Regla de dos (II)

Anterior

2

La gran nau de guerra d'en Lord Valenthyne Farfalla -líder de l'Exèrcit Jedi de la Llum des de la pèrdua del General Hoth- mantenia una lenta òrbita ben amunt de la superfície de Ruusan. Dissenyada perquè el seu exterior semblés una barcassa de navegació, la nau tenia una elegància arcaica, una grandesa que alguns sentien com un senyal de vanitat impròpia d'un Jedi.

Johun Othone, un jove Padawan en l'Exèrcit de la Llum, un cop va compartir aquesta opinió. Com molt dels seguidors d'en Hoth, inicialment pensava en Lord Valenthyne com un imbècil fatxenda que només es preocupava per les camises de brillseda de colors brillants, els llargs flocs caient del seu pèl daurat, i altres embolics de la moda estrident i cridanera. Tot i així, en batalla rere de batalla contra la Germanor de la Foscor, Farfalla i els seus seguidors havien demostrat la seva vàlua. Lentament, gairebé a contracor, Johun i la resta de les tropes d'en Hoth havien arribat a admirar i fins i tot respectar l'home del que alguna vegada havien fet mofa.

Ara el General Hoth s'havia anat, destruït juntament amb els Sith en la seva confrontació final, i en la seva absència, era Lord Valenthyne el que havia pres el càrrec del lideratge. Seguint les ordres d'en Hoth.

En Farfalla havia organitzat l'evacuació en massa de Ruusan abans de la detonació de la bomba mental, salvant milers de Jedi i Padawans sensibles a la Força dels seus devastadors efectes en carregar-los en les naus de la seva flota en òrbita.

Era simple casualitat que Johun hagués acabat aquí al Vent Favorable, la nau insígnia d'en Valenthyne. El navili era prou gran com per carregar una tripulació de prop de tres-cents còmodament, però apinyat en el compartiment de càrrega amb prop de cinc-cents altres evacuats, el home jove no estava per res còmode. Estaven empaquetats de manera tan ferma, que era difícil moure's; Mestres Jedi, Cavallers Jedi, i Padawans estaven pressionats espatlla contra espatlla.

Les altres naus estaven igual de plenes. A més dels Jedi, la vasta majoria de les tropes no sensibles a la Força que s'havien unit a la causa d'en Hoth, també havien estat portades fora del món. Una de les naus fins i tot havia estat carregada amb diversos centenars de presoners, els seguidors no Sith d'en Lord Kaan que ràpidament s'havien rendit als Jedi quan el seu líder fosc els havia abandonat per embarcar-se en el seu últim pla boig per destruir els Jedi. No hi havia cap perill real per a aquests soldats ordinaris; la bomba mental només afectava aquells en més sintonia amb la Força. Però en les presses per evacuar era molt més simple simplement em portar-se a tot el món.

Aquí al galió personal d'en Valenthyne, però, Johun reconeixia gairebé cada cara. Hi havia lluitat al costat d'ells durant molts mesos, a través d'emboscades, escaramusses, i batalles a gran escala. Junts havien estat testimonis de la mort i el vessament de sang; havien provat el triomf gloriós i resistit la derrota aclaparadora. Cada un d'ells havia vist molts enemics -i massa amics- morir mentre havien combatut una aparentment interminable campanya contra les forces del Costat Fosc.

Ara, mentre s'apinyaven junts en aquesta nau, la guerra havia acabat finalment. La victòria era seva a la fi. Tot i així, cada ésser a bord portava una màscara lúgubre i ombrívola. L'extinció dels Sith havia arribat a un cost terrible. No hi havia dubte del que havia passat, no hi havia esperança que cap dels Jedi encara allà baix, en la superfície, hagués sobreviscut. Orbitant ben amunt de Ruusan, havien estat fora de perill fora del radi d'explosió de la bomba mental. Però a través de la Força havien escoltat els crits agonitzants dels seus companys Jedi mentre els seus esperits eren destrossats i engolits pel vòrtex arremolinat d'energia del Costat Fosc. Molts dels supervivents ploraven obertament. La majoria simplement resistien el sofriment en un silenci estoic, reflexionant en el sacrifici que altres havien fet.

Johun -com Farfalla i virtualment cada altre membre de l'Exèrcit de la Llum- s'havia ofert voluntari per quedar-se enrere amb el General Hoth. Però el general s'havia negat. Sabent que aquells que es quedessin amb ell s'enfrontarien a una mort segura, havia ordenat a tots, excepte a cent dels seus seguidors Jedi, que s'anessin del món. A cap dels Padawans se li havia permès quedar-se. Tot i així, encara que només estava seguint ordres, Johun no podia evitar sentir que havia traït al seu general en fugir del planeta.

Sobre el compartiment de càrrega densament empaquetat amb prou feines podia trobar a Farfalla, la seva brusa vermella brillant ressaltant com una balisa sobre el mar de cossos, la majoria vestits de marró. Estava organitzant els equips de rescat que tornarien en llançadora a la superfície de Ruusan per tractar amb els efectes de la bomba mental, i Johun estava determinat a estar entre ells.

Era difícil moure's a través de la massa de Jedi, però Johun era petit i prim. Tenia dinou anys, però encara havia de guanyar pes, i amb la seva complexió prima, pell clara, i cabell ros clar fins a les espatlles -recollit en una estreta trena, com era costum per als joves Jedi encara en entrenament -semblava almenys dos anys més jove. Podia ser frustrant que se li confongués amb un nen, però ara, mentre es retorçava i es colava a través de la multitud, estava agraït pel seu físic prim.

-Lord Valenthyne, -va cridar mentre s'acostava. Va alçar la seva veu una mica més per ser escoltat sobre el soroll de fons-. Lord Valenthyne!

En Farfalla es va girar, tractant de captar l'amo de la veu des dels murs de cossos i cares, llavors va fer un assentiment de reconeixement mentre l'home jove finalment irrompia a la vista.

-Padawan Johun.

-Vull unir-me als equips de rescat, -va deixar anar Johun-. Envieu-me de tornada a baix.

-Em temo que no puc fer això, -va contestar el Mestre Jedi amb un capcineig compassiu.

-Per què no? -va exigir en Johun-. Creu que sóc massa jove?

-Això no és... -va començar Farfalla, però Johun li va tallar.

-No sóc un nen! Tinc dinou anys... més gran que aquells dos segur! -va insistir ell, movent la seva mà en direcció a l'equip de rescat més proper: un grup que consistia en un home de mitjana edat amb una barba curta, una dona de vint anys, i dos nois de di-pocs.

-Vés amb compte amb la teva ràbia, -li va advertir Farfalla, la seva veu severa.

En Johun anava a contestar, però en el seu lloc es va mossegar la llengua i merament va assentir. No tenia sentit molestar-lo; això no convenceria Lord Valenthyne que li deixés anar.

-La teva edat no té res a veure amb la meva decisió, -va explicar el Jedi major una vegada que es va haver assegurat que en Johun havia portat les seves emocions sota control-. Tot un terç de les nostres forces són més joves que tu.

Era veritat, es va adonar en Johun. Les baixes acumulades de la campanya de Ruusan havien forçat l'Exèrcit de la Llum a acceptar a reclutes més i més joves a les seves files. La seva joventut no era el motiu; havia d'haver una altra explicació. Però en lloc de preguntar per què no podia anar, en Johun simplement es va quedar en silenci. La paciència li faria guanyar més del successor del General Hoth que les preguntes incessants, desconsiderades.

-Fes una ullada més de prop a qui estic enviant a baix, -va ordenar en Farfalla-. Aquests són braus voluntaris, aliats valuosos en la nostra batalla contra els Sith. Però cap d'ells està en sintonia amb la Força.

Sorprès, en Johun va fer una segona mirada a l'equip en la riba mentre feien els seus preparatius finals. La dona tenia pell fosca i un pèl negre curt, i el Jedi es va adonar que l'havia conegut abans.

Era una soldat de la República anomenada Irtanna, i s'havia unit a la seva causa prop d'un any estàndard abans. Li va portar un moment més situar als altres, fins que es va adonar de la semblança entre l'home amb barba i els dos adolescents. Eren nadius de Ruusan. L'home era un granger anomenat Bordon que havia fugit davant els exèrcits avançant d'en Lord Kaan durant l'última ofensiva Sith. Els dos nois eren els seus fills, encara que en Johun no podia recordar els seus noms.

-No sabem tot l'abast dels efectes de la bomba mental, -va continuar en Farfalla-. Potser hi ha efectes secundaris que puguin danyar o fins i tot matar un Jedi o Padawan. És per això pel que no pots anar-hi.

En Johun va assentir. Tenia sentit; Valenthyne simplement estava sent previngut. Però a vegades era possible ser massa previngut.

-Hi ha altres riscos en la superfície -va assenyalar ell-. No sabem si tots els Sith són morts. Algun d'ells podria haver sobreviscut.

En Farfalla va capcinejar.

-Kaan tenia algun encanteri, algun poder sobre els seus seguidors. Estaven captivats per la seva voluntat. Quan els va liderar sota aquesta cova, tots van seguir-lo voluntàriament. Els havia convençut que podrien sobreviure a la bomba mental si unien el seu poder... però estava equivocat.

-Què hi ha dels esbirros Sith? -va pressionar en Johun, sense estar disposat a deixar anar l'assumpte. Com els Jedi, els Sith tenien la seva part de seguidors que no estaven en sintonia amb la Força: soldats i mercenaris que s'havien aliat a la Germandat de la foscor-. No els vam capturar a tots -va assenyalar el jove Padawan-. Alguns d'ells van fugir de la batalla. Encara estaran allà baix.

-Per això és això, -li va assegurar la dona soldat, colpejant el blàster en el seu maluc. Li va der un somriure ferotge, les seves dents blanques brillants contrastant fortament amb la seva complexió fosca.

-Irtanna sap com tenir cura de si mateixa, -va estar d'acord en Farfalla-. Ha vist més combats que tu i jo junts.

-Si us plau, Lord Valenthyne, -pregà en Johun, caient sobre un genoll. Un gest va i imbècil, però estava desesperat. Sabia que en Farfalla tenia raó, però no li importava. No li importava la lògica o la raó o ni tan sols els perills de la bomba mental. Simplement no podia seure sense fer res! - Si us plau! Ell era el meu Mestre.

En Farfalla va estendre la seva mà i la va posar tendrament al front d'en Johun.

-Hoth em va advertir que la seva decisió d'enviar-te lluny no descansaria fàcilment sobre les teves espatlles-, va dir ell amb suavitat-. Però el teu Mestre era un home savi. Sabia el que era millor per a tu, com jo ho faig. Has de confiar en el meu judici en això, encara que no ho entens del tot.

Traient la seva mà de l'entrecella del jove, el nou líder de l'Exèrcit de la Llum va agafar a Johun pel braç i el va ajudar a posar-se dret.

-El teu Mestre va fer un gran sacrifici per salvar-nos a tots-, va dir ell-. Si cedim davant les nostres emocions ara, si ens permetem arribar a un dany sense sentit, llavors deshonrarem el que ha fet. Ho entens?

En Johun assentir, un Padawan assentint a la major saviesa d'un Mestre Jedi.

-Bé, -va dir en Farfalla, girant-se per centrar la seva atenció en un dels altres equips de rescat-. Si vols ajudar, dóna-li un cop de mà a l'Irtanna carregant els seus subministraments.

En Johun va assentir de nou, encara que en Farfalla no es va adonar. Ja s'havia anat, arrabassat per les responsabilitats de la seva posició.

Treballant en silenci, Johun va ajudar a carregar els últims subministraments a la llançadora: kits de camp plens de racions i càpsules d'aigua; packs mèdics en cas que arribessin a algun ferit; electrobinoculars i un pack sensor per explorar i per reconeixement; bastons de llum per quan la nit caigués. I, per descomptat, packs d’energia de recanvi per als blàsters que l'Irtanna i els altres portaven en cas que es trobessin amb algun esbirro supervivent de l'exèrcit d'en Kaan.

-Gràcies, -va dir l'Irtanna una vegada que van acabar.

Tractant de semblar desinteressat, en Johun va fer un cop d'ull ràpid al voltant. Farfalla no estava en cap lloc visible.

-Vols portar-nos volant a baix, o ho hauria de fer jo? -li va preguntar a ella. Les paraules eren fàcils però mentre les deia es va estendre amb la Força per tocar la seva ment. Ho va fer suaument, sent curós de no fer-li cap mal mentre plantava la llavor d'una suggestió.

Els seus ulls van brillar per un moment i una mirada de confusió en blanc va creuar la cara.

-Uh... Jo ens portaré volant, suposo. Pots prendre el seient del copilot.

-Vens amb nosaltres? -va preguntar en Bordon, el pare d'edat mitjana. Pel seu to, era obvi que tenia els seus dubtes.

-És clar -va respondre en Johun amistosament-. Li vas escoltar dir que hauria d'ajudar-vos a carregar els subministraments, no? Per quin altre motiu diria això si no fos a anar amb vosaltres?

Com va fer amb l'Irtanna, va fer una altra lleugera empenta, afegint el poder d'alterar la ment de la Força a la mitja veritat. Normalment hauria avorrit la idea de manipular als amics o aliats d'aquesta manera, però en aquest cas sabia que a l'equip de rescat dispar li aniria millor si ell els acompanyava.

-Sí. És cert, -va estar d'acord en Bordon després d'un moment-. Està bé tenir-te amb nosaltres.

-Té sentit tenir a un Jedi amb nosaltres -va afegir l'Irtanna-. Només per si de cas.

Persuadir algú a través de la Força era sempre més fàcil quan era una cosa del que volien ser convençuts, es va adonar en Johun. Tot i així, va sentir un lleuger remordiment de culpa mentre grimpava a la petita llançadora cap a la superfície.

És només perquè estàs desobeint a Farfalla, es va assegurar a si mateix. Estàs fent el correcte.

-Tothom, cordeu-vos els cinturons, -va ordenar l'Irtanna, parlant sobre el xiuxiueig pressuritzat mentre les escotilles d'aire se segellaven.

Els motors de la llançadora es van encendre, elevant-se de la plataforma d'amarratge.

-De tornada a casa a Ruusan. O almenys al que queda d'ella, -va murmurar en Bordon tristament mentre anaven a través de les portes del compartiment de càrrega i sortien cap a la part superior de l'atmosfera del planeta.

Següent