Romanent
Heretge en la Força I
El Nou Orde Jedi 15
Sean Williams i Shane Dix
Mentre la ferida i cansada
galàxia s'embranca novament en la batalla, els Jedi assumeixen la formidable
tasca de portar allò que queda de l'Imperi cap a la llum...
De les cendres de la Nova
República -Partida en mil trossos per les salvatges forces yuuzhan vong- la
recentment formada Aliança Galàctica ha sorgit, determinada a portar pau a tota
la galàxia. Però primer els yuuzhan vong han de ser continguts d'una vegada per
totes. I així Luke Skywalker busca un món perdut des de fa molt temps a la
llegenda: Zonama Sekot, un planeta intel·ligent que es creu va rebutjar una
invasió dels yuuzhan vong fa dècades. Desxifrar els secrets enigmàtics de
Zonama Sekot pot ser el que canviï el rumb d'aquesta guerra implacable.
A bord de l'Ombra de Jade, Luke, la seva esposa
Mara, Jacen Solo, i altres Jedis es dirigeixen a les Regions Desconegudes, on
rumors i pistes suggereixen que es troba Zonama Sekot. Però quan la missió tot
just ha començat els cercadors es troben amb una batalla horrible. El Romanent
Imperial, retirant-se davant els poderosos yuuzhan vong, està a punt de ser
destruït. Sembla que aquells a bord de l'Ombra
de Jade no tenen més opció que deixar
a l'Imperi a la seva sort. Però aquests no són viatgers ordinaris, són Jedi.
La Nova República està destrossada i a punt
de ser conquerida pels yuuzhan vong, i li toca al Luke, la Leia i els seus
éssers estimats arrencar la victòria de la gola de la derrota...
Hi ha tres formes de
vèncer al teu enemic. La primera, i més evident, és superar-lo en un duel de
força. La millor manera és fer que es derroti a si mateix... Entre ambdues
formes és la de destruir-lo des de dins. Una utilització assenyada d'aquesta
manera farà que els teus cops siguin més efectius si després recorres a la
força. I amb aquesta forma també és possible encaminar l'enemic a
l'autodestrucció.
-UUEG
TCHING de Kitel Phard, cinquantè quart Emperador d'Atrísia.
PRÒLEG
Res més sortir de l'hiperespai, la Saba
Sebatyne va saber que Barab I estava cremant. Els seus ulls van contemplar un
flamejant infern on abans el planeta mostrava una superfície grisa i nuvolosa
il·luminada per la seva estrella primària, una apagada nana vermella. El fum
s'alçava a gran altura en l'atmosfera del planeta mentre la superfície bullia
ultratjada per la seva recent violació.
La Saba va intentar contenir la por que
s'acumulava en ella, negar el que estava veient i va inclinar el seu Ala-X per
iniciar un picat cap a la superfície i fer una ullada més de prop.
Això
no podia estar passant, es va dir. Ha de quedar algú viu, segur.
Però els seus monitors seguien nets. No
detectava naus en òrbita, ni transmissions, ni senyals de vida.
-Aquí la Saba Sebatyne -va dir per la
unitat de comunicacions-. Si algú pot sentir-me, que respongui si us plau. Qui
sigui.
L'única resposta va ser el silenci,
barrejat amb estàtica.
Va negar amb el cap pla i coriaci, esperant
en va que desaparegués l'escena, la idea, la veritat. Havien caigut molts mons
des que els yuuzhan vong van envair la galàxia, però no Barab I. Encara que
part del seu ésser sempre havia admès aquesta possibilitat, mai havia arribat a
pensar que li passaria al seu món natal.
Va tornar a intentar-ho, prement el
comunicador, no perquè esperés resposta sinó perquè no semblava poder fer una
altra cosa.
-Reswa?
La veu se li va trencar per l'allau
d'emocions que va sentir de pensar que la seva companya de niu podia haver mort
en aquest infern. Hi havia tornat al seu planeta natal per la Reswa. La seva
companya de niu anava a caçar un shenbit trencalòs, ritu d'iniciació a l'edat
adulta, i li havia demanat que fos el seu testimoni. Era un honor que t'ho
demanessin, i es considerava un insult rebutjar la invitació, sobretot quan
t'ho demanava un familiar molt proper.
La
família... Aquesta paraula mai li havia semblat més buida que en
aquest moment. Els amics, la família... Tots havien desaparegut. Res podria
haver sobreviscut al foc que assolava el seu món natal. I quan més s'acostava a
la superfície del planeta, més horrors veia. L'espaiport d'Alater-ka era un
cràter fumejant, les reserves de shenbit, bombolles planes de lava, el monument
a Shaka-ka s'enfonsava inexorablement en un mar de flames...
Va conduir el seu Ala-X per les capes
superiors de l'atmosfera, la nau vibrant per l'embat del gas calent que
s'elevava des de les ardents ruïnes del seu món natal...
-Aquezta hauria d'haver eztat aquí -va
murmurar.
Era una idea absurda, i ho sabia. Res
hauria canviat si hagués estat present per a...
Els seus pensaments es van interrompre.
Estaven aquí.
Fora de l'abast del seu escàner, un petit
contingent de coralites, quatre en total, abandonava l'òrbita baixa a l'altre
extrem del planeta. Escortaven una nau d'un tipus que mai havia vist. Era una
massa enorme i lleugerament ovoide que es desplaçava lentament i treballosament
per escapar de l'estirada gravitatòria de Barab I. A la Saba li va recordar un
globus inflat a punt de rebentar.
Fos el que fos aquesta nau, era, juntament
amb els seus escortes, tot el que quedava en el sistema de la flota que havia
destruït el seu món. Potser fos un esquadró de neteja. Donava el mateix. No
importava. La Saba hauria reaccionat igual d'haver-se trobat amb un centenar de
creuers de combat yuuzhan vong...
Va permetre que la pena del seu interior es
manifestés incontenible, sentint com floria en una ràbia que li resultava
perfectament satisfactòria i aplacava immediatament el seu dolor emocional.
Sabia que l'acció aplacaria encara més aquest dolor.
Grinyolà les dents esmolades com ganivets i
va virar per interceptar als coralites. Aquests al principi no la van veure,
donant per fet que havien acabat amb qualsevol resistència. Va poder acostar-s'hi
molt abans que s'adonessin de la seva presència, i només van trencar la
formació quan estava pràcticament a sobre d'ells, tres d'ells separant-se
momentàniament per dirigir-se cap a ella en un vector d'atac.
Però era tard per al coralita que volava
més a prop de la nau globus, i li va dirigir una andanada de trets làser,
cridant de ràbia mentre ho feia. La veritat era que no esperava que un atac tan
bàsic aconseguís alguna cosa a part de cridar la seva atenció, així que li va
sorprendre veure'l explotar en una violenta fogonada carmesina que va llançar
trossos de la nau per tot arreu.
L'explosió va tenir l'efecte inesperat d'aclarir-li
la ment. El cori devia estar avariat, amb els dovin basal inutilitzats durant
la recent batalla amb els barabels. Li va sobresaltar aconseguir una victòria
tan fàcil, tot just començat el combat. Igual era perquè no esperava cap
victòria. S'havia limitat a precipitar-se al combat esperant morir... No,
volent morir. El seu poble havia mort, i en el més profund del seu ésser
raonava que també ella hauria d'estar morta.
Ara estava en un compromís, i igual no
podia sortir-ne. Dos dels coris restants l'atacaven per darrere, llançant-li
dolls de plasma fos. No volia morir, i els seus reflexos estaven d'acord amb
ella. Va evitar el destí dels seus congèneres va fer una volta de campana i
descendint per envoltar als seus atacants. Però part del plasma havia donat en
el blanc, consumint a l'instant l'energia dels seus escuts.
No tenia temps de comprovar si els coris
seguien perseguint-la. La seva unitat R2 va xiular un advertiment urgent: per
babord s'acostava un altre cori a tota velocitat. Va ascendir bruscament,
trontollant insegura a la cabina mentre les boles de plasma pampalluguejaven en
passar. Va fer una ganyota. L'última havia d'haver arrencat un mil·límetre de
pintura a l'ala.
Amb prou feines va tenir temps per agrair
l'avís al seu droide abans que els dos primers coris tornessin a disparar. Era
massa, i ho sabia; si seguia a la defensiva com fins aquell moment, tard o
d'hora acabarien encertant-li... i allà no li quedava més remei que mantenir-se
a la defensiva.
Tenint en compte això, va dirigir l'Ala-X
cap a l'enorme nau yuuzhan vong. Es va enganxar a ella, sobrevolant l'enorme
vaixell bulbós, sentint com els dovin basal de la nau tiraven dels seus escuts.
No eren tan efectius com els dovin basal de
les altres naus a les quals s'havia enfrontat en combat, per la qual cosa havia
de tenir un propòsit molt diferent, encara que no se li acudia quin.
Es va desplaçar fins a situar-se sota el
ventre de la cosa, confiant a tenir així almenys un flanc protegit, i va
entaular la persecució del company del cori que havia destruït. Aquest va
intentar despistar-la virant bruscament a un i altre costat, però ella es va
mantenir darrere d'ell fins a tenir el seu dovin basal en la mira. Quan el
localitzador d'objectius el va tenir centrat, va disparar un dels seus
torpedes. Ho havia fet les vegades suficients com per saber quan el tret era
bo, i per quan el seu dit va prémer el gallet va saber que havia acabat amb el
cori. El torpede va detonar en el blanc, acabant amb les defenses del cori i
permetent que la Saba enviés a la rocosa nau a l'infern amb una calamarsada de
trets làser. Va cridar entusiasmada quan el coralita es va desintegrar en un
esclafit d'explosions.
Es va afanyar a controlar les seves
emocions, i va inclinar l'Ala-X per donar mitja volta, moment en què va tornar
a veure el seu planeta en flames. Es va recordar que no era moment per a
celebracions.
Un altre avís del seu droide. Aquesta
vegada no es va parar a comprovar d'on procedia l'atac; es va limitar a apropar
l'Ala-X a la nau principal. La superfície d'aquesta cosa semblava agitar-se en
ondulacions estranyes i subtils quan passava al costat d'ella, gairebé com si
fos un sac ple d'aigua, encara que de vegades semblava tan aspra com els coralites.
També va veure una altra cosa: enormes tentacles que es desenroscaven a la popa
de la nau, movent-se com si volguessin agafar la nau de la Saba.
-Què éz això? -va dir en veu alta, sense
esperar una resposta.
Tanmateix, la unitat R2 que anava enrere va
emetre un toc de botzina de resposta. No va necessitar mirar el traductor per
saber que el droide no tenia la informació necessària per proporcionar-li una
resposta adequada.
Es va mantenir enganxada a l'enorme nau,
donant constants batzegades per evitar els tentacles. Quan un dels coris es va
acostar massa, es va arriscar a llançar-li un parell de trets, i a desplaçar-se
a la part inferior de la nau. Va evitar fàcilment l'atac, i el tret de plasma
es va perdre a l'espai, lluny de la nau globus. Els coris no dispararien mentre
es mantingués entre ells i la seva protegida.
Què
éz això?, es va tornar a preguntar. I per què anaven els coris
amb tanta cura? No tenia defenses visibles, fora de la petita escorta de coralites,
i la seva única arma semblaven aquests tentacles que la buscaven contínuament.
Si hi havia alguna cosa més, per què no ho feien servir contra ella?
Però no tenia temps per meditar en la
qüestió. Se li acabava el temps. No podia mantenir-se a la defensiva indefinidament.
Segur que no trigarien a arribar més naus de la flota per ajudar els seus
camarades.
Va tornar abaixar el morro de l'Ala-X,
descendint per evitar un dels tentacles alhora que llançava una andanada de
cobertura contra un coralita. Els trets van ser absorbits fàcilment pel forat
negre del dovin basal, però n'hi va haver prou perquè el pilot es desviés. Això
li va proporcionar uns segons molt valuosos per situar-se en una posició
millor. Va fer que el caça girés cap enrere per situar-se a la part alta de
l'enorme vaixell en forma de sac i atacà al cori que passava davant seu.
Aquesta vegada no va esperar a tenir el dovin basal en la retícula de punteria,
i es va limitar a disparar. El torpede va detonar massa aviat per ser útil. Va
maleir en silenci la seva imprudència. Hi havia malgastat un tret!
No hi havia temps per queixar-se de la seva
sort. Va tornar a virar la nau i va començar a perseguir el cori afortunat.
Aquest li disparava plasma pels canons laterals. Un grapat de glòbuls van colpejar
els seus escuts davanters. La nau es va estremir per l'impacte, i la Saba va
proferir un rugit quan la unitat R2 va informar d'una nova pèrdua del 12 per
cent en els escuts.
La Saba va anar decidida a per la nau,
seguint-la al llarg del cos de l'enorme nau i mantenint sempre al dovin basal
en la retícula de tret. Per fi, la va tenir centrada i es va disposar a
disparar. L'altre cori va aparèixer llavors a la part alta de la nau principal
i va desencadenar contra ella una onada de plasma. Ella va girar bruscament l'Ala-X,
llançant-se de front contra ell, fent que els escuts davanters encaixessin
l'impacte del plasma calent, consumint encara més la seva potència. El coralita
que perseguia va girar per sortir al seu torn en la seva persecució.
Un tentacle petà darrere d'ella,
serpentejant en el buit per atacar-la. Va baixar instintivament el morro de la
nau, deixant que el coralita que la perseguia xoqués amb el gruixut i insistent
apèndix, trencant-se-li el casc, del morro a la cua i sortint acomiadat fora de
control.
La Saba va anar darrere d'ell, castigant-lo
amb trets làser fins que es va desintegrar en una bola de vapor.
Una exclamació d'alegria va morir en la
seva gola quan, un segon després en veure com el cori restant apareixia
bruscament entre el núvol de vapor del seu camarada caigut. El va esquivar
sense problemes, evitant xocar amb la nau per només cinc metres. Girà l'Ala-X
amb suavitat i destresa, recuperant una confiança que no havia sentit des que
va donar inici la batalla. Ara que havia reduït el seu desavantatge, tenia més
probabilitats de sobreviure. Només havia de mantenir la concentració... i
evitar aquests tentacles!
El cori va intentar apartar-la de la nau
principal. A ella no li va importar. En quedar només un cori, ja no necessitava
fer servir com a escut l'enorme nau. En no haver de preocupar-se pels altres,
podria acabar amb aquest últim sense moltes dificultats.
Va perseguir al cori, allunyant-se de la
nau tentacular durant diversos milers de quilòmetres, buscant un bon tret. El
cori va disparar els canons de plasma, omplint l'espai que deixava enrere amb
torrents de plasma fos que van ploure sobre l'Ala-X.
La seva unitat R2 xiulà un advertiment:
s'havien quedat sense escuts. No importava; no pensava apartar-se abans de
trobar una obertura. Quan la va tenir, va disparar els làsers contra el dovin
basal del cori i va llançar un únic torpede. Sabia que era un tret perfecte, i
ho va confirmar un moment després quan el dovin basal es va sobrecarregar i el
cori es va quedar sense defenses. El pilot alienígena va intentar evadir
inútilment la persecució, però era inútil. La Saba va prémer el botó de tret de
les armes làser i va contemplar satisfeta com els raigs encertaven la popa de
la nau enemiga, fent-la miques amb una fogonada encegadora.
La Saba es va trobar rient en veu alta per
la victòria. Era una emoció desproveïda d'alegria; només contenia pena i
amargor. De què servia la victòria quan el seu planeta cremava darrere d'ella i
el seu poble havia mort?
Va proferir un xiuxiueig salvatge i va fer
girar l'Ala-X per atacar la nau yuuzhan vong que quedava. Aquesta va créixer
davant seu com una horrorosa lluna vivent, un blanc gairebé impossible de
fallar. No es va molestar a utilitzar l'ordinador de punteria. Es va limitar a
apuntar i disparar, llançant amb sinistra satisfacció els tres torpedes que li
quedaven.
Es van enfonsar fàcilment en la pell de la
nau. En les profunditats del seu ventre es van succeir tres ràpides
detonacions. En un costat va aparèixer una esquerda per la qual s'escapava foc
gasós. Els tentacles es van agitar embogits, presa del dolor.
-Pel Món d'aquezta -xiuxiuejà-. Pel poble
d'aquezta.
Va guiar l'Ala-X en una última passada amb la
qual rematar la nau. El cor li bategava a tota velocitat davant la idea de la
seva imminent venjança. Seria un moment que assaboriria durant els pròxims
anys, fins i tot quan plorés als que havia perdut.
Els trets làser esquitxà el costat de la
nau, ampliant l'esquerda i creant moltes noves. Però, per a la seva sorpresa i
decepció, la nau no va explotar. En comptes d'això, el sac va rebentar de banda
a banda, aixafant-se com una fruita que s'ha deixat massa temps al sol. De
l'esquerda va brollar un estrany gel translúcid seguit pel que semblaven milers
d'estrelles de sis puntes.
«Estrelles?» Va relaxar la mà al disparador
del canó làser. Com era possible? Eren milers, caient a l'espai, llampant sota
la llum estel·lar infraroja. No podien ser armes, o l'estranya nau les hauria
utilitzat abans. Tampoc podia ser un botí de guerra, perquè a Barab I no hi
havia res de valor amb aquesta forma tan peculiar...
Va reduir la velocitat, apropant-se amb
precaució per veure-ho millor. La seva unitat R2 va triar a l'atzar un estel
entre el caos i la va mostrar en el monitor. Va notar en les entranyes una
sensació de nàusea quan va veure el que eren les puntes de les
"estrelles".
Dos braços, dues cames, un cap, una cua.
«Res de valor...»
El pensament va retrunyir en la seva ment a
mesura que assimilava l'horror del que havia passat. Els yuuzhan vong no
valoraven els metalls o les joies. El botí habitual de Barab I mancava de valor
per a les seves ciències biològiques. Però sí agafaven presoners, i havien de
transportar-los d'alguna manera.
«El meu poble!»
La Saba va mirar impotent mentre la nau
continuava vessant el seu contingut al fred buit de l'espai. Tot el seu ésser
es va estremir davant una pena que li va cremar amb més intensitat que els focs
que cremaven al planeta de sota. L'últim pensament que va tenir abans que les
llàgrimes enfosquissin la seva visió va ser un crit punyent de desesperació:
«Què he fet?»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada