Romanent (VII)

Anterior

VII

La mare de l'Ànakin va anar a veure la Tahiri el dia anterior al fet que el Falcó Mil·lenari sortís en la seva missió de restablir les comunicacions perdudes en l'espai de l'Aliança Galàctica.

En Jacen i els altres s'havien anat dos dies abans, deixant un buit sorprenent en la vida de la Tahiri. Des que va saber que havien volgut que els acompanyés en aquesta missió, se sentia com si li hagués fallat a tothom. Per descomptat, no ajudava molt a l'esforç de guerra quedant-se en la infermeria de la Mestra Cilghal. La Jaina la visitava sempre que podia, però estava massa ocupada organitzant la sortida de l'Esquadró Sols Bessons per perdre temps amb malalts. La germana de l'Ànakin li havia dit que no era un problema, que no li importava buscar temps per visitar-la, però la Tahiri seguia sentint-se culpable per molestar-la. Ja havia causat força problemes a la Jaina.

Així que, quan la infermera Mon Calamari li va anunciar que la mateixa princesa Leia havia acudit a visitar-la, la Tahiri es va sentir tan sorpresa com avergonyida.

-Com et trobes? -va dir la mare de l'Ànakin, agafant una cadira i asseient-se a un costat de la vora del llit.

El sol de Mon Cal s'estava posant, i travessava la finestra amb brillants colors que es vessaven sobre l'estadista de mitjana edat. Hi havia moltes arrugues a la cara, però naixien del riure i l'amabilitat i la compassió. Era fàcil veure per què l'estimava en Han Solo. Seguia sent una dona molt maca en la qual destacaven els seus ulls. Cada vegada que la Tahiri mirava aquells ulls, sentia que l'Ànakin li tornava la mirada.

-Estic bé, gràcies -va mentir la Tahiri, pestanyejant per contenir les llàgrimes. La Leia va estrènyer els ulls en amistosa acusació. La Tahiri va cedir amb un somriure-. D'acord. He tingut dies millors. Ho admeto. Però estic més cansada que res. Fins i tot el petit passeig per veure l'Ombra de Jade em va deixar feta pols -es va encongir d'espatlles-. A part d'això, crec que estic bastant bé.

-No hi ha pressa -va dir la Leia-. El que importa és que et posis bé, la Cilghal em diu que has guanyat pes, la qual cosa és bona notícia. Creu que el motiu dels teus símptomes físics es deu a la pèrdua de pes. Podràs anar-te'n tan aviat com tu decideixis que pots aixecar-te -va fer una pausa perquè la Tahiri parlés. Com no va dir res, al cap d'uns segons va preguntar-: Creus que pots aixecar-te ja?

La Tahiri no va saber què respondre. Sabia que podia aixecar-se i sortir per la porta quant volgués, però no sabia què passaria després. Els somnis no havien desaparegut, de fet eren pitjors que mai. Si se n'anava, la consumirien per dins com havien fet abans, i abans que s'adonés tornaria a la infermeria, encara incapaç d'explicar als altres el que li passava.

No volia anar-se'n; allà se sentia fora de perill. Però tampoc podia quedar-se per sempre. La infermeria era per gent malalta i ella estava...

Què? Com estava? No ho sabia, aquest era el problema.

La Leia va posar una mà en el seu braç, i la Tahiri es va adonar que encara no li havia contestat.

-Vull que vinguis amb nosaltres quan partim -va dir la Leia amb suavitat.

La Tahiri es va sobresaltar sorpresa.

-No pots parlar seriosament.

La Leia va arrufar les celles.

-Per què no anava a fer-ho?

La Tahiri va buscar paraules que l'ajudessin a donar sentit a tot el que li passava pel cap, però no trobava cap, Així que es va inventar excuses.

-No sóc molt bon pilot. Ni polític!

-Però ets una Cavaller Jedi -va dir la Leia-. I això és important.

-Ja tens la Jaina.

-Que també és coronel i té altres responsabilitats.

La Tahiri no va saber què dir. «Ets una Cavaller Jedi». Les paraules no li van sonar reals, no li semblaven reals, i només van renovar la seva culpabilitat, reforçant la seva creença d'haver traït als seus amics. Pitjor encara, que havia traït la memòria de l'Ànakin.

«Hauria tingut ell semblants dubtes sobre si mateix?», Es va preguntar.

Era improbable. Cap dels Solo semblava carregar amb aquesta debilitat. Sempre sabien qui eren i què feien. Eren les persones amb les idees més clares que havia conegut. Les més segures de si mateixes.

Menys Jacen. Ell sí que tenia dubtes. Sabia que seguia qüestionant la seva relació amb la Força i amb el Consell format pel Luke. Potser hauria d'haver parlat amb ell quan va tenir oportunitat. Però ja era tard. Estava en una altra part de la galàxia, i qui sabia quan tornaria.

-Tots dubtem alguna vegada de nosaltres mateixos -va dir la Leia, i la Tahiri es va horroritzar en adonar-se que havia tornat a guardar silenci-. És part del que ens fa éssers intel·ligents. El dubte fa que ens examinem i que fem tota la resta. Sense la capacitat per dubtar, ens convertim en monstres. Vaig tenir dubtes quan em vaig unir a la Rebel·lió, i vaig tenir dubtes quan em vaig casar amb Han. Però és improbable que el Moff Tarkin tingués dubtes en destruir Alderaan -va fer una pausa, reflexionant un moment-. No t'avergonyeixis per tenir dubtes, Tahiri; és un sentiment perfectament acceptable.

La Tahiri es va sorprendre en veure llàgrimes brillant en els ulls de la Leia, encara que no hauria sabut dir si eren per la seva llar destruïda. Llavors la Leia va allargar una mà i la va posar sobre la de la Tahiri.

-Crec que necessites una oportunitat per descobrir qui ets, Tahiri Veila, i m'agradaria donar-te aquesta oportunitat. Què em dius?

«Una oportunitat de descobrir qui era...» Per un moment, la Tahiri es va quedar paralitzada, preguntant-se què li hauria explicat en Jacen a la seva mare. Seria alguna mena de joc? Però en mirar als ulls de la Leia, només va veure amabilitat i compassió. Res de jocs. Això era real.

«Sempre et considerarem de la família», havia escrit en Jacen. La idea d'una família li atreia. Els seus pares havien estat assassinats a Tatooine pels habitants de les sorres, quan només era un nadó. L'havien recollit els guerrers tusken, i l'havia criat Sliven, que va morir poc després que es la portessin a l'Acadèmia Jedi. No tenia a ningú en l'univers, llevat...

«No -es va dir, obligant-se a contenir la foscor que creixia en ella com la marea-. No pensaré aquestes coses!»

Així que va assentir.

-Gràcies -va dir, forçant un somriure-. Intentaré no ser massa nosa per a vosaltres.

La Leia li va tornar el somriure i li va estrènyer la mà.

-No, seràs molt útil, Tahiri. Més del que et penses.

Un cop va marxar la Leia, part de la seva calidesa es va quedar amb la Tahiri, però no gaire temps. Havia arribat la nit, i una brisa fresca es filtrava per la finestra oberta. La Tahiri la va tancar i es va encongir sota els llençols, tremolant. Li feien mal les cicatrius del front com si li cargolessin el crani. Va sentir que a l'habitació hi havia algú amb ella, però estava massa espantada per alçar el cap i mirar.

«Si la ignoro, pot ser que se'n vagi», es va dir.

-oOOOo-

-Explica'm més -va dir en Nom Anor.

Va mirar l'I'pan, que estava assegut davant, i la llum del foc es reflectia en els seus demacrats trets.

L'I'pan va assentir impacient i va fer el que se li demanava.

-Quan s'acosten al final de la seva missió, l'avergonyit Vua Rapuung i el Jeedai Ànakin Solo són detinguts per un altre grup de guerrers, que és fins i tot més nombrós que l'anterior. Aquest grup va servir una vegada a les ordres del propi Rapuung abans que fos Avergonyit. El repten i li pregunten per què s'ha aliat amb un infidel. «No tinc res del que redimir-me», els diu Rapuung. «Sabem el que afirmes», li responen els guerrers. «Em creieu maleït pels Déus?», Replica ell. «Siguis el que siguis, siguis o no maleït, el que és clar és que estàs boig. Lluites al costat d'un infidel contra els teus!» En Rapuung entén que aquests guerrers el considerin boig; segurament ell mateix hauria pensat igual veient a un altre guerrer lluitant contra ell al costat d'un infidel. Però les circumstàncies no li han donat una altra sortida, és la seva única manera de lluitar per la veritat. Així que Rapuung repta els guerrers a vèncer-lo a ell sol, sense el Jeedai al seu costat, per provar-los així la seva vàlua.

En Nom Anor aclucà els ulls.

-Però no vas dir abans que no tenia amfibastó?

L'I'pan va assentir, aixecant-se per donar més impacte a la seva narració, gesticulant teatralment amb les mans.

- «Agafa una arma, Rapuung», insisteixen, «no ens facis matar un home desarmat». Però Rapuung està decidit. «He arribat fins aquí sense usar armes», els diu. «Per ventura m'haurien permès els Déus aconseguir-ho en cas d'odiar-me?» Els guerrers no tenen resposta per això, ni per la seva habilitat en combat, i, amb la benedicció del Jeedai, Vua Rapuung els venç lluitant sol.

En Nom Anor escoltava amb la mateixa atenció que els altres membres del petit grup de fugitius reunits al voltant de la calor que irradiava la foguera. En la història, que tenia lloc en el món capturat de Yavin IV, Vua Rapuung ha estat suposadament avergonyit pels Déus, impedint així que els seus implants es refermin. Però ell creu que en realitat ha estat traït per la seva antiga amant, la cuidadora Mezhan Kwaad, i busca venjar-se d'ella. En el seu viatge es troba amb el Jedi Ànakin Solo que l'ajuda en la seva missió, i de pas li ensenya l'heretgia Jedi. En Rapuung, que al principi és reticent, acaba convertint-se a ella, per a horror dels que el van conèixer en el passat. Ni tan sols els Avergonyits desafien els Déus.

En Nom Anor desconeixia què va passar a continuació, encara que havia estudiat els successos que van tenir lloc a Yavin IV, en analitzar els detalls d'una heretgia diferent; la de la cuidadora Nen Yim, també destinada allà. Al costat de la Mezhan Kwaad, la mateixa dona de la història que explicava I'pan, havia intentat alterar la ment d'una jove Jedi per fer-li seguir el sender dels yuuzhan vong. L'experiment havia fracassat, i tant la Mezhan Kwaad com el comandant Tsaak Vootuh van resultar assassinats durant la fugida de la noia. En Nom Anor estava al corrent de tot això; havia vist enregistraments d'alguns dels esdeveniments narrats per I'pan, i fins i tot havia conegut al Jedi Ànakin Solo quan va estar en el Sistema Yag'Dhul. Els seus espies li havien informat de les diferents versions de la història que circulaven entre les castes inferiors, però mai havia sentit aquesta part de la història que I'pan explicava a l'atent grup.

-Endavant -va dir la Niiriit Esh, l'antiga guerrera que dirigia la petita banda de habitants subterranis que Nom Anor havia acabat per anomenar companys.

L'I'pan va tornar a agenollar-se per reprendre el seu relat, amb els ulls dels presents fixos en ell a l'espera que continués. Era un bon contacontes, i se li notava en el seu element en contar les aventures d'en Vua Rapuung i el Jedi.

-Quan estaven a la rampa d'accés de la nau que els lliuraria, el comandant Vootuh i la cuidadora Mezhan Kwaad es van trobar amb Vua i el Jeedai. Reclamant respecte pel que va ser una vegada, Rapuung exigeix ​​que se li permeti interrogar a la seva antiga amant per netejar així el seu nom. «Jo no veig aquí a cap Vua Rapuung. Només un Avergonyit que no sap quin és el seu lloc», respon el comandant Vootuh. «El de la vergonya no sóc jo», replica Rapuung. «Fes el que dic, i coneixeràs la veritat». Però la cuidadora Mezhan Kwaad riu en sentir això i respon que no té sentit sentir les mentides de boig d'en Rapuung. «Lluita al costat d'un infidel, què més cal saber?»

-Llavors, d'entre la multitud que s'ha congregat al costat de la rampa, surt Hui Rapuung, germà d'en Vua. És un guerrer orgullós sense una sola taca en el seu honor. «Si està boig, quin mal fa deixar-lo parlar?». La Mezhan Kwaad no sap què respondre a això, i el comandant Vootuh, coneixedor de la falsedat i traïció de la cuidadora, permet que Rapuung li faci una pregunta a la seva antiga amant.

-Però li diu que haurà de contestar amb la veritat, ja que l'oient de la veritat sabrà detectar tota mentida que es digui. I en Vua Rapuung s'aparta orgullós dels que l'insulten i formula la seva pregunta. El silenci regna a la sala en què estan asseguts, mentre esperen que I'pan reveli la pregunta d'en Rapuung. Fa una pausa deliberada, dramàtica, clavant un moment la mirada en cada un dels allà asseguts, abans de tornar a parlar.

- «Mezhan Kwaad», diu Rapuung, «em vas robar tu els meus implants, em vas espatllar les cicatrius i em vas donar l'aparença d'un Avergonyit? Em vas fer tu tot això, Mezhan Kwaad, van ser els Déus? La cuidadora guarda silenci per un moment, la seva mirada era massa horrible de contemplar. Estava atrapada, i tots els presents ho saben».

I'pan es redreça i alça les mans cap al sostre com si això pogués fer més forta la resposta de la cuidadora.

- «Els Déus no existeixen!», Cridà ella. «Aquest ésser informe que tinc davant meu és obra meva».

Tots se sobresaltaren en sentir això, tots menys Nom Anor que, malgrat estar intrigat per la història, l'impressiona menys l'histrionisme de l'I'pan.

-Llavors -va dir l'I'pan, baixant els braços als costats-, amb un vil gest traïdor que supera tot el que ha fet abans, la cuidadora ataca al comandant Vootuh i a Rapuung, matant-los a tots dos.

Un sospir de remordiment i decepció recorre al grup que escolta la història. En Nom Anor ho entén. L'Avergonyit Vua Rapuung havia estat reivindicat per fi, per ser assassinat com un animal moments després, incapaç de defensar-se dels trucs biològics de la cuidadora.

-Allà hauria acabat tot, si no fos pels Jeedai -va dir l'I'pan-. Abans que la traïdora Mezhan Kwaad pugués escapar, és abatuda pels infidels. Van defensar l'honor d'en Vua Rapuung amb gran risc per a la seva pròpia vida. Estan sols en aquell món, envoltats per un exèrcit de poderosos yuuzhan vong que s'afanyen a envoltar-los. Ni tan sols els seus poders superiors, la seva Força, podrà salvar-los.

-Un grup de guerrers lleials als antics Déus avança per enfrontar-se als valents però condemnats Jeedai, però un altre grup s'interposa en el seu camí, i està liderat per Hui Rapuung, germà de l'Avergonyit redimit. Diu que haurien de deixar marxar als Jeedai, en senyal de respecte a la memòria d'en Vua. Han salvat a un d'ells de la vergonya i el deshonor, per ventura no es mereixen viure per això?

-No, diuen els que s'aferren a les velles costums. Els Jeedai són infidels. Desafien els Déus. Hui Rapuung assenyala el cos que es refreda del seu germà i respon: «Quants de vosaltres heu lluitat amb ell? Qui va qüestionar mai el valor d'en Vua Rapuung? Qui va dubtar que fos estimat pels Déus?». Un murmuri s'eleva a les files dels guerrers que l'envoltaven, i les dues faccions agafen amb més força l'amfibastó. «Morireu», diuen els que s'enfronten a Hui Rapuung. «De què servirà això?».

«Serà una salutació als Jeedai! -va cridar en Rapuung desafiant, colpejant l'aire amb el amfibastó-. Una salutació de sang!»

-Els dos bàndols xoquen, yuuzhan vong lluiten amb yuuzhan vong, antics ensenyaments contra nous ensenyaments. Els amfibastons s'alcen i cauen, colpejant i trencant armadures de cranc vonduun. Guerrers moren a mans dels que abans consideraven els seus aliats, i els que cauen són els tocats per l'heretgia Jeedai. Superats en nombre pels seguidors dels vells costums, de Yun-Yuuzhan i del seu servidor el gran Senyor Shimrra, els qui defensen l'honor d'en Vua Rapuung cauen fins a l'últim d'ells.

-Però el seu sacrifici no és en va. Quan els vencedors es tornen per acabar amb els infidels, descobreixen que tant el Jeedai Ànakin Solo com la seva companya havien escapat.

L'I'pan va fer una pausa per donar un glop a la seva tassa d'aigua. El seu públic esperava en silenci, atrapat en els esdeveniments d'aquell llunyà dia a Yavin IV.

-Llavors, l'heretgia Jedi hauria d'haver d'acabat allà -va dir en Nom Anor. Va examinar el rostre dels qui li rodejaven-. Però tots vosaltres seguiu aquesta heretgia, oi?

I'pan va assentir, reprenent el seu lloc en el cercle al voltant del foc.

-Hauria d'haver acabat allà, de no haver-ho presenciat els Avergonyits des del damutek dels cuidadors. Ells van difondre la paraula, i aquesta paraula es va propagar de boca a orella entre els que són com nosaltres. Els Avergonyits teníem un altre camí, un camí que conduïa a la redempció. Havíem trobat una nova esperança, i aquesta nova esperança es deia Jeedai.

I'pan va fer una lleugera reverència per assenyalar la conclusió del relat. Encara que el més probable era que els allà reunits ja haguessin escoltat la història moltes vegades, havien romàs en trànsit durant tota la narració, com si sentissin les paraules per primera vegada. Per tot el grup es van sentir cops a l'espatlla, i alguns es van aixecar i es van dirigir a complir amb els seus deures. Els que van quedar van fixar la seva atenció en Nom Anor. Era la primera vegada que sentia la història en la seva totalitat, i sentien curiositat per veure quina seria la seva reacció. Si el commovia com era evident que els havia commogut ells, estaria clar que era un d'ells. Encara portava allà un parell de setmanes, ajudant-los a establir la seva nova casa i treballant al campament quan calia, encara no l'havien acollit per complet al seu si. En Nom Anor havia après molt aviat que la confiança entre els Avergonyits era més important que qualsevol altra cosa, i que el que compartissin aquesta història amb ell era el primer indici que li estenien aquesta confiança.

L'antiga guerrera Niiriit Esh esperava la seva reacció més que ningú, i l'estudiava atentament a través de les fines flames de la foguera que llepaven la foscor. Ell la va mirar, insegur de com se sentia després de sentir la història. Sens dubte era diferent a l'obtinguda en investigar l'heretgia dels cuidadors de Yavin IV. L'ordre dels esdeveniments no era correcte en moltes parts i hi havia frases atribuïdes a gent que no les havien dit. Fins i tot la mateixa essència de la història s'havia alterat. Era evident que aquesta versió de la història tenia ressonància, una ressonància a la qual ell no era immune. Potser això explicava com havia pogut propagar-se malgrat tenir-ho tot en contra. Quan el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah va saber que entre els Avergonyits de Yavin IV s'estava propagant un sentiment pro-Jedi, va ordenar sacrificar a tots per netejar al món de l'heretgia. Però, la història havia aconseguit propagar-se d'alguna manera.

El que més sorprenia a Nom Anor era que ell mateix, que havia estudiat l'incident amb detall i havia tingut accés a les gravacions d'aquests esdeveniments, no recordava al guerrer en desgràcia que era al centre de la situació.

Rapuung només era un Avergonyit traït per una amant, una cuidadora que va témer que exposés la seva heretgia davant els seus superiors. Però ella havia mort, mentre que el nom d'ell vivia als murmuris de tots els Avergonyits de la galàxia.

Els seus actes havien donat esperança a tots el que eren com ell. En Vua Rapuung era una llegenda.

Igual que els Jedi. D'alguna manera, el seu paper passiu en la mort d'en Rapuung s'havia convertit en un mite d'esperança per als Avergonyits. Si tan sols sabessin...

-Puc veure que t'ha commogut -li va dir la Niiriit-. Entens ara per què vivim com vivim?

Ell va assentir, comprenent per primera vegada que era per alguna cosa més que preferir la misèria a la indignitat.

-És un missatge potent -Va mirar a I'pan-. Com va arribar a les teves orelles?

-M'ho va explicar per primera vegada algú del meu grup de treball a Duro -va respondre, mossegant la carn incansable d'un falcopenat mig cuït-. A Varesh li ho havia explicat un company de l'escola bressol que al seu torn ho havia sentit d'un amic provinent de Sriluur. Després ho he sentit moltes vegades de moltes persones, cada vegada lleugerament diferent a l'anterior -sense la teatralitat del contacontes, I'pan tornava a semblar maldestre i vergonyós -. La versió que he explicat és una de moltes.

-Llavors, com estàs segur que és la veritat? -va preguntar en Nom Anor.

-No ho estic -va admetre I'pan-. No tinc manera de saber si la primera versió que vaig sentir, la qual he explicat, és més veraç que les altres -va fer una pausa per escopir un tros de cartílag al foc i va mirar a Nom Anor mentre xiuxiuejava al foc-. Però és la que em sona més autèntica. Es va sentir un murmuri d'assentiment en els que seguien allà. En Nom Anor va poder veure a la rogenca llum de les flames que els seus ulls seguien plens de les escenes que havia descrit I'pan. Aquest grup deforme, brut i repudiat volia que la història fos certa. Si hi va haver esperança per Vua Rapuung, també l'hauria per a ells. En Nom Anor no aconseguia endevinar per què era aquesta esperança. No sabia si esperaven que els Jedi arribessin per rescatar-los de la seva trista vida, o si creien que el fet d'imitar les característiques d'aquest abominable enemic podrien arribar a ser dignes d'aquesta ridícula Força, fos el que fos.

-I bé? -va preguntar en Kunra amb veu reptadora, des de l'altre costat del cercle. El guerrer en desgràcia seguia sense confiar en l'última annexió al grup, tot i que en Nom Anor s'hagués esforçat per demostrar la seva vàlua durant tot el temps que portava entre ells-. Què dius, Executor?

La mirada d'en Nom Anor es va trobar amb els ulls de la Niiriit, que brillaven de forma sobrenaturalment lluminosa. Tenia a la cara una expressió tan intensa que li va resultar gairebé impossible resistir-se.

-Jo et dono les gràcies, I'pan, per compartir les teves paraules amb mi. M'honora que em consideris digne d'elles. M'agradaria molt saber més d'en Vua Rapuung i dels Jedi quan tinguem oportunitat.

La Niiriit va somriure, sense apartar la vista d'ell. Ell li va correspondre amb un somriure, i només llavors es va adonar que era sincer. De tots els membres del grup que vivien en aquest campament subterrani, la Niiriit era l'única amb una ment prou desperta com per interessar-li. En les setmanes transcorregudes des de la seva arribada, amb el que més havia gaudit era xerrant amb aquesta ex-guerrera. En canvi, Kunra només va oferir un grunyit desdenyós en aixecar-se per allunyar-se del foc. En Nom Anor va veure com s'allunyava en direcció a les ombres i es va adonar que ben bé podia estar gelós de què en el grup entrés un altre mascle i de major rang, usurpant així la seva posició. Si era així, l'home era estúpid, encara que això tampoc era una sorpresa.

I va pensar que, en haver tants allà reunits, potser fos el millor moment per tocar el tema...

-No em vols aquí, oi, Kunra? -va cridar a l'ex-guerrer-. No em creus digne que em confiï la història d'en Vua Rapuung.

En Kunra es va aturar i el va mirar, tot el seu llenguatge corporal deia que estava a la defensiva.

-Em reservo la meva opinió, Executor. És el meu dret.

-La teva opinió de mi?

-De tu -va confirmar ell, assentint-. Em vaig oposar al fet que sentissis la història d'en Vua Rapuung. És l'únic que dóna esperança a les nostres vides. La fe en què el camí dels Jeedai és millor, més just per a tots i no només per als esclavitzats pels vells Déus, i aquesta fe és la que ens manté quan la raó ens diu que fa temps que ens hauríem d'haver rendit. Potser un dia, gràcies en aquesta fe, tinguem l'oportunitat de recuperar la nostra dignitat i sortir dels forats en què ens amaguem. Però estic segur que tu, a la menor oportunitat, profanaries aquesta fe en un segon si creguessis que t'ajudaria a tornar a la teva antiga posició.

-Estàs suggerint que us trairia? -va preguntar en Nom Anor-. A tu i tots els que m'han acollit i ajudat?

Els músculs de l'ex-guerrer es van tensar, les seves cicatrius van reduir a la llum.

-Això és exactament el que dic, Nom Anor.

En Nom Anor es va incorporar llavors, i els Avergonyits més propers a ell van retrocedir uns passos insegurs. No podia fer-se enrere encara que era molt més vell i petit que Kunra. Fer-ho seria admetre que mentia. Desgraciadament, tenia poques opcions. Si no el convencia amb paraules per no lluitar, i no hi havia durat tant de temps a la cort d'en Shimrra sense ser capaç de fer això, sempre li quedava el plaeryin bol. I si no hi havia jutjat malament a la cap dels Avergonyits...

Ella es va aixecar i es va situar entre els dos.

-No ho permetré -va dir, amb veu ferma i letal com un amfibastó.

-Tinc dret a reptar-lo -va xiuxiuejar en Kunra entre dents.

-Em pensava que havíem abandonat els vells costums, Kunra -va dir la Niiriit-. Ara vols tornar-hi? No pots tenir les dues coses.

-Ho entenc, però...

-Sense peròs, Kunra. Què serà? O estàs amb nosaltres o contra nosaltres. Això també val per a tu, Nom Anor -va dir, girant-se de sobte cap a ell-. Som massa pocs per barallar-nos entre nosaltres.

En Nom Anor va inclinar el cap cap a ella, en part per ocultar un somriure de triomf. No, no hi havia jutjat malament la Niiriit.

-Em disculpo -va dir, abans de tornar-se cap el seu reptador i fer el mateix. Fer el paper de pacificador era nou per a ell, però no era molt diferent a qualsevol altre paper que hagués interpretat en el passat. Era un bon actor-. Em sembla que tens dret a desconfiar de mi, Kunra. Però jo, en comptes d'enfrontar-me a tu, faré tot el possible per convèncer-te del teu error en desconfiar-hi. N'hi ha prou amb això perquè almenys hi hagi pau entre nosaltres?

-De moment -va grunyir el guerrer.

-Molt bé -va dir la Niiriit, assentint-. I ara seieu tots dos. M'afarteu amb només mirar-vos.

-Crec que faré servir això d'excusa per retirar-me per aquesta nit -va dir en Nom Anor. He sentit moltes coses que requereixen ser meditades, i no sóc tan jove com el nostre amic.

-Per descomptat, dorm bé, Nom Anor. Ja en parlarem en una altra ocasió dels Jeedai.

-Això espero.

Va dir allò llançant una mirada ràpida cap a Kunra; l'ex-guerrer estava pensatiu i esquerp, però la Niiriit havia aconseguit aplacar la seva ira. Això estava bé; Nom Anor no volia ser apunyalat mentre dormia. Va desitjar bona nit amb el cap als qui seguien al voltant del foc i es va dirigir cap al conducte de ventilació per baixar per la rampa en espiral construïda en ell. El pendent no era pronunciat, i la seva curvatura només completava un cercle cada trenta metres. S'havien practicat estades dins el cercle de la rampa, dos per nivell, que servien o de bastos habitacles per als Avergonyits o de magatzems per al que aconseguien trobar a la superfície. El camí estava il·luminat per ocasionals vidres lambent enfonsats en la brillant i facetada superfície que deixava el processador de deixalles del chuk'a. Se sentia com caminant dins d'una enorme petxina.

Va descendir fins a arribar a la seva habitació. En ser l'últim a unir-se al grup, vivia en l'última estada que s'havia completat. En l'aire encara quedava cert regust als processos orgànics que havien creat l'estructura, i només contenia mobles rudimentaris: un cofre rodó tallat en l'ou d'un chuk'a i un brut matalàs. Tot i així, era més còmode que tot el que havia tingut des que es va internar en les profunditats de Yuuzhan'tar.

En Nom Anor va fer un gest per apagar els llums i es va estirar al llit, encara vestit amb els parracs de la capa i l'uniforme que portava en arribar-hi. No hi havia mentit en dir que tenia molt en el que pensar. La història d'en Vua Rapuung i el Jedi era una oportunitat que mai va somiar trobar a les profunditats de Yuuzhan'tar. Les estranyes idees prohibides que es transmetien de boca a orella donaven esperança en el més improbable dels llocs.

Els murmuris que circulaven en les castes inferiors dels yuuzhan vong eren com un asteroide orbitant un forat negre i que guanyava velocitat amb cada revolució, propulsat només per la necessitat de tenir alguna cosa en el que creure. Els Avergonyits podien haver fet néixer aquest murmuri de forma espontània, sense res que li donés suport, només per satisfer la seva terrible necessitat d'objectius. Però sabia que la història d'en Vua Rapuung es basava en la veritat, i això la feia molt més potent. «Els Jedi no eren forçosament abominacions. Podien redimir amb la mateixa facilitat amb què podien matar». Mai hauria pogut sentir aquests murmuris en el seu cercle habitual, molt per sobre de les criatures oblidades amb què s'associava en aquest moment. Shimrra no tenia ni idea que la punyalada de l'heretgia estigués tan propera al seu cor. Si en Nom Anor podia seguir aquests murmuris fins a la seva font, si podia exposar l'heretgia i portar davant la justícia a la persona o persones responsables de propagar el que havia passat a Yavin IV, potser llavors podria recuperar la seva antiga posició, i fins i tot amb més fermesa que abans.

«Gràcies, Vua Rapuung, per donar-me esperança».

En Nom Anor va somriure en la foscor mentre pensava en l'acusació d'en Kunra que vendria als seus companys Avergonyits, i a tot el que defensaven, quant cregués que això podria ajudar en els seus fins. L'ex-guerrer havia encertat, és clar, excepte en què potser no necessités un segon sencer per fer-ho.

-oOOOo-

-No pots parlar seriosament, Leia!

La Jaina va posar els ulls en blanc mentre es ficava en una altra de les discussions dels seus pares, semblava que aquesta vegada sobre l'itinerari de la missió. Eren a la sala principal del Falcó Mil·lenari, examinant els mapes.

-Hem de començar per algun lloc -va respondre la mare-. I aquest sembla un lloc tan bo com qualsevol altre.

-I no podria haver-se pres aquesta decisió tirant un crèdit a l'aire o alguna cosa així, en comptes d'en un missatge fosc i anònim?

-Què passa? -va preguntar la Jaina, picada en la seva curiositat.

-Algú ha aconseguit entrar en els ordinadors del Falcó i ens ha deixat instruccions d'on anar si volem ficar-nos en un parany -va dir el seu pare enardit-. La teva mare s'ho ha pres com si fos alguna mena de prodigi i ha decidit que sigui la nostra primera etapa.

-Vaja, m'alegra veure que no rebaixes la discussió acudint al sarcasme -va replicar la Leia amb una mica del seu-. Admeto que és molt sospitós, i això és just el que em desperta la curiositat i em fa venir ganes de fer-ho.

-Això no té sentit! -va continuar en Han-. És que vols que ens matin?

La Leia va arrufar les celles al seu marit, però va ignorar el comentari.

-És clar que té sentit, Han. L'Aliança Galàctica ha perdut contacte amb la Constel·lació Koornacht, i algú ha de recuperar-lo. I aquesta és la nostra missió, oi? On està el problema, llavors?

-Que on és el problema? -el pare de la Jaina es va recolzar pesadament en els mapes, prement la mandíbula-. Hem perdut contacte amb Galantos i Whettam perquè els yevetha han aprofitat la nostra distracció per rearmar-se. I vols que anem allà només amb un grapat d'Ala-X i una vella fragata rovellada? Aquest és el problema, Leia.

La Jaina es va encrespar en sentir que descriure l'Esquadró Sols Bessons com un «grapat d'Ala-X», però no va dir res. Els seus pares necessitaven resoldre això, i el millor era mantenir-se lluny de la línia de foc.

La Leia es va incorporar i va creuar els braços davant d'ella. Era un missatge clar: no tenia intenció de fer-se enrere.

-Maques paraules venint d'en Han Solo -va dir-. I tens algun suggeriment a més del teu escarni, Han?

-És clar que el tinc -va dir, però amb menys seguretat que un moment abans-. Segueixo sense saber-se el que passa a Corèllia, i hi ha el sector corporatiu. Està gairebé al costat de Mon Cal, i...

-Raó per la qual el Senat no necessita enviar-nos allà.

-Potser no, Leia, però... -En Han va alçar les mans frustrat i es va girar-. Qualsevol part menys N'zoth!

La decisió de la Leia es va esquerdar davant l'esquena del seu marit. La Jaina es va sorprendre en veure-ho, però va poder entendre el perquè. Els yevetha eren terriblement xenòfobs i uns anys abans havien capturat al seu pare i l'havien torturat durant setmanes. L'haurien matat de no rescatar-lo Chewbacca amb el seu fill, Lumpawarrump.

-Les últimes notícies eren que tenien les drassanes en ple funcionament -va dir la Leia, sumint-se un to més diplomàtic-. Els seus enginyers són extremadament capaços. Combatran als yuuzhan vong, si és que no ho estan fent ja.

-I després es tornaran contra nosaltres -va dir en Han, tornant-se-la a mirar-. I contra els fia, si no els han exterminat ja. Per què no enviem a algú de l'Aliança de Contrabandistes?

-Necessitem algú que sapiguem que vagi a treballar per a l'Aliança Galàctica, no algú que vagi buscant un benefici ràpid.

Va donar la impressió que en Han volia protestar, però sabia que tenia poc a argumentar sobre això.

La Leia es va posar les mans als malucs i va sospirar.

-Mira, Han, he discutit els detalls de seguretat amb la capitana Mayn i...

-Li has preguntat a Todra abans que a mi?

-I no serà com l'última vegada -va continuar ella sense respondre a la pregunta-. No anirem buscant baralla, i si són ells els que la busquen, ens limitarem a fotre el camp.

Aquesta vegada va ser en Han qui va sospirar.

-D'acord, Leia. Entenc el teu punt de vista. És un focus inflamable, i hem d'anar per evitar que s'estengui. És molt comprensible. Però, i si a qui capturen aquesta vegada és a la Jaina? O a tu?

-No serà a mi, pare -va dir la Jaina amb suavitat, segura de si mateixa-. Sé cuidar-me sola.

En Han mirà la seva dona i la seva filla, desitjant discutir amb elles, però adonant-se que no guanyaria la discussió.

-D'acord -va dir al cap d'uns segons, estrenyent els ulls amb severitat mentre les assenyalava amb el dit-, però recordeu que no va ser idea meva.

-Estic segura que, en cas que alguna cosa surti malament, t'apressaràs a recordar-nos-ho -va dir la Leia amb un somriure, besant al seu marit a la galta abans de tornar a la feina. Calia ocupar-se de molts detalls abans de la sortida.

Tot just s'havia allunyat mitja dotzena de passos d'en Han quan va poder sentir el so de botes pujant per la rampa de descens i entrant en el Falcó.

-Hi ha algú a casa? -va cridar una veu masculina.

-Aquí, Kenth -va dir la Leia, en reconèixer la veu del Jedi.

Kenth Hamner es va encorbar lleugerament en entrar a la sala.

-Suposava que us trobaria aquí.

En veure la seva expressió ombrívola, la Leia es va apropar a ell i va posar una mà a la seva espatlla.

-Passa res, Kenth? Què ha passat?

-No serà Kashyyyk? -va dir en Han, empal·lidint. El món wookiee estava amenaçat pels yuuzhan vong.

-No, m'alegra dir que no és Kashyyyk -l'expressió d'en Hamner no semblava especialment alegre-. Acabem d'assabentar-nos que han atacat el Romanent Imperial. Han arrasat Bastió i Muunilinst, i s'espera que l'ofensiva continuï cap a Yaga Minor quant assegurin els territoris capturats s'ha interromput la comunicació subespacial i d'HoloRed -es va tornar cap a la Leia quan aquesta va obrir la boca per interrompre, com si sabés el que ella anava a preguntar-li -. Em temo que no tenim notícies de supervivents.

La boca de la Leia era una fina línia mentre mirava al seu marit.

-L'Ombra de Jade va saltar a una zona en guerra.

-No tenien forma de saber-ho -va dir en Han-. Ha estat mala sort.

-L'únic que podem fer és esperar que no arribessin enmig de la batalla -va dir en Hamner amb sobrietat-. Si van aconseguir retirar-se a una distància segura, no hi ha motius per creure que correguessin perill.

La Jaina va tancar els ulls i va projectar la seva ment en la Força, buscant al seu germà bessó. La distància que els separava era gairebé incomprensible, però s'havien sentit a través de distàncies grans. Quan el va cridar pel seu nom, no va obtenir resposta, però va sentir un eco. Hi era. Va obrir els ulls i va mirar a la seva mare.

-En Jacen és viu.

La Leia va assentir.

-Sí. I si li hagués passat alguna cosa al Luke, ho hauria sentit. Però, i els altres? I l'Imperi? Si els yuuzhan vong l'han atacat per fi, tota aquesta zona s'ha tornat insegura. Un cop eliminada la flota de Bastió, podran entrar en les Regions Desconegudes sense que res els ho impedeixi. A partir d'ara, cap lloc és segur.

-Ni tan sols la regió txiss -va dir la Jaina-. Sabem que els vong els han estat pressionant des de l'altre extrem de la galàxia. I ara es veuran atrapats en una pinça.

-Només si cau l'Imperi -va dir en Hamner-. És massa aviat per dir amb seguretat si passarà o no. Igual només és un atac preventiu, una simple advertència perquè no comptem amb el Romanent Imperial per a un atac per la rereguarda.

-Que és just el que pensàvem fer -va dir en Han amb una ganyota.

-Preventiu no vol dir forçosament decisiu -va dir en Hamner-. Sabem que els vong estan forçant al màxim els seus recursos. Per organitzar un atac així hauran hagut de distreure forces d'una altra part.

-Potser hauríem d'augmentar les nostres tàctiques d'atac i fugida en altres zones -va dir la Leia-. Podria fer-los decidir a anul·lar aquesta l'ofensiva.

En Hamner va assentir.

-En Cal i en Sien estan fent just això. La qual cosa també ajudarà a calmar els histerismes dels que demanen avançar un atac a gran escala.

-Mentre no els hi seguim el joc -va assentir la Leia descontenta-. Odio no saber el que li ha passat a l'Ombra de Jade. Si sabéssim que tenen problemes, podríem anar a ajudar-los.

-En part he vingut per això -va dir en Hamner-. Cal m'envia per assegurar-me que no aniràs darrere del teu germà en algun imprudent intent de rescat. Et necessitem on puguis fer més bé.

-Té raó, Leia -va dir en Han, posant-se darrere d'ella i agafant-la per les espatlles amb les seves grans mans-. Luke i Mara saben cuidar-sols.

-I Jacen tampoc és manco, mare -la va tranquil·litzar la Jaina amb una gran somriure-. De fet, segur que entre els tres només necessitaran un o dos dies per fotre'ls una coça al cul als yuuzhan vong.

L'intent d'alleugerir la tensió havia actuat. La mare de la Jaina va respirar fondo i va deixar anar aire amb una bufada.

-Tens raó, és clar -va dir, donant copets a la mà del seu marit mentre aquest li estrenyia les espatlles-. Hem de pensar en la situació en el seu conjunt. Seguirem el pla previst mentre no sapiguem si ha sortit alguna cosa malament. A la Constel·lació Koornacht.

-Però en què estava pensant jo? -va exclamar en Han-. Si no és tard per canviar d'idea, jo voto per anar a Bastió. Estar enmig d'una flota yuuzhan vong és preferible a estar en una cel·la yevethana.

-L'única cel·la que veuràs és en la que te'n ficaria per desobeir les meves ordres -va dir la Leia.

Un feble somriure tornava a il·luminar els seus atractius trets.

-Ordres de qui? -va dir en Han simulant la seva indignació-. Sóc el capità d'aquesta nau, recordes?

-Tu segueix dient això, estimat -va dir la Leia.

-Què vols dir? -va replicar en Han.

La Jaina els va deixar, segura que la discussió havia passat de ser una cosa seriosa a ser una baralla de broma. Envejava la facilitat amb què es parlaven. Les morts d'en Chewbacca i l'Ànakin semblaven haver enfortit encara més la seva relació. Sabia que, malgrat les seves paraules altisonants, pensaven el mateix.

En no prestar atenció per on anava, no es va adonar que C-3PO havia girat la cantonada del passadís. El droide daurat va llançar un crit i va trontollar cap enrere, ensopegant amb una caixa de racions que hi havia a terra i deixant anar el paquet de droides ratolí detectors de yuuzhan vong que portava, dispersant-los per tota la coberta. Molts d'ells, sobresaltats per l'impacte, van xiular alterats i es van allunyar en totes direccions. C-3PO sacsejà els braços impotent en un intent de redreçar-se, però els droides es ficaven sota els seus peus i mans, mantenint-lo desequilibrat.

-Oh, gràcies, mestressa Jaina -va dir quan ella el va agafar per sota dels braços i el va ajudar a posar-se en dret-. Aquestes bestioles! No sé per què necessita tants el capità Solo.

La Jaina va intentar agafar un dels alterats droides quan va passar pel seu costat, però se li va escapar. Agafar aquestes coses era més difícil que agafar àcars drewood d'una rata womp!

-Perquè estan programats per buscar yuuzhan vong, 3PO -Va dir ella, agafant un altre droide i tornant a fallar quan se li va escapolir entre les cames-. Anem on anem, farem servir aquests droides per assegurar-nos que no hi ha... espies.

Aquesta última part la va dir a crits quan va tornar a ajupir-se, aquest cop aconseguint agafar a un dels ratolins. Va pressionar l'interruptor del seu ventre, desconnectant-lo, i va posar l'inanimat droide en braços de C-3PO.

-Aquí en tens un.

-Gràcies una altra vegada, mestressa Jaina. Però no hauria de preocupar-se per això. Segur que té tasques més importants que fer.

-La veritat és que no -va dir, movent un peu per detenir un altre-. A més, si els has deixat anar ha estat per culpa meva.

El treball es va tornar més fàcil quan Kenth Hamner va prestar la seva ajuda en sortir de la reunió amb els pares. La seva edat feia que fos menys lleuger que la Jaina, però ho compensava amb la major longitud dels seus braços. Minuts després, lliuraven l'últim dels droides a C-3PO, les gràcies en marxar es van veure apagades pel munt de droides que tornava a portar apilats en els braços.

-Gràcies -va dir la Jaina a Hamner quan 3PO va desaparèixer per la cantonada.

-Ha estat un plaer -va replicar ell, espolsant-se la pols. I, quan ella anava a continuar el seu camí, va dir-: Que quedi entre nosaltres, però en Cal està més preocupat per l'Imperi del que deixa entreveure -la va mirar tallant-. Ens faràs saber si tens notícies més clares d'en Jacen, oi?

La Jaina va arrufar les celles, confosa pel to conspirador d'en Hamner.

-Per descomptat.

En Hamner dubtà un moment, llavors va assentir per donar les gràcies i va continuar el seu camí cap a la rampa i fora de la nau.

La Jaina estava a punt de comprovar les connexions d'un banc d'estabilitzadors que el seu pare havia instal·lat de cara al viatge quan va sentir petjades provinents de la sala comunal. Es va aturar, per si eren els seus pares que la buscaven. Però dos segons després es va sentir un crit del seu pare seguit d'un sonor xoc metàl·lic.

-Ai, mare -va sentir dir a C-3PO passadís avall.

-3PO! -va cridar el seu pare, mentre per la cantonada apareixia corrent un grapat de droides ratolí.

-oOOOo-

 Següent