Regla de dos (XIV)

Anterior

14

En Johun va caminar a passos llargs i ràpids pels passadissos dels dormitoris del gran Temple Jedi. Va passar per vestíbuls i escales que portaven a les diverses ales que havien estat construïdes per albergar als Cavallers Jedi i Padawans que escollien quedar-se aquí a Coruscant, obrint-se camí cap a la base de l'Espira de l'Alt Consell i les cambres privades reservades per als Mestres en residència.

Ell va assentir de manera cortès en aquells que li saludaven o li cridaven mentre marxava enèrgicament al costat d'ells, però Johun no tenia temps per aturar-se i intercanviar complerts. Hi havia rebut una convocatòria d'en Valenthyne Farfalla immediatament després d'aterrar, i en Johun tenia una molt bona idea del que el seu antic Mestre volia parlar-li.

Quan va arribar al seu destí, va estar sorprès de trobar la porta cap a les habitacions privades d'en Farfalla oberta, el Mestre Jedi s'asseia en un escriptori a l'interior, submergit en l'estudi.

- Volia veure'm? -va dir en Johun a manera de salutació, caminant dins i tancant la porta darrere seu.

L'habitació estava decorada de forma molt similar a com ho havia estat la cabina privada d'en Farfalla a bord del Vent Favorable, la nau insígnia de l'ara desbandada flota Jedi. L'art fi adornava les parets, i estoretes cares cobrien el terra. En una cantonada s'assentava el llit amb dosser que representava les fases clau de l'alçament d'en Valenthyne al rang de Mestre Jedi.

-Johun, -va dir en Farfalla amb una sorpresa tranquil·la-. No esperava veure't tan aviat. -Ell es va girar en el seu seient i es va moure cap a una de les altres cadires de l'habitació assenyalant que el seu convidat havia de seure.

-La seva convocació sonava urgent, -va respondre en Johun. Obrint-se de cames i es va quedar dret i tens, rebutjant l'oferta d'una cadira.

-Necessito parlar amb tu, -va dir en Farfalla amb un sospir cansat.

-Com el meu amic, el meu Mestre, o com un representant del Consell Jedi?

-Això depèn del que hagis de dir, -va respondre en Farfalla, sempre diplomàtic-. He sentit que el Canceller Valorum pretén sol·licitar al Senat fons per crear un monument en memòria d'en Hoth i els altres Jedi que van caure a Ruusan.

-No hi ha dubte que creu que això serà un tribut adequat per a la gent que va donar les seves vides per mantenir a la República fora de perill, -va assenyalar en Johun-. Un tribut que alguns dirien que fa temps que va passar de data.

En Farfalla va alçar una cella.

-Llavors no tens res a veure amb aquesta sol·licitud? Valorum va arribar en aquesta idea pel seu compte?

-Mai vaig dir-li res semblant, -va respondre el Cavaller Jedi. La veritat, com ell i Valenthyne bé sabien, era que en Valorum havia acceptat fer això per mostrar la seva gratitud a Johun per salvar-li durant l'atac a Serenno.

-Com sospitava-, va dir el Mestre amb un altre sospir-. El Consell Jedi no aprova això, Johun. Ho veuen com un acte d'orgull i arrogància.

-És arrogància honrar aquells que van fer el sacrifici definitiu? -va preguntar en Johun romanent en calma. Era un Cavaller Jedi ara; el Padawan que hauria perdut els estreps davant la més mínima provocació feia temps que s'havia anat.

-Sol·licitar un monument en memòria per honrar al teu antic Mestre mostra vanitat -va explicar en Farfalla-. En elevar l'home que et va entrenar per primera vegada, en efecte t'eleves a tu mateix.

-Això no és vanitat, Mestre, -va explicar en Johun pacientment-. Un monument en memòria a Ruusan servirà com un recordatori de com centenars d'éssers van marxar de voluntat pròpia per enfrontar-se a una mort segura perquè la resta de la galàxia visqués en pau. Serà un símbol poderós per inspirar a altres.

-Els Jedi no necessiten símbols per inspirar-se -li va recordar en Farfalla.

-Però la resta de la República si -contraatacà en Johun-. Els símbols donen poder a les idees, parlen als cors i ments de les persones comunes, els ajuden a transformar els valors i creences abstractes en realitat.

»Aquest monument glorifica la victòria de Ruusan: una victòria que va arribar no a través de la força del nostre exèrcit, sinó a través del coratge, convicció, i sacrifici d'en Hoth i aquells que van morir amb ell. Servirà com un exemple resplendent per guiar els ciutadans de la República en els seus pensaments i accions.

-Veig que l'habilitat per a la retòrica d'en Valorum se t'ha encomanat, -va dir en Valenthyne amb un somriure trist, reconeixent que no seria capaç de convèncer-lo de canviar de postura.

-Va ser vostè el que va escollir assignar-me al costat del Canceller, -li va recordar -. I he après moltes coses en els meus anys de servei.

En Farfalla es va alçar del seu seient i va començar a caminar per l'habitació.

-Els teus arguments són eloqüents, Johun. Però segur que saps que no faran canviar al Consell Jedi.

-Aquest assumpte recau fora de l'autoritat del Consell, -li va recordar en Johun-. Si el Senat aprova els fons per a la sol·licitud d'en Valorum, la construcció de Ruusan començarà en aquest mes.

-El senat mai rebutjarà res a Valorum. -Va deixar anar Farfalla. Va deixar de caminar i es va girar cap a Johun-. I quin serà el teu paper en aquest projecte?

-Això, també, és decisió del Senat, -va respondre evasivament Johun. No obstant això, després d'un moment va retrocedir i va dir a Farfalla la veritat-. El Canceller ha acceptat viatjar amb un complement de seguretat complet en les futures missions diplomàtiques així que estaré lliure per anar a Ruusan i supervisar la construcció del monument.

En Farfalla va sospirar i es va asseure de nou en la seva cadira.

-Entenc per què estàs fent això, Johun. No ho aprovo per complet, però ni jo ni el Consell Jedi ens ficarem en el teu camí. -Després d'un moment va afegir-. Dubto que puguem aturar-te ara fins i tot si ho intentem.

-A vegades puc ser molt tossut -va respondre el Cavaller Jedi amb l'ombra d'un somriure.

-Igual que en Hoth, -va assenyalar Farfalla.

En Johun va triar prendre les seves paraules com un compliment.

* * *

-El meu pare va morir quan només era un nen-, va dir en Hetton, la seva veu prou baixa com perquè la Zannah hagués d'esforçar-se per escoltar-lo sobre el martelleig dels seus passos en el sòl de marbre polit-. Carregada amb les responsabilitats de ser el cap de la nostra casa, la mare va deixar que els servents em criessin. Van saber dels meus dons especials durant molts anys abans que alguna paraula d'això arribés les orelles de la meva mare.

-Potser temessin el que els hi farien si li ho explicaven, -va suggerir la Zannah.

Ella i Hetton estaven sols ara. Després de la seva actuació a la sala del tron, havia insistit en portar-la a veure la seva vasta col·lecció de manuscrits i artefactes Sith, localitzada en el seu santuari interior a l'altre extrem de la gran mansió. També hi havia insistit que els seus guàrdies es quedessin enrere. Per passar el temps en el viatge a través de les aparentment interminables sales i habitacions de la seva mansió, havia començat a explicar la seva història personal.

-La meva mare era una dona forta i intimidatòria, -va admetre en Hetton-. Potser els servents li tenien por. Fossin quins fossin els motius, jo ja estava a prop dels vint anys abans que finalment descobrís la meva afinitat amb la Força.

-Com va reaccionar?

-Ella va veure els meus talents com una eina que podríem utilitzar per ampliar les fortunes de casa nostra. Ella no creia que els Jedi fossin d'utilitat, o fins i tot els Sith, donat el cas, però volia trobar algú que m'ajudés a dominar millor les meves habilitats.

»Això va ser molts anys abans que la Germandat de la Foscor s'alcés amb el poder, -li va recordar ell abans de reprendre el seu relat.

»Després d'un nombre de sol·licituds discretes i moltes pagues i propines substancials, finalment va trobar un duro anomenat Gula Dwan.

-Es va convertir en el teu Mestre?

-Mestre era un títol que mai va merèixer, -va respondre en Hetton amb només una ombra d'amargor-. No era res més que un caça-recompenses i un assassí que va tenir la bona sort d'haver nascut amb l'habilitat de tocar la Força. Durant els anys ell havia tingut una entesa simple de les tècniques més bàsiques per accedir al seu poder, permetent-li levitar petits objectes i realitzar altres trucs similars.

-Però no tenia lleialtat cap als Sith ni cap als Jedi; l'única lleialtat d'en Gula era cap a qui fos que li pagués més crèdits. I la meva família es podia permetre pagar-li més crèdits dels que ell mai hauria somiat.

Van arribar a un altre grup de grans portes dobles, encara que aquestes estaven segellades i tancades des de l'altre costat. El seu hoste va estendre el braç i va posar el seu palmell sobre la superfície, llavors tancà els seus ulls. La Zannah va sentir el suau murmuri de la Força; llavors el tancament clicà i la porta es va balancejar obrint-se per revelar el santuari interior d'en Hetton.

L'habitació era part biblioteca, part museu. Prestatges de manuscrits antics i pergamins, i interminables línies d'antigues cintes de dades s'alineaven a les parets, i hi havia un terminal de dades i una gran pantalla de visualització en una cantonada. Diverses urnes d'exposició de vidre s'estenien al centre de l'habitació, mostrant la col·lecció de tresors Sith que en Hetton havia passat les últimes tres dècades adquirint: estranys amulets brillants, petites dagues amb joies incrustades, una varietat de pedres i vidres inusuals, i les empunyadures d'almenys una dotzena de sabres làser diferents.

-La instrucció d'en Gula em va donar una fonamentació a partir de la qual començar, però la majoria del meu aprenentatge va venir dels llibres i manuscrits que veus davant teu, -va dir en Hetton amb orgull.

Van caminar lentament per la longitud de les urnes d'exposició, la Zannah dividint la seva atenció entre les paraules d'en Hetton i el grup intrigant d'artefactes Sith. Ella encara podia sentir lleus restes de l'energia del Costat Fosc units a ells: records esvaint-se de l'increïble poder que van contenir una vegada.

-Aviat en el meu aprenentatge vaig reconèixer a Gula per l'imbècil que era. Davant la meva urgència, la meva mare va utilitzar la riquesa i recursos de la nostra casa per rastrejar la galàxia en persecució de cada registre, objecte, o quincalla fins i tot remotament associada amb el Costat Fosc perquè pogués ampliar el meu aprenentatge sense haver de confiar exclusivament en el meu anomenat Mestre.

»Com podràs esperar, molt del que va arribar a nosaltres eren rampoines inútils. Però durant els anys un nombre d'objectes rars i valuosos van trobar el seu camí cap a les meves possessions.

En Hetton es va girar cap a les prestatgeries, fent passar les seves mans amorosament pels volums catalogats.

-El coneixement d'aquí em va permetre sobrepassar ràpidament a Gula. Una vegada que la meva mare es va adonar que ja no ens era de cap utilitat, ella el va fer matar.

La Zannah es va sorprendre i va parpellejar sorpresa. Hetton va riure suaument davant la seva reacció.

-La meva mare era una dona dirigida per l'ambició i pel pragmatisme implacable. Hi havia treballat dur per mantenir la meva existència oculta dels Jedi i els Sith; si a Gula se li hagués permès simplement abandonar el nostre servei, era inevitable que revelés el gran secret de la nostra casa.

-Una mort necessària -va dir la Zannah amb un assentiment, adonant-se que en Bane probablement hauria fet el mateix. Llavors, colpejada per un flash sobtat de visió, ella va dir-. Vas ser tu qui el va matar, no?

En Hetton li va somriure.

-Ets tan perceptiva com poderosa. Quan va arribar l'ordre de la meva mare, jo estava més que content de complir-la. En Gula s'havia convertit en una càrrega i un impediment per a la meva pròpia recerca en els camins del Costat Fosc.

-Parles de la teva mare com si ja no hi fos -va assenyalar la Zannah-. Què li va passar?

Els ulls d'en Hetton es van encongir, i la seva expressió es va tornar fosca.

-Fa prop de quinze anys, quan Kaan va començar a reunir la seva Germanor de la Foscor, la meva mare em va instar a revelar-me i unir-me a la seva causa. Ella creia que tindrien èxit en la seva missió de destruir la República, i buscava aliar casa nostra amb el nou poder en auge a la galàxia.

»Però vaig rebutjar ser part del culte d'en Kaan. Ell afirmava que tots els que seguien al Costat Fosc servirien com a iguals... una democràcia de Sith. Trobava el concepte repugnant, una perversió de tot el que havia estudiat i en el que creia.

»No obstant, la meva mare encara pensava en termes de governs i aliances polítiques. A través del meu estudi del Costat Fosc he transcendit d'aquests interessos mundans, però ella no podia captar les meves objeccions. Al final, em vaig veure forçat a eliminar-la.

Aquesta vegada la Zannah no estava sorpresa.

-Ella hauria ignorat els teus desitjos i hauria tractat de forjar una aliança amb la Germandat-, va dir ella, mostrant que entenia, i fins i tot aprovava, el matricidi d'en Hetton-. Ella t'hauria exposat. No tenies elecció.

-La vaig enverinar mentre dormia, -va explicar en Hetton, la seva veu traint només una ombra de penediment-. Va ser una mort pacífica; mai vaig voler que patís. Després de tot, no sóc un monstre.

Hi va haver un moment de silenci mentre deixava que els seus pensaments s'entretinguessin en el que havia fet. Llavors va capcinejar i va tornar a parlar mentre portava la Zannah cap al monitor i al terminal de dades.

-Amb la caiguda de la Germandat i les reformes de l'Orde Jedi, em vaig tornar més valent. A més de la meva missió de buscar el coneixement i els artefactes dels antics Sith també vaig començar a reunir un exèrcit de seguidors. Sota la bandera separatista, vaig atreure en aquells individus amb habilitats i talents únics sota el meu servei. Estàvem units pel nostre odi a la República i als Jedi, tot i així encara estava recelós de revelar el meu veritable propòsit: la resurrecció dels Sith!

»I ara ets aquí-, va dir ell, concloent el seu relat. Ell va estendre el braç cap avall i va treure una targeta de dades del terminal al costat del que estaven-. El moment no podia haver estat més perfecte.

La Zannah no estava del tot segura del que volia dir amb això, però abans que pogués fer una pregunta ell havia posat la targeta de dades a la seva mà.

-Què és això?

-Coneixes el nom de Bèlia Darzu? -li va preguntar. La Zannah negà amb el cap-. Ella era una Lord Fosca dels Sith que va regnar fa prop de dos segles. Era una estudiant de l'alquímia Sith; es deia que havia après els secrets del mechu-deru, l'habilitat de transformar la carn de les coses vivents en metall i maquinària. Ella va utilitzar el seu poder per crear un exèrcit de tecnobèsties: droides orgànics híbrids units a la seva voluntat.

La Zannah vagament recordava un esment de passada de les tecnobèsties dels seus estudis, encara que el nom de Bèlia Darzu encara no li sonava familiar.

-Molts també creuen que abans de la seva mort va descobrir el secret de crear Holocrons Sith, -va afegir en Hetton, i els pensaments de la Zannah van retrocedir a Bane i els seus intents fallits de fer el mateix.

-Finalment, la Bèlia va ser traïda i assassinada pels seus propis seguidors -va continuar en Hetton-. Una ocurrència familiar a les històries que he llegit. Quan va caure tots els seus secrets es van perdre, encara que hi ha especulacions que molt del que va descobrir encara està emmagatzemat en els arxius del seu castell a Tython.

-Tython? -va exclamar la Zannah, reconeixent el nom-. No és aquest un dels mons del Nucli Profund?

El Nucli Profund era un grup petit d'estrelles densament empaquetades centrades en un forat negre en el mateix cor de la galàxia. Els mons del Nucli Profund -planetes com Tython- típicament apareixien només en mites i llegendes, o en els relats salvatges d'exploradors mig bojos que clamaven haver-los visitat. Masses solars inestables, grans butxaques d'antimatèria, i pous de gravetat prou poderosos com per embolicar el contínuum espai-temps fent impossible traçar rutes hiperespacials segures a la regió.

-Sé el que estàs pensant-, va dir en Hetton-. Jo mateix era escèptic al principi. Però com més aprenia sobre la Bèlia, més evidències vaig trobar per donar suport a la teoria que la seva fortalesa era a Tython.

-Fins i tot si és cert, -va protestar la Zannah-, ningú sap com arribar a Tython.

-Jo sí -va dir en Hetton amb un somriure murri-. En la meva recerca vaig descobrir les coordenades per una carretera hiperespacial fa temps oblidada en el Nucli Profund. Però mai m'atrevia a fer el viatge. Vaig témer que les defenses de la fortalesa de la Bèlia fossin impenetrables. I llavors te trobat a tu.

-No veig què té a veure això amb mi-, va dir la Zannah.

-Durant molts anys he estudiat el Costat Fosc, però el meu poder s'havia estancat. No aprendria res més pel meu compte. Necessitava un nou Mestre... un amb el poder de penetrar les defenses del castell de la Bèlia i reclamar els seus secrets.

-Vols convertir-te en el meu aprenent? -va preguntar la Zannah, la seva veu alçant-se incrèdula.

-Tot el que sé sobre la Bèlia Darzu, incloent la ruta hiperespacial fins a Tython, pot trobar-se en aquesta targeta de dades, -va dir en Hetton, parlant ràpidament-. T'ho presento com un regal, un senyal de respecte i admiració i prova de la seriositat de la meva oferta.

-Em dobles l'edat! -va exclamar la Zannah, encara incapaç de portar la seva ment al voltant del gir sorprenent d'esdeveniments.

-L'edat té poca rellevància en els assumptes de la Força, -li va assegurar en Hetton-. El teu poder és molt més gran que el meu. T'estic demanant que m'ensenyis els camins del Costat Fosc. A canvi, t'ofereixo accés a tot el coneixement que he col·leccionat durant els últims trenta anys.

-Jo mateixa només sóc una aprenenta, -va admetre la Zannah-. I el meu Mestre ens mataria a tots dos abans d'acceptar la teva oferta. Perquè els Sith sobrevisquin, ha d'haver només un Mestre i un aprenent.

-Llavors com continua la línia Sith? -va preguntar en Hetton, confús.

-Quan superi al meu Mestre, el mataré i prendré el seu lloc, -va explicar la Zannah, confiant les creences que en Bane li havia introduït durant l'última dècada sense si més no pensar-ho -. Llavors trobaré el meu propi aprenent perquè porti el llegat del Costat Fosc.

En Hetton va estar en silenci durant un moment, considerant el que havia dit.

-Potser aquest moment és ara-, va dir ell suaument-. Junts, podríem acabar amb el regnat del teu Mestre.

La Zannah va riure realment davant el suggeriment. Els ulls d'en Hetton es van encongir momentàniament, ferit per la seva reacció.

-Tinc més recursos a la meva disposició del que pots arribar a imaginar-, va dir ell alçant la mà i fent petar els dits.

Dos dels seus guàrdies de capa vermella van aparèixer darrere d'ell, aparentment materialitzant-se en l'aire. La Zannah va deixar que la seva mà caigués al seu sabre làser, preguntant-se si havia estat atreta cap a un parany. No podia imaginar d'on havien sortit de sobte els guàrdies; fins i tot si estaven ocults d'alguna manera, ella hauria estat capaç de percebre la seva presència a través de la Força.

Els guàrdies no van fer cap moviment per atacar-la, però, i un segon després es va relaxar una vegada més i va mirar de manera inquisidora a Hetton.

-Com et vaig dir abans, he reclutat a un nombre d'individus amb talents únics i especialitzats al meu costat, -va explicar ell-. Inclosos entre ells hi ha vuit antics estudiants de l'Acadèmia Sith d'Umbarà.

Mitjançant en Bane, la Zannah sabia que els estudiants que s'enviaven a Umbarà eren entrenats en el sigil i l'assassinat, aprenent a utilitzar la Força per emmascarar la seva presència de tot tipus de detecció. Això era pel que havia estat incapaç de percebre'ls a l'habitació.

-Si m'acceptessis com el teu aprenent, els meus guàrdies et juraran lleialtat a tu també, -li va dir Hetton-. Tindràs un esquadró de vuit assassins imparables, implacables a les teves ordres.

La Zannah va estar en silenci durant diversos minuts, pensant en tot el que havia dit.

-No podem arriscar-nos a què els Jedi sàpiguen de la nostra existència, -va advertir ella per fi-. Si et converteixes en el meu aprenent, has de deixar tot això enrere.

-No puc quedar-me aquí molt més temps de totes maneres, -li va recordar Hetton-. No passarà molt abans que les Grans Cases descobreixin que sóc el fundador del Front d'Alliberament Anti-República. Agafaran les meves pertinences i em poden condemnar per traïdor.

»Ja he començat el procés de transferir la meva biblioteca a targetes de dades en preparació per al meu vol.

En la seva ment la Zannah va sospesar tot el que sabia de la força i poder d'en Darth Bane contra Hetton i els seus vuit Assassins Ombra, tractant de determinar quin costat tindria la basa guanyadora. Al final no va poder predir de forma precisa qui sobreviuria en aquesta trobada, però va decidir que volia esbrinar-ho.

-Quan estareu tu i els teus assassins preparats?

-Podem partir en una hora.

-I després que en Bane estigui mort anirem a Tython?

-Si aquest és el seu desig, Mestra, -va dir en Hetton amb una reverència.

Següent