divendres, 27 de maig del 2016

Refugiat (i EpII)

Anterior



EpII
La petita llançadora va sortir de l'hiperespai, sotragant, en els límits mateixos de l'Imperi Ssi-ruuvi. Tenia gairebé buits cellers, així com la cabina de passatgers. En total, portava a vuit passatgers. Només un d'ells estava viu.
En Cundertol observava des del post de comandament, mentre la llançadora realitzava un ràpid escombrat de l'espai que l'envoltava. Hi havia canviat els paràmetres originals poc després de sortir de Bakura, quan hi havia pres el control de la nau. Era un destí que només havia visitat en una ocasió anterior. El fet que havia canviat la seva vida, literalment, havia tingut lloc bastant a prop d'allà, en una petita base d'investigació que havien deixat enrere els de la Nova República durant la seva ofensiva àmplia contra l'Imperi. La base, abandonada durant molts anys, havia resultat molt oportuna per a algú que buscava un centre d'operacions secret.
L'escàner de la llançadora va captar la base, i una nau guia modificada de la classe Fw'Sen que estava estacionada allà a prop. Va posar la llançadora en un vector de reunió amb aquesta nau, transmetent un senyal prèviament acordat.
La resposta va arribar en qüestió de segons. La nau guia va desplegar garfis d'atracament i, quan van estar prou a prop, va unir als dos navilis. La nau d'en Cundertol va ressonar amb un fort cop metàl·lic que anunciava el contacte.
Deixant anar un grunyit de satisfacció, en Cundertol va baixar del seient de comandament i es va dirigir a les rescloses d'aire, passant pel camí sobre els cadàvers de la tripulació p'w'eck. El monyó del seu braç tallat s'havia curat perfectament, deixant-li una zona de pell que tot just estava adolorida al tacte.
-T'he estat esperant -Va dir el general ssi-ruuvi al qual Cundertol coneixia únicament pel nom d'E'thinaa. Parlava en la llengua ssi-ruuvi, que en Cundertol entenia perquè així ho havien programat els constructors del seu cos.
-He vingut quan he pogut -va dir en Cundertol, fent la reverència més insignificant que va poder sense arribar a ofendre greument al general. A la sala oficial no hi havia guàrdies, però no en tenia cap dubte que l'estaven observant-. Hi ha hagut complicacions.
La cresta negra i espessa que eren les celles de l'E'thinaa van ascendir en gest de desaprovació.
-I el Keeramak?
-Ha mort -li va comunicar Cundertol, sense titubejar i sense cap emoció-. Com a prova, porto el seu cos a bord de la llançadora.
No va comentar que l'objectiu inicial d'aquell vol era portar el cos a Lwhekk com a gest de bona voluntat; ni que ell s'havia vist obligat a amagar-se en la nau com a polissó, per canviar-li el rumb... i per sobreviure.
El general va fer un gest d'assentiment, assaborint l'aire amb la seva llengua captadora d'aromes.
-Mentre s'hagi aconseguit aquest objectiu, tota la resta no té importància -Va dir.
-He de confessar que no entenc per què volies això per sobre de tota la resta -Va dir en Cundertol-. El teu poble considera al Keeramak una espècie de déu. Matar-lo produirà, sens dubte, desordres i guerres civils; més trastorns dels que pot suportar l'Imperi. Amb tot el temps que heu passat reconstruint les coses... per què destruir-ho ara?
La gruixuda cua del general va donar un cop a terra com exigint silenci.
-No se't demana que entenguis res, humà. Empestes a mentides.
En Cundertol va assentir, evitant la mirada del general. Havia sentit massa coses sobre els poders de persuasió dels ssi-ruuk com per arriscar-se ara a deixar-se atrapar. Encara que el seu cos DRH fora fort físicament, no podia protegir-lo de les moltes trampes en les que podia caure la seva ment.
Però...
La seva ment va ensopegar en les paraules del general. Com era possible que el general hagués detectat l'olor de la mentida, quan els teixits dels que estaven compostes les capes externes del seu nou cos estaven dissenyats expressament per alliberar olors idèntiques als d'un ésser humà natural i no estressat, amb independència del seu estat mental o del que hi hagués darrere de la façana? Li va treure importància dient-se que el general estaria faronejant.
Però no li va resultar tan fàcil treure's de sobre aquelles sospites sobtades. Al cap i a la fi, els ssi-ruuk no solien faronejar. Solien ser més directes en els seus plantejaments i en les seves manipulacions de les espècies que ells consideraven «inferiors».
I, ara que ho pensava, el sentit de l'olfacte superior d'aquell cos nou seu recollia alguna cosa estranya sobre el ssi-ruu...
Es va sentir de sobte clarament incòmode i amb desitjos de tocar el dos d'allà que pogués. Allà passava alguna cosa estranya que a ell no li agradava en absolut.
-Jo he complert la meva part del tracte -Va dir, alegrant-se d'haver recuperat la seva cara de sàbacc després de la transferència-. Ara et toca a tu.
-Tens el teu cos nou. Què més vols?
-Ja saps el que vull. Vas dir que em retornaries la meitat dels diners que vaig pagar per aquest cos si us lliurava a Bakura. I ho he fet; de manera que, ara vull el que em vas prometre.
El general es va posar a passejar-se per la sala amb passos que produïen espetecs, agitant la cua amenaçadorament.
-Tinc entès que Xwhee ja no forma part de l'Imperi va dir.
-Sí que ha estat consagrat...
-I els traïdors p'w'eck s'han apoderat d'ell, no?
-Sí; i vosaltres ja podeu lluitar per conquerir-lo. Podeu enviar tropes sense témer per les vostres ànimes...
El general el va interrompre amb un gest contundent del seu braç poderós.
-Encara no has complert la teva part del tracte, però esperes que jo compleixi la meva! -va rugir prop de la cara d'en Cundertol, esquitxant-lo de saliva. En Cundertol va retrocedir, i el general es va alçar-. Estic decebut, però no puc dir que estigui sorprès. La teva espècie no té fama d'honrada.
En Cundertol sentia que anava perdent ràpidament el control de la situació.
-Escolta; els dos estem fent una feina, i saps bé que no sempre és possible complir totes les expectatives. Ja he fet la meitat...
-I nosaltres també hem fet la meitat -li va interrompre el general-. Ja tens el teu cos nou; tens la teva ànima embotellada. Amb això hauries de tenir prou.
Podia ser que sí, va pensar en Cundertol. Amb la ment ben guardada a la seva nova llar DRH, estava lliure de l'envelliment i de les malalties. Podia viure eternament, en efecte, si anava amb compte. Per mitjà dels contactes adequats, podia fer que li arreglessin el braç, establir una nova base de poder en alguna altra part, començar a llaurar-se una posició com la que havia tingut. En una galàxia tan gran com aquella hi havia milers d'oportunitats. L'únic que havia de fer era...
En Cundertol va tallar en sec aquells pensaments. De què servien els somnis si no tenia diners per fer-los realitat? Sense diners, mai seria capaç de reemplaçar el braç que li faltava ni de pagar-se contactes nous; ni tan sols seria capaç de carregar de combustible la llançadora després de la pròxima parada. De res servia ser immortal si no podies fer res; o, el que era pitjor, si acabaves vagant per l'espai sense rumb.
-No em penso marxar d'aquí sense el pagament que mereixo -Va dir a poc a poc i amb fermesa, mirant als ulls al gran llangardaix.
-No? -Va dir el general, posant-se en guàrdia i flexionant els músculs poderosos-. Vols lluitar amb mi per guanyar-t'ho?
En Cundertol va sentir la força que corria pel seu cos artificial. Què eren la carn i els ossos naturals comparats amb els ossos de polialiatge i amb els músculs de biofibra millorada? Si era capaç de vèncer a una Jedi, un ssi-ruu no li costaria el menor treball. Va assentir amb el cap.
-Lluitaré, i t'esclafaré com a un insecte -Va dir. El general va riure.
-La criatura torna a destruir la seva mare!
-Parlo de debò -Va dir en Cundertol, obrint i tancant el puny amb una barreja d'ira i nerviosisme-. Dóna'm els meus diners.
El general va acceptar el desafiament sense vacil·lar, avançant-se i clavant fixament la mirada en Cundertol. Va dir amb fermesa mortal:
-L'únic que et donaré serà la mort.
En Cundertol es va disposar per a la baralla, però de sobte va descobrir que era incapaç de moure's. Estava clavat en el lloc; tenia rígids tots els ossos del cos com si no fos més que una estàtua. No podia moure els ulls ni la boca... ni tan sols podia respirar! I, llavors, també li van cessar de sobte els batecs del cor.
El rostre burleta del general se li va acostar tant, que va sentir l'alè de l'alienígena a la cara. El va assaborir amb la seva llengua doble captadora d'aromes, que sens dubte captava la por que emanava de la seva sintecarn.
-Ets un neci, humà -Va dir l'E'thinaa. L'alè del general feia pudor, però en Cundertol no podia apartar-se per evitar-ho -. Vas creure de veritat que no estaríem preparats per a tu? Ens creus tan idiotes? Des que vam arribar a la vostra galàxia hem après molt sobre les vostres màquines vils. Sabem com animar als vostres bruts tecnòlegs a què treballin per a vosaltres, al fet que construeixin bloquejos que s'activin en sentir una frase determinada. Som perfectament capaços de robar el que ens cal per assolir els nostres objectius... uns objectius que tu ens has ajudat a aconseguir. Has sembrat el caos; ara, nosaltres collirem les conseqüències.
En Cundertol s'esforçava per apartar-se...
«Des que vam arribar a la vostra galàxia...».
El pànic li va envair.
Va semblar com si la cara repugnant de l'alienígena es fongués i s'enlairés. El llarg morro es va replegar i va caure pel llarg coll, portant darrere seu els ulls de parpelles triples i les llengües captadores d'olors.
A sota estava una cara més horrible que cap que hagués imaginat Cundertol mai. Sota un front llarg, inclinat, hi havia dues galtes primes, cobertes de tatuatges. Els ulls eren freds i negres, i per sota d'ells hi havia unes gruixudes bosses morades. La carn gris estava tallada de cicatrius profundes, com les esquerdes d'una lluna gelada, i un somriure va deixar al descobert unes dents esmolades mentre ell comprenia el seu error.
-No ets res per a mi -Va dir amb menyspreu la veu de l'impostor-. Si haguessis seguit viu, potser t'haguéssim pres com a esclau o com a víctima pels sacrificis; però, tal com ets, ets unes escombraries sense vida ni valor. Hem destruït la màquina que et va construir, i hem purificat les mans que la van tocar amb la sang de mil captius. Mai ens dignaríem a tenir tractes amb materials morts com aquests dels que estàs fet ara. La vida és teixit; és terra fèrtil; és sang -la criatura va fer una pausa, i va somriure-. És mort.
La cara que seria l'últim que veuria en Cundertol en la seva vida va sortir del seu abast visual. Estava tan immobilitzat pel bloqueig, que ni tan sols era capaç d'enfocar la vista. Tot el que estava a més d'un metre era una taca; una taca que es va omplir d'ombres negres en entrar a la sala més criatures vils com aquelles. El van envoltar en massa, girant i retorçant-se fins a adoptar postures impossibles.
«L'únic que et donaré serà la mort». Això havia dit l'E'thinaa, o com fos el nom veritable de l'alienígena; i amb aquelles paraules l'havia condemnat. L'últim que va sentir en Cundertol va ser el viu dolor dels amfibastons que el colpejaven i li destrossaven el cos artificial. Tot i que no es podia moure, els alienígenes s'havien ocupat que pogués seguir sentint dolor. El suplici era encegador, tan gran que no es podia concebre del tot.
Quan els camps de contenció d'en Cundertol es van dissoldre per fi i la seva ment es va disgregar, va sentir com un veritable alleujament.

* * *

Al final, només n'hi havia un.
Klasse Ephemora era un sistema aïllat, a la part de l'Espai Txiss oposada al nucli galàctic. Portava el nom de l'explorador que havia traçat els primers mapes del sistema, segles enrere, i en temps havia contingut una petita indústria de mineria de gemmes al voltant del seu únic gegant de gas, un monstre inflat que surava en els límits de la zona habitable de aquell sistema solar. Però les fortes pertorbacions atmosfèriques havien impedit que l'estació minera de gemmes donés beneficis, i havia estat abandonada feia més de cinquanta anys estàndard. Klasse Ephemora havia quedat abandonat des de llavors. No tenia mons de tipus terrestre que podrien haver animat a la colonització; era massa remot per tenir interès comercial, i estava massa lluny de la frontera txiss per justificar una presència militar, ni tan sols simbòlica. Cada poques dècades, una sonda automatitzada recorria el sistema per posar al dia les cartes astronòmiques i per comprovar que els punts de referència per a la navegació que s'havien deixat a la primera exploració seguien al seu lloc. A part d'això, ningú li feia gens de cas.
I així podia haver seguit sempre, si no hagués estat perquè l'última sonda que havia passat per allà, feia uns vint anys, havia observat que l'únic gegant de gas del sistema, Mobus, havia adquirit un nou satèl·lit. Aquell satèl·lit havia vingut a sumar-se a la família dels altres disset satèl·lits que ja envoltaven Mobus, però la seva massa equivalia a més de deu vegades la total de tots els altres. Era un món per dret propi, cobert de núvols que havien impedit a la sonda realitzar una exploració visual en passar per les seves proximitats. La presència de vapor d'aigua podria haver justificat una investigació més detallada, però la sonda no estava programada per canviar de rumb per seguir una pista tan difusa. Si a la lluna-món s'haguessin percebut senyals clars de vida intel·ligent, la sonda podia haver-se detingut en una òrbita al voltant de Klasse Ephemora per observar la nova lluna amb més detall i enviar després els resultats als seus superiors de l'FDEC. Però el planeta no emetia res pels canals subespacials, ni tampoc havia transmissions per l'espectre electromagnètic. De manera que la sonda s'havia limitat a prendre nota de l'aparició d'aquella lluna, i havia seguit el seu camí.
La dada de l'existència d'aquella lluna havia quedat oblidada i arxivada des de llavors a la Biblioteca Expedicionària Txiss, entre altres desenes de milers d'informes similars procedents d'altres sondes idèntiques. Encara que aquella captura orbital era molt infreqüent, tampoc era tan sorprenent com perquè cridés l'atenció als astrònoms que van estudiar les dades al retorn de la sonda. En les Regions Desconegudes esperaven incomptables descobriments més interessants. Quina importància podia tenir que un sistema abandonat hagués adquirit una lluna nova o dues?
En Jacen va contemplar les imatges de la lluna que havia portat la sonda amb una sensació pròxima a la veneració profunda. Va veure un astre gris il·luminat per la llum sinistra d'un gegant de gas vermell groguenc bullent. L'atmosfera absorbia els infrarojos, però el radar mostrava un terreny muntanyós cap a l'equador, amb diverses zones planes petites que podien ser mars, disperses regularment en tots dos hemisferis. Hi havia indicis d'erupcions recents i de moviments de l'escorça, com podia esperar-se en un món que acabava de ser captat no només per un sol, sinó per un gegant de gas.
-Això és -Va dir en veu baixa, tot just capaç de contenir el seu seva entusiasme-. Això és Zonama Sekot.
-En les cartes figura amb el nom de M-18 -Va dir la Wyn.
-És Zonama Sekot -va repetir en Jacen-. Ha de ser-ho. Quines deies que eren les probabilitats, Danni?
-Molt en contra que pogués succeir una cosa així de manera natural, Jacen -va dir ella-. Però això no vol dir que no pogués succeir.
-Ja ho sé -va respondre ell tranquil·lament-. I així ha succeït.
R2-D2 va xiular alegrement, com donant-li la raó.
-Hauríem de comprovar-ho, almenys -Va dir la Mara.
-Això farem -va assentir en Luke-. Almenys, és la millor pista que hem trobat fins ara.
-Si podem fer alguna cosa per ajudar-vos, doneu-ho per fet -Va dir en Soontir Fel. Després d'una pausa de tot just un segon, va afegir-: Dins del que sigui raonable, és clar.
No eren paraules buides. Els txiss ja havien proporcionat mapes tàctics detallats de les Regions Desconegudes, en els quals s'exposaven diverses rutes comercials tortuoses a través de zones que abans s'havien considerat impracticables. El que era més sinistre era que les dades mostraven que els yuuzhan vong havien estat més actius en la regió del que sabien prèviament els serveis d'intel·ligència de l'Aliança Galàctica. Ja en l'època dels primers atacs contra els sistemes de la Nova República, una força yuuzhan vong havia realitzat correries per l'Espai Txiss i havia arribat a les Regions Desconegudes. El fet que no s'havien tornat a tenir notícies d'aquella força, ni que cap altra hagués aconseguit passar més enllà dels txiss, no era motiu de satisfacció. Més ajuda per part dels txiss bé podria resultar benvinguda en algun moment.
En Luke va somriure amb amabilitat.
-Gràcies -Va dir-. I jo et prometo que no tornaré a parlar d'un tractat amb l'Aliança Galàctica fins a la propera vegada que passem per aquí.
-Si és que hi ha una propera vegada -Va dir la Mara.
En Jacen va assentir, recordant l'atac contra el Romanent Imperial, els krizlaw de Munlali Mafir i el navegant en Cap Aabe; i també, naturalment, als propis yuuzhan vong, les incursions a l'Espai Txiss es tornaven més freqüents cada dia.
«Ja ha costat molt arribar fins aquí, va pensar. Dubto que les coses es vagin a posar més fàcils».
Va sentir a prop seu el suport i la confiança de la Danni, que li van omplir de calor. Almenys, va pensar també, no els hi faltava suport; ni a ell, ni a la Federació Galàctica d'Aliances Lliures. L'únic que havien de fer era seguir el que els dictaven els seus cors, deixar que la Força guiés les seves decisions, i estava segur que acabarien arribant.
Però encara estava per veure el que trobarien quan hi arribessin...

FI
Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada