Romanent (IX)

Anterior

IX

Més tard, quan la Tekli i el seu equip es van instal·lar en una de les cabines buides de la fragata i van tenir un canal subespacial lliure, Jacen va sol·licitar una línia per parlar amb l'Ombra de Jade.

-Vols tornar? -va preguntar la Mara, notant-se-li en la veu la seva preocupació per ell i per la diminuta chadra-fan-. Podem saltar de tornada al sistema i...

-T'aconsello el contrari -va dir ell-. Estaran buscant-vos, així que us anirà millor que us quedeu on esteu. I no em digueu on us heu amagat. Probablement és millor que no ho sàpiga.

-Aquesta no és la teva única preocupació, oi? -va dir en Luke.

-Doncs no -va admetre ell amb certa vergonya-. La veritat, oncle Luke, és que no sé gran cosa dels imperials, però sé que ells sí et coneixen a tu. I crec que se sentiran més tranquils negociant amb un jove nouvingut que amb l'home que va enderrocar al seu Emperador.

-Estic completament d'acord amb tu, Jacen. I sé que ho faràs bé. Sembles tenir una habilitat natural per a les negociacions. La teva mare estaria orgullosa de tu. Ni tan sols ella va aconseguir convèncer de res als imperials, i és una de les millors diplomàtiques que ha vist la Nova República.

En Jacen va somriure davant l'elogi del seu oncle.

-És molt amable per part teva. Però, sent justos amb la meva mare, l'última vegada que va estar per aquí els imperials no tenien als yuuzhan vong trepitjant-los els talons. Aquest tipus de coses facilita que la gent es deixi convèncer.

-Això només és falsa modèstia, Jacen, i ho saps -va dir la Mara-. Procura mantenir-nos al dia de com van les negociacions, a més a més de l'estat d'en Gilad. I no oblidis trucar-nos per al que sigui, quan sigui. Estarem tot el temps llestos per volar, i per lluitar, així que ens necessitis.

-Espero que no s'arribi a això. Podrien passar hores abans de tenir notícies d'en Berrida o d'en Flennic. I us assabentareu si decideixen no parlar i venir a buscar-nos.

-O si arriben els yuuzhan vong.

Hi va haver un breu silenci després de les paraules de la Mara. En Jacen havia suggerit la possibilitat d'un altre avanç de la flota yuuzhan vong només per incloure un altre element en la negociació, però com més pensava en això, més probable li semblava. Ara li preocupaven menys els imperials que el fet de quedar atrapat en una vella fragata en primera línia de combat. Tot i així, la feina que feia li semblava més coherent amb el seu camí d'empunyar un sabre làser o pilotar un Ala-X en combat. Al principi havia considerat la parada al Romanent Imperial com a poc més que una distracció en la recerca de Zonama Sekot, però potser acabava sent molt més que això. Potser hagués trobat una altra vocació quan menys s'ho esperava.

Però ni tan sols ell podria fer canviar d'idea als imperials sense Gilad Pellaeon recolzant-lo. Qui ocupés el lloc de l'almirall mentre ell seguia inconscient estaria massa atrafegat vigilant-se les esquenes per fer cas a Jacen, i com més temps estigués aquesta posició de poder, menys probable seria que renunciés a ella.

«Millorat aviat, vell -va pensar en Jacen mentre acabava la conversa amb l'Ombra de Jade i sortia a la recerca d'un lloc en el qual poder esperar a pau-. Gaudeix de la calma mentre puguis. Potser només sigui la calma qua precedeix a una terrible tempesta».

-oOOOo-

-Està canviat.

La veu de la mare de l'Ànakin va treure la Tahiri del seu somni.

Havia estat contemplant els gelatinosos oceans de Galantos mentre el Falcó Mil·lenari descendia ràpidament per l'atmosfera del planeta. Va desplaçar la vista del paisatge fins a on estava asseguda la Leia, al seient del copilot al costat d'en Han.

-Disculpa?

-Galantos. Ha canviat des de l'última vegada que el vaig veure.

La Tahiri va tornar a mirar.

-No sabia que haguessis estat aquí.

-I no he estat. Borsk Fey'lya va venir de gira. Va enviar informes quan jo encara era al Consell. Crec recordar que no li va agradar molt. No es portava bé amb els nadius.

-No entenc per què -va grunyir en Han amb sarcasme, accionant interruptors amb impaciència exagerada-. Aquesta gent podria cansar parlant a un comerciant toydarià.

-És la seva forma de fer les coses -el va aplacar la Leia-. Segur que troben el teu sistema igual d'estrany.

-Bé, almenys jo aconsegueixo fer les coses. Em sorprèn que hagi pogut canviar alguna cosa aquí! Abans de començar a fer res discuteixen les propostes fins a la mort!

-Doncs, d'alguna manera estan aconseguint fer coses -va dir la Leia, assenyalant les pantalles que tenia davant-. Aquesta ciutat no apareix en cap dels mapes de què disposem. Ni aquesta altra.

La Tahiri havia estudiat la geografia de Galantos en el viatge des de Mon Calamari. Sabia que el paisatge sota ells era bàsicament inestable, de manera que les ciutats fia es construïen per moure's amb les vibracions sísmiques. Eren esferes aplanades sobre estaques estabilitzadores que suraven pesadament sobre els molts mars orgànics que esquitxaven la superfície.

La Tahiri es va preguntar si els habitants sentirien el moviment de les ciutats en arquejar-se aquestes sota ells. La mateixa idea li produïa marejos. Va pensar que amb sort tindrien amortidors com les ciutats de Mon Calamari.

-Així que han estat construint -va dir en Han-. És evident que els va anar bé unir-se a la Nova República, encara que això no els ensenyés a parlar com cal.

El Falcó va baixar del cel, guiat per balises de navegació fins a un camp d'aterratge circular a la part alta de ciutat Al'solib'minet'ri. No hi havia senyals d'altres naus estel·lars, però hi havia diverses aeronaus. La inestabilitat de l'escorça terrestre dificultava el transport per terra, la qual cosa havia retardat el desenvolupament dels fia fins que dos segles abans van descobrir el globus. Ara, enormes aeronaus vert'bo transportaven amb regularitat bestiar i béns materials pels devastats erms que separaven els oasis que suraven en els mars, i els fia usaven lliscants i llançadores orbitals. El cel sobre els pobles era un laberint d'esteles de combustió puntuades per enormes dirigibles, mandrosos punts a la deriva pel vibrant blau.

Quan el Falcó va prendre terra, s'havia organitzat una celebració per rebre'l. Una banda va començar a tocar quan es va apagar el soroll dels motors i es va estendre la rampa de descens. La música resultava estranya a l'orella de la Tahiri. Una barreja de xiulets aguts i brunzits buits que donava un aire festiu a l'escena mentre seguia rampa avall als pares de l'Ànakin, seguits a discreta distància pels guardaespatlles noghri de la Leia, que examinaven als allà reunits a la recerca d'alguna activitat que poguessin considerar un perill per a ella.

La nau punyent d'en Jag Fel tocà terra no lluny d'allà. Control de Ciutat Al'solib'minet'ri havia acceptat la seva incorporació a la partida de descens, però només després de confirmar nombrosos detalls amb la capitana Mayn, una cosa del que la Tahiri no va poder deixar d'apiadar-se. El pilot txiss va ser contemplat amb curiositat per la multitud mentre caminava amb seguretat per unir-se als altres humans al centre de la multitud de fia de curta alçada, peus palmats i trets allargats.

-Benvingut a Galantos! -va cridar un fian, avançant i agitant els llargs braços amb aparent agitació.

El gesticulant alienígena sobresaltà la Tahiri malgrat no ser més alt que un ewok, fent-li fer un pas previngut cap enrere. Llavors es va adonar que els gestos només volien expressar emoció i alegria.

-Sóc la primada Persha -la veu de la fian era aguda però musical, en comptes d'irritant. Elevava la veu per ser escoltada sobre els apagats xiscles dels altres fia. En nom del conseller Jobath, voldria donar-los la benvinguda a Galantos, Leia Organa Solo, Han Solo, Tahiri Veila, Jagged Fel i droide de protocol 3PO. És un honor inesperat i un privilegi per a tothom.

La Leia va somriure i es va inclinar cortesament.

-El Conseller Jobath no ha pogut venir?

-Desgraciadament, no -va dir la fian amb ulls que d'alguna manera es van tornar més melancòlics del que ja eren-. Tenia un compromís urgent a Ciutat Gal'fian'deprisi. Però els promet que vindrà quan li sigui físicament possible, i desitja que els hi comuniqui les seves salutacions més càlides i respectuoses i l'esperança que la seva estada aquí sigui agradable i fructífera. Els hem preparat els millors allotjaments diplomàtics de què disposem i ens esforçarem per satisfer tots els seus desitjos. Si us plau, no dubteu a demanar tot el que necessitin o desitgin en qualsevol moment de la seva estada, sigui de dia o de nit. Tant el meu assistent Thrum com jo mateixa estarem encantats d'ajudar-los.

La fian els va fer un senyal amb una de les seves petites mans palmades perquè la seguissin i els va allunyar de les naus, tentinejant sobre les seves amples cames acampanades. Es va obrir un camí entre la multitud desconcertantment extasiada. Els fia eren un poble petit i inofensiu la gesticulació desmesurada desmentia el seu, d'altra banda, plàcid caràcter. A mesura que la primada Persha recitava un degoteig continu d'instruccions detallades sobre com poder contactar amb ella o amb el seu assistent en els següents dos dies, la Tahiri va començar a perdre el fil de les paraules. El seu significat s'anava esvaint a mesura que les pujades i baixades de to de la veu de la Persha es convertien en notes d'una complexa melodia. La Tahiri dubtava que es perdés gran cosa sentint només una paraula de cada tres.

La Persha els guià fins a un adornat turboascensor. C-3PO va xocar amb l'esquena de la Tahiri quan les portes es van tancar.

-Perdoni'm, mestressa Tahiri -va dir el droide daurat-. Tant enrenou és una mica aclaparador per a un droide de protocol com jo.

-No passa res, 3PO -va respondre amb un murmuri per no interrompre el flux constant del discurs de la primada Persha, que en aquests moments es dedicava a expressar l'alegria dels fia per tenir visitants en el seu món normalment tan ignorat, sobretot en aquests temps de problemes i penúries pels quals passava la galàxia-. Jo tampoc vaig suposar que arribaria a conèixer a algú que parlés tant com tu.

Sabia que els components de la cara de C-3PO eren immutables però, per la forma en què va inclinar el cap davant el seu comentari, va saber que no havia entès la seva petita broma.

Els allotjaments diplomàtics de Ciutat Al'solib'minet'ri eren espaiosos i adequats. Malgrat el seu aïllament i els seus altres desavantatges, els fia no escatimaven en instal·lacions i hospitalitat. L'habitació de la Tahiri estava decorada amb panells blancs com l'os elaboradament tallats amb figures que representaven formes de vida natives; les imatges tenien un aspecte peculiar, adequades a l'entorn, i estaven aclaparadorament ben fetes. Els mobles eren d'una fusta local de gra gruixut, i de peces tan ben encaixades que semblaven haver crescut per adquirir aquesta forma en lloc d'haver-se construït artesanalment ajuntant diverses parts. Amb tot, l'habitació era tan còmoda com luxosa, encara que el llit fos una mica curt per les seves cames.

Després d'examinar les seves habitacions, els visitants es van reunir a l'avantsala al cor de la residència diplomàtica. La primada Persha els havia deixat un temps sols, acceptant educadament la seva petició de passar un temps de descans i relaxament, si bé no sense tornar a reiterar les seves instruccions, de nou amb minuciós detall, sobre com demanar qualsevol cosa que puguin requerir.

-Me n'alegraré quan deixem aquesta roca -deia el pare de l'Ànakin quan va entrar la Tahiri. Semblava més agitat del que l'havia vist mai. No sabia si era a causa dels fia, a la proximitat de la Constel·lació Koornacht, o una mica a ambdues coses.

-No m'ho diguis -va dir la Leia amb in mig somriure-. Tens un mal pressentiment sobre aquest lloc, oi que sí?

Li va clavar una mirada insultant abans de tornar-se suplicant a Jag Fel.

-Si us plau, Jag, digues-me que hi ha un motiu pel qual no hauríem de quedar-nos. Si us plau. El que sigui.

-Ho sento -va dir el pilot alt i ben plantat-. Em temo que no puc ajudar-te -es va treure la motxilla que contenia l'equip que portava, la va dipositar a la taula del centre de la sala, i es va girar cap a la Leia-. He connectat amb la xarxa de comunicacions planetària i he obert un enllaç amb el Selònia. Crec que podem assumir amb seguretat que la nostra encriptació està a anys llum de la que té aquesta gent.

-I les habitacions? -va preguntar la Leia.

-Hi ha micròfons, és clar. Però no passa res, els he bloquejat. Estem nets. -En Jag mirà la Tahiri en dir això, i va apartar de seguida la vista-. Hauríem d'estar fora de perill.

-No vaig imaginar que aquesta gent pogués necessitar dispositius d'escolta -va dir en Han-. Estan massa ocupats parlant tot el temps.

La Leia va ignorar la seva queixa.

-M'agraden els fia. La veritat és que són un canvi agradable després de la gent que no parla prou. La qual cosa no vol dir que estigui contenta amb el que veig aquí -Va ​​mirar al seu marit amb serenitat-. Jo sí que tinc un mal pressentiment sobre tot això, encara que odiï dir-ho.

-Sobre què? -va preguntar la Tahiri.

La Leia es va aturar com si busqués una resposta en la Força.

-No estic segura -va dir, de seguida, negant amb el cap-. Tothom sembla encantat de veure'ns, i Galantos sembla un lloc bastant pacífic, però...

-Però gairebé massa pacífic, oi? -va apuntar en Han.

-Pot ser -Va dir la Leia-. I segueix estant la qüestió de l'apagada de les comunicacions. Jag, vols contactar amb la capitana Mayn i demanar-li que intenti connectar amb el microxip planetari? Galantos tenia un quan es va unir a la Nova República; si ja no el té, vull saber què ha estat d'ell. A part d'això, que intenti contactar amb la xarxa entre sectors més propera i intenti enviar un missatge directe a Mon Calamari. Si és un problema tècnic, igual podem arreglar-ho de forma local i seguir el viatge sense perdre massa temps.

-Secundo això -va mussitar en Han.

-Mentrestant. La Tahiri i jo sortirem a fer una passejada.

C-3PO es va avançar a l'instant, només per ser detingut per la Leia en posar aquesta una mà en el seu pit metàl·lic.

-Soles, 3PO.

-No crec que això sigui aconsellable, mestressa Leia -grallà 3PO en protesta-. Que les dues vagin soles...

-Algú ha de parlar amb els nostres amfitrions -el va interrompre amb suavitat però amb fermesa-. Suposaria una grolleria no fer-ho -quan començava a manifestar una altra vegada les seves objeccions, la Leia li va dir-: Agraeixo la teva preocupació, 3PO, però no és necessària. Estarem bé. A més, Han i Jag et necessiten perquè parlis amb el microxip planetari, si aconsegueixen connectar amb ell.

-Però, mestressa, he d'insis...

-La princesa estarà fora de perill -va murmurar en Cakhmaim, un dels guardaespatlles noghri que escortaven la Leia fos on fos.

-Ho veus? -va dir la Leia, no només a C-3PO sinó també al Han, que semblava dubtar del pla de la seva esposa tant com el droide-. A més, tinc a la Tahiri amb mi per si veiem alguna cosa que se surti de la norma -la princesa li va picar l'ullet-. Si no es dorm amb la conversa, és clar.

La Tahiri va somriure, animada per la confiança de la Leia.

-M'esforçaré al màxim a mantenir-me desperta.

-Vés amb compte -va dir en Jag-. I truca'ns si necessites qualsevol classe d'ajuda, d'acord?

-Deixa de preocupar-te -va insistir la Tahiri, pensant «per què em mira d'aquesta manera?» Estava descobrint com de difícil que resulta recuperar la confiança en una mateixa quan els que t'envolten semblen compartir els teus mateixos dubtes-. Tu concentra't en les tasques de la llar mentre nosaltres fem el treball dur.

La Leia i ella van sortir de l'avantsala seguides pels noghri, van sobresaltar al petit contingent de fia que s'amuntegaven fora, xiuxiuejant animadament entre ells.

-Oh, Princesa Leia -va exclamar un fian de rostre relativament ample, de vestidures ataronjades i colzes punxeguts. Tots van fer un pas enrere quan la Leia va sortir al passadís-. Ens ha sobresaltat! Sóc el primat ajudant Thrum. Tractava un assumpte poc important amb el personal diplomàtic. Em disculpo si l'hem importunat d'alguna manera.

-En absolut -va dir la Leia, parant-se davant Thrum-. Puc preguntar quina és la naturalesa de l'assumpte que estaven... tractant?

-No és res -va dir en Thrum, mirant incòmode als fia que el rodejaven-. És que sembla haver una fallada elèctrica en els allotjaments que els hem donat i hem de demanar-li...

-Lamentem demanar-li -va afegir un dels altres apropant-se a Thrum.

-Lamentem demanar-li -es va corregir Thrum- que considerin mudar-se...

-No hem notat cap error -va dir la Leia amb to imperiós-. El meu marit està dormint, però quan desperti faré que ho comprovi. Fins llavors, agrairia que el deixessin en pau. Està extremadament cansat després del nostre llarg viatge.

-Ah, sí, és clar, princesa, és clar. -En Thrum va fer una gran reverència, agitant els prims braços en ondulats moviments que la Tahiri va sospitar que implicaven humiliació-. Mai se'ns acudiria pertorbar al gran Han Solo en un rar moment de repòs.

La Tahiri va dissimular un somriure. No dubtava que la «fallada elèctrica» de què parlaven estava en els micròfons que en Jag havia bloquejat. Als fia havia d'haver-los frustrat molt que l'única manera de saber què volien la Leia i el seu seguici fos mitjançant el tradicional sistema de preguntes i respostes.

-Gràcies -va dir la Leia, dirigint-se a la Tahiri amb un somriure fugaç de complicitat-. Sé que ell ho apreciarà. Però, mentrestant, esperava que, si no és inconvenient, la meva amiga i jo poguéssim visitar la seva ciutat.

En Thrum es va posar dret gairebé amb un espetec, amb l'orgull reflectit a la cara.

-I tant, princesa! Res ens agradaria més que ensenyar-los-hi la nostra magnífica llar. -Va fer petar dues vegades els dits i els seus col·legues conspiradors es van dispersar amb rapidesa-. Faré que algú notifiqui immediatament al Conseller...

-Això portaria temps -va dir la Leia, tirant a caminar i obligant al primmirat fian a mig córrer només per mantenir-se a la seva altura-. I no estic d'humor per esperar. Ja li he dit que ha estat un viatge llarg, i necessito estirar les cames. Per què no em guia vostè, ajudant de primat Thrum? Facilitaria molt les coses.

Ell la va seguir nerviós, clarament agitat.

-Però, i el conseller Jobath i la primada Persha? -balbucejà-. Necessito informar-los.

-Segur que hi arribaran quan puguin -va continuar dient la Leia, sense minorar el pas-. Sap? Diuen que viatjar amplia la ment, i puc assegurar-li que, després de tants dies tancats en un vell vaixell de càrrega, la meva està molt necessitada d'ampliació. Vaja, què tenim aquí? -va dir, després de girar una cantonada a l'atzar-. Crec que abans no hem passat per aquí. He de dir que m'agrada l'arquitectura. Senzilla però elegant. Els passadissos estan dissenyats deliberadament per recordar l'estil de l'Antiga República, o són així només per...?

La Leia va continuar parlant, sense donar al fian tot just una oportunitat per parlar o, de fet, per protestar que en aquell moment no tenia temps per escortar-les. La Tahiri es va permetre endarrerir-se una mica, gaudint de la imatge de l'ajudant de primat Thrum intentant colar una paraula en la conversa. La princesa la va mirar per sobre del cap pla del fian i li va indicar amb la mirada que prengués per un altre passadís. La Tahiri va titubejar, i després es va allunyar sense ser vista, trepitjant en silenci el terra de pedra amb els seus peus nus.

Se sentia lleugerament culpable per anar sola d'aquesta manera. I nerviosa. Mentre la veu de la Leia disminuïa lentament, va posar la mà al sabre làser del maluc i va sintonitzar els seus sentits amb el món que l'envoltava. La zona diplomàtica de la ciutat era extremadament silenciosa, i deserta en la seva majoria. Però no es va sorprendre. Tot i la riquesa mineral del seu sòl, Galantos no rebia moltes visites, pel que va suposar que aquesta part de la ciutat havia d'estar la major part del temps deserta. El menyspreu que en Borsk Fey'lya havia fet a Galantos molts anys abans havia provocat que els oficials de la Nova República evitessin el lloc. Cap altre conseller havia visitat el planeta i feia la impressió que, arran de la crisi, Galantos havia desaparegut del mapa a tots els efectes i resultats.

Per això resultava estrany, va pensar la Tahiri, que els fia haguessin invertit tants diners en opulentes estades per a uns convidats que no hi anaven mai. I no només perquè els edificis i les habitacions estiguessin ben conservats, sinó perquè eren nous. Per què construir-los en aquestes circumstàncies?, es va preguntar la Tahiri. En plena guerra? La Tahiri va suposar que estava sent vigilada i va contenir la temptació d'entrar en alguna de les altres habitacions de convidats.

Sospitava que algú havia estat poc abans en aquests allotjaments acabats de construir i li hauria encantat poder descobrir qui havia estat. Només era un pressentiment, però havia après a prestar atenció als seus pressentiments, sobretot als que naixien de la Força, com semblava ser el cas. Algú havia estat allà, estava segura. Si no en els últims dies, segur que un o dos mesos abans. Va decidir que igual s'arriscava a mirar a la tornada, quan ja hagués examinat la resta del lloc i no suposés un problema que l'enxampessin.

Va seguir els seus instints i es va internar en els nombrosos passadissos fins arribar a una garita que separava els allotjaments diplomàtics de la resta de la ciutat. En ella hi havia dos guàrdies discutint els detalls d'un recent canvi en les regulacions. No semblaven haver estat alertats de la seva presència. Va arribar suaument a ells amb la Força i els va animar a deixar el seu lloc un moment, darrere de la sospita que igual havien vist algú aguaitant rere d'una cantonada. Un cop es van allunyar, va passar caminant davant el lloc amb tota la despreocupació que era capaç.

La ciutat que s'estenia fora del perímetre era més sorollosa que la part dels convidats. Els passadissos eren més llisos, però hi havia nombroses claraboies o tubs lluminosos que permetien que es filtrés a l'interior la llum natural del dia. Va notar que hi havia altres espècies a part dels fia, un grapat d'afligits gran i un grup de sullustans xerrant entre ells. Va suposar que en aquesta part de la ciutat hi havia alguna mena d'oficines governamentals, ja que la majoria dels fia amb què es creuava vestia de forma similar, no amb uniforme, sinó amb la classe d'abillament conservador que sol trobar-se en una oficina. Ells també es van fixar en ella, però no van fer res per aturar-la. De fet, alguns fins i tot es van apartar del seu camí per evitar-la, gairebé com si els alarmés veure-la per aquests passadissos.

Això la va preocupar gairebé tant com era de recent la zona diplomàtica. Per què anaven a tenir-li por? Potser no era concretament d'ella, va pensar, sinó de qualsevol humà que es mogués lliurement per la ciutat. I, en aquest cas, què havien vist per sentir semblant malestar? Ho entendria en un yevetha, però en grans i en sullustans?

La Tahiri deixà de banda aquest pensament; ja tornaria després a això, amb els altres, en la seguretat dels seus allotjaments. Ara havia de concentrar-se a semblar perduda i curiosa, triant camins amb el menor trànsit de vianants i mirant constantment per sobre l'espatlla a la recerca dels guàrdies que estava segura que ja havien d'estar-la buscant...

El seu comunicador va xiular. Es va dur el canell a la boca sense interrompre el pas i va parlar.

-Hola?

-Aquí la Leia. On ets, Tahiri? L'ajudant de primat Thrum m'ha indicat que t'hem perdut. La veritat és que ni m'havia adonat. Estava molt concentrada en el passeig.

La Tahiri va somriure per dins.

-Ho sento -va dir, seguint-li la xarada-. Hauria d'haver-te trucat abans. Vaig tornar a la meva habitació a agafar una cosa i m'he hagut d'equivocar de passadís.

-Vols que enviem a algú a recollir-te?

-No, no passa res. Trobaré el camí de tornada.

-Estàs segura?

Per sota de les paraules de la Leia podia sentir-se a Thrum balbucejant alguna cosa, però no va aconseguir entendre-ho.

-Et trucaré si no aconsegueixo refer el camí. Mentrestant, crec que estic fora de perill.

No hi havia res a replicar a això. No estava en els carrers on podia amenaçar-la algun criminal, sinó dins d'un edifici governamental poblat d'oficinistes. I en Thrum difícilment podia insistir que tornés perquè posava nerviosa la gent.

-Molt bé, Tahiri -va dir la Leia-. Torna quan estiguis llesta. Sempre dic que cal divertir-se mentre s'és jove. I segur que l'ajudant de primat Thrum està d'acord.

La comunicació es va tallar. La Tahiri va somriure encara més obertament en imaginar la frustració que devia sentir en Thrum davant la incessant xerrameca de la Leia. Pensar en els nadius xarlatans va fer que s'adonés d'una cosa. Els fia que l'envoltaven conversaven sense la intensitat i l'ímpetu de la primada Persha o el seu ajudant. Parlaven de les seves vicissituds diàries amb cert detall, sí, però res més. No va poder evitar preguntar-se si la interminable xerrameca dels fia que havien presentat oficialment no era sinó la xerrameca nerviosa d'algú que vol evitar preguntes incòmodes. Va continuar recorrent l'edifici un temps més abans d'adonar-se que no descobriria res de nou d'aquesta manera.

L'única cosa destacable dels passadissos era que tots semblaven gairebé iguals, i les úniques portes obertes que trobava mai donaven a res més interessant que despatxos o magatzems, sovint ocupats per buròcrates xafardejant. No tenia objectius clars en no saber què buscava exactament fora d'alguna cosa que expliqués l'aïllament en les comunicacions de Galantos. A més, començava a avorrir-se del joc després de portar així una hora o més. Va decidir tornar amb els altres. Va buscar un turboascensor i va baixar deu pisos per passar una mica de temps recorrent la zona abans de tornar al pis on havia començat. Llavors, suposant que això hauria frustrat una mica a qualsevol que pogués estar-la seguint, va tornar al lloc de seguretat pel qual havia passat abans. Allà seguien els mateixos guàrdies, i els dos van semblar enormement alleujats en veure-la.

-Senyora Veila! Ha tornat!

-Si us plau, disculpi la nostra descortesia quan va passar abans per aquí -va dir un, apropant-se a ella-. Va ser una negligència per part nostra no ser aquí per oferir-li indicacions.

-No ha estat res -va dir ella amb despreocupació-. He fet un bonic passeig.

-Si us plau, permeti que l'escortem fins als seus allotjaments -va dir ell, obsequiosament-. No voldríem que es perdés.

-No serà necessari -va dir amb un gest de la mà-. Puc trobar sola el camí de tornada.

-Estic segur que això no serà necessari -va dir el segon guàrdia, posant-se al costat del primer.

El seu company va assentir.

-Pot trobar sola el camí de tornada -va dir, i sense dir una altra paraula li va fer un gest perquè passés. De fet, la Tahiri coneixia el camí de tornada als allotjaments, però no es dirigia a ells. Estava deixant-se guiar pels instints, no pel cap. Estava més convençuda que mai que algú havia residit en aquestes habitacions abans que ells. Aclucà els ulls per anul·lar la distracció que suposaven els seus sentits físics, i va caminar per on li portaven les seves sensacions, usant la Força per donar sentit a les seves sospites. Podia sentir al seu voltant el ressò i l'ombra de qui havia estat convidat dels fia; ho sentia les parets, les catifes, les cornises de vores daurades, les escultures...

Es va internar en els passadissos, i la sensació es feia més forta amb cada pas que donava, arribant al punt àlgid quan va girar per un llarg passadís que conduïa a un ample finestral. El finestral mirava directament al cel clar de Galantos, i la llum del sol que travessava el decoratiu vidre acolorit projectava colors irisats a les nombroses portes alineades al passadís. Va avançar inquieta, estenent les mans per tocar cada porta a mesura que passava al costat d'elles. Totes semblaven desproveïdes d'alguna cosa que se sortís del normal, però així i tot el passadís tenia una estranya ressonància discordant. De fet, la sensació era tan forta que li resultava gairebé tangible. Algú... Es va aturar bruscament. Tot el seu cos es va estremir quan les puntes dels seus dits van entrar en contacte amb la porta al final del passadís. Normalment no era capaç de sentir amb tanta intensitat als individus, i menys en l'ambient d'un món desconegut. Què feia en aquest tan especial? Per què se li regirava l'estómac davant la idea d'obrir aquesta porta? Què tenien exactament aquests ecos per alterar-la tant?

«Et portes com una idiota -es va reganyar-. Ets una Cavaller Jedi i això només és una habitació buida. En ella no hi ha res al que tenir por, llevat la mateixa por».

Quan va tocar el panell, la porta es va obrir lliscant a un costat. Semblava que no amagava res, o la porta hauria estat tancada. Però la misteriosa presència li va colpejar com una bafarada d'aire estancat, sobresaltant-la. Li va semblar sentir a la distància veus cridant, així que va entrar a l'habitació, malgrat les seves aprensions. Es movia amb lentitud i malaptesa com si caminés per un pantà mimbanita. L'habitació estava desocupada, com s'esperava. Però lluny d'estar buida. La sensació va ser llavors tan forta que va sentir tot el cos a punt d'explotar i sentia tanta incomoditat que en aquell moment s'hauria alegrat d'explotar.

Es va acostar al llit, permetent encara que la guiessin els seus instints, i va alçar el cobrellit per mirar sota. En no trobar res, va aixecar el matalàs sencer.

Allà.

Es va estirar tant com va poder i amb prou feines va aconseguir arribar al petit objecte platejat que era al polsegós terra. Quant el va tocar, li va recórrer una esgarrifança tan forta que la va fer retrocedir. Va caure a terra, aferrant l'objecte, panteixant per recuperar l'alè i lluitant per impedir que li envaís la foscor de les profunditats de la seva ment. Era això, això era el que l'havia estat cridant. Com les veus que la cridaven ara...

-Senyora Veila! Es troba bé?

Havia estat un fian qui havia dit el seu nom? No estava segura, estava massa ocupada intentant seguir conscient.

-Ha de venir amb nosaltres, si us plau -va continuar dient l'amo de la veu-. No hauria d'estar vostè aquí! Va sentir que acatava aquesta petició de manera activa, tot i que no semblava tenir molt control sobre el seu cos. Era com si estigués perduda en una boira, i es mogués amb la malaptesa d'un titella. Es va tornar per veure tres guàrdies fia a la porta, un avançant cap a ella per agafar-la del braç i guiar-la al passadís. Un cop allà, els altres dos es van situar darrere d'ella. Parlaven, però no aconseguia distingir les paraules, com si s'hagués dissociat completament del seu cos i mirés des de les altures tot el que passava. I tot això per la cosa que tenia a la mà... Va alçar el penjoll per examinar-lo més de prop. Semblava de plata, però estava fet amb una substància que li era desconeguda, fos amb la forma d'una medusa de cap bulbós i molts tentacles, un estrany encreuament entre una massa ungulliana i un sarlacc.

Però sabia el que era. Ho havia reconegut immediatament, encara que mai abans havia vist una cosa així. Era una imatge de Yun-Yammka, l'Aniquilador, la deïtat yuuzhan vong.

En el seu interior bombollejà un gemec, que va brollar com un crit en una llengua que se suposava que no coneixia: Ukla-na vissa crai!

La Tahiri va aferrar el tòtem contra el seu pit mentre el món es tornava gris al seu voltant i acabava sumint-la en la negror.

-oOOOo-

Següent