Romanent (XII)

Anterior

XII

Pel que a Jag Fel es referia, a Galantos passava poca cosa. El conseller Jobath seguia molt ocupat en algun lloc de l'altre costat del planeta, la Tahiri seguia inconscient i C-3PO i ell encara no havien descobert exactament per què s'havien interromput les comunicacions amb Galantos. A sobre, la Jaina, l'única persona que li venia de gust tenir al seu costat, estava en aquest moment camí de N'zoth, mentre ell seguia atrapat al planeta. Amb tot, Jag sentia que havia tingut dies millors i participat en missions amb més èxit.

Per fi, després d'una hora passejant d'un costat a un altre per la sala comuna de les seves habitacions diplomàtiques, va decidir que ja estava fart. Havia de fer alguna cosa. No podia demorar per més temps el fet d'unir-se a l'Esquadró Sols Bessons.

-Vaig a fer una passejada -va dir bruscament.

Thrum es va aixecar alarmat de la taula on ensenyava a la Leia els plans sobre les recents reformes en la infraestructura del planeta.

-No crec que això sigui...

-No passa res -va interrompre al nerviós fia-. No trigaré gaire. I tampoc m'importa que m'escorti algú.

Un guàrdia recentment assignat a la seva porta el va acompanyar mentre passejava pels amplis i luxosos passadissos i intentava recordar el camí cap al lloc on es va desmaiar la Tahiri. Li molestava alguna cosa en la gravació d'aquell moment. Ella havia mirat cap avall just abans de treure el sabre làser. Al principi va pensar que estava marejada i havia alçat la mà en una reacció típica de la gent en aquesta situació. Però llavors es va adonar que sostenia alguna cosa, i que era molt possible que això hagués provocat la reacció.

Ningú més ho havia esmentat, la qual cosa li sorprenia, però havia de comprovar-ho per la seva pròpia pau mental. A l'holo no hi havia res que indiqués què podia ser, el que significava que no tenia ni idea del que buscava. Tot i així havia d'intentar-ho. Ja havia registrat les butxaques de la túnica de la Tahiri, que havien resultat estar buides i, com no podia preguntar-li-ho directament, l'única probabilitat de descobrir que podia haver estat radicava a examinar el lloc on havia succeït.

Va arribar al passadís adequat i el va recórrer fins on creia que havia tingut lloc l'incident. Va repassar el terra amb la mirada i va iniciar una recerca metòdica de la zona mentre la seva guàrdia el vigilava amb curiositat.

-La meva amiga va perdre una cosa -va explicar en Jag quan va veure com el nas arrufat al front del fian enfonsava els seus melancòlics ulls-. Només vull veure si li va caure per aquí en desmaiar-se. Va poder passar desapercebut amb l'excitació.

El guàrdia va assentir comprensiu, però va mantenir l'expressió de confusió.

-Suposo que no pots ajudar-me, oi? -va dir en Jag al cap d'uns minuts explorant el passadís-. Podria facilitar una mica les coses.

-Quin aspecte té? -va preguntar el guàrdia.

Això el va bloquejar un moment. El fian volia una descripció detallada, i no tenia ni la menor idea del que era.

-Ho sabràs quan ho vegis -va dir elusiu, afegint entre dents-. Espero.

La recerca es veia obstaculitzada per l'espès teixit de la catifa, a més també perquè la llum ambient del passadís no era especialment lluminosa. No va trigar a fer-li mal l'esquena i es va sorprendre preguntant-se si no s'ho hauria imaginat tot. Si hi havia alguna cosa, estava resultant més difícil de trobar que una puça en un bantha.

-És això? -va preguntar el guàrdia al cap d'una estona. Sostenia un tros petit de vidre transparent que va allargar a Jag perquè l'examinés.

En Jag es va posar dret i es va apropar al guàrdia. Va agafar l'objecte i el va examinar, intentant que no semblés que tenia tan poques pistes com el guàrdia. L'objecte va resultar ser la resta d'un embolcall que se li havia escapat als droides de neteja. No veia com això podia haver provocat una reacció tan extrema en la Tahiri.

-No, no és això -va dir, esperant tenir raó. Així i tot, se'l va guardar a la butxaca per si de cas-. Seguim buscant.

Mentre deia això en ajupir-se per continuar la recerca, va veure una mica més enllà la brillantor d'una cosa platejada a la catifa. Va caminar cap a allò amb cura, per no perdre-ho de vista. Un petit objecte sobresortia de la catifa allà, a la vora del passadís, a quatre metres d'on estaven buscant. Si era la cosa que la Tahiri sostenia, hauria d'haver-la deixat anar quan es va girar a la defensiva amb el sabre làser, i va suposar que, després, l'hauria enfonsat en el teixit l'enorme peu d'un fian. O l'hauria vist molt abans.

El va agafar. Era petit, la meitat del seu polze, i li va semblar un penjoll o amulet d'algun tipus. Era metàl·lic, però amb una textura natural, no forjada. Tenia un forat pel qual havia de passar-se alguna cadena o cordill, i gravats en una llengua desconeguda a una cara. Era sorprenentment pesat.

La criatura que retratava era horrible i gens familiar, però això tampoc era sorprenent, va pensar en Jag. Hi havia moltes criatures diferents en l'Aliança Galàctica, i la majoria li eren desconegudes, tal com els hi resultarien a ells a les diferents cultures de les Regions Desconegudes. Però hi havia alguna cosa a la criatura que li preocupava: semblava coberta de cicatrius.

-És això? -va preguntar el guàrdia, mirant sobre la seva espatlla.

-Sí -va dir en Jag, ficant-se de seguida l'objecte en una de les butxaques del seu vestit de vol-. Segur que la meva amiga s'alegrarà de tornar-lo a veure. Creia que l'havia perdut.

Va agrair al guàrdia la seva ajuda i es va deixar conduir de tornada als allotjaments diplomàtics. Res havia canviat: la Tahiri seguia inconscient i C-3PO no sabia dir quant temps més seguiria així.

Va sospirar pesadament. No podia retardar-ho per més temps. Feia molt que la Jaina havia sortit, i havia de tornar a l'esquadró. En aquests moments li preocupava més que l'acusessin d'abandonament del deure que qualsevol dels mals pressentiments que despertava en ell aquest petit objecte platejat de la seva butxaca i la rellevància que pogués tenir per a la missió.

-oOOOo-

La seva nau punyent havia estat reproveïda de combustible pels tècnics del camp d'aterratge de Ciutat Al'solib'mmet'ri. Va repassar els registres de manteniment de la nau per comprovar què s'havia fet exactament en la seva absència i en la pantalla de l'ordinador va aparèixer una nota.

MARXEU IMMEDIATAMENT.

En Jag se la va quedar mirant un llarg moment, sorprès. Mirà a l'hangar a la recerca d'algú que pogués estar vigilant-lo, però no va veure ningú sospitós aguaitant. Llavors, va tornar a mirar a la pantalla i el missatge havia desaparegut. Va intentar tornar a accedir-hi, però el registre de manteniment no tenia constància que hi hagués estat mai. Qui li havia deixat el missatge s'havia assegurat que s'esborrés quan l'hagués llegit.

Però, per què? I si el remitent tenia tantes ganes que se n'anés, per què deixar el missatge en un lloc tan inaccessible? Semblava una cosa redundant posar-ho en els sistemes de vol, on era improbable que el veiés abans que ja fora a anar-se'n de totes maneres. A no ser que la persona responsable no tingués més remei que utilitzar aquest mitjà. O potser perquè el missatge anava destinat només a ell, i aquesta era l'única forma d'assegurar-se que ningú més ho veuria o sentiria.

Va combatre la seva creixent inquietud. La Tahiri, el penjoll, aquest missatge... Hi havia massa preguntes sense resposta, i no se sentia còmode amb cap d'elles. Va pensar fugaçment a quedar-se enrere per ajudar la Leia i en Han, però va rebutjar de seguida la idea. No tenia cap prova que anés a passar alguna cosa; només unes poques pistes i avisos, a més de la forma en què funcionava la seva desconfiada ment. I en Han i la Leia sabien cuidar-se sols; havien tingut molta pràctica en això.

-Aquí el líder de Sols Bessons, control d'Al'solib'minet'ri -va dir a la unitat de comunicacions-. Preparat per ascendir a òrbita. Tenen algun passadís preferit?

-No tan de pressa, líder de Sols Bessons -va dir l'altre costat la pacient veu d'un fian-. Encara hem de fer-li unes preguntes abans que...

En Jag va posar els ulls en blanc i va activar els motors de la nau. Va ignorar els crits de control de Ciutat Al'solib'minet'ri, segur que podria evitar qualsevol nau fian que pogués interposar-se en el seu camí, i es va elevar a l'atmosfera.

Quan va igualar la seva òrbita amb la de l'Orgull de Selònia, va contactar amb els dos pilots que la Jaina havia deixat de patrulla quan se'n va anar.

-Bonic gest, Jag -va dir Set-. Des que hem arribat, la capitana Mayn es mor per enviar a passeig totes aquestes formalitats fian. La truquen cada vegada que la nostra òrbita es desvia ni que sigui un metre.

Hi havia diversió en el to d'en Set, però en Jag continuà seriós.

-Ha passat alguna cosa més a part d'això? -preguntà-. Alguna cosa inusual?

-Estàs de conya? -va replicar ella-. Tot ha estat tranquil a part d'aquesta murga. Ningú ha vingut, ningú ha sortit; res. Hi continua havent una apagada en les comunicacions. No sé què fa la gent per aquí.

En Jag es va concentrar en aquest problema en comptes dels altres que l'assetjaven. Hi havia suposat des del principi que arreglarien sense problemes la fallada en les comunicacions, i seguirien fins a la segona etapa de la missió. Però quan C-3PO i ell van examinar els registres automàtics del microxip planetari que servia a Galantos i la resta del sistema, van descobrir que no hi havia cap error. Llavors van contactar amb la xarxa entre sectors més propera i van comprovar que les comunicacions entre Galantos i la resta de la galàxia podien restablir-se fàcilment fent només una petita correcció. El que no s'hagués fet resultava revelador, però en Jag encara no tenia clar de per què. Era gairebé com si els fia s'haguessin aïllat deliberadament. Però, per què anaven a fer això? El contacte amb l'exterior era just el que voldrien, tenint als yevetha trucant a la porta del darrere i amb una riquesa en minerals que segur que interessava a la resta de la galàxia. Només que els fia afirmaven que els yevetha ja no suposaven una amenaça i semblaven estar obtenint un bon benefici d'algú. A Galantos passava alguna cosa, i tard o d'hora sabria el què. Només necessitava alguna peça més del puzle...

Del panell d'instruments brollà un xiulet urgent.

-Sols Bessons -va dir la veu de l'oficial de servei del Selònia-. Captem alteracions hiperespacials en el Sector Dotze. Sembla que tenim companyia. Volen comprovar-ho?

-Bessó Set en camí.

-Quina classe de companyia? -va preguntar en Jag a l'oficial de servei mentre mirava com l'Ala-X de Set abandonava la formació i accelerava allunyant-se del planeta.

-És difícil dir-ho -va respondre l'oficial de servei després de pensar-ho un moment-. Encara estan molt lluny. Però sembla que són diverses naus petites acompanyant dos molt més grans.

-Poden determinar almenys la classe de naus que són? -va pressionar en Jag.

-Em temo que no -va ser la resposta-. Podrien ser...

El va interrompre un altre xiulet.

-Un moment, Cap Bessó -va dir l'oficial de servei-. Més naus. Aquesta vegada en el Sector Sis, a l'altre costat del sistema. Només dues naus petites, i una d'elles és un Ala-X. L'altra pot ser un punyent, però les seves emissions són estranyes. Gairebé com si...

-Emergència! -va dir de sobte la veu de la Jaina per l'enllaç subespacial-. Tinc una emergència. He perdut a Bessó Vuit i Nou no aguantarà molt de temps. Necessito ajuda immediata. Repeteixo, ajuda immediata!

La ment d'en Jag treballava a tota velocitat. Vuit era en Miza, un pilot de l'Esquadró Txiss.

-Què ha passat, Jaina? Us han atacat els yevetha?

-Per a res -va dir ella, amb veu cansada-. Quan vam arribar estaven tots morts, menys un. I va preferir fer explotar la seva nau a parlar amb nosaltres, i això va ser el que ens va causar els danys. Vaig aconseguir posar pegats a les naus prou com per poder tornar. Però això haurà d'esperar. Serà millor que aneu atents perquè no es repeteixi aquí el que va passar a N'zoth.

-Aquí Set -va dir la veu del pilot que explorava l'altre extrem del sistema-. Tinc una identificació positiva de les naus. Són yuuzhan vong; dos esquadrons de coralites i un anàleg de bombarder escortant a dues més grans que no he vist mai. M'han localitzat i em persegueixen. Necessito ajuda per aquí, nois!

En Jag va accelerar la seva nau punyent, allunyant-la del Selònia.

-Bé, Esquadró Sols Bessons -va transmetre a la resta dels pilots-. Hi ha gresca!

Següent