Romanent (XIII)

Anterior

Tercera part:

Intervenció

XIII

Estava parada al vessant d'una duna mirant l'arremolinat pols blanca, intentant distingir l'objecte en la distància. Darrere d'ella, no gaire lluny d'allà, la cosa amb el seu rostre seguia apropant-se. Sabia que havia de continuar, però ja no tenia energies per fer-ho. Li semblava inútil. La cosa arribaria fins a ella tard o d'hora. Era inevitable. Per tant, per què molestar-se a intentar fugir? Per això, podia parar allà i acceptar-ho.

Es va renyar a si mateixa en silenci per aquesta actitud derrotista. Sabia que no havia de ser tan fatalista, però no podia evitar-ho. Mai hi hauria un moment en què la cosa deixés de seguir-la; no descansaria fins agafar-la. L'única qüestió era si ho faria abans que el rèptil l'agafés al seu torn. Va tornar a mirar entre la pols i va descobrir que els ulls li picaven per l'esforç. Va pestanyejar per treure's algunes de les partícules, esforçant-se per veure alguna cosa en la distància, una cosa que s'alçava a gran altura sobre el sòl. Gairebé va sentir alleujament quan la pols es va buidar prou com per poder veure que l'objecte que s'alçava sobre el cim de les dunes era un AT-AT immòbil. A la base del vehicle podia distingir diverses figures dempeus, les seves identitats quedaven enfosquides per la pols i la distància. Les coneixia, d'això estava segura, encara que no sabés amb precisió qui eren.

-Lowbacca? -va cridar-. Jacen?

Ningú va respondre. Era com si no poguessin veure-la movent els braços i tot el que cridés fos arrossegat pel vent lluny de les seves orelles.

De sobte va veure que el cap de l'AT-AT girava per mirar-la, i el metall oxidat gemegà per l'esforç. Es va aturar amb un sonor espetec, apuntant-li ara amb les seves armes.

-No, espera! -va cridar-. Sóc jo! Si us plau!

L'AT-AT va disparar una vegada, de forma sonora, però sense l'explosió resultant. En comptes d'això, de les seves armes va brollar una bola negra que es va dirigir cap a ella amb lenta precisió i vores tremoloses. Mirà com s'acostava, impotent, preguntant-se si podrien ser els seus amics els que disparaven contra ella. No podia fer res, no podia retrocedir, i era evident que no podia avançar. Això li va produir un sentiment de desesperança que la va fer plorar. Les llàgrimes van córrer per les seves galtes fins a caure en la pols, produint una pasta enganxosa que se li va enganxar a les soles.

-Creuen que ets jo -va dir una veu prop de la seva orella.

Va contenir l'alè, tement donar-se la volta per veure qui tenia parat a la seva esquena. Però en el seu cor sabia que era la cosa amb la seva cara. I estava molt a prop; podia sentir el seu alè al clatell. Va alçar una mà per tocar-se el front, notant les cicatrius. Llavors va baixar la mirada cap a les noves ferides dels seus braços. Va pressionar el tou dels dits contra les ferides que supuraven i es va sorprendre per com de toves i humides que eren. Alçant la mà per mirar el que traspuaven els talls, va veure que dels seus dits gotejava sang en forma de petites llàgrimes perfectes. En cadascuna d'elles hi havia un reflex, encara que no va saber dir si el rostre marcat que veia li pertanyia a ella o la cosa que tenia al darrere.

-Em recordes, oi? -va dir la veu darrere de la seva espatlla-. No pots haver-me oblidat tan aviat. Em vas deixar com el vas deixar a ell, oi?

Un braç ple de cicatrius recents es va allargar al costat de la seva cara, assenyalant cap a l'AT-AT. Ella es va obligar a contenir les llàgrimes per mirar, i va veure les figures que seguien parades al voltant del vehicle, en la mateixa posició en què estaven abans, només que ara una d'elles estava estirada a terra.

-Jo no el vaig deixar! -havia conflicte en la seva ment, memòries que xocaven maldestrament unes amb les altres. Estava perdent l'esperança de trobar algun agafador a la realitat- oi?

-Recorda't de mi!

Aquesta vegada no era una pregunta sinó una ordre ronca que efectivament va invocar un nom d'entre la barreja de records de la seva ment.

-Riina? -va dir, encara reticent a mirar enrere.

Però no va obtenir resposta, només el rugit distant del rèptil cridant el seu nom en la distància darrere d'ella. El so de l'AT-AT tornant a disparar va atreure una altra vegada la seva atenció cap als seus amics. L'esfera negra havia arribat ja fins a ella i va poder veure que era un eixam de brunzidors que anaven a engolir-la. Va aguantar amb fermesa on estava l'onada d'insectes, decidida a no donar mitja volta, però sentint que el pes de la futilitat llastrava la seva mateixa ànima.

-Per què no pot acompanyar-me la Força encara que només sigui per una vegada? -va dir. Les paraules van ser un murmuri, però el seu ressò va ressonar entre les dunes. Va decidir que no tenia altre lloc on anar que no fos cap als seus amics, i va començar a avançar. Però la tasca es veia dificultada per la pasta que s'havia coagulat en els seus peus. Per molt de pressa que intentés córrer, no semblava avançar, per moltes dunes que escalés els seus amics seguien estant a la mateixa distància d'ella, per molt que volgués deixar-la enrere aquesta cosa amb el seu rostre seguia enganxada a la seva espatlla, xiuxiuejant paraules que alimentaven la culpa i el penediment enterrats en el més profund del seu ésser. Va fer apilament de les forces que li quedaven per avançar més de pressa. El gemec dels brunzidors va augmentar de volum tornant-se agut en passar davant les seves orelles...

-oOOOo-

El so de crits i sirenes despertà a la Tahiri amb un sobresalt. El cap li donava voltes quan es va asseure. I tenia borrosa la visió.

-Què passa? -va preguntar ansiosa. Una taca daurada va aparèixer davant seu.

-Oh, senyora Tahiri. Pel Faedor, per fi ha despertat!

-3PO? -una veu que reclamava atenció es va unir a la sirena. Es va fregar les temples, desitjant que tot es calmés prou com per entendre el que passava-. Ets tu?

-Donades les circumstàncies, voldria no ser-ho, senyora Tahiri -va ser l'atemorida resposta del droide-. Preferiria estar en qualsevol altra part a estar...

-Res de pànic, 3PO -va dir la Tahiri, obligant-se a seure recta-. Tot sortirà bé, estic segura d'això.

Li resultava estrany tranquil·litzar a un altre quan era ella la que necessitava que la tranquil·litzessin. Tampoc li hauria perjudicat que li expliquessin el que passava. Però sabia que en aquell moment necessitava l'ajuda del droide de protocol, de manera que era prioritari calmar-lo abans de preocupar-se per qualsevol altra cosa. A més, els seus espantats comentaris només agreujarien la seva confusió.

-Ajuda'm a aixecar-me, 3PO.

L'habitació va girar al seu voltant mentre el droide la redreçava, però se les va arreglar per sostenir-se dreta amb la seva ajuda. Podia sentir veus discutint fora de l'habitació, es va concentrar en elles i va reconèixer la dels pares de l'Ànakin protestant davant d'una d'un fian.

-He dit que obriu la porta!

-Ho sento, capità Solo, però això no serà possible -no hi havia manera de confondre el to persuasiu de l'ajudant de primat Thrum-. Estem enmig d'un estat d'emergència i...

-Quina classe d'emergència? -la veu d'en Han es tornava més aguda amb cada síl·laba pronunciada.

-Com ja li he dit, no sé quin...

-Llavors faci venir a qui ho sàpiga -va bramar en Han-. O per Déu que faré servir el seu cap com a bast...

-Ajudant de primat -va interrompre ràpidament la princesa Leia l'amenaça del seu marit. El seu to era conciliador, però la nota acerada que l'envoltava era inconfusible-. Ens preocupa molt haver perdut contacte amb la resta de la nostra missió. Sembla ser que s'han bloquejat totes les comunicacions entre el sòl i l'òrbita.

-Això és part de l'emergència! -va dir l'exasperat fian.

-Això ja ho hem comprès -va dir en Han-, però si ens deixa anar fins al Falcó, podrem...

-Això no és possible -va replicar en Thrum, la seva frustració li feia parlar en veu més alta del que probablement pretenia-. No estic autoritzat!

Les veus procedien de la zona comuna, a través de la porta de la seva dreta. Va agafar el sabre làser del petit armari que tenia al costat del llit i es va dirigir trontollant cap a la porta.

-Què és el que passa, 3PO? -va xiuxiuejar.

-Regna una terrible commoció -va dir el droide-. La senyora Jaina ha tornat per informar que els yevetha han estat destruïts. Però, coincidint amb el seu retorn, han arribat al sistema moltes naus. I sembla que les comunicacions s'han bloquejat i no podem...

-Naus? -preguntà-. Quina classe de naus? Eren yuuzhan vong?

-Això crec, senyora. Encara que hi havia cert dubte...

-Són ells. Sé que ho són.

Una sensació desconcertant la va recórrer com si fos gel cristal·litzant. Havien de ser els yuuzhan vong. Estava tan segura d'això com de quin era el seu propi nom. O ells o els seus representants havien estat abans a Galantos, el tòtem de Yun-Yammka ho provava. Havien d'haver fet un tracte amb els fia: protecció contra els yevetha a canvi de recursos. Els fia van haver de suposar que es referien als minerals que la inestable escorça del planeta treia a la superfície, però la Tahiri sabia que no era així. Anaven a aprendre per les males que el recurs que més valoraven els yuuzhan vong era el teixit viu.

Va respirar fondo per calmar els seus nervis, i va creuar la porta per entrar a la sala comuna. En Thrum s'havia situat davant la porta que donava a l'exterior. La Leia contenia suaument al Han, que estava furiós i davant el fian. Els guàrdies noghri estaven a prop, supervisant en silenci la conversa.

-Ho sento -tornava a disculpar-se l'ajudant de primat amb els pares de l'Ànakin. Semblava presa d'un estat de pànic absolut-. Però no hi ha regulacions que cobreixin semblants circumstàncies!

-No necessitem les vostres regulacions -va dir la Tahiri, omplint les seves paraules amb la influència de la Força mentre donava uns passos cap al fian. La Leia i en Han es van sorprendre tant de veure-la com Thrum-. Obre la porta i deixa'ns passar.

Alguna cosa va canviar darrere dels ulls d'en Thrum, i per un moment va semblar com si anés a concedir la petició de la Tahiri. Però aquesta vegada el protocol va ser més fort que la suggestió de la Força.

-No puc -va insistir, negant violentament amb el cap com si volgués treure's aquest pensament intrús-. Ja he dit que no tinc autorització per a...

Es va aturar a mitja frase quan el sabre làser de la Tahiri va cobrar vida amb un xiuxiueig i la seva brillant fulla blava es va reflectir en els seus grans i espantats ulls.

-Aquesta és tota l'autorització que necessites -va dir, acostant l'arma a la cara d'ell-. I ara, si us plau, obre la porta.

-Per què no se t'ha acudit a tu fer això? -va sentir que en Han li xiuxiuejava a la seva dona.

-Ho faria, però... -va dir en Thrum, aclaparat.

La Tahiri va ajuntar les celles.

-Però...?

Els suaus trets del fian van semblar a punt de fondre's davant la calor del sabre làser.

-Però hi ha guàrdies...

Va ser interromput per un crepitar de trets làser a l'altra banda de la paret. Després es va sentir un clic, seguit de la porta obrint-se. En Han va avançar empunyant la seva pròpia pistola làser, va passar al costat d'en Thrum fins arribar al passadís de fora. La Tahiri va poder veure llavors que els dos guàrdies apostats eren morts al costat de l'entrada, un amb un fumejant forat a l'esquena, l'altre amb un al pit. En Han els hi va fer un cop d'ull i es va girar cap a la Tahiri.

-Com has fet això? -li va preguntar.

-N... No he estat jo -va quequejar ella, massa sorpresa pel gir dels esdeveniments per adonar-se que estava fent broma.

Va apartar el dit de l'activador del sabre làser, apagant la fulla. Llavors es va acostar a la porta per mirar a fora. El passadís estava buit, fora dels cossos dels guàrdies i d'en Han parat sobre ells. Però una olor va cridar la seva atenció immediatament, i no era el regust que deixen els trets làser. Era una cosa molt diferent...

-Aquí no hi ha ningú -va dir la Leia quan va sortir per posar-se al costat del seu marit i els dos van mirar a banda i banda del passadís-. Qui ha disparat llavors?

En Han va arronsar les espatlles.

-Potser van caure sobre les seves pròpies armes.

-Això no importa -va dir la Leia-. Estem fora i això és el principal. Ja ens preocuparem després pel com i el per què. Sortim d'aquest planeta abans que tornem a caure presoners de les regulacions dels fia.

Tothom es va moure, menys Thrum, que es va quedar a l'habitació. La Leia es va acostar a ell i li va agafar del braç.

-Tu véns amb nosaltres -va dir ella, guiant al tremolós fian fora de l'habitació fins al passadís on ja estaven els altres.

-Però... -va començar a dir, arrossegant els enormes peus plans. Va deixar de protestar quan es va adonar que ningú es molestava a escoltar-lo. En Han anava davant, seguit de prop per Thrum. Després anaven la Leia i els seus guardaespatlles noghri, mentre la Tahiri vigilava la rereguarda. Encara estava una mica marejada, però podia sentir que el seu antic ser tornava a ella. La veu que ressonava pels intercomunicadors continuava avisant a la gent perquè romangués a casa seva i mantingués la calma. Assegurava que la interrupció era temporal i que aviat es solucionaria. Però l'udol de les sirenes la contradeia i la Tahiri va poder sentir en la Força que la histèria i la por augmentaven al seu voltant.

-No crec que això sigui un parany -va murmurar a la Leia-. Estan tan sorpresos com nosaltres.

-Hi estic d'acord. Els fia no sabien per endavant que veníem, i des que vam arribar no ha sortit del sistema cap nau o transmissió. Però la qual cosa no vol dir que no vagin a aprofitar-se del fet que som aquí, ara que ha passat alguna cosa. Estic segura que els yuuzhan vong segueixen considerant valuosa la vida d'un Jedi-, la Tahiri va assentir, adonant-se que probablement era ella, i no en Han i la Leia, el motiu pel qual els havien tancat en les luxoses habitacions. No és que els fia infravaloressin el paper que havien tingut els pares de l'Ànakin en alliberar la galàxia de l'Imperi, sinó que, que ells sabessin, als qui volien els yuuzhan vong era als Jedi. De no haver estat ella allà, igual haurien pogut marxar sense ser molestats. Com esperaven, un cop a la sortida de la zona diplomàtica, van trobar un parell de guàrdies apostats. En Han es va parar abans de girar la cantonada i va apuntar a Thrum amb la seva arma.

-Bé, Peusplans -va dir, empenyent el canó de la seva arma contra l'esquena del fian-. Vas a fer-nos a passar a través d'ells per arribar al camp d'aterratge, entesos? Som convidats vostres i aquests només són guàrdies, així que segur que hi ha regulacions per això.

-S... Sí, és clar -va dir en Thrum en ser empès cap endavant.

La Tahiri va usar la força per transmetre al nerviós fian la confiança que necessitava per fer aquesta senzilla tasca. Mirà com l'ajudant de primat donava mig pas i semblava fer provisió d'una gran força interior, s'allisava la roba amb altivesa i conduïa al grup cap endavant.

En Han enfundà la pistola làser mentre seguien a Thrum, i la Tahiri va amagar l'empunyadura del sabre làser entre els plecs de la roba.

-M'emporto als presoners per ser interrogats -va anunciar sonorament Thrum. Potser massa, va pensar la Tahiri, adonant-se que igual s'havia passat en influir-lo amb la Força.

-Interrogar-los? -va preguntar dubitatiu un dels guàrdies. Semblava una mica desconcertat per la bel·ligerància d'en Thrum-. On?

-A la secció C -va dir en Thrum tallant.

-Per quant de temps? -va preguntar l'altre guàrdia.

-Dues hores.

-Els acompanyarà a la seva volta?

-Això no importa -va replicar en Thrum irritat-. No és important. Res de tot això ho és! L'única cosa que importa és que estic autoritzat. Tinc jurisdicció sobre això i no permeto que m'interrogui d'aquesta manera!

Els guàrdies, atordits per l'inhabitual esclat, els van fer passar amb un senyal sense fer més preguntes.

-Saps? Això ha estat sorprenentment agradable -va dir en Thrum mentre s'allunyaven passadís avall. Semblava genuïnament complagut de la seva actuació, però la Tahiri podia veure que li havia costat molt actuar així. Tenia la pell humida i les mans li tremolaven de forma gairebé incontrolada.

-Estic orgullós de tu -va dir en Han, donant-li uns colps en la voluminosa espatlla-. Però encara no has sortit d'aquesta.

L'ajudant de primat Thrum va mirar al Han mentre caminaven, detectant l'amenaça insinuada en el seu to.

-Qu... Què vols dir? -va preguntar, recuperant la seva disposició nerviosa.

-Vull dir que més et val que ningú hagi tocat el Falcó -va dir en Han-. Perquè en cas contrari agafaré aquests braços tan llargs que tens i faré amb ells un llaç al voltant del teu cap.

En Thrum es va estremir clarament mentre es tornava suplicant cap a la Leia, la qual es va limitar a posar els ulls en blanc i a moure el cap davant la falta de diplomàcia del seu marit.

-oOOOo-

Van aconseguir arribar fins al camp d'aterratge sense trobar obstacles. El que fos que estigués passant sobre el planeta semblava haver distret a les forces de seguretat de la superfície prou com perquè no notessin l'absència dels seus presoners fins que aquests gairebé haguessin escapat. El soroll de petjades va alertar la Tahiri del fet que els seguien. Quan Thrum assenyalà excitat la sortida que donava al camp d'aterratge, un esquadró de guardes de seguretat ja girava la cantonada darrere d'ells. Van disparar res més veure els fugitius. Tenien les armes graduades per atordir, cosa que no negava la seva intenció hostil. La Tahiri va encendre el sabre làser, bloquejant els trets sense esforç i retornant-los contra els guàrdies. Tres van caure immediatament, fent que el restant es retirés precipitadament darrere de la cantonada. Aquesta dilació va ser suficient perquè tot el grup pogués sortir amb seguretat.

A fora, el cel era impossible blau. Una tremolor feia que el sòl es mogués sota els seus peus mentre corrien per l'estressat ferrociment; era el primer que notava des de la seva arribada a l'inestable planeta. O tenia els sentits més alertes que abans o els estabilitzadors del planeta no estaven sent degudament atesos. Va suposar que si la mort era a punt d'abatre's sobre el planeta, havien deixat d'importar els perills habituals per a la vida a Galantos.

Els altres es van ajupir i van córrer per posar-se a cobert quan una altra andanada de trets làser va caure de l'edifici que hi havia més enllà del camp d'aterratge. La Tahiri va enviar un cop de puny telecinèsic que va enderrocar una paret davant de la nova amenaça i el camí va tornar a estar temporalment lliure.

-Per aquí! -va cridar en Han, guiant-los a través de la pista.

La Tahiri va notar que a l'espai que quan van arribar havia estat buit ara estava ple per diverses naus espacials en diferents etapes d'escalfar motors. Els equips de terra els van mirar nerviosos mentre corrien entre les naus, fugint dels nous crits que sonaven pel darrere. Algun tret ocasional rebotava en els cascos blindats fent que innocents vianants sortissin corrent a la recerca de refugi.

-Això és massa -es va queixar C-3PO, apressant-se per mantenir-se a la seva alçada, amb el so dels servomotors que movien les seves extremitats convertit en un gemec constant. Enmig de la confusió del camp d'aterratge, l'atenció de la Tahiri es va veure atreta per un home que semblava estar perseguint-los. Una figura esvelta, vagament no humana, vestida amb un vestit de vol blau fosc i una màscara respiradora que li tapava la cara, i que els seguia de prop mentre la Tahiri i els altres corrien entre les naus. Es mantenia a la seva alçada amb facilitat, en no veure's destorbat com ells per la necessitat d'evitar persecucions o emboscades. Es limitava a seguir-los amb gambades còmodes i llargues, seguint casualment el seu avanç.

Quan van estar a una curta carrera del Falcó, la Tahiri es va separar dels altres per interceptar al seu perseguidor. No tenia ni idea de si volia fer-los mal o no, però no tenia intenció de donar-li l'esquena.

-Tahiri! -va cridar la Leia.

En Han ja havia baixat la rampa i estaven a punt de pujar per ella.

La Tahiri va ignorar la crida; només tenia tres minuts abans que el Falcó estigués a punt per enlairar-se, i cada segon comptava.

La misteriosa figura no va arrencar a córrer quan se li va acostar. Més aviat al contrari. Li va fer un senyal amb la mà, indicant-li que es reunís amb ella darrere del casc corbat d'un petit iot. La Tahiri ho va fer així, adonant-se què era el que li havia cridat l'atenció d'ell.

-Vas ser tu -va mussitar sense alè quan un pessigolleig de reconeixement la va recórrer, primer gràcies a la Força i després gràcies a l'olfacte: la seva olor era forta i familiar-. Vas ser tu qui va matar els guàrdies i ens va deixar sortir!

Ell va assentir.

-I una bona obra es mereix una altra, no creus?

La Tahiri va aclucar els ulls, preguntant-se on volia anar a parar.

-Vols la nostra ajuda?

-Porto buscant una manera d'abandonar aquest planeta des que els fia van fer el seu tracte amb els brigadistes.

-Vols venir amb nosaltres, és això?

-No pas -va replicar ell. Va donar uns copets al iot davant el qual estaven-. Vull que facis servir els teus poders de persuasió perquè la resclosa d'aire d'aquesta cosa s'obri per a mi. Jo m'encarrego de la resta.

La Tahiri sentia lògics recels a l'hora d'usar la Força per ajudar a un complet desconegut a robar una nau.

-Per què ho hauria de fer?

-Hauràs de confiar en mi -va dir l'emmascarat-. Sóc un dels qui us van portar aquí. Això hauria de comptar per alguna cosa.

-Sí, un munt de gràcies.

Va mirar per sobre de l'espatlla cap a on el Falcó escalfava motors. La princesa Leia la cridava amb to urgent des de la rampa, i en la seva veu es percebia amb quelcom més que preocupació.

-Ho explicaré tot més tard -va dir el desconegut-, si sobrevisc. En aquest moment no hi ha temps.

La Tahiri va vacil·lar només un moment, amb la curiositat temperada per la precaució. Llavors va buscar en la Força al pilot del iot. Era una dona fian que repassava les comprovacions prèvies al vol amb aterrida pressa. Un cop d'ull ràpid li va dir a la Jedi que s'havia saltat una etapa crucial en l'escalfament dels motors; el primer cop atmosfèric li sobrecarregaria els repulsors avariant-los per sempre. Sabent això, es va sentir més tranquil·la en pensar que en aquest cas era acceptable influir-la amb la Força. Si així li salvava la vida a la pilot, estaria fent alguna cosa bona, no?

La Tahiri va implantar una idea en la ment de la pilot: havia oblidat assegurar les escotilles de cua i ho havia de fer manualment, la qual cosa només podia fer-se despressuritzant la resclosa d'aire. La pilot va proferir una maledicció, es va donar un cop al front i va creuar tot el iot per solucionar el problema. La Tahiri va mirar al seu company emmascarat.

-La resta és cosa teva -va dir.

L'home misteriós va fer una lleugera reverència.

-Gràcies, Tahiri Veila -va dir, movent-se cap a la resclosa a l'espera que s'obrís.

-Quan...?- Va començar ella.

-Tornarem a parlar quan estigui en òrbita -va cridar, fent-li senyals perquè s'allunyés.

Ja sentia el brunzit creixent dels motors del Falcó i no hi havia temps per discutir amb el desconegut. En Han la maleiria si els retardava encara més. Va respirar fondo, va invocar la Força al seu voltant com si fos un escut invisible i va sortir a l'espai buit que la separava del vaixell de càrrega d'inusual aspecte. Va encendre el sabre làser per construir una paret d'energia entre les forces de seguretat fia i ells, movent l'arma en arcs elegants i confiats, desviant fàcilment els trets a mesura que caminava cap a la rampa. L'alegria de la lluita va créixer en ella mentre gaudia amb la seva habilitat amb el sabre i el fracàs dels seus enemics.

«Sóc una Cavaller Jedi -va pensar-. Sóc invencible!»

Llavors una mà vigorosa la va agafar per l'espatlla i la va arrossegar a la rampa just quan el Falcó s'elevava del sòl. Va sentir la força de l'aire al seu voltant quan la rampa es va alçar.

Es va desplomar a la coberta de metall, el raig d'energia del seu sabre làser es va retreure amb un espurneig.

-Tahiri -va dir la Leia, apartant al seu guardaespatlles i ajupint-se cap a ella-. Estàs bé? Què ha passat?

-Vaig haver d'ajudar a algú a escapar -va dir la Tahiri sense alè, sorpresa per la rapidesa amb què el sentiment d'invencibilitat donava pas a l'esgotament-. La persona que ens va ajudar amb els guàrdies que hi havia davant les habitacions.

La Leia va arrufar les celles dubitativa.

-Qui era?

-No estic segura -va admetre encongint-se d'espatlles.

-Però estàs segura que era la mateixa persona? -va preguntar la Leia.

La Tahiri va assentir. La seva confiança naixia més de l'instint que de cap altra cosa; sentia que era ell. I estava l'olor, encara que seguia sense poder identificar-la.

-Va dir que ens trucaria un cop en òrbita.

-Estarà bé, si aconseguim arribar a l'òrbita. -La Leia va mirar al capdavant, preocupada-. Torno a la cabina. Segur que estàs bé?

-Mai he estat millor -va respondre ella, asseient-se. I no era mentida. Hi havia ajudat a la família de l'Ànakin a evitar la seva captura a Galantos. Fossin quines fossin els seus  altres fracassos, almenys podria sentir-se orgullosa d'això. La Leia va assentir insegura mentre es disposava a anar-se'n.

-Jo també estic bé, princesa Leia -grallà C-3PO quan la Leia va passar davant seu, mirant amb els seus ulls fotoreceptors com es dirigia cap a la carlinga-. Per si de cas s'ho preguntava.

Els guàrdies noghri van anar darrere de la Leia, deixant la Tahiri amb C-3PO. El droide daurat va permetre que ella es repengés en ell per aixecar-se, i després va trontollar cap enrere quan alguna classe d'arma energètica va colpejar els escuts de la nau.

-Ai mare -va exclamar-. És que mai s'acabarà la lluita?

«Espero que no», va pensar una part d'ella, però estava massa espantada del que implicava això com per dir-ho en veu alta.

-oOOOo-

La Jaina va fer girar en rodó el seu Ala-X en un revolt tan tancat com va poder. Malgrat estar afectat per l'autodestrucció de la nau yevethana, el seu Ala-X seguia sent prou maniobrable com per arribar al caça alienígena que havia localitzat en la seva primera passada. Va disparar intermitentment els làsers, confiant que el seu instint li indicaria el moment en què els dovin basal estarien a punt de sobrecarregar-se. Llavors, amb un gir de canell, va disparar un torpede de protons que va acabar amb la nau yuuzhan vong i el seu pilot.

Va combatre l'esgotament mentre anava a per un altre cori, un prou atrevit com per acostar-se massa a la popa de Bessó Onze. Una dotzena de trets d'avís van ser suficients per fer-li canviar d'idea, tot i que el torpede que els va seguir no va aconseguir arribar al seu blanc. Va renunciar encantada a donar-li caça quan la seva unitat R2 va avisar que els estabilitzadors tornaven a reescalfar-se i que havia de replegar-se per un temps. El breu respir li va donar una oportunitat de contemplar la batalla des de la distància, un luxe que no havia pogut permetre's quan estava ficada en ella. L'Esquadró Sols Bessons estava superat en nombre per tres a un, però aguantava bé davant un enemic que no esperava una resistència tan decidida, o alguna resistència. A la Jaina li va complaure comprovar que, malgrat que tots dos bàndols havien estat enxampats per sorpresa, era l'Aliança Galàctica i els pilots txiss qui s'adaptaven més de pressa a la situació.

Era lògic: el yammosk dels yuuzhan vong estava combatent els intents de bloquejar-lo mentre s'enfrontava en aquest desenvolupament inesperat dels esdeveniments, i els pilots individuals no estaven acostumats a pensar de forma independent, de manera que no sabien què fer. Les dues naus circulars més grans no estaven dissenyades amb finalitats bèl·liques, però tampoc eren presa fàcil. El seu blindatge de corall Yorik era resistent i els cinc llargs tentacles que sobresortien de la popa eren forts i musculosos i atacaven amb sorprenent velocitat a tot allò que se'ls hi acostava. Al final de cada braç serpentejant hi havia gargamelles sense dents que s'obrien i tancaven en el buit com intentant absorbir les naus que passaven pel seu costat. Encara que la Jaina mai havia vist res així, aquests tentacles de diversos metres d'ample li van recordar alguna cosa que el seu pare havia vist a Ord Mantell. En aquell moment viatjava amb Droma, el ryn que va ser el seu copilot durant un breu temps després de la mort d'en Chewie, i havia estat a punt de ser absorbit per la boca d'un tentacle així.

-Naus d'esclaus -va dir, donant veu als seus pensaments.

-Plenes o buides? -va preguntar la Todra Mayn des del Selònia.

La fragata sortia lentament de l'òrbita per contribuir amb els seus vint làsers quàdruples a la tasca d'acabar amb els coralites que s'acostaven.

-Es dirigeixen cap a Galantos, així que apostaria al fet que estan buits -va dir en Jag mentre treia la seva nau punyent d'un gir molt tancat-. Després de tot, un no envia un droide casolà a netejar una parada tenint el dipòsit ple, oi?

La Jaina va haver d'admetre que tenia sentit. Al planeta hi havia tot un món ple de fia que no estaven en posició de defensar-se. Tota la seva força planetària consistia en cinc esquadrons de vells Ala-Y, cap dels quals havia aconseguit sortir al buit. Si no fos per l'Esquadró Sols Bessons i pel Selònia, les principals ciutats del planeta ja haurien estat atacades. Quant desaparegués aquesta línia de defensa, la població sencera seria blanc fàcil per a les naus d'esclaus.

-Quanta gent creus que cap en una d'aquestes coses? -va preguntar Bessó Tres, posant-se darrere del vaixell de càrrega d'esclaus més proper i crivellant els seus tentacles amb foc làser.

-Centenars de milers, potser més -va dir amb rudesa la capitana Mayn-. Si els estrenyen prou.

-El suficient per a un exèrcit d'un sol ús -va dir la Jaina, fastiguejada davant la idea-. Si va ser això el que va atacar als yevetha, no és estrany que decidissin lluitar fins al final.

Capi va xiular per informar-la que els estabilitzadors tornaven a funcionar. Va augmentar un altre punt els compensadors d'inèrcia, per proporcionar als seus defallits reflexos tota la informació de què era capaç i va accelerar per unir-se a Tres, l'insistent càstig de la nau esclavista havia donat per resultat que hagués retallat completament un dels tentacles. Estava esforçant-se tot el possible per repetir-ho amb un segon, mentre evitava la gola succionadora dels altres. Era com intentar esquivar tres amfibastons alhora.

Per tant no hi havia temps per a parlar, i es va concentrar en ajudar-la a mutilar la nau. Era una nau pesada que no estava dissenyada per entrar en combat i que depenia de la seva escorta per defensar-se. Malgrat estar equipada amb dovin basal capaços d'absorbir el foc enemic, la seva principal funció havia de ser fer surar sobre una ciutat a la gran massa que era la nau mentre aquesta ingeria la seva presa. Un cop plena, tornaria a on fos que es processés als esclaus, deixaria anar la seva càrrega i sortiria a per una altra. Era una solució típicament repugnant al problema que sabia que tenien els yuuzhan vong. Anaven escassos de guerrers i necessitaven reemplaçaments. Ningú havia imaginat que portessin tant de temps preparant una onada d'esclavitzacions en massa, però havien d'haver-se descomptat. Era just la classe de destinació que en Tsavong Lah imposaria alegrement als infidels; el seu modus operandi sempre havia estat divideix i conqueriràs, seguit de prop per esclavitza i assassina. Resultava poc consol el que Lah ja no existís per presenciar el resultat dels seus vils plans.

Una veu crepità per la connexió subespacial oberta.

-Algú volia reforços?

-Papa? -La Jaina es va apartar d'un tentacle que s'agitava frenètic, massa cansada per concentrar-se en dues coses alhora-. Ets tu?

-Qui sinó? -va anunciar fatxender-. Ei, espero que ens hagis deixat algunes nau vong.

Quan va veure el baquetejat disc negre que era el Falcó Mil·lenari elevar-se veloçment des de Galantos, la Jaina va sentir que una onada d'alleujament li treia un gran pes de les espatlles.

Va sentir que li recorria una nova energia i de sobte tornava a sentir-se llesta per al combat.

-M'alegro que aconseguíssiu sortir bé -va dir-. Com ho heu aconseguit?

-Ens van donar un cop mà -es va limitar a dir ell-. Aguanta aquí, nena. L'ajuda està de camí.

Un repàs ràpid a la seva telemetria va confirmar que seguia sense haver senyals de la força defensiva de Galantos. Uns pocs punts calents al planeta indicaven llançaments aïllats, però provenien sobretot de les grans ciutats. Naus privades, va suposar, probablement per emportar-se als rics i prestigiosos lluny de l'atac yuuzhan vong.

«Com mynocks fugint d'un asteroide que es desintegra», va pensar amb pesar.

Però hi havia una nau que no abandonava l'òrbita rumb al punt de salt hiperespacial més proper. Era un petit iot de fabricació corelliana que semblava esperar alguna cosa. El Falcó va alterar bruscament el seu rumb per interceptar-lo i els dos van desaparèixer a l'altre costat del planeta.

«Que estrany», va pensar. Però no tenia més temps per a sospesar-ho. Els coralites s'estaven organitzant a poc a poc i el Selònia seguia estant a certa distància. Sols Bessons Tres estava veient-se obligat a apartar-se del vaixell de càrrega d'esclaus a qui atacava els tentacles, i la Jaina es va descobrir sent blanc de tres coris molt decidits. Els va esquivar i es va ficar per entre la desorientadora barreja de caces, esteles d'ions i restes de partícules, esperant que qualsevol possible distracció dels coris li proporcionés un respir mentre esperava que arribés una mica d'ajuda. Però fes el que fes, es van mantenir enganxats a la seva cua fins que els seus estabilitzadors van tornar a reescalfar-se. La frustració i la ira van augmentar en ella i les va combatre amb tanta decisió com als yuuzhan vong; estar cansada i incòmoda no era excusa per cedir al Costat Fosc.

La seva unitat R2 xiulà quan dues andanades de plasma van reduir la potència dels seus escuts a nivells perillosos. Just quan començava a preocupar-se de veritat, una pluja de trets làser va caure darrere d'ella, dispersant als tres perseguidors. Després d'això, només un va continuar darrere d'ella, i de seguida va ser despatxat pel pilot que li havia salvat la vida.

-Gràcies -va dir ella pel comunicador quan el coralita es va evaporar en els seus components moleculars -. Et dec una.

-T'ho recordaré, Escuradents -va dir en Jag.

Ella va somriure per dintre seu; sentia tant alleugeriment en sentir la seva veu que tota la resta era secundari. Ell es va posar per un moment a l'altura del seu XJ3 nou i va imaginar que podia veure'l a través del visor facetat de la seva nau punyent.

-Deixa que et faci una pregunta -va dir al cap d'un moment-. Si tu fossis un fia i haguessis fet un tracte amb els yuuzhan vong, però arribéssim nosaltres i ens poséssim a lluitar amb els teus aliats, del costat de qui et posaries?

-No ho sé, Jag -es va eixugar la suor dels ulls amb el dors de la mà enguantada-. Per què? Per ventura importa?

Ell va fer una lleugera pausa abans de respondre.

-Fes una ullada a la teva telemetria.

Ella ho va fer així, i va veure múltiples llançaments des de tres llocs de Galantos, seguits per formacions de signatures iòniques que es dirigien a l'espai. No va poder evitar-ho; tornava a sentir-se cansada.

-Tant si fa del costat de qui estiguin -va dir en Jag-, aquí vénen...

-Aquí vénen!

-oOOOo-

Següent