar el iot per saber més sobre el misteriós home que els havia salvat. Hi en Han volia haver participat en la batalla amb els altres, i encara que la Leia va dir que també li hauria agradat fer això, al final s'havia posat de part de la Tahiri.

-Estem en missió diplomàtica -havia argumentat davant la rígida resistència d'en Han-. I si la diplomàcia implica retirar-se d'una baralla o amagar-se a l'altra banda d'un planeta, com tan eloqüentment has dit, llavors serà això el que fem.

-Però necessiten la nostra ajuda -havia protestat en Han. Era evident que tenia pocs arguments. Només preferia la lluita a la diplomàcia.

-L'Esquadró Sols Bessons i la capitana Mayn són més que capaços d'ocupar-se d'un petit contingent de yuuzhan vong -va dir la Leia, per després afegir en to més suau i posant una mà tranquil·litzadora a l'espatlla del seu marit-: A més, en una guerra, la diplomàcia pot ser tan important com l'agressió. Et sorprendria saber quants tractes es fan en circumstàncies com aquestes.

-Em pensava que era just aquest tipus de coses les que van fer que volguessis deixar la política -va dir, somrient davant els controls mentre feia que el Falcó donés la volta.

La Leia va sospirar, cansada d'intentar raonar amb ell.

-Aquest només va ser un dels motius, Han.

Abans que ell pogués replicar, ella va concentrar la seva atenció en els escàners. La Tahiri sabia que la discussió havia acabat. La Leia era molt tossuda i no era de les que perdien el temps discutint amb el seu marit sobre alguna cosa que, en el que a ella es referia, ja estava decidida. C-3PO havia notat la creixent tensió a la cabina i va triar aquell moment per anar-se'n, posant la trista excusa que necessitava calibrar els seus activadors. La Tahiri sospitava que era l'excusa habitual que utilitzava el droide daurat quan les coses entre els seus amos humans es posaven massa tirants. La Tahiri desitjava disposar d'una excusa similar, i s'hauria anat de no necessitar-se la seva presència. Els seus sentits es comportaven de forma preocupant després del relaxament que va sentir en el camp d'aterratge i durant la seva fugida. Se sentia amb el cap lleuger, estranya...

«No et disperses», va pensar, fent el possible per concentrar-se en coses reals, no en il·lusions.

El trànsit sobre el planeta era escàs, pel que no seria molt difícil trobar el iot. Hi havia rastres d'ions pertanyents a prop d'un centenar de sortides de l'òrbita. Era relativament fàcil descartar als caces i els vaixells de càrrega grans. Només quedava un grapat d'ells en òrbita baixa, a l'espera. La Tahiri va saber instintivament, a través de la Força, que l'ésser que els havia rescatat estaria esperant-los, com havia dit que estaria. Tot i que no sabia què havia de dir-los, el que esmentés a la Brigada de la Pau l'havia convençut que sabia el que deia i que havien d'escoltar-lo. El tòtem de plata que havia trobat a la zona diplomàtica no estava a la seva butxaca però demostrava que els yuuzhan vong havien passat per allà. Estava segura que l'arribada de les naus d'esclaus era casual. Seguia preocupant-la haver reaccionat de manera tan violenta al tòtem. La seva presència, o almenys la presència anterior del seu amo, li preocupava, li corcava en el fons de la seva ment. També li sorprenia això. No s'havia adonat que fos tan sensible als ecos dels yuuzhan vong. En comptes d'esvair-se, com desitjava ferventment que passés, la cosa anava a més.

«No», es va dir amb fermesa, negant amb el cap i concentrant-se en la tasca que tenia entre mans. Va buscar amb la Força qualsevol signe de la persona que havia reconegut en el camp d'aterratge de Ciutat Al'solib'minet'ri. I llavors...

-Allà -va dir, assenyalant. La petita nau corelliana estava a les capes superiors de l'atmosfera. Tenia forma de petxina, amb diversos portells dels que brollaven toveres i rudimentaris generadors d'escut, però no tenia armament aparent. Els seus motors estaven apagats-. És aquesta.

-Sí, et rebem -va dir en Han-. T'importa dir-nos qui ets?

-Un amic -va ser la resposta.

-Deixa que siguem nosaltres els qui decidim això.

-Et coneixem? -va preguntar la Leia.

-Mai ens hem vist, però coneixeu la meva espècie -va dir l'ésser. La Tahiri tenia cada vegada més clar que no era humà, encara que no aconseguia situar l'espècie. La veu tenia certa qualitat cantadora que havia sentit abans, encara que per la seva vida que no aconseguia recordar on.

-Quina espècie és aquesta? -va preguntar en Han.

-Em disculpo per la rebuda que heu tingut a Galantos -va continuar la veu, ignorant la pregunta-. No vaig poder fer res per impedir-ho. Us hauria avisat quan vau arribar, de saber per avançat que veníeu, però per quan vaig trobar la manera d'entrar a la zona diplomàtica ja éreu presoners. Vaig haver d'esperar a què sorgís una oportunitat d'ajudar-vos de forma més oberta i un moment en el qual no importés que es descobrís la meva tapadora.

-Ets un espia? -va preguntar la Leia.

-No exactament -va dir la veu misteriosament-. Però puc ajudar-vos.

-Ja estem en deute amb tu -va dir la Tahiri.

-Qualsevol deute que puguis tenir amb mi, Tahiri Veila, es va saldar quan em vas ajudar a escapar. I tenim als Solo en gran estima per les moltes vegades que ens han ajudat en el passat. Així que no, no hi ha cap deute. Només m'alegro d'haver-vos conegut i d'haver marcat una diferència.

-Què pots dir-nos de Galantos? -va preguntar la Leia-. La Jaina diu que els yevetha ja no existeixen. És cert?

-Les sondes fia enviades a N'zoth van confirmar que les drassanes yevethanes havien estat destruïdes, però no es van quedar per mirar més a fons. Els fia tenen una por terrible als seus veïns; el que va passar aquí fa dotze anys va traumatitzar tota la seva cultura. Pot ser que la Nova República expulsés fins a l'última nau yevetha, però seguien estant aquí, en la Constel·lació, i els fia sabien que un dia tornarien a intentar-ho. L'última vegada, els fia van sobreviure gràcies a la Nova República, però igual aquesta vegada la Nova República no podia defensar-los.

-I la por que els yevetha tornessin només va augmentar mentre s'aprofundia la crisi yuuzhan vong -va afegir la Leia.

-Exacte. Els fia no són una espècie guerrera per naturalesa, i sabien que els seus tristos intents per armar-se mai serien suficients. Qui protegiria Galantos de la Constel·lació Koornacht si la Nova República perdia? Així que, quan un grup es va acostar fa un any per prometre'ls acabar amb el perill yevetha, imagineu com de temptadora que va ser aquesta oferta.

-Aquí és on entra la Brigada de la Pau, oi? -va preguntar la Tahiri, combatent la seva desorientació per concentrar-se en la conversa-. Recursos a canvi de seguretat.

-Així és. La Brigada de la Pau es va dur minerals que necessitaven per intercanviar amb altres partides, i N'zoth va ser destruït, enxampat per sorpresa, gràcies a la informació tàctica que els fia van proporcionar als brigadistes, els quals l'hi van passar al seu torn als comandants vong. En tractar amb la Brigada de la Pau, els fia esperaven garantir la seva seguretat. Després de tot, temien als yevetha molt més que als yuuzhan vong, que encara havien de causar un impacte significatiu en aquesta part de la galàxia. Galantos per fi estava fora de perill.

-I tot això sense que ho sabéssim -va dir la Leia.

-Cortesia de l'apagada en les comunicacions.

-També això era part del tracte amb la Brigada de la Pau? Que Galantos s'aïllés de la Nova República?

-Sí.

-Però, per què? -va preguntar la Tahiri.

-Per por a represàlies -va replicar el desconegut.

-De la Brigada de la Pau?

-De la Nova República. Un no tracta bé als que es casen amb l'enemic.

-I amb raó -va dir en Han-. No puc creure que dediquéssim tantes energies a salvar un munt d'assassins de masses d'un destí que segurament es mereixien. Si no haguéssim vingut quan ho vam fer, ara mateix els fia estarien embalats en una d'aquestes naus d'esclaus rumb a un dels mons ocupats. Hauríem d'haver-los deixat a la seva mercè.

-No ho dius de debò, Han -va dir la Leia.

-No em diguis que vas a perdonar el que han fet. -En Han semblava no poder creure el que sentia-. Els yevetha no sabien perdre. En aquest aspecte són, o eren, tan dolents com els vong. Haurien lluitat fins al final, i els fia ho sabien. La qual cosa els converteix en tan culpables del genocidi com els vong.

-Els fia van ser manipulats perquè fessin això -va dir la Leia-. Els yevetha haurien estat encantats d'exterminar als fia, i, de passada, a tots nosaltres, però mai et vaig sentir desitjar la seva aniquilació. Els fia són tan víctimes d'això com qualsevol.

-Ho haurien estat si nosaltres no haguéssim vingut -va dir en Han amargament.

-La gent comet estupideses, Han -els llavis de la Leia eren fins i pàl·lids, com si estigués controlant la seva ira-. No dic que aprovi els fia i els seus actes, ni que no estigui enfadada per la forma en què ens han tractat. Però els comprenc, comprenc la seva por a perdre-ho tot. Els yuuzhan vong volien esclaus i informació sobre amenaces potencials. Els fia els van donar les dues coses en assenyalar als yevetha. També es van convertir en futurs esclaus al mostrar-se tan complaents i aïllar-se dels seus aliats. Però això no els converteix en enemics nostres. Ningú es mereix ser esclavitzat, hagi fet el que hagi fet. Venim a reobrir les comunicacions i a salvar vides, no a jutjar qui es mereix viure o morir.

En Han va acceptar reticent l'argument amb un grunyit.

-Llavors arribem nosaltres -va dir la Tahiri, incòmoda per la discussió. Se sentia estranyament amenaçada quan els pares de l'Ànakin discutien-. Alertats per tu, suposo. Als ordinadors del Falcó va arribar un missatge dient-nos on anar.

-Sí -va dir la veu a l'altre costat de la línia-. Portava un temps intentant comunicar-me fora del sistema, però no tenia manera de saber si ho havia aconseguit o no. És evident que sí, i vosaltres vau fer alguna cosa. Quan vau arribar, el conseller Jobath es va espantar i va enviar un subordinat per estalviar-se haver de reunir-se amb vosaltres cara a cara. El primat Persha també es va espantar al seu torn i us va encolomar un ajudant. Estic segur que a Thrum li hauria encantat poder trobar algú a qui poder endossar la tasca, però estava al final de la cadena de comandament i va manejar la situació com va poder. Atès que vau poder explorar la ciutat i buscar pistes, us vau trobar a punt d'aconseguir saber la veritat.

-La qual cosa també et va donar una oportunitat per acostar-te a nosaltres -va dir la Leia.

-Així és. Al principi només vaig poder deixar-vos una nota a l'ordinador de vol de la vostra escorta, però tenia poc temps i no vaig poder explicar-me bé. I quan van arribar els yuuzhan vong, la seguretat es va estrènyer encara més. Els fia van creure que la nau esclavista només era un vaixell de càrrega que venia a per més recursos.

-Només que els recursos eren ells -va dir en Han, movent el cap.

-Sí.

-He d'admetre que el pla era astut -va dir la Leia-. Els yuuzhan vong estan massa ocupats per prendre aquesta regió per la força. Així que, en comptes d'això, recorren a faccions enfrontades perquè els facin la meitat de la feina. Resulta eficaç i mortal, i no crec que sigui l'únic lloc on han utilitzat aquesta tàctica.

-Seria una suposició incorrecta, princesa -la veu que arribava pel comunicador parlava amb tota serietat-. Hi ha molts llocs incomunicats en aquesta part de la galàxia. La vostra xarxa d'Intel·ligència és conscient d'això, i d'aquí la vostra missió. Però el difícil és saber quins són innocents i quals es deuen a la intervenció de la Brigada de la Pau i dels yuuzhan vong. En alguns llocs, només se sap un cop consumats els fets, quan ja és tard. Com amb Rutan i la seva lluna Senali, per exemple, als quals la Brigada de la Pau va dividir políticament fa un any. Uns mesos després Senali va ser escombrada pels yuuzhan vong que després es van tornar contra els rutanians i van esclavitzar a la meitat de la població.

-Rutan està en la nostra llista -va dir la Leia al Han.

-Ho està Belderone? -va preguntar el pilot.

-Sí, la veritat és que ho està -va respondre ella.

-Bé, ja que gràcies als yuuzhan vong, els firrereus són ara una espècie extinta, i els belderonians estaran així així.

-Com pots saber tot això? -va preguntar en Han-. Si tots aquests llocs han perdut la comunicació, per no dir que no entenc com pots tenir la menor idea del que està succeint.

-Ah, no? -va dir el desconegut, i hi havia un clar somriure a la veu.

-Saps quina és la nostra missió sense que t'ho hàgim dit -va dir la Tahiri.

-I vas poder entrar en els ordinadors del Falcó quan era a Mon Calamari -va afegir la Leia-. Qui sou?

-Si t'ho digués, no em creuríeu. Si més no, encara no.

-Posa'ns a prova -va dir en Han, amb veu greu per indicar que no acceptava una negativa.

El pilot del iot va riure.

-N'hi ha prou amb dir que sóc part d'una organització. No som espies, però estem alertes al que passa al nostre voltant. Tenim un do per entrar en els llocs on necessitem entrar, i procurem no fer-nos notar. No treballem per a ningú excepte per a nosaltres mateixos, i no venem la informació que obtenim. Per tant, no som una amenaça per a ningú excepte per als que busquen fer-nos mal. Ens limitem a reunir coneixements.

-Però, per què ho feu? -va preguntar en Han-. Què busqueu guanyar amb això, si no veneu la informació?

-Mentiria si digués que només busquem guanyar-nos la satisfacció d'ajudar els altres -una altra vegada el somriure-. La veritat és que ho fem per protegir-nos. No som soldats entrenats ni guerrers professionals. I, com ja he dit, no som espies. De fet, sempre estem entre els que es veuen atrapats entre dos exèrcits en guerra i acaben sent aixafats. En part és per això pel que podem fer el que els espies i els soldats no poden fer, com passar informació dins i fora de regions com aquesta, on es vigila fins a l'ésser més inesperat. Ni vosaltres ni els yuuzhan vong us fixeu en nosaltres. Som invisibles i estem a tot arreu. Poca cosa se'ns escapa.

-I per què ens ajudeu a nosaltres? -va preguntar en Han.

-Perquè, ara mateix, la pau a la galàxia depèn de la solidesa de la vostra Aliança Galàctica. I perquè ara estem en posició d'ajudar-vos de forma activa. Hem trigat un temps en aconseguir aquest punt, en arribar a aquesta situació, però ara que ho hem fet, podeu donar per suposat que estem de la vostra part.

-De moment -va afegir en Han.

-Sí, capità Solo, de moment. I ara mateix he d'abandonar aquest sistema i fer un informe mentre vosaltres trieu el vostre proper destí.

-Espera -va dir la Leia-. Abans que te'n vagis, no podries ajudar-nos a prendre aquesta decisió...?

En Han mirà amb duresa la Leia. No li havia alegrat gens que la primera etapa del viatge la decidís una nota anònima, i era evident que no li encantava la idea d'acceptar més instruccions de críptics desconeguts.

-Els teus i tu ens heu ajudat abans -va continuar dient la Leia, ignorant al seu marit-. Heu exposat una tàctica de l'enemic que no havíem identificat abans. Si tens algun consell més que donar-nos, ens alegrarà sentir-lo.

-Molt bé -va dir el pilot del iot-. On penseu anar?

-No ho hem parlat -va dir la Leia-. Jo estava pensant en Belsavis. En els últims mesos hi ha hagut problemes de comunicació amb ells i tenen un historial de conflictes que podrien aprofitar els yuuzhan vong.

-És cert que els sectors Senex i Juvex serien els principals objectius, però potser ja és massa tard. Potser només arribareu per netejar el que quedi. Es pot fer més bé anant a una altra part en les primeres etapes de la seva corrupció. Almenys així podríeu impedir que la situació degenerés en una cosa massa greu.

-Això, si tens raó -va dir en Han-. Com sabem que no ens estàs enviant a una cacera de gundark? O sigui, podries ser un membre de la Brigada de la Pau, un infiltrat encobert, part d'una conspiració galàctica. I això podria ser part d'un elaborat pla per despistar-nos. I el següent lloc al qual ens enviessis vindria a ser...

-Mil vegades pitjor que aquest -va acabar el pilot per ell-. Sí, capità Solo, podria ser-ho. I, de fet, segurament ho serà, raó per la qual el que suggereixo és que viatgeu a Bakura.

-Bakura? -va repetir en Han-. M'estàs dient que...?

-No dic res -li va interrompre una altra vegada el pilot-. La veritat és que sé molt poc. La informació que tenim és escassa, i la majoria dels meus canals d'informació habituals s'han interromput juntament amb les rutes que normalment usarien els vostres espies. Això fa que estiguem preocupats. Si l'Imperi Ssi-ruuvi torna a estar actiu, i la cosa podria ser greu si vol aprofitar aquest moment de distracció per atacar les forces vives de la galàxia com va fer abans. Ha tingut molt de temps per crear un nou exèrcit droide i perfeccionar la seva tecnologia de maquinàries.

Hi va haver un moment de silenci mentre els tripulants del Falcó meditaven en les paraules del desconegut. La Tahiri era massa jove per recordar la lluita amb els ssi-ruuk, però per descomptat la coneixia. Aquests alienígenes reptilians eren tan xenòfobs com els yevetha, i havien evolucionat en circumstàncies similars en el centre d'un cúmul estel·lar aïllat. La Nova República només havia aconseguit rebutjar-los amb l'ajuda inesperada dels txiss. Les seves tècniques de control mental i de tecnificació rivalitzaven en horror i patiment amb les dels yuuzhan vong. El pacífic món de Bakura estava situat entre l'Imperi Ssi-ruuvi i la resta de la galàxia i ja havia caigut una vegada en mans d'aquests alienígenes.

La Tahiri no sabia si podrien sorprendre als ssi-ruuk amb una força prou gran com per a exterminar-los, com havien fet amb els yevetha. Els ssi-ruuk havien tingut més temps per recuperar-se, i d'entrada eren més forts. Si els ssi-ruuk aconseguien fer servir la tecnificació per moure les seves naus amb la força vital dels yuuzhan vong, o si els yuuzhan vong trobaven la manera d'explotar aquesta mateixa tecnologia...

Es va estremir. Encara seguia oberta la qüestió de si els yuuzhan vong tenien alguna connexió amb la Força, i dubtava que arribessin a fer servir màquina alguna en la seva lluita per la dominació, però la idea d'alguna classe de consorci entre dues espècies plenes d'odi li despertava un gran temor.

«No et disperses -es va recordar-. No perdis ara el cap».

-Gràcies -va acabar per dir la Leia. Estava lleugerament pàl·lida-. Agraïm el consell.

-Sí -va afegir en Han, sense perdre el seu escepticisme defensiu-. El tindrem en compte.

-trobarem allà algú com tu? -va preguntar la Tahiri.

-Algú contactarà amb vosaltres -va ser la resposta.

-Qui?

-Algú. Ja us he dit que estem per tot arreu. La informació de la pantalla va començar a canviar. El iot estava escalfant els motors iònics, preparant-se per anar-se'n.

-Ens diràs almenys el teu nom? -va preguntar la Tahiri.

-Tingues paciència, jove Jedi -va dir el desconegut-. Un dia proper cantarem la teva cançó.

Abans que la Tahiri pogués preguntar el que volia dir, la línia es va tallar i el iot deixava enrere la gravetat del planeta. La Tahiri va notar l'esbufec ​​d'irritació d'en Han, però aquest va quedar gairebé enterrat en la revelació que havia despertat en ella el comiat del desconegut combinada amb el so de la seva veu i l'olor que havia percebut en el camp d'aterratge. «Cantarem la teva cançó...»

-És un ryn! -va exclamar.

-Un ryn? -va repetir en Han incrèdul-. No pot ser.

-Ho és. T'ho juro.

-Però, què fan anant per aquí d'espies? Si destaquen com ningú!

-Suposo que haurem de descobrir-ho per nostre compte... -va dir la Leia, mirant com el iot s'allunyava, accelerant i desapareixent a l'hiperespai.

Següent