Refugiat (XVII)

Anterior

XVII

La desesperació era una sensació a la qual no s'havia rendit mai la Jaina, almenys no del tot; però la frustració era una altra cosa molt diferent. Hi havia intentat dues vegades distreure en Salkeli, però el rodià la vigilava massa estretament. Mentre tingués apuntats a la Malinza i als altres amb la pistola làser, la Jaina no podria arriscar-se a llançar un atac directe.

Llavors va sentir a través de la Força un toc que li resultava al mateix temps familiar i sorprenentment desconegut.

La Tahiri hi era a prop, i s'aproximava.

Encara que la idea de creuar la seva ment amb la de la jove Jedi la torbava, la Jaina va fer la seva presència en la Força tan fort com va poder. Si la Tahiri l'estava buscant, i si arribava a temps...

En Harris, sense percebre les energies vitals subtils que fluïen al seu voltant, havia tret el sabre làser de la Jaina d'entre els plecs de la túnica i va activar la fulla brillant amb aire triomfal.

-Només falta una cosa per fer perquè l'explicació no tingui el menor error -Va dir-. Perquè els Jedi siguin els enemics, la nostra heroïna ha de tenir algunes ferides realistes, no et sembla?

En Salkeli va somriure mentre en Harris s'acostava a la Malinza. La noia va retrocedir, horroritzada. En Vyram es va interposar entre el viceprimer ministre i la noia. Però allò no va pertorbar en absolut a Harris.

-Qualsevol dels dos servirà -Va dir, alçant sobre el seu cap la fulla de color violeta, disposat a assestar el cop-. La veritat és que no m'importa quin dels dos caigui primer.

La Jaina no va poder esperar més. Si anava a fer alguna cosa, havia de fer-ho ja.

Es va alliberar de les manilles amb un ràpid moviment d'obertura dels braços, i va arrencar el sabre de mans d'en Harris amb una bona empenta de la Força. Es va ajupir i va rodar sobre si mateixa quan Salkeli li va apuntar amb la seva pistola làser, bocabadat de sorpresa pel gir brusc dels esdeveniments. La Jaina va llançar una puntada als peus del rodià i el va enderrocar. En Harris va treure la seva pròpia pistola sense pèrdua de temps, però la Jaina ja estava dreta a temps de desviar els seus dos primers trets, que es van perdre a la paret sense fer mal. Van xiular al seu costat dos tirs de làser, que van explotar sorollosament a la seva esquena. Després, donant tres passos ràpids, es va abalançar sobre el viceprimer ministre i li va colpejar al cap amb l'empunyadura del seu sabre de llum. En Harris va caure contra la paret, amb la cara congelada en una expressió de sorpresa i enuig mentre s'ensorrava a terra.

Segura que en Harris ja no anava a representar una amenaça, va dirigir la seva atenció de nou a Salkeli. Però la Malinza ja s'havia encarregat d'ell. La noia el tenia immobilitzat a terra, retorçant-li un braç a l'esquena.

La Jaina va assentir amb el cap, impressionada.

-Molt bé -Va dir. Després, avançant el seu sabre de llum, va afegir-: Acosteu les mans.

Va tallar les manilles a la Malinza i a Vyram amb dos hàbils moviments de la fulla.

-Això ho pagaràs! -bufà Salkeli des del terra-. Aviat t'arribarà l'hora, femta Jedi!

-Vols que el faci callar? -li va preguntar en Vyram, recollint la pistola làser d'en Harris.

-Encara no -Va dir la Jaina, desactivant el seu sabre de llum-. Encara pot fer-nos falta.

Llavors va veure amb consternació que el detonador remot estava deteriorat. Un tret perdut de pistola làser li havia donat de ple a la part superior. El rodià va seguir la seva mirada, va veure la caixa fumejant i mig fosa i va deixar anar una riallada burleta.

També la Malinza el va veure.

-Què fem ara? -va preguntar.

La Jaina es va posar a pensar frenèticament.

-Quant de temps quedava en el comptador?

-No tinc idea -Va dir en Vyram, negant amb el cap.

-Has perdut, Jedi! -Va dir en Salkeli en to de burla.

-No; encara no hem perdut -va dir ella, agafant-lo per sota de la barbeta-. Digues-me on és la bomba, i digues-m'ho ara mateix.

El rodià mirà el sabre làser cruixent que tenia prop de la cara.

-En tot cas, ja no pots fer res per evitar-ho. Està sota la tribuna de preferència, ben amagada sota una columna de ferrociment.

-Però això encara no ens serveix de res, perquè estem atrapats aquí! -Va dir la Malinza.

Es va sentir que algú donava cops per l'altre costat de la porta tancada.

La Jaina va buscar amb la Força i va sentir la presència de la Tahiri, que intentava cridar-li l'atenció; però la porta era tan gruixuda que no se sentien els crits a través d'ella, i dos Jedi no eren suficients per establir una fusió en la Força.

Va tornar a sentir-se frustrada, però només per un moment. Va mirar a Salkeli, i va recordar una cosa de sobte. Va travessar ràpidament l'habitació fins a arribar on la Malinza tenia immobilitzat al rodià. Després d'una ràpida cerca a les seves butxaques, va trobar de seguida el que buscava: el seu intercomunicador.

-Tahiri, em sents?

Després d'un instant de pausa, va arribar la resposta:

-Jaina? Estem aquí mateix, davant la porta!

-Ja ho sé. Però podeu obrir-la?

Hi va haver uns moments de titubeig.

-Podem trigar un o dos minuts en aconseguir la clau; però, sí, podrem treure-us d'allà.

-No tenim un o dos minuts, Tahiri. Escolta: hi ha una bomba. Heu de trobar-la i desactivar-la.

-On és?

La Jaina va repetir la informació que li havia comunicat Salkeli.

-Quant de temps ens queda?

-No estic segura, però suposo que no gaire. Hi havia un comptador de deu minuts, i ja porta una estona comptant. Serà millor que us poseu de camí mentre jo m'assabento de com es desactiva.

-D'acord. En Goure es quedarà aquí intentant obrir la porta.

-Qui és...?

-És el ryn que ens ha estat ajudant. Pots confiar en ell.

La Jaina fer que sí amb el cap.

-No et preocupis per nosaltres. Segurament estem més segurs aquí dins que vosaltres. Posa't de camí!

Va percebre que la Tahiri corria pel passadís, invocant la Força per augmentar la seva velocitat. Notava també l'esgotament de la noia, i va desitjar poder enviar una mica d'energia pròpia per ajudar-la. Però podia fer poc en aquest sentit. Havia d'aplicar el seu esforç en una altra direcció.

La Jaina es va apartar de la porta i es va posar a la gatzoneta al costat d'en Salkeli, que encara es debatia, intentant en va alliberar-se.

-Vaig creure que els rodians teníeu sempre un pla de fuga -Va dir. El rodià li va escopir i la va mirar amb ràbia. Ella no es immutà-. Com desactivo la bomba, Salkeli?

-Jo què sé? -va grunyir ell-. I per què creus que t'ho anava a dir, encara que ho sabés? Ja t'he dit massa.

La Jaina va deixar anar un sospir.

-Tornaré a intentar-ho -Va dir, recolzant-se aquesta vegada amb una mica de persuasió de la Força-. Com desactivo la bomba?

A Salkeli se li van ennuvolar una mica els ulls i va respondre:

-Ja no es pot desactivar.

Allò la va deixar desconcertada un moment.

-Ha d'haver una manera! -Va dir, pressionant més amb la Força. No creia ni per un moment que el rodià no tingués nocions del funcionament de la bomba d'en Harris-. Ara, Salkeli, digues-me la veritat. Com es desactiva la bomba?

-El detonador remot -va respondre ell sense resistir-se. Després, fent una mirada a la caixa espatllada, va esbossar un somriure maligne-. Però ja t'ho he dit: ja no hi ha manera de desactivar-la.

La Jaina va maleir entre dents. Era poc probable que el rodià tingués la força de voluntat suficient per resistir-se a la persuasió de la Força, de manera que probablement estaria dient la veritat... o, almenys, el que ell tenia per veritat.

I encara que el viceprimer ministre conegués una altra manera de desactivar la bomba, era poc probable que poguessin fer-lo tornar en si a temps per treure-li la informació.

-Ja estic arribant -Va dir la Tahiri per l'intercomunicador. La transmissió se sentia malament, doncs havia de travessar desenes de metres de duracer i ferrociment-. Tens la informació?

La Jaina va negar amb el cap. Començava a sentir nàusees.

-Tahiri, crec que no es pot desactivar.

-Què?

-Harris la va muntar de manera que no es pogués desconnectar sense el detonador remot... i el detonador ha quedat destruït!

-Hi ha d'haver una manera, Jaina.

-No n'hi ha. Ja he vist artefactes com aquests. Tenim sort que no esclatés automàticament abans d'hora.

-Llavors, què farem?

-Intentarem avisar a la mare i al pare, i que ells avisin a Cundertol. Si ens afanyem, potser puguin aclarir la tribuna i fer sortir a tots abans que...

-Quant de temps tenim?

-Encara no ho sé, Tahiri. Però no gaire; de manera que surt d'aquí quant puguis, d'acord?

Va intentar trucar a la seva mare per l'intercomunicador, però el senyal era massa feble. En lloc d'això, la va buscar per mitjà de la Força. La Leia Organa Solo era una ment entre milers, però la seva signatura mental era reconeixedora a l'instant. La Jaina va sentir a través d'ella el poder hipnòtic de la cerimònia de consagració, que anava cobrant força per tot l'estadi, i es va esforçar per travessar-lo.

«Mama! Has de sortir d'allà. Hi ha una bomba!».

Era difícil transmetre a través de la Força qualsevol cosa que no fossin impressions sensorials, però ella va fer tot el possible i va aconseguir rebre un indici de resposta. Però no va poder determinar si la seva mare l'havia entès.

-L'he trobat -Va dir la Tahiri-. Tinc la bomba aquí mateix, davant meu.

L'angoixa de la Jaina es va duplicar.

-Què fas aquí encara, Tahiri? Et vaig dir que marxessis!

-Vaig a intentar desactivar-la.

-Tahiri, fes el que et dic! Vés-te'n d'allà i intenta avisar els altres!

-Jaina, no sabem quant de temps ens queda. I si no poden foragitar-los a tots a temps?

La Jaina va contenir una resposta irada.

-Però no saps el que fas!

-Llavors, hauré d'improvisar, no? -va ser la resposta.

La Jaina va transmetre tota la Força que podia i va intentar establir amb la Tahiri una fusió en la Força. Tot i que el vincle era feble, va arribar a rebre breument una imatge clara a través dels ulls de la Tahiri. La bomba que aquesta tenia davant no estava capacitada per a la desactivació manual, però tenia un comptador. La Jaina va veure els dígits blaus i grans que indicaven que només els quedaven setanta segons.

«Seixanta-nou...».

Llavors la va apartar d'una empenta una mica freda i fosca, i el vincle es va començar a esvair.

«Mama! Em sents? -va cridar la Jaina amb la Força, oposant-se a la desesperació creixent-. Fes que tothom surti d'allà! Ràpid!».

La porta de la cambra es va obrir amb una xiulada i va entrar corrent el ryn anomenat Goure, amb la cua molt encarcarada cap enrere.

-Què passa?

La Jaina va consultar el cronòmetre. Només els hi quedaven trenta segons.

-Tanca aquesta porta! -li va dir vivament-. La bomba està a punt d'esclatar!

La fusió amb la Tahiri va tornar, força tènue.

-Estic avançant -Va dir la noia per l'intercomunicador-. He tret la tapa i crec que puc...

Van saltar espurnes, i la Jaina va rebre a través de la Força l'olor penetrant de cables cremats. Va sentir també, al mateix temps i amb la mateixa claredat, una punxada de desesperança, quan la Tahiri va comprendre que no tenia idea de què més podia fer.

-Tahiri, has de sortir d'aquí!

-No! Ha d'haver una manera!

-No n'hi ha! Vés ja!

-Puc fer-ho, Jaina! He de fer-ho!

-Per què? Per morir com l'Ànakin? -la reacció dolorosa va sorprendre la Jaina i la va fer penedir a l'instant de les seves paraules-. Tahiri, el...

-No et fies de mi, oi, Jaina?

-No has de demostrar-me res, Tahiri. Si us plau, ves...

-Puc fer-ho! Sé que puc.

-No podem discutir més tard, Tahiri?

Però, llavors, una cosa fosca i poderosa va trencar la fusió entre les dues. La seva presència va traçar en la ment de la Jaina una forma negra.

Mon-mawl rrish hu camasami!

Les paraules van ferir la Jaina com un ganivet de serra.

-Tahiri!

-No! -va cridar la Tahiri. La seva desesperació va trencar aquella foscor fràgil-. Deixa'm en pau!

Però la seva voluntat no era tan forta com la foscor, i els trossos de l'ombra van tornar a ajuntar-se, el doble de poderosos que abans.

Do-ro'ik vong pratte!

La veu que sonava per l'intercomunicador no semblava la de la Tahiri, però la Jaina reconèixer les paraules. Les havia sentit moltes vegades en boca dels seus enemics. Era un crit de guerra yuuzhan vong.

-Riina? -va preguntar la Jaina.

La veu va passar a parlar en Bàsic amb soltesa impressionant.

-L'Ànakin em va matar... i ara tu també vols que mori! No ho consentiré! Krel nag sh'n rrush fek!

-Espera, Riina!

Era massa tard: s'havia acabat el temps. La bomba va esclatar amb un espetec apagat que la Jaina va sentir, més que escoltar. El sòl es va sacsejar sota els seus peus, fent-los caure a tots. Es van apagar els llums; algú va cridar. La Jaina es va sobreposar quan van cessar les vibracions. Va buscar frenèticament entre la foscor la ment de la Tahiri. Però, per molt que ho intentava, no la trobava enlloc.

La Tahiri ja no hi era.

* * *

En Jacen sentia amb força en la seva ment la por de la Wyn mentre la seguia, al costat de la seva escorta txiss, pels túnels de gel, molt profunds sota la superfície gelada de Csilla. En Jacen percebia que estava espantada, però no advertia cap causa concreta de la seva inquietud. Encara que estava clar que la Wyn no li queia bé el navegant en Cap Aabe, de moment aquest no havia fet res que l'amenacés obertament.

«Esperem que segueixi així», va pensar en Jacen.

-No ho entenc -Va dir la Iròlia amb enuig a la seva esquena-. Per què anava Aabe a segrestar a la filla del síndic assistent Fel?

-No tinc ni idea, comandant. El que sé és que se l'ha emportat i que hem de detenir-lo abans que li faci mal.

-Però com pots saber això? -li va preguntar ella-. Aquesta Força vostra és una cosa que nosaltres no tenim. Com sé que m'estàs dient la veritat? Que jo sàpiga...

Ell li va imposar silenci amb un gest. Havien arribat a una cruïlla, i l'alè d'en Jacen formava espessos núvols de vapor gelat mentre treia el cap per la cantonada. No tenia temps de justificar els seus actes davant la Iròlia, ni d'intentar-la convèncer de la seva existència, la Wyn estava a prop; la sentia.

Es veia per davant una llum tènue: la bombolla de calor que contenia a Aabe, als dos guàrdies i a la filla menor d'en Soontir Fel avançava ràpidament, per davant d'ells.

-Es dirigeixen a la terminal del gelcarril -Va dir la Iròlia, traient el cap per darrere d'ell.

-Què és això?

-És una estació de transport subterrània. Hi ha túnels excavats a la roca mare, molt per sota del gel. Per ells circulen vagons.

En Jacen va considerar ràpidament les seves possibilitats.

-Llavors, haurem de detenir-los abans que hi arribin.

-Hi estic d'acord; perquè, si aconsegueixen ficar-se en un vagó, poden arribar a l'altre costat del planeta en una hora.

En Jacen es va tornar a mirar-la. La comandant txiss mirava al capdavant amb expressió decidida. La seva pell blava i els seus ulls vermells formaven un fort contrast entre les tenebres gelades. Semblava que havia abandonat tota resta de l'escepticisme que havia expressat feia pocs moments. Encara que no estigués convençuda de les motivacions d'en Jacen, almenys estava decidida a ajudar a recuperar la Wyn sana i salva.

En Jacen va sentir una mica de llàstima per ella. Li havien encomanat la missió de fer de mainadera dels visitants de l'Aliança Galàctica durant la seva estada a l'Espai Txiss i en Csilla. No era culpa d'ella que l'hagués traït un alt funcionari amb unes ordres que no s'havia plantejat si més no discutir. En Jacen comprenia que estigués desitjosa d'arreglar la situació abans que corregués la veu del seu error.

La llum al fons del túnel va vacil·lar i es va apagar. En Jacen va comprendre que en algun moment havia d'intentar apropar-se més. No se li ocorria la manera d'ocultar-se en aquell passadís fosc i gelat de tal manera que Aabe i els altres guàrdies no li veiessin, però tampoc podia permetre's el luxe de quedar-se enrere. Com més esperava, més s'allunyava la Wyn.

-Vinga, comandant. Hem de córrer per assolir-los.

-Estàs segur que seràs capaç? Córrer amb aquestes temperatures pot ser més esgotador del que es pensa la gent.

-Tu procura seguir el meu pas.

Va deixar que li omplís la Força, que guiava els seus passos i li va reforçar els músculs de les cames. Es va alliberar de la fatiga, així com de la inquietud per la Wyn i pels altres. Es va concentrar únicament a córrer: un acte senzill i pur que li permetia centrar els seus pensaments. No sabia amb exactitud què faria quan arribés a Aabe. Ni tampoc li importava. Res li importava. La seva única raó de ser era creuar aquella curta extensió de gel que el separava de la Wyn, i mentre es mantingués centrat en aquella única tasca, podria realitzar-la amb facilitat d'atleta.

La Iròlia era capaç de seguir-li el pas, però amb molt més esforç. Quan van arribar a l'encreuament on s'havia perdut de vista la zona il·luminada, la Iròlia respirava amb profunds esbufecs. Es va recolzar a la paret més propera mentre Jacen treia el cap per una altra cantonada. Semblava que ja estaven molt més a prop; tan a prop, de fet, que es distingia clarament a Aabe, per la lluentor de la seva calba, dins de la bombolla de llum que anava per davant.

-Estàs en condicions de seguir? -va murmurar-li.

Ella va assentir.

-Estic en perfectes condicions físiques -Va dir, eixugant-se la suor del front-. Podria córrer tres vegades aquesta distància i arribar en condicions de lluitar.

-M'alegro de sentir-ho -Va dir en Jacen-, perquè això és, probablement, el que hauràs de fer -va tornar a treure el cap per la cantonada glaçada-. Quant creus que els falta per arribar en aquells vagons?

-Només hi ha dos creuaments més d'aquí a la terminal del gelcarril.

-Llavors, serà millor que ens posem en marxa. Estàs segura que vas bé?

-Tu procura seguir el meu pas -va respondre ella.

Va somriure en sentir la rèplica de la comandant, i va reprendre la seva persecució. Ara anava amb més cura, ja que estaven ben a la vista del grup de l'Aabe. No sabia fins a quin punt es transmetia el so pels camps que guardaven la calor, però no podia arriscar-se a donar per descomptat que la seva aproximació quedaria oculta. Ni tan sols sabia si podria travessar els límits dels camps que envoltaven la bombolla. Si quedaven dos creuaments, la Iròlia i ell tindrien temps d'arribar a l'Aabe i la Wyn quan arribessin a la terminal, on estarien distrets i haurien sortit dels camps.

A mesura que Jacen s'aproximava a ells, un lleu xiulet va anar tallant el silenci. El so procedia del frec dels límits dels camps de força, que es lliscaven sobre les superfícies gelades que envoltaven la bombolla. Per sota del so s'endevinaven veus, però tan baixes que ell amb prou feines podia captar fragments solts. Però les poques paraules que va poder entendre li van permetre descobrir que la Wyn començava a desconfiar de les intencions de l'Aabe i li preguntava per què volia el seu pare que la transportessin pels gelcarrils i no en la barcassa. L'Aabe va murmurar alguna cosa que no es va sentir, com tampoc es va sentir la resposta de la Wyn; encara que en el to de la noia s'apreciava inconfusiblement l'aprensió.

Van girar una cantonada, i després la segona. Entre ells i la terminal del gelcarril només quedava un tram recte de túnel.

En Jacen i la Iròlia seguien a la bombolla mantenint la distància, ocults fora de l'abast de la llum que llançava. En Jacen es va deixar anar del cinturó el sabre làser i el va subjectar en posició d'alerta, amb el polze recolzat en el botó d'activació.

La bombolla es va dissoldre quan l'Aabe, els guàrdies i la Wyn van sortir del túnel. Tenien davant la terminal, que era un espai molt més reduït del que s'havia figurat en Jacen. Era llarga i estreta, amb panells lliscants a la paret del fons, que en Jacen va suposar que serien rescloses d'aire que conduïen als vagons.

En Jacen i la Iròlia es van aturar al final del túnel, observant en silenci mentre l'Aabe i els altres creuaven la sala estreta i es dirigien a una de les portes lliscants. Només quan es va obrir la porta, amb soroll grinyolant, va expressar la Wyn l'aprensió que en Jacen havia percebut en la seva veu.

-Vull parlar amb el meu pare -Va dir la noia, apartant-se de l'ex-imperial i dels seus assistents txiss-. Vull saber on vol que em portin.

-És una mica tard per preguntar-ho, no et sembla?

La calba de l'Aabe brillava. La seva boca va formar una ganyota amenaçadora sota el seu gran nas.

La Wyn va negar amb el cap, intranquil·la.

-Això no està bé -Va dir, retrocedint un altre pas-. M'estàs mentint. El meu pare no manaria que em baixessin aquí.

L'Aabe la va envoltar per tallar-li el pas cap a la sortida.

-I quin motiu tindria jo per mentir, nena? Sóc el servent de confiança del teu pare. Tu ho saps. Per què em deshonres amb aquestes acusacions?

-Servent de confiança? -va replicar ella, amb aire espantat però decidit alhora-. El meu pare diu que ni tan sols havia sentit parlar de tu fins que et vas presentar a la frontera txiss, demanant asil. Creu que ets un desertor!

En Jacen ja no veia la cara de l'Aabe, però aquest es va posar rígid apreciablement.

-Les teves acusacions van en augment a mesura que et poses histèrica, nena -Va dir amb veu glaçada-. Has de mirar bé el que dius.

-És que ho negues? -va prosseguir ella, sense atendre al perill evident en què es trobava.

-És irrellevant -va respondre ell, obrint la pistolera que portava al cinturó-. Vindràs amb mi, vulguis o no, i no estic disposat a sentir parlar més del teu pare. El seu temps ja ha passat. L'FDEC té coses millor a fer que ocupar-se dels veïns que no són capaços d'encarregar-se dels seus propis assumptes. Com menys trigueu ell i tu en perdre-us de vista, serà millor per a tots.

La Wyn va retrocedir uns passos més, i va anar a donar en braços d'un dels guàrdies. L'Aabe va treure la pistola làser i s'hi va acostar.

En Jacen havia sentit prou. Fins llavors, podia arribar a ser cert que l'Aabe estigués obeint ordres; però ara les seves intencions ja eren inconfusibles.

-Crec sincerament que serà millor per a tu que baixis aquesta arma i deixis anar la noia, navegant en Cap -Va dir en Jacen, activant el sabre làser mentre sortia del passadís en ombra.

L'Aabe es va girar i va apuntar amb la pistola làser a Jacen. Després, veient que venia acompanyat de la Iròlia, va fer una ganyota de desgrat.

-Què vol dir això? Exigeixo una explicació!

-Té gràcia, jo anava a dir exactament el mateix -Va dir la comandant, traient al seu torn la seva pistola làser.

-No he de donar-te cap explicació, comandant -Va dir l'Aabe amb menyspreu-. Sóc el teu oficial superior, recordes? I et mano que tornis enrere a seguir amb els deures habituals.

-Crec que el meu deure com a oficial de la Força de Defensa Expansionista consisteix a garantir la seguretat i la tranquil·litat del territori txiss. Com bé saps, aquesta norma està per sobre de totes les altres. Crec fermament que estic seguint la norma ara mateix -la Iròlia va aixecar la pistola làser i va posar a l'Aabe en el punt de mira-. De manera que, si no t'importa deixar anar l'arma... senyor.

-Imbècil!

En Jacen va sentir l'onada de la Força dintre seu un moment abans que disparés l'Aabe. El seu instint li va fer avançar-se, movent el sabre làser cap amunt i lateralment per bloquejar el tret abans que donés a la Iròlia. Aquesta va disparar també una fracció de segon després. En Jacen tampoc va titubejar: tornar a baixar el sabre de llum, desviant el tret de la Iròlia.

-Què fas? -va exclama la Iròlia amb enuig.

En Jacen no tenia temps d'explicar a la comandant que no calia que morís ningú; estava massa ocupat avançant cap a Aabe, mentre el navegant en Cap retrocedia lentament. Els guàrdies estaven a la seva esquena, paralitzats per la indecisió.

-Covards! -els hi va cridar l'Aabe-. No és més que un noi! Deteniu-lo!

Però els guàrdies van retrocedir un pas més, deixant clar a Jacen i Iròlia que l'Aabe estava ficat en allò ell sol. Quan la comandant els va indicar que baixessin les armes, ells ho van fer així sense dubtar-ho, i les van posar a terra, als seus peus. Ja s'estudiaria més tard si havien estat complicats en la conspiració o si s'havien limitat a obeir ordres.

L'Aabe, comprenent la seva situació, va agafar la Wyn i la va interposar a la força entre Jacen i ell; després, es va girar i va arrencar a córrer cap a la porta oberta del vagó del gelcarril, que era la seva única oportunitat d'alliberar-se. En Jacen va donar tres llargues gambades per posar-se a l'abast del fugitiu, amb el sabre de llum alçat, tens i disposat a assestar el cop.

Amb un sol esforç de la voluntat, recolzat per la Força, va tancar les portes del vagó. L'Aabe va topar de cara amb ella en plena cursa i va caure d'esquena al gel als peus d'en Jacen; commocionat, va deixar anar la pistola làser, que va lliscar per terra. La Wyn es va apoderar d'ella ràpidament i li va apuntar.

-No tens escapatòria -Va dir en Jacen. El brunzit regular del seu sabre làser es deixava sentir en l'aire fred.

Va advertir que la Wyn el contemplava amb sorpresa mentre ell es plantava davant l'Aabe i li transmetia la intenció de rendir-se. Quedava en els ulls de l'Aabe una lluentor de desafiament, que de sobte va vacil·lar i es va apagar. L'home es va ensorrar a terra de nou amb un sospir de derrota.

En Jacen va retrocedir, baixant el sabre làser. S'alegrava que hagués passat la crisi... i que ningú hagués sortit ferit.

Va activar el seu intercomunicador, que va xiular immediatament. Era el seu oncle.

-Jacen? Va tot bé?

-Ara sí -va respondre ell.

-I la Wyn?

-Està bé. Ja t'explicaré els detalls més tard.

-Bon treball, Jacen. Has resolt una situació que podia ser complicada.

-Gràcies, oncle Luke -va respondre ell, mentre desactivava el seu sabre làser i se'l tornava a penjar del cinturó. La Iròlia ja s'ocupava de demanar reforços per un comunicador muntat a la paret-. Com està tot per allà?

-Controlat. Hem tingut notícies de la Tekli; algú va fer un maldestre intent d'entrar per la resclosa d'aire de l'Ombra de Jade, però no ho va aconseguir, i no han tornat. La seguretat del port ja està investigant l'incident. Sembla que han capejat el temporal prou bé, no creus?

En Jacen, que veia que els guàrdies ajudaven a l'Aabe a posar-se dret, només es va sentir capaç d'assentir en silenci amb el cap. Un intent fallit d'eliminar-los tindria gairebé amb certesa l'efecte que els txiss els recolzessin amb més fermesa... i a Fel també. Sens dubte, els líders que estaven veritablement darrere de l'atemptat (suposant que l'Aabe no fos el seu cap) passarien algun temps inactius, tement les represàlies dels txiss lleials a l'estructura de comandament existent, com la Iròlia, o les de la Federació Galàctica d'Aliances Lliures, que segurament portaria a malament un atac contra uns representants diplomàtics pacífics. Allò significaria també l'ampliació del termini de dos dies.

-Quant de temps creieu que trigareu a tornar? -va preguntar al seu oncle.

-Una hora, probablement -Va dir en Luke-. Quan arribem, seguirem amb la nostra recerca.

En Jacen va tornar a assentir amb el cap per a si mateix, content de poder deixar tancat l'incident i tornar a la feina.

-I... Jacen -Va dir en Luke-. No et figures que tot el que ha passat aquí no té importància. L'acte més petit pot tenir conseqüències màximes. La bona feina que hem fet avui pot tenir unes conseqüències de gran abast; unes conseqüències que ara tot just podem figurar-nos.

-Ja ho sé, oncle Luke -Va dir en Jacen-. Et veuré quan arribis, d'acord?

-Cuida't, Jacen.

-Tu també.

Va tancar la comunicació i va tornar a emportar-se l'intercomunicador al cinturó, reflexionant sobre la senzilla veritat que es tancava en les paraules del seu oncle. No podia menys que preguntar-se quines serien les conseqüències del que havia passat en aquell dia. En salvar la Wyn, potser li havien permès que es complís el seu somni ambiciós de veure Coruscant. Algun dia, quan hagués acabat la guerra, la noia podria seguir els passos del seu germà i deixar l'Espai Txiss a favor de l'Aliança Galàctica. Percebia en ella valor i decisió, a més d'una intel·ligència aguda. En Jacen no dubtava que si la Wyn desitjava fermament fer alguna cosa, trobaria la manera d'aconseguir-ho.

«Què serà de tu, Wyn Fel?», Es va preguntar per dins. Es va figurar que només el temps li ho diria; i, encara que ell no pogués donar-li una altra cosa, almenys faria tot el possible per donar-li temps. Temps perquè es fessin realitat les seves possibilitats; les d'ella, i les dels txiss, així com les de tota la galàxia.

Va arronsar les espatlles per tornar al present, tallant aquell fil de pensaments. La Wyn estava dempeus a un costat. La pistola làser li tremolava una mica a la mà. Mirava fixament a Jacen amb una cosa semblant a la veneració.

-Estàs bé? -li va preguntar Jacen.

Ella va assentir lleument amb el cap.

-Una mica impressionada, però se'm passarà -Va dir. Semblava incapaç d'apartar els ulls d'en Jacen-. Gràcies per haver arribat tan a temps. Has estat meravellós!

En Jacen va sentir que es posava vermella una mica pel compliment, a més de per l'evident admiració que sentia la noia per ell. Però es va forçar a si mateix a no atendre allò. Tenia coses molt més importants en què ocupar-se. Més importants que la Wyn i que l'Aabe... més importants que ell mateix. La recerca de Zonama Sekot era transcendental. Tota la resta no era més que una distracció.

-Gangues de l'ofici -Va dir a la Wyn, amb un somriure que esperava que dissimulés la incomoditat que li produïa la seva adoració-. Els Jedi no tenim temps d'avorrir-nos.

* * *

Següent