V
-Compensadors
inercials -va dir en Thrackan mentre contemplava les restes del seu lliscant de
superfície accidentat-. Quina bona idea.
En Thrackan
i la Dagga Marl havien trigat a escapar de la Ciutat de la Pau molt més temps
del que s'esperava, principalment perquè molts altres estaven fugint a peu i
s'havien posat en el seu camí. Tot just havien sortit dels ruïnosos límits de
la Ciutat de la Pau quan un colossal tros de corall Yorik havia caigut des del
cel, donant voltes en una gran espiral, com un tros verd grisenc de vòmit
còsmic, impactant en el camí just davant d'ells.
L'explosió
havia llançat el lliscant donant voltes fora del camí, cap a un grup d'arbres
on, entre els troncs dels arbres i els fragments volants de corall Yorik, havia
quedat destruït per complet. Però el luxós lliscant -construït originalment per
a un hutt jove, a jutjar per les seves característiques- estava proveït amb
compensadors inercials, i aquests només havien fallat després que el vehicle es
va haver detingut per complet. Thrackan i Dagga van sorgir indemnes del xoc.
En
Thrackan es va tornar a mirar la destrossada fragata yuuzhan vong que jeia en
trossos sota un espès núvol de fum i pols.
-No
crec que a les forces d'en Maal Lah els estigui anant molt bé -va dir en Thrackan.
Hi havia una olor horrible de matèria orgànica cremant, i va recordar que la
fragata realment havia estat viva, que alguna cosa semblant a sang s'havia espolsat
a través de la seva closca.
Es
va tornar cap a la Dagga.
-No
tindràs mitjans privats per sortir del planeta, oi?
-No,
no els tinc.
-O coneixement
d'un lliscant per aquí a prop?
La Dagga
negà amb el cap. Thrackan va arronsar les espatlles.
-Està
bé. Algun vindrà d'aquí a poc, s'aturarà per veure com aconseguir envoltar
l'accident... i llavors nosaltres el robarem.
La Dagga
el va enlluernar amb la seva ganyota d'esqual.
-Cap,
m'agrada com pensa.
Es
van ajupir durant algun temps entre els arbres al costat del camí, però no va
venir cap landspeeder. L'explosió, amb el seu núvol de fum, havia dissuadit a qualsevol
de fugir en aquesta direcció.
En Thrackan
va arronsar les espatlles.
-Suposo
que haurem de caminar.
-Cap
a on anem a caminar?
-Lluny
de la ciutat que està a punt de ser convertida en graveta.
En Thrackan
començà a triar el seu camí a través del camp de runes. Hi havia quedat relativament
poca cosa perquè cremés -la major part de la fragata havia estat roca- i el fum
s'estava dissipant.
Ell
i la Dagga van retrocedir al resguard dels arbres quan un grup de caces van
baixar udolant des del cel i van avançar grinyolant pel camí cap a la Ciutat de
la Pau. Els caces eren molt reconeixedors, amb cabines en forma de bola i
estranyes superfícies dentades a cada costat. En Thrackan es va estranyar.
-Caces
TIE? Ara ens ataca l'Imperi? -Va mirar amb odi les naus-. Això ja és excessiu!
-va alçar el dit al cel-. Això ja és massa per part del Destí!
Va
esperar uns minuts, i després es va aixecar del seu amagatall entre els
arbustos i va examinar el cel acuradament.
-Suposo
que s'han anat. Però quedem-nos en els arbres i...
La Dagga
va escoltar amb atenció el cel.
-Escolti,
Cap.
En Thrackan
va escoltar, i llavors es va ajupir de nou en els arbustos.
-Això
és ultratjant -Va murmurar-. No tenen aquestes persones res millor a fer?
Un
altre esquadró de caces -ales-X aquesta vegada- va passar com una exhalació pel
camí, enviant amb les seves esteles els últims esquinçalls de fum arremolinant-se
als seus costats en ràpides i grans espirals. Llavors, del fum va aparèixer una
falange de brunzents naus de desembarcament blanques que es van posar a la
immensa cicatriu creada per la fragata caiguda. Els últims rastres de fum es
van aplanar pels camps repulsoelevadors quan les naus d'aterratge es van
acostar a la terra, i llavors les grans comportes davanteres es van obrir i
companyies senceres de soldats blindats van sortir a l'exterior surant en lliscants
terrestres militars eriçats amb armament.
-Bé
-va dir en Thrackan mentre ell i la Dagga intentaven ocultar-se tombant-se en
la gespa-. Esperem fins que hagin avançat cap a la ciutat, i llavors robem un
dels transports i ens dirigim cap a casa.
La Dagga
li va fer una mirada.
-Serà
millor que aquesta casa estigui a prop. Aquests transports no tindran capacitat
de saltar a l'hiperespai.
En Thrackan
serrar les dents. Això no estava funcionant.
Els
soldats van afermar ràpidament un perímetre, i més naus van brunzir en aterrar.
Semblava com si hagués aterrat almenys tot un regiment de soldats.
-Crec
que tenim problemes -va dir la Dagga.
El
perímetre dels soldats s'havia estès d'acord aterraven noves naus, i els
soldats estaven ara bastant a prop. Un oficial amb un escàner havia descobert
les dues formes de vida en els arbres, i a la seva ordre un parell de lliscants
van girar cap a l'àrea arbrada on Thrackan i la Dagga s'estaven amagant.
-Bé
-va dir en Thrackan-. Anem a lliurar-nos. En la primera ocasió que trobis,
m'alliberes i robem una nau i ens dirigim cap a la llibertat.
-Estic
amb vostè -va dir la Dagga-, fins al moment en què jo li porto amb mi. No crec que vostè hagi de tenir accés a un
quilo setmanal d'espècia després d'això.
-Tinc
quelcom més que espècia -va dir en Thrackan-. Porta'm a Corèllia, i descobriràs
que sóc fastigosament ric i desitjós de compartir...
Les
seves paraules es van veure interrompudes per l'ordre amplificada d'un oficial.
-Vosaltres
dos, en els arbres. Sortiu a poc a poc, i amb les mans enlaire.
En Thrackan
va veure els ulls freds de la Dagga endurir-se quan ella va calcular les seves
possibilitats, i els seus nervis es van estremir en pensar que es podia veure
atrapat en un foc creuat. Va decidir que seria millor que prengués una decisió
per ella.
-Estimada!
-va cridar-. Estem salvats! -I llavors, mentre es posava treballosament dempeus,
li murmurà-: Deixa les teves armes aquí.
Va
dibuixar un somriure ximplet a la cara i va sortir dels arbres, amb les mans en
alt.
-Vostès
són de la Nova República, cert? Beneïts siguin per venir! -L'oficial es va
acostar i el va escanejar a la recerca d'armes-. Nosaltres vam veure caces TIE
i pensàvem que potser l'Emperador havia tornat. De nou. Per això ens estàvem
amagant.
-El
seu nom, senyor?
-Fazum
-va dir ràpidament en Thrackan-. Ludus Fazum. Érem part d'un comboi de
refugiats de falleen, i vam ser capturats i esclavitzats per la Brigada de la
Pau. -Es va girar cap a la Dagga, que estava sortint amb cura dels arbres amb
les seves mans aixecades-. Aquesta és la meva xicota Dagga, eh... -va tossir,
adonant-se que la Dagga podria tenir una ordre de captura en contra-...
Farglblag. -Li va dirigir un somriure-. Què et sembla, estimada? -preguntà-.
Ens han rescatat!
Ella
va aconseguir somriure.
-Ja
t'ho dic! -va dir ella-. És genial!
La Dagga
va ser escanejada i va resultar estar neta. L'oficial els hi va fer una mirada
escrutadora des de la vora del seu casc.
-Semblen
força ben alimentats per ser esclaus -va dir.
-Érem
esclaus domèstics! -va dir en Thrackan-. Només fèiem, eh... -La seva invenció
li fa fallar-. Coses domèstiques.
L'oficial
es va tornar per mirar per sobre de la seva espatlla.
-Caporal!
En Thrackan
i la Dagga van ser dirigits a una zona oberta sota la vigilància del caporal.
L'àrea, una fondalada de fang amb trossos dispersos de corall Yorik calent,
havia estat reservada per als civils capturats, però la Dagga i en Thrackan
eren, de moment, els seus únics dos ocupants.
-Farglblag?
-va preguntar ella, amb veu tallant.
-Ho
sento.
-Com
es lletreja?
En Thrackan
va arronsar les espatlles. Ell mirava els soldats amb la seva armadura blanca,
a punt per avançar cap a la Ciutat de la Pau, i es preguntava a què estaven
esperant.
La
resposta va arribar en la forma d'un parell d'ales-X que es van aturar en ple
vol sobre els seus caps, sense saber que el gran espai obert havia estat
reservat per als civils. En Thrackan i la Dagga es van veure forçats a fer-se a
un costat quan els dos caces van aterrar amb els seus elevadors de repulsió. En
Thrackan va parlar sota la cobertura del gemec dels motors.
-Tens
una arma de recanvi, oi?
-És
clar. Sempre porto una arma que passa els escàners.
Els
motors van deixar de gemegar, i les cabines es van obrir. Un wookiee pèl-roig
es va posar dret a la cabina del més proper i va baixar a terra.
-Bé
-va dir en Thrackan, baixant la seva veu-. És un wookiee. No són molt llestos,
ja saps. El que farem ara és que immobilitzes al wookiee, i llavors els dos
saltem al caça i sortim disparats d'aquí.
La Dagga
va aixecar una cella.
-Sap
pilotar una ala-X?
-Sé
pilotar qualsevol cosa que Incom fabriqui.
-No
hi haurà poc espai?
-Serà
incòmode, sí. Però no serà ni de lluny tan incòmode com una presó. -Li va fer
una mirada significativa-. Pots confiar en la meva paraula sobre aquesta última
part.
I
si la cabina del pilot semblés ser massa petita per a tots dos, va pensar en
Thrackan, ell simplement deixaria enrere la Dagga. Sense problema.
La Dagga
va considerar l'assumpte, i llavors fer que sí amb el cap.
-Val
la pena intentar-ho.
Ella
es va tornar per examinar la situació més detingudament just quan el segon
pilot va caminar envoltant la nau del wookiee. En Thrackan va veure la figura
prima, de cabell fosc i va sentir que tot el color abandonava el seu rostre. Es
va donar ràpidament la volta, però era massa tard.
-Hola,
tiet Thrackan -va exclamar la Jaina Solo-.
Com has sabut que estàvem buscant-te?
-Em
pregunto si pots recordar quan tu em vas tenir presonera a mi -va dir la Jaina
alegrement.
En Thrackan
Sal-Solo va intentar formar un somriure.
-Allò
va ser tot un malentès. I fa temps.
-Saps
què...? -La Jaina inclinà el seu cap i va fingir estudiar-lo-. Crec que sembles
més jove sense la barba.
El
general Tigran Jamira, el comandant de la força de desembarcament, va arribar
ràpidament al seu vehicle de comandament, es va alçar del seu seient, i va
mirar acuradament a Thrackan.
-Dius
que aquest és el president de la Brigada de la Pau? -va preguntar.
-Aquest
és Thrackan, per descomptat. -La Jaina mirà la dona de cabell negre que havia
estat amb Thrackan-. No sé qui és ella. La seva núvia, potser.
En Thrackan
va semblar una mica indignat.
-És
la taquígrafa que el govern em va assignar.
La Jaina
va mirar la dona i la seva freda mirada i les seves lluminoses dents blanques,
i va pensar que els ajudants administratius semblaven certament carnívors
aquests dies.
En Thrackan
es va acostar al general i va adoptar un to dolgut.
-Aquí
s'està consumant una revenja familiar, sap? -va assenyalar la Jaina-. Se m'està
tirant a sobre per alguna cosa que va passar fa anys.
El
general Jamira va mirar fredament a Thrackan.
-De
manera que vostè no és el president de la Brigada de la Pau?
En Thrackan
va obrir els braços.
-Jo
no em vaig oferir per al treball! Vaig ser segrestat! Els vong s'estaven
rescabalant amb mi per matar tants d'ells a Fondor!
Lowbacca,
que havia estat escoltant, va emetre una complexa sèrie de gemecs i udols, i la
Jaina va traduir.
-Diu
«Es van venjar fent-lo president? Si haguessis matat més d'ells, t'haurien fet
emperador?».
-Són
diabòlics -va dir en Thrackan-. És una venjança molt elaborada! -Va assenyalar
amb un dit la part baixa de la seva esquena-. Em van destrossar el ronyó!
Encara està masegat... voleu veure-ho? -va dir, començant-se a treure la camisa.
La Jaina
es va tornar cap al comandant.
-General
-va dir-, jo posaria a Thrackan en el primer lliscant que vagi a la ciutat. Pot
guiar-nos als nostres objectius. -Es va girar cap al seu oncle i pampalluguejà-.
Voldràs ajudar-nos, oi? Atès que no ets membre de la Brigada de la Pau després
de tot.
-Sóc
un ciutadà de Corèllia! -va insistir en Thrackan-. Exigeixo protecció del meu
govern!
-Realment
ja no ets un ciutadà -va dir la Jaina-. Quan el Partit de Centràlia va saber
que havies desertat, et van expulsar i et van sentenciar en la teva absència, i
van confiscar les teves propietats i...
-Però
jo no vaig desertar! Jo...
-D'acord
-va dir el general Jamira-. Anirà en el primer lliscant. -Va mirar la companya
d'en Thrackan-. Què fem amb la dona?
La Jaina
la va mirar, va reflexionar per un instant, i va actuar. En un parell de segons
tenia el canell de la dona perfectament subjectat i li havia confiscat el seu
blàster ocult.
-Jo
li posaria grillons atordidors -va dir la Jaina, i li va donar el blàster al general
Jamira.
-Com
vas saber que estava armada?
La Jaina
mirar-la, va pensar sobre per què havia pres aquesta decisió.
-Perquè
estava dempeus com una dona que tenia un blàster ocult -va decidir dir.
La Dagga,
amb el canell subjectat i el colze alçat sobre el cap, va rondinar-li des de
sota del seu braç. Uns soldats van venir per a emmanillar-la i posar-la sota
custòdia.
-Posem-nos
en marxa -va dir en Jamira.
La Jaina
va dirigir a Thrackan cap al primer lliscant i el va asseure davant, al costat
del xofer. Ella va desplegar un seient supletori i es va asseure directament
darrere d'ell.
L'operació
estava anant millor del que ella havia esperat. En Jamira havia fet aterrar
allà a la major part de les seves forces, per dirigir-se des d'allà a la Ciutat
de la Pau, però hi havia estacionat forces de bloqueig en totes les rutes de
sortida de la capital per atrapar qualsevol brigadista que intentés fugir. La
lluita en l'atmosfera havia endarrerit les coses una mica, però també havia
servit per desfer-se de les úniques naus yuuzhan vong del sistema. No obstant
això, una punxada d'alerta seguia recorrent els nervis de la Jaina. Encara hi
havia quantitat de coses que podrien sortir malament.
Es
va tornar cap a Thrackan.
-Ara,
porta't bé i fes-nos saber on serà la primera emboscada per part vostra -va
dir.
En Thrackan
no es va molestar a tornar-li la mirada.
-És
clar. Com si m'ho haguessin dit.
La
primera emboscada va tenir lloc arribant al centre de la ciutat, soldats de la
Brigada de la Pau disparant des de dalt dels edificis de sostre pla sobre els
controls que passaven per sota. Trets de blàster i projectils de llançacoets
portàtil van aixecar espurnes contra els escuts dels lliscants, i els soldats
de bord van retornar el foc amb les armes pesades muntades en els vehicles.
La Jaina,
ajupida darrere de la cobertura per si de cas alguna cosa aconseguia travessar
els escuts, va mirar al seu oncle, que estava ajupit igualment, i va dir:
-Vol
ordenar-los que es rendeixin, President?
-Au,
calla.
La Jaina
va encendre el seu sabre de llum i va córrer a tota velocitat fins a l'edifici
més proper, un bloc d'oficines de dos pisos. En Lowbacca li seguia els talons.
En lloc d'irrompre per una porta, que era el que els defensors estarien
esperant, la Jaina va obrir d'un tall un finestral destrossat i es va llançar a
través del forat.
No
hi havia Brigadistes de la Pau, però hi havia una mina preparada per destruir a
qualsevol que entrés a través de la porta. La Jaina la va desarmar prement un
botó, i després va tallar el filferro que la connectava a la porta, per a més
seguretat.
Lowbacca
ja estava bramant mentre pujava els graons, amb el seu sabre de llum com un
brillant flaix en les fosques escales. La Jaina el va seguir a la sortida de la
teulada, que ell va obrir d'un cop amb la gran espatlla peluda.
Fos
el que fos el que la dotzena de defensors a la teulada estigués esperant, no
era un Jedi Wookiee. Li van disparar uns quants trets, que ell va desviar amb
el seu sabre de llum, i llavors, abans que la Jaina aparegués tan sols, van fugir,
deixant caure les seves armes i amuntegant-se en la bastida de fusta que donava
suport a una part de l'edifici que estava sent reforçat. En Lowbacca i la Jaina
van carregar contra ells i van ser recompensats amb la visió d'alguns dels
enemics caient simplement de l'edifici en la seva pressa per escapar. Quan ells
van arribar fins a la bastida, amb els vuit o nou soldats que encara
s'aferraven a ell i baixaven al carrer, la Jaina mirà Lowbacca i va somriure
obertament, i va saber per la seva somrient resposta que ell compartia la seva
idea.
Ràpidament
els dos van tallar els lligams que sostenien la bastida a l'edifici, i llavors
-amb els músculs de wookiee d'en Lowbacca i una mica d'ajuda de la Força van empènyer
per fer caure la bastida. Els brigadistes van caure a terra en meitat d'un
esclat de fusta estellada i van ser ràpidament envoltats per més soldats d'en
Jamira, que s'havien afanyat a envoltar l'emboscada per flanquejar-los.
La Jaina
va alçar la mirada. L'enemic a la teulada contigua encara estava disparant als lliscants
de sota, ignorants que els seus camarades havien estat capturats.
Ella
i Lowbacca havien treballat junts tant de temps que no necessitaven parlar. Van
retrocedir deu passos des de la vora, es van tornar, i van córrer a tota
velocitat cap al parapet. La Jaina posà un peu a la vora i va saltar,
ajudant-se amb la Força per aconseguir un aterratge silenciós a la següent teulada.
L'esquadra
de brigadistes els estava donant l'esquena, mentre seguia disparant al carrer
de sota. La Jaina va agafar a un pels turmells i el va llançar per sobre de la
vora, i Lowbacca va empènyer a un altre per sobre del parapet d'un simple cop
de peu. La Jaina es va tornar cap al més proper quan aquest començava a
reaccionar, va tallar per la meitat el seu rifle blàster amb el seu sabre de
llum, i després li va colpejar la cara amb l'empunyadura de la seva arma. Ell
es va desplomar inconscient sobre el parapet. En Lowbacca va desviar un tret
que apuntava a la Jaina, i després va prendre el rifle amb la Força i el va
llançar per l'aire. La Jaina també va usar la Força per guiar el rifle volant
en un rumb de col·lisió amb el nas d'un altre brigadista, fet que va donar a
Lowbacca temps per llançar al seu enemic desarmat al carrer de sota.
Això
va calmar els seus ardors de combat, i la resta es va rendir. La Jaina i en Lowbacca
van llançar les armes confiscades al carrer i es van tornar cap a un esquadró
de soldats de la Nova República que va arribar en massa pujant les escales.
El
tiroteig havia acabat. La Jaina va mirar al front per veure els grans i nous
edificis del centre de la ciutat. No veia cap motiu per tornar al lliscant;
podria guiar els militars als seus objectius des de la seva posició avantatjosa
a les teulades. Es va inclinar sobre el parapet i va fer un senyal al general
Jamira que seguiria avançant per les teulades. Ell va assentir, mostrant que
l'havia comprès.
La Jaina
i en Lowbacca van tornar a prendre impuls i van saltar a la següent teulada,
comprovant l'edifici per tots els costats per estar segurs que no hi havia cap
emboscada aguaitant a les ombres. Després van saltar al següent edifici, i
després al següent.
A
l'altra banda d'aquest últim es trobava el que probablement pretenia ser una
ampla i impressionant avinguda, però que de moment consistia en una enfangada
excavació mig plena d'aigua. L'aire feia olor com una bassa estancada. Més
enllà d'alguns grans edificis que serien sumptuosos un cop acabats, la Jaina
sabia per la informació de la seva missió que un gegantesc refugi havia estat
excavat darrere del major dels edificis, la seu del Senat, i posteriorment
cobert per la vegetació del que es suposava que era un parc.
Tota
l'extensió estava deserta. De diverses zones de l'horitzó pujaven columnes de
fum. La Jaina va invocar a la Força en la seva ment i va sondejar l'espai
davant seu. Els altres en la fusió de la Força, sentint les seves intencions,
li van enviar energia i la van ajudar en la percepció.
La
distant calidesa d'altres vides brillà en la ment de la Jaina. A l'edifici del
Senat hi havia realment defensors, encara que es mantenien fora de la vista.
Enviant
agraïments als altres en la fusió de la Força, la Jaina va enganxar el sabre de
llum al seu cinturó, es va llançar fora de l'edifici, i va permetre que la
Força esmorteeixi la seva caiguda sobre el duracer de sota. En Lowbacca la va
seguir. Van tornar a pas lleuger cap al lliscant de comandament del general
Jamira. Allà van trobar al general conferenciant amb el que semblava ser un
grup de civils. Només en aproximar-se va poder la Jaina reconèixer a Lilla
Dade, una veterana dels Comandos d'en Page que s'havia presentat voluntària per
dirigir un petit grup d'infiltració a Ylèsia a continuació de la batalla i
establir una cèl·lula clandestina a la capital enemiga.
-Aquesta
és la teva oportunitat -va dir en Jamira.
-Molt
bé, senyor. -Ella li va oferir una salutació i va dirigir a la Jaina un
somriure mentre conduïa al seu grup cap a la propera ciutat deserta.
En Jamira
es va girar cap a la Jaina, que va saludar marcialment.
-Hi
ha defensors a l'edifici del Senat, senyor -li informà-. Un parell de
centenars, crec.
-Tinc
suficient potència de foc per volar al Palau de la Pau al seu voltant -va dir
en Jamira-, però preferiria no fer-ho. Podries veure si pots aconseguir que el
teu oncle parli amb ells perquè es rendeixin.
-Ho
faré, senyor. -La Jaina es va quadrar i va tornar a pas lleuger cap al lliscant
que obria la marxa-. El general té una feina per a tu, onlce Thrackan -va dir.
En Thrackan
li va tornar una agra mirada.
-Faré
el millor ús que pugui de les meves dots diplomàtiques -va afirmar ell-, però
no crec que en Shimrra vagi a retornar Coruscant.
-Ha
ha ha! -va dir la Jaina, i va saltar a bord del lliscant.
Les
forces d'en Jamira van avançar al centre de govern en un ampli front, amb els repulsoelevadors
conduint-los sobre la terra fangosa i trencada, i les seves armes pesades
apuntant als edificis a mig acabar. Els caces tallaven el cel sobre ells.
Els
lliscants es van detenir a dos-cents metres de l'edifici. La Jaina va mirar al
que li va semblar una lona impermeabilitzada que cobria un treball de
construcció, i llavors es va adonar que era la flàccida pell d'un immens hutt.
Li va donar a Thrackan un copet amb el colze.
-Algun
amic teu?
-Mai
l'havia vist -va dir en Thrackan ràpidament. Segons les instruccions de la
Jaina, es va posar dret i va agafar el micròfon que el comandant del lliscant
li oferia.
-A la
parla el President Sal-Solo -va dir-. Les hostilitats han acabat. Deposeu les
vostres armes i sortiu de l'edifici amb les mans a la vista.
Hi
va haver un llarg silenci. En Thrackan es va girar cap a la Jaina i va estendre
els braços.
-Què
esperaves?
I
llavors es va sentir un sobtat tumult provinent de l'edifici del Senat, una
sèrie de crits i cops. La Jaina va sentir que els soldats que l'envoltaven
agafaven amb més força les seves armes.
-Repeteix
el missatge -va dir-li.
En Thrackan
va arronsar les espatlles i va començar de nou. Abans que hagués acabat la
meitat del missatge, les portes es van obrir bruscament i un eixam de soldats
amb armadures van sortir corrent. La Jaina es va sobresaltar en reconèixer els
yuuzhan vong. Llavors va veure que els soldats havien alçat els braços en
senyal de rendició, i que no eren vong, sinó simplement gent de la Brigada de
la Pau amb làmines d'imitació d'armadura de cranc vonduun. Dirigint-los hi
havia un oficial duro, que es va afanyar a acostar-se a Thrackan i el va
saludar marcialment.
-Em
sap greu que hagi trigat tant, senyor -va dir-. Hi havia alguns yuuzhan vong
allà dins, administradors, que pensaven que havíem de lluitar.
-Bé
-va dir en Thrackan, i va ordenar als guerrers que es posessin en mans de les
forces de desembarcament. Es va tornar cap a la Jaina, amb mirada freda-. Els
meus guardaespatlles lleials -va explicar-. Ja veus per què vaig decidir
escapar pel meu compte.
-Per
què van vestits amb armadures falses? -va preguntar la Jaina.
-Les
armadures reals no deixaven de mossegar-los -va dir càusticament en Thrackan, i
va tornar a seure.
-Necessitem
que ens condueixis al búnquer on s'amaguen els vostres senadors -va dir la
Jaina-. I a la sortida secreta que faran servir per escapar.
En Thrackan
honrà la Jaina amb una altra agra mirada.
-Si
hi hagués una escotilla d'escapament en aquest búnquer -preguntà-, creus que jo
seria aquí?
El
búnquer va resultar tenir una gegantesca comporta a prova d'explosius, com una
caixa forta. En Thrackan, usant el punt de comunicacions especial a l'exterior
del búnquer per parlar amb els de l'interior, va fracassar en intentar
convèncer-los perquè sortissin.
El
general Jamira no es va deixar desanimar, ordenant que la seva companyia
d'enginyers descendís d'òrbita per volar la porta del búnquer.
La Jaina
va sentir que el temps se'ls escapava. Fins ara cap dels retards havia estat
crític, però estaven començant-se a acumular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada