Refugiat (I)

Anterior

PRIMERA PART

Expedició

I

En Luke Skywalker pujava atrafegadament pel vessant rocós. Els pulmons li cremaven cada vegada que panteixava. Li va alleujar sentir que el seu nebot, que anava al seu costat, també panteixava, doncs allò volia dir que si l'ascensió li resultava difícil, no era per la seva edat ni per falta de forma física; l'única cosa que succeïa era que a Munlali Mafir hi havia una atmosfera poc densa, res més.

Els perseguien els lladrucs terribles dels krizlaw. Era un so de to agut, penetrant tot i la poca densitat de l'atmosfera, i li produïa un calfred a l'esquena. Amb els grans caps ajupits, semblants als dels rancors, ensumant el rastre, en Luke sabia que els alienígenes de pell llisa i rosada els seguirien de prop, acudint dels voltants del palau en ruïnes per sumar-se a la persecució del grup que havia baixat al planeta.

Va girar el cap, gairebé esperant veure que ja li llançaven mossegades als talons. Però, afortunadament, encara no estaven tan a prop. Però, va veure que sortien set d'un arc ornamental a la base de la paret més propera, i que es dirigien al monticle de les cerimònies amb una pressa que ensopegaven uns amb altres i donaven trompassades sobre la runa. Tres es van llançar d'una finestra de la qual van caure fent tombarelles, i van córrer a amagar-se darrere una estàtua.

«Ulls petits, vermellosos; dos braços prims acabats en tres urpes verinoses; dues cames poderoses dissenyades per saltar sobre la presa; boques amb unes mandíbules que es podien obrir prou per empassar-se d'un mos un cap humà...».

Aquesta última idea va ser suficient per recordar-li que havia de seguir endavant.

-Només deu -Va dir la doctora Soron Hegerty donant clares mostres de sorpresa entre els seus panteixos. Semblava que a ella li costava més mantenir el ritme; amb prou feines era capaç de seguir el ritme dels altres, ni tan sols amb l'ajuda d'en Jacen-. Sempre... havien estat... onze. Crec que... podria significar... alguna cosa.

Un instant més tard va saltar per la finestra un altre krizlaw que va destrossar el poc que quedava del marc ornamentat, ja estellat, i va córrer cap al monticle amb els altres.

La xenobiòloga va negar amb el cap, com donant a entendre que estava cansada d'estar sempre en la veritat.

-Onze -va Confirmar.

-Vinga, Doctora Hegerty -Va dir en Jacen. En Luke va percebre que el seu jove nebot augmentava subtilment l'energia de la doctora per mitjà de la Força-. Hem de seguir endavant!

-Creus que es tracta d'una partida de caça ritual? -va preguntar el tinent Stalgis. El gruixut imperial, revestit d'una cuirassa lleugera de combat, es va tornar per llançar un ràpid tret als set que pujaven pel turó. El tret de làser va arribar a l'espatlla a una de les criatures, arrencant un xiscle penetrant de dolor, però el krizlaw no va reduir la seva marxa.

-Una cosa... així -va panteixar la Hegerty.

En Luke i en Jacen es van creuar mirades d'inquietud. La xenobiòloga s'estava esgotant ràpidament, i encara els hi faltava força per arribar al cim del monticle. Era una estructura de terra piconada al voltant d'un nucli central de pedra, amb forma de pseudopiràmide cònica truncada, amb una superfície plana de pedra a la cimera que era ideal com a terreny d'aterratge improvisat.

Allà els esperava la llançadora, amb els motors calents i disposada per treure'ls d'allà i posar-los fora de perill. L'únic problema era que, en aquell ritme, amb la doctora gairebé esgotada, no anaven a arribar-hi.

Els dos Jedi es van tornar simultàniament i van veure que els krizlaw pujaven per la pendent amb salts ferms i regulars, aferrant-se amb les urpes i impulsant-se cap endavant amb els enormes músculs de les seves cames. Quan les criatures van veure que en Luke i en Jacen els plantaven cara, van accelerar la seva ascensió, augmentant els udols a cada salt. En Luke ja havia vist menjar als krizlaw i havia presenciat l'efecte que podien tenir aquells brams sobre les formes de vida inferiors. Les vibracions intenses dels udols paralitzaven els centres nerviosos, desorientaven els sentits i produïen espasmes musculars. Quan els krizlaw havien deixat incapacitades d'aquesta manera a les seves preses, se les menjaven senceres. La doctora Hegerty havia dit que els krizlaw creien que era essencial menjar el cor encara palpitant per fer bé la digestió.

«En aquest Jedi no l'aneu a digerir -es va prometre en Luke amb decisió-. Ni sencer, ni de cap altra manera!».

Va fer penetrar els seus sentits ben endins sota la superfície del monticle. Encara que la terra estava molt compacta, tampoc era sòlida com el ferrociment. Hi havia fissures sota la superfície, molts punts de pressió en què, si es donava una bona empenta, es podria...

«Aquí». Fent un senyal a Jacen, es va unir mentalment amb el seu nebot utilitzant la tècnica de Fusió en la Força que havien perfeccionat en els últims mesos. Les seves ments van empènyer juntes en el punt de pressió que havia localitzat en Luke per sota de la superfície. Per sota d'ells, va començar a sortir pols del vessant com si s'hagués posat en marxa de sobte una màquina soterrada. La pluja de pols ocultava el joc de forces que es produïa darrere d'ella, a mesura que la terra desplaçada començava a caure, cobrava més impuls, desplaçava al seu torn més terra i es convertia en una allau que va escombrar als krizlaw, portant-los de nou fins al peu del turó.

L'Stalgis va arquejar una cella.

-Impressionant -Va dir, amb to d'aprovació i d'evident alleujament. Es va penjar de l'espatlla el rifle làser i tornà a emprendre l'ascensió pel monticle a un pas més tranquil.

-Encara no estem fora de perill -Va dir en Jacen.

En Luke va assentir en silenci. Mentre s'afanyava a seguir avançant, va encendre el seu intercomunicador.

-Anem cap allà -va anunciar-. Algun senyal de problemes?

El pilot de la llançadora de l'Imperi era parc en paraules.

-Tot va net. Preparats per a l'enlairament.

En Luke sentia el brunzit dels motors, per sobre d'ells. Alleujat de saber que no trigarien a enlairar del planeta, va dedicar uns moments a preguntar-se què havia sortit malament. Al principi, tot havia marxat molt bé. Munlali Mafir era un planeta que la Hegerty havia classificat entre aquells en els quals la població indígena parlava d'un món errant que havia aparegut una vegada en el sistema, havia passat allà algun temps i havia desaparegut després. No es tractava necessàriament de Zonama Sekot, però tots van convenir que valia la pena seguir aquella pista.

No obstant això, en arribar havia saltat a la vista que alguna cosa havia canviat. Segons les dades de la Hegerty, els jostran, nadius de Munlali Mafir, eren uns centpeus de moviments lents, poc més grans que el braç d'un home. No obstant això, s'havien trobat amb una colònia de krizlaw, catalogats com unes feres gregàries, sense més intel·ligència que un nerf comú; i no havien vist cap rastre dels jostran. Pel que semblava, havia passat una cosa que havia elevat als krizlaw fins a la intel·ligència plena, alhora que s'exterminava als jostran. O bé, les dades de les exploracions de l'Imperi eren errònies, senzillament. El llenguatge que empraven els krizlaw era, de fet, el mateix que es descrivia en els arxius de la Hegerty, només que en aquests s'atribuïa als jostran.

Com els krizlaw no eren una espècie que navegués per l'espai, l'arribada de la llançadora imperial havia suscitat una benvinguda entusiasta per part seva. Luke, Jacen, Hegerty i una petita guàrdia d'honor de soldats d'assalts havien estat convidats a un banquet oficial en què havien pogut presenciar els desagradables hàbits alimentaris dels habitants nadius del planeta. El cap local, que no es distingia dels altres més que per un cinturó de color viu que portava sobre el ventre llis, els havia comunicat obertament la llegenda del «Món Estrella» que havia aparegut en el cel quatre dècades enrere. Com no disposaven de telescopis ni d'altres aparells òptics, només havien pogut fer observacions limitades; però, pel que semblava, aquell Món Estrella havia aparegut en el cel de Munlali Mafir en forma de llum blava verdosa. Hi havia estat allà durant gairebé tres mesos, i després havia tornat a desaparèixer, de manera tan misteriosa com havia aparegut.

Mentre aquell Món Estrella havia ocupat el seu lloc en el cel, Munlali Mafir havia passat una època de més activitat sísmica. Havien entrat en erupció molts volcans per tot el planeta, i els seus tres continents havien estat víctimes dels terratrèmols. Tot això havia produït la mort de molts nadius. Tot i que els habitants de per llavors (Luke no havia estat capaç de determinar si es tractava de jostran o de krizlaw) no tenien coneixements de geologia dignes de menció, i ni tan sols entenien els efectes gravitacionals d'uns cossos celestes sobre uns altres, sí havien arribat a relacionar la ratxa de desastres amb l'arribada del nou planeta. Per a ells, el Món Estrella havia estat un missatger de mort i d'alteracions, i en Luke havia fet tot el possible per assegurar al cap i al seu poble que era poc probable que tornés mai el Món Estrella.

Va ser llavors quan van començar els problemes.

S'havia fet el silenci entre els reunits mentre en Luke explicava amb paciència que l'arribada d'aquell planeta nociu no havia estat més que una casualitat, i que era dubtós que es repetís un fet com aquell. Va suposar que Zonama Sekot havia estat buscant, simplement, un amagatall segur, i que havia prosseguit el seu viatge quan havia descobert que Munlali Mafir estava habitat. Hi havia assegurat al cap que era molt possible que el Món Estrella ja estigués a l'altra banda de les Regions Desconegudes. Li havia explicat que les conseqüències terribles de la seva visita, la ruïna de la majoria de les ciutats de pedra del planeta, les alteracions dels corrents marins i les repercussions sobre alguns recursos mediambientals essencials, com ara els aqüífers, només serien temporals. Va prometre que tot allò es normalitzaria al poc temps.

Els habitants, en comptes de tranquil·litzar-se amb les paraules d'en Luke, s'havien alterat. El cap havia fet un senyal als seus guàrdies, i els visitants, que fins aquell moment eren hostes estimats, s'havien vist tractats de sobte com a captius. En Luke havia prohibit als del seu grup que presentessin cap tipus de resistència, confiant que podrien evitar una confrontació violenta a força de parlar les coses. Però quan havia intentat establir contacte amb el cap a través de la Força, havia descobert com de difícil que podria resultar allò.

Resultava que aquells éssers tenien dos centres de consciència. En circumstàncies normals, en Luke podria haver influït sobre els pensaments de qualsevol altra criatura, convencent-lo senzillament que els deixés marxar; però a l'interior del cap dels krizlaw no es trobava un lloc únic on aplicar pressió. Un dels centres de pensament era llest i atent, i va desviar amb facilitat l'exploració d'en Luke; l'altre, però, era esmussat i difús, relliscós com un ou de gnooroop. No li resultava tan fàcil influir sobre cap dels dos, i aquell descobriment el va deixar desconcertat per uns moments. No s'havia trobat fins llavors amb aquella situació.

Durant aquell moment de confusió d'en Luke, havien enderrocat a un dels soldats d'assalt de la seva escorta. Un krizlaw que portava una túnica tirava enrere el cap del soldat d'assalt i intentava fer-li empassar una cosa estranya que es recargolava. L'home es va ennuegar i va intentar escopir-la, però va acabar empassant-se a la petita criatura.

Allò va ser suficient per al Luke. Va renunciar al control directe i va emprar la Força per apartar d'una empenta al krizlaw de la túnica del soldat d'assalt caigut. La signatura vital de l'home seguia sent forta, malgrat el seu fàstic per aquell «menjar» inesperat. En Luke havia apartat als que el custodiaven i havia ajudat al soldat d'assalt a aixecar-se, mentre Jacen s'alliberava també ràpidament i alliberava als altres. En qüestió de moments, s'havien escapolit dels krizlaw i fugien a la carrera per posar la seva vida fora de perill.

Mentre fugien, en Luke havia sentit el so característic dels xiscles del cap, que donava ordres als que l'envoltaven. S'havia format de seguida un grup d'onze «caçadors rituals», com els considerava la Hegerty, que havien sortit darrere d'ells.

La persecució pel palau mig esfondrat havia estat ràpida i furiosa. Dos dels soldats d'assalt que guardaven la rereguarda del grup havien estat aconseguits per les mandíbules i les urpes dels perseguidors en qüestió de segons. Els seus crits, en caure sobre ells els krizlaw, havien estat terribles, però la mort dels soldats havia atorgat als altres uns segons preciosos. Cada vegada que un dels krizlaw tenia èxit, tots els membres de la partida de caça s'aturaven per devorar la presa. Aquella havia estat la primera indicació del caràcter ritual d'aquella partida de caça composta per onze krizlaw. Ara que la majoria dels onze havien quedat enterrats sota l'allau de terra, en Luke esperava que renunciarien a la persecució.

La idea resultava agradable, però en Luke seguia sense confiar que estiguessin lliures de perills. Encara que ja s'aproximaven al seu objectiu, a la part alta del turó cerimonial, no es permetia la sensació d'alleujament que detectava procedent de l'Stalgis i de la Hegerty. La confiança solia fer que es baixés la guàrdia, i això podia arribar a costar vides. No anava a donar per descomptat que havien aconseguit fugir fins que haguessin fugit.

Per fi, el pendent es va reduir i van arribar, trontollant, a l'ampla cimera de pedra del monticle. La llançadora d'aterratge de la classe Sentinella reposava sobre un baix relleu erosionat que representava una batalla mítica entre dues deïtats d'aspecte horrible. Al final de la rampa d'aterratge, que estava estesa, es veia un pilot imperial d'uniforme gris, que els feia gestos indicant-los que es donessin pressa.

-Carall, quina pressa hi ha? -Va dir amb ironia l'Stalgis, que sostenia per una espatlla a l'únic soldat d'assalt supervivent, en aquell a qui havien administrat per força aquell aliment-. No ens poden deixar que admirem el paisatge uns moments?

-Potser sigui per això -Va dir en Jacen, assenyalant al capdavant i a la seva esquerra.

Els tres krizlaw que s'havien separat de la resta de la partida de caça a la base del monticle s'aproximaven a salts poc elegants però eficaços de les seves llargues cames. Estava clar que arribarien a la llançadora abans que ells, i aquesta era la causa probable dels seus udols i els seus xiscles.

En Luke es va envoltar a si mateix i a Jacen de la Força. Emprant-la per augmentar la seva velocitat, els dos podrien avançar als tres krizlaw, permetent als altres que arribessin abans a la llançadora. Tres criatures no serien rivals per als sabres làser de dos Jedi ben entrenats.

Tot just havia avançat un pas quan van sonar altres udols semblants a la dreta. Una ràpida mirada li va fer saber que hi havien arribat vuit ​​krizlaw més.

-Onze, una altra vegada -Va dir la Hegerty sense alè. En el seu to es percebia un matís de derrota.

-No poden ser els que vam deixar enterrats -Va dir en Jacen-. No és possible!

-No ho són -Va dir en Luke-. Tenen altres senyals. Deuen ser substituts.

-Com ho han sabut? -va preguntar l'Stalgis.

La pregunta va quedar per a un altre moment, ja que els onze alienígenes udolants convergien sobre els fugitius. Dos krizlaw es van separar dels altres per dirigir-se a la llançadora, donant a l'imperial que esperava en el alta de la rampa bons motius per retirar-se a l'interior precipitadament. Instants més tard, els canons de làser van sorgir de les seves muntures retràctils i van començar a llançar trets. Però els krizlaw eren massa ràpids i sorprenien a l'artiller amb els seus llargs salts.

En Luke va deixar de córrer. Era inútil malgastar energia en una cursa desenfrenada si no hi havia cap possibilitat d'arribar. Tampoc serviria de res demanar la motojet de la llançadora, ja que només serviria per salvar a dos d'ells, com a molt. Una meditació familiar li va aplacar els sentiments de frustració i d'ira; es va dir a si mateix que no era moment de lliurar-se a emocions fosques. Havia d'haver una altra manera de salvar el grup de desembarcament dels alienígenes que s'aproximaven.

L'Stalgis va adoptar una postura de tirador i va llançar ràpidament una dotzena de trets. Un dels krizlaw va trontollar i va caure, havent perdut un braç i deixant anar un doll de sang vermellosa. En Luke va veure amb horror que la criatura tornava a posar-se dreta penosament i seguia endavant, coixejant. L'Stalgis serrà les dents com mossegant la seva frustració, però va seguir disparant.

En Luke i en Jacen es van disposar en dos angles d'un triangle defensiu, amb Stalgis i l'altre soldat d'assalt al tercer angle i l'esgotada Hegerty al centre. La xenobiòloga era només una mica més gran que en Luke en edat, però no estava entrenada per al combat. Luke va suposar que estava acostumada a unes expedicions en què no solia ser precís córrer com en aquella.

Els krizlaw es van disposar en cercle al seu voltant. Luke es va servir de la Força per desanimar els que s'acostaven més, però sabia que només era qüestió de temps fins que s'abalancessin sobre ell i sobre els altres. No hi havia manera de repel·lir als nou alhora.

Mentre es preparava per a l'atac inevitable, seguit probablement d'un combat a mort, va pensar en el seu fill, que estava fora de perill al cor de l'Aliança Galàctica, i va enviar un missatge de disculpa sense paraules a la Mara, que esperava en òrbita a bord de l'Ombra de Jade.

* * *

La sortida del Falcó Mil·lenari de l'hiperespai no va tenir res de suau. La Leia es va agafar amb força als braços de la seva butaca de copilot, alegrant-se que en Han hagués instal·lat per fi una butaca adaptada a la seva complexió petita.

Va sentir a la seva esquena la xerrameca de C-3PO.

-Ai de mi! -va exclamar l'androide daurat, intentant mantenir l'equilibri-. Espero que no haguem xocat amb res!

En Han va prémer un parell d'interruptors i, quan va veure que no donaven resultat, es va recolzar en el seu seient i va clavar un parell de puntades de peu a la base de la consola. Segons més tard, la trajectòria de la nau es va estabilitzar.

-Ho sento, nois -Va dir, sense dirigir-se a ningú en especial-. El servei normal ha quedat restablert.

La Leia va alçar els ulls al sostre i va girar el cap per mirar la Tahiri. La jove Jedi anava asseguda en el seu seient sense dir ni piu, amb la mirada posada fixament en un punt exterior a la coberta de la cabina. Havia passat tot el viatge callada i sense atendre els intents d'entaular conversa amb ella, molt introspectiva. La Leia no li havia insistit; percebia que a l'interior de la noia estava tenint lloc algun procés complicat de curació, i no volia interrompre-la.

No obstant això, existien moments en què sentia que podria resultar adequat un plantejament més directe; sobretot, quan els silencis pensatius de la Tahiri s'allargaven durant hores seguides, sense donar mostres de tenir fi. L'esvaniment que havia patit la Tahiri a Galantos havia estat un revés inquietant, ja que s'havia produït en uns moments en què la Leia havia començat a creure que la Tahiri podia estar començant a restablir-se. No obstant això, quan es va despertar, les seves reaccions havien estat impecables; si no hagués estat pel seu instint de Jedi ben afinat, potser no haguessin arribat a l'òrbita a temps, i potser no haguessin establert contacte tan sols amb el misteriós ryn que els havia ajudat a escapar.

La Leia va sospirar per dins. No sabia el que estava passant dins de la Tahiri, però era d'una irregularitat que resultava frustrant.

El receptor subespacial va xiular. La Leia va mirar les pantalles i va obrir la línia.

Va sonar en els altaveus del sistema de comunicació la veu de la capitana Mayn.

-Falcó, espero les teves instruccions.

-M'alegro que hagueu pogut reunir-vos amb nosaltres, Selònia -Va dir la Leia-. Heu tingut bon viatge?

-Tan agradable com pot ser un passeig per l'hiperespai.

El comentari de la capitana la va fer somriure, que estava contemplant el planeta que tenien davant. Bakura era un bell món blau i verd, cèlebre per les seves exportacions de productes agrícoles i de repulsors. En els seus dos satèl·lits naturals s'havia realitzat una explotació minera intensiva per extreure matèries primeres emprades en la construcció de la segona Estrella de la Mort. A més, el planeta estava a la vora mateix de la galàxia, en una regió diametralment oposada al passadís de mons que havien estat els primers a caure sota la invasió dels yuuzhan vong. Segons la vella dita, «de Bonadan a Bakura, passant per Bothawui», amb la qual cosa volia dir que era més fàcil viatjar des del Sector Corporatiu fins a Bakura realitzant una àmplia marrada per l'Espai Bothan que anar directament a través del nucli galàctic, amb la seva acumulació densa de masses en ombra i les seves vies traïdores per l'hiperespai. D'altra banda, en ell es connectaven tres mons industrialitzats i d'alta tecnologia però molt diferents entre si. Bonadan era un món erm i desertitzat, mentre que Bakura seguia sent verd i bucòlic i es trobava a l'altre extrem de l'escala de la degradació mediambiental.

Belkadan, que havia estat el primer món atacat pels yuuzhan vong, i era un dels relatius veïns de Bonadan, es trobava en una escala pròpia; la seva biosfera havia estat modificada per adequar-la a les fàbriques biològiques introduïdes pels extraterrestres. La Leia esperava no arribar a veure el dia en què una degradació com aquella s'estengués des d'un extrem a l'altre de la galàxia, unint tots els mons que ella coneixia en una xarxa terrible de dolor i de sacrificis. La Leia sabia que, si arribava alguna vegada el dia en què Shimrra governés a Bakura, sabria que havia arribat veritablement al final.

Però, de moment, seguia semblant molt tranquil...

Hi havia molts satèl·lits en òrbita al voltant del planeta, i la Leia va suposar que no hi havia de passar molt de temps fins que algú detectés el Falcó i l'Orgull de Selònia i els saludés. Suposant que se seguissin encara els procediments normals, totes les entrades al sistema es vigilarien estretament; el govern bakurà es mantenia sempre alerta per por a una nova invasió Ssi-ruuvi. Després de l'últim intent, vint anys estàndard enrere, s'havien construït i instal·lat expressament quatre destructors i creuers, l'Intrús, el Vigilant, el Sentinella i el Defensor, perquè protegissin el sistema. Dos d'ells, el Vigilant i la nau insígnia del grup, l'Intrús, havien quedat destruïts després d'haver ingressat al servei de la Nova República a Selònia i Centràlia. Amb això, només quedaven el Defensor i el Sentinella per protegir el sistema.

-Això et porta records, Leia? -li va preguntar en Han amb un somriure significatiu, mentre estenia la mà per estrènyer breument la de la Leia. Ella li va tornar el somriure però no li va donar una resposta directa. Havien visitat Bakura en una època primerenca de la seva relació de parella; si les circumstàncies haguessin estat unes altres, la Leia es podria haver permès gaudir del record d'aquells dies més apassionats.

-Preparats, Selònia -Va dir la Leia a Mayn-. Vegeu si podeu activar la xarxa planetària. No ens identifiqueu a nosaltres; utilitzeu els codis de registre del Selònia.

La Mayn va donar una resposta afirmativa, i la Leia va passar a una altra freqüència.

-Bessó U, mantingueu la formació fins a nova ordre.

-Entesos -va respondre amb rapidesa la veu de la Jaina des de la cabina del seu Ala-X. Els altres caces del Sols Bessons envoltaven les dues naus de comandament en forma de dodecaedre aplanat al qual li faltava un vèrtex.

-Perceps alguna cosa, Jaina? -va preguntar la Leia a la seva filla.

-Res que se surti de la norma.

-I tu, Tahiri?

-Eh? -la jove Jedi va sortir d'alguna reflexió profunda-. Perdó... què?

-Et preguntava si senties alguna cosa fora del comú a la Força -li va dir la Leia.

-Ah, no... encara no, almenys.

La Tahiri va tancar els ulls i va estendre la ment per l'espai, buscant qualsevol ressò de la gent que estava a Bakura i en els seus voltants.

-La Tahiri està buscant ara -Va dir la Leia a la Jaina.

Es va produir un silenci breu, encara que significatiu, per part de la Jaina. La Leia ja havia advertit que entre la Jaina i la Tahiri s'anava produint un clar distanciament, però no havia tingut ocasió de comentar l'assumpte amb ella. Donada la situació actual, en què la Jaina estava de servei amb molta freqüència, i poques vegades es trobava a bord del Falcó, la Leia i ella pràcticament no podien passar un moment juntes i a soles. La Leia no tenia idea de si hi havia passat una cosa que s'interposés en l'amistat de les dues joves.

-D'acord -Va dir la Jaina per fi-. Mantindrem els sensors ben atents.

En Han va fer traçar al Falcó Mil·lenari un llarg revolt en el qual el seu objectiu era clarament entrar en òrbita. La Leia no volia que quedés cap dubte que venien en so de pau, malgrat la seva escorta militar. Després de les vagues al·lusions del ryn, no volia córrer cap risc.

La Leia va tornar a obrir una línia amb el Selònia.

-Algun missatge, capitana?

-Res -va respondre la Mayn-. Rebem una mica de xerrada intranscendent, i poc més. Hi ha un bon nombre de navilis en òrbita d'aparcament o en ports d'estacionament. La majoria tenen aspectes de vaixells de càrrega.

-Cap llançament?

-Cap detectat.

La Leia va reflexionar un moment.

-Segueix trucant -Va dir sense més-. O no ens fan cas, o no s'han fixat en nosaltres. En qualsevol dels dos casos, no podran seguir així molt de temps. Seguirem el nostre rumb i veure què passa. Mantenint-nos preparats per a qualsevol cosa.

-Entesos.

La Leia es va girar cap al Han. Aquest estava assegut en silenci al costat d'ella, arrufant les celles per la preocupació.

-Estàs bé?

En Han la va mirar i va aixecar una cella.

-Cal que t'ho digui?

La Leia va negar amb el cap i va sospirar. No, no calia que en Han li digués que allò li feia mala impressió. També ella percebia que alguna cosa anava malament. Però, a falta de proves, no tenia cap motiu per comportar-se amb res més que amb normalitat.

Per fi, es va sentir un cruixit al canal subespacial i va arribar una resposta.

-Selònia, aquí el general Panib, de la Flota de Defensa Bakurana. Si us plau, anunciï les seves intencions.

La Leia recordava a un tal capità Grell Panib al que havia conegut en una visita anterior a Bakura; va suposar que es tractaria probablement de la mateixa persona. Era un pèl-roig de poca alçada i que caminava molt rígid, amb una elegància en el tracte social digna d'un wookiee famolenc.

La Mayn no va atendre la sol·licitud.

-Som aliats, capità, i busquem un vector de desembarcament...

-Ho sento, Selònia, però necessitem més detalls per poder-vos-ho concedir.

-Això és una... -va murmurar en Han.

-És una sol·licitud absolutament raonable -va seguir dient el general. En la seva veu s'apreciava una tensió que la Leia no va ser capaç d'interpretar a primera vista-. No teníem cap notificació de la vostra arribada...

-General Panib, aquí la Leia Organa Solo -va intervenir la Leia abans que en Han esclatés-. Venim al vostre planeta en missió diplomàtica. Us ho hauríem notificat per avançat, però les comunicacions han estat poc fiables per aquí últimament.

El general va titubejar una mica.

-Em faig càrrec del que diu. És cert que han existit problemes amb les xarxes de comunicacions. Malgrat tot, he d'insistir que anuncieu ara les intencions amb les que veniu aquí.

-Ei, què et sembla si et treus aquests fums? -va respondre en Han, enardit-. Nosaltres som els que us vam salvar la pell dels ssi-ruuk fa temps, no ho recordes?

-Sí ho recordo; he reconegut aquest vaixell de càrrega vell i atrotinat quan l'he vist.

La Leia va contenir un somriure inquiet, veient que el seu marit s'empassava una rèplica indignada.

-Però les coses ja no són tan senzilles -va seguir dient Panib-. Ara tenim aquí una certa situació.

-Quina classe de situació? -va preguntar la Leia.

-Aquí no sou benvinguts! -va intervenir una nova veu per aquella freqüència restringida de l'intercomunicador-. Aneu a robar les naus a altres!

-Com? -va exclamar en Han. Estava clar que aquesta vegada no pensava contenir-se. Se li va enrogir la cara mentre s'inclinava cap endavant per parlar per l'intercomunicador-. Escolta, so...

-Espera, Han -el va interrompre la Leia. Han la va mirar amb una ganyota de disgust, però la va obeir-. General Panib, aquesta persona està parlant sota la teva autoritat?

-Està clar que no! -va balbucejar el general-. I a qui sigui se li farà un consell de guerra pel que fa...

-No pots fer un consell de guerra a tothom, general -Va dir l'intrús en to de burla. Estava distorsionant la veu per dissimular la seva identitat-. No pots silenciar la veritat indefinidament!

-Quan sàpiga de qui és el responsable d'això, juro que faré... -va començar a dir el general amb to amenaçador.

-La veritat? -va intervenir la Leia-. I quina veritat és aquesta, exactament?

-Aquí no hi ha res a discutir! -va exclamar el general, aixecant la veu a mesura que perdia el control de la situació-. No necessitem que us entremeteu en els nostres assumptes!

-No hem vingut a entremetre'ns -Va dir la Leia immediatament-. Encara que he de reconèixer que els vostres assumptes ens preocupen. Crec que correu un gran perill, general. És possible que s'hagin posat en contacte amb vosaltres persones que s'han fet passar per aliats. Et puc assegurar que no són el que semblen.

-Mentre que vosaltres sí que ho sou, em penso -Va dir llavors la persona que havia irromput en la conversa, amb veu carregada de menyspreu. Almenys, aquests altres no fingeixen ser partidaris de la idea d'una aliança, mentre debiliten les nostres defenses i ens deixen vulnerables als atacs!

La Leia es va regirar en sentir això.

-Nosaltres no hem abandonat mai als nostres aliats!

-I no vau abandonar mai a Dantooine i a Ithor? -va replicar el desconegut-. Ni a Duro, ni a Tynna ni...

La Leia es va omplir d'una fúria freda.

-Tot planeta perdut ens fereix profundament! Tota vida perduda ens fereix més profundament encara!

-He de demanar disculpes, princesa -Va dir en Panib, preocupat. El to de veu del general havia canviat radicalment respecte del de feia pocs minuts, i semblava sincerament compungit-. Estem fent tot el possible per localitzar la font d'aquesta transmissió.

-Jo també ho sento, princesa -Va dir la veu distorsionada de l'intrús-. Però em temo que ha arribat el moment que ens busquem uns aliats nous.

-Ui, ui -Va dir en Han, al costat de la Leia, mirant la pantalla que tenia davant.

-Què hi ha? -va preguntar ella.

-El Sentinella acaba d'obrir les plataformes de llançament -Va dir ell, negant amb el cap amb aire sinistre.

Va assenyalar la pantalla. De les plataformes de llançament del creuer Sentinella sorgia un eixam de caces droides ssi-ruuvi que venien directament cap a ells.

-Si hem vingut a impedir alguna cosa, crec que arribem massa tard.

* * *

Següent