Foscor compartida
Bill
Slavicsek
En
una galàxia llunyana, molt llunyana, sis mesos abans de la batalla de Ruusan...
I
La Golden Song estava viatjant per
l'hiperespai recorrent llargues distàncies amb cada "clic" del
cronòmetre de bord. Crian Maru va seure rígida en la seva cadira usant totes
les tècniques de meditació que coneixia per mantenir-se en calma i harmonia. No
estava segura de com ho feien els mestres Jedi. Sempre semblaven tan serens,
tan en pau. Potser ella podria aconseguir algun dia un constant estat de pau
interior i confiança, aquests eren els factors que ella creia que diferenciaven
un Cavaller Jedi d'un Mestre. Però això eren reflexions per a un altre moment.
Ara havia de preparar-se tant ella com el seu aprenent per afrontar els reptes
que tenien davant, mentre aquesta intentava asserenar-se per l'horror que
havien deixat enrere.
Sota la llum del sol
d'Harpori, la Crian Maru i la seva aprenenta van aterrar la Golden Song. El que se suposava que
havia de ser una concorreguda colònia Duro no era més que un lloc silenciós i
tranquil. Ningú va anar a saludar-les. La plaça de la ciutat estava deserta.
Quan Crian va usar la Força, tot el que va sentir va ser tristesa i buit.
Darrere d'aquest buit assetjava la foscor.
El transport va tremolar,
i amb un sobtat canvi en l'espai, el viatge a través de l'hiperespai va acabar,
la Crian va intentar esborrar les imatges d'Harpori. Duros morts adornats amb
la inconfusible marca d'un sabre de llum en les seves ferides. Homes, dones i
nens massacrats per calmar la gana fosca i la fúria pertorbada d'un Rondejador.
El Boig. L'Assassí Fosc.
Amb una respiració
profunda i calmada, la Cavaller Jedi va esborrar les persistents imatges,
almenys durant un moment. Era l'hora d'acabar la tasca que s'havien proposat.
Havien de fer front a la foscor. Ell era a prop, la seva presa. En aquest
sistema estel·lar. La Crian podia sentir la seva sinistra presència en la
Força. No era una sensació que precisament li agradés.
-On som Dree?- La Crian
va preguntar a la seva Padawan.
La jove rodiana,
Dree Vandap -poc més que una nena- estava comprovant la pantalla de l'ordinador
de navegació de la Golden Song,
anticipant-se a la petició de la seva mestra.
-Encara estem en la
Vora Mitjana- va dir la Dree, -En un sistema anomenat Balowa-. La Dree va
arrufar les celles a l'estil rodià, arrufant el seu musell. Va agitar la seva
cresta sense adonar-se'n. -No veig res allà fora.
-Ell és aquí- va dir
la Crian, mentre ajustava els controls i activava els motors sublumínics. -Comprova
els sensors, i estigues alerta per si hi ha pertorbacions en la Força. Et pot
donar més informació que qualsevol màquina o ordinador mai faria, sempre que
escoltis la seva cançó.
Per a la Crian, la
Força era com una melodia constant que havia estat amb ella des que tenia ús de
raó. Fluïa en la Cavaller Jedi com les ones que altres pocs podien sentir, un
brunzit omnipresent que una vegada va ser gran i complex, simple i consolat,
ple de moviment encara que totalment calmat.
Quan ella estava en
pau, podia sentir la Força ressonant al seu interior.
Com el ressò d'una
apreciada cançó. És com Crian la percebia. Un altre Jedi ho hagués explicat
d'una altra manera. El seu Mestre la va descriure com una boira omnipresent que
girava i fluïa constantment al seu voltant. La Dree la descrivia com un estany
silenciós; que li explicava coses quan l'aigua onejava.
La Crian va tancar
els ulls, deixant que la Força guiés les seves mans mentre les movia amb el
panell de control. La cançó va retrunyir dins d'ella, canviant, component. Ara
era tronant i cacofònica. La Crian va poder sentir a l'Ésser Fosc en la Força,
podia sentir el terrible ritme que el feia tangible als seus sentits Jedi. La
seva presència era plena d'ira. Vibrava amb una ràbia que tot just controlada.
Ell venia.
El Rondejador.
El Boig.
Kaox Krul.
<<<
>>>
El Rondejador lliscà
la seva nau fins darrere del transport, dirigint el propulsor del seu motor
sublumínic com si es tractés d'un subtil depredador aquàtic buscant l'angle
perfecte per matar. Ell era Kaox, honrat guerrer de la Germandat de la Foscor,
seguidor fidel de Kaan, el Senyor Fosc. Una gran guerra estava a punt
d'esclatar, despietats i fervors creients del Costat Fosc de la Força contra
els Jedi de voluntat feble que predicaven una idea hipòcrita de pau i assossec.
Els Jedi afirmaven que ells no sentien el fred vent de la ràbia tal com corria
per les venes. Mentiders! Ells negaven el Costat Fosc, es negaven a abraçar el
seu poder. Feien normes perquè altres no poguessin acceptar el seu poder encara
que així ho desitgessin. Igual que Kaox odiava als Jedi i la santedat que
aquests pregonaven.
Aquesta, la dona
humana, havia estat seguint a Kaox durant més d'un mes. Era hora que acabessin
el seu petit joc. Ell havia de tornar al costat d'en Lord Kaan. Podia sentir
com el seu Mestre li cridava a través de la Força, aquest no podia resistir
l'atracció durant molt més. Lord Kaan els estava cridant a tots, a tota la Germanor.
La guerra entre la llum i la foscor estaria a punt de començar, una altra tasca
que havia de completar abans de tornar amb el seu Mestre.
El transport es movia
en una pauta deliberada de recerca, dirigint-se cada vegada més a prop d'un
petit planeta inhabitat. A Kaox no li va importar comprovar el seu ordinador de
navegació; la Força li indicava que el desconegut planeta tenia lleugers signes
de vida, cap més avançat que el d'una rata womp. No hi havia res en aquest
sistema que fora del seu interès. Els Jedi estaven sols, sense cap possibilitat
de rebre ajuda. Aviat moriran, va
pensar en Kaox.
El Rondejador va
col·locar el seu caça estel·lar en posició d'atac i va activar el seu sistema
d'armes. El transport estava a tir, una criatura lenta, pesada que estava a
punt de ser estripada en trossos per un depredador que s'acostava cada vegada
més ràpid darrere d'ella.
Ell hauria preferit
matar la Jedi i la seva aprenenta en un combat cos a cos, espasa contra espasa,
però l'època per aquestes gestes havia acabat. Va interioritzar en la seva
Força, es va imaginar el transport explotant en un milió de trossos flamejants.
Va deixar que la seva ira creixés en ell, omplint-lo de ràbia i de poder. Ara
la Força era una lluentor carmesina davant els seus ulls, banyant l'objectiu en
una boirina que incrementaria la seva precisió i que li asseguraria la
letalitat del tret. Va apuntar al transport, en Kaox va obrir foc i uns ràpids
trets làser van impactar contra la desprevinguda presa.
<<<
>>>
L'Assassí Fosc
s'havia mogut darrere d'elles com si fos una ombra.
Ella va sentir la
seva ferotge presència una fracció de segon abans que la Dree cridés. La Crian
va reprimir un somriure. La seva Padawan era molt bona, però ara no era el
moment de dir-li-ho. En lloc d'això les seves mans van lliscar sobre els
controls per maniobrar el lent transport virant-lo fora del rumb marcat abans
que els làsers del Rondejador travessessin el casc o impactessin en els motors
sublumínics.
-Dree, agafa't a
alguna cosa!- Va ordenar la Crian mentre la Golden
Song es balancejava i grinyolava. Resistint fermament, i amb clara intenció
de desafiament, el transport va lliscar lentament a un costat. La Crian es va
mostrar preocupada i va tenir l'esperança que la nau aguantaria.
-El Rondejador està
just darrere nostre!- Va cridar la Dree. -S'acosta ràpidament...
L'explosió que havia
impactat en el transport anul·là la veu de la Dree. Potser havia acabat la
frase, però la Crian no podia sentir-la pel soroll d'un impacte làser i el
fragor de les alarmes que avisaven de la fallada imminent d'una dotzena de
sistemes. La Golden Song estava
atrapada en barrina. Mentre el fum envaïa la cabina, la Crian arrufà les celles
i es va posar una altra vegada en els controls. Llavors, hi va haver una
col·lisió i una forta sacsejada, els llums es van apagar, deixant a la Cavaller
Jedi i la seva Padawan en la més absoluta foscor.
<<<
>>>
En Kaox Krul va
sentir com el seu caça estel·lar tremolava mentre ràfegues de làser sortien
disparades des dels canons davanters. Va usar el Costat Fosc per apuntar bé,
fent especial èmfasi al lloc on precisament es trobaven els motors del
transport. El seu goig estava en el seu màxim esplendor en aquell moment, però,
el transport va esquivar els seus mortals trets. La insípida Jedi havia sentit
la seva presència!.
No hi havia dubte.
La seva presa havia virat a la dreta, una maniobra massa complicada i atrevida
per a una nau tan lenta. Els làsers del Rondejador van impactar en el centre
del transport, deixant-li una ferida que sagnava aire des de la part posterior
esquerra del seu casc. En Kaox es va alegrar. No era el tret mortal que ell
havia visionat, però almenys va ser nociu.
Mentre el transport
queia en una barrina incontrolable, en Kaox es va adonar gràcies a una mena
d'alarma al seu caça que estava massa a prop. Ell hagués volgut volar
travessant l'explosió, escampant els trossos que quedessin del transport al seu
pas mentre enviés a les Jedi a una mort segura. Però no hi va haver cap
explosió, i el morro del transport va donar un sòlid cop al caça. La nau Jedi
va impactar contra el Rondejador violentament.
En Kaox es va quedar
inconscient mentre el caça anava a la deriva en direcció al petit planeta que
tenien a sota.
<<<
>>>
El transport es va
balancejar d'una banda a l'altra.
Mentre la Crian
creia que aquest era el final del Rondejador, no pensava que en Kaox Krull
moriria d'una forma tan simple. La foscor encara estava allà fora. Per
desgràcia, tenia problemes més immediats. La Golden Song es movia precipitadament cap al petit planeta que la
Jedi havia vist només sortir de l'hiperespai. Ara tot depenia en com ella lluités
per recuperar el control de la nau.
-Dree, que em pots
dir del planeta?
No hi va haver
resposta. La Crian no podia sentir res més que una impressió de la Padawan rodiana.
La Dree era viva i probablement inconscient. Qualsevol cosa que la Crian pogués
imaginar no era més que la seva mera imaginació, no tenia temps per a això.
S'acostaven ràpidament al planeta, ella encara no podia aconseguir que el
transport respongués a les seves ordres.
-Vinga va...- La
Crian va dir a la nau. -El teu sobrenom se suposa que serveix per atreure la
sort i la bona fortuna. No em vindria malament una mica de totes dues ara
mateix.
La Golden Song va entrar en l'atmosfera del
planeta bruscament. La Crian podia sentir com si la nau es trenqués al seu
voltant.
-Vinga va, ajuda'm -va
murmurar, desitjant que els estabilitzadors tornessin a estar operatius o que
el repulsor funcionés. Va colpejar la palanca del repulsor una altra vegada.
Res. Una altra vegada més.
Hi havia un gemec
recalcitrant en algun lloc dins del transport.
Tot d'una, la nau es
va encoratjar, intentant mantenir-se. Els repulsors funcionaven!
Això era una cosa
bona, tot i que, segurament no podria aconseguir portar la Golden Song a l'espai una altra vegada, però potser podria pilotar-la
de forma relativament suau cap a la superfície del planeta.
La Crian sabia que
no seria un bon aterratge. El transport es balancejava d'un costat a l'altre
mentre els repulsors empenyien cap al superfície del planeta. Amb gran
virulència, la nau va desafiar les lleis de la gravetat quan anava a través de
l'exosfera cap a la ionosfera, travessant l'estratosfera i arribant al cel. A la
Crian li va venir un pensament molt rar ja que imaginava que la nau
s'enfrontaria al seu destí amb una certa barreja d'inquietud i valor, cosa que
l'entristia. La Golden Song havia fet
el seu últim viatge. El seu bonic i lleial transport anava directament a
convertir-se en pura ferralla.
El transport va
fregar les copes dels arbres, segant-lo tot a
través de la frondositat del bosc abans de
precipitar-se en un mar de dens fullatge. Va xocar contra el terra, el seu camp
repulsor va donar un bot, i va tornar a botar de nou. A través de la cabina
completament destrossada, la Crian va veure un bosc impenetrable. El transport
va lliscar fins a una clariana i es va estavellar contra la base d'un arbre
gegantí, llavors la Crian va caure inconscient.
<<<
>>>
En Kaox anava
recuperant la consciència mentre el seu caça fregava amb l'atmosfera del
planeta. Intentava desesperadament trobar un vector que li permetés portar la
nau cap a la superfície en una caiguda relativament controlada. Va veure el
transport Jedi quan estava estavellant-se contra la frondositat del bosc,
llavors va concentrar tota la seva atenció en salvar la seva pròpia nau. El
morro de la nau s'havia partit, inutilitzant els sistemes de radar. En Kaox
estava segur que els altres sistemes també estaven danyats, potser tan danyats
que no es podrien reparar, però tenia els motors i la direcció encara
operatius. Va pilotar el caça cap a la superfície buscant un lloc on aterrar.
Llavors sortiria a
peu, trobaria a les Jedi, ballaria sobre els seus cadàvers i acabaria la feina.
De manera tan sàdica que les esquarteraria a trossets en acabar.
<<<
>>>
La Dree Vandap sabia
que era viva perquè li feia mal per tot arreu. Un esperit del Món Caçador Rodià
-el lloc on van els bons rodians quan moren- no podia fer mal així. Almenys, la
Dree mai havia sentit res de semblant en cap de les històries que havia llegit.
No s'havia criat en la tradició rodiana, tot i que, potser havien molts
aspectes de la teologia rodiana que ella desconeixia. Va créixer en el Temple
Jedi, on va aprendre el camí del Jedi amb mestres com Lord Hoth i Crian Maru.
Els Jedi no seguien
el Camí de la Caça, però la Dree havia llegit sobre el seu món natal i sobre
les tradicions rodianes. Ella creia que tenia una bona imatge del Món Caçador i
dels caçadors d'esperits, però la veritat és que cap dels esperits dels que
havia estudiat tenia un bony de la mida d'un temple en un costat del cap.
La Padawan va
apartar la runa i es va aixecar. La Golden
Song no era més que un munt de runes de duracer destrossat, plastiacer de
rebuig i cables. Li encantava aquesta nau, però era dolorosament obvi que
aquesta havia fet la seva última missió.
Per sort, no va ser
l'última missió de la Dree també.
-Tan sols espera,
Vandap,- La Dree murmurà per a sí, -el dia encara no ha acabat.
La rodiana es va
prendre un moment per avaluar els danys. No tenia bona pinta des de dins, però
no va veure res que li fes creure que estava en un perill immediat. No hi havia
cap incendi, no hi havia curtcircuits, cap senyal d'alarma indicant
sobrecàrrega en les cèl·lules energètiques. Va anar fins a un lloc clar dins de
la plataforma inclinada i va comprovar que el seu sabre encara estava subjecte
al seu cinturó. Llavors va recordar la seva Mestra.
-Mestra Crian?- Va
cridar la Dree. La seva veu va sonar més feble i més espantadissa del que
pretenia, per això la va cridar una altra vegada, més fort i -es va incorporar-
més confiada.
Com que no rebia cap
resposta, la Dree va buscar amb la Força. Va explorar l'àrea, buscant qualsevol
senyal de la presència de la seva Mestra en la Força. La Dree no era molt bona
en aquest aspecte, encara que tot Jedi tenia una habilitat rudimentària per
percebre vibracions en la Força. Es va concentrar, va tancar els ulls, i va
intentar obrir-se a si mateixa a les vibracions.
Res.
No, espera. Hi havia alguna cosa. La Dree va tenir
la sensació d'una amenaça imminent.
Mort. El Costat
Fosc. La va fer estremir.
-Déu meu!- Va
murmurar la Dree. Va sacsejar el cap, intentant esborrar la sensació de la seva
ment. -La buscaré a la manera antiga.
Va anar cap a la
part davantera de la cabina, intentant ignorar els danys de l'ordinador de
navegació i dels panells de control dels quals estaven completament
destrossats.
-Crian?- Va tornar a
cridar, i llavors va poder sentir la por intentant penetrar-hi. La Dree no ho
va permetre.
Mentre trepitjava un
tros de fusellatge que s'havia partit, la Dree va veure una bota de la Crian
sobresortint darrere d'una consola bastant danyada. La Padawan va inspirar
fortament per estabilitzar-se, llavors va anar cap a on es trobava la seva
Mestra. La va veure allà estirada, i no estava segura del que havia de fer. No
va veure cap ferida de consideració ni tampoc cap os trencat. No sortia sang
del cos de la seva Mestra, però això no significava que no estigués ferida.
Hauria de tocar-la, es va preguntar la Dree, intentant
recordar el rudimentari entrenament mèdic rebut feia uns anys. Moure-la? Cridar el seu nom fins que
respongui?
Però que passa si està morta, la Dree es va
preguntar. Òbviament no respondrà si està
morta.
-No estic morta- La
Crian murmurà dèbilment, mentre obria els ulls per poder mirar la seva aprenenta.
La Dree no va poder
evitar-ho. Va saltar cap enrere, amb el seu colze topant contra un vidre
trencat.
-Bé- va dir la Crian
en un to jocós, -No ajudis a la teva vella Mestra.
-No ets vella- va
dir la Dree, dirigint-se al seu costat i ajudant-la a seure. -Però puc afirmar
que m'has donat un ensurt de mort.
La Crian va seure
tranquil·lament durant un moment. Va tancar els ulls, i la Dree va saber que estava
fent servir la Força. Quan la Crian va obrir els ulls, la Dree va poder veure
determinació en ells. La Jedi es va aixecar completament, posant una mà sobre
el sabre que penjava d'un costat.
-Encara no hem
acabat-, va dir la Crian. -El Rondejador encara està allà fora, i ens està
buscant.
-Suposo que això ens
converteix en presa.
-De moment, Petita
Caçadora- La Crian va dir afectuosament. -Fem que ho cregui així durant una
estona més.
<<<
>>>
En Kaox es movia
camp a través com un rondador ocult. Els seus sentits estaven més aguts que
mai, la qual cosa li permetia percebre cada insecte, planta i flor, cada petita
criatura que s'amagava en un cau o que estava volant mentre s'acostava. Aquest
món tan ple de petites criatures, mai havia vist espècimens com el Rondejador,
que a més s'alimentava de la por que causava amb la seva mera presència.
Encara es trobava
massa lluny com per tenir sensacions precises, però en Kaox va creure que la
Jedi i la seva aprenenta estaven experimentant el mateix tipus de por que les
criatures peludes que s'amagaven en els seus caus i els petits menja-fulles.
Aquesta por creixia com més a prop estava, s'aprofitaria del seu terror.
S'ho passaria molt
bé.
El Rondejador anava
a un pas constant. No li importava que rellisqués o ensopegués. Això era
problema de les petites criatures. La seva ocultació es va esvair com una vella
túnica, una pell de serp. Visionà les seves preses estremint-se sota de petites
taques de por.
Ell portava un peto
negre que ell mateix va dissenyar. Aquest consistia en una sèrie de capes
protectores i de plaques compostes fetes a partir d'un patró complex de
construcció que glorificava els Sith i la Germandat de la Foscor. També hi
havia usat alquímia Sith per imbuir l'armadura amb energia fosca, creant així
una barrera que el protegia de les habilitats dels Jedi. Estava orgullós del
que havia fet, tant de la construcció minuciosa com de l'aplicació de la màgia
Sith, portava l'armadura com a símbol de la seva fe en el Costat Fosc de la
Força.
Al costat, lligat al
seu cinturó, penjava el sabre de llum que ja havia fet servir per matar més de
cent enemics. En Kaox no va construir la seva arma. S'havia guanyat el sabre,
el va agafar de la mà del primer Jedi que va matar en combat quan encara l'empunyava.
Humiliava els Jedi cada vegada que feia servir la seva arma per matar un
innocent -com els suplicants duros que havia massacrat a la colònia Harpori- o
enemics menyspreables com ara la Jedi, Karis Dem, o Rojarra el diplomàtic
Wookie. L'arma, banyada en sang i usada com a instrument del costat fosc, ara
pertanyia exclusivament a Kaox.
Gairebé no quedava
res de l'amenaça Jedi.
En Kaox faria servir
la seva arma per matar la Jedi i la seva jove aprenent. Va visionar la batalla
en la seva ment. Començaria posant-les a prova a ambdues juntes, permetent-les
agrupar-se contra ell per revelar la covardia que representaven els Jedi.
Llavors les separaria, per donar-los temps d'acréixer la seva por en contemplar
la seva superioritat en força i poder.
Quan tornés a atacar,
mataria a l'aprenenta. No seria una mort neta i ràpida. Volia que experimentés
agonia, per intensificar la seva por. Cridaria a la seva Mestra a la recerca
d'ajuda, però també s'adonaria que l'ajuda no arribaria a temps.
Quan s'adonés que la
mort estava davant d'ella, ell acabaria amb la seva vida. Les seves accions
portarien a la Jedi a la bogeria amb pena i ràbia. Potser llavors podria
acceptar la veritat del Costat Fosc, però ell sabia que aquest no solia ser el
cas. Els Jedi eren tossuts i molt tancats. Ella sabria realment el que és la
veritat de la Força, però refusaria del poder que potser li donés una
oportunitat de lluitar. I llavors la Jedi també moriria.
Quan acabés i la
fulla del seu sabre s'apagués, en Kaox Krul tornaria amb Lord Kaan, triomfant i
preparat per continuar cap a la següent fase del camí cap a la glòria de la
Germandat. La Jedi i la seva aprenent eren simplement els aperitius abans del
copiós festí de foscor que s'acostava.
El Rondejador
estava famolenc. Va alleugerir el seu pas, deixant que el Costat Fosc fluís a
través d'ell per així incrementar la seva resistència. Va repetir l'escena que
havia imaginat quan corria. El Rondejador estava molt afamat.
<<<
>>>
-Hem d'anar-nos-en -va
dir la Crian Maru, baixant del destrossat transport. -Hem d'anar-nos-en ara.
A Dree Vandap li va
caure un kit de supervivència de la part esquerra de la seva esquena i va
aterrar a l'herba humida al costat de la seva Mestra.
-No hauríem tan sols
d'anar i enfrontar-nos a ell? Acabar amb això?
-El Rondejador és
poderós, Dree. No el subestimis. Ell sap que l'hem estat seguint des d'Harpori,
i ambdues hem sentit el seu odi -la seva foscor- a través de la força. Alguna
cosa em diu que aquest no és el lloc per enfrontar-nos a ell.
La Jedi i la seva
aprenent van anar ràpidament a la part posterior del transport i van examinar
la porta del compartiment de càrrega.
-Els servomotors no
obriran aquesta porta. Està massa danyat -va dir la Dree.
-Llavors hauré
d'improvisar -va contestar-li, agafant el seu sabre de llum i encenent-lo amb
un moviment molt assajat. Empunyant el sabre de llum amb les dues mans, la
Crian va dibuixar un cercle a la porta de duracer. El metall brillava de color
blanc quan el sabre l'estava travessant, llavors el tros que la Crian havia
tallat va caure cap a dins, deixant accés al compartiment de càrrega.
La Crian va saltar
fàcilment a través de l'obertura.
-Vigila- va dir. -No
estarem soles durant molta estona.
<<<
>>>
El Rondejador mirà
l'aprenenta des d'una branca entre els arbres. Sentia que la Mestra era a prop,
però en Kaox no la podia veure. Estava encara dins del transport? O potser era
al bosc, esperant atacar-lo quan anés a per la rodiana? Usaria la Jedi la seva
aprenenta d'aquesta manera, com a esquer? Ell no ho creia, però de vegades els
seguidors de la llum li sorprenien i li confonien. Va deixar que el costat fosc
penetrés en ell, i així usant-lo per emmascarar la seva pròpia presència mentre
que alhora millorava els seus sentits per estar alerta.
Va donar un cop
d'ull a banda i banda, tot i que la Força li va revelar que estava sol en els
arbres. Llavors va sostenir preparat el sabre del seu cinturó. No li agradava
que hi hagués perdut de vista la Jedi. Li feia sentir incòmode. Hi havia ella
anticipat la seva arribada? Era ella més poderosa del que ell s'havia imaginat?
No importa. El Costat Fosc era el seu aliat. En Kaox atacaria ràpidament i
contundentment, no les hi donaria cap oportunitat.
L'aprenenta moriria.
Ara. Sense previ avís. No seria tan gratificant com el joc que havia imaginat,
per tant hauria de divertir-se després, contra la Jedi.
<<<
>>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada