Regla de dos (XX)

Anterior

20

-No ho entenc, Mestre Valenthyne, -va dir en Johun, portant la seva mirada de costat a costat mentre s'obrien pas sota els passadissos dels Arxius Jedi-. El vaig deixar aquí fa menys d'una hora.

Hi havia esperat trobar a Darovit assegut en un terminal en una de les quatre sales, o possiblement examinant els bustos de bronze de la rotonda. Però quan va portar al Mestre Valenthyne a parlar amb el jove, Darovit s'havia esvaït.

-Simplement és probable que s'hagi perdut en algun lloc entre els prestatges -li va assegurar Farfalla.

Johun va assenyalar a un droide d'anàlisi que passava, es va girar i es va obrir pas cap a ells a passos ràpids, de cames rígides.

-Puc ser-los d'ajuda? -va suggerir-los amablement.

-Estic buscant algú, -va explicar en Johun-. A un home jove.

-Éssers de totes les espècies i edats visiten els Arxius, -va respondre el droide-. Seria més capaç de proveir assistència si pogués proveir-me d'una descripció, Mestre Jedi.

-Li falta la seva mà dreta.

Hi va haver un suau brunzit mentre el droide accedia als seus bancs de memòria recents.

-Crec que recentment vaig veure l'home que està buscant en la tercera sala -va oferir el droide, girant-se per portar-los en aquella direcció.

En Johun no es va molestar a esperar; va empènyer passant al droide en el seu compromís. Farfalla el va seguir de prop.

Hi havia molta gent examinant les targetes de dades localitzades a la tercera sala, però l'Ermità Sanador de Ruusan no estava entre ells.

-Hem de trobar-lo! -va dir en Johun al seu Mestre, llavors va córrer de dalt a baix per tota la longitud de la sala, mirant als passadissos laterals per veure si Darovit estava ocult entre els prestatges. El seu comportament pertorbador va atreure la còlera de diversos dels altres estudiants.

En Farfalla va estendre el braç i va agafar a Johun mentre corria passant una segona vegada, detenint-lo abans que pogués fer una altra volta a la sala.

-No és aquí, Johun. -Va dir ell.

Hi va haver un fort aclariment de coll, i els dos homes es van girar per veure a una dona gran pèl-roja mirant-los.

-Mestre Valenthyne-, va dir ella, respectuosament li recordo que els Arxius són un lloc d'investigació contemplativa. El seu jove amic serviria millor si continués els seus exercicis fora, en els camps d'entrenament.

-Les nostres disculpes, Mestra Qiina, -va xiuxiuejar ell-. Però això és un assumpte de certa urgència. Estem buscant algú que s'ha perdut.

-És fàcil perdre's en la saviesa dels Arxius, -va respondre la Qiina-. Jo mateixa sovint desaparec durant dies de tant en tant.

En Farfalla va somriure educadament davant la broma.

-Això és una cosa diferent.

El droide d'anàlisi que els havia estat ajudant abans va trontollar cap a ells, havent arribat just ara després que el deixessin enrere en la seva dificultat. Johun va mirar al droide, llavors de tornada a la Mestra Qiina.

-Estem buscant a un home jove -va dir ell-. Li falta la seva mà dreta.

La Qiina va alçar les celles.

-El vaig veure no fa ni trenta minuts. Estava amb una dona jove.

-Una dona? -va preguntar en Farfalla sorprès.

-Semblaven conèixer-se l'un a l'altre -els va informar la vella Jedi-. Es deien l'un a l'altre per uns malnoms absurds. Tomcat i Rain, si recordo bé.

En Johun va agafar el braç d'en Farfalla.

-Rain era la seva cosina! La que es va trobar a les coves. Està aquí!

-Sap on van anar, Mestra Qiina? -va preguntar en Farfalla. La dona gran va negar amb el cap-. Estaven utilitzant aquest terminal d'aquí per buscar alguna cosa. Llavors se'n van anar.

En Farfalla es va girar cap al droide.

-Hi ha cap forma de poder esbrinar quins registres estaven veient?

-Ho sento, Mestre Jedi, -va respondre el droide-. Per protegir la privadesa dels nostres estudiants i per evitar comprometre la seva investigació, els terminals no emmagatzemen cap dada sobre quins registres es van utilitzar per explorar-los.

-Els seus amics semblaven tenir prou pressa -va oferir la Qiina-. Dubto que si més no es molestessin a tornar el disc de dades als prestatges. Podria estar encara connectat al terminal.

En Johun es va precipitar sobre la pantalla. Encara estava iniciada la sessió, sota el nom de Nàlia Adollu. Com la Qiina havia suposat, hi havia una targeta de dades carregada. Va fer aparèixer l'índex del disc mentre Farfalla arribava i mirava sobre la seva espatlla.

-Tython, -va assenyalar el Mestre Jedi, mirant al tema en comú entre els milers d'articles i separadors referenciats a l'índex-. El lloc de naixement dels Jedi.

-Ha de ser on es dirigien -va insistir en Johun-. Bane ha d'haver anat a ocultar-se en el Nucli Profund!

Ell es va girar cap a Farfalla, agafant el braç del seu Mestre en la seva urgència.

-Ha de convèncer el Consell que ens deixi anar darrere d'ells.

Els ulls d'en Farfalla eren freds i durs.

-Dubto que el Consell tingui alguna pressa per prendre acció en aquest assumpte, -va advertir-lo ell.

-Però Mestre Valenthyne... -pregà en Johun, només perquè l'altre home li tallés amb un agut gest de la mà.

-El Consell no t'ajudarà, Johun. Per tant hem d'anar a Tython pel nostre compte.

Els ulls d'en Johun es van obrir com a plats.

-Vaig fer un jurament al General Hoth, -va explicar en Farfalla, la seva veu prenent el to dur de comandament militar que no havia utilitzat des del desmantellament de l'Exèrcit de la Llum-. I vaig prometre que no descansaria fins que els Sith haguessin estat netejats de la galàxia. Encara pretenc honrar aquest jurament.

-Vés a trobar als Mestres Raskta i Worror, -va afegir ell-. També van servir amb Hoth a Ruusan. S'uniran a nosaltres en la nostra causa. Digues-los que ens anirem en una hora.

* * *

El primer que va fer la Zannah després que el Loranda escapés de l'òrbita de Coruscant i fes el salt a l'hiperespai va ser rentar-se el tint negre del seu pèl.

Ella havia connectat i fixat el pilot automàtic abans de dirigir-se a les habitacions de la plataforma de popa, deixant que Tomcat vagués lliurement pel navili. Quan va sortir, encara assecant els seus bucles rossos restaurats amb una tovallola, ell estava en calma esperant-la.

Ell s'havia acomodat en un dels sofàs encoixinats i llargs de la sala d'estar del Loranda, reclinant còmodament en la seva longitud. A jutjar per la beguda a la mà, també hi havia localitzat la col·lecció de cerveses que en Hetton havia guardat a bord. Encara vestit amb les túniques atrotinades d'un ermità, feia una imatge que era lleugerament còmica.

-Fins i tot amb la feina del tint fet, encara no t'hi assembles gens a com vaig pensar que creixeries, -li va dir ell.

No era només en el seu pèl en el que la Zannah havia canviat; també havia substituït les túniques apagades Jedi amb els seus més familiars i còmodes vestits negres. En ser esquerrana, havia penjat el seu sabre làser en el mateix maluc, i la valuosa targeta de dades amb l'article dels orbaliskos estava segura en una butxaca contenidor cosida en els seus pantalons a la part externa de la seva cuixa dreta.

-Aquesta és la meva veritable jo, -li va assegurar ella.

Ella sovint assumia rols de personatges i disfresses en les seves missions per a Darth Bane, i normalment estava còmoda en l'acte de l'engany. Tot i així, per algun motiu trobava el paper de la Nàlia repel·lent, i havia estat ansiosa -gairebé desesperada- per lliurar-se de totes les restes de la façana de Padawan.

-Així que sóc el teu presoner? -va preguntar ell mentre ella s'asseia al seient al seu costat.

-No crec que als presoners se'ls permeti beure tarul mentre es relaxen en sofàs, -va assenyalar ella, llançant la tovallola als coixins al costat d'ella.

-Llavors per què em vas portar amb tu? -va preguntar en Tomcat, alçant-se i inclinant-se cap endavant, de sobte seriós i resolt.

-No podia deixar-te enrere. Anaves a exposar-me a mi i al meu Mestre davant el Consell Jedi. Eres una amenaça per als Sith.

-De veritat creus que ets una Sith, Rain?

-No em diguis així-, va dir ella enfadada-. Rain està morta. Va morir a Ruusan. Em dic Zannah ara.

-Suposo que Tomcat va morir a Ruusan, també -va estar d'acord ombrívolament, lentament fent girar el got en la seva mà-. Probablement hauries de dir-me Darovit ara. Però mai vas respondre a la meva pregunta. De veritat creus que ets una Sith?

-Sóc Darth Zannah, aprenenta de Darth Bane, Lord Fosc dels Sith-, va dir ella, sense esforçar-se per ocultar el ferotge orgull que sentia en els títols-. I un dia destruiré al meu Mestre i escolliré a un aprenent propi, continuant el llegat del Costat Fosc.

-No ho crec -va dir en Darovit, òbviament no impressionat per la seva declaració-. Et conec, Zannah. No ets malvada.

-Malvada és una paraula utilitzada pels ignorants i els febles, -va deixar anar ella-. El Costat Fosc és sobre la supervivència. És deslligar el teu poder interior. Glorifica la força de l'individu.

-Aquesta no ets tu, tampoc, -contraatacà en Darovit-. Els seguidors del Costat Fosc han de ser brutals i implacables. Et preocupes pels altres, Zannah.

-No em coneixes -es va mofar ella-. He matat més gent de la que possiblement puguis imaginar.

-Jo he matat gent, també. Bug va morir per culpa meva, -va dir en Darovit de forma suau, fent reverència al tercer cosí que havia anat amb ells a Ruusan-. Però matar la gent no converteix a algú en un Sith-, va dir ell en una veu més alta.

-No em donis lliçons sobre els camins del meu Orde, -va advertir-li la Zannah, alçant-se dreta i agafant la tovallola del coixí al costat de ell-. Què podries saber tu que jo no hagi après ja?

-Potser no conegui el Costat Fosc, -va admetre en Darovit, mirant-la-. Però et conec a tu. Conec del que ets capaç.

La Zannah enfadada va llançar la tovallola per l'habitació, penjant-la a la porta oberta que donava a la sala d'estar. Va caminar cap endavant i va agafar l'avantbraç dret d'en Darovit, tirant la seva beguda. Llavors ella va torçar el seu braç cap amunt perquè el seu monyó estigués just davant la seva cara.

-Potser vas oblidar qui et va fer això -li va recordar ella.

En Darovit no va fer cap intent per alliberar-se de la seva adherència, encara que ella va agafar el seu braç tan fort que les seves ungles s'estaven enfonsant en la seva carn.

-No sóc un imbècil, Zannah -va dir ell amb calma-. El teu Mestre m'hauria matat en aquella cova. Sé que vas fer això per salvar la meva vida.

Ella va alliberar la seva adherència, llançant el braç d'en Darovit de tornada cap a baix, a la seva falda, amb gest de disgust. Ella li va donar l'esquena i va marxar pujant el passadís cap a la cabina de comandaments. El jove va llançar la beguda buida al sofà i es va aixecar per seguir-la.

-Et vas arriscar per salvar-me, Zannah, -va cridar darrere d'ella mentre ella s'acostava a la cabina de comandaments-. Ho vas fer perquè et preocupaves per mi.

Donant-se la volta, la Zannah es va estendre amb la Força i va llançar a Darovit a terra. Ell va aterrar amb un grunyit, cap per avall als seus peus.

-Han canviat moltes coses des de llavors-, va dir ella, llavors es va girar i es va allunyar d'ell de nou i es va llançar enfadada cap al seient del pilot.

En Darovit es va aixecar lentament i es va moure per posar-se dempeus darrere de la seva cadira, surant sobre la seva espatlla dreta.

-Si ja no et preocupes per mi, llavors per què m'has portat amb tu? -va preguntar ell en silenci.

-Ja t'ho he dit -va dir ella amb rigidesa, mirant directament endavant-. Podries haver-nos exposat. No puc deixar-te enrere.

-Podries haver-me matat.

-Ha! -va bordar la Zannah amb un riure, girant el seu cap i alçant el seu coll per mirar-li amb desdeny-. Simplement copejar-te amb el poder del Costat Fosc enmig del Temple Jedi? Creus que els Sith som idiotes?

-Ja no estem en el Temple Jedi-, va dir suaument Darovit-. Per què no em mates ara?

La Zannah va llançar el seu cap cap endavant de nou per no haver de mirar-lo.

-Ets un sanador. Podem utilitzar-te.

-Hi ha multitud de sanadors a la galàxia, -va pressionar el seu cosí-. Uns que no poden exposar-vos davant els Jedi.

-No tinc temps de trobar a ningú més. Eres al lloc adequat en el moment adequat, -va insistir ella-. Vas tenir sort.

-Això no és cert, Zannah. Com creus que et vaig reconèixer després de tots aquests anys? Hi ha un vincle entre nosaltres. Sempre n'hi ha hagut. Fins i tot des que érem petits.

La Zannah no va dir res, sinó que merament es va regirar al seu seient.

-Recordes quan érem nens? Tots pensaven que era tan poderós en la Força, i ningú creia que tu tinguessis algun poder del tot.

Ella no va respondre, però ho recordava. De nens en Darovit era l'únic que podia fer levitar objectes, i batre fruits llançats a l'aire amb un pal mentre estava amb els ulls embenats. Els seus propis poders no es van manifestar fins que es va trobar sola a Ruusan.

-No em vaig adonar llavors, Zannah, però el poder que mostrava, tots aquests trucs que feia... aquest no era jo, eres tu! Fins i tot de nens sabies quant volia ser un Jedi, i volies ajudar-me. Així que vas canalitzar el teu propi poder a través meu, permetent-me fer totes aquelles coses.

-No és així com jo ho recordo-, va dir ella fredament.

-No ho feies a propòsit, -va explicar en Darovit-. El vincle que compartíem era tan fort, i et preocupaves per mi tant, que el teu subconscient va prendre el comandament.

-Aquesta és la teoria més estúpida que he sentit mai. -Va deixar anar la Zannah, encara mirant directament cap endavant.

-Ho és? Pensa-ho, Zannah. Després que et perdéssim a Ruusan, era com si els meus poders haguessin desaparegut. És pel que vaig fracassar com a Jedi i com a Sith.

»El meu poder és feble. És la raó per la qual vaig sobreviure a la bomba mental quan tots els Sith i Jedi al meu voltant van ser destruïts pel seu poder. Només afectava aquells amb una forta afinitat a la Força.

»I què hi ha de tu? Tens tant poder. Per què creus que va portar-te tant de temps que es mostrés? Sempre estaves canalitzant-lo a través de mi. -Ell es va detenir-. No et convertiràs en la Lord Fosca dels Sith, Zannah, -va afegir ell-. Simplement no és la teva naturalesa. Abans o després te n'adonaràs d'això.

-Calla, -va dir finalment de forma clara, encara mantenint els seus ulls en els controls davant d'ella-. Si dius una paraula més et trauré la teva altra mà.

En Darovit no va respondre, però els seus dits instintivament van anar al seu monyó.

-Et vaig portar amb mi per un motiu, i només un motiu -va continuar ella, la seva veu encara completament mancada de emoció-. El meu Mestre està infestat amb uns paràsits anomenats orbaliskos. I tu vas a sanar-lo.

-Però... No sé com -va protestar en Darovit, oblidant les seves advertències de romandre en silenci.

La Zannah es va estendre cap enrere amb la Força, embolicant-la al voltant de la seva tràquea. I lentament va començar a prémer. En Darovit va caure de genolls, les seves mans alçant-se cap al seu coll mentre se li esgotava l'oxigen.

-Hi ha un terminal de dades a la part posterior-, va dir la Zannah, ignorant les seves tos ennuegades-. Utilitza'l per analitzar tot l'article que em vaig emportar dels Arxius.

Ella va treure la targeta de la butxaca de la seva cuixa i el va llançar a terra davant del seu cosí sufocat. Estava rodant cap enrere i endavant a terra ara, les seves mans agafant-se la gola. La seva cara s'havia tornat d'un vermell brillant, i els seus ulls estaven començant a sobresortir de les seves conques.

-Si no pots trobar una forma d'ajudar el meu Mestre per quan arribem a Tython -va advertir-li ella-, ell et matarà.

Va alliberar a Darovit de l'estrangulament de Força, i ell va panteixar i va empassar aire en sospirs crus, atrotinats. Es va girar per observar-lo amb un cruel somriure en els seus llavis, assegurant-se que sabés que estava gaudint del seu sofriment.

Finalment en Darovit es va recuperar prou com per agafar la targeta de dades i dirigir-se al terminal a la part posterior.

Una vegada que es va haver anat, la Zannah es va aixecar de la seva cadira i va començar a caminar de darrere a davant entre els seients del pilot i del copilot. Ella sabia que en Darovit s'equivocava. Havia d'equivocar-se. Ella confiava en el seu compromís amb el Costat Fosc, malgrat tot el que havia dit el seu cosí. Però hi havia prou pes en algun dels seus arguments com per fer-la preguntar-se què pensaria en Bane de tot això.

Si el seu Mestre -com Darovit- cregués que les seves accions mostraven una manca de compromís als camins dels Sith, les coses anirien molt malament per a ella quan arribés a Tython.

* * *

La Bèlia Darzu havia estat una shi'ido en vida, una espècie canviant on els seus membres eren capaços de canviar la seva aparença, així que no era de sorprendre que la projecció que servia com a guardià del seu holocró similarment canviés de forma. En diverses ocasions semblava ser twi'lek, iridoniana, cereana, o humana, ocasionalment fins i tot canviant entre gèneres.

-El procés de crear un holocró no pot ser precipitat -va explicar la guardiana-. Els ajustos a la matriu s'han de fer amb precisió i cura.

Ella estava actualment en la forma que assumia més sovint: la d'una dona humana alta amb els cabells curts marró. Semblava ser de prop de trenta anys, amb un aspecte astut, gairebé arterós, en els seus trets. En aquesta forma, normalment vestia un vestit de vol fosc, ajustat, botes fosques, i una armilla groga pàl·lida que deixava els seus braços nus. També portava guants grocs, una màniga curta negra a cada colze i un barret vermell de vol i un cinturó.

Després de la seva activació inicial del poder de l'holocró, en Bane l'havia tret del santuari interior fins a la gran sala comuna del nivell principal que una vegada va servir com a menjador per als seguidors vivents de la Bèlia. Aquí, en Bane havia estat explorant l'holocró de dalt a baix durant els últims diversos dies. Hi havia procedit amb cura, encara drenat per la seva batalla amb les tecnobèsties. El lent pas li va permetre recuperar les seves energies i reconstruir la seva força mentre sondejava els arxius del vidre.

Molt del que havia descobert se centrava en els rituals i pràctiques de l'alquímia Sith, cosa que exploraria en profunditat quan tingués més temps. Altres vegades es topava amb els propis exàmens filosòfics de la Força de la Bèlia, encara que en veritat hi havia poc d'aquest motiu que en Bane no hagués descobert per si mateix. Només ara havia trobat finalment el que realment havia estat buscant.

-Pot portar setmanes, o fins i tot mesos -va explicar la imatge de la Bèlia-, abans que les fases finals de construcció estiguin completades.

La seva forma va parpellejar, per a ser reemplaçada per la imatge d'un holocró mostrat en un tall. Els filaments i fibres de la matriu de vidre a la imatge van començar a surar i moure's, il·lustrant els ajustos dels que estava parlant la guardiana. En Bane no es va molestar a prestar-li atenció de prop; ja sabia com sintonitzar bé les estructures internes de la matriu.

-Vostè va dir que els ajustos podien portar mesos. Com és això possible? -va preguntar en Bane amb un capcineig-. La xarxa cognitiva es degrada massa ràpidament.

La imatge de la Bèlia va parpellejar a la vista de nou.

-La xarxa cognitiva ha de ser atrapada dins del rebló abans que comencis, -va explicar ella.

-Rebló? -va preguntar en Bane, els seus nervis tremolant de nerviosisme. En totes les seves investigacions mai havia escoltat l'esment d'un rebló abans.

Una imatge d'un holocró va aparèixer una vegada més, encara que ja no en un tall. El petit vidre negre construït en l'àpex de la piràmide estava parpellejant.

-El rebló és la clau del procés-, va dir la veu de la Bèlia-. Sense ell, la xarxa cognitiva es degradarà abans que completis la seva configuració, i fracassaràs cada vegada.

En Bane va mirar meravellat la imatge. Hi havia sabut que el vidre fosc era una part essencial de la construcció de l'holocró. Tot i així creia que el seu únic propòsit era canalitzar el poder dels símbols gravats en els laterals de la piràmide cap a la matriu. Mai havia imaginat que serviria per a una altra funció també.

-Com atrapo la xarxa cognitiva dins del rebló? -va preguntar ell, ansiós per aprendre el secret que li havia eludit.

-Has d'invocar el Ritu del Començament-, li va dir la Bèlia.

La projecció va canviar per mostrar un ritual Sith increïblement elaborat i complicat, un que anava més enllà de qualsevol cosa que en Bane hagués dominat fins llavors. Amb subtils empentes de la Força saltà d'imatge en imatge, adonant-se que li portaria molts mesos d'estudi acurat memoritzar el ritual. Tot i així... el secret era seu!

Satisfet, va tancar l'holocró. Era hora de deixar Tython i tornar a Àmbria. Si tot havia anat bé, la seva aprenenta estaria allà esperant-lo.

Es va obrir pas cap a l'exterior, on el Místic l'esperava. Però mentre es preparava per pujar a bord de la seva nau, va veure un altre navili en la distància corrent cap a ell. Ell es va estendre amb la Força, i va sentir la presència de la Zannah dins... i una altra més.

El Loranda va arribar a aterrar a cinquanta metres d'on la seva pròpia nau havia tocat terra. En Bane es va alçar impassible, esperant que la Zannah sortís. Quan ho va fer, hi havia un home jove amb ella. El Lord Fosc podia sentir la Força en ell, encara que la seva presència era feble. Quan va veure que a l'home li faltava la seva mà dreta, tot va caure al seu lloc.

-Se suposa que ens trobaríem a Àmbria, -va grunyir a la Zannah-. Per què has vingut aquí? I per què l'has portat a ell?

-Vaig venir a advertir-te, -va respondre ràpidament-. Els Jedi saben que vas sobreviure a la bomba mental.

-Per ell, -va dir en Bane, assenyalant amb el cap en direcció a l'altre home.

-Anava a parlar amb el Consell Jedi, -va explicar la Zannah-. Si s'esvaïa, podrien rebutjar els rumors que encara vivies.

-Per què no simplement l'has matat? -va preguntar en Bane, el seu to ominós.

-És un sanador -va ser la seva resposta immediata-. Sap com alliberar-te dels orbaliskos.

Les respostes de la Zannah arribaven massa ràpid per encaixar a Bane. Era com si ella ja hagués tingut aquesta discussió, probablement assajant-la una vegada i una altra en el seu cap en preparació per a aquesta trobada.

-És això cert? -va exigir ell a l'altre home.

-No puc fer-ho aquí, -va respondre en Darovit-. Necessito subministraments. Equip especial. És perillós, però crec que pot fer-se.

En Bane va vacil·lar. No pel perill potencial; sabia que qualsevol procediment per lliurar-se de la seva infestació estaria carregat de riscos. Però ara que sabia que els seus fracassos amb l'holocró no estaven lligats als orbaliskos alimentant-se del seu poder, volia reavaluar la decisió de treure-se'ls.

La visió d'una altra nau apareixent sobre l'espatlla de la seva aprenenta, encara massa lluny en la distància com per esbrinar un model o afiliació, va posar una fi a les seves deliberacions. Un instant més tard va sentir l'inequívoc poder del costat de la llum en aquells a bord.

La Zannah va haver d'haver-ho sentit també; es va girar i va mirar en aquella direcció, llavors es va tornar a girar cap a ell amb una ganyota preocupada.

-Alguna cosa va malament? -va preguntar el jove sanador, adonant-se de l'intercanvi-. Què és?

-Ens han seguit-, va murmurar la Zannah.

La nau estava arribant ràpidament, massa ràpid com perquè ells es posessin en els seus propis transports i prenguessin el cel. Si ho intentaven, els altres navilis els dispararien abans que s'enlairessin.

-Dins de la fortalesa, -va ordenar en Bane-. Els Jedi ens han trobat.

Següent