Refugiat (II)

Anterior

II

-Oncle Luke! Mira!

En Jacen va guiar al seu oncle fins a l'interior de la ment doble d'un dels krizlaw més propers. S'havia servit de la Força per ennuvolar la ment més intel·ligent i intensa, però la criatura seguia endavant. D'alguna manera, la ment més estúpida es bastava per coordinar el cos mentre la ment superior estava en una altra part.

-I de què creus que ens pot servir això, Jacen? -va preguntar en Luke.

-Mira més atentament -va insistir en Jacen-. No es tracta de criatures senzilles, són simbionts!

-Combinacions de dues criatures? -Va dir en Luke, dubitatiu-. No sé en què ens pot...

Però llavors ho va veure de sobte. La ment més llesta i elevada de la criatura pertanyia al genet, i era la intel·ligència directriu; dictava les ordres que el cos duia a terme, per molt ferit que estigués. La ment inferior pertanyia al cos, que era capaç de seguir endavant encara que estigués incapacitada la ment superior.

La teoria d'en Jacen s'ajustava al que s'havia observat, per descomptat; i en Jacen tenia millor intuïció que en Luke per entendre als animals.

Però, si tenia raó, la ment inferior hauria de ser més impressionable al dolor. I, si era així, per què no havia fugit del foc de làser de l'Stalgis aquella criatura en què Jacen havia incapacitat a la ment superior?

En Luke no va trigar a descobrir-ho. Les intel·ligències que feien de genets eren uns assassins ferotges; tenien una basta intel·ligència, però que no estava oberta al raciocini. La gossada estava entrenada per caçar, no per debatre diferències, i seguiria atacant mentre quedessin alguns genets per mantenir sota control a les ments inferiors.

Seguint l'exemple d'en Jacen, Luke va enviar la seva ment a l'interior d'un altre krizlaw i ennuvolà la seva intel·ligència controladora. La criatura va seguir obeint les últimes instruccions de la seva ment superior, llançant mossos famolencs a les quatre persones, com la resta de la canilla. En Luke i el seu nebot van seguir recorrent el cercle de les feres, confonent les seves ments superiors una a una. Només es va produir un canvi apreciable de la seva conducta quan van haver incapacitat a la sisena criatura. La llopada es va tornar menys ordenada, menys centrada, i els seus lladrucs es van fer menys fanàtics i menys agressius. En Luke va sentir que entrava una nota d'alarma en les ments superiors restants, a mesura que els pensaments dels que les envoltaven queien en els seus estats animals naturals.

Però, amb tot l'interessant que podia ser contemplar aquell efecte, no estava servint de res al grup de desembarcament. Dues de les criatures rabioses es van abalançar contra el grup i van ser rebutjades pel foc de làser conjunt de l'Stalgis i del soldat d'assalt ferit. Un krizlaw es va ensorrar als seus peus deixant anar un ganyol i plorant; l'altre, que havia rebut un tret de làser al coll, va fugir d'un salt, vomitant sang. Tot just havia transcorregut un segon quan un altre es va llançar a l'atac des de lluny. El mateix Luke es va fer càrrec d'aquest; avançar un sol pas mentre elevava el sabre làser traçant un arc lluminós i assestava un tall a la part inferior de la fera, rosada i suau. La criatura va caure a terra, però en Luke no l'havia matat: l'alienígena seguia llançant mossos cap als peus de la Hegerty, mentre s'arrossegava cap a ella implacablement. L'Stalgis l'apuntà amb el rifle làser al cap del krizlaw i el va rematar d'un tret precís.

Els van atacar altres dos, maldestres i descoordinats, i en Luke va sentir que el seu món es reduïa a una concentració furiosa de dents i d'ulls vermells lluents, amb raigs lluminosos d'energia dels sabres i els rifles, que afegien un contrapunt irreal a l'acció.

Es va abalançar sobre ell un altre krizlaw, amb la boca dilatable oberta per empassar-se'l. En Luke va tornar a girar el sabre làser, aquest cop amb més força, servint-se del record de la Mara i d'en Ben per reforçar la seva resolució de mantenir-se viu. La fulla va tallar les potes davanteres de la criatura, però no va ser suficient per frenar el seu moviment per l'aire. Va caure pesadament sobre el pit d'en Luke, enderrocant-lo a terra. Tot d'una, tenia a pocs centímetres de la cara les mandíbules enormes i babejants. Abans que hi hagués tingut temps d'elevar el sabre làser per defensar-se, es van sentir cinc trets propers, que van encertar tots ells al cap de l'alienígena. La sang i les mucositats van esquitxar la cara d'en Luke, i el krizlaw va caure pesadament a un costat. En Luke hagués volgut donar les gràcies al soldat d'assalt que havia disparat, però ja havia dirigit la seva atenció a les altres criatures que els atacaven. No hi havia temps per a agraïments.

En Luke es va posar dret, posant-se en guàrdia amb el seu sabre de llum esperant el proper atac. Però no es va produir cap atac. Tots els krizlaw van retrocedir de sobte, proferint cadascun un so tan agut que al Luke li van fer mal les orelles. Va mantenir la postura de guàrdia, atònit, sostenint encara davant seu el sabre, esperant aquell atac que es negava a produir-se.

Al seu voltant, l'aire estava carregat de pensaments animals confusos, mentre els krizlaw es tornaven enrere i fugien, corrent i saltant en massa desordenada cap a la vora de l'altiplà.

En Luke, estranyat, es va tornar per veure com estaven els altres. Stalgis tenia un tall al front; el soldat d'assalt tenia una mossegada a l'espatlla, que no li deixava de sagnar. La Hegerty estava il·lesa. En Jacen es recolzava més en la cama dreta quan va apagar el sabre làser i es va tornar cap a ells amb cara de satisfacció.

-Suposo que això és obra teva, no? -li va preguntar en Luke.

-Vaig aconseguir gestionar les ments inferiors -li va explicar -. Per fi. Quan hi va haver un nombre suficient de genets fora de combat, els altres no van ser capaços d'imposar-se. La gossada ens tenia por, i va aprofitar la primera oportunitat per escapar.

-Creus que la gossada és una ment de grup? -va preguntar la Hegerty, clarament interessada per la idea.

-Sí. Amb un nombre fix de components, que formen una configuració estable -va afegir en Jacen.

-És clar! -Va dir la Hegerty-. Sempre hi havia onze! El més probable és que evolucionessin d'aquesta manera, i que les criatures que els controlen ara es limitessin a aprofitar aquesta configuració.

-I així era com sabien quan havíem matat un del grup -Va dir en Jacen-. Sempre que es produïa una baixa en el grup, hi havia un altre krizlaw per cobrir-la; i els nouvinguts sabien automàticament tant com els que estaven abans en el grup fusionat.

En Luke va assentir amb el cap. Resultava lògic. Però no era moment de debatre-ho.

-Hem d'arribar a la llançadora mentre podem -Va dir-. Prefereixo no quedar-me aquí esperant que el cap organitzi un nou grup, aquest cop amb les intel·ligències controladores intactes.

Van seguir el consell d'en Luke, i la Hegerty es va posar al capdavant. L'Stalgis ajudava al seu camarada ferit, mentre Jacen i Luke cobrien la rereguarda.

-Bon treball -Va dir al seu nebot mentre caminaven-. I just a temps. No sé quant temps hauríem pogut seguir contenint-los.

En Jacen va somriure amb una expressió en què es combinava l'alleujament amb l'orgull.

-Havia de fer alguna cosa. No podia consentir que un ramat d'animals pogués amb nosaltres.

-No subestimis mai el poder dels animals -Va dir en Luke amb serietat-. La mera superioritat numèrica es pot imposar a la millor de les tàctiques defensives. Es tracta, probablement, de l'arma més poderosa amb la qual pot comptar un enemic, juntament amb el fet de no tenir por a la mort.

Van arribar a la rampa d'aterratge sense més incidents, encara que els udols dels krizlaw no cessaven, com a recordatori constant i esgarrifós que havien de tocar el dos d'aquell planeta sense pensar-s'ho dues vegades. En Luke va ajudar al soldat d'assalt ferit a pujar a la llançadora i el va deixar en un dels petits catres amb què comptava la nau. L'Stalgis els va seguir de prop i va fer via buscant una unitat mèdica.

-Serà precís examinar-lo a fons -Va dir la Hegerty, parlant als altres en veu baixa perquè el soldat d'assalt no l'escoltés-. Això que li van fer empassar a la força podria ser perillós.

-Ara sembla que està bé, a part de la ferida de l'espatlla -Va dir en Jacen.

-Crec que a la doctora Hegerty li preocupen més les lesions internes -Va dir en Luke, fent una ullada cap al lloc on l'Stalgis estava tractant al soldat ferit. Tot i que ja havia conclòs el combat, el soldat semblava més pàl·lid i més feble que quan estaven fora de la llançadora.

La Hegerty va assentir.

-Haurem d'avisar l'Enviduadora que pot necessitar que l'operin immediatament, a més d'un tractament de descontaminació.

-Però per què? -va preguntar en Jacen.

-Tu mateix has dit que els krizlaw eren simbionts -va explicar la doctora-. Però simbionts amb què, exactament?

-Amb alguna altra espècie, suposo -Va dir en Jacen.

La doctora va assentir de nou.

-Et recordes dels jostran desapareguts?

En Jacen va empal·lidir quan va entendre el que li volia dir la Hegerty.

-No creuràs que...?

La Hegerty va arronsar les espatlles.

-Potser no estiguin desapareguts, després de tot.

-Li ho comunicarem a la Tekli -Va dir en Luke, sentint un buit a l'estómac, que no seria res comparat amb el que sentiria el soldat d'assalt si s'assabentés de les seves pors. Mentre els altres ocupaven els seus seients preparant-se per a l'enlairament, en Luke va travessar la cabina de passatgers, donant voltes al cap a tot l'assumpte dels krizlaw i els jostran.

Ara semblava que tot tenia sentit, com sol succeir quan es veuen les coses una vegada passades. El pas de Zonama Sekot a través d'aquell sistema solar va haver de desestabilitzar l'entorn local prou perquè o un clan o una subespècie guerrera dels jostran s'apoderés dels krizlaw, donant-los un avantatge competitiu. Zonama Sekot havia estat responsable d'ajudar en aquest clan determinat, però a costa de la civilització jostran anterior.

El pilot va enlairar quan Luke arribava a la cabina de comandament. Es va instal·lar en el seu seient i es va posar les fixacions mentre observava l'escàner de terra. Un nou grup de krizlaw-jostran convergia sobre la llançadora, i va donar gràcies en silenci de no ser-hi fora lluitant contra ells. Haurien acabat per sucumbir davant aquelles criatures; seria només qüestió de temps.

En Luke va agrair que la llançadora no disparés als onze alienígenes que els llançaven mossos mentre els sobrevolava a una distància segura. En altres temps, els artillers que anaven a bord d'aquella nau els haurien llançat unes ràfegues mentre s'enlairaven; però en Luke havia insistit molt en què aquella missió era pacífica i que no hi hauria pèrdues innecessàries de vides, humanes o no humanes. Els imperials havien acceptat fins llavors les seves condicions de bastant bona gana, i la capitana Yage i el tinent Stalgis li havien donat suport. Molts membres de la tripulació, entre ells el propi Stalgis, tenien amics o parents que devien la vida a la intervenció de la Federació Galàctica d'Aliances Lliures al voltant d'Orinda. Però, malgrat tot, hi havia un clar fons de ressentiments. Per a alguns, en Luke mai seria una altra cosa que el noi dels rebels responsable de la mort de l'Emperador Palpatine. Amb tot, malgrat els sentiments que tinguessin cap a ell, en Luke no estava disposat a consentir que la manca de respecte dels altres acabés amb la confiança en si mateix o la seva autoritat.

Va apartar la ment d'aquests pensaments, acomodant-se en el seu seient mentre la llançadora ascendia veloç deixant enrere Munlali Mafir. Sentia alleujament per tornar a la seva llar... o el més semblant que tenien a una llar, almenys.

-Truca a l'Ombra de Jade -va indicar l'oficial de sensors.

Per a sorpresa d'en Luke, va atendre la trucada la Danni Quee.

-Tinc entès que heu tingut algun problema amb els nadius -Va dir la jove científica.

-Una discussió durant el sopar, res més. Està allà la Mara?

-Està ocupada ara mateix, però diu que no et preocupis. Vols que li doni algun encàrrec?

-No; no importa. Però digues-li a la Tekli que passi l'Enviduadora en una llançadora. Tenim un pacient per a ella.

-Qui està ferit? -es va afanyar a preguntar la Mara. Sense que ella digués res, en Luke va endevinar amb facilitat que temia que fos en Jacen.

-Un soldat d'assalt -va explicar breument-. Està ferit, però el greu no és això; és que està... -Buscà la paraula adequada.

-Avisaré la Tekli perquè es prepari. Heu descobert alguna cosa útil sobre Zonama Sekot?

-Ha estat aquí, com pensàvem... però no molts anys.

-Una altra vegada només de pas?

-Això em temo. Si sabéssim que era el que buscava, no hi ha dubte que augmentaríem les nostres probabilitats de trobar-lo.

-La galàxia és gran -va assentir la Danni.

-Perdó, senyor -li va interrompre el pilot-. Arriba una comunicació per a vostè.

-Perdó, Danni. T'he de deixar.

En Luke va donar les gràcies a l'oficial de sensors i es va avançar fins a l'holovisor instal·lat entre els dos seients davanters. Va veure a la pantalla la figura tridimensional de l'Arien Yage, capitana de la fragata imperial Enviduadora, escorta oficial de l'Ombra de Jade a través de les Regions Desconegudes. Portava els cabells recollits en el monyo auster que acostumava, i tenia l'expressió seriosa.

-Tenim visitants -Va dir, anant al gra sense perdre el temps en salutacions-. Fa quinze minuts, han entrat en el sistema una corbeta txiss i dos esquadrons complets de Punyents. Estan en un vector d'aproximació d'alta potència, amb clares intencions de situar-se en la nostra òrbita.

-Alguna comunicació?

-Cap de moment, tot i que els hem saludat quan han aparegut a les pantalles. He posat l'esquadró en alerta completa.

-Quant de temps trigaran a estar a l'abast?

-Uns trenta minuts.

-M'ocuparé que estiguem de tornada per llavors -Va dir en Luke-. No els perdeu de vista, capitana.

La imatge de la Yage va assentir amb el cap i es va esvair. Després, Luke es va deixar caure cansadament al seu seient. Dos esquadrons txiss eren una força superior a una dotzena de caces TIE imperials; però l'Ombra de Jade, amb la Mara en els comandaments, valia per un esquadró sencer. Si calia entrar en combat, la situació estaria igualada. Però Luke confiava que les coses no arribessin a tant. L'última vegada que la Mara i ell havien entrat a l'Espai Txiss, en temps d'en Thrawn, havien dut a terme els seus tractes de manera amistosa, encara que amb cautela.

La fatiga l'envaïa, i va accedir a la Força per treure-se-la de sobre. Estava cansat de lluitar, si; però tampoc estava disposat a rendir-se. A més, tampoc hi havia res que indiqués que els txiss volien lluitar. En Luke no podia saber si aquella era la seva manera habitual de rebre les naus no identificades que trobaven rondant per les Regions Desconegudes. Els txiss eren eficients i pragmàtics, fins a tal punt que semblaven freds als qui no estaven familiaritzats amb els seus hàbits. Mentre en Luke no estigués segur de les intencions dels txiss, amb prou feines li quedava res més que esperar.

Va tornar a la cabina de passatgers per interessar-se pel soldat d'assalt ferit. L'home estava inconscient. L'havien desposseït de la meitat superior del seu uniforme perquè l'Stalgis pogués curar-li la ferida de l'espatlla, i la suor li feia brillar la pell. L'Stalgis estava inclinat sobre el soldat d'assalt amb una injecció estimuladora a la mà, amb cara de preocupació. Es va incorporar veient al Luke.

-El seu estat es deteriora ràpidament -Va dir l'Stalgis-. Aquí no tinc els equips necessaris per a buscar nous verins; haurem de portar-lo ràpidament a la infermeria de l'Enviduadora.

En Luke va indicar al Jacen que s'acostés.

-Prova a mantenir estabilitzades les seves constants vitals. Anem tan de pressa com podem, però potser no sigui suficient.

El seu nebot es va inclinar al costat del soldat ferit i li va posar una mà al front. Luke va percebre les ones d'energia curativa que sortien del seu nebot i entraven al soldat. Va posar una mà a l'espatlla d'en Jacen per donar-li força.

-Pel que sembla, hem cridat l'atenció -va xiuxiuejar en Luke.

-L'atenció de qui? -va replicar en Jacen, també en veu baixa.

-Txiss.

L'estat del soldat d'assalt va anar empitjorant gradualment mentre la llançadora pujava a tota velocitat cap a l'òrbita que ocupaven les dues naus principals de la missió. En Luke sentia el col·lapse del sistema immunitari de l'home a mesura que l'invasor estenia pel seu cos els seus tentacles químics i genètics, sotmetent-lo a la força. En Jacen no va proposar utilitzar la Força per matar-lo, i en Luke sabia que no ho proposaria fins que no arribés amb total claredat el moment de triar entre usar-la i perdre al soldat d'assalt.

La Hegerty contemplava allò amb una expressió d'inquietud barrejada amb curiositat intensa. En Luke es va preguntar si aquella dona podria no semblar preocupada en algun moment; les línies del seu rostre tenien gravades aquella expressió de manera permanent. En atenció a Stalgis, i per si els seus temors resultaven infundats, en Luke es va abstenir de preguntar a la doctora si hi havia vist alguna vegada alguna cosa com allò. No trigarien a saber-ho... o allò esperava en Luke, almenys.

L'oficial de sensors va treure el cap des de la cabina de comandament.

-Una altra comunicació, senyor.

En Luke va tornar a la cabina de comandament, deixant a l'Stalgis i al Jacen a cura del soldat. Tornava a veure l'holograma de la Yage.

-Hem rebut resposta -Va dir la Yage-. La comandant Iròlia, de la Flota de Defensa Expansionista vol parlar amb qui estigui al comandament. Li vaig dir que estaves tornant de la superfície, però ella va dir que volia parlar amb tu immediatament.

-Llavors, suposo que serà millor que em passis amb ella -Va dir en Luke.

El copilot li va cedir el seu seient sense que hagués de demanar-li. En Luke es va arreglar la túnica mentre prenia el seient buit.

La cara de la Yage es va dissoldre a l'holocamp entre espurnes d'interferències; al cap d'uns segons, va ocupar el seu lloc la imatge de la part superior del cos d'una dona de pell blava que portava un uniforme vermell borgonya i negre. Els seus ulls tenien el color vermell fosc propi de la seva espècie, i en la seva expressió no es llegia més que l'autoritat contundent. Encara que en Luke sabia que els txiss maduraven aviat, no va deixar de sorprendre-li veure que aquella no semblava més gran que la seva neboda Jaina.

-Ets el Mestre Skywalker? -Va dir ella, amb una veu tan càlida com la d'un droide.

En Luke va assentir lleument amb el cap i va dir:

-Sóc Cap d'una missió de pau de la Federació Galàctica d'Aliances Lliures. Ens trobem en una emergència. He perdut a dos membres de la meva tripulació en un combat a terra, contra els nadius del planeta sobre el qual estem, i un tercer està greument ferit. Si no arribem a l'òrbita a temps, morirà. La vostra arribada en aquest sistema ha posat al meu esquadró en alerta plena, el que complicarà molt els nostres procediments de desembarcament. Si perdo a un altre tripulant per la vostra intromissió, em sentiré extremadament...

-Fes el favor de no amenaçar-me, Skywalker -va respondre la dona txiss amb calma, mirant-lo sense immutar-se des de l'holocamp pampalluguejant-. No tenim intenció d'obstaculitzar els vostres procediments de desembarcament ni cap altre procediment vostre. Només et sol·licito que et reuneixis amb mi en persona al més aviat possible.

-És clar -Va dir en Luke-. Ho arreglarem quan arribi a l'Enviduadora.

-Quan, o com ho arregleu, és irrellevant. Però sapigueu que no seguiré molt de temps en aquest sistema. Fes el que sol·licito, o afronta les conseqüències.

La imatge es va apagar.

-Bé, ja has sentit a la comandant -Va dir en Luke al pilot, que havia contemplat l'espectacle amb interès-. Suposo que serà millor que ens moguem...

* * *

-Tots els Ala-X -Va dir la veu de la Jaina pel canal de combat subespacial, bloquejar alerons-S en posició d'atac. Punyents: armar i apuntar a les naus que s'aproximen. Pla de combat A-7.

-Entesos -va respondre en Jag en nom dels pilots txiss de l'Esquadró Sols Bessons.

La Leia va observar com es dividia la formació de caces en tres grups: dues parelles i un trio. Els caces de l'aliança galàctica i els txiss volaven uns al costat d'altres amb precisió perfecta. El to de comandament tranquil de la veu de la seva filla la feia sentir-se orgullosa; per molt que aquell atac sobtat hagués pogut sorprendre a la Jaina, aquesta no donava mostres d'això. Tampoc hi havia cap rastre d'inquietud pel fet que el seu esquadró no tingués cap experiència de combat contra caces ssi-ruuk.

Per la seva banda, el general Panib havia perdut fins a l'últim rastre de les seves bones formes anteriors, davant aquell brusc gir dels esdeveniments.

-Espereu, si us plau! -demanava, frenètic-. S'ha produït un malentès terrible!

-I que ho diguis -Va dir en Han-. I hem pensat d'arreglar-te'l de seguida. Aquestes naus són l'enemic, i les anem a enderrocar dels teus cels si s'acosten a nosaltres. Ho has entès?

-Més llançaments -Va dir la Leia, advertint que sortien caces del Defensor-. Aquesta vegada són Ala-A i Ala-B, no ssi-ruuk.

En Han va fer una mirada al tauler d'escàners.

-Més et val que aquests vinguin a ajudar-nos, Panib.

-Falcó, et suplico que no ordenis a les teves naus que obrin foc! -la veu del general havia perdut tota aparença de calma; només li quedava el pànic-. Totes aquestes naus són una escorta pacífica per assegurar-te que arribes fora de perill a l'òrbita.

-Totes elles? -va grunyir en Han-. Sí, és clar. Si tecnificar humans i usar-los perquè pilotin aquests caces cap a nosaltres és una conducta pacífica, llavors crec que no parlem el mateix idioma. Aquests caces tenen exactament trenta segons per tornar enrere, o obrirem foc.

-Han, mira això -Va dir la Leia, estudiant la pantalla que tenia davant. S'hi veia de prop una de les nau ssi-ruuvi. La imatge era borrosa, però tenia la claredat suficient per apreciar alguns detalls.

-Et resulten familiars aquestes carcasses de motors?

En Han va observar la imatge arrufant el front.

-Què passa amb ells?

-A mi em semblen moltíssim als motors iònics.

-I què?

-Des de quan usen els ssi-ruuk motors normals en els seus caces?

-Què estàs dient, Leia?

-Que aquí hi ha alguna cosa més del que sembla -Va dir-. Observa també que les nostres transmissions no estan sent bloquejades.

En Han va arrufar més el nas, davant el conflicte entre el que li deia el seu instint i el que donava a entendre la Leia.

-Ha de ser un truc -Va dir, negant amb el cap-. Volen que baixem la guàrdia.

La Leia no estava convençuda.

-Això no quadra, Han. Si volguessin de veritat que féssim això, no ens haurien deixat aterrar, per atacar-nos després?

La Leia gairebé va poder veure darrere dels ulls d'en Han els pensaments que li corrien per la ment. I si Panib deia la veritat? Un error podria resultar costosíssim.

Estava, per altra banda, la qüestió de l'intrús misteriós en els canals de comunicació segurs. Hi havia guardat silenci des del llançament de les naus ssi-ruuvi. Si hi havia tingut la intenció d'enterbolir les relacions entre Panib i els visitants, per assegurar-se que els caces alienígenes eren rebuts de la pitjor manera possible, no hi havia dubte que ho havia aconseguit.

-Els pilots d'aquestes naus no són humans -Va dir la Tahiri, irrompent en veu baixa en el debat. La Leia es va tornar cap a la jove Jedi. La noia tenia els ulls encara tancats, com meditant-. Són alienígenes, sens dubte. I... -va titubejar un moment, i després va obrir els ulls-. Tothom ha sentit parlar dels ssi-ruuk, i de com de terrible que és la tecnificació. Diuen que és un suplici, no?

La Leia va assentir, recordant encara l'expressió d'en Luke quan l'havien rescatat de la poderosa nau ssi-ruuvi en la que l'havien tingut presoner anys enrere. L'exposició a la perversa tecnologia de tecnificació i a l'energia vital arrencada a la força als presoners en combat contra Bakura li havia afectat profundament.

-Doncs bé, aquestes ments no pateixen -Va dir la Tahiri-. Estan netes.

-Què són, doncs? -va preguntar en Han.

-No ho sé -Va dir la Tahiri-. No hi havia tocat mai ments com aquestes.

Quan la Leia va estendre els seus sentits, tampoc va poder percebre cap rastre de res malèvol en els pilots dels caces que s'aproximaven.

-A mi no m'importa que tinguin les ments tan serenes com la neu d'Alderaan -va grunyir en Han-. El cas és que segueixen atacant-nos!

-Segur? -va preguntar la Leia. Era massa fàcil suposar-lo-. No volem desencadenar una guerra per accident, si ens queda alguna altra alternativa.

-I si t'equivoques, Leia? No vull que acabin utilitzant la Jaina com a blanc per les seves pràctiques de tir, allà fora.

-Jo tampoc, Han -Va dir la Leia, tocant-li la mà per tranquil·litzar-lo. Després, va parlar a l'esquadró per l'intercomunicador segur subespacial-. Sols Bessons, replegueu-vos als flancs del Selònia i el Falcó. Ordre de no obrir foc a menys que ens disparin. Entesos?

-Entesos, Falcó.

Malgrat el lleu to de titubeig en la veu de la Jaina, l'ordre es va acceptar i es va complir immediatament. Davant la ràpida arribada de l'eixam de caces ssi-ruuvi, l'esquadró combinat de txiss i de l'Aliança Galàctica es va dividir i va tornar enrere per cobrir a les seves naus de comandament.

En Han es va regirar al seu seient però no va dir res més. També la Leia bullia, inquieta, en el seu seient. Tenia un grau raonable de confiança en què estava fent el correcte; però, al mateix temps, tampoc podia evitar sentir-se nerviosa. L'última vegada que havia estat cara a cara amb caces ssi-ruuvi havia estat en peu de guerra. Recordava la resistència dels escuts dels caces, la seva maniobrabilitat en els combats... i recordava, més vivament potser, com les naus capitals alienígenes recollien els supervivents amb els seus «reculltropes» per absorbir-los l'energia vital i llençar-los cap als seus antics aliats...

-Artillers disposats -va anunciar la capitana Mayn, del Selònia, quan els caces van estar a tir.

La Leia va contenir l'alè.

Va veure en el tauler d'escàners que els caces alienígenes trencaven la formació i es dispersaven per formar una barrera defensiva al voltant de les naus nouvingudes, tal com faria una escorta. No s'ha disparat cap tret, i els caces es van mantenir a una distància prudencial del Falcó i del Selònia. Quan va arribar el segon contingent de naus, els Ala-X i Ala-B van ocupar els seus llocs assignats a la formació sense que les altres tinguin amb prou feines que desplaçar-se.

La Leia va deixar anar l'alè per fi amb un profund sospir.

-Gràcies al Faedor -Va dir C-3PO a la seva esquena.

-I que ho diguis, Lingot d'Or.

En Han es va inclinar cap endavant per modificar lleument el rumb del Falcó. La Leia sabia que aquell gest li servia per dissimular l'alleujament que sentia.

-Encara no estem fora de perill. Per si algú no s'ha adonat, en la pràctica estem atrapats.

-Però, almenys, no hem provocat una guerra -Va dir la Leia-. I d'aquesta manera pot ser que trobem algunes respostes.

-I si el que ens diuen no ens agrada? -va preguntar el seu marit, torçant el gest.

La Leia va arronsar les espatlles.

-Ja ens ocuparem d'això quan sorgeixi.

En Han es va dirigir al sistema de comunicacions. Panib, que els havia estat trucant frenèticament pel canal subespacial, semblava a punt de sanglotar d'alleujament.

-Gràcies, Falcó. No ho lamentareu.

-Ja veurem si ho lamentem o no, quan ens assabentem de què passa aquí -Va dir en Han.

-Entenc -va respondre el general-. Però, abans, he demanar-vos de nou que exposeu les vostres intencions.

En Han es va posar una mà al front amb gest de cansament. La Leia va cedir.

-Volem descendir a Salis D'aar i reunir-nos amb el primer ministre Cundertol -Va dir.

-Em temo que això no serà possible -Va dir en Panib-. El primer ministre no pot reunir-se amb ningú de moment.

-No entenc, general -Va dir la Leia-. Per què...?

-Bakura està sotmès actualment a la llei marcial -li va explicar el general sense donar-li temps a acabar la pregunta-. Jo estaré al comandament fins que hagi acabat la crisi.

-Llavors, potser hem de reunir-nos amb tu -Va dir la Leia-. Sigui quina sigui la naturalesa d'aquesta crisi, estic segur que podem fer alguna cosa per ajudar-vos a sortir-ne.

-La vostra ajuda serà molt benvinguda -Va dir el general; tot i que no semblava massa entusiasmat-. No obstant això, Salis D'aar no és un lloc segur per a vosaltres en aquests moments. Desembarqueu al Sentinella, i jo prendré una llançadora per reunir-me amb vosaltres d'aquí a una hora. Llavors us ho explicaré tot.

-Entesos -Va dir en Han. La Leia va advertir la seva expressió d'escepticisme-. Però no intentis explicar-nos que els ssi-ruuk són ara els bons, perquè et dic d'entrada que no ens ho creurem.

-No són els ssi-ruuk -Va dir en Panib-. Són els p'w'eck.

La Leia va començar a entendre llavors, i va veure en l'expressió d'en Han que aquest també comprenia.

-D'acord, general -Va dir la Leia-. Et veurem d'aquí a una hora.

La comunicació es va tallar.

-Els p'w'eck? -va repetir la Tahiri-. No eren esclaus dels ssi-ruuk?

-Sí que ho eren, en efecte -Va dir la Leia.

-Però, com...?

-Suposo que això és del que ens anem a assabentar ara -Va dir en Han, començant a adoptar una postura menys tensa. Es va inclinar cap als comandaments del Falcó per marcar un nou rumb-. Mentrestant, anem a donar una lliçó de vol en aquests reptiloides.

La Leia va explicar la situació a la capitana Mayn, mentre en Han dirigia el Falcó veloçment cap al Sentinella. Encara que la Leia comprenia la disposició d'en Han per acceptar l'explicació més evident, va preferir reservar-se la seva opinió fins a sentir el que havia de dir-los Panib. Ella sabia que les coses mai eren tan senzilles com semblaven.

* * *

Següent