Ylèsia (IV)

Anterior

IV 

L'anàleg de fragata yuuzhan vong, que semblava un gran tros de vòmit verd terrós, va arribar escortat per dos esquadrons de coralites, que semblaven pedres bastant poc interessants. Els guardaespatlles oficials d'en Thrackan -en qui ell no hauria confiat per guardar les seves esquenes encara que fossin els últims a Ylèsia, i què el més probablement és que estiguessin en nòmina de les diverses faccions del Senat en qualsevol cas- es van posar en formació i van presentar els seus amfibastons.

Amfibastons. Una de les exportacions dels yuuzhan vong més molestes i perilloses. En Thrackan va mantenir una bona distància amb els seus guardaespatlles oficials, perquè l'experiència havia mostrat que no eren molt experts en controlar les armes que els seus patrocinadors yuuzhan vong tan cortesament els hi havien lliurat. La setmana anterior havia perdut a dos guàrdies, mossegats durant l'entrenament pels caps verinosos de les seves pròpies armes.

Seguit per la seva autèntica guardaespatlles, Dagga Marl, en Thrackan va caminar cap a l'anàleg de fragata i va esperar. A l'estona una part de l'escorça es va retirar d'alguna manera, i un objecte com una llengua gegant plena de berrugues va descendir per tocar la pista d'aterratge. Per aquesta rampa baixà una doble fila de guerrers yuuzhan vong cuirassats, armats amb amfibastons... que aquests guerrers si semblaven saber utilitzar. Un cop formats en el paviment, els va seguir el Comandant Suprem Maal Lah, arquitecte de la captura de Coruscant pels yuuzhan vong.

L'aparença d'en Maal Lah era presentable, per a un yuuzhan vong. A diferència d'en Nom Anor, amb el seu completament nou implant plaeryin bol -aquest reemplaçament de l'ull encara més gran i desagradable que el que havia perdut- o Shimrra, que tenia tantes cicatrius i mutilacions que la seva cara semblava com si hagués passat per una màquina trilladora, els trets regulars d'en Maal Lah encara eren reconeixedors com a trets. Ell havia refrenat l'impuls de tallar-se en honor als seus viciosos déus, i en la seva major part es conformava amb tatuatges vermells i blaus. En Thrackan realment podia mirar-lo sense voler perdre el seu dinar. Si permetia que els seus ulls es desenfoquessin lleugerament, els tatuatges formaven un patró abstracte que gairebé era agradable.

Es va fer una nota mental per tractar de deixar els seus ulls lleugerament desenfocats durant la resta del dia.

-Salutacions, Comandant -va dir-. Benvingut a Ylèsia.

En Maal Lah afortunadament havia portat a un traductor amb ell, un membre de la casta dels administradors que s'havia tallat una orella i l'havia reemplaçat amb una brillant criatura semi-translúcida amb aspecte de llimac en una funció que en Thrackan va preferir no pensar.

-Salutacions, President Sal-Solo -va dir en Maal Lah a través del seu traductor-. Vinc a recordar-li la seva submissió i a portar a la seva flota a la seva obediència.

-Eh... Bé -va dir en Thrackan. Bonica forma de diplomàcia tenen aquests vong-. Els administradors a Ylèsia ja han... cultivat... el seu damutek. Està interessat de veure'l?

-Primer inspeccionaré la seva guàrdia.

En Thrackan es va quedar el més lluny possible d'en Maal Lah mentre el guerrer inspeccionava la Guàrdia Presidencial, esperant que si ruixaven a Maal Lah accidentalment amb el verí, el mateix Thrackan podria tenir un avantatge per sortir corrent abans que els guerrers yuuzhan vong comencessin a massacrar a tots els presents. Afortunadament cap fatalitat va ocórrer.

-Un pobre grup de desgraciats inútils, totalment sense esperit ni disciplina -va comentar en Maal Lah mentre caminava amb Thrackan cap a les bèsties de transport.

-Hi estic d'acord, Comandant -va dir en Thrackan.

-La disciplina i l'ordre han de ser inculcats en ells a cops. Què no donaria jo per veure'ls en mans del gran Czulkang Lah.

Això sí que podria ser divertit, va pensar en Thrackan, encara que sense saber qui o què podria ser Czulkang Lah. En Thrackan sempre gaudia d'una bona pallissa, per tal que ell no fos qui estigués a l'extrem receptor.

-Acomiadaré al seu comandant -va dir. El seu comandant era un duro, i per tant prescindible. Reemplaçaria al duro amb un humà, per tal que pogués trobar un que pogués ser plausiblement fidel.

-Confio que la flota de la Brigada de la Pau està a punt -va dir en Maal Lah.

-L'almirall Capo m'assegura que estan totalment entrenats i alertes, i àvids de servir al costat dels seus valents aliats, els yuuzhan vong.

Realment en Thrackan no tenia grans esperances en la variada força que era la flota de la Brigada de la Pau. De fet més aviat esperava que en Maal Lah quedés tan disgustat com per a executar l'almirall rodià Capo, proporcionant d'aquesta manera una altra vacant que en Thrackan podria ocupar amb un humà.

De nou, si en pogués trobar un en qui confiar. Allà això sempre semblava ser el problema.

Reflectint que estava una mica vell per a aquesta mena de coses, en Thrackan va seguir a Maal Lah pujant per l'escala de corda a la resinosa torre verda purpúria sobre la forma de sis potes d'una bèstia de càrrega yuuzhan vong. Les escates cobertes de molsa dels quednak feien pudor a una cosa que caldria llançar per la claveguera més pròxima. A instàncies del seu genet administrador, la bèstia es va aixecar trontollant i va començar a caminar a pas lent cap a la Ciutat de la Pau. En Thrackan va esperar que el moviment no li fes emmalaltir.

Un parell d'anàlegs de barredores -voladores de cabina oberta amb una tripulació de dos i impulsats per dovin basals- es van alçar per ocupar la seva posició a banda i banda de la bèstia de càrrega. En Maal Lah no estava confiant la seva vida completament en els guàrdies que avançaven a peu.

En Thrackan va llançar una mirada a la doble fila de guerrers yuuzhan vong que trotava al llarg del deixant del gran llangardaix. Per quan cobrissin la distància de vint-i-dos quilòmetres fins a la Ciutat de la Pau, potser fins i tot els llegendaris yuuzhan vong estarien cansats de caminar.

-Ara que tenim a més de la seva gent al planeta -aventurà en Thrackan-, em pregunto si podríem mantenir millor les seves necessitats espirituals.

La resposta d'en Maal Lah va ser seca.

-Com faria vostè això, Excel·lència?

-No hi ha cap temple als seus Déus aquí. Potser nosaltres podríem proporcionar-ne un per a la seva gent.

-Aquest és un pensament generós, Excel·lència. Per descomptat, som nosaltres qui hauríem de proporcionar el disseny de l'estructura, i, és clar, el sacerdot.

-Nosaltres podríem donar els terrenys, almenys.

-En efecte. -En Maal Lah ho va considerar per un instant-. Com molts del meu clan, jo he estat sempre un devot de Yun-Yammka, l'Assassí. Seria un acte de devoció fomentar el seu culte en un nou món. Per descomptat, el culte requereix sacrifici...

-Hi ha esclaus de sobres per a aquest propòsit -va dir en Thrackan, tan sincerament com va poder aconseguir.

En Maal Lah va arquejar el seu cap.

-Molt bé. Mentre estigui disposat a donar un de tant en tant.

En Thrackan va agitar la mà restant importància a l'assumpte.

-Qualsevol cosa que puguem fer pels nostres germans. -Almenys podria assegurar-se que cap de les víctimes fora humana-. Jo ja tinc un tros de terra en ment -va afegir.

Certament el tenia. La terra en qüestió era adjacent a l'Altar de Promeses on els t'landa Til administraven als esclaus la seva dosi diària d'eufòria telepàtica. Es deia que els t'landa Til tenien poders sobre totes les espècies humanoides, i en Thrackan s'inclinava a preguntar-se si això incloïa als yuuzhan vong.

La vista dels yuuzhan vong girant sobre si mateixos en una beatitud extàtica seria certament una d'agradable. La vista seria encara més agradable si pogués convertir els poderosos guerrers en addictes a la seva explosió diària de comunió còsmica, com ho eren els esclaus.

Semblava merèixer la pena sacrificar uns pocs alienígenes per tenir un regiment sencer de yuuzhan vong addictes disposats a fer qualsevol cosa que en Thrackan els hi suggerís a canvi d'un raig extàtic diari del seu déu.

En Thrackan va riure per a si mateix entre dents. I en Shimrra pensava que ell era un expert en l'art de cobrar-se venjança.

Tan agradable trobava Thrackan aquesta visió que gairebé es va perdre la següent frase d'en Maal Lah.

-Vostè i el Senat s'haurien de preparar per a un visitant especial en els pròxims dies.

A Thrackan li va prendre uns segons comprendre les implicacions d'això. Totes les seves fantasies agradables van desaparèixer com el vapor davant el vent.

-Shimrra vindrà aquí? -va panteixar.

En Maal Lah li va grunyir.

-El Summe Senyor -li va corregir salvatgement-, romandrà en la seva nova capital fins que els Déus li diguin el contrari. No, és un altre qui aviat li farà una visita oficial. Amb aquest vostè signarà un tractat de pau, ajuda mútua, i no agressió. -Un somriure es va obrir camí en el rostre del guerrer-. Prepareu-vos per a rebre al Cap d'Estat de la Nova República.

El flux d'estrelles brillà i es va aturar al cel, i el sistema d'Ylèsia va aparèixer en les pantalles d'en Jacen. Les alarmes van xiular en descobrir que les naus en òrbita al voltant del planeta eren enemigues. En Jacen es va acostar a la Jaina, la líder de la formació, amb el seu ala-X ocult pulcrament darrere del caça de la seva germana.

-Esquadró Sols Bessons, informeu! -va dir la veu de la Jaina pel comunicador.

-Bessó Dos -va dir la companya d'ala neimoidiana de la Jaina, Val-, en espai real amb tots els sistemes operatius.

-Bessó Tres -va dir un altre pilot-. En espai real. Tots els sistemes operatius.

Tots els pilots van anar informant, fins que li va tocar el torn a Jacen, que havia estat agregat al vol de la Jaina com a Bessó Tretze. Va fer el seu informe, amb la Força omplint la seva ment, i a través d'ella sentia als Jedi: el ferotge, i fidel Lowbacca, i el joiós Tesar molt a prop seu; Corran Horn distret per la llista de control dels seus propis pilots; la sang freda i el goig de la Saba Sebatyne i els seus Cavallers Salvatges. I, a més distància, altres elements de la flota, la concentració de la Tahiri, la determinació malenconiosa de l'Alema Rar, la confiança d'en Zekk, i el pur poder d'en Kyp Durron, un poder molt semblant a la ràbia.

I, destacant clarament entre tots, Jacen sentia la presència de la Jaina, la seva ment cremant amb càlculs com un ordinador.

La fusió Jedi omplia la ment d'en Jacen, un mecanisme de comunicació psíquic entre ell i els altres Jedi. Estava impressionat pel poder de la fusió, i per com havia crescut des que l'havia experimentat per última vegada a Myrkr. Allà, havia estat una benedicció amb els seus pros i contres, però després el grup d'assalt Jedi de Myrkr s'havia dividit internament. Aquí, estaven units en un sol propòsit.

La sensibilitat d'en Jacen a la Força havia crescut dins de la fusió, i era conscient de les altres vides que l'envoltaven, dels pilots no Jedi de l'Esquadró Sols Bessons, i d'altres propers, particularment les ments disciplinades de l'esquadró txiss d'en Jagged Fel que volava a babord i lleugerament darrere d'ells. En Jag havia ofert el seu esquadró per aquesta lluita, encara que ells no eren tècnicament una part de les forces manades per Kre'fey. Una vegada que li van recordar a Kre'fey que els veterans d'en Jag havien estat originalment una part de l'Esquadró Sols Bessons abans de separar-se, ell va acceptar la seva oferta.

-Escolteu, gent -va dir la veu de la Jaina pel comunicador de nou-. Sé que excedim en nombre a l'enemic, però això no fa que l'artilleria que dispararan contra nosaltres sigui menys real. Això no és una maniobra de pràctiques, i podeu acabar morts si no teniu cura. Vull que tots us enganxeu al vostre company d'ala i mantingueu els ulls oberts per evitar que qualsevol enemic aconsegueixi maniobrar per posar-se per darrere de vosaltres. Taques -va dir a Lowbacca-, vull el teu vol a la nostra dreta, un parell de klicks per darrere. Tesar, vosaltres voleu per sobre i darrere.

A sobre era un terme sense sentit a l'espai, però era més fàcil de dir «a noranta graus de l'eix entre Lowbacca i jo», i en qualsevol cas Tesar sabia el que ella volia dir.

-Rebut -va dir en Tesar, i Lowbacca va fer un rugit de resposta.

-Recordeu que Jagged Fel està a la nostra esquerra. Entesos?

Es va escoltar un cor d'assentiments.

-D'acord llavors -va dir la Jaina-. Ensenyem una o dues coses en aquests traïdors.

En Jacen estava impressionat. No s'havia adonat que la Jaina s'havia convertit en una líder tan eficaç. La seva actuació era encara més impressionant perquè, a través de la fusió Jedi, ell podia sentir-la també examinant les seves pantalles mentre parlava, comprovant els seus canals de comunicacions, i preocupant-se pels seus pilots inexperts mentre tractava de fer funcionar tàctiques que impedissin que es matessin.

En Jacen va mantenir el seu caça enganxat en formació darrere de la Jaina, un company d'ala extra per al Líder Bessó. Els seus ulls van examinar les pantalles i van veure que l'armada sencera d'en Kre'fey acabava d'entrar ara en l'espai real, tres forces assignades agrupades tan a prop d'Ylèsia com l'ombra de massa del planeta els ho permetés. Cada un dels tres grups era equiparable a la totalitat de la flota de la Brigada de la Pau, i tenien la força enemiga atrapada entre ells. L'única esperança per al comandant enemic era sortir de l'òrbita a l'instant i atacar una de les forces assignades d'en Kre'fey, esperant poder-se obrir pas a través d'ella abans que les altres arribessin per superar-lo.

Els moments passaven com el tic-tac d'un rellotge, i el comandant enemic no va fer cap moviment. La seva única esperança real estava relliscant a través dels seus dits.

I llavors la flota enemiga es va moure, escollint com a objectiu l'Esquadró Sols Bessons, i la força assignada darrere d'ells.

El Cap d'Estat de la Nova República estava a la meitat del seu discurs davant el Senat ylesià quan un dels ajudants d'en Thrackan -l'humà, afortunadament- va arribar corrent pel passadís de l'edifici del Senat i va començar a xiuxiuejar a cau d'orella d'en Thrackan. En Maal Lah, que estava mirant el discurs des d'un altre seient proper, va semblar de sobte molt ocupat en parlar a un dels víllips que portava a les espatlles de la seva armadura.

En Thrackan va escoltar el xiuxiueig agitat del seu ajudant, i llavors va assentir i es va aixecar.

-Em sap greu tenir la necessitat d'interrompre -va començar a dir, i va veure la mirada malèvola del Senat tornar-se immediatament en la seva direcció-. Una flota de la Nova República ha aparegut en l'espai ylesià.

Va veure com els augusts caps senatorials es miraven entre si amb pànic creixent mentre un brunzit omplia la sala. En Thrackan es va tornar cap al Cap d'Estat de la Nova República.

-Vostè no va dir a ningú que havia de venir aquí, oi? -va preguntar.

Si no fos una emergència horrible en la qual podria morir, en Thrackan gairebé podria gaudir d'això.

-Són rebels! -va proclamar el Cap d'Estat de la Nova República-. Rebels contra l'autoritat justa! No s'atreviran a disparar contra el seu líder!

-Potser -va suggerir en Thrackan- li convindria agafar un comunicador i ordenar-los que s'aturin.

El Cap d'Estat va dubtar, i després va baixar del podi.

-Aquesta és la classe de malentesos que només poden aclarir-se després. Potser abans hàgim, humm, de buscar un refugi.

-Una idea excel·lent -va dir en Thrackan, i es va tornar de nou cap al Senat-. Suggereixo que els honorables membres vagin als refugis. -Quan alguns d'ells van sortir disparats a tota velocitat buscant la sortida, va afegir-: De manera ordenada! -com si això fos a servir d'alguna cosa. Les seves paraules només semblaven accelerar la seva fugida, bolcant escriptoris mentre els fundadors de la noble República Ylesiana s'encaixaven espatlla contra espatlla a les portes.

En Thrackan es va tornar cap a Maal Lah i va suprimir un arronsament d'espatlles. Aquestes persones no havien traït a la seva pròpia galàxia per un excés de valor, i no podia dir que estigués sorprès per la seva conducta.

El comandant yuuzhan vong estava vociferant al petit víllip de la seva espatlla. El seu traductor es va acostar a Thrackan.

-El Comandant Lah està ordenant a les forces que ja estaven en trànsit per la maniobra d'unió que acudeixin de seguida.

-Molt bé. El comandant anirà a la seva nau de comandament?

-La distància a l'espaiport és massa gran.

Sobretot si es viatja al pas d'un espantós reptiloide greixós de la mida d'un hutt, va pensar Thrackan.

-Puc oferir al comandant espai en el nostre refugi -va dir en Thrackan.

-El Comandant no té cap necessitat de refugiar-se -va dir el traductor-. En lloc d'això s'encarregarà de les tropes aquí a la capital.

-Excel·lent! Estic segur que estem en bones mans.

En Maal Lah va acabar la seva conversa unilateral i es va acostar furtivament cap a Thrackan, envoltant amb els seus dits el seu bastó de comandament.

-Necessitaré prendre el comandament de la seva Guàrdia Presidencial i els seus paramilitars.

-És clar -va dir en Thrackan-. Serveixi's vostè mateix. -Va fingir pensar durant un instant, i va afegir-: És una llàstima que els Déus yuuzhan vong s'oposin de tal manera a la tecnologia. Si no fos així, hauríem instal·lat escuts planetaris i hauríem estat absolutament segurs.

En Maal Lah li va llançar una mirada assassina, i per un moment en Thrackan va notar una punxada al ronyó en pensar que havia anat massa lluny.

-Dirigirà vostè les seves forces en la batalla, Excel·lència? -va preguntar en Lah-. O buscarà el refugi amb els altres?

En Thrackan va aixecar les seves mans.

-Em sap greu no tenir cap entrenament de combat, Comandant. Deixaré tot això als professionals. -Es va girar cap a la Dagga, que havia estat esperant educadament darrere d'ell tot aquest temps-. Vine, Marl.

Va abandonar la sala amb pas ràpid però digne, amb la Dagga seguint-li al seu costat, mig pas per darrere.

-Va a dirigir-se al refugi, senyor? -va preguntar.

En Thrackan li va fer un somriure lateral.

-Sé que no és molt llest amagar-me en un forat sense porta del darrere -va dir.

Ella va respondre al somriure d'ell amb la seva pròpia freda ganyota.

-Molt bé, senyor -va dir.

-Aniré a la badia d'atracada darrere del palau Presidencial i prendré el meu lliscant en la ruta més ràpida que surti de la ciutat.

El somriure de la Dagga es va eixamplar.

-Sí, senyor.

-Saps pilotar ràpid, Marl?

Ella va assentir.

-Sí, senyor. Molt ràpid.

-Per què no pilotes tu, doncs? Mentre jo faig ús de la navalla d'afaitar que tinc guardada al seient del darrere, i em poso la roba neta que vaig guardar allà.

-Bomba ombra fora. -La veu de la Jaina es va apoderar dels auriculars d'en Jacen-. Alterant el curs, trenta graus.

-Rebut, Líder Bessó -va dir en Jacen.

En Jacen romania cobert darrere de l'ala-X de la Jaina mentre el caça alçava el curs per sortir fora del camí de la flota enemiga, que estava previst que hi arribés atacant en aquesta part de l'espai en aproximadament deu segons, i va usar la Força per ajudar a la Jaina a empènyer la bomba ombra cap endavant, cap al seu blanc, un creuer classe República que era el cap de llança de l'esforç d'escapament de la Brigada de la Pau.

-Caces enemics davant. Accelerant...

En Jacen ja havia sentit als pilots enemics en la Força. Va obrir foc on sabia que estarien, i va ser recompensat amb una flamarada que significava que un pilot enemic no havia activat els seus escuts a temps. En Jacen va canviar a un altre objectiu i va disparar, algunes van sortir desviades, però altres sagetes van colpejar en els escuts i es van esvair. La formació objectiu es va separar de cop com un foc artificial, cada grup de dos caces allunyant-se de l'atac dels Sols Bessons.

En aquest moment la bomba ombra de la Jaina va colpejar el creuer enemic, i la seva proa va florir en una flama de foc.

En Jacen estava seguint la Jaina darrere dels caces enemics -ales-E- que estaven realitzant tirabuixons i la fusió Jedi va augmentar les seves percepcions. Va sentir a Corran Horn efectuant un atac llampec a una fragata enemiga, els Cavallers Salvatges destruint metòdicament un vol d'ala-B, però el coneixement no era intrusiu; no li exigia atenció, o despistar-se del seu pilotatge, simplement hi era, en el fons de la seva ment.

-Queda't a prop, Val -va dir en Jacen a la companya d'ala de la Jaina, que semblava vagar sense rumb.

-Oh! Ho sento!

-Res de xerrada en aquest canal -amonestà la Jaina-. Vaig a girar a la dreta... ara.

La Val encara es va allunyar més de la seva posició assignada durant aquesta maniobra, i a través de la Força en Jacen es va adonar de la intensa concentració d'un pilot d'ala-E que intentava centrar-la en el seu punt de mira. En Jacen es va allunyar deliberadament del seu lloc assignat en un revolt amb forma d'S, i en fer-ho era conscient a través de la fusió de la Força que la Jaina sabia exactament què estava fent, i per què.

-Girant trenta graus a l'esquerra -va dir la Jaina, que va girar el seu caça i el de la Val en el que el pilot enemic certament pensaria que era un blanc perfecte...

Només que va portar a l'enemic directament sobre les mires d'en Jacen. Ell va disparar una ràfega completa dels quatre canons làser i va veure els escuts de l'ala-E esfondrar-se sota el foc concentrat. Jacen va disparar de nou, i l'ala-E es va desintegrar.

El cor d'en Jacen va fer un salt quan el company d'ala de l'ala-E va provar a disparar un tret d'avís i es va anotar un esclat làser triple en els escuts d'en Jacen -que van aguantar- i llavors en Jacen es va allunyar, perseguit pel ala-E, fins que el propi caça de la Jaina es va arremolinar seguint una sèrie elegant i pausada d'arcs, i ella i la Val van convertir al brigadista i la seva nau en àtoms. Quan va donar abast a Jacen, ell va poder veure l'austera satisfacció de la Jaina a través de la cabina del pilot, i ella el va saludar amb una oscil·lació de les ales quan ell va lliscar un cop més en la seva posició.

Llavors ell es va adonar del seu canvi d'humor, i va saber que ella estava rebent ordres al canal de comandament.

-Sols Bessons -va dir ella-. Reagrupeu-vos. Recupereu la formació al meu voltant. Anem a cobrir al grup de desembarcament.

En Jacen sabia que ella era reticent a deixar el combat una vegada que havia començat, però també sabia que la lluita anava bé per a la Nova República. Les forces estaven equiparades en nombre, però el personal de la Brigada de la Pau simplement no donava la talla. Alguns pilots mercenaris en caces estaven demostrant la seva vàlua, però les naus capitals no estaven lluitant molt bé, i algunes d'elles estaven llançant càpsules d'escapament encara que no havien rebut grans danys. Un parell d'esquadrons de caces enemics estaven fugint de la batalla tan ràpidament com podien, perseguits per ales-A. Les dues forces assignades addicionals d'en Kre'fey aviat estarien en escena, inclinant decididament encara més la balança del costat de la Nova República, i en aquest punt Jacen no li sorprendria de veure com algunes de les naus de la Brigada de la Pau es rendien.

Era bo tornar a sentir l'enemic en la Força, va pensar en Jacen. Els yuuzhan vong eren un buit en la Força, un forat negre en el qual la llum de la Força desapareixia. Almenys, aquests brigadistes de la Pau es registraven com una part de l'univers vivent, i atès que podia sentir-los en la Força, Jacen podia anticipar-se a les seves accions. Comparats amb els yuuzhan vong, aquesta gent era presa fàcil.

Fàcil de destruir. Va assaborir una alenada de tristesa davant la necessitat: aquests objectius no haurien de ser objectius; haurien d'estar lluitant en nom de la galàxia contra els invasors. En canvi, havien escollit trair a la seva pròpia gent, i Kyp Durron i Traest Kre'fey estaven determinats a què paguessin per això.

L'Esquadró Sols Bessons va recuperar la formació, i l'esquadró txiss d'en Jag Fel ocupà el seu lloc flanquejant-lo. L'esfera blava i blanca d'Ylèsia va créixer en apropar-se. Jacen va veure les forces de desembarcament separant-se de la força assignada d'en Kre'fey més propera.

-Anem a prendre l'espaiport -va dir la Jaina. I també a atreure el foc, va saber en Jacen, perquè poguessin esbrinar on eren les defenses i acabar amb elles abans que les forces de terra, amb la seva nau de desembarcament escassament blindada, intentés el seu atac.

-Configureu els vostres alerons per a l'atmosfera -va dir la Jaina.

Els ala-X van assumir una forma d'I quan els quatre alerons es van reunir per formar dues ales senzilles. El planeta blau girava sota ells... i llavors van veure una taca verda, un dels petits continents que s'acostava, i la Jaina va inclinar el seu caça cap a ella, amb Jacen i els altres darrere.

La nau d'en Jacen es va sacsejar entrant a l'atmosfera. Les flames van llepar els seus escuts davanters. Si mirava per sobre de la seva espatlla podia veure ones de xoc sòniques estenent-se per les seves ales com teranyines. La terra verda es va acostar encara més.

Llavors nous símbols van aparèixer en les seves pantalles, i la seva pròpia veu va fer ressò al crit de la Jaina.

-Coris! Coralites, just davant!

Els caces enemics estaven enlairant-se de l'espaiport, l'equivalent a dos esquadrons, escapant de la gravetat del planeta gràcies als seus dovin basals. I a la seva estela arribava un blanc molt més gran, un anàleg de fragata. Els yuuzhan vong estaven apuntant clarament cap a la força de desembarcament que estava girant sobre el planeta en òrbita alta guardada per un parell de fragates i els Cridaners, un esquadró d'ales-X novells sota el comandament d'un capità de vint-i-tres anys d'edat. L'escorta probablement podria encarregar-se dels assaltants -amb temps- però mentrestant els yuuzhan vong podrien delmar greument la força de desembarcament.

-Accelerant! Màxima velocitat! -va exclamar la Jaina, i els Sols Bessons van derivar potència als seus motors. Estaven en bona posició per saltar sobre l'enemic mentre els yuuzhan vong s'obrien camí a través de l'atmosfera. En Jacen va mirar les seves pantalles i va calcular angles, trajectòries...

-Tinc una bomba ombra, Líder Bessó -va dir-. Permet-me fer una passada sobre la fragata.

A través de la fusió Jedi va sentir com la Jaina reproduïa el seu propi càlcul.

-Bessó Tretze -decidí ella-, fes el teu tret.

En Jacen va fer baixar el morro de la seva nau i va apuntar cap a la porció d'aire que pensava que la fragata travessaria en els següents vint segons estàndard o així. Era difícil avaluar el moment en què havia de deixar anar la càrrega; no podia trobar l'anàleg de fragata en la Força, i Jacen havia de fer una suposició basada en com apareixia en les seves pantalles.

Tot d'una va sentir el poder de la Força inflant el seu cos, com si acabés d'omplir els pulmons de pur poder universal. Els càlculs van creuar la seva ment, més ràpid del que hagués cregut possible. I a distància, va descobrir que podia descobrir la nau enemiga, no com una presència a la Força, sinó com una absència, un fred buit en l'univers de la vida.

Hi havia Jedi propers que encara no s'havien enfrontat a l'enemic; Tahiri, Kyp Durron, Zekk, i Alema Rar. Atès que no havien estat distrets pel combat, simplement li havien prestat el seu poder a través de la fusió Jedi, enviant-li força i ajudant-lo en el seu càlcul.

Va sentir el fred metall del mecanisme de llançament de la bomba en el seu puny, i va tirar d'ell.

-Bomba ombra llançada.

I llavors, mentre tirava cap enrere de la palanca de control i donava potència als motors, va disparar un parell de míssils de commoció.

La bomba ombra era un projectil sense propulsor, ple en el seu lloc del cap a la cua amb explosiu, i que o bé suraria cap al seu blanc, o seria empesa amb una mica d'ajuda de la Força. La manca del deixant del propulsor feia que la bomba fos difícil de descobrir per als yuuzhan vong, i l'explosiu extra li donava un tremend poder de cop quan impactava.

Els dos míssils de commoció pretenien ser una distracció per als yuuzhan vong; si l'enemic estava prestant atenció als dos míssils, apropant-se per una trajectòria diferent, era menys probable que veiessin la bomba ombra que queia cap a ells.

Gràcies, va enviar Jacen a la fusió. I llavors va sentir com els altres desapareixien de les seves percepcions quan primer Kyp, i després els altres, van anar entrant en combat.

Les tres parts de la flota d'en Kre'fey acabaven d'unir-se, va pensar en Jacen, amb les forces de la Brigada de la Pau atrapades entre ells. Els brigadistes estaven a punt de perdre la seva flota sencera.

El morro de l'ala-X d'en Jacen va apuntar cap amunt, cap a la distant brillantor de les toveres de l'esquadró de la Jaina. Això col·locava a la fragata sota ell en posició perfecta per disparar-li, el foc apuntant pràcticament a la seva cua. Va veure els projectils dels canons de plasma i els míssils apropant-se, i els va esquivar fent violentes batzegades per uns segons, fins que la seva bomba ombra va colpejar la nau yuuzhan vong destrossant-li la proa. Juntament amb la proa, van desaparèixer els dovin basals que estaven usant-se com a defensa, de manera que fins i tot els dos projectils de commoció van colpejar el seu objectiu.

El que va condemnar a la fragata yuuzhan vong no va ser el mal, sinó l'aerodinàmica. Si la fragata hagués estat al buit de l'espai probablement hauria sobreviscut, però l'atmosfera d'Ylèsia va segellar el seu destí. La fragata va començar a tentinejar per l'aire com un coet volador fora de control quan el vent empenyia sobre la seva danyada secció de proa. Els trossos s'esqueixaven i sortien volant, girant en caure; i llavors la fragata va perdre el control per complet i va començar una espiral mortal cap al planeta que es trobava sota.

L'atenció d'en Jacen ja era al combat sobre ell. Jaina i Jag Fel havien rebutjat als coralites i havien matat almenys tres d'ells, i les seves closques destrossades es capbussaven a l'atmosfera amb cues de flames, però ara la batalla s'havia convertit en una topada. De nou l'aerodinàmica jugava a favor de la Nova República: un coralita tenia tota l'aerodinàmica d'un maó, però els ala-X, amb els seus estabilitzadors tancats, resultaven ser unes naus d'atmosfera decents i maniobrables. No obstant això, Jacen sentia la tensió de la Jaina a través de la fusió Jedi: la meitat de l'Esquadró Sols Bessons encara eren novells, carn fàcil per a un enemic experimentat; i els yuuzhan vong estaven volant com veterans.

Una ala-X que desprenia foc va caure per darrere d'en Jacen mentre ell pujava, i va veure una flamarada quan el pilot va sortir ejectat del vehicle. Fragments de corall Yorik ardent van xocar contra els escuts d'en Jacen mentre ascendia: això significava que un altre coralita s'havia sumat a la llista de baixes.

Estaria en massa desavantatge si pujava directament cap a la lluita, per la qual cosa va evitar la batalla i es va col·locar sobre l'embolic del combat abans de fer caure la seva nau en un picat. Va sentir com les superfícies de control tallaven l'aire mentre l'ala-X accelerava, i va trobar un blanc davant d'ell, un coralita que maniobrava cap a la cua d'un ala-X que semblava estar vagarejant a l'atzar, com un dewback que busqués el seu ramat; indubtablement un dels novells de la Jaina. En Jacen es va arriscar a llançar un tret de desviació, va quadrar els seus làsers, i va obrir foc i, només quan va veure que el coralita explotava darrere d'ell, va ser quan el principiant va caure presa del pànic, fugint amb el caça en totes direccions per evitar una amenaça que Jacen ja havia destruït.

Jacen va seguir volant, va veure un coralita perseguit per un punyent txiss, amb el dovin basal del yuuzhan vong detenint en l'aire les sagetes del perseguidor mentre volava. Era un altre tret de desviació arriscat, però en Jacen va dirigir el seu caça acuradament darrere de l'enemic, en una suau corba... i llavors va descobrir que s'estava quedant curt, amb l'enemic ballant just davant dels seus trets. La frustració va recórrer els seus nervis, i estava a punt de demanar al seu astromecànic que verifiqués els seus controls quan va comprendre que tot era culpa de l'aire; l'atmosfera havia frenat massa al caça. Va activar llavors un míssil de commoció, i va ser recompensat veient com colpejava de ple contra el costat del yuuzhan vong. El resistent coralita va seguir volant, però el seu dovin basal va quedar distret i el següent tret del pilot txiss el va vaporitzar.

El cor d'en Jacen va fer un salt quan es va adonar que estava en perill, i va empènyer la seva palanca de control cap a la dreta mentre els trets brillaven darrere del parabrisa de la carlinga. Havia passat massa temps alineant-se amb el seu últim blanc i un enemic havia saltat sobre ell. Va fer tirabuixons a través de l'eixam de caces que voleiaven i va aconseguir perdre al seu perseguidor, i quan va deixar de maniobrar tenia un enemic just davant d'ell, volant directament al seu punt de mira mentre perseguia un punyent. En Jacen el va desintegrar amb una ràfega de làser quàdruples.

Ara es trobava creuant l'embolic del combat, i va tirar cap enrere de la palanca de control per pujar i repetir la seva maniobra. Els altres havien reduït la velocitat per maniobrar, i eren blancs fàcils per a qualsevol que caigués des de dalt. Dubtava poder aconseguir tres enderrocaments en cada passada, però no hi havia cap raó per a no intentar-ho.

En Jacen va realitzar una volta mandrosa mentre examinava la lluita a través de la seva cabina, llavors es va posar gairebé vertical i va donar potència als motors. Un lament sobtat es va apoderar del comunicador.

-Acabo de perdre els escuts posteriors! A qualsevol! Aquí Bessó Dos... Acabo de perdre un motor! Ajuda!

Bessó Dos era la Val, la companya d'ala novençana de la Jaina; probablement perduda, i sense cobertura. Va sentir la creixent tensió de la Jaina a través de la fusió de la Força mentre aquesta buscava a Bessó Dos, i va examinar la massa d'oscil·lants caces apropant-se, veient una ala-X que ballava esbojarradament amb una cua en flames, i un parell de coralites maniobrant darrere d'ell.

-Gira a l'esquerra, Bessó Dos -va exclamar-. Et tinc.

-Girant a l'esquerra! -El pànic i l'alleujament es van dibuixar en la contestació de la Val.

En Jacen va activar els frens atmosfèrics i l'ala-X va frenar com si hagués colpejat un llac de mercuri, i llavors va fer saltar el seu oscil·lant caça en un gir lateral disparant contra el coralita que anava al capdavant. Els seus dards làser van fer volar la seva part superior i van enviar el cori enemic en un gir sense control cap al planeta que es trobava sota. El segon enemic va esquivar els seus làsers, i en Jacen va fer girar el seu caça en un gir encara més tancat, amb l'atmosfera sacsejant la nau i restant-li velocitat. L'enemic es va empassar el seu míssil de commoció amb la singularitat del seu dovin basal i va atrapar també els trets làser, però en Jacen va veure la Val escapar fora de perill mentre el seu perseguidor estava ocupat. I llavors els trets enemics van començar a martellejar els escuts d'en Jacen, i ell va deixar anar els frens atmosfèrics i va intentar esquivar-los, trepitjant a fons l'accelerador.

Hi havia reduït massa la velocitat, perdent velocitat, maniobrabilitat i opcions. Un enemic l'havia trobat i li havia estat seguint la cua, llançant-li andanada rere andanada mentre intentava desesperadament recobrar velocitat i la capacitat de maniobrar...

El droide astromecànic d'en Jacen va deixar anar un crit electrònic quan els escuts de popa van morir. I llavors hi va haver un impacte que en Jacen va sentir recorrent-li l'espinada, i la palanca de control va colpejar contra la seva mà enguantada. L'ala-X es va desviar abruptament a l'esquerra. Va perdre tanta velocitat que els trets del coralita que el perseguia van passar de llarg, a escassos metres de la cabina d'en Jacen, i el seu cap girava sobre el seu coll mentre mirava frenèticament en totes direccions, intentant descobrir qualsevol amenaça addicional...

I allà estava. A l'extrem dels estabilitzadors esquerres d'en Jacen, amb les seves urpes clavades en els canons làser bessons, hi havia un grutchin, una de les criatures insectoides alades, devoradores de metall, que els yuuzhan vong de vegades llançaven amb els seus projectils. Un grutchin que li va tornar a Jacen una malèvola mirada d'ulls negres, abans de tornar al seu treball i fer un tranquil mos a l'estabilitzador superior esquerre.

En Jacen va fer un picat per guanyar velocitat, manipulant els comandaments frenèticament per mantenir l'ala-X mentre el pes i els danys del grutchin amenaçaven amb desestabilitzar-lo. Mentre guanyava velocitat, va ser recompensat amb el grutchin clavant les seves urpes més fermament en l'estabilitzador, lluitant contra l'empenta que estava rebent de l'atmosfera. En Jacen va sentir que els seus llavis es contreien en un somriure aspre. Hi havia esperat que el vent llançaria al grutchin lluny d'ell, però aquest era el següent millor resultat possible: la criatura no podria menjar-se la seva nau mentre estigués gastant tota la seva força tan sols en agafar-se.

Llavors en Jacen va tirar de la palanca de control i va donar potència als motors. L'única manera de lliurar-se del grutchin era obrir la carlinga i fer fora aquesta cosa fora de la seva ala d'un tret, però ell no podria obrir el dosser i posar-se dret mentre estigués en l'atmosfera d'Ylèsia; el vent l'arrencaria directament de la nau i li enviaria donant tombarelles cap al planeta sota ell amb la meitat dels ossos del seu cos trencats.

Un dilema interessant, va pensar. El grutchin no podria menjar-se la seva nau mentre Jacen estigués volant a certa velocitat a través de l'atmosfera, però ell no podria lliurar-se del grutchin mentre no sortís completament de l'atmosfera. Això requeria un judici fi.

-Aquí Bessó Tretze -va dir pel comunicador-. Tinc un grutchin a la meva ala. Tornaré quan me n'ocupi.

-Rebut -va dir la veu de la Jaina. Ell va poder sentir la pressió del combat en la breu expressió, i sentir la seva tensió a la Força.

En Jacen va mantenir la seva mirada al grutchin i els seus impulsors a plena potència. Va mantenir el morro de la nau aixecat tant com va poder sense perdre velocitat, i lentament la resistència de l'atmosfera es va anar alleujant conforme l'aire es feia més fi. Quan el grutchin va poder alçar el cap i donar una altra mossegada al canó làser superior de babord, Jacen va posar l'ala-X sobre la seva cua i va volar directament cap a l'espai. El grutchin va modificar la seva adherència i va donar un altre mossegada, i el canó làser es va desprendre i va girar allunyant-se pel cel que començava a enfosquir-se. Jacen va agafar el seu blàster i el va deixar anar de la seva funda. El xiulet del vent contra la cabina gairebé havia desaparegut. El segon làser va sortir donant tombs pel cel, i el grutchin es va tornar, amb les seves urpes subjectes fermament en el metall, i va caminar metòdicament al llarg dels dos estabilitzadors units, dirigint-se cap al motor.

En Jacen separà els estabilitzadors en posició d'X, esperant que es deixés anar o que perdés velocitat, però sense èxit. En canvi va sentir, més que escoltar, un cop quan el cap del grutchin va caure com un puny de metall sobre la coberta del motor.

Serà millor fer alguna cosa, va pensar. Va deixar anar la balda de la cabina del pilot; conforme la cabina es despressuritzava, van aparèixer camps de força al seu voltant, conservant el seu aire. El so de vol va desaparèixer, tot i que encara podia sentir la vibració de la seva nau ressonant per la seva espinada. Llums vermelles centellejaven en els monitors del motor. Va temptejar els controls dels servos de la cabina, obrint-los lleugerament. Quan no va sentir cap turbulència, va obrir la cabina completament.

Va convocar la Força per guiar els comandaments del caça mentre es posava dret a la cabina del pilot i treia el blàster de la seva funda. Sortint a l'exterior de la cabina del pilot va veure l'estabilitzador esquerre allunyar-se donant voltes, devorat des de l'arrel. Hi va haver una flamarada de foc al motor i aquest es va apagar.

Segurament, va pensar, la flamarada va ser suficient per cuinar al grutchin. Va treure el cap més a l'exterior, recolzant un braç en la vora de la cabina, i va treure el blàster a l'exterior.

Els ulls com joies del grutchin li van tornar la mirada amb propòsit malèvol. I llavors les ales de la criatura es van estendre, i el cor d'en Jacen va fer una sacsejada en adonar-se que el grutchin anava a botar directament cap a la seva cara.

Va disparar mentre assajava mentalment el moviment necessari per agafar el seu sabre de llum amb la seva mà lliure en cas que el blàster no fes la feina. Va disparar una altra vegada, i una altra. El grutchin va retrocedir, amb les seves potes davanteres proveïdes d'urpes esgarrapant l'espai sense aire entre ells, i en Jacen va disparar dues vegades més.

El cap del grutchin es va allunyar donant voltes pel buit. La resta del grutchin el va seguir després.

Els blàsters serveixen, es va recordar en Jacen mentre tornava a asseure's a la cabina del pilot i segellava la carlinga.

El seu droide astromecànic ja havia preparat un informe de danys. Els escuts posteriors havien caigut, havien perdut els dos làsers de babord juntament amb l'estabilitzador-S superior de babord; l'altre estabilitzador de babord estava danyat, i un motor destruït.

En Jacen va donar un cop de puny de frustració al suport de la cabina. L'aerodinàmica de l'ala-X havia estat feta malbé; si ara entrés a l'atmosfera per ajudar la Jaina, la seva nau entraria en un gir que només acabaria quan xoqués contra terra.

Ell havia vingut aquí per ajudar-la, per assegurar-se que ella mai estigués sense el seu suport. Ara l'estava deixant en una lluita desesperada amb l'enemic.

Però una vegada va tenir ocasió d'escoltar el canal de comunicacions dels Sols Bessons, semblava que la Jaina ja no necessitava la seva ajuda. Estava demanant al seu esquadró que es reagrupés.

-Líder Bessó, aquí Bessó Tretze -va dir-. M'he ocupat del grutchin.

La Jaina estava molt seriosa.

-Bessó Tretze, quin és el teu estat?

-Necessitaré aconseguir un nou caça abans que pugui reunir-me amb vosaltres. Quin és el vostre estat?

-La lluita ha acabat. Kyp i Saba van venir a ajudar-nos. Estem reagrupant-nos per atacar l'espaiport i cobrir el desembarcament.

-I la flota dels brigadistes?

-Es va rendir. Per això Kyp i Saba es van veure lliures per unir-se a nosaltres. -Hi va haver una pausa-. Bessó Tretze, Bessó Dos ha perdut un motor. Necessito que l'escortis per reunir-se amb la flota.

-Entesos -va dir en Jacen-, encara que considerant l'estat del meu caça, pot ser que la Val acabi escortant-me a mi.

Va escoltar rialletes pel comunicador. A través de la fusió en Jacen va sentir a la seva germana suportant l'humor amb paciència.

-Tan sols porta-la fins allà, Bessó Tretze -Va dir ella finalment.

-Entesos -va dir en Jacen, i va girar el seu caça per poder veure la Val apropant-se des del planeta que es trobava per sota d'ells.

Següent