Refugiat (XVIII)

Anterior

XVIII

«Mare? Mare!».

Després de l'explosió, la Jaina tenia la ment plena de dolor psíquic. Va buscar mentalment a la seva mare entre els ferits i moribunds.

Va trobar als dos, al seu pare i la seva mare, forcejant entre la multitud aterrida, intentant arribar fins on més es necessitava prestar ajuda.

La Jaina es va asseure entre la penombra de les llums d'emergència de la cambra. Aquesta estava plena de pols, però havia quedat intacte, tal com havia previst en Harris. La Malinza s'estava posant dempeus i movia el cap d'un costat a un altre, atordida. També Vyram i Goure s'incorporaven, tossint tots dos amb violència per la pols que els entrava a la gola. En Salkeli estava estès, arraulit, aixecant la vista amb un somriure burleta, complaent-se en què no haguessin aconseguit impedir l'explosió de la bomba. En Harris estava com l'havia deixat la Jaina: sense sentit en el racó.

La Jaina va agafar l'intercomunicador de terra, on l'havia deixat caure, i el va activar ràpidament.

-Mare?

Va obrir la porta de la cambra per reduir les interferències.

-Mare, em sents?

La Leia va trigar uns moments a respondre.

-Et sento, Jaina -La Jaina es va inundar d'alleujament en sentir la veu de la seva mare-. Estàs bé?

-Estic bé. Però, mamà... la Tahiri!

-Ho sé; jo també ho vaig sentir.

-Creus que està bé?

-No ho sé, Jaina.

-No m'ho perdonaré mai, si està...

La Leia no la va deixar acabar.

-Tu no tens cap culpa de res del que ha passat aquí, Jaina.

La Jaina sabia que allò no era cert. Si no hagués estat tan tancada a la noia des d'un primer moment; si hagués intentat ajudar-la a afrontar els problemes abans, en comptes de...

Va tallar amb aquell pensament carregat de culpa.

-Està molt malament la cosa allà dalt, mama?

-És un caos total. L'explosió ha enfonsat la tribuna del primer ministre. Les forces de seguretat estan intentant aclarir la zona ara mateix.

La Jaina va captar imatges a través de la seva mare: cares espantades, restes retorçades, i sang... molta sang.

Abans que hi hagués tingut temps de preguntar si podia fer alguna cosa, en Salkeli va aprofitar per delectar-se.

-Sembles una mica preocupada, Jedi -Va dir el rodià amb un somriure que tenia molt de ganyota-. Ja no estàs tan segura de tu mateixa, veure...

Aquest cop en Vyram no va preguntar; es va limitar a fer callar el rodià deixant-lo sense sentit d'un cop de culata de la seva pistola làser.

-Què fem ara? -va preguntar, apropant-se a la Jaina.

-Pugem a ajudar -va respondre la Jaina-. A més, hem d'informar a seguretat d'aquests dos.

-Hi aniré jo -Va dir la Malinza.

La Jaina va negar amb el cap.

-Potser no et creguin.

-No -Va dir la noia-, però segur que m'escolten.

-I jo puc quedar-me aquí a vigilar aquests dos, si vols -Va dir en Vyram.

La Jaina, després de rumiar-s'ho un moment, va assentir.

-D'acord. T'enviaré reforços quan arribi.

-Espera un moment -Va dir en Goure-. On vas tu?

-A buscar la Tahiri.

-Llavors, jo també hi vaig -Va dir el ryn. Tenia una brillantor en la mirada que la Jaina recordava haver vist també en els ulls del seu pare. Volia dir que era inútil discutir.

La Jaina va arronsar les espatlles amb impotència i va deixar que en Goure la seguís, mentre reconstruïen els passos de la Tahiri pels passadissos danyats, mentrestant anaven informant a la Leia. L'estructura de l'estadi havia aguantat, però caldria molta feina de reconstrucció. Com més s'acostaven al centre de l'explosió, majors eren els danys. S'havien enfonsat sostres, s'havia esquerdat el ferrociment, estaven deformades les columnes, i l'aire estava ple de pols.

-Per aquí, crec -Va dir, seguint les impressions difuses que rebia de la ment de la Tahiri. Tot havia semblat molt diferent abans, quan els passadissos estaven nets i sencers. Ara estaven en ruïnes, oberts al cel. Els crits dels ferits sonaven amb molt dramatisme tan de prop, i havia una forta olor a pols i a fum.

Al centre de la destrucció van trobar un espai buidat d'uns dos metres de diàmetre. La detonació ho havia destruït tot al seu voltant, però res dins d'aquell espai. I en el seu centre estava estesa la Tahiri, arraulida com un nen que s'amaga d'un malson.

La Jaina es va aturar a la vora de la zona no afectada. El cor li donava cops al pit amb un ritme malaltís. Va intentar contactar amb la noia per mitjà de la Força, però seguia sense trobar-la.

-Què ha passat aquí? -va preguntar en Goure.

-Ha hagut d'envoltar-se d'una bombolla de Força -Va dir la Jaina. Va mirar al seu voltant, inspeccionant els danys amb més atenció-. Sembla que va desviar el gruix de l'ona expansiva de la part superior.

Va estendre la mà amb prudència, buscant la bombolla a les palpentes, i es va sorprendre en no trobar res.

-Devia tancar-se quan va perdre el sentit.

En Goure es va posar al costat de la noia i la va moure. La Tahiri es va tornar sense resistència i va quedar estesa sobre l'esquena, amb els ulls oberts.

-Tahiri?

El ryn, en no rebre resposta, li va buscar el pols al coll.

-Està viva.

La Jaina va intentar buscar-la amb la Força un cop més. Tahiri?

Res. La Jaina no havia sentit a la seva vida a ningú tan buit. La noia semblava buida en la Força, gairebé...

Va tallar aquell pensament, sense voler donar pas a la idea en la seva ment. Però era massa tard.

«Gairebé invisible -va pensar-. Com els yuuzhan vong!».

L'intercomunicador de la Jaina va sonar.

-Jaina?

Era de nou la veu de la mare per l'intercomunicador.

Es va apartar de la Tahiri i va aixecar l'aparell.

-Sí, mare?

-Els equips de rescat han arribat a l'epicentre de l'explosió.

La Jaina va aixecar la vista i va veure moviment pel forat.

-Nosaltres estem just a sota. Estàs tu amb ells?

-Sí. Han començat a treure cossos d'entre la runa.

La va envair una sensació de nàusea. Si hagués actuat més de pressa, sense haver perdut el temps suposant que es podia desactivar la bomba...

-Quants? -va preguntar.

-Quatre, de moment. I...

El titubeig de la Leia li va donar a entendre que faltava el pitjor.

-De què es tracta, mama?

-Del Primer ministre Cundertol. Ha mort.

La Jaina va abaixar la vista cap als ulls de la Tahiri, buits i gairebé acusadors. El buit que manifestaven resultava contagiós.

-Jaina... M'has sentit?

-T'he sentit, mare. Vaig a pujar.

En Goure va agafar en braços la Tahiri, i van anar sortejant la runa junts. Quan van arribar a la superfície, a la Jaina li van rondar pel cap les paraules de la Malinza sobre l'Equilibri Còsmic. «Les bones obres condueixen a resultats dolents». La Jaina havia estat intentant fer el bé, però tot havia sortit terriblement malament. Salkeli l'havia traït; Zel i Jjorg havien mort; Tahiri estava inconscient; el primer ministre havia estat assassinat... Tot això, tot i que ella s'havia esforçat al màxim.

I tampoc havia estat ella sola. L'oncle Luke havia alliberat als bakurans de l'Imperi, només per veure com es giraven d'esquena a l'Aliança Galàctica. La Nova República havia creat la Flota de Defensa Bakurana per protegir el planeta dels ssi-ruuk; però la meitat de la flota havia quedat destruïda en un altre lloc de la galàxia, deixant de nou vulnerable a Bakura. Bakura no havia estat mai agressora, però no deixaven de passar-li coses dolentes. No era d'estranyar que el seu poble busqués amb interès altres alternatives.

I si el tractat amb els p'w'eck resultava ser legítim?, es va preguntar a si mateixa. Què passava llavors? Quins mals podria comportar allò més endavant al planeta?

Van sortir a la llum del dia i van veure el petit grup de persones reunides al voltant del cos del primer ministre, que el contemplaven amb consternació i amb horror. L'home corpulent jeia estirat en una llitera amb repulsors. Les restes cremades de la seva túnica de cerimònia estaven obertes pel centre, a conseqüència dels intents fallits de reanimació d'un meditècnic. La Leia tenia clavada l'atenció en el cos del primer ministre i en les activitats que tenien lloc al seu voltant, però va aixecar la vista per saludar-la. Tenia la cara pàl·lida, sota les taques de sutge que la cobrien. La seva expressió era d'avorrició, i tenia els ulls plens de llàgrimes i de dolor.

* * *

Les notícies que arribaven de la superfície del planeta eren confuses, però la sensació de desastre era massa viva per al gust d'en Jag. Li arribaven de tercera mà, a través de comentaristes i de fonts no oficials, passant pel Selònia, i hi havia moltes possibilitats d'error. Segons els comentaristes en la superfície, s'havia produït algun tipus d'explosió durant la cerimònia de consagració. Però alguna cosa havia mitigat la força de l'explosió, i afortunadament els danys causats a l'objectiu no eren tan amplis com podien haver estat.

No obstant això, havien mort dos senadors, juntament amb mitja dotzena de guàrdies i un parell de convidats. Quaranta més havien patit ferides, des de pèrdua d'audició fins amputacions de membres. I, per descomptat, havia mort el mateix Cundertol.

-Ktah -va exclamar. Els txiss no solien expressar emocions verbalment, però sí tenien paraules per expressar-les en cas necessari. L'assassinat era una tàctica lletja, qualsevol que fos qui l'emprés; i si allò resultava ser obra de terroristes que pretenien desbaratar la cerimònia de consagració, estava segur que les represàlies serien immediates i brutals.

Segons els rumors més sinistres, allò no havia estat obra de terroristes, sinó del propi viceprimer ministre.

La reaparició de la Jaina li havia aportat un breu consol. La Jaina no havia fet més que confirmar els pitjors temors de tots: en efecte, la bomba l'havia posat Blaine Harris, amb intenció d'incriminar a l'Aliança Galàctica i de convertir la Malinza Thanas en màrtir, alhora que es treia del mig a Cundertol.

Les conseqüències d'això atordien a Jag, que va negar amb el cap de pensar-ho. Amb Cundertol mort, i Harris probablement acusat de greus delictes, Bakura havia quedat, en la pràctica, escapçada en els seus nivells de comandament superiors.

Tot just acabava de tenir aquest pensament quan va arribar un anunci de l'Orgull de Selònia:

-Acabem de rebre una comunicació del Sentinella -Va dir la capitana Mayn-. El general Panib ha declarat la llei marcial. Ha sol·licitat que no realitzem cap acció directa, passi el que passi. S'està transmetent l'ordre per les cadenes de comandament en ambdues parts. No sap amb seguretat què pensarà d'això el Keeramak, però estem captant activitat a l'espaiport de Salis D'aar on estan atracades les naus p'w'eck. Jo suposo que no es quedaran aturats sense fer res mentre esclaten bombes a prop del seu estimat líder.

En Jag va estar-hi d'acord. El més lògic seria que es retiressin i tornessin a intentar-ho més endavant. No s'havia dit res que la cerimònia hagués de realitzar-se en algun moment determinat, de manera que es podia suposar que no representaria cap problema deixar-la per seguir amb ella més endavant.

-Què voleu que fem? -va preguntar a Mayn.

-Només que us aparteu una mica. Són moments delicats. Encara no sabem què és, en realitat, això de la «escorta d'honor», haurem de deixar-los sols algun temps.

-Entesos.

Va transmetre l'ordre als seus pilots i va canviar el vector del seu propi grup, apartant-se a poc a poc del trio al que havien estat seguint. Llavors, més que mai, sentia el desig de demanar permís per aterrar; no només per ajudar en la situació de la superfície del planeta, sinó també, i més important, per poder estar amb la Jaina.

* * *

Quant la Tahiri va estar ben fixada a una llitera amb repulsors, en Goure es va sumar a les tasques de rescat. En Han va fer un cert gest de sorpresa veient el ryn, però dues mans més li resultaven tan útils que no va arribar a discutir la seva presència. Hi havia dues persones atrapades sota la runa, i el seu rescat marxava a poc a poc, amb l'ajuda de trineus de repulsors improvisats ràpidament. La Jaina ajudava en el que podia, servint-se de la Força per buscar punts febles entre la muntanya de runa, aplicant pressió en els punts que no arribaven als de fora, i enfortint l'energia sanadora de les víctimes a les quals no es podia donar tractament immediatament. Però no li semblava suficient. En els primers minuts posteriors a l'explosió, quan el pànic va produir una evacuació massiva de la zona, el caos i la confusió no van permetre acostar-se als serveis d'emergència. Els pocs que van aconseguir arribar, alguns d'ells saltant d'aerocotxes amb farmacioles a les motxilles, treballaven potser amb més afany que mai en les seves vides.

Sota un cel amenaçador, enfosquit encara més per l'espès mantell de fum suspès sobre l'estadi, els p'w'eck de la guàrdia personal del Keeramak havien fet pinya al seu voltant. El mutant ssi-ruuk multicolor contemplava els esdeveniments des d'aquell lloc favorable, observant la matança amb expressió inescrutable.

La Jaina a penes havia tingut temps d'abraçar la seva mare i el seu pare, plena d'alleujament per tornar-los a veure. Només més tard, quan van arribar reforços sanitaris, va poder prendre's un moment per fer una mirada al món que l'envoltava. Tots estaven coberts de pols i esquitxats de sang. La barreja d'un i altre produïa una pasta vermella bruta. Els supervivents tenien la commoció en la mirada, fins i tot els que havien participat en el rescat. Els senadors i els guàrdies de seguretat es trobaven, de sobte, al mateix nivell, units per la tragèdia terrible que havia tingut lloc al costat d'ells. Ningú prestava atenció a la tempesta que s'acostava sobre ells; semblava gairebé irrellevant davant el que havia passat.

Però hi havia una altra cosa que resultava més difícil de passar per alt: un so persistent, darrere la remor de la multitud. Era com un gemec estrany i inquietant, un udol que semblava buscar una nota de desesperació sense arribar a trobar-la.

El seu pare va aixecar la vista, arrufant les celles.

-Escoltes això, Leia?

La Leia es va tornar amb incredulitat.

-Han tornat a començar!

La Jaina va dirigir la mirada al centre de l'estadi. En efecte, la cerimònia havia començat de nou. Veia als àgils alienígenes rèptils que ballaven en cercle, i una forma multicolor que recorria el centre, emetent sons molt semblants al cant irat d'una au enorme.

-Què és això? -va preguntar.

-Acabaran el treball -Va dir en Han, que tenia plens de pols els pèls de la barba de diversos dies-. Cal admirar la seva constància, oi?

«Admirar? -va pensar la Jaina-. Res d'això».

Més aviat estaven donant mostres d'una manca de sensibilitat increïble. Aquells sons estranys dels p'w'eck, entre el soroll de la runa en moure-la i els laments dels ferits, li posaven els pèls de punta.

-No ho entenc -Va dir-. Per què vol acabar ara el Keeramak, quan està clar que seria més segur fer-ho més endavant?

-Són alienígenes -digué un meditècnic que estava al costat d'ella-. Qui sap el que els passa pel cap?

-3PO, vols traduir, si us plau?

L'androide de protocol, que estava aixecant enderrocs i posant-los en un contenidor, es va incorporar. Va decantar el cap per escoltar millor la cacofonia creixent.

- «Els golfs de l'espai no són la nostra llar» -traduí-, «ni tampoc ho són els mons deserts. Els mons de foc i els mons de gel no són la nostra llar. Allà on crema l'oxigen i flueix l'aigua, allà on el carboni es combina i l'ozó protegeix, allà tirem les nostres arrels. La llavor de la nostra espècie és fèrtil; només ens falta el terreny per plantar».

-O sigui, més del mateix -Va dir en Han-. Però segueixo sense entendre que tinguin tanta pressa per acabar la cerimònia, envoltats de tant desordre!

La Jaina va recordar el que havia dit abans Harris sobre les semblances entre els ssi-ruuk i els yuuzhan vong. Els guerrers yuuzhan vong no es plantejarien entrar en combat sense fer abans els sacrificis oportuns a Yun-Yammka. Els ssi-ruuk, al seu torn, avorrien la idea d'arriscar les seves ànimes en un món no consagrat. Era possible que la matança sobtada que s'havia produït davant ells els hagués animat a concloure la cerimònia al més aviat possible, per si es produïen més atemptats.

Li costava comprendre la lògica en què es basaven aquestes idees. La Força no exigia sacrificis, ni realitzava distincions entre un lloc i un altre. Senzillament, existia, dins de totes les coses i al voltant d'elles.

Els pensaments de la Jaina la van portar a recordar les paraules de la Malinza sobre el moviment de la balança còsmica. Havia de comunicar als seus pares el que havia passat a la jove activista, i també volia preguntar a Goure quin paper exercia ell en tot allò. També hi havia altres qüestions més urgents, entre elles el que faria el govern bakurà quan es tranquil·litzés la situació. Tornarien a ficar la Malinza Thanas a la presó? O a la pròpia Jaina, per haver ajudat a la noia a escapar? A falta de testimonis imparcials de la traïció d'en Harris, la investigació podia eternitzar-se. I també hi havia la qüestió de la Tahiri...

«Les obres bones condueixen a resultats dolents».

El rentat de cervell que havia patit la Tahiri a mans de la cuidadora yuuzhan vong Mezhan Kwaad havia estat una cosa terrible, però havia quedat equilibrada pel seu rescat i la seva recuperació aparent. L'amor creixent de l'Ànakin cap a ella havia estat anul·lat per la mort d'ell. On quedava ella, llavors? La reaparició de la personalitat de la Riina Kwaad no anava a fer més que empitjorar les coses, sens dubte. Si era cert que a la galàxia hi havia equilibri, quan s'anava a equilibrar la balança a favor de la Tahiri?

Un soroll de motors que s'havia sumat als càntics va interrompre els pensaments de la Jaina. El soroll anava en augment. La Jaina va mirar al seu voltant, i després va aixecar la vista. D'entre els núvols sortien suaument tres naus p'w'eck de transport de tropes de la classe D'kee, gruixudes al centre i estrenyent-se fins a acabar en una punta fina a la popa. Van descendir lentament cap a l'estadi, i una d'elles va esquinçar amb el tren d'aterratge l'enorme tendal-bandera, els esquinçalls van quedar agitant-se desenfrenadament al vent.

-Reforços? -va preguntar en Han, sense dirigir-se a ningú en concret. Alguns espectadors de l'estadi, desafiant als guàrdies de seguretat, havien irromput a l'espai central, agitant pancartes iradament. La Jaina es va preguntar si creurien que els p'w'eck estaven darrere d'aquells esdeveniments. Els p'w'eck, armats de llançar-raigs de pala, es bastaven de sobres per contenir a la multitud; però havien de ser conscients que aquesta podia tornar-se més nombrosa i més hostil si la provocaven.

-Una sortida ràpida, potser -va suggerir la Jaina-. Encara que segueixin animats a consagrar entre tot això, dubto que vulguin quedar-se per aquí després.

-Potser tens raó, nena -Va dir el seu pare. A la Jaina l'impressionava el contrast de les impressions que tenia d'ell: s'estava fent vell, però semblava molt més viu quan les coses es posaven difícils. En el transcurs de negociacions diplomàtiques podia suar i donar mostres d'impaciència; però quan apareixia el perill físic, solia ser el primer que es llançava a la topada.

Quan les naus alienígenes van estar sobre l'estadi, van rotar en l'aire i van descendir a una distància prudencial del cercle de guàrdies p'w'eck. El soroll dels motors havia arribat a un nivell gairebé dolorós, i els bakurans que estaven en terra es van dispersar ràpidament, amenaçant a l'aire amb els punys mentre corrien. El soroll va ofegar tots els seus crits de protesta. Les naus de la classe D'kee eren petites comparades amb altres naus espacials, però no per això deixaven de tenir l'alçada d'un edifici de quatre pisos.

-Dispensi, mestressa -Va dir C-3PO.

-Mira -Va dir en Han, cridant per fer-se sentir entre l'estrèpit creixent-. Tres més!

Es va cobrir els ulls amb la mà i va mirar on assenyalava en Han. Un altre trio de naus descendia més enllà dels murs exteriors de l'estadi. Eren naus de transport de tropes del mateix tipus de les que acabaven d'aterrar.

-Què estan fent? -va preguntar la Leia. La Jaina va reconèixer el matís del to de veu de la seva mare. A ella també començava a preocupar-li tot allò.

-Si em permet que la interrompi, mestressa -va començar a dir de nou C-3PO, fent gestos a un costat. Estava intentant desesperadament fer-se sentir, però l'estrèpit ofegava gairebé tot el que deia.

Tot d'una es van apagar els motors de les tres naus que estaven posades a l'estadi, deixant-ho tot en un silenci relatiu. També havien cessat els càntics, i el Keeramak estava dret al centre del seu seguici enorme, relluint com si portés posada una armadura irisada. Els guàrdies estaven ferms amb les cues recolzades en terra i els llança-raigs de pala esbiaixats davant el pit.

Tot va quedar en silenci durant un moment. Després, sense perdre de vista el que feien els p'w'eck, la Jaina es va inclinar cap a C-3PO i li va murmurar:

-Què deies, 3PO?

-La cerimònia ha conclòs, senyoreta -Va dir l'androide daurat.

-Gràcies, Lingot d'Or -Va dir en Han-. Però això ja es veu amb força claredat des d'aquí.

-Però, amo, he estat intentant explicar que la cerimònia requeria que el Keeramak assignés a Bakura un nom nou, el de Xwhee.

La Leia es va tornar del tot cap a C-3PO.

-Comentà això als bakurans abans de fer-ho?

-Ho dubto molt, mestressa -Va dir C-3PO-. El cas és que el Keeramak també ha dedicat Xwhee al «Imperi Ssi-ruuvi».

També en Han i la Jaina es van tornar cap a C-3PO. Com responent a les paraules de l'androide, va retrunyir un tro al cel tropical. Van començar a caure-li gruixudes gotes de pluja al crani de metall, convertint en fang vermellós la pols que la cobria.

-Estàs segur d'això, 3PO? -li va preguntar la Leia.

-Ah, ben segur. De fet, es va dir diverses vegades i de diverses maneres. Se li va cridar «el gloriós Imperi Ssi-ruuvi», el «majestuós Imperi Ssi-ruuvi»; el «Imperi Ssi-ruuvi il·limitat i incomparable»...

En Han es va dirigir a la Leia i li va parlar per sobre de C-3PO.

-No pot formar part de la cerimònia? Una resta de les costums antigues? Vull dir, nosaltres mateixos seguim parlant de la Nova República, en comptes de l'Aliança Galàctica. Potser el seu nou Imperi Ssi-ruuvi no tingui res a veure amb l'antic.

-No ho crec -Va dir la Leia-. Mira aquestes naus.

Començava a ploure a dojo a l'estadi mentre s'obrien els costats de les naus de transport de tropes, de les que es van desplegar rampes. La Jaina aclucà els ulls per mirar entre la pluja, intentant percebre el que hi havia dins.

La pintura marró mat queia amb la pluja i deixava al descobert les escates daurades pròpies de la classe sacerdotal ssi-ruuk. Els sacerdots, que ja no havien d'ocultar-se, es van aixecar, deixant d'aparentar la postura encorbada deguda als supòsits anys de servitud i adoptant el port altiu que la Jaina recordava haver vist en els holos.

El descobriment la va colpejar com un cop de puny. Naturalment! El tractat amb els p'w'eck havia estat una cortina de fum per amagar la tàctica veritable. Quan Bakura pertanyés als ssi-ruuk, quan estigués consagrada, podien atacar-la amb totes les seves forces!

-Això no pot ser bo -Va dir en Han, mentre començaven a sortir de la nau més propera columnes de guerrers ssi-ruuk amb escates vermelloses.

* * *

La frustració d'en Jag va anar en augment quan, en plena cerimònia de consagració, la retransmissió des de la superfície es va perdre entre soroll d'interferències. Totes les transmissions del planeta van cessar, convertides en un soroll blanc que li feia mal a les orelles. Va comprovar ràpidament el seu comunicador i va determinar que no era un problema de bord. Era exterior al seu Punyent.

-Selònia, em sembla que tinc tallades les comunicacions. Rebeu alguna cosa vosaltres?

-Negatiu, Bessó U -va ser la resposta, que es rebia distorsionada però comprensible-. També nosaltres hem perdut la comunicació. Estigues a l'espera mentre ho investiguem.

En Jag va esperar impacient, sense poder sentir més que el soroll persistent de les interferències. Després, va sentir un altre soroll entre els cruixits i els brunzits. Era com un lament que se sentia i es perdia constantment. Era neguitejador; inquietant i hipnòtic al mateix temps...

-Capto llançaments!

La veu d'un dels seus pilots el va treure de les seves meditacions. Una mirada ràpida al seu tauler d'instruments va confirmar la notícia: el porta-creuers p'w'eck més proper, l'Errinung'ka, estava llançant dotzenes de naus menors a l'espai que l'envoltava. L'ordinador d'en Jag va reconèixer i va assenyalar a l'instant els caces droides familiars, però aquests van resultar ser només la meitat del complement de les naus noves. Les altres eren d'un tipus que no s'havia vist mai fora de les fronteres de l'Imperi Ssi-ruuvi. Eren caces de la classe V'sett, i si no li fallava la memòria, tenien una potència de foc amb el doble de la dels caces droides ordinaris, a més d'una capacitat de maniobra superior. I, el que era més important, portaven pilots de carn i ossos.

Només va trigar un moment en entendre el que passava. L'oferta de pau dels p'w'eck havia estat completament falsa. La consagració del planeta no havia estat més que un mitjà d'aclarir el camí per a una força invasora! No calia ser un geni per entendre que les coses s'anaven a posar molt lletges, molt aviat.

-Sols Bessons, alerta total. Selònia, rebeu això?

-Ho tenim en els visors. Estem intentant-nos comunicar amb el general Panib... allà baix també estan tallades les comunicacions... -la transmissió es va tornar a perdre entre les interferències. Es va sentir dir breument-... estan interferides d'alguna manera. Estigues en...

El senyal es va perdre entre un udol d'interferències creixents. En Jag baixà el volum. Què més havia de passar? Apareixien en les pantalles naus enemigues a dojo, i encara no hi havia resposta per part de les forces locals. Entre l'enemic i ell es trobaven les esquadrilles mixtes de la «escorta d'honor» bakurana / p'w'eck, que ja eren més de dues-centes naus. Per la manera en què seguien volant en formació, semblava que encara no havien rebut ordres d'entrar en combat o de separar-se. Allò va sorprendre-li. Tot i que les comunicacions estiguessin sent bloquejades, algun dels pilots de l'escorta d'honor bakurana ja devia haver caigut en el compte del que estava passant. No obstant això, tots seguien volant en formació perfecta, com si el que succeïa al seu voltant no els afectés en absolut.

Va transmetre clics als seus companys de vol i va virar el rumb del seu Punyent per prendre el mateix vector que el trio més proper de caces de l'escorta d'honor. Dues naus droides acompanyaven un Ala-Y bakurana en perfecta sincronia, seguint tots els seus moviments en el seu curs al voltant del planeta.

Va buscar emissions d'energia en la formació, i no va trigar a descobrir que allò de què l'anaven «seguint» era absolutament fals. Les dues naus droides tenien subjecta a l'Ala-Y amb raigs de tracció potents, i l'obligaven a anar on volien.

Va calcular el seu rumb. Dues òrbites més tard, es creuaria amb el porta-creuers Firrinree. Va sentir un calfred. Les naus droides estaven segrestant al pilot!

Una recerca ràpida li va confirmar que el mateix succeïa a tots els altres grups de naus de l'escorta d'honor. Els pilots bakurans, incapaços de resistir-se als raigs de tracció p'w'eck, estaven immobilitzats en un parany; i la meitat de la Flota de Defensa Bakurana anava a caure amb ells.

No tenia manera de donar avís als Sols Bessons, al Selònia ni al general Panib. Però tampoc estava disposat a quedar-se assegut mentre segrestaven en aquells pilots per tecnificar-los. Només podia esperar que els altres entenguessin els seus actes i seguissin el seu exemple.

Va armar les seves bateries davanteres i va accelerar amb força per tallar el pas als caces droides. Una ràfega del seu canó làser va rebotar en uns escuts que eren més resistents del que havia esperat. Els va afeblir lleugerament, però per descomptat que no va haver penetració. Quant ell va haver passat de llarg, un dels caces es va separar dels altres per perseguir-lo. El primer dels seus companys de vol, Bessó Sis, el va rebre amb una salva de foc de làser, obligant-lo a canviar de rumb. Es va apartar baixant en picat, encara que no sense abans enviar un tret d'energia a Bessó Tres.

La segona nau droide, amb el seu pupil involuntari, intentaven fugir, abandonant tota aparença de cooperació i variant el rumb. En comptes de traçar un arc gradual al voltant del planeta, la parella va posar rumb directe al Firrinree. Una ràpida ullada als seus visors li va confirmar que els altres feien el mateix. Havia acabat la farsa; ja no es podia prendre a allò per una escorta d'honor.

En Jag es va situar darrere del caça droide fugitiu i li va enviar una salva de làsers a través dels seus escuts debilitats, reduint-lo de seguida a pols estel·lar. L'Ala-Y alliberada va canviar de rumb a l'instant, rotant sobre si mateix per agitar les ales en un moviment que Jag va interpretar com a senyal d'agraïment.

El Bessó Dos despatxà a l'altre caça droide i va tornar a unir-se a la formació. Els va seguir l'Ala-Y, que va emetre una sèrie de clics. Allò va ser suficient per a Jag com a senyal d'ànim. Al capdavant d'una formació en rombe de naus mixtes, va seleccionar com a objectiu al trio següent de la «escorta d'honor» i va caure sobre ells.

En aquells dies, els seus visors tàctics estaven plens de nous objectius. Els porta-creuers alienígenes havien buidat els seus hangars, i centenars de caces a plena càrrega prenien posicions per protegir els captius que arribaven cap a ells. Una sèrie de llançaments del Sentinella i el Defensor li va indicar que la Flota de Defensa Bakurana ho havia entès per fi. El cel de Bakura no va trigar a bullir, quan les dues forces van entaular combat per les naus de la «escorta d'honor»; la meitat per salvar-les, l'altra meitat fent tot el possible per repel·lir l'intent de rescatar-les.

En Jag va pilotar com no havia pilotat en molt de temps. Era agradable poder lluitar contra un enemic que utilitzava una tecnologia que a ell li resultava familiar, i això malgrat que l'enemic tingués una gran superioritat numèrica sobre ell i sobre el seu esquadró. De certa manera estranya, li semblava estar de nou a l'acadèmia, vivint una simulació, repassant combats antics vigilat per un instructor. Li va agradar descobrir que els reflexos que havia desenvolupat de nen no se li havien esmussat en el temps que havia passat combatent als yuuzhan vong.

Però els caces V'sett pilotats eren objectius durs de pelar. Eren unes versions més planes, una mica corbes, dels caces droides que solien enviar a la batalla els ssi-ruuk, i estaven dotats de generadors d'escuts i d'equips sensors en tots els seus angles. Els seus motors generaven una llum violeta encegadora quan donaven màxima potència; les seves armes produïen un blanc encegador. Cada pilot s'ocultava darrere d'un casc opac i darrere d'uns escuts que adoptaven una lluentor de mirall cada vegada que s'acostava massa un tret.

En Jag havia après a l'acadèmia que l'Emperador Palpatine havia somiat amb aconseguir una versió més antiga d'aquells escuts. D'aquí el seu intent de tancar un tractat amb els ssi-ruuk, poc abans que els rebels el van derrotar a Endor. Jag no s'atrevia a pensar què podia haver passat si s'hagués fet realitat el somni de l'emperador. Si hagués tingut llavors aquells escuts, no hi havia dubte que la Rebel·lió hauria estat aixafada, i el resultat de la batalla d'Endor hauria estat molt diferent. A més, els txiss, fora de perill en les Regions Desconegudes, podrien no haver passat molt temps més fora de perill.

Però els txiss ja havien combatut abans contra els ssi-ruuk, i, tot i haver transcorregut anys d'avenços tècnics, eren capaços de tornar a lluitar amb ells. En Jag no va trigar a descobrir que els caces V'sett eren vulnerables als atacs múltiples. Era difícil coordinar l'atac en parella des d'angles diferents sense disposar de comunicacions eficaces, però tots els pilots interpretaven la situació de manera similar i se les arreglaven. Quan van haver realitzat diversos atacs múltiples, ho van anar dominant més, fins que tots van començar a abatre caces V'sett en quantitats suficients per preocupar als ssi-ruuk. Al cap de poc temps, les òrbites denses i volàtils que envoltaven a Bakura eren una massa d'energia, de navegació perillosa per als pilots de tots dos bàndols.

Veient que un dels Ala-X del seu esquadró intentava treure's de sobre al caça V'sett que tenia a la seva cua, en Jag emprendre la persecució. Es va situar darrere del caça que seguia al seu torn a l'Ala-X, i va disparar quan li va semblar que el tenia raonablement a l'abast; però el caça es va desviar de sobte a l'esquerra, seguint l'Ala-X, i el tret li va passar lluny. En Jag va deixar anar una maledicció a sota veu i va tornar a dirigir el Punyent cap a la cua del caça. Però abans que pogués tenir-lo a l'abast per llançar un altre tret, el van atacar dos caces més pel costat de babord, fent foc furiosament. Va prendre aire entre les seves dents premudes i va esquivar el foc fent un picat. Pocs segons més tard, quan va poder tornar a buscar l'Ala-X, el va veure caure destrossat entre una pluja de foc dels làsers del V'sett.

Els dos caces que acabava d'esquivar van tornar ràpidament a la seva cua. Sabia que la resta de l'esquadró estava massa ocupat en altres parts de la batalla i que no podia esperar ajuda ràpida. Hauria de manegar-se-les sol...

* * *

En Han retrocedia buscant la sortida més propera. Arribava de la part inferior el so dels crits de la multitud, que fugia aterrida dels alienígenes que avançaven. Els guàrdies de seguretat van obrir foc contra els guerrers ssi-ruuk, que van respondre amb salves tancades dels seus llança-raigs de pala. Els ssi-ruuk, avançant a grans salts, impulsats pels músculs poderosos de les cames i les seves cues, no van trigar a aixafar les tropes bakuranes. Els guàrdies p'w'eck, que abans havien protegit al Keeramak, van resultar ser p'w'eck autèntics, a diferència dels sacerdots disfressats; protegir al seu líder apinyant-se al seu voltant i amb les armes disposades.

-Podria imposar-se una retirada estratègica -va proposar la Jaina als seus pares-. Ara que Bakura ja està consagrat, em figuro que aquests tipus ja no els farà por barallar-se.

-Tindrem més possibilitats d'afrontar això si arribem al Falcó -Va dir la Leia, envoltada dels seus guardaespatlles noghris, que llançaven mirades amenaçadores als guerrers ssi-ruuk.

-Ho saben al Selònia? -va preguntar en Han.

-Les comunicacions estan bloquejades -Va dir la Leia, negant amb el cap.

La Jaina va pensar en Jag i va esperar que estigués bé. No hi havia manera de saber el que estava passant en òrbita. Si s'assemblava en alguna cosa al que passava allà baix, a la superfície, la cosa s'anava a posar complicada en poc temps. Va desitjar trobar-se als comandaments del seu Ala-X, volant al seu costat, sense més inquietud de posar l'enemic en el seu punt de mira. Les coses eren molt més senzilles en un combat espacial.

Però els desitjos no li anaven a ser suficient per sortir d'allà, ni per treure a la seva família. Havia d'actuar, i de pressa!

Es va tornar i va veure a Goure, que estava al costat de la Tahiri.

-Hem de trobar un camí per sortir d'aquí -li va dir.

En Goure va aixecar la vista cap a ella. Un llamp li va il·luminar vivament la cara.

-Les sortides principals estaran bloquejades -va cridar entre els trons que retrunyien en el cel.

La Jaina va tornar a mirar al seu voltant. La pluja s'espessia, fent més difícil veure el que succeïa en el centre de l'espai. Més avall, els llança-raigs de pala espetarregaven per l'aire, produint un teixit dens i mortal d'energia. El seu límit frontal s'acostava ràpidament.

La Jaina fer que sí amb el cap al cap d'un moment.

-Crec que podem endevinar sense por d'equivocar-nos per què han vingut les altres naus: per tancar-nos la sortida.

-Llavors, ens anirem per on vam venir -Va dir el ryn, assenyalant el forat obert com un cràter a la tribuna. La Jaina va estar d'acord, i tots dos van començar a dirigir als treballadors de rescat i als espectadors confusos que seguien rondant per la zona. Els va explicar les seves intencions el millor que va poder, demanant-los que confiessin en ella i fent-los baixar pel forat. La gent es resistia poc; a falta de qualsevol altre pla, la majoria van seguir les seves indicacions de bona gana. Quan hagi entrat tothom, passarien en Han i la Leia i esperarien a què Goure baixés la Tahiri pel forat en la seva llitera. La Jaina i els guàrdies noghri anirien els últims per cobrir les espatlles a tots.

-I el primer ministre? -va preguntar una dona en passar davant la Jaina.

-Què passa amb ell? -va cridar ella per fer-se sentir entre la pluja-. Està mort!

-No podem deixar el seu cos aquí per que se l'emportin els flautistes!

-Però... -la protesta es va apagar a la gola de la Jaina-. Està bé, està bé; Veuré què puc fer!

Deixant que els seus pares supervisessin l'evacuació, va buscar la llitera on havia vist el cos per última vegada. La va trobar amagada darrere d'un munt de runes i coberta amb una bossa per a cadàvers. Si era capaç de posar-la a remolc de la llitera amb repulsors de la Tahiri, potser poguessin treure les dues en tàndem. Però es va dir que en el moment en què representés una nosa, hauria de deixar-la. Els vius havien de tenir prioritat sobre els...

Va interrompre bruscament els seus pensaments quan es va disposar a moure la llitera. La borsa per a cadàvers es va enganxar en un seient retorçat i es va apartar, deixant al descobert que estava buida.

El seu desconcert va ser breu. Algú més havia hagut de pensar el mateix i ja hauria posat el cos fora de perill; algun guàrdia o senador, potser, que havia fugit pel seu compte.

No li importava. El problema ja no era a les seves mans, i allò era l'únic que li importava.

Va tornar al cràter, on els últims supervivents desapareixien pel forat. Alegrant-se que no trigarien a marxar d'allà, es va tornar per observar la batalla que es lliurava a l'interior de l'estadi. La pluja era més forta que mai, però seguia percebent figures que es movien en grups pel centre de l'estadi. El foc de làser era cada vegada més esporàdic, en anar enfonsant-se la resistència bakurana davant l'avanç ssi-ruuk. Els ssi-ruuk no trigarien molt temps a ser amos de l'estadi. La Jaina suposà, estremint-se, que poc després s'agruparien als captius i se'ls emportarien a les naus en òrbita per sotmetre'ls a la tecnificació...

Es va tornar quan una mà li va tocar a l'espatlla.

-Vinga, Jaina -li va dir el seu pare-. Aquí ja no podem fer més.

Encara que li feia mal abandonar el camp de batalla, la situació era tan insostenible que sabia que no li quedava una altra opció.

Abans de tornar a baixar pel forat, va alçar els ulls al cel cobert de núvols.

«Que la Força t'acompanyi, Jag -va pensar-. Siguis on siguis».

* * *

Següent