4
Les llunes bessones de Ciutric IV brillaven amb força
sobre l'speeder aeri de la Zannah mentre sobrevolava el cel nocturn. Els núvols
de pluja de la tarda s'estaven començant a formar; encara no eren més que vels
que simplement s'estripaven mentre el seu vehicle passava a través d'ells. Al
terra de sota, encara a un parell de quilòmetres per davant, podia veure les
llums de l'espaiport principal de Daplona.
Un llum en el panell de navegació parpellejà un
advertiment, indicant que s'estava aproximant al límit de dos quilòmetres
d'espai aeri restringit que envoltava el port. Les seves mans movent-se amb
precisió casual sobre els controls, va portar a l'speeder per aterrar a la
secció reservada per aquells prou rics com per permetre's hangars privats per a
les seves llançadores personals.
Mentre el vehicle suaument tocava terra a la plataforma
localitzada en el perímetre del port estel·lar, tres homes van sortir a
trobar-se amb ella. El primer, un aparca-vehicles, va atendre el seu speeder,
allunyant-se cap a l'aparcament segur on seria aparcat fins que ella tornés. El
segon home, un portador, va carregar el seu equipatge en un petit trineu
flotant i llavors va esperar pacientment fins que el tercer home es va
aproximar.
-Bona nit, Senyoreta Omek, -la va saludar ell.
Des de la seva primera arribada a Ciutric, la Zannah i en
Bane havien treballat dur per a construir les seves identitats com Àllia i Sepp
Omek. Després de gairebé una dècada, ella era capaç de lliscar en el paper
d'una comerciant rica d'importació-exportació sense si més no pensar-hi.
-Xet-, Va dir ella amb un gest del cap a l'oficial de
duanes mentre el jove li donava un formulari d'aspecte oficial.
Per a les masses comunes, les arribades i sortides de l'espaiport
de Daplona eren un procés llarg i ardu. Perquè el món estava construït a base
de comerç i intercanvi, el govern requeria de còpies d'itineraris de viatge,
verificacions de registre de naus, i un munt de formularis i permisos per
omplir abans que les autoritats portuàries deixessin passar a un navili, els
seus continguts, o els seus passatgers. Això freqüentment involucrava una
inspecció minuciosa de l'interior de la nau per part del personal de duanes,
amb l'explicació oficial d'augmentar la seguretat planetària. No obstant això,
tothom sabia que les inspeccions eren realment per desanimar els mercants de tractar
de transportar mercaderia no declarada a l'espera d'evitar les taxes i tarifes
interplanetàries.
Afortunadament, la Zannah no havia de preocupar-se per
res d'això. Ella simplement va signar el formulari de sortida i l'hi va lliurar
a Xet. Un dels principals beneficis de mantenir un hangar privat al port era
l'habilitat d'anar i venir a voluntat. A canvi de les seves taxes d'hangar
substancioses mensuals, el govern mantenia el nas fora dels seus assumptes i
els d'en Bane... una ganga a qualsevol preu fins on ella sabia.
-Anirà a agafar la seva llançadora privada, suposo.
-Això és correcte, -va respondre-. El Victòria en l'hangar tretze.
-Alertaré a la torre de control
En Xet va fer un curt gest amb el cap al portador, que
es va dirigir amb el trineu flotant en direcció a l'hangar.
-Només un moment-, va dir l'oficial de duanes suaument
a la Zannah, fent que es donés la volta.
-He sentit algunes notícies que vaig pensar que podrien
interessar-li-, -va continuar una vegada que el portador va desaparèixer per la
cantonada-. L'Argel Tenn va tocar terra fa un parell de dies per reunir-se amb
el seu germà.
La Zannah mai havia conegut a l'Argel, però sabia qui
era i què feia. Durant els últims anys, lentament havia estat reunint
informació sobre tots els membres de la xarxa de contactes d'en Darth Bane;
podien ser-los útils una vegada que derrotés al Sith. No sabia si l'arribada de
l'Argel era rellevant o no; Bane sempre estava buscant adquirir rars manuscrits
Sith, i podria ser només una coincidència. No obstant això, va arxivar el
coneixement en cas que pogués ser-li útil.
-Gràcies per la informació-, va dir ella, donant-li a Xet
un xip de cinquanta crèdits abans d'anar-se'n cap al seu hangar privat.
El portador ja hi era, esperant amb les seves bosses al
costat de la llançadora. La Zannah va introduir el codi de seguretat, fent que
la rampa d'abordatge baixés.
-Posa-ho tot en la part posterior, -va ordenar ella,
somrient i donant-li al portador un xip de deu crèdits.
-D'immediat, senyoreta, -va respondre, la propina
desapareixent a l'instant en una butxaca en alguna part del seu uniforme mentre
s'afanyava a carregar el seu equipatge.
La Zannah va mantenir el somriure petrificat a la cara
mentre ell treballava. Ella tenia una raó en ser amistosa amb tots a l'espaiport.
Ho veia com una inversió de futur: el cultiu d'un recurs en potència. Els
membres del Senat i altres individus poderosos podien donar forma a la política
galàctica, però eren els buròcrates, els oficials del govern, i altres diversos
funcionaris polítics de baix nivell els que realment posaven les coses en
marxa... i era molt més fàcil tractar amb ells que amb l'elit política. Un
parell de paraules amables i un grapat de propines petites, i la Zannah podria
aconseguir qualsevol cosa que necessités sense atreure l'atenció indesitjada.
Igual que havia fet amb Xet.
Aquest era una avantatge que tenia sobre en Bane. Ella
sabia que era atractiva. Els homes en particular es veien atrets cap a ella a
causa del seu aspecte; volien ajudar-la, complaure-la. La Zannah no estava per
sobre d'encoratjar-los amb un riure suau o un subtil toc, era un preu petit a
pagar per establir una relació que finalment demostrés ser útil. L'aparença del
seu Mestre, d'altra banda, mai inspiraria una altra cosa sinó por en aquells que
no el coneixien.
Només una vegada que el portador es va haver anat i
estava sola a la cabina de comandaments del navili, va deixar que caigués la
façana. Acomodant-se en el seient a mida, va introduir les coordenades de
navegació. A través del port de vistes de la cabina de comandaments podia veure
el Triomf, la llançadora personal d'en
Bane, a l'hangar adjacent.
Com el seu, era un navili de Cygnus Spaceworks T-1 de
classe Theta: l'última llançadora de transport personal interplanetària més
cara disponible al mercat obert. Tot sobre la seva vida aquí a Ciutric, la
mansió, les seves robes, fins i tot el seu calendari social eren part de la
seva disfressa. S'envoltaven a si mateixos de luxes i comoditats materials; un
crit llunyà de la vida austera que havien portat durant els seus anys a Àmbria.
Hi havia vegades en què la Zannah trobava a faltar la
simplicitat d'aquells dies primerencs. La vida a Àmbria havia estat dura, però
l'havia mantingut forta. I no podia evitar preguntar-se si l'estil de vida
generós aquí a Ciutric els havia fet a ella -i a Bane- tous.
Els motors del Victòria
es van encendre rugint, i la llançadora es va alçar un parell de metres per
sobre del terra. La Zannah va pilotar per instint mentre la seva ment
continuava el seu curs de pensament.
La vida era una lluita constant; el fort sobreviuria i
el feble moriria. Aquest era el camí de l'univers, l'ordre natural. Era la
filosofia que abraçava el Codi dels Sith. Però aquí a Ciutric era fàcil ser
apaivagat amb una sensació de pau.
La pau és una
mentida, només hi ha la passió. Amb passió, obtinc força. Amb força, obtinc
poder. Amb poder, obtinc Victòria. Amb Victòria, les cadenes es trenquen.
La Zannah entenia que les cadenes no sempre estaven
fetes de ferro i duracer; de vegades podien estar teixides per brillseda cara.
La vida fàcil que gaudien a Ciutric era un parany tan perillós com qualsevol
que els Jedi poguessin posar-los mai.
Hi havia continuat el seu estudi i entrenament des que en
Bane els havia traslladat al seu magnífic estat als afores de la ciutat. Però
la sensació d'urgència i l'amenaça del perill que l'havien encoratjat durant
els anys primerencs s'havien esvaït, reemplaçada pel fastig de la seguretat i
la contenció.
Era hora de proclamar-se Lord Fosca dels Sith. Ella ja
l'hauria d'haver desafiat, si no hagués estat per dues coses.
La primera, era la tremolor que havia observat a la mà
esquerra feia diversos mesos. Ell va tractar d'ocultar-la-hi, però ella es donà
compte encara més. No sabia el motiu de la tremolor, però no obstant això, era
un senyal obvi que les seves habilitats estaven degenerant.
Potser massa obvi. En Bane era un mestre manipulador. La
Zannah no podia rebutjar la idea que estigués fingint-lo. I si la tremolor era
només un ardit per atreure-la a la confrontació abans que estigués realment
preparada... una prova final per veure si l'aprenenta havia après la lliçó de
la paciència en la qual havia treballat tant per inculcar-li?
Colpejaré en un
moment de la meva elecció, es va jurar la Zannah. No de la seva.
Però per fer-la moure's, havia d'estar preparada amb un
aprenent propi. Dos havien de ser, ni
més, ni menys. Un per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo. La Regla
de Dos era inviolable. Si anava a prendre el mantell de Mestra d'en Bane,
necessitaria trobar un aprenent. Fins llavors, malgrat els seus millors
esforços, havia fracassat a localitzar tan sols a un únic candidat potencial.
En Bane havia reconegut el seu propi potencial quan,
com una jove, havia matat als Jedi que havien massacrat per error a la seva
amiga. Ara anava a investigar la mort misteriosa d'un altre Jedi. Podria trobar
al seu successor de la mateixa manera que en Bane l'havia trobat a ella?
Però si estava pensant en aquestes coses, amb seguretat
Bane havia pensat en això, també. Rarament se li agafava sense preparar-se o
amb la guàrdia baixa. Així que... per què l'enviaria Bane a una missió que
podia acabar amb ella trobant a l'individu que pogués convertir-se en el
següent aprenent Sith? Volia desafiar-la el seu Mestre? Estava tractant d'ajudar-la?
O estava buscant reemplaçar-la? Potser havia decidit que no era digna d'assumir
el seu títol. Potser esperava que la seva missió li proveís d'algú nou per
entrenar en els camins del Costat Fosc, i planegés fer-la a un costat.
Si això és cert,
Mestre, et sorprendràs de com acaba això. Subestima'm sota el teu propi risc.
Només un xiulet de la pantalla de navegació li va
notificar que la llançadora havia sortit de l'atmosfera de Ciutric. Un parell
de segons després va sentir la rauxa inequívoca mentre la nau feia el salt cap
a l'hiperespai.
La Zannah reclinà el seu seient i va tancar els ulls.
No tenia sentit preocupar-se per totes les possibilitats del que en Bane pogués
o no estar pensant, o de quines podrien ser les seves motivacions secretes per
enviar-la a la missió. La xarxa de les seves maquinacions podia ser massa
impossiblement enrevessada per desfilar-la.
Però ella sabia una cosa amb seguretat: alguna cosa
canviaria. Durant vint anys havia servit com el seu lleial aprenent, aprenent
els camins dels Sith. Ara la seva hora com alumna anava a acabar. Fos quin fos
el resultat de la missió, havia decidit que aquesta seria l'última vegada que
respongués davant Darth Bane.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada