Romanent (XI)

Anterior

XI

La Jaina es va prendre el seu temps per preparar la sortida, esperant enxampar a Jag quan hi arribés. Però un bony sospitós al Falcó el va retenir en la superfície i no podia retardar eternament la sortida. Quant ella i els seus dos companys de patrulla van estar llestos i van obtenir permís per enlairar-se de l'Orgull de Selònia, es va enlairar l'Ala-X i es va allunyar de Galantos a tota velocitat.

La visió de les dues naus punyents seguint-la seguia posant-li una mica nerviosa. No feia molt de temps que aquestes naus amb semblants carlingues de caces TIE representaven la por i l'hostilitat per als que havien sobreviscut a la Rebel·lió i als tumultuosos anys que la van seguir. Era massa jove per tenir records de primera mà d'aquests temps, però havia sentit prou històries i vist prous enregistraments com perquè se li gravés aquest mateix instint. Tampoc sabia quantes vegades havia intentat l'Imperi matar els seus pares, però estava segura que seria almenys un nombre de dues xifres.

Però, al mateix temps, les quatre extensions armades del punyent recordaven les ales dobles d'un Ala-X. A vegades es preguntava si els txiss no haurien dissenyat els seus caces de forma deliberada per incomodar i tranquil·litzar tant a la Nova República com a l'Imperi. Era com si s'asseguessin en una muralla fronterera, donant la impressió que podien aliar-se amb qualsevol de les dues potències.

-Connecto amb el teu ordinador de navegació -va dir la Jocell. Era una dona alegre i eficient de Csilla, món natal dels txiss, i era fàcil treballar amb ella. Miza era millor pilot, però per a la Jaina era menys fiable.

-L'últim a arribar és un drebin aplanat -va dir en Miza pel comunicador.

Aquesta frase tan poc txiss va cridar l'atenció de la Jaina.

-Doneu el salt tranquils -va replicar, suposant on havia sentit el pilot aquesta frase. La fragata que els acompanyava estava tripulada per personal de l'exèrcit de tota la galàxia, i quan Sols Bessons no estava de patrulla hi havia temps de sobres per relacionar-se al menjador d'oficials i que se t'enganxessin modismes locals.

-Esteu atents quan hi arribem -va dir-. Ho he calculat per a arribar a la vora del sistema, però mai se sap què pot estar-nos esperant. Encara que es doni el cas que els yevetha hagin acceptat la idea de portar una coexistència pacífica amb els seus veïns, no és probable que li donin la benvinguda a algú que es cola en les seves rutes de viatge.

-Entesos -va dir la Jocell.

-Discreció és el meu segon nom -va afegir en Miza.

-Llest, Capi? -va preguntar la Jaina. La seva unitat R2 xiulà alegre mentre el seu visor davanter girava per mirar al núvol brillant que era la Constel·lació Koornacht-. Doncs, a la Multitud que hi anem. Les estrelles es van estirar per formar línies lluminoses quan tant ella com els seus companys van entrar a l'hiperespai. A partir d'aquí, serien el seu ordinador de navegació i la seva unitat R2 els qui s'encarreguessin de què les tres naus arribaven sanes i estàlvies al seu destí, deixant-la sense res més a fer-hi a l'estreta carlinga que seguir asseguda i esperar i pensar. La fragilitat de la Tahiri li preocupava més del que estava disposada a admetre, almenys davant dels altres. A Mon Calamari, la noia li havia trucat aquella vegada abans de desmaiar-se, però des de llavors tot just li havia dirigit la paraula quan la va visitar en la infermeria de la Mestra Cilghal. La Tahiri s'havia alegrat de veure-la, d'això no hi havia dubte, però al mateix temps es mostrava incòmoda i preocupada, i potser una mica avergonyida. La Tahiri sempre havia estat enèrgica i independent, i desafiava de moltes maneres les sensibilitats establertes, des d'insistir a caminar amb els peus nus a desobeir ordres directes. La Jaina estava segura que part del segon ho feia per exhibir-se davant l'Ànakin, però si l'impuls no hagués estat aquí, el seu germà petit mai hauria tingut una companya tan disposada.

«No -va pensar la Jaina-. No eren companys». Havia de treure's del cap la imatge de l'Ànakin i la Tahiri com a amics ideals que es ficaven en embolics inofensius. Difícilment podien considerar inofensius els «embolics» en què es ficaven. Com a mínim, alguns d'ells, com l'aventura que van córrer amb Corran Horn a Yag'Dhul, eren directament perillosos. I l'últim en què havien intervingut junts havia resultat fatal, culminant en la mort de l'Ànakin.

No, l'Ànakin i la Tahiri havien estat més que simples criatures, i la seva relació s'encaminava a ser cap al final alguna cosa més que amistat. La pena que sentia la Tahiri no era per la pèrdua d'un amic, sinó per la pèrdua de l'ésser estimat. El que aquest amor no hagués tingut oportunitat de florir no disminuïa el dolor que sentia. El potencial per a una relació amorosa havia existit, i era per això que plorava la Tahiri, per un amor no satisfet.

La Jaina imaginava que el dolor que sentia la Tahiri era semblant al seu, però almenys ella tenia l'avantatge de poder concentrar la seva pena en allò perdut. La pena de la Tahiri era per una cosa que mai podria ser. Per una cosa que era, que sempre serà, completament intangible.

La Jaina es va preguntar si la decisió de la seva mare de convidar la Tahiri a acompanyar-los en la missió havia estat el més intel·ligent. Sí, la noia necessitava mantenir-se ocupada en comptes de donant voltes per una infermeria, sola i recreant-se en el seu dolor. Però, era bona idea que estigués envoltada per la família Solo? La Jaina estava segura que si en Jag morís no voldria passar molt temps en companyia del general baró Soontir Fel i la Syal Antilles. Només li recordarien el que havia perdut. Li feia mal la imatge de la Tahiri inconscient a Galantos, tan pàl·lida i fràgil com l'havia vist a Mon Calamari. Després de diverses visites incòmodes la infermeria i diversos silencis durant la missió, la Jaina seguia sense saber què volia la Tahiri quan la va trucar aquell dia després de la reunió. Dir-li que ho sentia? Retreure-li que deixés morir a l'Ànakin? No ho sabia. La negra marea del dolor empeny a la gent a cometre bogeries. Ho sabia de primera mà, i també els seus pares. Però si pogués fer alguna cosa per facilitar-li la vida a la Tahiri, ho faria en un instant. El problema era que dubtava que la pròpia Tahiri sabés què podia fer-se. L'únic que quedava era esperar a descobrir-ho abans que passés alguna cosa més...

-oOOOo-

Massa hores, dues comprovacions de sistemes, un escaneig detallat dels arxius del seu R2 referents al Sistema N'zoth i un mig intent d'aprendre algunes paraules de la diabòlicament complicada llengua nativa txiss més tard, l'ordinador de navegació va emetre un xiulet per advertir-li que estaven a punt de sortir de l'hiperespai.

-Tots atents -va dir als seus companys-. Hem arribat. I recordar que això és una missió de vigilància, així que no provoqueu res tret que no us quedi més remei. Està clar?

-Entesos, Coronel -va dir la Jocell-. Llestos per desconnectar de l'ordinador de navegació.

-No sé vosaltres -va dir en Miza-, però jo m'estic tornant una mica mandrós amb tot aquest descans que se suposa que estem gaudint. Gairebé m'alegraré si trobem alguna cosa al que poder disparar.

-Entenc al que et refereixes -va dir la Jaina-. Però no vull ni que miris malament a algú sense la meva autorització directa, Miza. Entesos?

En Miza va riure.

-No apartaré les mans de la falda.

-Això mateix -la unitat R2 va tornar a xiular i la Jaina va mirar al traductor per saber que faltaven cinc segons per arribar-. Bé, nois, som-hi.

El primer que va sorprendre quan el seu Ala-X va tornar a l'espai real amb un sotragueig va ser com de brillant que era el cel. Ja havia estat abans raïms estel·lars però era molt fàcil oblidar-se de la diferència que marcava un gran nombre d'estrelles joves tan juntes, sobretot després de passar tant de temps a les vores de la galàxia evitant als yuuzhan vong. Atès que havien sortit als afores del sistema, l'estrella primària de N'zoth estava oculta per la llum de tants altres sols, i va necessitar un moment per localitzar-la. Era lluminosa i blavosa i cremava cap a ella amb una brillantor que semblava prohibir el pas.

Els seus companys van sortir de l'hiperespai al seu costat, i es van col·locar immediatament en formació. Els seus sensors van escombrar l'espai al seu voltant, droides astromecànics van conversar pels comunicadors i es va confirmar que estaven on havien d'estar. Segons els registres de la Nova República, ningú havia anat a N'zoth des de la crisi yevetha de dotze anys abans, aleshores, la flota negra yevethana havia estat detinguda per les forces de la Nova República quan intentava efectuar una neteja genètica en la zona circumdant a la Constel·lació Koornacht. La Jaina coincidia amb el seu pare en què aquests anys de silenci significaven anys de frenètica reconstrucció i no de replantejament pacífic. Aquesta era la primera oportunitat que tenia ningú de descobrir si era una cosa o una altra.

-Rebo nombroses lectures de masses -va dir en Miza-. A jutjar per la seva distribució desigual, jo diria que tenim almenys tres flotes amuntegades orbitant els mons dos i tres.

-Quin d'ells és N'zoth? -va preguntar la Jocell.

-El dos -aportà la Jaina-. No rebo signatures que semblin vells dissenys imperials, però tampoc és inesperat. Els yevetha aprenen de pressa i, ja que haurien de començar de zero, per què no millorar de pas els seus dissenys?

-No localitzo cap nau capital -va dir en Miza-. Només moltes petites. Preses fàcils...

La Jaina no va tornar a amonestar-lo; sabia que només era el seu sentit de l'humor. Però hauria preferit que es mantingués seriós, com la Jocell.

-Tampoc hi ha lectura de toveres -va dir la Jocell-. Les lectures de radiació i infrarojos són... estranyes -i després d'una breu pausa, va afegir-: Jaina, veus el mateix que jo?

La Jaina va estudiar la seva pantalla. Les masses estaven exactament on havia dit en Miza: amuntegades en amplis passadissos orbitals al voltant del rocós segon planeta i de l'inflat gegant gasós que hi havia a l'altra banda del sistema. És lògic mantenir les flotes prop de casa i d'una base de reavituallament, va pensar. Ningú posa a totes les naus en un sol lloc. Seria estratègicament maldestre. El que no s'esperin problemes no vol dir que no vagin a anar a per tu.

El triangle de naus exploradores va continuar la seva vigilància del sistema. Des del punt de vista dels yevetha, ells eren el problema i no dubtava que aquests xenòfobs haurien apostat satèl·lits de vigilància per tot el sistema, a punt per localitzar una intrusió com la que acabaven de cometre, però, on era l'esclat de les toveres dels interceptors? On era el ressò de les distorsions hiperespacials que produirien les naus modificades en sortir al seu encontre? Per què no hi havia res d'això, a part de masses i senyals calòriques difuses, no concentrades en un lloc concret?

N'zoth irradiava calor com un sol petit. No era sorprenent en un món desèrtic, però per què no es concentrava la calor a les ciutats?

«Fills de Sith», va maleir en silenci. Era just el que hauria dit el seu pare de ser-hi.

-Anem a apropar-nos -va dir-. I tinc la sensació que sé el que trobarem.

Cap dels pilots txiss li va demanar que concretés, la qual cosa podia suggerir que compartien la seva mateixa sensació. En comptes d'això van connectar les seves naus punyents amb l'Ala-X mentre ella traçava una ruta cap a N'zoth.

El salt a l'hiperespai va ser piadosament breu. Quan van arribar hi havia dues flotes orbitant el món yevethà i la Jaina va descobrir que la realitat de la situació era molt pitjor del que havia imaginat. Només hi havia restes. Milers de naus a reacció, dotzenes de naus capitals i una estació de combat capaç de mantenir-les a totes suraven en trossos al voltant del planeta. Les restes encara estaven calentes, ja que l'excés de calor tarda mesos a irradiar a través del buit, i era això el que havien vist en les seves pantalles. La Jaina va conduir el seu petit contingent en una àmplia paràbola al voltant de les despulles embolicades en un silenci de mort, apropant-se al planeta en si. No necessitava veure-ho, però ho havia de fer. N'zoth havia estat atacat des de la seva òrbita, possiblement amb trossos arrencats de les restes de la flota. Lava i núvols de sulfur eructaven des del fons dels milers de nous cràters que tenia aquest món, i les cendres omplien l'atmosfera. On abans hi va haver ciutats, ara només hi havia grans forats en l'escorça del planeta. Fins a l'últim rastre de civilització yevethana havia quedat reduït a àtoms. Per una vegada, en Miza no va fer comentaris enginyosos; va estar tan callat com els altres mentre envoltaven l'equador d'aquest món. La Jaina va dirigir els sensors cap al distant gegant gasós, sense dubtar el que trobaria allà. Algú havia atacat als yevetha, pillant-los desprevinguts i delmant una flota de mida considerable. Els fia eren els més beneficiats amb això i per descomptat explicaria perquè ja no semblaven preocupats pels xenòfobs que vivien en el seu jardí, però no hi havia manera que haguessin aconseguit semblant potència de foc. No, això només podia haver estat obra dels yuuzhan vong.

Una sensació gèlida i incòmoda es va propagar per l'estómac de la Jaina quan va pensar que els seus pares i Jag estaven a Galantos, sense saber el que acabaven de trobar. Va entrar en la Força per buscar la seva mare, però la distància era massa gran. Però en no haver comunicacions en el sector, era l'única forma d'avisar-los.

Estava a punt d'ordenar el retorn immediat a Galantos quan Miza li va enviar un missatge.

-Jaina, rebo una transmissió de la petita lluna per la qual vam passar fa un moment.

-Posa-la -va ordenar.

Hi va haver una pausa seguida d'estàtica. La Jaina va intentar augmentar el senyal, però no va aconseguir aclarir el soroll per molts interruptors que accionés.

-Miza? Jocell? Algun rep alguna cosa més?

-Res -va replicar Jocell.

-Potser -va dir en Miza-. És com si intentessin obrir una comunicació, però per algun motiu no diguessin res.

-Potser no poden -va suggerir la Jocell-. Podrien estar mal ferits.

La Jaina va assentir pensativa. Va suposar que era una possibilitat.

-Siguis qui siguis, si ens sents, dóna-li dues vegades a l'interruptor -va dir a la seva pròpia unitat de comunicacions.

Hi va haver una lleugera demora, seguida per un llunyà espetec doble.

-D'acord. Si estàs ferit, torna a donar-li dues vegades.

Una altra demora, seguida de dos espetecs.

-Capto una dèbil lectura energètica en el fons d'un cràter -va dir en Miza-. Pot ser d'una nau petita. Suposo que s'haurà amagat allà entre les ruïnes de la seva nau a reacció. Va haver sobreviure guardant silenci fins que es va anar qui vulgui que fes això.

La Jaina ho va meditar, però ho va rebutjar de seguida. No li quadrava.

-No, això no ho faria un yevetha. No s'oculten de la lluita. Jo crec que s'estavellaria allà i va quedar inconscient, despertant només un cop acabada la batalla.

-I si és un yevetha -va dir la Jocell.

-Quina altra cosa pot ser? -va preguntar la Jaina-. No estaràs suggerint que podria ser un yuuzhan vong?

-No ho sé, però no hi ha manera de saber-ho sense veure-ho.

-Miza? Tu què creus?

-L'instint em diu que és un yevetha i a més un de ferit. Com dius, Jaina, amagar-se no és propi d'ells, per tant què fa allà? I tampoc té sentit que sigui un yuuzhan vong. Això ho va fer una gran flota. Va arribar, va atacar i va marxar. De què els hi serviria deixar enrere una petita nau?

-Hi estic d'acord -va dir la Jaina-. Però també coincideixo amb Jocell en què necessitem veure-ho, sobretot si pensem rescatar el pilot.

La nau d'en Miza ja es desviava abans que ella pogués donar l'ordre.

-Vaig cap allà. No hauria de portar-me molt de temps.

-Jocell, estigues alerta per si veus alguna cosa inusual. Vull estar previnguda de sobres en el cas que calgui sortir a corre-cuita d'aquí.

-Entesos, Coronel.

La Jaina va mirar com la nau d'en Miza s'encongia fins a ser una mota de llum que va creuar la superfície de la lluna. Se sentia incòmoda per tenir tan lluny al seu company, encara que en aquest moment no semblés haver cap amenaça al sistema. O potser estava nerviosa precisament perquè no hi havia cap amenaça clara. Tot estava massa tranquil per al seu gust.

Per apartar la seva ment de tot, va obrir una connexió amb el pilot yevetha.

-Intentarem treure'l d'aquí. Em rep?

Dos espetecs.

-Aguanti aquí. Un dels meus pilots està de camí. Passarà sobre el seu cap en uns segons. I llavors li...

Aquest cop per la unitat de comunicacions li va arribar un riure malèvol, seguit d'una tos líquida, ronca.

-El teu optimisme és tan fals com la teva compassió -va dir la veu, clarament yevethana i masculina-. Jo t'importo a tu tant com tu a mi.

-No és la resposta que m'esperava -va mussitar la Jocell.

La Jaina va ignorar la seva companya.

-Ens importa. Per què creu que volem...?

-Aviat m'uniré amb el meu poble -va continuar el yevetha-. Aviat deixaran d'existir els yevetha. Però no morirem sense lluitar.

-No hi ha motiu per morir! Deixi que ens...

-Una albada lluminosa davant la mort -va continuar el yevetha-. Oferiré un últim acte de desafiament, perquè quan es parli de nosaltres en temps venidors es digui que els yevetha van ser guerrers fins al final!

La Jaina va sentir que un fred malestar bategava en tot el seu ésser.

-Miza, surt d'aquí!

-Ja estic en això, Jaina!

-No teniu a on fugir -va dir el yevetha-. La galàxia pertany als que van tenir poder suficient per destruir a la nostra abans poderosa raça! -un xiuxiueig feble i pertorbador brollà de la unitat de comunicacions-. Aneu a morir amb mi!

-Miza! Parla'm!

-Ja gairebé...

De la bola de roca va brollar una potent descàrrega d'energia. La nau punyent d'en Miza va desaparèixer una fracció de segon abans d'arribar al costat del Ala-X de la Jaina, llançant-la lluny, donant voltes, amb els escuts baixats i la carlinga muda.

-Ho has aconseguit!

-oOOOo-

Quant Jacen va deixar la rampa de descens de la llançadora, es va trobar embolicat en una abraçada. Agafat per sorpresa, va tornar l'abraçada automàticament abans d'adonar-se qui la hi donava. El cos petit i càlid que s'estrenyia contra ell, els cabells, l'aroma delicat i femení...

-Sempre vaig saber que ho aconseguiries -va dir la Danni, apartant-se lleugerament-. Però em tenies preocupada. Els Solo sou especialistes en fer les coses per la via difícil.

-En realitat va ser cosa de l'almirall Pellaeon -va protestar en Jacen-. Dubto que hagués pogut convèncer a Flennic de res de no haver despertat quan va despertar.

-Només estàs sent modest -va riure la Danni, donant-li un cop de puny amistós a l'espatlla-. Aposto a què si en Jacen Solo volgués podria convèncer a un selonià perquè digués una mentida.

Les petjades que s'acostaven des de la porta principal de l'hangar li van impedir respondre a això. La Danni es va apartar, una mica avergonyida, quan Luke va girar la cantonada.

-Em va semblar sentir que pujaves a bord -va dir l'oncle d'en Jacen, vestit amb la seva habitual túnica Jedi.

-Quant de temps porteu aquí? -va preguntar als dos-. En el vol de tornada no hi havia vist l'Ombra de Jade prop de l'Enviduadora.

-La capitana Yage envià una llançadora quant Gilad va despertar -va explicar en Luke-. Per quan la Danni i jo vam arribar, ja havien usat els seus codis per connectar amb la xarxa de seguretat imperial sense ser localitzats, gràcies a la qual cosa van poder sentir la teva conversa amb Flennic. Ell va insistir a interrompre-us. Espero que no t'importi. No és que no creguéssim que no podies arreglar-te-les sol, Jacen. És que ens va semblar més senzill fer-ho d'aquesta manera, a més de ser una oportunitat de provar a Flennic que el Comandant Suprem de l'Imperi seguia viu.

-Jo només sento alleujament perquè l'almirall hagi sortit amb bé -va dir en Jacen-. Puc parlar amb ell?

-Això depèn de la Tekli -va dir la Danni-. Segueix recuperant-se al tanc de bacta. La conversa amb el Moff Flennic li va cansar molt, per breu que fos -llavors, es va inclinar lleugerament cap a Jacen i va afegir-: Saps?, per ser algú normalment tan callada, parla molt quan es tracta dels seus pacients.

En Jacen va somriure. Hi havia desenvolupat un gran respecte per l'aprenenta de la Mestra Cilghal. Tot i que la Força no era gran en ella, els seus coneixements mèdics sí ho eren i en les últimes emergències havia demostrat que sabia arreglar-se-les.

Els tres van caminar pels passadissos de l'Enviduadora sense ser molestats. Luke semblava estar al seu aire, explicant pel camí que la Mara i la Saba s'havien quedat enrere per vigilar els esdeveniments a distància. En Jacen va haver d'admirar l'actitud del seu oncle. Fins i tot envoltat com estava per tropes imperials, es movia i parlava amb una actitud que suggeria que estava en la seva pròpia nau en comptes d'una nau pertanyent al seu antany formidable enemic.

Van arribar a la sala mèdica i immediatament els van fer passar a través dels soldats apostats en ella. Dins van trobar la Tekli estudiant informes sobre els progressos del seu pacient mentre una capitana Yage d'aspecte cansat parlava amb ell.

En Gilad Pellaeon tenia millor aspecte que l'última vegada que l'havia vist en Jacen, però no s'havia recuperat de les ferides tant com li hauria agradat. Seguia submergit al tanc de bacta, i tan terriblement prim i pàl·lid com abans. Es comunicava mitjançant una connexió en la seva màscara respiradora, que proporcionava a la seva veu el to lleugerament esmorteït que Jacen havia notat en la conversa amb Flennic.

-I què hi ha de l'Screed? Segueix viu?

-L'almirall Screed va ser executat pel Mestre Bèl·lic Zsinj -va dir la Yage.

-De veritat? -En Pellaeon va semblar pensar-s'ho i va fer una pausa durant el temps que van necessitar uns quants grapats de bombolles per ascendir surant al costat del seu cos-. La meva memòria ha d'haver-ho oblidat. Sempre vaig sentir estima per aquest vell falcopenat.

La Yage mirà al Luke i els seus companys, donant-se compte per primera vegada de la seva presència.

-Té visita, senyor -va dir.

En Pellaeon va obrir els ulls per mirar a través de l'espès líquid nutrient que omplia el tanc. El seu rostre estava distorsionat per la paret corba i transparent que l'envoltava impossibilitant interpretar la seva expressió amb eficàcia.

-Ah, sí. Skywalker -va dir, emetent a continuació un so que semblava un grunyit però que bé podia ser un bel de diversió-. Ve a veure la relíquia, no?

En Jacen va mirar al seu oncle. El rostre del mestre Jedi estava calmat i reposat. No va respondre perquè era evident que el comentari no s'ho mereixia.

-Com van llavors les coses? -va preguntar el gran almirall al cap d'uns segons.

-Mara informa que les naus es mouen d'acord al replegament ordenat per vostè -va replicar en Luke-. Els punts de salt s'estan omplint amb rapidesa.

-Bé -va assentir a poc a poc, i el moviment va fer que el seu cos es bressolés suaument al fluid-. És bonic saber que en Flennic em diu la veritat. No obstant això, apostaria al fet que està cisant una petita part de la flota perquè defensi les seves possessions aquí.

-Jo no acceptaria aquesta aposta -va dir en Jacen-. No crec que a Flennic li agradi quedar-se aquí indefens mentre la flota se'n va.

-Probablement tingui raó -va dir en Pellaeon-. Estarà calentet i fora de perill allà on més gran sigui la concentració de potència de foc. No farà res que posi en perill la seva vida. El que no li impedirà fer tot el possible per protegir les seves inversions, és clar -els ulls del gran almirall van tornar a obrir-se i es van clavar directament en Jacen-. Ho va fer molt bé, jove Solo, però la raó i el sentit comú mai convenceran a Flennic de res. Només entén de força, i no em refereixo en aquesta que els Jedi tenen en tan alta estima. Em refereixo a la bruta -va tornar a tancar els ulls, com si els tingués irritats per la solució líquida-. Podria haver-lo convençut recordant-li com d'insignificant que és, si no s'uneix al gran esquema de les coses, però prefereixo que estigui enfadat amb mi a què ho estigui amb vosaltres. Estic acostumat a això.

En Jacen va inclinar lleugerament el cap, tot i que era conscient que Pellaeon no podia veure el seu gest.

-Moff Flennic no és algú amb qui volgués conrear un desgrat, almirall. Però tampoc això em traurà el son.

En Pellaeon va riure.

-Ben plantejat, noi. Igual que la teva argumentació davant seu. És cert que ara ens trobem en una situació difícil. Em temo que no hi haurà molt temps per practicar aquestes noves tècniques mentre relocalitzem la Flota, i potser tampoc després. Si el que diu és cert, els yuuzhan vong s'asseguraran de colpejar allà on menys capaços siguem de defensar-nos. Voldran atacar amb força i rapidesa com van fer a Bastió i deixar-nos massa masegats com per ser d'utilitat a ningú. Dubto que vulguin convertir ara els nostres mons; tornaran per fer-ho quan tinguin temps per a això i els recursos necessaris per fer-ho.

-Potser el que busquin siguin recursos -va dir la Danni-, a més de neutralitzar una amenaça.

-Podrien aconseguir aquests recursos arreu -va dir en Pellaeon-. Hi ha milions de roques deshabitades plenes de materials en cru, de les que podrien apoderar-se sense un exèrcit.

-No fan servir els mateixos recursos que nosaltres, almirall -va explicar la Danni-. Segueixen necessitant planetes per les seves plantacions, però no em referia a això. Pensava en exèrcits. Els coralites i yammosk poden fer-los créixer a partir de zero, però d'aquesta manera és més fàcil aconseguir carn de canó.

Hi va haver un breu silenci.

-Es refereix a esclaus de combat? -va dir en Pellaeon-. Això explicaria per què van atacar primer Bastió, i no Yaga Minor. Si jo hagués ordenat aquest atac ho hauria fet a l'inrevés. I també explica una altra cosa. Arien, aquest holo que em vas mostrar abans... Torna a posar-lo a la pantalla.

La capitana Yage va teclejar en el tauler i un dels monitors que mostraven els signes vitals d'en Pellaeon va ser substituït per una imatge composta del Sistema Bastió. La distribució de les forces imperials i yuuzhan vong estava marcada amb esquemes que contenien milers de detalls informatius. La Yage va fer avançar el diagrama en el temps i els va mostrar com s'havia desenvolupat el combat en diferents fronts, segons la informació obtinguda pels sensors de totes les naus imperials.

En Jacen va notar que el mapa es tornava progressivament incomplet a mesura que avançava el combat. Hi havia grans espais buits en la informació a mesura que es destruïa una nau rere l'altra, juntament amb els satèl·lits i fars de vigilància. Aviat va ser com mirar a les estrelles a través dels núvols d'una tempesta; exceptuant la zona al voltant del gegant gasós on havia resistit Pellaeon, la resta del sistema només era visible a través d'indicis incomplets i infreqüents. Quan va arribar al moment de l'anàlisi que buscava, la Yage va congelar la imatge i es va centrar en un dels pols del planeta Bastió. Allà, ressaltada per un cercle, hi havia una única nau.

-No sabem d'on ha sortit aquesta nau. Els últims supervivents només la van veure un moment. El seu vector suggereix que va entrar tard a la batalla, quan el planeta estava gairebé pres. No sembla tenir sentit, atès com de gran que és.

La capitana va fer aparèixer en pantalla alguns gràfics. La nau semblava una esfera aplanada de la qual sobresortien cinc tiges de diferent longitud. Era prou gran com per carregar en el seu interior amb diversos transports yuuzhan vong amb els quals en Jacen estava massa familiaritzat.

-Si era una nau militar -va concloure la Yage-, per què esperar al final de la batalla per utilitzar-la? Però si no era una nau militar, què feia allà?

-Ha de ser un vaixell de càrrega d'esclaus -va dir en Pellaeon-. Van destruir les flotes que orbitaven Bastió, el que els va proporcionar accés a tota la població del planeta. Els que no van poder escapar a temps, ara estaran camí de la planta processadora més propera per a ser convertits en esclaus sense ment disposats a sacrificar-se pel Mestre Bèl·lic. Vaig veure criatures així a Duro.

-Els han fet servir en molts altres llocs des de llavors -va dir en Luke-. De fet, estic segur que és la mateixa classe de nau que es va trobar la Saba a Barab I.

En Pellaeon fer que sí amb rudesa.

-Els ciutadans de l'Imperi... tothom es mereix alguna cosa millor que això. D'haver sabut que era això el que buscaven...

No va acabar la frase, ja que la idea l'alterava tant com a tots els presents a l'habitació.

-El superaven en nombre, almirall -va comentar en Jacen-. No hauria pogut fer res.

-Superat en nombre i mal organitzat -coincidí en Pellaeon-. D'on fos que vingués aquesta nau, el més probable és que ara estigui a centenars d'anys llum de distància. L'única cosa que podem fer ara és pensar en la manera d'impedir que torni a passar. A Borosk o on sigui. Que no li passi a ningú.

-oOOOo-

Següent