Regla de dos (X)

Anterior

10

DEU ANYS DESPRÉS

El món de la Vora Exterior de Serenno era un dels planetes més rics de la República. Era també un terreny de cultiu per al sentiment anti-República i els moviments separatistes radicals, sovint finançats en secret per les vastes riqueses de les famílies nobles de Serenno ansioses per alliberar-se del jou polític del Senat Galàctic.

Tot i així, malgrat els corrents revolucionaris perillosos de la seva cultura, o potser a causa d'ells, el gran mercat exterior de la capital planetària de Carannia s'havia tornat renombrada com el nucli del mercantilisme interestel·lar. Compradors de dues dotzenes d'espècies diferents es barrejaven lliurement sota les botigues i tendals de milers de parades de venedor. Des de l'alba fins al vespre, els crits dels mercants venent béns importats des de cada cantonada de la galàxia es barrejaven amb les licitacions a crits dels clients regatejant. Fins i tot els influents i els privilegiats desafiaven a les masses de la plaça plena de gom a gom, voluntàriament reduint-se a si mateixos a ser part de la multitud revolta empenyent i tirant per obrir-se pas a través de les parades a la recerca de tresors rars o valuosos que no poguessin trobar-se en cap altre lloc. La Zannah estava immòbil en una cantonada aïllada de la plaça del mercat, tractant de passar desapercebuda. No era fàcil per a ella barrejar-se amb una multitud; encara que era d'una estatura normal, era una jove impressionantment atractiva. Calia que ella prengués precaucions quan no desitjava atreure les mirades apreciatives dels homes, o les mirades envejoses d'altres dones. En aquest lloc en particular s'havia posat una capa àmplia negra que la cobria de cap a peus, ocultant la seva figura esvelta, atlètica. La caputxa estava cap amunt per ocultar la seva cabellera ondulant de pèl llarg, ros ondulat, i les ombres que exercia sobre els seus trets ocultaven els seus ulls brillants, ferotges.

Ella també s'havia embolicat en una lleu aura d'insignificança, una il·lusió del Costat Fosc que li permetia amagar-se a plena vista quan s'aventurava en públic. No l'escudaria dels ulls de qualsevol que la busqués, però mentre no atragués l'atenció cap a ella mateixa romandria desapercebuda i oblidada per la vasta majoria dels tipus comuns de ment feble.

Fins i tot amb aquestes precaucions, ocasionalment s'apercebria d'algú fent-li una segona mirada. Hi havia alguna cosa en ella, una agudesa en la forma en què es movia i fins i tot la forma en què estava dempeus, que l'apartava dels altres. Tot i així, era molt més fàcil per a ella romandre en l'anonimat del que ho era per al seu Mestre. Durant l'última dècada, els orbaliskos que s'havien unit al tors d'en Bane s'havien escampat fins que havien cobert virtualment tot el seu cos. Només els seus peus, mans, i cara romanien lliures de la infestació, i només perquè havia pres precaucions extremes. Portava guants especials i botes en cada moment, i quan dormia portava un casc especial que semblava una gàbia, feta per evitar que els paràsits creixessin sobre la seva cara.

Les capes i denses capes de robes no podien amagar del tot en el que s'havia convertit. Qualsevol que captés una mirada de les closques brillants sota les seves vestidures definitivament el recordaria. Com a resultat, en Bane rarament deixava el seu campament a Àmbria. Confiava en la seva aprenenta per ser els seus ulls i orelles cap al món exterior. Comptava que ella actués com un agent de la seva voluntat, per coordinar i supervisar els intricats plans que orquestrava des de darrere de l'escena.

Això era pel que ella era aquí ara, esperant a un jove twi'lek que ella coneixia com a Kelad'den. Era improbable que aquest fos el seu nom real, però. Després de tot, ell no sabia el seu veritable nom... malgrat el fet que eren amants.

En Kel era un revolucionari polític, un lluitador per la llibertat d'estil propi que lluitava contra la tirania com un membre d'alt rang d'un petit grup extremista determinat a fer caure la República. L'hi havia dut a la Zannah diversos mesos guanyar-se la seva confiança, però ell finalment havia sucumbit. L'última nit, mentre jeien barrejats en els aspres llençols del petit llit a l'apartament llogat de la Zannah, el twi'lek li havia promès trobar-se amb ella a mig dia a la plaça per dur-la a una de les reunions clandestines de la seva organització.

Per l'altura del sol al cel del capvespre, era obvi que a Kelad'den se li havia fet tard. Tot i així, la Zannah va continuar esperant. Havia après del valor de la paciència aviat en els seus estudis...

-El secretisme. L'astúcia. La paciència. Aquestes són les armes dels Sith -li va dir el seu Mestre.

Havien deixat Onderon vuit dies abans, abandonant al Despertar de les Estrelles i adquirint un altre navili d'un mercant neimoidià per portar-los a Àmbria. Era aquí en aquest món remot on Bane començaria el seu entrenament.

-Actua precipitadament i li donaràs l'avantatge al teu enemic -va explicar-li en Bane-. A vegades el procediment apropiat, i més difícil, és no actuar. Fins i tot el més gran guerrer sovint fracassa en esperar fins que el moment sigui apropiat abans de colpejar. Aquest és un error que no ens podem permetre cometre.

Ella va assentir, absorbint les seves paraules i introduint-les en la seva memòria. Però les paraules eren només part del seu entrenament. El seu Mestre també li havia donat una tasca, una prova que demostraria que certament havia après la seva lliçó.

En una de les coves prop de la costa del Llac Natth, a un parell de quilòmetres del seu campament, vivia una petita família de neeks: petits herbívors, reptilians nadius d'Àmbria. Amb només d'un metre d'altura, s'alçaven rectes sobre les seves cames posteriors, utilitzant les seves cues per equilibrar-se i recolzar-se. Les seves extremitats davanteres eren curtes i subdesenvolupades, bones només per excavar arrels poc profundes o portar petites nous de tornada als seus nius. Tenien llargs colls i diminuts caps amb petites mandíbules, sense dents que semblaven pics.

El primer dia que ella i Darth Bane havien arribat al món, la Zannah s'havia adonat d'ells corrent i precipitant-se sobre les sorres calentes de la platja. Com a primera part del seu entrenament, Bane li havia encarregat portar-li un dels neeks, viu i sense traves.

La missió va demostrar ser molt més difícil del que ella havia imaginat al principi. Una font d'aliment comú per als grans carnívors que sovint rondaven per les costes del Llac Natth, els neeks eren esmunyedissos per naturalesa. Fugirien a la seva vista, escampant-se per desaparèixer en les petites esquerdes i fissures en les roques que envoltaven les coves on feien les seves llars.

Ella no podia simplement posar un parany per a un; les instruccions d'en Bane requerien que ella li portés un que hi fos per la seva pròpia voluntat. Al principi la Zannah havia intentat fer-los sortir de tornada al camp deixant un rastre de menjar, però les criatures eren desconfiades i rebutjaven les seves ofertes. Després, va tractar de dominar la ment d'un com havia vist fer a Bane amb el drexl. Però en el Llac Natth un antic Jedi havia enllaçat un cop el poder del Costat Fosc dels seus enemics. Aquest mateix poder havia emanat de les profunditats de les aigües verinoses durant segles, mutant als neeks i fent-los immunes als seus maldestres esforços per controlar-los amb la Força.

Al final es va adonar que tindria de domar-ne un, entrenar-lo fins que s'acostumés a la seva presència. D'hora cada matí anava de camí sota l'entrada de la cova, on s'asseuria de cames creuades i practicaria els exercicis de meditació que en Bane li estava ensenyant.

Ella es quedava immòbil durant hores, llavors en calma s'aixecava i tornava al campament gairebé al vespre, només per repetir el procés al dia següent. Durant els primers tres dies estava completament sola, però al quart dia els neeks van començar a mostrar-se. Amb cura al principi, es precipitaven a la seva vista i es dispersaven passant al costat d'ella, ben lluny del seu abast. Per a la meitat de la segona setmana van començar a acostumar-se a la seva presència i s'asseien i la miraven, només a un parell de metres de distància. Ocasionalment un bordava un lladruc grinyolant en la seva direcció, o emetia un trinat baix, tremolós des de la part posterior de la seva gola. Per a la tercera setmana un jove particularment curiós, ni tan sols tan alt com el genoll de la Zannah, es va acostar prou a ella com per ser capaç d'estendre el braç i tocar-lo.

Després d'això ella va començar a portar menjar al seu sentinella, deixant un petit mos en el palmell obert d'una mà cap amunt al seu costat. El mateix neek audaç petit es va aproximar a ella amb més trepidació cada vegada, fent balanç entre la seva por i l'aroma seductor de les nous surant de la mà de la jove. Ella l'amanyagava suaument, i finalment reuniria el coratge suficient per llançar-se i atrapar el mos abans d'escórrer-se a la seguretat de la seva cova, espiant-la amb nerviosisme.

La Zannah va començar a posicionar-se a si mateixa més lluny de la cova per les seves meditacions. Cada dia el neek anava buscant-la, sortint més enllà dels límits familiars del seu territori en la seva missió per trobar-la. A poc a poc ella es va acostar més i més al campament fins que un dia, quan ella es va aixecar per anar-se'n, el neek va començar a seguir-la.

Ella va aconseguir donar passos suaus, lents per no espantar-lo. Movent-se a passos curts perquè no perdés el seu equilibri, ella àgilment es va elevar d'un peu a l'altre mentre portava a la diminuta criatura de camí al seu Mestre.

Era prop del vespre quan va arribar, els seus passos convertint la distància relativament curta des del llac de tornada al campament en un viatge de quatre hores. Hi havia diverses tendes al campament; a més de la que ella i Bane dormien, hi havia una per emmagatzemar menjar, una altra per a la roba i l'equip, i encara altres per armes i combustible per a la seva nau espacial i el camió-eruga. Les tendes estaven alineades en un cercle de tres quarts, mirant cap a dins, cap al foc per cuinar.

En Bane estava assegut al costat de les flames esperant-la, barrejant un calder bombollejant d'estofat d'olor insuls. S'havia tret la seva samarreta en la calor de la nit d'estiu. A la brillantor intermitent de les flames, la seva aprenenta podia veure que els orbaliskos estaven començant a escampar-se. El de la part del darrere de la seva espatlla havia anat de camí pel seu bíceps fins al colze del seu braç fortament musculat, mentre que l'organisme en el seu pit ara s'estenia a mig camí baixant pels seus músculs abdominals i en part cap al seu coll. Varies bandes fosques, i primes, de carn d'aspecte més tou bisecava cada closca verticalment, i la noia es va adonar que a més de créixer, les criatures s'anaven a dividir i multiplicar-se.

Suprimint una esgarrifança, la Zannah li va cridar suaument.

-He completat la meva primera lliçó, Mestre.

En Bane va mirar avall al petit neek que arribava al campament darrere d'ella, prova visible que la seva aprenenta havia completat la tasca que li havia donat. La Zannah va seguir la seva mirada, girant-se cap a la diminuta criatura. Va mirar amunt cap a ella i trinà expectant. Ella es va ajupir per acariciar-lo, i en Bane es va estendre amb la Força i va colpejar el seu coll llarg, prim.

-Ho has fet bé-, va murmurar ell mentre ella mirava horroritzada al diminut cos que es retorçava als seus peus-. Ara llança'l a l'estofat.

La Zannah es va prendre un moment per tranquil·litzar-se, apartant la llàstima que amenaçava amb enfonsar-la. Quan Bane li va donar la seva tasca en un principi, es va adonar ella, havia d'haver sabut que desenvoluparia un afecte pel petit neek. Si ella hagués estat més sàvia hauria previst això, i hauria vist la criatura simplement com una eina -una cosa per ser utilitzada i llançada a un costat- més que permetre's a si mateixa involucrar-se emocionalment. El dolor que sentia ara per la seva mort era un advertiment, un recordatori que la seva única lleialtat era cap al seu Mestre.

Va agafar el cos i el va portar al calder bombollejant. Llançant-lo dins, ella va mirar a Bane directament als ulls.

-Veig que va decidir ensenyar-me dues lliçons avui, Mestre.

La seva única resposta va ser un somriure ombrívol...

-Rainah, -ella va escoltar una veu cridant-la sobre l'estrèpit del mercat, utilitzant el nom fals que havia adoptat per totes les seves missions. Després d'un moment va ser capaç de veure a Kelad'den entre la multitud, assenyalant-li que hi anés i s'unís a ell a l'altra banda de la plaça.

Les complexions twi'lek tenien una àmplia varietat de colors, però Kel era de la raça lethana extremadament rara de pell vermella. Com la majoria de lethans, era innegablement enorme. Era alt i d'espatlles amples, amb un estómac dur, pla i extremitats perfectament proporcionades. Portava uns pantalons ajustats negres i una túnica marró àmplia que s'obria per davant per exposar els músculs grans del seu pit i abdomen. Tenia uns trets sensuals, perfectament simètrics: suaus llavis gruixuts, i ulls foscos, ardents que semblaven atraure't si els miraves massa temps. Els seus lekku ferms, en forma, s'enroscaven al voltant del seu coll i espatlles, balancejant-se suggeridorament per la part davantera de la seva túnica oberta i el seu pit descobert.

-Rainah! -va cridar ell una segona vegada fent que més d'un parell de persones s'aturés i el mirés amb curiositat. La Zannah va maleir sota el seu alè, i es va moure ràpidament a través de la multitud cap al seu costat.

-Mantingues la veu baixa, -va xiuxiuejar ella quan es va acostar-. Tothom ens està mirant!

-Deixa'ls mirar -va dir ell desafiant, encara que va baixar la seva veu per igualar la seva-. Són plebeus. La seva opinió no significa res per a mi.

En Kel era un nen de posició i privilegi. A més de ser del tipus lethan, venia d'una família que destacava entre la noblesa de la casta guerrera dels twi'lek. La seva vida sencera, els del seu voltant li havien dit com d'especial que era; era simplement natural que creixés creient que els altres estaven per sota d'ell.

A vegades la Zannah admirava la seva arrogància altiva. Era un senyal de poder. Ell sabia que era un espècimen superior, i no tenia por de mostrar-ho. Però també era la seva major debilitat. Ella havia descobert aviat que en Kel era fàcilment manipulat a través dels afalacs o desafiaments al seu orgull i ego, i ella no tenia por d'explotar aquest coneixement per perseguir la seva missió.

-Arribes tard-, li va dir ella-. No m'agrada que em facin esperar.

-Ni tan sols hauria d'estar fent això, -li va tornar ell.

-Ho sento-, va dir ella, empenyent-lo prop i embolicant els seus braços al voltant del seu coll i espatlles-. Estava començant a pensar que estaves amb una altra amant, -roncà ella-. Si alguna vegada et trobo amb una altra dona, li arrancaré el cor.

En Kel va tirar d'ella encara més fermament contra el seu cos.

-Tu ets més que suficient per a qualsevol home, -va murmurar ell a la seva oïda, fent baixar un calfred per l'esquena de la Zannah.

Ella li va besar als llavis, llavors va trencar l'abraçada.

-No tenim temps per això, -va protestar ella-. Els teus amics ens estan esperant.

Llepant els seus llavis com si encara pogués assaborir-la, en Kel va assentir i va agafar la seva mà.

-Vinga. -Va dir ell, tirant d'ella a través de la multitud de compradors.

* * *

Mentre la foscor queia sobre el campament a Àmbria, Darth Bane estenia el braç cap a la diminuta piràmide de vidre que havia posicionat acuradament en el petit pedestal al centre de la tenda d'una altra manera buida. Movent-se lentament, va fregar els seus dits suaument contra la seva superfície freda, morta, llavors va retirar la seva mà quan la va veure tremolar. Un instant més tard els seus dits van començar a bellugar-se espasmòdicament mentre raigs oscil·lants de dolor agut s'obrien pas a través del seu colze cap al seu pit. Deixant anar una maledicció en silenci, va prémer les seves dents i va tancar els ulls, tractant de sobreposar-se.

A causa dels orbaliskos que embolicaven el seu cos, estava acostumat a viure en un dolor constant. Sempre hi era, lleugerament punxant-li just sobre el nivell de la subconsciència. Normalment ell podia apagar-lo, suportant els turments de la seva infestació sense efectes visibles. No obstant això, si no anava amb compte -si es pressionava per sobre dels seus límits- les exigències físiques podien aclaparar-lo. La tremolor havia estat una advertència, el primer senyal que estava arribant els límits de la seva resistència.

Tres vegades abans havia intentat crear el seu propi holocró Sith, i cada vegada el projecte havia acabat en fracàs. No anava a fracassar aquesta vegada. Sabia que un moviment en fals en aquesta fase i tot el seu treball, literalment anys de preparació, es desfarien. Tot i això, també sabia que no tenia elecció llevat trobar una forma de tractar amb el dolor i continuar-lo.

Hi havia fet el seu primer intent cinc anys abans. Utilitzant l'holocró d'en Freedon Nadd com a model, havia recreat la matriu intricada d'entramat i vèrtexs que eren la clau per emmagatzemar les quantitats gairebé infinites de coneixement en un sistema de dades prou petit com per cabre en el palmell d'una mà. Li havia portat mesos reunir i dissenyar el rar vidre fins als filaments i fibres de la xarxa entrellaçada, seguits de setmanes d'ajustos delicades i minucioses. La matriu havia de caure dins d'unes especificacions altament exactes, i en Bane havia passat centenars d'hores fent milers d'alteracions precises, subatòmiques a través del poder de la Força per assegurar-se que cada bri cristal·lí estigués apropiadament al seu lloc.

Una vegada que la matriu de vidre de dins l'holocró va estar preparada, acuradament va transcriure els símbols antics del poder Sith en la superfície de la piràmide. Les marques eren part d'un ritual poderós que era crític per mantenir l'estabilitat de la matriu després que fos imbuïda amb les energies del Costat Fosc. Poc familiaritzat amb el propòsit exacte o el significat dels glifs arcans, Darth Bane va utilitzar una vegada més l'holocró d'en Nadd com el seu guia, estudiant les marques gravades en la superfície, copiant-lo llavors exactament en la seva pròpia creació.

Però quan va tractar d'activar l'holocró canalitzant el seu poder a través d'ell, la matriu va implosionar, col·lapsant-se sobre si mateixa i reduint l'artefacte a una pila de pols brillant en una espurna blanca espurnejant.

Ho havia intentat de nou diversos mesos després, només per trobar-se amb el mateix resultat exactament. Forçat a admetre que el secret de fabricar holocrons encara estava fora del seu abast, en Bane havia començat una campanya per descobrir tot el que pogués sobre els talismans poderosos. Amb l'ajuda de la Zannah, va acumular una vasta riquesa de saviesa en el tema.

Va devorar cada targeta de dades, registre històric, i record personal que podia trobar que teoritzés en els passos necessaris per crear una de les piràmides terriblement complexes. Es va topar amb milers de referències vetllades, i centenars d'especulacions teòriques, en l'art de fabricar un holocró. No obstant això, era incapaç de trobar una sola font que explícitament expliqués els encanteris i rituals requerits, i els seus secrets encara li eludien.

En Bane va rebutjar abandonar. Va continuar la seva investigació, buscant volums rars, documents ocults, i treballs de recopilació prohibits. Li va portar tres anys més fins que va aprendre el propòsit i significat darrere dels glifs... i en fer-ho va trobar una resposta a per què els seus primers esforços havien fracassat. Va descobrir que cada holocró estava blasonat amb símbols que estaven únicament enllaçats al Lord Sith responsable de la creació de l'artefacte. Les piràmides en miniatura eren molt més que una simple col·lecció de dades crues. Els ensenyaments s'impartien a través de la saviesa d'un guardià, una personalitat simulada avançada que imitava la pròpia identitat del creador. La correcta combinació de símbols, aplicats en conjunció amb bruixeries i encanteris específics dels Sith antics, permetria a Bane capturar la seva aparença, saviesa, i processos cognitius. Dins de l'estructura de l'holocró serien transformades en un holograma tridimensional per guiar i dirigir a qualsevol que utilitzés l'artefacte. La xarxa cognitiva que alimentava al guardià també estabilitzava l'entramat i els vèrtexs entrellaçats de la matriu, evitant que col·lapsés com ho havia fet amb els intents previs d'en Bane.

Armat amb aquest nou enteniment, Bane havia fet un tercer intent de crear el seu propi holocró feia dos anys. Hi havia procedit amb cura; els Rituals d'Invocació requerits per intuir i inscriure els símbols apropiats en la superfície eren físicament esgotadors. Sempre previngut de cometre un error, s'havia allargat el procés durant dues llargues setmanes. Irònicament, la seva cura va demostrar ser la seva perdició. Mentre va començar a manipular les estructures internes de la matriu de vidre durant la fase final del projecte, va percebre que el poder dels símbols s'esvaïa. La xarxa cognitiva del guardià s'havia degradat fins al punt que no tenia l'habilitat de donar suport i estabilitzar la matriu.

Desesperat, havia buscat alguna forma de restaurar-la, només per adonar-se que els seus esforços eren fútils. Emprenyat davant d'un altre fracàs, havia aixafat la piràmide inútil fins a fer-la miques amb les seves mans nues.

Abans de començar el seu últim i més recent intent, en Bane havia jurat que no fracassaria de nou. El temps era la veritable clau. Havia d'acabar d'alinear la matriu i d'imbuir-la amb les seves energies del Costat Fosc en un parell de dies, abans que les funcions cognitives del guardià comencessin a degradar-se. Ara, després de mesos de reunir els estranys materials, setmanes de meditacions per concentrar el seu poder, i tres dies i nits seguits de concentració intensa, finalment s'apropava al final. Només necessitaven fer-se un parell de dotzenes d'ajustos menors, però en Bane estava bé al corrent que el temps s'estava esgotant.

Tres dies d'atreure constantment a la Força sense aliment o respiració, li havien deixat exhaust en cos, ment, i esperit. Era particularment vulnerable als orbaliskos en aquest estat. Normalment s'alimentaven de les energies del Costat Fosc que fluïen naturalment a través d'ell, però la creació de l'holocró exigia que canalitzés tot el seu poder directament en el seu treball. Els paràsits estaven passant gana lentament, i en resposta, estaven alimentant el seu flux sanguini amb químics i hormones que pretenien portar-lo a una fúria alienada per poder-se alimentar del Costat Fosc mentre desfermava la seva ira.

Els músculs amb espasmes de la mà i dits eren un resultat directe dels seus esforços, i no hi havia res que en Bane pogués fer llevat esperar que passés la tremolor. Només tenia un parell d'hores per completar el seu treball, tot i així, no podia arriscar-se a cometre un error i danyar les fibres de vidre delicadament entreteixides de l'estructura interna de l'holocró.

Lentament va ser capaç de recuperar el control sobre els seus dits convulsionant, lamentant cada preciós segon que se li escapava mentre ho feia. Quan la seva mà al final es va posar ferma, va agafar aire lentament i profundament per concentrar la seva ment, llavors es va estendre amb la Força per tocar la matriu un cop més.

Un llaç d'espases elèctriques es va embolicar al voltant dels músculs i nervis de la seva esquena fent que s'arquegés cap enrere mentre cridava d'agonia. El dolor momentàniament va trencar la seva concentració, i un rampell incontrolable d'energia del Costat Fosc es va disparar a través d'ell i cap a l'holocró. Un instant més tard va explotar, banyant a Bane amb una dutxa de fragments de vidre i pols.

Durant diversos segons simplement va mirar al pedestal buit, sentint la fam polsant dels orbaliskos i la seva pròpia ira reunint-se. Un vel vermell va caure per la seva visió, i Darth Bane es va rendir a la fúria.

Següent